grana la vida
com l’ànima d’amor
com un herbei que omple l’afrau
de tota bresca amb aroma de bosc

grana la mel, grana el desig
l’atles encès del paradís
per on s’apressa l’impuls de l’envit
ancorat en el misteri de dos cossos
que es naveguen tan ardents
la seva pell

sols de paraules

Laia Llobera
Llibre de revelacions (2020)

El reconegut conjunt Trio Catch ens presenta un programa interessant per la seva peculiar instrumentació. Si al trio clàssic (violí, violoncel i piano), la veu més aguda és el primer instrument assenyalat, al Trio Catch trobem un clarinet emfatitzant-hi més la diferència tímbrica. La sonoritat habitual és subvertida per a tindre un vent-fusta (clarinet), una corda (violoncel) i una corda percudida (piano). És just aquesta varietat en la limitació dels tres instruments el que a la vegada ens serveix com a metàfora del programa que ens presenten i que podem dividir en tres blocs.

El concert, que es situa dins del Festival Mixtur, es compon d’un primer bloc que demostra la relació directa amb el Festival. Per això hi trobarem una miniatura titulada Landed on TOI-849b de José Luis Perdigón, un dels participants del Taller de Composició i Experimentació Sonora Mixtur 2023, que sent una obra expressament creada per a l’ocasió, mostrarà al públic la música del present més immediat. A més, el format de miniatura ens farà gaudir de la potencialitat creativa dins de la limitació. Per una banda, per la breu extensió, per l’altra, per estar escrites en una petita formació. Però res més contrari a la intel·ligència que pensar que aquests condicionants són perjudicials per a la creació. Recordem la cèlebre frase de Goethe i que Schönberg citava contínuament: “És en l’autolimitació que un mestre primer es mostra a si mateix”.

Junt amb aquesta miniatura anterior, trobem un segon bloc amb dues obres creades els últims anys. Els seus artistes procedeixen de mons geogràfics i sonors contrastants, com és el compositor Mikel Urquiza d’Euskadi i la compositora Milica Djordjević de Sèrbia. Ambdues obres tenen una duració de quasi mitja hora, tot creant el segon díptic del concert, molt diferent de l’anterior. El públic podrà observar com la música es va construint i organitzant al llarg d’aquestos dos blocs com si fossin edificacions sonores. Metafòricament, podem citar una altra famosa frase atribuïda a Goethe: “L’arquitectura no és res més que una forma de música congelada”.

Per últim, i com a clímax del meditat programa que interpretarà el Trio Catch, després d’una pausa, es presentarà el tercer bloc amb una única obra de trenta minuts. La seva unicitat contrasta amb la dualitat del díptic anterior, que té una duració semblant. Aquesta composició, l’Allegro sostenuto de Helmut Lachenmann, per una constant interpretació ha esdevingut una obra paradigmàtica del gènere cambrístic contemporani. Composició que podríem anomenar de “transició” entre una estètica més sorollosa i brutalista, del Lachenmann dels anys anteriors, cap a una que recupera la nota i les citacions musicals com a material digne de treballar en la música d’avantguarda. Com n’indica el títol, l’obra es basa en una tensió dialèctica entre un allegro ràpid i un tempo més lent, sostenuto, dues temporalitats que conviuen i s’alternen i que en creen una de sola més flexible i complexa. Així doncs, el Trio Catch ens farà gaudir d’un programa molt ben estructurat i variat, on totes les obres interactuen entre si creant un concert polièdric i al mateix temps equilibrat.

Joan Gómez Alemany, compositor