Xarxa Coral
— Amb Lluís Vilamajó
Diada de l’Antic CantaireLa Casa dels Cants
Diumenge, 23 de març de 2025 – 12 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Orfeó Català – Lluís Vilamajó, director convidat (Pablo Larraz, director)
Orfeó Ulldeconenc – Dolors Sanjuan Aubà, directora
Cor Scandicus – Francesc Ruiz Guinot, director
Pau Casan, pianista Orfeó Català
Lluís Ràfales, pianista Orfeó Ulldeconenc
Laura Miras Llopart, pianista Cor ScandicusORFEÓ ULLDECONENC
Adriano Banchieri (1568-1634)
Capriciata e contrapunto bestialePopular mallorquina
Aubada (harmonització de Tortell-Thomas)Tradicional mallorquina
Ton pare no té nas (versió coral de Baltasar Bibiloni)Popular catalana
Sota de l’om (harmonització d’Enric Morera)Giulio Caccini (1551-1618)
Ave Maria
(Laia Fusté, solista)Popular andalusa
Zorongo (harmonització de Francesc Vila)Alberto Favero (1944)
Te quiero (arranjament Liliana Cangiano)COR SCANDICUS
Gabriel Fauré (1845-1924)
Cantique de Jean RacineJosef Rheinberger (1839-1901)
Stabat MaterI. Stabat Mater dolorosa
II. Quis est homo qui non fleret
III. Eja mater fons amoris
IV. Virgo virginum praeclara
V. Quando corpus morieturORFEÓ CATALÀ
Franz Schubert (1797-1828)
Chor der Engel, D. 440Anton Bruckner (1824-1896)
Locus iste, WAB 23
Christus factus est, WAB 11Carles Prat i Vives (1985)
O magnum mysteriumCANTS COMUNS:
Lluís Millet (1867-1941)
JovenívolaEnric Morera (1865-1942)
La sardana de les mongesLluís Millet
El cant de la SenyeraAquest concert té una durada de 90 minuts sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#coral #enfamília
Poema
Batall
Han denegat la faula i el miracle,
i el dir batega com un calze ardent.
Res no detura l’àliga que ens guaita
ni el capitell que explica el bé i el mal.
Seguim el traç dels rostres més antics,
dels campanars romànics i les busques
que mouen les estrelles avials.
La nit, la por? O les obscures súpliques
de qui abandona el setge més roí?
Som ben menuts. I ens volten infinits.
La grandesa és un cor de veus minúscules.Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.Comentari
Un pont entre la fe i l’arrel popular
El concert d’avui us convida a explorar la riquesa coral des de l’època renaixentista fins als nostres dies oferint una diversitat de matisos històrics i sonors. L’Orfeó Ulldeconenc inaugura la vetllada amb la Capriciata e contrapunto bestiale d’Adriano Banchieri (1568-1634), músic italià nascut a Bolonya que va destacar per la seva creativitat amb madrigals, sovint d’un to humorístic i teatral. En aquest bloc, tres cançons populars mallorquines i catalanes –Aubada, Ton pare no té nas i Sota de l’om– ens recorden la força de la tradició oral i la seva capacitat de transmetre emocions universals. Tampoc no hi podia faltar la part més devocional amb l’Ave Maria de Giulio Caccini, la popularitat de la qual ve donada per la seva senzillesa melòdica. El conjunt de l’Orfeó Ulldeconenc culmina l’actuació individual amb Te quiero d’Alberto Favero, sobre text de Mario Benedetti, un himne a l’amor, ferm i compromès, que posa el colofó amb l’escalfor argentina.
El Cor Scandicus ens aproxima a dues visions de la religiositat romàntica. D’una banda, el Cantique de Jean Racine (1864) de Gabriel Fauré, compost quan l’autor només tenia dinou anys, ja exhibeix la delicadesa harmònica que caracteritzaria la seva producció posterior. De l’altra, l’Stabat Mater de Josef Rheinberger tradueix en música la intensitat emocional d’aquest text marià, tot combinant l’equilibri formal i la profunditat expressiva pròpia de l’escola centreeuropea de finals del segle XIX.
Amb l’Orfeó Català, el viatge segueix amb Franz Schubert i el seu Chor der Engel, D 440, una obra menys coneguda però que conserva la delicadesa melòdica característica del geni vienès. L’espiritualitat de Anton Bruckner es fa present en dos motets d’una gran intensitat: Locus iste, concebut per a la consagració de la Votivkapelle (Capella Votiva) de la Nova Catedral de Linz, i Christus factus est, on la profunditat harmònica i la majestuositat vocal es combinen de manera inconfusible. Finalment, O magnum mysterium de Carles Prat i Vives ens transporta al present, demostrant que la creació polifònica es manté viva i en constant evolució.
Els cants comuns –Jovenívola de Lluís Millet, La sardana de les monges d’Enric Morera i el solemne Cant de la Senyera– clouen el concert celebrant la tradició catalana i la força de la música col·lectiva. És el punt final d’una vetllada on conflueixen veus, èpoques i sensibilitats, i on cada peça ens convida a gaudir d’una experiència inoblidable.
María José Anglès Palacio, musicòloga
Biografies
Biografies
Orfeó Ulldeconenc
És un cor vocacional de referència a les Terres de l’Ebre. Amb més setanta-cinc anys d’història i hereu de l’antic Orfeó Montsià, fou creat l’any 1947 pel mestre i director Vicenç Aubà i Domènech, que el dirigí fins al principi dels anys vuitanta. Des d’aleshores el dirigeix Dolors Sanjuan Aubà.
En la seva trajectòria artística ha tingut diverses seccions: escola de música, esbart dansaire, grup de teatre, coral infantil i juvenil, grup de teatre, grup d’havaneres, Grup Vocal A Capella... Està format per unes trenta veus mixtes, té com a objectiu difondre la cultura, defensar la llengua i la identitat catalana i trobar un espai de reunió per crear vincles, treballar l’expressió artística i fer música.
Des de l’any 1985 forma part de la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC) i des d’aleshores organitza i participa en la majoria d’activitats que es duen a terme: aplecs i trobades corals, descoberta de repertori, cursos... Algunes de les activitats que organitza són la Trobada de Corals, el concert de Nadal, cantada de caramelles i també participa en intercanvis amb altres corals d’arreu de Catalunya i de la Comunitat Valenciana.
Entre les seves actuacions, es poden destacar la participació al Congrés Eucarístic; actuació a RTVE, al Cercle Català de Madrid, on va rebre la Medalla d’Honor que concedia aquesta entitat per difondre la llengua i la cultura catalanes; participació a l’Europeade, on s’ajuntaven grups artístics d’arreu d’Europa, celebrada a Marbella; participació al Ciclo de Música Polifónica d’Alcanyís; concerts al Palau Sant Jordi, al Palau de la Música Catalana i la participació en la missa de consagració del temple de la Sagrada Família, entre d’altres.
L’Orfeó Ulldeconenc va celebrar el 1997 el cinquantenari de la fundació i l’any 2006 organitzà un homenatge al mestre fundador: Vicenç Aubà. Cal destacar també la celebració del 75è aniversari amb diversos actes, com el concert teatralitzat amb fragments d’òpera, concert de nadales a ritme de swing i jazz, concerts amb altres corals i la participació en el concert d’homenatge a Vicent Andrés Estellés amb altres corals del territori.
El seu repertori inclou música popular catalana, sardanes, havaneres, peces medievals, polifonia dels segles XVI-XVII, música sacra i música del segle XX.
L'Orfeó Ulldeconenc rep el suport de
Biografies
Cor Scandicus
És una formació coral del Masnou (Maresme) constituïda l’any 2012 gràcies a l’empenta d’aficionats a la música amb anys d’experiència dins del mon coral i associatiu. Actualment combina la presència de cantaires experimentats amb d’altres que s’inicien amb tota la il·lusió en el món del cant coral. A partir de la seva fundació, el Cor Scandicus emprèn el seu projecte amb l’objectiu d’esdevenir una referència musical i cultural d’àmbit local i comarcal. Des de la seva constitució, ha participat en concerts solidaris i esdeveniments organitzats amb l’Ajuntament del Masnou i d’altres entitats, a més d’actuar a celebracions privades i actes d’empresa.
