Dueñas, Los Angeles Philharmonic & Dudamel
–Simfonia del Nou Món de Dvořák
Palau 100
Dimarts, 28 de maig de 2024 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Compromís amb el medi ambient:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Los Angeles Philharmonic
Gustavo Dudamel, director
María Dueñas, violí
I
John Williams (1932)
Olympic Fanfare and ThemeGabriela Ortiz (1964)
Concert per a violí “Altar de Cuerda”
(obra encàrrec de LA Phil amb la generosa contribució de la Lenore S. and Bernard A. Greenberg Fund. Estrena a l’Estat espanyol)Morisco chilango
Maya Déco
Canto abiertoII
Antonín Dvořák (1841-1904)
Simfonia núm. 9 en Mi menor, op. 95 “del Nou Món”Adagio - Allegro molto
Largo
Scherzo: Molto Vivace - Poco sostenuto
Allegro con fuocoLa gira de LA Philharmonic és possible gràcies al generós suport de la Michele and Dudley Rauch Tour Fund i de la Karl Loring Fund.
Durada del concert:
Primera part, 40 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 45 minuts.
La durada del concert és aproximada.#simfònica #contemporània #músicauniversal #gransfigures #gradajove
Poema
Porta la seva veu un ocell del paradís,
alça el seu anhel la flor que esbalça,
creix a frec de llum l’ofrena del verb
a totes les meves branques.I s’alzina el desig, la bellesa de la fam,
la refosa de la pell: l’elixir i l’espasme.L’aiguaneix inexpressable.
El respir.
Per viure i morir.
Laia Llobera
Paradísia (2023)Comentari
VINE, NOVETAT
Jo no he escoltat el Concert per a violí de Gabriela Ortiz. Així de clar..., perquè al capdavall és una estrena per aquestes nostres terres. Per descomptat, no resulta difícil d’intuir-ne coses, o sigui que posem-nos-hi...
Si hom cerca a YouTube, només hi trobarem (a hores d’ara) els aplaudiments finals a María Dueñas, Dudamel i Los Angeles Philharmonic en acabar l’estrena a Nova York. Se senten, són emotius i generosos, i això ens fa suposar que el públic en va quedar satisfet. Si continuem buscant, trobarem diverses entrevistes a una compositora realment apassionada pel ritme. “És molt important a la meva música... ho concebo en termes de «pols»... i penso que a Europa es concep, de vegades, en termes de «durada»...”. Immediatament Gabriela comença a fer petar els dits, a moure’s a la cadira, a cantar “tac, pum, pac, tac… cum, pac, tac” i aleshores ens diu, amb un somriure trapella: “Ho he de sentir” i fa anar les mans com si estigués posseïda per aquest batec o pols que ens intenta comunicar.
Amb això ja podríem estar preparats per al concert. El nostre espai d’experiències musicals converteix les paraules “ritme” i “pols” en les claus i, així, el nostre horitzó d’expectatives s’hi adreça. Encara més, Gabriela també ha esmentat Stravinsky; a més, sabem que és mexicana i ens venen al magí tant el danzón com Carlos Chávez, Silvestre Revueltas, les seves obres rítmiques, les melodies autòctones, els instruments indígenes i altres timbres i sonoritats.
Si continuem navegant trobarem –al web de Boosey & Hawkes– que aquell Concert per a violí és alguna cosa més: és un Altar de Cuerda. Els seus moviments: “Morisco chilango” sembla que parla d’Andalusia i la Ciutat de Mèxic. El “Canto abierto” “fa referència a les capelles obertes construïdes a les esglésies mexicanes del segle XVI per acollir-hi les comunitats indígenes”. Per últim, el tercer moviment es titula “Maya déco” i aquí no tenim més remei que fusionar Tamara de Lempicka amb Rivera i Frida Kahlo... Si ens hi endinsem encara més, en podem aconseguir la partitura i l’orquestració: cordes, fustes, metalls i una percussió abundant en què podria semblar que no hi manca res! Vibràfon, pandereta, plateret suspès, cròtals, güiro, maraques, gong tibetà, conga, bongos i molts d’altres, etc. S’hi albira, doncs, una orgia rítmica que ens arribarà des del “nou món”...
No sé quant de “novetat” deu haver-hi en aquest món si es compara amb el que visità A. Dvořák l’any 1892. El que sí sabem és que el compositor va acceptar d’anar a Nova York per encarregar-se del recent fundat Conservatori Nacional de Música per guanyar vint-i-cinc vegades més que al Conservatori de Praga i treballant molt menys. Davant aitals expectatives li fou difícil de negar-s’hi i tan bon punt va poder va ajudar aquest “nou-ric” món a buscar el seu esperit musical nacional. La seva Simfonia núm. 9, “des del Nou Món”, és el testimoni d’algú que podria semblar que fa un homenatge o donar un exemple: conté suggeriments de melodies nord-americanes, siguin spirituals o melodies indígenes, però en cap cas transcripcions literals. Dvořák va ser prou discret per escriure només “temes originals que incorporen les peculiaritats” de la nova terra desenvolupant-los amb “tots els recursos dels ritmes, harmonia i contrapunt moderns”. Tanmateix, resulta fàcil copsar-hi també els girs lírics i dansables de la seva Bohèmia natal. Per últim, quedà demostrat que la nostàlgia va ser més forta i Dvořák va tornar a Europa –després de la seva tercera temporada–, creiem que curull d’experiència... i d’uns quants pistrincs.
Juntament amb Ortiz i Dvořák, escoltarem música de John Williams. D’ell, ja tenim força experiència pel que fa a l’ús hàbil dels leitmotiv, l’orquestra ampul·losa i les melodies generoses. El 1984 la seva música ja era cèlebre i el Comitè Olímpic va decidir d’encarregar-li la Fanfara per als Jocs Olímpics d’aleshores. Malgrat que Williams va reconèixer que no hi estava interessat ni tenia experiència en els esports, ens diu que va mirar d’assimilar l’esforç de “l’esperit humà per posar-se a prova a si mateix” a “l’esforç simfònic”. Aquesta fou l’expectativa a l’hora de compondre la seva peça.
