Henry Purcell és considerat, amb justícia, el pare de l’òpera barroca a Anglaterra: recull les idees italianes i franceses que en aquell moment són vigents en l’evolució del gènere operístic i les aplica i adapta al gust anglès amb gran encert.

Els 36 anys de vida de Henry Purcell, fill del districte més reial de tot Anglaterra, Westminster, van estar consagrats des de la seva més incipient joventut al conreu de la música. Assistent de l’organista i compositor John Blow a l’abadia de Westminster, el succeí en aquest càrrec. És aleshores quan compon gran part de la seva obra, amb moments cabdals com ara l’òpera Dido & Aeneas i les molt evolucionades en estil i forma The fairy queen i King Arthur, que presentem en versió semiescenificada al Palau de la Música Catalana en el debut d’una formació molt valorada internacionalment: Vox Luminis.

Concerts relacionats

Si alguna cosa té l’obra simfònica de Brahms, a part la majestuositat simfònica sense parió, és una capacitat de commoure íntimament, tot arribant al moll de l’os, talment com si Brahms obrís una escletxa per deixar entreveure els seus sentiments envers Clara Schumann, tota la vida amagats, i només en la música pogués canalitzar l’amor, la ràbia, la impotència, la pulsió de vida i de mort que l’amaraven.

Amic fidel i company impertèrrit en els moments feliços i els infeliços que van resseguir la vida de Robert i Clara Schumann, Johannes Brahms va ser el principal admirador de l’obra musical de Schumann. Tanmateix, ell estava cridat a fer un pas més en l’evolució de la forma simfònica heretada directament de Beethoven. Precisament per l’allargada ombra de Beethoven, Brahms va trigar molts anys a decidir-se a escriure la seva Primera Simfonia. Però un cop ho va fer, entrat ja a la dècada dels quaranta, la seva creativitat no va tenir aturador. I mentre Liszt i Wagner escrivien música programàtica amb un punt de genialitat romàntica esbojarrada, Brahms es va decantar per la música absoluta sense renunciar a la rauxa de l’apassionament romàntic.

Concerts relacionats

L’idil·li de Gardiner amb el Palau de la Música Catalana es va iniciar el 1988 amb la interpretació de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach. Des d’aleshores ja sumem setze visites, en les quals s’han viscut nits històriques, com la commemoració del dos-cents aniversari de la mort W. A. Mozart l’any 1991 o la integral de les Simfonies de Beethoven el febrer del 2020, un mes abans de l’inici de la pandèmia.

John Eliot Gardiner va fundar el 1964 el Monteverdi Choir i quatre anys més tard els English Baroque Soloists, en un moment d’efervescència d’un esperit renovador de la interpretació de la música antiga, del qual ell i Nikolaus Harnoncourt van ser pioners. La interpretació amb instruments originals a l’època en què la música va ser escrita i la recerca de l’estil amb què s’interpretava en origen –criteris històrics– suposa una revolució en l’àmbit musical que encara avui veu el naixement de formacions impulsades per noves generacions de músics que s’emmirallen en l’exemple d’aquests primers reformadors. Enguany donem la benvinguda de nou a John Eliot Gardiner amb dos programes representatius d’aquesta revolució historicista que ell va liderar fa més de seixanta anys amb les seves formacions icòniques: Monteverdi Choir, English Baroque Soloists i Orchestre Révolutionaire et Romantique.

Concerts relacionats

Inaugurem la temporada 2021-22 del Palau de la Música Catalana amb un programa representatiu d’allò que millor fa Joyce DiDonato, cantar expressant, transmetent emocions a través de la seva veu autèntica i natural que apel·la directament al cor. My favourite things és una proposta íntima en els orígens del bell cantar: l’òpera italiana barroca.

L’esperadíssim debut de la mezzosoprano nord-americana Joyce DiDonato al Palau de la Música Catalana havia de ser la primavera del 2020, però la pandèmia ho va impedir. Finalment, el seu debut va tenir lloc el gener del 2021 i la cantant va fer recuperar la il·lusió de les grans nits de música al Palau amb un recital íntim, recollit, en què va lliurar al públic el millor de si mateixa, tot demostrant per què la cultura és un bé essencial i necessari en els temps més difícils. Per això, motivats pel seu entusiasme i inspirats pel seu art, iniciem amb ella un projecte de llarg recorregut que ens portarà a explorar tots els seus registres musicals en temporades successives.

Concerts relacionats

Helena Satué, Bernat Prat, Lara Fernández i Oriol Prat són els integrants del Cosmos Quartet, fundat el 2014 i una de les formacions de cambra d’origen català que, inspirades pel lideratge del Quartet Casals, han decidit emprendre camí de forma seriosa com a formació estable.

Malgrat la joventut, els seus integrants ja sumen premis importants, com el primer premi a l’Irene Steels-Wilsing Foundation Competition 2018 de Heidelberg, el concurs per a quartets de corda més prestigiós actualment. Amb l’aval d’una trajectòria ascendent amb concerts i col·laboracions cada cop més rellevants, el Palau de la Música Catalana vol premiar la seva evolució creixent –demostrada també al Palau en les seves actuacions la temporada 2020-21– convidant-los a ser quartet resident durant tres temporades, per poder desenvolupar un repertori que inclogui les obres més representatives per a aquest gènere dels segles XIX i XX.

Concerts relacionats