El Cor Scandicus té vocació de viatjar per exportar la cultura musical catalana i gaudir d’experiències d’intercanvi amb altres formacions. Així, destaquen els viatges a la regió alemanya del Ries (2016) per gaudir de concerts d’intercanvi amb la coral Donna Canta; a València (2018), amb la Societat Coral el Micalet; a Jerez de la Frontera (2023), per fer-hi una sèrie d’actuacions benèfiques, i a Sant Sebastià (2024), convidats per la Coral Santa Cecilia Abesbatza.
L’any 2015, el Cor Scandicus va posar en marxa l’organització del Festival de Música del Masnou, que s’ha celebrat cada any combinant música de diferents estils i produccions pròpies.
L’any 2017 va participar a les activitats de commemoració del 150è aniversari del naixement del mestre Lluís Millet, organitzat per l’Ajuntament del Masnou i entitats del poble.
El Cor Scandicus està dirigit des del principi per Francesc Ruiz, nascut a Badalona (1966) i veí del Masnou. Amb formació musical en guitarra, cant i més de vint-i-cinc anys d’experiència coral, ha rebut formació de tècnica vocal i direcció coral a diversos tallers i al Curs de Direcció Coral organitzat per la Federació Catalana d’Entitats Corals a l’ESMUC, amb els professors com Josep Vila i Pere Lluís Biosca, i va ser el guanyador del 2n Concurs de Composició Coral de la Festa Major del Barri de Sant Antoni (2017).
.
Biografies
© Antoni Bofill
© Antoni Bofill
Orfeó Català
És un dels cors vocacionals de referència del país. Amb més de 130 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz n’és el director, amb Pau Casan com a pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.
L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle, G. Dudamel, K. Petrenko i T. Hengelbrock, entre d’altres.
Dels darrers anys destaquen les seves interpretacions de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, tot protagonitzant-ne l’estrena europea, sota la direcció de Simon Halsey; l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle; la Novena Simfonia de Beethoven, amb el Cor de Cambra del Palau i l’Orquesta Sinfónica de Galícia, dirigida per Gustavo Dudamel; la commemoració del centenari de l’estrena a Espanya de la Passió segons sant Mateu, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey, i Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing. També cal destacar concerts amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC, dirigits per Jörg Widmann, amb l’estrena absoluta de la seva obra Variacions sobre ‘El cant dels ocells’. Fantasia per a cor i orgue.
En l’àmbit internacional, destaquen les seves actuacions el 2022 al Théâtre des Champs Élysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg amb la Messa di Gloria de Puccini, amb l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno, i el 2023 els concerts amb la Berliner Philharmonkier, sota la direcció de Kirill Petrenko, en una gira històrica amb un total de quatre concerts: Berlín (Berliner Philharmonie), la Sagrada Família i Auditorio Nacional de Madrid, amb la interpretació de la Missa de la coronació de W. A. Mozart. També cal destacar actuacions anteriors a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa; una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per Daniele Gatti; actuacions a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton. El 2018 va protagonitzar una gira per la Xina, i el 2019 una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Múnic, al costat del Cor de Cambra del Palau, amb la Segona Simfonia de Mahler.
Més recentment, el febrer del 2024, l’Orfeó Català va interpretar dins el cicle Palau 100 Un rèquiem alemany de Brahms i la Simfonia núm. 2, “Lobgesang” de Mendelssohn, amb el Balthasar Neumann Chor & Orchester, sota la direcció de Thomas Hengelbrock. Seguidament, l’Orfeó i les formacions de Hengelbrock van interpretar aquestes obres a Hamburg: la de Brahms a la Laeiszhalle i la de Mendelssohn a l’Elbphilharmonie.
De la temporada 2024-25 destaca la gira amb la interpretació de la Simfonia Resurrecció de Gustav Mahler amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca i el Cor de Cambra del Palau, dirigits per Daniel Harding, amb concerts a Estocolm, Palau de la Música Catalana i Girona (abril-maig del 2025). I també l’estrena a Espanya del Dream requiem de Rufus Wainwright, amb l’OBC, sota la direcció de Ludovic Morlot, al Palau (gener del 2025).
L’Orfeó Català rep el suport de mesoestetic®.
Biografies
Dolors Sanjuan Aubà, directora
Inicià els estudis de música a Ulldecona a l’Escola de l’Orfeó Ulldeconenc amb el seu avi i fundador de l’entitat, Vicenç Aubà i Domènech, formant part del cor infantil i, posteriorment, del cor adult. Va fundar i dirigir la Coral Polifònica de l’Orfeó i va formar part del Grup Vocal A Capella.
Continuà els estudis musicals al Conservatori de Música de Tortosa i els superiors al Conservatori de la Diputació de Tarragona i al Municipal de Barcelona compaginant-los amb la carrera de filologia hispànica a la Universitat Central de Barcelona.
Filòloga de professió, ha treballat en diferents instituts de Catalunya com a professora de secundària en l’especialitat de llengua castellana i literatura. Actualment exerceix la docència a l’Institut Dertosa de Tortosa, ciutat on resideix.
Al món coral ha realitzat diversos cursos de direcció i de tècnica vocal, amb Helmut Lips, Pep Prats i Joan Cabero, entre d’altres, i ha estat directora de l’Orfeó Tortosí.
Ha format part del Cor dels Països Catalans en el marc de la Universitat d’Estiu de Prada i ha participat com a cantant en diversos cors participatius interpretant obres de Pascual Fuentes, Felip Pedrell, Charpentier, Bach, Mozart i Fauré, entre d’altres.
Des del 1982 assumeix la direcció de l’Orfeó Ulldeconenc, entitat a què ha dedicat tota la seva vida professional i artística.
Biografies
Francesc Ruiz Guinot, director
El Cor Scandicus està dirigit des la seva fundació per Francesc Ruiz Guinot, nascut a Badalona (1966) i veí del Masnou. Té formació musical en guitarra i cant, i més de vint-i-cinc anys d’experiència com a cantaire i director de coral. Va rebre formació de tècnica vocal i direcció coral a diversos tallers i al Curs de Direcció Coral organitzat per la FCEC (Federació Catalana d’Entitats Corals) a l’ESMUC, amb els professors Josep Vila i Pere Lluís Biosca. Va guanyar el 2n Concurs de Composició Coral de la Festa Major del Barri de Sant Antoni (2017), amb l’obra Els núvols blancs.
Biografies
Lluís Vilamajó, director
Nascut a Barcelona, aquest destacat músic va iniciar la seva formació musical a la prestigiosa Escolania de Montserrat, sota la direcció d’Ireneu Segarra. Posteriorment va continuar al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, on va estudiar violí amb els mestres Xavier Turull i Agustín León Ara, així com cant amb Margarita Sabartés i Carmen Martínez.
Amb una carrera que abasta més de tres dècades, s’ha convertit en un membre essencial de La Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall. A més, ha col·laborat estretament amb el grup instrumental Hespèrion XXI i l’orquestra Le Concert des Nations en una varietat de programes que abasten diferents èpoques i compositors, en què destaquen projectes notables, com la interpretació d’obres mestres: Missa en Si menor, Magnificat i Passió segons sant Mateu de J. S. Bach i les Vespres de C. Monteverdi.
La seva tasca artística va més enllà de l’escenari, ja que des del 2010 ha estat al capdavant de les acadèmies vocals de formació professional organitzades per la Fundació Centre Internacional de Música Antiga, sota la direcció de Jordi Savall. Aquestes acadèmies inclouen audicions, selecció de cantants, preparació, assaigs i revisió de les gravacions resultants. Des del 2017 assumeix la direcció de la Jove Capella Reial de Catalunya, un projecte que va cofundar amb el mestre Savall. Des del 2021 exerceix un paper crucial com a preparador vocal de La Capella Nacional de Catalunya en la interpretació del repertori simfonicocoral del segle XIX.
A més del seu treball amb les agrupacions esmentades, ha col·laborat amb distingides formacions musicals, com Les Saqueboutiers de Tolosa de Llenguadoc, Ensemble La Fenice, Ensemble Barroque de Llemotges, Il Fondamento, Venice Baroque Orchestra, Ricercar Consort, Orquesta Barroca de Sevilla i Concerto Soave. Junts han portat la música a auditoris de tot Europa i als Estats Units, Austràlia, Mèxic, el Brasil, l’Argentina i Israel.
Aquest versàtil músic també ha exercit com a director de la Capella de Música de Santa Maria del Mar de Barcelona, de la qual prèviament havia estat membre, sota la direcció del mestre Enric Gispert. A més, ha dirigit el Cor Infantil i el Cor de Noies de l’Orfeó Català al Palau de la Música Catalana, el Coro de l’Orquesta Ciudad de Granada i el Joven Coro de Andalucía. També ha estat, a Sevilla, director artístic del Coro Barroco de Andalucía, juntament amb Lambert Climent i Carlos Mena, així com del Cor Vozes d’Al Ayre Español a Saragossa. Simultàniament, va iniciar el projecte Fonics, dissenyat per a joves cantants, i ha exercit com a director convidat de diverses formacions vocals i orquestrals.
En qualitat de solista, ha captivat el públic amb interpretacions memorables d’obres que inclouen des de les Vespres de C. Monteverdi fins al Magnificat de J. S. Bach, passant pel Requiem de W. A. Mozart, Missa de Gloria de G. Puccini, La Creació de J. Haydn, L’enfant prodigue de C. Debussy, Passió segons sant Joan i Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, El Messies i La Resurrecció de G. F. Händel, Missa en Si menor de J. S. Bach i Il ritorno d’Ulisse de C. Monteverdi.
Ha tingut el privilegi de treballar sota la direcció de Salvador Brotons, Pierre Cao, Jordi Casas, Juan José Mena, Antoni Ros Marbà, Manel Valdivieso, Andrew Parrot, Jordi Savall, Laszlo Heltay, Eric Ericson, Salvador Mas, Ernest Martínez Izquierdo, Rinaldo Alessandrini, Attilio Cremonesi, Wieland Kuijken, Jordi Mora, Nicolas McGegan, Monica Huggett, Paul Dombrecht, Reinhard Goegel, Christophe Coin, Cristopher Hogwood, Andrea Marcon i Philippe Pierlot.
Ha enregistrat per a segells destacats: Astrée-Audivis, Alia Vox, Fonti Musicali, Sony[1]Classical, Deutsche Harmonia Mundi, Accord, Discant i Cantus.
Textos
Adriano Banchieri (1568-1634)
Capriciata e contrapunto bestialeNobili spettatori, nobili spettatori
Udrete or ora quattro belli umoriNobles espectadors, nobles espectadors,
sentireu ara mateix quatre bones gràcies.Nobili spettatori, nobili spettatori
Udrete or ora quattro belli umori:
un cane, un gatto, un cucco, un chiù per spasso
far contrappunto a mente, far contrappunto a mente,
far contrappunto a mente sopra un basso.Nobles espectadors, nobles espectadors,
entireu ara mateix quatre bones gràcies:
un gos, un gat, un cucut i un xot, per divertiment,
sabran cantar al contrapunt, sabran cantar al contrapunt,
sabran cantar al contrapunt sobre un baix.Un cane, un gatto, un cucco, un chiù per spasso
far contrappunto a mente, far contrappunto a mente,
far contrappunto a mente sopra un basso.Un gos, un gat, un cucut i un xot, per divertiment,
sabran cantar al contrapunt, sabran cantar al contrapunt
sabran cantar al contrapunt sobre un baix.Nulla fides gobbis;
similiter est zoppis;
si sguerzus bonus, bonus est
super annalia scribe.No et refiïs dels geperuts,
ni tampoc dels coixos.
Si un guerxo és bo, bo serà
que ho escriguis als annals.Popular mallorquina
AubadaL’estrella més pura
poruga ja guaita;
tremola agradosa
dellà la muntanya.
Ben haja l’estrella,
l’estrella de l’auba!Els galls que dormien
davall les porxades
què és lo que ara veuen,
que tant i tant canten?
Han vista l’estrella,
l’estrella de l’auba.Estrella que et mostres
quan fugen les altres,
per què em deixondes
tan de matinada?
En lletres que lluen
respon l’estel d’auba.Tradicional mallorquina
Ton pare no té nasTon pare no té nas, ton pare no té nas
ta mare és xata
i es teu germà petit, i es teu germà petit
el té de rata.Ton pare fa es dinar, ton pare fa es dinar
ta mare es cura
i es teu germà petit, i es teu germà petit
talla verdura.Ton pare no té nas, ton pare no té nas
ta mare és xata
i es teu germà petit, i es teu germà petit
el té de rata.Ton pare s’ha perdut, ton pare s’ha perdut
ta mare el cerca
i es teu germà petit, i es teu germà petit
seu a la fresca.Ton pare és capellà, ton pare és capellà
ta mare és monja
i es teu germà petit, i es teu germà petit
serà canonge.Ton pare s’ha perdut, ton pare s’ha perdut
ta mare el cerca
i es teu germà petit, i es teu germà petit
seu a la fresca.Ton pare no té nas, ton pare no té nas
ta mare és xata
i es teu germà petit, i es teu germà petit
el té de rata.Ton pare no té nas, ton pare no té nas
ta mare és xata.Popular catalana
Sota de l’omEl dia de Sant Joan
n’és diada assenyalada;
jo me’n ‘nava carrer avall,
carrer de l’enamorada.
Oh, lai-lom!
Sota de l’om quan ombrejava,
oh, lai-lom!Quan n’hi soc, a mig carrer,
trobo la porta tancada:
–“Amor meu, baixa’m a obrir
que tinc la barba gelada!”
Oh, lai-lom!
Sota de l’om quan ombrejava,
Oh, lai-lom!“I la sella del cavall
tota blanca de rosada...”
–“Com ne baixaria a obrir
si estic al llit acotxada?”
Oh, lai-lom!
Sota de l’om quan ombrejava
Oh, lai-lom!Giulio Caccini (1551-1618)
Ave MariaAve Maria
(es va repetint “Ave Maria”)Popular andalusa
Zorongo
Lletra de Federico García Lorca (1898-1936)La luna es un pozo chico
las flores no valen nada;
lo que valen son tus brazos
cuando de noche me abrazas.Las manos de mi cariño
te están bordando una capa
con agremán de alhelíes
y con esclavinas de agua.Cuando fuiste novio mío
por la primavera blanca,
los cascos de tu caballo
cuatro sollozos de plata.Dicen que son veinticuatro
las horas que tiene el día,
si tuviera veintisiete,
tres horas más te querría.Alberto Favero (1944)
Te quiero
Lletra de Mario Benedetti (1920-2009)Si te quiero es porque sos
mi amor, mi cómplice y todo
y en la calle, codo a codo,
somos mucho más que dos.Tus manos son mi caricia
mis acordes cotidianos
te quiero porque tus manos
trabajan por la justicia.Si te quiero es porque sos
mi amor, mi cómplice, y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.Tus ojos son mi conjuro
contra la mala jornada
te quiero por tu mirada
que mira y siembra futuro.Tu boca que es tuya y mía
tu boca no se equivoca
te quiero porque tu boca
sabe gritar rebeldía.Si te quiero es porque sos
mi amor, mi cómplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.Y por tu rostro sincero
y tu paso vagabundo
y por llanto por el mundo
porque sos pueblo te quieroy porque amor no es aurora
ni cándida moraleja
y porque somos pareja
que sabe que no está sola.Te quiero en mi paraíso
es decir, que en mi país
la gente viva feliz
aunque no tenga permiso.Si te quiero es porque sos
mi amor, mi cómplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.Gabriel Fauré (1845-1924)
Cantique de Jean RacineVerbe égal au Très-Haut, notre unique espérance,
Jour éternel de la terre et des cieux;
De la paisible nuit nous rompons le silence,
Divin Sauveur, jette sur nous les yeux!Verb igual a l’Altíssim, nostra única esperança
jorn etern de la terra i dels cels
de la nit tranquil·la trenquen el silenci
diví Salvador, guia els teus ulls envers nosaltres.Répands sur nous le feu de ta grâce puissante,
Que tout l’enfer fuie au son de ta voix;
Dissipe le sommeil d’une âme languissante,
Qui la conduit à l’oubli de tes lois!Escampa sobre nosaltres el foc de la teva potent gràcia,que tot l’infern fugi en sentir la teva veu;
dissipa el somni d’una ànima que es decandeix
i que la condueix a oblidar les teves lleis!Ô Christ, sois favorable à ce peuple fidèle
Pour te bénir maintenant rassemblé.
