Es creà l’any 1995 a partir de la iniciativa espontània d’una vintena de músics procedents de diferents cobles d’arreu de Catalunya, que es reuniren per tal d’enregistrar un CD amb música no enregistrada anteriorment o amb gravacions ja molt antigues. El projecte es feu realitat els dies 10 i 11 d’abril de 1995 amb la col·laboració de l’Auditori Pau Casals, de Sant Salvador (el Vendrell) i de l’emissora Catalunya Música, tot i que el CD no es publicaria fins al 1998.

Abans, però, l’any 1997 la Cobla de Cambra tornava a enregistrar-ho, aquesta vegada per encàrrec de l’entitat Amics de Josep M. Bernat. L’Auditori del Vendrell acollia aleshores més d’una cinquantena de músics de les més diferents procedències, per enregistrar l’obra Quatre moviments en forma de simfonia, del mestre Josep M. Bernat, una composició per a dues cobles i percussió d’uns quaranta-cinc minuts de durada.

Posteriorment, i davant la disponibilitat i l’entusiasme dels músics, Músics per la Cobla ha seguit enregistrant amb la Cobla de Cambra a raó d’un o dos CDs l’any. Una trentena de treballs en els quals han col·laborat una desena de directors i més d’un centenar d’instrumentistes i en què destaquen els enregistraments de la integral de les sardanes i obres per a cobla de Joaquim Serra, de la integral de les sardanes de Juli Garreta i els darrers treballs monogràfics d’Eduard Toldrà i Pau Casals.

La Cobla de Cambra de Catalunya no té una plantilla fixa i les seves aparicions amb públic són limitades i per a activitats molt assenyalades. És aquesta una voluntat expressa dels seus creadors, ja que en cap moment pretén ocupar l’espai de cap altra formació existent. Tan sols en comptades excepcions ha aparegut públicament, com en el cas de les Maratons de TV3 dels anys 1997 i 1998, en la Gala dels Premis Nacionals de Cultura de l’any 2001, en el concert memorial del centenari del mestre Joaquim Serra l’any 2007, en les presentacions de la integral de Juli Garreta i en la presentació del disc Pau Casals. Sardanes al Palau de la Música Catalana.

Nascut a l’Hospitalet de Llobregat (1937), el director d’orquestra català inicià els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Eduard Toldrà a Barcelona, Sergiu Celibidache a l’Acadèmia Chigiana de Siena i amb Jean Martinon a Düsseldorf, on obtingué el primer premi de fi de curs. 

El 1965 aconseguí per oposició la plaça de direcció titular de la recent formada Orquestra Simfònica de RTVE, càrrec que mantingué fins al 1967. Ha estat titular de l’Orquestra Ciutat de Barcelona (la segona etapa de l’Orquestra Municipal de Barcelona), durant dues etapes (1967-1978 i 1981-1986) i director musical de l’Orquesta Nacional de España (1978-1981). El 1979 fou nomenat director titular de l’Orquestra de Cambra d’Holanda, formació amb la qual va fer gires de concerts per diferents països, entre els quals la Xina. Posteriorment en fou el principal director convidat. 

El 1978 debutà amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín, convidat per Herbert von Karajan. Ha obtingut notables èxits dirigint les formacions més importants de França, Anglaterra, Suïssa i Itàlia, i actuant als principals centres musicals d’Amèrica, el Japó i la Xina. Dirigeix sovint orquestres espanyoles, alemanyes i escandinaves. En el camp de l’òpera destaquen els seus èxits amb les obres de Mozart, R. Strauss, Verdi, Puccini, Wagner, Berg, Britten, Janáček, etc. En aquest camp cal destacar la seva direcció de la primera producció mundial de l’òpera The duenna de Robert Gerhard i de Divinas palabras d’Antón García Abril. 

El 2001 fou nomenat director titular de la Real Filharmonía de Galícia. 

Entre els seus enregistraments sobresurten els realitzats en el camp de la música espanyola: obres d’Enric Granados (Goyescas), Frederic Mompou o Xavier Montsalvatge, així com nombroses sarsueles (Doña Francisquita, Bohemios i La verbena de la Paloma). El 1965 rebé el Prix International du Disque Arthur Honneger, per la seva gravació de Les set paraules de Crist de F. J. Haydn. 

De la seva producció com a compositor cal destacar les cantates per a corals infantils Tirant lo Blanc (1977) i Un concert desconcertant (1986), i l’obra per a soprano, cor infantil i orquestra Como el viento y el mar (2000), amb lletra de Federico Mayor Zaragoza. 

Ha realitzat cursos de direcció d’orquestra a Barcelona i a Rotterdam. A partir del 1999 ha impartit docència al Curs Internacional de Direcció d’Orquestra d’Igualada, curs que ha tingut continuïtat amb el Curs Internacional Antoni Ros Marbà aquests darrers anys a Sant Cugat del Vallès. 

El 1988 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 1989 el Ministeri de Cultura li concedí el Premio Nacional de Música.