* * *
El 1976 l’historiador Reinhgart Koselleck va escriure l’assaig titulat “Espai d’experiència” i “horitzó d’expectativa”, dues categories històriques, frases que qui llegeix deu haver notat que ja hem escrit més amunt. I ens hi explica que qualsevol historiador es mou en dos plans: el seu coneixement prové d’“una experiència saturada de realitat [...] possibilitats acomplertes o equivocades” i, alhora, construeix expectatives quan és “conduït per preguntes o per desigs, esperances i inquietuds”. És a dir, o investiga el que ja ha estat dit o reconstrueix el que no ha estat dit, tot extraient-ho dels “vestigis amb l’ajuda d’hipòtesis i mètodes”. En la cosa personal, crec que tot això no queda gaire lluny del que significa escoltar una peça de música, sigui una estrena o una audició mil i una vegades escoltada: ens movem sempre entre experiències i expectatives, i amb aquesta parella bastim els nostres judicis estètics.
Demanem-nos, doncs: a què s’assembla el Concert per a violí de Gabriela Ortiz? ¿Em sonarà estrany? ¿Em farà recordar alguna cosa que jo ja hagi escoltat tipus Stravinsky, Bartók, però mesclat en una coctelera amb danzones o mambos de Pérez Prado? ¿N’entendré res o només escoltaré amb els sentits? ¿Podré fer associacions sonores curioses? ¿Senzillament gaudiré de la gràcia de María Dueñas al costat de Dudamel? ¿Percebré tots els instruments de percussió que s’hi utilitzaran? ¿M’adonaré del pols, ritmes i mètrica de compassos que n’esmenta l’autora? ¿Estarà en to major o menor, o en cap dels dos? Què diré als meus amics quan surti del concert? I si parlem de Dvořák, ¿serà aquesta Nou Món tan emocionant com aquella que em va enlluernar la primera vegada? ¿Aconseguiré reconèixer el corn anglès per poder gaudir millor de la melodia del “Largo”? ¿Distingiré entre continguts amerindi, afroamericà i bohemi? ¿Entendré per què Brahms donava suport incondicional a Dvořák? ¿Aquesta Novena Simfonia m’animarà a repassar-ne la Sisena, Setena o Vuitena? I seguim... ¿Aquesta Fanfara –que ara ja no recordo...– serà una versió semblant a la música d’Indiana Jones o Star Wars o em ressonarà una mica com a Violinista a la teulada? ¿Aquestes preguntes poden ser molt barates? ¿No fora millor escoltar sense prejudicis i deixar en suspens qualsevol pèndol crític?
Així doncs, el nostre espai d’experiències musicals batalla, juga i dialoga amb el nostre horitzó d’expectatives per fer que el que és nou i no escoltat mai abans ens sembli familiar, tot expandint, de manera genuïna, el nostre horitzó estètic... Però també passa que volem que el que és familiar i conegut sobradament ens sembli tan nou i sorprenent com la primera vegada. Quan ho fem, volem, amb entusiasme, que s’enriqueixi el nostre espai d’experiències, tant si és minso o replè.
Al capdavall, que vingui la novetat, per qualsevol dels seus costats.
Carlos Calderón Urreiztieta, Doctor en humanitats
Biografies
Biografies
María Dueñas, violí
Enlluerna el públic amb una varietat espectacular de colors que extreu del seu instrument, juntament amb la seva tècnica, maduresa artística i unes interpretacions plenes d’audàcia.
Nascuda a Granada (2002), va començar a tocar el violí als sis anys i al cap d’un any va entrar al Conservatori de la seva ciutat. El 2014 va guanyar una beca per anar a l’estranger patrocinada per Juventudes Musicales de Madrid i la Fundació Humboldt (Wardwell Stipend). Primer es va traslladar a Dresden per estudiar a l’Acadèmia de Música Carl Maria von Weber, on la va conèixer el director Marek Janowski, que posteriorment la va convidar a debutar amb la San Francisco Symphony Orchestra. Des del 2016 ha estat alumna del prestigiós pedagog de violí Boris Kuschnir, a la Universitat de Música i Arts de Viena.
Després d’un seguit de primers premis en concursos internacionals de prestigi, el 2021 va destacar especialment al Concurs Menuhin de Violí, on va guanyar el primer premi i el premi del públic. El 2023 també va rebre el prestigiós Premi Princesa de Girona de les Arts i les Lletres d’Espanya.
Intèrpret versàtil i compositora apassionada, actualment és molt sol·licitada per actuar amb les grans orquestres internacionals, Los Angeles Philharmonic, Pittsburgh Symphony Orchestra, Accademia di Santa Cecilia, Münchner Philharmoniker, Staatskapelle de Berlín, Oslo Philharmonic, Orquestra de la Ràdio Sueca, Toronto Symphony Orchestra, Pittsburgh Symphony Orchestra, Philadelphia Orchestra i NHK Symphony Orchestra, i amb directors prestigiosos, com Manfred Honeck, Yannick Nézet-Séguin, Jukka-Pekka Saraste, Daniel Harding, Herbert Blomstedt i Alan Gilbert. Col·labora habitualment amb La Phil de Los Angeles i Gustavo Dudamel.
Com a artista en exclusiva de Deutsche Grammophon, el 2023 va publicar el seu primer àlbum, Beethoven and beyond, amb Manfred Honeck i la Wiener Symphoniker, que ha estat molt ben acollit per la crítica. L’enregistrament inclou el Concert per a violí de Beethoven, amb les seves pròpies cadències.
Toca amb un violí Nicolò Gagliano cedit per la fundació alemanya Musikleben, i l’Stradivari “Camposelice” del 1710, cedit per la Nippon Music Foundation.
Biografies
Los Angeles Philharmonic
Sota el vibrant lideratge del director musical i artístic Gustavo Dudamel, Los Angeles Philharmonic (LA Phil) presenta una inspiradora varietat de música mitjançant un compromís amb obres fundacionals i exploracions aventureres. Tant a casa com a l’estranger, LA Phil –reconeguda com una de les orquestres més destacades del món– proposa la seva programació innovadora i diversa, a l’escenari i per a la comunitat, que reflecteix la passió artística de l’orquestra i demostra la seva visió. La temporada 2023-24 és la número 105 de l’orquestra.
Gairebé 300 concerts són interpretats per LA Phil o presentats als seus tres escenaris emblemàtics: el Walt Disney Concert Hall (dissenyat per Frank Gehry), The Ford i el famós Hollywood Bowl. Durant la temporada d’hivern al Walt Disney Concert Hall, s’ofereixen aproximadament 165 actuacions, LA Phil crea festivals, residències d'artistes i altres programes temàtics, concebuts per millorar l’experiència del públic amb la música orquestral. Des del 1922, la seva seu d’estiu és el famós Hollywood Bowl. D’altra banda, situat en un parc de 32 hectàrees i sota la direcció de LA Phil des del desembre del 2019, The Ford presenta una temporada estival eclèctica de música, dansa, cinema i esdeveniments familiars que reflecteixen les comunitats que formen Los Angeles.
La implicació de l’orquestra amb Los Angeles s’estén molt més enllà de les seves sales de concerts. Entre les seves influents i polifacètiques iniciatives d’aprenentatge hi ha la Youth Orchestra de Los Angeles (YOLA), mitjançant la qual, inspirada en la formació pròpia de Gustavo Dudamel quan era jove, LA Phil i els seus socis comunitaris proporcionen instruments gratuïts, formació intensiva de música i suport acadèmic a més de 1.700 joves músics, tot capacitant-los per convertir-se en ciutadans vitals, líders i agents de canvi. La tardor del 2021 la YOLA va obrir la seva pròpia seu permanent: el Centre YOLA Judith i Thomas L. Beckmen a Inglewood, dissenyat per l’arquitecte Frank Gehry.
L’orquestra també ofereix gires, nacionals i internacionals, que inclouen regularment visites a Nova York, Londres (on és el soci internacional d’orquestra del Barbican Centre), París i Tòquio. Amb motiu del seu centenari, l’orquestra va visitar Seül, Tòquio, Ciutat de Mèxic, Londres, Boston i Nova York. La primera gira de LA Phil va ser l’any 1921, i l’orquestra ha realitzat gires anuals des de la temporada 1969-70.
LA Phil ha publicat una sèrie d’enregistraments aclamats per la crítica, que inclouen estrenes mundials de la música de John Adams i Louis Andriessen, juntament amb enregistraments premiats als Grammy amb música de Johannes Brahms, Charles Ives, Andrew Norman i Thomas Adès, incloent-hi un Grammy a la millor actuació orquestral del 2024 per Dante d’Adès.
Los Angeles Philharmonic va ser fundada el 1919 per William Andrews Clark, Jr., un músic aficionat amb molts recursos econòmics. Walter Henry Rothwell es va convertir en el seu primer director musical fins al 1927; des de llavors han exercit aquest càrrec deu directors de renom: Georg Schnéevoigt (1927-1929), Artur Rodziński (1929-1933), Otto Klemperer (1933-1939), Alfred Wallenstein (1943-1956), Eduard van Beinum (1956-1959), Zubin Mehta (1962-1978), Carlo Maria Giulini (1978-1984), André Previn (1985-1989), Esa-Pekka Salonen (1992-2009) i Gustavo Dudamel (des del 2009).
“Està tan per davant d’altres orquestres nord-americanes, que competeix principalment amb els seus propis èxits passats” («The New Yorker»)
Biografies
© Danny Clinch
© Danny Clinch
Gustavo Dudamel, director
Director musical i artístic, Walt and Lilly Disney Chair
Gustavo Dudamel treballa des de la creença que la música té el poder de transformar vides, servir d’inspiració i de canviar el món. A través de la seva presència dinàmica al podi i una defensa incansable de l’educació artística, ha introduït la música clàssica a nous públics de tot el món i ha ajudat a proporcionar accés a les arts a infinitat de persones en comunitats amb pocs recursos. Actualment Dudamel exerceix com a director musical i artístic de l’orquestra Los Angeles Philharmonic i director musical de l’Orquesta Sinfónica Simón Bolívar, i el 2026 esdevindrà director musical i artístic de la New York Philharmonic, tot continuant amb un llegat que inclou Gustav Mahler, Arturo Toscanini i Leonard Bernstein.
Dudamel és un dels pocs músics clàssics que s’han convertit en un fenomen de la cultura pop. Els seus programes cinematogràfics inclouen l’adaptació de Steven Spielberg de West Side story, Star Wars: el despertar de la força i Els Simpson, i va dirigir LA Phil amb Billie Eilish a la pel·lícula del concert Happier than ever: a love letter to Los Angeles. Ha actuat al programa durant el descans de la Super Bowl, als Academy Awards i al concert del Premi Nobel, i ha treballat amb les superestrelles internacionals Christina Aguilera, Ricky Martin, Tyler the Creator, Coldplay i d’altres. La seva extensa discografia inclou seixanta-set àlbums i cinc premis Grammy.
Inspirat en la seva experiència transformadora com a jove en el programa immersiu de formació musical El Sistema de Veneçuela, el 2012 va crear la Fundació Dudamel, que copresideix amb la seva dona, l’actriu i directora María Valverde, amb l’objectiu “d’ampliar l’accés a la música i les arts entre els joves proporcionant eines i oportunitats per donar forma als seus futurs creatius”. El juliol i agost del 2022 la Fundació Dudamel va portar la seva iniciativa Encuentros al Hollywood Bowl com a part de la temporada del centenari, en un programa intensiu de dues setmanes de lideratge global i formació orquestral per a joves músics d’arreu del món que va culminar amb un concert al Hollywood Bowl i una gira amb l’Orquesta del Encuentro al llegendari Teatre Grec de Berkeley, Califòrnia.
“Un estrany encreuament entre artista clàssic i celebritat de la cultura pop” («The New York Times»)
Formació
Los Angeles Philharmonic Orchestra
Gustavo Dudamel, Director artístic i musical
Walt and Lilly Disney ChairZubin Mehta, Director Emeritus
Esa-Pekka Salonen, Director Laureate
Rodolfo Barráez, Director assistent
Ann Ronus ChairJohn Adams
John and Samantha Williams Creative ChairHerbie Hancock, Creative Chair for Jazz
Violins 1rs
Martin Chalifour, concertino principal
Marjorie Connell Wilson ChairNathan Cole, concertino associat primer
Ernest Fleischmann ChairBing Wang, concertino associat
Barbara and Jay Rasulo ChairAkiko Tarumoto, concertino assistent
Philharmonic Affiliates ChairRebecca Reale
Deanie and Jay Stein ChairRochelle Abramson
Camille Avellano
Margaret and Jerrold L. Eberhardt ChairMinyoung Chang
I. H. Albert Sutnick ChairTianyun Jia
Jordan Koransky
Ashley Park
Stacy Wetzel
Justin Woo
Violins 2ns
NN, solista
Dorothy Rossel Lay ChairMark Kashper, solista associat
Kristine Whitson
Johnny Lee
Dale Breidenthal
Mark Houston Dalzell and James Dao-Dalzell Chair for Artistic Service to the CommunityIngrid Chun
Jin-Shan Dai
Chao-Hua Jin
Jung Eun Kang
Nickolai Kurganov
Varty Manouelian
Michelle Tseng
Suli Xue
Ayrton Pisco*
Nebyu Samuel*
Violes
Teng Li, solista
John Connell ChairBen Ullery, solista associat
Jenni Seo, assistent principal
Dana Lawson
Richard Elegino
John Hayhurst
Ingrid Hutman
Michael Larco
Hui Liu
Meredith Snow
Leticia Oaks Strong
Minor L. Wetzel
Jarrett Threadgill*
Nancy and Leslie Abell LA Phil Resident Fellow ChairVioloncels
Robert deMaine, solista
Bram and Elaine Goldsmith ChairBen Hong, solista associat
Sadie and Norman Lee ChairDahae Kim, assistent principal
Jonathan Karoly
David Garrett
Barry Gold
Jason Lippmann
Gloria Lum
Linda and Maynard Brittan ChairSerge Oskotsky
Brent Samuel+
Ismael Guerrero*
Contrabaixos
Christopher Hanulik, solista
Diane Disney Miller and Ron Miller ChairKaelan Decman, solista associat
Oscar M. Meza, assistent principal
David Allen Moore
Ted Botsford
Jack Cousin
Jory Herman
Brian Johnson
Peter Rofé
Nicholas Arredondo*
Flautes
Denis Bouriakov, solista
Virginia and Henry Mancini ChairCatherine Ransom Karoly, solista associat
Mr. and Mrs. H. Russell Smith ChairElise Shope Henry
Mari L. Danihel ChairSarah Jackson, flautí
Oboès
Marc Lachat, solista
Carol Colburn Grigor ChairMarion Arthur Kuszyk, solista associat
Anne Marie Gabriele
Carolyn Hove, corn anglès
Clarinets
Boris Allakhverdyan, solista
Michele and Dudley Rauch ChairBurt Hara, solista associat
Andrew Lowy, requint
Taylor Eiffert, clarinet baix
Fagots
Whitney Crockett, solistaShawn Mouser, solista associat
Ann Ronus ChairMichele Grego+
Evan Kuhlmann, contrafagot
Trompes
Andrew Bain, solista
John Cecil Bessell ChairDavid Cooper, solista associat
Gregory Roosa
Alan Scott Klee ChairAmy Jo Rhine
Loring Charitable Trust ChairElyse Lauzon
Reese and Doris Gothie ChairEthan Bearman, Assistant
Bud and Barbara Hellman ChairElizabeth Linares Montero*
Trompetes
Thomas Hooten, solista
M. David and Diane Paul ChairJames Wilt, solista associat
Nancy and Donald de Brier ChairChristopher Still
Ronald and Valerie Sugar ChairJeffrey Strong
Trombons
David Rejano Cantero, solista
Koni and Geoff Rich ChairJames Miller, solista associat
Judith and Thomas L. Beckmen ChairPaul Radke
John Lofton, trombó baix
Miller and Goff Family ChairTuba
Mason SoriaTimbales
Joseph Pereira, solista
Cecilia and Dudley Rauch ChairDavid Riccobono, solista associat
Percussió
Matthew Howard, solistaJames Babor
Perry Dreiman
David Riccobono
Teclats
Joanne Pearce Martin
Katharine Bixby Hotchkis ChairArpa
Emmanuel Ceysson, solista
Ann Ronus ChairArxivers d’orquestra
Stephen BiaginiBenjamin Picard
KT Somero
CONDUCTING FELLOWS
Carlos Ágreda
Ross Jamie Collins
Michelle Di Russo
Anna Handler
*Judith and Thomas L. Beckmen LA Phil Resident Fellow
+ en any sabàtic
La secció de cordes de Los Angeles Philharmonic utilitza un ordre de cadires rotatiu de manera sistemàtica. Els músics son llistats alfabèticament i canvien la distribució periòdicament.
Els integrants de Los Angeles Philharmonic estan representats per Professional Musicians Local 47, AFM.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dijous, 03.06.2024 – 20 h
Sala de Concerts–Barber, Xostakóvitx i Chopin
Yuja Wang, piano
Samuel Barber:
Sonata per a piano en Mi bemoll menor, op. 26Dmitri Xostakóvitx:
Preludi op. 34 núm. 12, en Sol sostingut menor
Preludi op. 34 núm. 10, en Do sostingut menor
Preludi i figa op. 87 núm. 8, en Fa sostingut menor
Preludi i fuga op. 87 núm. 15, en Re bemoll major
Preludi op. 34 núm. 24, en Re menor
Preludi op. 34 núm. 5, en Re major
Preludi op. 34 núm. 16, en Si bemoll menorFrédéric Chopin:
Balada Op. 23 núm. 1, en Sol menor
Balada Op. 38 núm. 2, en Fa major
Balada Op. 47 núm. 3, en La bemoll major
Balada Op. 52 núm. 4 en Fa menor*programa subejcte a possibles canvis
Preus: de 30 a 60 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Dueñas, Los Angeles Philharmonic & Dudamel
–Simfonia del Nou Món de Dvořák
Palau 100
Dimarts, 28 de maig de 2024 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Compromís amb el medi ambient:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Los Angeles Philharmonic
Gustavo Dudamel, director
María Dueñas, violí
I
John Williams (1932)
Olympic Fanfare and ThemeGabriela Ortiz (1964)
Concert per a violí “Altar de Cuerda”
(obra encàrrec de LA Phil amb la generosa contribució de la Lenore S. and Bernard A. Greenberg Fund. Estrena a l’Estat espanyol)Morisco chilango
Maya Déco
Canto abiertoII
Antonín Dvořák (1841-1904)
Simfonia núm. 9 en Mi menor, op. 95 “del Nou Món”Adagio - Allegro molto
Largo
Scherzo: Molto Vivace - Poco sostenuto
Allegro con fuocoLa gira de LA Philharmonic és possible gràcies al generós suport de la Michele and Dudley Rauch Tour Fund i de la Karl Loring Fund.
Durada del concert:
Primera part, 40 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 45 minuts.
La durada del concert és aproximada.#simfònica #contemporània #músicauniversal #gransfigures #gradajove
Poema
Porta la seva veu un ocell del paradís,
alça el seu anhel la flor que esbalça,
creix a frec de llum l’ofrena del verb
a totes les meves branques.I s’alzina el desig, la bellesa de la fam,
la refosa de la pell: l’elixir i l’espasme.L’aiguaneix inexpressable.
El respir.
Per viure i morir.
Laia Llobera
Paradísia (2023)Comentari
VINE, NOVETAT
Jo no he escoltat el Concert per a violí de Gabriela Ortiz. Així de clar..., perquè al capdavall és una estrena per aquestes nostres terres. Per descomptat, no resulta difícil d’intuir-ne coses, o sigui que posem-nos-hi...
Si hom cerca a YouTube, només hi trobarem (a hores d’ara) els aplaudiments finals a María Dueñas, Dudamel i Los Angeles Philharmonic en acabar l’estrena a Nova York. Se senten, són emotius i generosos, i això ens fa suposar que el públic en va quedar satisfet. Si continuem buscant, trobarem diverses entrevistes a una compositora realment apassionada pel ritme. “És molt important a la meva música... ho concebo en termes de «pols»... i penso que a Europa es concep, de vegades, en termes de «durada»...”. Immediatament Gabriela comença a fer petar els dits, a moure’s a la cadira, a cantar “tac, pum, pac, tac… cum, pac, tac” i aleshores ens diu, amb un somriure trapella: “Ho he de sentir” i fa anar les mans com si estigués posseïda per aquest batec o pols que ens intenta comunicar.
Amb això ja podríem estar preparats per al concert. El nostre espai d’experiències musicals converteix les paraules “ritme” i “pols” en les claus i, així, el nostre horitzó d’expectatives s’hi adreça. Encara més, Gabriela també ha esmentat Stravinsky; a més, sabem que és mexicana i ens venen al magí tant el danzón com Carlos Chávez, Silvestre Revueltas, les seves obres rítmiques, les melodies autòctones, els instruments indígenes i altres timbres i sonoritats.
Si continuem navegant trobarem –al web de Boosey & Hawkes– que aquell Concert per a violí és alguna cosa més: és un Altar de Cuerda. Els seus moviments: “Morisco chilango” sembla que parla d’Andalusia i la Ciutat de Mèxic. El “Canto abierto” “fa referència a les capelles obertes construïdes a les esglésies mexicanes del segle XVI per acollir-hi les comunitats indígenes”. Per últim, el tercer moviment es titula “Maya déco” i aquí no tenim més remei que fusionar Tamara de Lempicka amb Rivera i Frida Kahlo... Si ens hi endinsem encara més, en podem aconseguir la partitura i l’orquestració: cordes, fustes, metalls i una percussió abundant en què podria semblar que no hi manca res! Vibràfon, pandereta, plateret suspès, cròtals, güiro, maraques, gong tibetà, conga, bongos i molts d’altres, etc. S’hi albira, doncs, una orgia rítmica que ens arribarà des del “nou món”...
No sé quant de “novetat” deu haver-hi en aquest món si es compara amb el que visità A. Dvořák l’any 1892. El que sí sabem és que el compositor va acceptar d’anar a Nova York per encarregar-se del recent fundat Conservatori Nacional de Música per guanyar vint-i-cinc vegades més que al Conservatori de Praga i treballant molt menys. Davant aitals expectatives li fou difícil de negar-s’hi i tan bon punt va poder va ajudar aquest “nou-ric” món a buscar el seu esperit musical nacional. La seva Simfonia núm. 9, “des del Nou Món”, és el testimoni d’algú que podria semblar que fa un homenatge o donar un exemple: conté suggeriments de melodies nord-americanes, siguin spirituals o melodies indígenes, però en cap cas transcripcions literals. Dvořák va ser prou discret per escriure només “temes originals que incorporen les peculiaritats” de la nova terra desenvolupant-los amb “tots els recursos dels ritmes, harmonia i contrapunt moderns”. Tanmateix, resulta fàcil copsar-hi també els girs lírics i dansables de la seva Bohèmia natal. Per últim, quedà demostrat que la nostàlgia va ser més forta i Dvořák va tornar a Europa –després de la seva tercera temporada–, creiem que curull d’experiència... i d’uns quants pistrincs.
Juntament amb Ortiz i Dvořák, escoltarem música de John Williams. D’ell, ja tenim força experiència pel que fa a l’ús hàbil dels leitmotiv, l’orquestra ampul·losa i les melodies generoses. El 1984 la seva música ja era cèlebre i el Comitè Olímpic va decidir d’encarregar-li la Fanfara per als Jocs Olímpics d’aleshores. Malgrat que Williams va reconèixer que no hi estava interessat ni tenia experiència en els esports, ens diu que va mirar d’assimilar l’esforç de “l’esperit humà per posar-se a prova a si mateix” a “l’esforç simfònic”. Aquesta fou l’expectativa a l’hora de compondre la seva peça.
* * *
El 1976 l’historiador Reinhgart Koselleck va escriure l’assaig titulat “Espai d’experiència” i “horitzó d’expectativa”, dues categories històriques, frases que qui llegeix deu haver notat que ja hem escrit més amunt. I ens hi explica que qualsevol historiador es mou en dos plans: el seu coneixement prové d’“una experiència saturada de realitat [...] possibilitats acomplertes o equivocades” i, alhora, construeix expectatives quan és “conduït per preguntes o per desigs, esperances i inquietuds”. És a dir, o investiga el que ja ha estat dit o reconstrueix el que no ha estat dit, tot extraient-ho dels “vestigis amb l’ajuda d’hipòtesis i mètodes”. En la cosa personal, crec que tot això no queda gaire lluny del que significa escoltar una peça de música, sigui una estrena o una audició mil i una vegades escoltada: ens movem sempre entre experiències i expectatives, i amb aquesta parella bastim els nostres judicis estètics.
Demanem-nos, doncs: a què s’assembla el Concert per a violí de Gabriela Ortiz? ¿Em sonarà estrany? ¿Em farà recordar alguna cosa que jo ja hagi escoltat tipus Stravinsky, Bartók, però mesclat en una coctelera amb danzones o mambos de Pérez Prado? ¿N’entendré res o només escoltaré amb els sentits? ¿Podré fer associacions sonores curioses? ¿Senzillament gaudiré de la gràcia de María Dueñas al costat de Dudamel? ¿Percebré tots els instruments de percussió que s’hi utilitzaran? ¿M’adonaré del pols, ritmes i mètrica de compassos que n’esmenta l’autora? ¿Estarà en to major o menor, o en cap dels dos? Què diré als meus amics quan surti del concert? I si parlem de Dvořák, ¿serà aquesta Nou Món tan emocionant com aquella que em va enlluernar la primera vegada? ¿Aconseguiré reconèixer el corn anglès per poder gaudir millor de la melodia del “Largo”? ¿Distingiré entre continguts amerindi, afroamericà i bohemi? ¿Entendré per què Brahms donava suport incondicional a Dvořák? ¿Aquesta Novena Simfonia m’animarà a repassar-ne la Sisena, Setena o Vuitena? I seguim... ¿Aquesta Fanfara –que ara ja no recordo...– serà una versió semblant a la música d’Indiana Jones o Star Wars o em ressonarà una mica com a Violinista a la teulada? ¿Aquestes preguntes poden ser molt barates? ¿No fora millor escoltar sense prejudicis i deixar en suspens qualsevol pèndol crític?
Així doncs, el nostre espai d’experiències musicals batalla, juga i dialoga amb el nostre horitzó d’expectatives per fer que el que és nou i no escoltat mai abans ens sembli familiar, tot expandint, de manera genuïna, el nostre horitzó estètic... Però també passa que volem que el que és familiar i conegut sobradament ens sembli tan nou i sorprenent com la primera vegada. Quan ho fem, volem, amb entusiasme, que s’enriqueixi el nostre espai d’experiències, tant si és minso o replè.
Al capdavall, que vingui la novetat, per qualsevol dels seus costats.
Carlos Calderón Urreiztieta, Doctor en humanitats
Biografies
María Dueñas, violí
Enlluerna el públic amb una varietat espectacular de colors que extreu del seu instrument, juntament amb la seva tècnica, maduresa artística i unes interpretacions plenes d’audàcia.
Nascuda a Granada (2002), va començar a tocar el violí als sis anys i al cap d’un any va entrar al Conservatori de la seva ciutat. El 2014 va guanyar una beca per anar a l’estranger patrocinada per Juventudes Musicales de Madrid i la Fundació Humboldt (Wardwell Stipend). Primer es va traslladar a Dresden per estudiar a l’Acadèmia de Música Carl Maria von Weber, on la va conèixer el director Marek Janowski, que posteriorment la va convidar a debutar amb la San Francisco Symphony Orchestra. Des del 2016 ha estat alumna del prestigiós pedagog de violí Boris Kuschnir, a la Universitat de Música i Arts de Viena.
Després d’un seguit de primers premis en concursos internacionals de prestigi, el 2021 va destacar especialment al Concurs Menuhin de Violí, on va guanyar el primer premi i el premi del públic. El 2023 també va rebre el prestigiós Premi Princesa de Girona de les Arts i les Lletres d’Espanya.
Intèrpret versàtil i compositora apassionada, actualment és molt sol·licitada per actuar amb les grans orquestres internacionals, Los Angeles Philharmonic, Pittsburgh Symphony Orchestra, Accademia di Santa Cecilia, Münchner Philharmoniker, Staatskapelle de Berlín, Oslo Philharmonic, Orquestra de la Ràdio Sueca, Toronto Symphony Orchestra, Pittsburgh Symphony Orchestra, Philadelphia Orchestra i NHK Symphony Orchestra, i amb directors prestigiosos, com Manfred Honeck, Yannick Nézet-Séguin, Jukka-Pekka Saraste, Daniel Harding, Herbert Blomstedt i Alan Gilbert. Col·labora habitualment amb La Phil de Los Angeles i Gustavo Dudamel.
Com a artista en exclusiva de Deutsche Grammophon, el 2023 va publicar el seu primer àlbum, Beethoven and beyond, amb Manfred Honeck i la Wiener Symphoniker, que ha estat molt ben acollit per la crítica. L’enregistrament inclou el Concert per a violí de Beethoven, amb les seves pròpies cadències.
Toca amb un violí Nicolò Gagliano cedit per la fundació alemanya Musikleben, i l’Stradivari “Camposelice” del 1710, cedit per la Nippon Music Foundation.
Los Angeles Philharmonic
Sota el vibrant lideratge del director musical i artístic Gustavo Dudamel, Los Angeles Philharmonic (LA Phil) presenta una inspiradora varietat de música mitjançant un compromís amb obres fundacionals i exploracions aventureres. Tant a casa com a l’estranger, LA Phil –reconeguda com una de les orquestres més destacades del món– proposa la seva programació innovadora i diversa, a l’escenari i per a la comunitat, que reflecteix la passió artística de l’orquestra i demostra la seva visió. La temporada 2023-24 és la número 105 de l’orquestra.
Gairebé 300 concerts són interpretats per LA Phil o presentats als seus tres escenaris emblemàtics: el Walt Disney Concert Hall (dissenyat per Frank Gehry), The Ford i el famós Hollywood Bowl. Durant la temporada d’hivern al Walt Disney Concert Hall, s’ofereixen aproximadament 165 actuacions, LA Phil crea festivals, residències d'artistes i altres programes temàtics, concebuts per millorar l’experiència del públic amb la música orquestral. Des del 1922, la seva seu d’estiu és el famós Hollywood Bowl. D’altra banda, situat en un parc de 32 hectàrees i sota la direcció de LA Phil des del desembre del 2019, The Ford presenta una temporada estival eclèctica de música, dansa, cinema i esdeveniments familiars que reflecteixen les comunitats que formen Los Angeles.
La implicació de l’orquestra amb Los Angeles s’estén molt més enllà de les seves sales de concerts. Entre les seves influents i polifacètiques iniciatives d’aprenentatge hi ha la Youth Orchestra de Los Angeles (YOLA), mitjançant la qual, inspirada en la formació pròpia de Gustavo Dudamel quan era jove, LA Phil i els seus socis comunitaris proporcionen instruments gratuïts, formació intensiva de música i suport acadèmic a més de 1.700 joves músics, tot capacitant-los per convertir-se en ciutadans vitals, líders i agents de canvi. La tardor del 2021 la YOLA va obrir la seva pròpia seu permanent: el Centre YOLA Judith i Thomas L. Beckmen a Inglewood, dissenyat per l’arquitecte Frank Gehry.
L’orquestra també ofereix gires, nacionals i internacionals, que inclouen regularment visites a Nova York, Londres (on és el soci internacional d’orquestra del Barbican Centre), París i Tòquio. Amb motiu del seu centenari, l’orquestra va visitar Seül, Tòquio, Ciutat de Mèxic, Londres, Boston i Nova York. La primera gira de LA Phil va ser l’any 1921, i l’orquestra ha realitzat gires anuals des de la temporada 1969-70.
LA Phil ha publicat una sèrie d’enregistraments aclamats per la crítica, que inclouen estrenes mundials de la música de John Adams i Louis Andriessen, juntament amb enregistraments premiats als Grammy amb música de Johannes Brahms, Charles Ives, Andrew Norman i Thomas Adès, incloent-hi un Grammy a la millor actuació orquestral del 2024 per Dante d’Adès.
Los Angeles Philharmonic va ser fundada el 1919 per William Andrews Clark, Jr., un músic aficionat amb molts recursos econòmics. Walter Henry Rothwell es va convertir en el seu primer director musical fins al 1927; des de llavors han exercit aquest càrrec deu directors de renom: Georg Schnéevoigt (1927-1929), Artur Rodziński (1929-1933), Otto Klemperer (1933-1939), Alfred Wallenstein (1943-1956), Eduard van Beinum (1956-1959), Zubin Mehta (1962-1978), Carlo Maria Giulini (1978-1984), André Previn (1985-1989), Esa-Pekka Salonen (1992-2009) i Gustavo Dudamel (des del 2009).
“Està tan per davant d’altres orquestres nord-americanes, que competeix principalment amb els seus propis èxits passats” («The New Yorker»)
Gustavo Dudamel, director
© Danny Clinch
Director musical i artístic, Walt and Lilly Disney Chair
Gustavo Dudamel treballa des de la creença que la música té el poder de transformar vides, servir d’inspiració i de canviar el món. A través de la seva presència dinàmica al podi i una defensa incansable de l’educació artística, ha introduït la música clàssica a nous públics de tot el món i ha ajudat a proporcionar accés a les arts a infinitat de persones en comunitats amb pocs recursos. Actualment Dudamel exerceix com a director musical i artístic de l’orquestra Los Angeles Philharmonic i director musical de l’Orquesta Sinfónica Simón Bolívar, i el 2026 esdevindrà director musical i artístic de la New York Philharmonic, tot continuant amb un llegat que inclou Gustav Mahler, Arturo Toscanini i Leonard Bernstein.
Dudamel és un dels pocs músics clàssics que s’han convertit en un fenomen de la cultura pop. Els seus programes cinematogràfics inclouen l’adaptació de Steven Spielberg de West Side story, Star Wars: el despertar de la força i Els Simpson, i va dirigir LA Phil amb Billie Eilish a la pel·lícula del concert Happier than ever: a love letter to Los Angeles. Ha actuat al programa durant el descans de la Super Bowl, als Academy Awards i al concert del Premi Nobel, i ha treballat amb les superestrelles internacionals Christina Aguilera, Ricky Martin, Tyler the Creator, Coldplay i d’altres. La seva extensa discografia inclou seixanta-set àlbums i cinc premis Grammy.
Inspirat en la seva experiència transformadora com a jove en el programa immersiu de formació musical El Sistema de Veneçuela, el 2012 va crear la Fundació Dudamel, que copresideix amb la seva dona, l’actriu i directora María Valverde, amb l’objectiu “d’ampliar l’accés a la música i les arts entre els joves proporcionant eines i oportunitats per donar forma als seus futurs creatius”. El juliol i agost del 2022 la Fundació Dudamel va portar la seva iniciativa Encuentros al Hollywood Bowl com a part de la temporada del centenari, en un programa intensiu de dues setmanes de lideratge global i formació orquestral per a joves músics d’arreu del món que va culminar amb un concert al Hollywood Bowl i una gira amb l’Orquesta del Encuentro al llegendari Teatre Grec de Berkeley, Califòrnia.
“Un estrany encreuament entre artista clàssic i celebritat de la cultura pop” («The New York Times»)
Formació
Los Angeles Philharmonic Orchestra
Gustavo Dudamel, Director artístic i musical
Walt and Lilly Disney ChairZubin Mehta, Director Emeritus
Esa-Pekka Salonen, Director Laureate
Rodolfo Barráez, Director assistent
Ann Ronus ChairJohn Adams
John and Samantha Williams Creative ChairHerbie Hancock, Creative Chair for Jazz
Violins 1rs
Martin Chalifour, concertino principal
Marjorie Connell Wilson ChairNathan Cole, concertino associat primer
Ernest Fleischmann ChairBing Wang, concertino associat
Barbara and Jay Rasulo ChairAkiko Tarumoto, concertino assistent
Philharmonic Affiliates ChairRebecca Reale
Deanie and Jay Stein ChairRochelle Abramson
Camille Avellano
Margaret and Jerrold L. Eberhardt ChairMinyoung Chang
I. H. Albert Sutnick ChairTianyun Jia
Jordan Koransky
Ashley Park
Stacy Wetzel
Justin Woo
Violins 2ns
NN, solista
Dorothy Rossel Lay ChairMark Kashper, solista associat
Kristine Whitson
Johnny Lee
Dale Breidenthal
Mark Houston Dalzell and James Dao-Dalzell Chair for Artistic Service to the CommunityIngrid Chun
Jin-Shan Dai
Chao-Hua Jin
Jung Eun Kang
Nickolai Kurganov
Varty Manouelian
Michelle Tseng
Suli Xue
Ayrton Pisco*
Nebyu Samuel*
Violes
Teng Li, solista
John Connell ChairBen Ullery, solista associat
Jenni Seo, assistent principal
Dana Lawson
Richard Elegino
John Hayhurst
Ingrid Hutman
Michael Larco
Hui Liu
Meredith Snow
Leticia Oaks Strong
Minor L. Wetzel
Jarrett Threadgill*
Nancy and Leslie Abell LA Phil Resident Fellow ChairVioloncels
Robert deMaine, solista
Bram and Elaine Goldsmith ChairBen Hong, solista associat
Sadie and Norman Lee ChairDahae Kim, assistent principal
Jonathan Karoly
David Garrett
Barry Gold
Jason Lippmann
Gloria Lum
Linda and Maynard Brittan ChairSerge Oskotsky
Brent Samuel+
Ismael Guerrero*
Contrabaixos
Christopher Hanulik, solista
Diane Disney Miller and Ron Miller ChairKaelan Decman, solista associat
Oscar M. Meza, assistent principal
David Allen Moore
Ted Botsford
Jack Cousin
Jory Herman
Brian Johnson
Peter Rofé
Nicholas Arredondo*
Flautes
Denis Bouriakov, solista
Virginia and Henry Mancini ChairCatherine Ransom Karoly, solista associat
Mr. and Mrs. H. Russell Smith ChairElise Shope Henry
Mari L. Danihel ChairSarah Jackson, flautí
Oboès
Marc Lachat, solista
Carol Colburn Grigor ChairMarion Arthur Kuszyk, solista associat
Anne Marie Gabriele
Carolyn Hove, corn anglès
Clarinets
Boris Allakhverdyan, solista
Michele and Dudley Rauch ChairBurt Hara, solista associat
Andrew Lowy, requint
Taylor Eiffert, clarinet baix
Fagots
Whitney Crockett, solistaShawn Mouser, solista associat
Ann Ronus ChairMichele Grego+
Evan Kuhlmann, contrafagot
Trompes
Andrew Bain, solista
John Cecil Bessell ChairDavid Cooper, solista associat
Gregory Roosa
Alan Scott Klee ChairAmy Jo Rhine
Loring Charitable Trust ChairElyse Lauzon
Reese and Doris Gothie ChairEthan Bearman, Assistant
Bud and Barbara Hellman ChairElizabeth Linares Montero*
Trompetes
Thomas Hooten, solista
M. David and Diane Paul ChairJames Wilt, solista associat
Nancy and Donald de Brier ChairChristopher Still
Ronald and Valerie Sugar ChairJeffrey Strong
Trombons
David Rejano Cantero, solista
Koni and Geoff Rich ChairJames Miller, solista associat
Judith and Thomas L. Beckmen ChairPaul Radke
John Lofton, trombó baix
Miller and Goff Family ChairTuba
Mason SoriaTimbales
Joseph Pereira, solista
Cecilia and Dudley Rauch ChairDavid Riccobono, solista associat
Percussió
Matthew Howard, solistaJames Babor
Perry Dreiman
David Riccobono
Teclats
Joanne Pearce Martin
Katharine Bixby Hotchkis ChairArpa
Emmanuel Ceysson, solista
Ann Ronus ChairArxivers d’orquestra
Stephen BiaginiBenjamin Picard
KT Somero
CONDUCTING FELLOWS
Carlos Ágreda
Ross Jamie Collins
Michelle Di Russo
Anna Handler
*Judith and Thomas L. Beckmen LA Phil Resident Fellow
+ en any sabàtic
La secció de cordes de Los Angeles Philharmonic utilitza un ordre de cadires rotatiu de manera sistemàtica. Els músics son llistats alfabèticament i canvien la distribució periòdicament.
Els integrants de Los Angeles Philharmonic estan representats per Professional Musicians Local 47, AFM.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dijous, 03.06.2024 – 20 h
Sala de Concerts–Barber, Xostakóvitx i Chopin
Yuja Wang, piano
Samuel Barber:
Sonata per a piano en Mi bemoll menor, op. 26Dmitri Xostakóvitx:
Preludi op. 34 núm. 12, en Sol sostingut menor
Preludi op. 34 núm. 10, en Do sostingut menor
Preludi i figa op. 87 núm. 8, en Fa sostingut menor
Preludi i fuga op. 87 núm. 15, en Re bemoll major
Preludi op. 34 núm. 24, en Re menor
Preludi op. 34 núm. 5, en Re major
Preludi op. 34 núm. 16, en Si bemoll menorFrédéric Chopin:
Balada Op. 23 núm. 1, en Sol menor
Balada Op. 38 núm. 2, en Fa major
Balada Op. 47 núm. 3, en La bemoll major
Balada Op. 52 núm. 4 en Fa menor*programa subejcte a possibles canvis
Preus: de 30 a 60 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –