Va néixer a Barcelona (1994). Va debutar professionalment als tretze anys a l’òpera infantil Brundibár de Hans Krása al Gran Teatre del Liceu. Va estudiar al Conservatori del Liceu amb Dolors Aldea i a la Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín amb Anna Samuil. Ha participat a classes magistrals amb Mariella Devia, Niel Shicoff, Wolfram Rieger, Montserrat Caballé, Teresa Berganza, Dolora Zajick i Riccardo Frizza. A més dels estudis musicals, es va formar en ballet i dansa moderna i té formació professional com a entrenadora de fitnes.

Ha estat elogiada per la premsa per la seva “musicalitat, bon gust en l’ornamentació i aguts lluminosos amb un bon arsenal de recursos belcantistes” («Scherzo»). Va guanyar tres premis al concurs Operalia 2022 de Riga, concretament el segon premi de The World Opera Competition Plácido Domingo, el Premi Pepita Embil de sarsuela i el Premi Birgit Nilsson.

Tot i ser una artista jove, participa regularment als principals teatres d’òpera arreu del món.

Començà la temporada 2023-24 a la Staatsoper de Viena amb el debut en el paper de Lauretta d’Il trittico de Puccini, i va fer el paper de Blonde de Die Entführung aus dem Serail. A la Staatsoper de Berlín i al Palau de les Arts de València cantà Pamina a Die Zauberflöte de Mozart, així com un dels seus papers més emblemàtics, Zerbinetta d’Ariadne auf Naxos, en el seu debut a la Royal Danish Opera, a part de debutar a la Bayerische Staatsoper com a Lucia en una producció de Lucia di Lammermoor dirigida per Antonino Fogliani. La soprano també va cantar al 66è Ball de l’Òpera de Viena al costat d’Elina Garanča i Piotr Beczala i va interpretar a Viena la Reina de la Nit amb Rolando Villazón com a Papageno a la Die Zauberflöte for children que se celebra tradicionalment l’endemà del Ball de l’Òpera de Viena.

En el circuit concertístic, Serena Sáenz va participar en Como una ola de fuerza y luz de Luigi Nono en versió concert al Teatro alla Scala de Milà i aI Teatro de Reggio Emilia. També va oferir un recital a Praga i viatjà a Ithra (Aràbia Saudita), per a una altra actuació al costat del guitarrista Pablo Sáinz Villegas. Va debutar amb la Wiener Philharmoniker a la Mozart Woche de Salzburg, i cantà el solo de soprano del Requiem de Fauré amb l’Orquestra Simfònica de Porto Alegre (OSPA), a més de prendre part en un concert d’homenatge a Maria Callas a Barcelona (Palau de la Música Catalana). Per cloure la temporada va col·laborar amb l’Orquestra Simfònica Camerata XXI-Ciutat de Reus en diversos concerts i va actuar al Château Branaire-Ducru de Saint-Julien-Beychevelle (França).

La temporada 2022-23 va brillar a l’escenari del Gran Teatre del Liceu com a Norina en una nova producció de Don Pasquale. Després va participar a Ariadne auf Naxos a la Staatsoper de Viena dirigida per Thomas Guggeis i hi va debutar com a Zerbinetta. També va debutar com a Lisa de La sonnambula al Teatro Real de Madrid i va cantar Frasquita de Carmen a la Staatsoper de Berlín. A més, va oferir nombroses actuacions en concert: com a Mater Gloriosa a la Simfonia núm. 8 de Mahler a Madrid, Requiem de Mozart a Barcelona i Konstanze de Die Entführung aus dem Serail a Granada. Igualment, va actuar a l’edició de Pasqua del Festival Castell de Peralada.

I de temporades anteriors cal destacar les actuacions com a Nannetta de Falstaff, Zerbinetta d’Ariadne auf Naxos, Zerlina de Don Giovanni, la Reina de la Nit de Die Zauberflöte i Clorinda de La Cenerentola. L’any 2021 va debutar en el paper titular de Lucia di Lammermoor al Gran Teatre del Liceu, on després va tornar com a Prilepa de La dama de piques i Pamina de Die Zauberflöte amb Gustavo Dudamel.

El 2021 va guanyar el primer premi i el premi del públic del Concurs Internacional de Cant Montserrat Caballé i va ser guardonada amb múltiples premis al Concurs d’Òpera de París i al Concurs Francesc Viñas de Barcelona.

El 2019, com a membre de l’Internationales Opernstudio Staatsoper de Berlín, Serena Sáenz va interpretar Pamina en l’estrena de la producció de Yuval Sharon de Die Zauberflöte, dirigida per Alondra de la Parra. Les actuacions posteriors per a la mateixa sala incloïen altres interpretacions de Pamina, així com dos debuts notables de rol: Frasquita de Carmen i Waldvogel de Siegfried, totes dues dirigides per Daniel Barenboim.

Entre els seus concerts figuren el recital de debut amb Carmina Burana (sota la batuta de Simon Halsey i Esteve Nabona) al Palau de la Música Catalana; un programa Scarlatti amb l’Accademia Bizantina a la Pierre Boulez Saal; la Missa en Do menor de Mozart amb l’Orquesta Sinfónica y Coro de RTVE, dirigida per Antonio Méndez, i la Simfonia núm. 4 de Mahler amb l’Orquestra Simfònica d’Euskadi i Semyon Bychkov. El maig del 2022 va ser la soprano solista al Magnificat de John Rutter amb la Münchner Rundfunkorchester. El concert, sota la batuta d’Ivan Repušić, es va enregistrar i fou retransmès per ràdio.

Orquestra barroca creada l’any 2005 per Dani Espasa i Pere Saragossa per oferir versions plenes d’emoció, frescor i espontaneïtat utilitzant instruments i criteris històrics, el nom recorda els concerts que al segle XVIII s’oferien habitualment als vespres com a postres dels sopars distingits dels nobles i els burgesos. Carabassa, sucre i ametlles són els ingredients de l’arnadí, una de les postres més antigues del País Valencià. El conjunt ha actuat en importants sales i festivals d’Europa, com els de Peralada, Barcelona, Halle, Praga, Madeira, Sevilla, Santander, Santiago de Compostel·la, Lugo i Madrid, entre d’altres.

Ha enregistrat tres discs amb el segell Musièpoca: Pièces de simphonie de Charles Desmazures, Missa en Re major de Josep Mir i Llussà i Anna Maria Strada de Händel. A la darreria del 2018 va presentar el quart disc, amb el segell Aparté, titulat L’Alessandro amante, protagonitzat pel contratenor Xavier Sabata. Aquest desembre va sortir el seu últim disc, Invisibili, amb el magnífic contratenor Xavier Sabata, un recorregut interessant pel gènere de l’òpera seriosa, que les primeres dècades del segle XVIII estava vivint un procés d’intensificació virtuosística que portaria els cantants (sobretot sopranos i castrati) a convertir-se en les superestrelles de l’època. Rep ajudes del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Ramon Llull.

Vespres d'Arnadí està format per:

Violins I:
Farran Sylvan James, Cati Reus, Elisabet Bataller, Cecilia Clares

Violins II:
Vadym Makarenko, Oriol Algueró, Maria Gomis, Sònia Benavent

Violes:
Natan Paruzel, Nuria Pujolràs, Anna Aldomà

Violoncels:
Oriol Aymat, Jorge Alberto Guerrero

Contrabaixos:
Mario Lisarde, Oriol Martí

Traverso:
Marina Durany

Fagot:
Joaquim Guerra

Arxillaüt:
Jeremy Nastasi

Clavicèmbal i direcció:
Dani Espasa

Nascut a la Canonja (Tarragona), és un músic eclèctic amb multitud d’interessos i una activitat artística ben diversa: pianista, clavecinista, acordionista, director, compositor, arranjador, productor, professor... La seva carrera transcorre per camins sorprenents, i és igual de probable trobar-lo en espectacles teatrals (ha col·laborat amb Lluís Pasqual, Calixto Bieito, Josep Maria Flotats, Joan Ollé, Sergi Belbel i Jordi Prat i Coll) com al capdavant de l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, o col·laborant amb Maria del Mar Bonet, Lídia Pujol, o bé a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) impartint classes d’improvisació o música de cambra. 

Havent estudiat clavicèmbal i baix continu a l’ESMUC amb Béatrice Martin, va iniciar una intensa activitat en grups de música barroca, renaixentista i medieval, com ara Hespèrion XXI, Le Concert des Nations, L’Arpeggiata, Mala Punica, La Hispanoflamenca, The Rare Fruits Council, Les Sacqueboutiers de Tolosa de Llenguadoc, La Caravaggia o MUSIcaALcheMIca. Tanmateix, no va trigar a ampliar el seu radi d’acció i aviat va dirigir l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb la qual també col·labora com a pianista i clavecinista, l’ensemble barroc de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, l’Orquesta Nacional d’Andorra (ONCA) i l’ensemble de música contemporània BCN216. Com a instrumentista, ha estrenat i enregistrat peces per a piano de Joan Albert Amargós i Enric Granados, i té més d’una quarantena d’enregistraments per als segells Aparté, Alia Vox, Erato, Passacaille, Pan Classics, Naxos, Harmonia Mundi i BIS Records. 

Espasa ha compartit escenari amb artistes que representen estils molt diversos: Joan Albert Amargós, Eliseo Parra, Sílvia Pérez Cruz, Sting, Paul Simon, John Cale, Ute Lemper, Rolando Villazón, Philippe Jaroussky, Mayte Martín, Judit Neddermann, Dulce Pontes, Nina, Alfonso Vilallonga, Kepa Junquera, Maria Farantouri, Santiago Auserón, Maika Makovski, Nigel Kennedy, Maya Plisetskaya, Blaumut… A més, el 2020 va rebre el Premi Butaca a la millor composició musical de teatre per la música de La Rambla de les Floristes (Teatre Nacional de Catalunya). 

Actualment compagina l’activitat artística i la docència com a professor a l’ESMUC i membre del Programa d’Interpretació Històrica a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, on ensenya clavicèmbal i baix continu. A més, és director artístic del cicle de concerts al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. 

Així, doncs, Dani Espasa, aquell músic que s’encaminava per ser arquitecte, és un referent indiscutible de la música antiga a Catalunya i al món.