Reçois les chants qu’il offre à ta gloire immortelle,
Et de tes dons qu’il retourne comblé!O Crist, sigues favorable a aquest poble fidel,
reunit ara per beneir-te,
rep els cants que ofereix a la teva glòria immortal,
i fes que pugui retornar omplert dels teus dons.Josef Rheinberger (1839-1901)
Stabat MaterI. Stabat Mater dolorosa
Stabat Mater dolorosa juxta crucem lacrymosa, dum pendebat filius.
Era la Mare dolorosa prop de la creu,
tota plorosa, d’on el Fill penjava clavat.Cujus animam gementem contristatam et dolentem pertransivit gladius.
La seva ànima, gement, entristida
i adolorida, el glavi va traspassar.O quam tristis et afflicta fuit illa benedicta mater unigeniti.
Oh, que trista i afligida estava
la Mare beneïda del Fill Unigènit.Quae moerebat et dolebat, pia mater dum videbat nati poenas inclyti.
Com s’entristia i patia, la Mare pietosa,
mentre veia els sofriments del seu Fill.II. Quis est homo qui non fleret
Quis est homo qui non fleret matrem Christi si videret in tanto supplicio?
Quin home no ploraria, si veiés la Mare de Crist en un suplici tan gran?
Quis non posset contristari Christi matrem contemplari dolentem cum filio?
Qui no es posaria trist en contemplar
la Mare de Crist sofrint amb el seu Fill?Pro peccatis suae gentis vidit Jesum in tormentis et flagellis subditum.
Pels pecats del seu poble, veié Jesús
en els turments, sotmès als assots.Vidit suum dulcem natum moriendo desolatum dum emisit spiritum.
Veié el seu tendre Fill morir
desolat, quan lliurà l’esperit.III. Eja mater fons amoris
Eja mater fons amoris me sentire vim doloris, fac ut tecum lugeam.
Oh Mare, font d’amor, feu-me sentir
la força del dolor, feu-me plorar amb Vós.Fac ut ardeat cor meum in amando Christum Deum ut sibi complaceam.
Feu que el meu cor s’enardeixi en l’amor
de Crist Déu per ser-li agradós.Sancta mater, istud agas, crucifixi fige plagas cordi meo valide.
Concediu-me, Mare Santa, de gravar
les llagues del Crucificat fortament al meu cor.Tui nati vulnerati tam dignati pro me pati, poenas mecum divide.
Del vostre Fill tot ferit, que tant
es dignà de patir per mi,
compartiu amb mi els sofriments.Fac me tecum pie flere, crucifixo condolere, donec ego vixero.
Feu que plori curull de pietat amb Vós
compadint el Crucificat mentre jo visqui.Juxta crucem tecum stare, te libenter sociare in planctu desidero.
Desitjo romandre vora la creu amb Vós
i amb Vós compartir les penes.IV. Virgo virginum praeclara
Virgo virginum praeclara, mihi jam non sis amara: fac me tecum plangere.
Oh Verge, admirable entre les verges, no sigueu amb mi tan severa, deixeu-me plorar amb Vós.
Fac ut portem Christi mortem, passionis fac consortem et plagas recolere.
Feu-me portar la mort de Crist, feu-me compartir
la seva passió i meditar els seus turments.Fac me plagis vulnerari, fac me cruce inebriari ob amorem filii.
Feu que les llagues em fereixin, que la creu
m’embriagui per l’amor del Fill.Inflammatus et accensus, per te virgo sim defensus in die judicii.
Enardit i arravatat, oh Verge, per Vós
sigui defensat en el dia del judici.Fac me cruce custodiri, morte Christi praemuniri, confoveri gratia.
Feu que sigui protegit per la creu,
enfortit per la mort de Crist, confortat per la gràcia.V. Quando corpus morietur
Quando corpus morietur fac ut animae donetur paradisi gloria.
Quan el cos es morirà, feu que a la meva ànima
li sigui concedida la glòria del paradís.Amen.
Que així sigui!
Franz Schubert (1797-1828)
Chor der Engel, D. 440Christ ist erstanden!
Freude dem Sterblichen,
Den die verderblichen,
Schleichenden, erblichen
Mängelumwanden.Crist ha ressuscitat!
Alegria als mortals,
a aquells que s’han tornat
corruptes, malignes,
hereus del vici.Anton Bruckner (1824-1896)
Locus iste, WAB23Locus iste a Deo factus est,
inaestimabile sacramentum,
irreprehensibilis est.Aquest lloc va ser fet per Déu:
un sagrament de valor incalculable,
lliure d’imperfecció.Christus factus est, WAB 11
Christus factus est pro nobis obediens,
usque ad mortem, mortem autem crucis.
Propter quod et Deus exaltavit illum et dedit illi nomen, quod est super omne nomen.Crist es féu obedient fins a la mort
per nosaltres, i una mort de creu.
Per això Déu l’ha exaltat i li ha donat
aquell nom que està per damunt de tot altre nom.Carles Prat i Vives (1985)
O magnum mysteriumO magnum mysterium
ed admirabile sacramentum
ut animalia viderent Dominum natum
jacentem in praesepio
O Beata Virgo
cujus viscera meruerunt
portare Dominum Jesum Christum.Oh, gran misteri
i admirable sagrament,
que els animals van veure el Senyor nat,
jaient en un pessebre.
Oh benaurada Verge,
les entranyes de la qual meresqueren
portar el Senyor Jesucrist.Alleluia!
Al·leluia!
Lluís Millet (1867-1941)
JovenívolaNo us allunyeu, il·lusions que m’endolcíreu
la joventut de la vida, tendra flor.
Jo us ho prec; no us allunyeu.
Omplint mon pit d’ardent amor, bresseu-me en somnis.
Boirina d’or, resta en mi fins a la mort.
D’aire més aire sento dolça cançó gentil.
Bressa la mar ses ones, mirant-se en l’infinit;
bressa l’oreig la branca que guarda amorós niu.
Tot canta i tot commou; tot canta i tot somriu.
Bresseu mon cor les ones del sentiment que hi viu,
mogut per l’alenada d’amor que em fa captiu;
ai d’aire més aire em dicta cançó gentil.Enric Morera (1865-1942)
La sardana de les mongesAl davant de l’ermita de Sant Rafel
les sardanes airoses pugen al cel,
i tothom sent en l’ànima dolçor de mel.Sardanes com aquestes mai s’han sentit.
Fins les ballen els avis quan ve la nit.
I als genolls de les mares salta el petit.Per planúries i serres escampa el vent
de la cobla les notes alegrement,
i fins l’ona s’hi acosta, que al lluny la sent.En un coll de muntanyes hi ha un monestir.
De puntetes les monges van al jardí,
que les roses encesen, i el llessamí.Les sardanes arriben fins als seus cors
amb gatzara i rialles dels balladors,
i entorn d’elles, els arbres, quines remors!Dues monges, en l’ombra, les mans s’han pres;
ja se n’hi ajunten d’altres, i altres després;
les de més lluny s’acosten; tothom ja hi és.Ballen totes porugues, ben dolçament;
enrogides les galtes, mig somrient,
i sos peus en la terra, ni menys se’ls sent.Rondinant l’abadessa ja se n’hi va.
Sent-hi a prop, llagrimeja; no sap renyar,
que ella també n’és filla de l’Empordà.La lluna que s’aixeca, les monges veu.
Pel damunt de la tàpia la cara treu,
i els hi diu, bondadosa: –Balleu, balleu!Lluís Millet
El cant de la SenyeraAl damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire,
el camí assenyalaràs.
Dona veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Dijous, 22.05.25 – 20 h
Sala de Concerts—Mil·lenari de Montserrat
Escolania de Montserrat
Capella de Música de Montserrat
Orquestra del Miracle
Juan de la Rubia, orgue i directorF. Händel:O praise the Lord with one consent, HWV 254. A. Vivaldi: Concert per a violí, orgue i orquestra, en Re menor, RV 541
J. S. Bach: Christ lag in Todesbanden, BWV 4Preus: 25 i 35 €
Xarxa Coral
— Amb Lluís Vilamajó
Diada de l’Antic CantaireLa Casa dels Cants
Diumenge, 23 de març de 2025 – 12 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Orfeó Català – Lluís Vilamajó, director convidat (Pablo Larraz, director)
Orfeó Ulldeconenc – Dolors Sanjuan Aubà, directora
Cor Scandicus – Francesc Ruiz Guinot, director
Pau Casan, pianista Orfeó Català
Lluís Ràfales, pianista Orfeó Ulldeconenc
Laura Miras Llopart, pianista Cor ScandicusORFEÓ ULLDECONENC
Adriano Banchieri (1568-1634)
Capriciata e contrapunto bestialePopular mallorquina
Aubada (harmonització de Tortell-Thomas)Tradicional mallorquina
Ton pare no té nas (versió coral de Baltasar Bibiloni)Popular catalana
Sota de l’om (harmonització d’Enric Morera)Giulio Caccini (1551-1618)
Ave Maria
(Laia Fusté, solista)Popular andalusa
Zorongo (harmonització de Francesc Vila)Alberto Favero (1944)
Te quiero (arranjament Liliana Cangiano)COR SCANDICUS
Gabriel Fauré (1845-1924)
Cantique de Jean RacineJosef Rheinberger (1839-1901)
Stabat MaterI. Stabat Mater dolorosa
II. Quis est homo qui non fleret
III. Eja mater fons amoris
IV. Virgo virginum praeclara
V. Quando corpus morieturORFEÓ CATALÀ
Franz Schubert (1797-1828)
Chor der Engel, D. 440Anton Bruckner (1824-1896)
Locus iste, WAB 23
Christus factus est, WAB 11Carles Prat i Vives (1985)
O magnum mysteriumCANTS COMUNS:
Lluís Millet (1867-1941)
JovenívolaEnric Morera (1865-1942)
La sardana de les mongesLluís Millet
El cant de la SenyeraAquest concert té una durada de 90 minuts sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#coral #enfamília
Poema
Batall
Han denegat la faula i el miracle,
i el dir batega com un calze ardent.
Res no detura l’àliga que ens guaita
ni el capitell que explica el bé i el mal.
Seguim el traç dels rostres més antics,
dels campanars romànics i les busques
que mouen les estrelles avials.
La nit, la por? O les obscures súpliques
de qui abandona el setge més roí?
Som ben menuts. I ens volten infinits.
La grandesa és un cor de veus minúscules.Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.Comentari
Un pont entre la fe i l’arrel popular
El concert d’avui us convida a explorar la riquesa coral des de l’època renaixentista fins als nostres dies oferint una diversitat de matisos històrics i sonors. L’Orfeó Ulldeconenc inaugura la vetllada amb la Capriciata e contrapunto bestiale d’Adriano Banchieri (1568-1634), músic italià nascut a Bolonya que va destacar per la seva creativitat amb madrigals, sovint d’un to humorístic i teatral. En aquest bloc, tres cançons populars mallorquines i catalanes –Aubada, Ton pare no té nas i Sota de l’om– ens recorden la força de la tradició oral i la seva capacitat de transmetre emocions universals. Tampoc no hi podia faltar la part més devocional amb l’Ave Maria de Giulio Caccini, la popularitat de la qual ve donada per la seva senzillesa melòdica. El conjunt de l’Orfeó Ulldeconenc culmina l’actuació individual amb Te quiero d’Alberto Favero, sobre text de Mario Benedetti, un himne a l’amor, ferm i compromès, que posa el colofó amb l’escalfor argentina.
El Cor Scandicus ens aproxima a dues visions de la religiositat romàntica. D’una banda, el Cantique de Jean Racine (1864) de Gabriel Fauré, compost quan l’autor només tenia dinou anys, ja exhibeix la delicadesa harmònica que caracteritzaria la seva producció posterior. De l’altra, l’Stabat Mater de Josef Rheinberger tradueix en música la intensitat emocional d’aquest text marià, tot combinant l’equilibri formal i la profunditat expressiva pròpia de l’escola centreeuropea de finals del segle XIX.
Amb l’Orfeó Català, el viatge segueix amb Franz Schubert i el seu Chor der Engel, D 440, una obra menys coneguda però que conserva la delicadesa melòdica característica del geni vienès. L’espiritualitat de Anton Bruckner es fa present en dos motets d’una gran intensitat: Locus iste, concebut per a la consagració de la Votivkapelle (Capella Votiva) de la Nova Catedral de Linz, i Christus factus est, on la profunditat harmònica i la majestuositat vocal es combinen de manera inconfusible. Finalment, O magnum mysterium de Carles Prat i Vives ens transporta al present, demostrant que la creació polifònica es manté viva i en constant evolució.
Els cants comuns –Jovenívola de Lluís Millet, La sardana de les monges d’Enric Morera i el solemne Cant de la Senyera– clouen el concert celebrant la tradició catalana i la força de la música col·lectiva. És el punt final d’una vetllada on conflueixen veus, èpoques i sensibilitats, i on cada peça ens convida a gaudir d’una experiència inoblidable.
María José Anglès Palacio, musicòloga
Biografies
Orfeó Ulldeconenc
És un cor vocacional de referència a les Terres de l’Ebre. Amb més setanta-cinc anys d’història i hereu de l’antic Orfeó Montsià, fou creat l’any 1947 pel mestre i director Vicenç Aubà i Domènech, que el dirigí fins al principi dels anys vuitanta. Des d’aleshores el dirigeix Dolors Sanjuan Aubà.
En la seva trajectòria artística ha tingut diverses seccions: escola de música, esbart dansaire, grup de teatre, coral infantil i juvenil, grup de teatre, grup d’havaneres, Grup Vocal A Capella... Està format per unes trenta veus mixtes, té com a objectiu difondre la cultura, defensar la llengua i la identitat catalana i trobar un espai de reunió per crear vincles, treballar l’expressió artística i fer música.
Des de l’any 1985 forma part de la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC) i des d’aleshores organitza i participa en la majoria d’activitats que es duen a terme: aplecs i trobades corals, descoberta de repertori, cursos... Algunes de les activitats que organitza són la Trobada de Corals, el concert de Nadal, cantada de caramelles i també participa en intercanvis amb altres corals d’arreu de Catalunya i de la Comunitat Valenciana.
Entre les seves actuacions, es poden destacar la participació al Congrés Eucarístic; actuació a RTVE, al Cercle Català de Madrid, on va rebre la Medalla d’Honor que concedia aquesta entitat per difondre la llengua i la cultura catalanes; participació a l’Europeade, on s’ajuntaven grups artístics d’arreu d’Europa, celebrada a Marbella; participació al Ciclo de Música Polifónica d’Alcanyís; concerts al Palau Sant Jordi, al Palau de la Música Catalana i la participació en la missa de consagració del temple de la Sagrada Família, entre d’altres.
L’Orfeó Ulldeconenc va celebrar el 1997 el cinquantenari de la fundació i l’any 2006 organitzà un homenatge al mestre fundador: Vicenç Aubà. Cal destacar també la celebració del 75è aniversari amb diversos actes, com el concert teatralitzat amb fragments d’òpera, concert de nadales a ritme de swing i jazz, concerts amb altres corals i la participació en el concert d’homenatge a Vicent Andrés Estellés amb altres corals del territori.
El seu repertori inclou música popular catalana, sardanes, havaneres, peces medievals, polifonia dels segles XVI-XVII, música sacra i música del segle XX.
L'Orfeó Ulldeconenc rep el suport de
Cor Scandicus
És una formació coral del Masnou (Maresme) constituïda l’any 2012 gràcies a l’empenta d’aficionats a la música amb anys d’experiència dins del mon coral i associatiu. Actualment combina la presència de cantaires experimentats amb d’altres que s’inicien amb tota la il·lusió en el món del cant coral. A partir de la seva fundació, el Cor Scandicus emprèn el seu projecte amb l’objectiu d’esdevenir una referència musical i cultural d’àmbit local i comarcal. Des de la seva constitució, ha participat en concerts solidaris i esdeveniments organitzats amb l’Ajuntament del Masnou i d’altres entitats, a més d’actuar a celebracions privades i actes d’empresa.
El Cor Scandicus té vocació de viatjar per exportar la cultura musical catalana i gaudir d’experiències d’intercanvi amb altres formacions. Així, destaquen els viatges a la regió alemanya del Ries (2016) per gaudir de concerts d’intercanvi amb la coral Donna Canta; a València (2018), amb la Societat Coral el Micalet; a Jerez de la Frontera (2023), per fer-hi una sèrie d’actuacions benèfiques, i a Sant Sebastià (2024), convidats per la Coral Santa Cecilia Abesbatza.
L’any 2015, el Cor Scandicus va posar en marxa l’organització del Festival de Música del Masnou, que s’ha celebrat cada any combinant música de diferents estils i produccions pròpies.
L’any 2017 va participar a les activitats de commemoració del 150è aniversari del naixement del mestre Lluís Millet, organitzat per l’Ajuntament del Masnou i entitats del poble.
El Cor Scandicus està dirigit des del principi per Francesc Ruiz, nascut a Badalona (1966) i veí del Masnou. Amb formació musical en guitarra, cant i més de vint-i-cinc anys d’experiència coral, ha rebut formació de tècnica vocal i direcció coral a diversos tallers i al Curs de Direcció Coral organitzat per la Federació Catalana d’Entitats Corals a l’ESMUC, amb els professors com Josep Vila i Pere Lluís Biosca, i va ser el guanyador del 2n Concurs de Composició Coral de la Festa Major del Barri de Sant Antoni (2017).
.
Orfeó Català
© Antoni Bofill
És un dels cors vocacionals de referència del país. Amb més de 130 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz n’és el director, amb Pau Casan com a pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.
L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle, G. Dudamel, K. Petrenko i T. Hengelbrock, entre d’altres.
Dels darrers anys destaquen les seves interpretacions de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, tot protagonitzant-ne l’estrena europea, sota la direcció de Simon Halsey; l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle; la Novena Simfonia de Beethoven, amb el Cor de Cambra del Palau i l’Orquesta Sinfónica de Galícia, dirigida per Gustavo Dudamel; la commemoració del centenari de l’estrena a Espanya de la Passió segons sant Mateu, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey, i Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing. També cal destacar concerts amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC, dirigits per Jörg Widmann, amb l’estrena absoluta de la seva obra Variacions sobre ‘El cant dels ocells’. Fantasia per a cor i orgue.
En l’àmbit internacional, destaquen les seves actuacions el 2022 al Théâtre des Champs Élysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg amb la Messa di Gloria de Puccini, amb l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno, i el 2023 els concerts amb la Berliner Philharmonkier, sota la direcció de Kirill Petrenko, en una gira històrica amb un total de quatre concerts: Berlín (Berliner Philharmonie), la Sagrada Família i Auditorio Nacional de Madrid, amb la interpretació de la Missa de la coronació de W. A. Mozart. També cal destacar actuacions anteriors a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa; una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per Daniele Gatti; actuacions a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton. El 2018 va protagonitzar una gira per la Xina, i el 2019 una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Múnic, al costat del Cor de Cambra del Palau, amb la Segona Simfonia de Mahler.
Més recentment, el febrer del 2024, l’Orfeó Català va interpretar dins el cicle Palau 100 Un rèquiem alemany de Brahms i la Simfonia núm. 2, “Lobgesang” de Mendelssohn, amb el Balthasar Neumann Chor & Orchester, sota la direcció de Thomas Hengelbrock. Seguidament, l’Orfeó i les formacions de Hengelbrock van interpretar aquestes obres a Hamburg: la de Brahms a la Laeiszhalle i la de Mendelssohn a l’Elbphilharmonie.
De la temporada 2024-25 destaca la gira amb la interpretació de la Simfonia Resurrecció de Gustav Mahler amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca i el Cor de Cambra del Palau, dirigits per Daniel Harding, amb concerts a Estocolm, Palau de la Música Catalana i Girona (abril-maig del 2025). I també l’estrena a Espanya del Dream requiem de Rufus Wainwright, amb l’OBC, sota la direcció de Ludovic Morlot, al Palau (gener del 2025).
L’Orfeó Català rep el suport de mesoestetic®.
Dolors Sanjuan Aubà, directora
Inicià els estudis de música a Ulldecona a l’Escola de l’Orfeó Ulldeconenc amb el seu avi i fundador de l’entitat, Vicenç Aubà i Domènech, formant part del cor infantil i, posteriorment, del cor adult. Va fundar i dirigir la Coral Polifònica de l’Orfeó i va formar part del Grup Vocal A Capella.
Continuà els estudis musicals al Conservatori de Música de Tortosa i els superiors al Conservatori de la Diputació de Tarragona i al Municipal de Barcelona compaginant-los amb la carrera de filologia hispànica a la Universitat Central de Barcelona.
Filòloga de professió, ha treballat en diferents instituts de Catalunya com a professora de secundària en l’especialitat de llengua castellana i literatura. Actualment exerceix la docència a l’Institut Dertosa de Tortosa, ciutat on resideix.
Al món coral ha realitzat diversos cursos de direcció i de tècnica vocal, amb Helmut Lips, Pep Prats i Joan Cabero, entre d’altres, i ha estat directora de l’Orfeó Tortosí.
Ha format part del Cor dels Països Catalans en el marc de la Universitat d’Estiu de Prada i ha participat com a cantant en diversos cors participatius interpretant obres de Pascual Fuentes, Felip Pedrell, Charpentier, Bach, Mozart i Fauré, entre d’altres.
Des del 1982 assumeix la direcció de l’Orfeó Ulldeconenc, entitat a què ha dedicat tota la seva vida professional i artística.
Francesc Ruiz Guinot, director
El Cor Scandicus està dirigit des la seva fundació per Francesc Ruiz Guinot, nascut a Badalona (1966) i veí del Masnou. Té formació musical en guitarra i cant, i més de vint-i-cinc anys d’experiència com a cantaire i director de coral. Va rebre formació de tècnica vocal i direcció coral a diversos tallers i al Curs de Direcció Coral organitzat per la FCEC (Federació Catalana d’Entitats Corals) a l’ESMUC, amb els professors Josep Vila i Pere Lluís Biosca. Va guanyar el 2n Concurs de Composició Coral de la Festa Major del Barri de Sant Antoni (2017), amb l’obra Els núvols blancs.
Lluís Vilamajó, director
Nascut a Barcelona, aquest destacat músic va iniciar la seva formació musical a la prestigiosa Escolania de Montserrat, sota la direcció d’Ireneu Segarra. Posteriorment va continuar al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, on va estudiar violí amb els mestres Xavier Turull i Agustín León Ara, així com cant amb Margarita Sabartés i Carmen Martínez.
Amb una carrera que abasta més de tres dècades, s’ha convertit en un membre essencial de La Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall. A més, ha col·laborat estretament amb el grup instrumental Hespèrion XXI i l’orquestra Le Concert des Nations en una varietat de programes que abasten diferents èpoques i compositors, en què destaquen projectes notables, com la interpretació d’obres mestres: Missa en Si menor, Magnificat i Passió segons sant Mateu de J. S. Bach i les Vespres de C. Monteverdi.
La seva tasca artística va més enllà de l’escenari, ja que des del 2010 ha estat al capdavant de les acadèmies vocals de formació professional organitzades per la Fundació Centre Internacional de Música Antiga, sota la direcció de Jordi Savall. Aquestes acadèmies inclouen audicions, selecció de cantants, preparació, assaigs i revisió de les gravacions resultants. Des del 2017 assumeix la direcció de la Jove Capella Reial de Catalunya, un projecte que va cofundar amb el mestre Savall. Des del 2021 exerceix un paper crucial com a preparador vocal de La Capella Nacional de Catalunya en la interpretació del repertori simfonicocoral del segle XIX.
A més del seu treball amb les agrupacions esmentades, ha col·laborat amb distingides formacions musicals, com Les Saqueboutiers de Tolosa de Llenguadoc, Ensemble La Fenice, Ensemble Barroque de Llemotges, Il Fondamento, Venice Baroque Orchestra, Ricercar Consort, Orquesta Barroca de Sevilla i Concerto Soave. Junts han portat la música a auditoris de tot Europa i als Estats Units, Austràlia, Mèxic, el Brasil, l’Argentina i Israel.
Aquest versàtil músic també ha exercit com a director de la Capella de Música de Santa Maria del Mar de Barcelona, de la qual prèviament havia estat membre, sota la direcció del mestre Enric Gispert. A més, ha dirigit el Cor Infantil i el Cor de Noies de l’Orfeó Català al Palau de la Música Catalana, el Coro de l’Orquesta Ciudad de Granada i el Joven Coro de Andalucía. També ha estat, a Sevilla, director artístic del Coro Barroco de Andalucía, juntament amb Lambert Climent i Carlos Mena, així com del Cor Vozes d’Al Ayre Español a Saragossa. Simultàniament, va iniciar el projecte Fonics, dissenyat per a joves cantants, i ha exercit com a director convidat de diverses formacions vocals i orquestrals.
En qualitat de solista, ha captivat el públic amb interpretacions memorables d’obres que inclouen des de les Vespres de C. Monteverdi fins al Magnificat de J. S. Bach, passant pel Requiem de W. A. Mozart, Missa de Gloria de G. Puccini, La Creació de J. Haydn, L’enfant prodigue de C. Debussy, Passió segons sant Joan i Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, El Messies i La Resurrecció de G. F. Händel, Missa en Si menor de J. S. Bach i Il ritorno d’Ulisse de C. Monteverdi.
Ha tingut el privilegi de treballar sota la direcció de Salvador Brotons, Pierre Cao, Jordi Casas, Juan José Mena, Antoni Ros Marbà, Manel Valdivieso, Andrew Parrot, Jordi Savall, Laszlo Heltay, Eric Ericson, Salvador Mas, Ernest Martínez Izquierdo, Rinaldo Alessandrini, Attilio Cremonesi, Wieland Kuijken, Jordi Mora, Nicolas McGegan, Monica Huggett, Paul Dombrecht, Reinhard Goegel, Christophe Coin, Cristopher Hogwood, Andrea Marcon i Philippe Pierlot.
Ha enregistrat per a segells destacats: Astrée-Audivis, Alia Vox, Fonti Musicali, Sony[1]Classical, Deutsche Harmonia Mundi, Accord, Discant i Cantus.
Textos
Adriano Banchieri (1568-1634)
Capriciata e contrapunto bestialeNobili spettatori, nobili spettatori
Udrete or ora quattro belli umoriNobles espectadors, nobles espectadors,
sentireu ara mateix quatre bones gràcies.Nobili spettatori, nobili spettatori
Udrete or ora quattro belli umori:
un cane, un gatto, un cucco, un chiù per spasso
far contrappunto a mente, far contrappunto a mente,
far contrappunto a mente sopra un basso.Nobles espectadors, nobles espectadors,
entireu ara mateix quatre bones gràcies:
un gos, un gat, un cucut i un xot, per divertiment,
sabran cantar al contrapunt, sabran cantar al contrapunt,
sabran cantar al contrapunt sobre un baix.Un cane, un gatto, un cucco, un chiù per spasso
far contrappunto a mente, far contrappunto a mente,
far contrappunto a mente sopra un basso.Un gos, un gat, un cucut i un xot, per divertiment,
sabran cantar al contrapunt, sabran cantar al contrapunt
sabran cantar al contrapunt sobre un baix.Nulla fides gobbis;
similiter est zoppis;
si sguerzus bonus, bonus est
super annalia scribe.No et refiïs dels geperuts,
ni tampoc dels coixos.
Si un guerxo és bo, bo serà
que ho escriguis als annals.Popular mallorquina
AubadaL’estrella més pura
poruga ja guaita;
tremola agradosa
dellà la muntanya.
Ben haja l’estrella,
l’estrella de l’auba!Els galls que dormien
davall les porxades
què és lo que ara veuen,
que tant i tant canten?
Han vista l’estrella,
l’estrella de l’auba.Estrella que et mostres
quan fugen les altres,
per què em deixondes
tan de matinada?
En lletres que lluen
respon l’estel d’auba.Tradicional mallorquina
Ton pare no té nasTon pare no té nas, ton pare no té nas
ta mare és xata
i es teu germà petit, i es teu germà petit
el té de rata.Ton pare fa es dinar, ton pare fa es dinar
ta mare es cura
i es teu germà petit, i es teu germà petit
talla verdura.Ton pare no té nas, ton pare no té nas
ta mare és xata
i es teu germà petit, i es teu germà petit
el té de rata.Ton pare s’ha perdut, ton pare s’ha perdut
ta mare el cerca
i es teu germà petit, i es teu germà petit
seu a la fresca.Ton pare és capellà, ton pare és capellà
ta mare és monja
i es teu germà petit, i es teu germà petit
serà canonge.Ton pare s’ha perdut, ton pare s’ha perdut
ta mare el cerca
i es teu germà petit, i es teu germà petit
seu a la fresca.Ton pare no té nas, ton pare no té nas
ta mare és xata
i es teu germà petit, i es teu germà petit
el té de rata.Ton pare no té nas, ton pare no té nas
ta mare és xata.Popular catalana
Sota de l’omEl dia de Sant Joan
n’és diada assenyalada;
jo me’n ‘nava carrer avall,
carrer de l’enamorada.
Oh, lai-lom!
Sota de l’om quan ombrejava,
oh, lai-lom!Quan n’hi soc, a mig carrer,
trobo la porta tancada:
–“Amor meu, baixa’m a obrir
que tinc la barba gelada!”
Oh, lai-lom!
Sota de l’om quan ombrejava,
Oh, lai-lom!“I la sella del cavall
tota blanca de rosada...”
–“Com ne baixaria a obrir
si estic al llit acotxada?”
Oh, lai-lom!
Sota de l’om quan ombrejava
Oh, lai-lom!Giulio Caccini (1551-1618)
Ave MariaAve Maria
(es va repetint “Ave Maria”)Popular andalusa
Zorongo
Lletra de Federico García Lorca (1898-1936)La luna es un pozo chico
las flores no valen nada;
lo que valen son tus brazos
cuando de noche me abrazas.Las manos de mi cariño
te están bordando una capa
con agremán de alhelíes
y con esclavinas de agua.Cuando fuiste novio mío
por la primavera blanca,
los cascos de tu caballo
cuatro sollozos de plata.Dicen que son veinticuatro
las horas que tiene el día,
si tuviera veintisiete,
tres horas más te querría.Alberto Favero (1944)
Te quiero
Lletra de Mario Benedetti (1920-2009)Si te quiero es porque sos
mi amor, mi cómplice y todo
y en la calle, codo a codo,
somos mucho más que dos.Tus manos son mi caricia
mis acordes cotidianos
te quiero porque tus manos
trabajan por la justicia.Si te quiero es porque sos
mi amor, mi cómplice, y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.Tus ojos son mi conjuro
contra la mala jornada
te quiero por tu mirada
que mira y siembra futuro.Tu boca que es tuya y mía
tu boca no se equivoca
te quiero porque tu boca
sabe gritar rebeldía.Si te quiero es porque sos
mi amor, mi cómplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.Y por tu rostro sincero
y tu paso vagabundo
y por llanto por el mundo
porque sos pueblo te quieroy porque amor no es aurora
ni cándida moraleja
y porque somos pareja
que sabe que no está sola.Te quiero en mi paraíso
es decir, que en mi país
la gente viva feliz
aunque no tenga permiso.Si te quiero es porque sos
mi amor, mi cómplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.Gabriel Fauré (1845-1924)
Cantique de Jean RacineVerbe égal au Très-Haut, notre unique espérance,
Jour éternel de la terre et des cieux;
De la paisible nuit nous rompons le silence,
Divin Sauveur, jette sur nous les yeux!Verb igual a l’Altíssim, nostra única esperança
jorn etern de la terra i dels cels
de la nit tranquil·la trenquen el silenci
diví Salvador, guia els teus ulls envers nosaltres.Répands sur nous le feu de ta grâce puissante,
Que tout l’enfer fuie au son de ta voix;
Dissipe le sommeil d’une âme languissante,
Qui la conduit à l’oubli de tes lois!Escampa sobre nosaltres el foc de la teva potent gràcia,que tot l’infern fugi en sentir la teva veu;
dissipa el somni d’una ànima que es decandeix
i que la condueix a oblidar les teves lleis!Ô Christ, sois favorable à ce peuple fidèle
Pour te bénir maintenant rassemblé.
Reçois les chants qu’il offre à ta gloire immortelle,
Et de tes dons qu’il retourne comblé!O Crist, sigues favorable a aquest poble fidel,
reunit ara per beneir-te,
rep els cants que ofereix a la teva glòria immortal,
i fes que pugui retornar omplert dels teus dons.Josef Rheinberger (1839-1901)
Stabat MaterI. Stabat Mater dolorosa
Stabat Mater dolorosa juxta crucem lacrymosa, dum pendebat filius.
Era la Mare dolorosa prop de la creu,
tota plorosa, d’on el Fill penjava clavat.Cujus animam gementem contristatam et dolentem pertransivit gladius.
La seva ànima, gement, entristida
i adolorida, el glavi va traspassar.O quam tristis et afflicta fuit illa benedicta mater unigeniti.
Oh, que trista i afligida estava
la Mare beneïda del Fill Unigènit.Quae moerebat et dolebat, pia mater dum videbat nati poenas inclyti.
Com s’entristia i patia, la Mare pietosa,
mentre veia els sofriments del seu Fill.II. Quis est homo qui non fleret
Quis est homo qui non fleret matrem Christi si videret in tanto supplicio?
Quin home no ploraria, si veiés la Mare de Crist en un suplici tan gran?
Quis non posset contristari Christi matrem contemplari dolentem cum filio?
Qui no es posaria trist en contemplar
la Mare de Crist sofrint amb el seu Fill?Pro peccatis suae gentis vidit Jesum in tormentis et flagellis subditum.
Pels pecats del seu poble, veié Jesús
en els turments, sotmès als assots.Vidit suum dulcem natum moriendo desolatum dum emisit spiritum.
Veié el seu tendre Fill morir
desolat, quan lliurà l’esperit.III. Eja mater fons amoris
Eja mater fons amoris me sentire vim doloris, fac ut tecum lugeam.
Oh Mare, font d’amor, feu-me sentir
la força del dolor, feu-me plorar amb Vós.Fac ut ardeat cor meum in amando Christum Deum ut sibi complaceam.
Feu que el meu cor s’enardeixi en l’amor
de Crist Déu per ser-li agradós.Sancta mater, istud agas, crucifixi fige plagas cordi meo valide.
Concediu-me, Mare Santa, de gravar
les llagues del Crucificat fortament al meu cor.Tui nati vulnerati tam dignati pro me pati, poenas mecum divide.
Del vostre Fill tot ferit, que tant
es dignà de patir per mi,
compartiu amb mi els sofriments.Fac me tecum pie flere, crucifixo condolere, donec ego vixero.
Feu que plori curull de pietat amb Vós
compadint el Crucificat mentre jo visqui.Juxta crucem tecum stare, te libenter sociare in planctu desidero.
Desitjo romandre vora la creu amb Vós
i amb Vós compartir les penes.IV. Virgo virginum praeclara
Virgo virginum praeclara, mihi jam non sis amara: fac me tecum plangere.
Oh Verge, admirable entre les verges, no sigueu amb mi tan severa, deixeu-me plorar amb Vós.
Fac ut portem Christi mortem, passionis fac consortem et plagas recolere.
Feu-me portar la mort de Crist, feu-me compartir
la seva passió i meditar els seus turments.Fac me plagis vulnerari, fac me cruce inebriari ob amorem filii.
Feu que les llagues em fereixin, que la creu
m’embriagui per l’amor del Fill.Inflammatus et accensus, per te virgo sim defensus in die judicii.
Enardit i arravatat, oh Verge, per Vós
sigui defensat en el dia del judici.Fac me cruce custodiri, morte Christi praemuniri, confoveri gratia.
Feu que sigui protegit per la creu,
enfortit per la mort de Crist, confortat per la gràcia.V. Quando corpus morietur
Quando corpus morietur fac ut animae donetur paradisi gloria.
Quan el cos es morirà, feu que a la meva ànima
li sigui concedida la glòria del paradís.Amen.
Que així sigui!
Franz Schubert (1797-1828)
Chor der Engel, D. 440Christ ist erstanden!
Freude dem Sterblichen,
Den die verderblichen,
Schleichenden, erblichen
Mängelumwanden.Crist ha ressuscitat!
Alegria als mortals,
a aquells que s’han tornat
corruptes, malignes,
hereus del vici.Anton Bruckner (1824-1896)
Locus iste, WAB23Locus iste a Deo factus est,
inaestimabile sacramentum,
irreprehensibilis est.Aquest lloc va ser fet per Déu:
un sagrament de valor incalculable,
lliure d’imperfecció.Christus factus est, WAB 11
Christus factus est pro nobis obediens,
usque ad mortem, mortem autem crucis.
Propter quod et Deus exaltavit illum et dedit illi nomen, quod est super omne nomen.Crist es féu obedient fins a la mort
per nosaltres, i una mort de creu.
Per això Déu l’ha exaltat i li ha donat
aquell nom que està per damunt de tot altre nom.Carles Prat i Vives (1985)
O magnum mysteriumO magnum mysterium
ed admirabile sacramentum
ut animalia viderent Dominum natum
jacentem in praesepio
O Beata Virgo
cujus viscera meruerunt
portare Dominum Jesum Christum.Oh, gran misteri
i admirable sagrament,
que els animals van veure el Senyor nat,
jaient en un pessebre.
Oh benaurada Verge,
les entranyes de la qual meresqueren
portar el Senyor Jesucrist.Alleluia!
Al·leluia!
Lluís Millet (1867-1941)
JovenívolaNo us allunyeu, il·lusions que m’endolcíreu
la joventut de la vida, tendra flor.
Jo us ho prec; no us allunyeu.
Omplint mon pit d’ardent amor, bresseu-me en somnis.
Boirina d’or, resta en mi fins a la mort.
D’aire més aire sento dolça cançó gentil.
Bressa la mar ses ones, mirant-se en l’infinit;
bressa l’oreig la branca que guarda amorós niu.
Tot canta i tot commou; tot canta i tot somriu.
Bresseu mon cor les ones del sentiment que hi viu,
mogut per l’alenada d’amor que em fa captiu;
ai d’aire més aire em dicta cançó gentil.Enric Morera (1865-1942)
La sardana de les mongesAl davant de l’ermita de Sant Rafel
les sardanes airoses pugen al cel,
i tothom sent en l’ànima dolçor de mel.Sardanes com aquestes mai s’han sentit.
Fins les ballen els avis quan ve la nit.
I als genolls de les mares salta el petit.Per planúries i serres escampa el vent
de la cobla les notes alegrement,
i fins l’ona s’hi acosta, que al lluny la sent.En un coll de muntanyes hi ha un monestir.
De puntetes les monges van al jardí,
que les roses encesen, i el llessamí.Les sardanes arriben fins als seus cors
amb gatzara i rialles dels balladors,
i entorn d’elles, els arbres, quines remors!Dues monges, en l’ombra, les mans s’han pres;
ja se n’hi ajunten d’altres, i altres després;
les de més lluny s’acosten; tothom ja hi és.Ballen totes porugues, ben dolçament;
enrogides les galtes, mig somrient,
i sos peus en la terra, ni menys se’ls sent.Rondinant l’abadessa ja se n’hi va.
Sent-hi a prop, llagrimeja; no sap renyar,
que ella també n’és filla de l’Empordà.La lluna que s’aixeca, les monges veu.
Pel damunt de la tàpia la cara treu,
i els hi diu, bondadosa: –Balleu, balleu!Lluís Millet
El cant de la SenyeraAl damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire,
el camí assenyalaràs.
Dona veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Dijous, 22.05.25 – 20 h
Sala de Concerts—Mil·lenari de Montserrat
Escolania de Montserrat
Capella de Música de Montserrat
Orquestra del Miracle
Juan de la Rubia, orgue i directorF. Händel:O praise the Lord with one consent, HWV 254. A. Vivaldi: Concert per a violí, orgue i orquestra, en Re menor, RV 541
J. S. Bach: Christ lag in Todesbanden, BWV 4Preus: 25 i 35 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –