Roger Padullés & Francisco Poyato
—Enigma GarretaPetit Palau Cambra
Dimecres, 18 de desembre de 2024 – 19.30 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Paula Blanco, actriu
Francisco Poyato, piano
Roger Padullés, guió, dramatúrgia i tenorJuli Garreta (1875-1925)
L’enamorat a l’enamorada
Primaveral
Alpestre
Edvard Grieg (1843-1907)
Ein Traum, op. 48/6
Juli Garreta
Lo reliquiari
En l’enterro d’un nin
Orfe!
Scherzo
L’home a la dona
Primavera
No et sàpiga greu
Cançó de l’aire
L’hereu Riera
Records i somnisAquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#lied #patrimoni #nousformats
Poema
Sarbatana amor
Càntut a tu,
quan vinc dels segles
i em faig carreu
de la pregària,
lliri ignorat, sol furtiu,
bes nascut de l’alimària.Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!Ha tornat
la flama trobadora,
aquí, de cop,
perquè el temps
és un cercle de seda
que marca el pas del sol
i l’acull de genolls,
per abeurar-s’hi.Càntut a la vida i dic
l’espurna de la cançoneta,
quan balla el rodamon
de flauta i violí.Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!Càntut a tu i et duc arreu.
I les esquelles diuen
la cançó que escampa
el goig diví de fer-se nom.
I així, de cop,
tot se’n va i tot retorna
pel tímid corriol
que mena a tu.Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!Meravellada
canta la fada,
l’enamorada
del fetiller.Lluís Calvo
Del llibre Centaures i rossinyols.
La Pobla de Farnals: Edicions del Buc, 2023.Comentari
Sovint s’ha anomenat Juli Garreta i Arboix (Sant Feliu de Guíxols 1875-1925) com “el compositor rellotger”; a alguns coetanis no els cabia al cap com un músic de vila xica, amb botiga de rellotges, havia arribat a estrenar obres simfòniques amb l’Orquestra Pau Casals al Palau de la Música Catalana. Eren anys en què l’accés a la informació era limitada i, a voltes, agradava dotar certs fets d’una aura quasi miraculosa. Va ser el cas de Garreta. Amic personal del periodista Gaziel, aquest va narrar alguns aspectes de la seva vida d’una manera novel·lesca que van contribuir a aquesta imatge irreal del compositor ganxó.
A l’Enigma Garreta es pren aquesta visió com a punt de partida per anar desgranant, en companyia d’una figura real, la seva neboda Maria i amb qui Garreta tenia bona relació, els fets més rellevants de la seva vida; uns fets que demostren que aquest enigma és una fal·làcia. Per mitjà d’una narració planera i la il·lustració de les explicacions amb algunes cançons per a veu i piano de Garreta, som en un recital dramatitzat que ens ajudarà a entrar en la seva vida d’una manera desenfadada, però rigorosa.
A Garreta, el que més feliç el feia (a més a més, potser, d’un bon àpat) era compondre; un cop es treia les idees musicals del cap i les plasmava al full de paper, la seva feina i les seves dèries havien acabat: no li treia la son si les seves obres es tocaven, ni com s’interpretaven, ni si tenien l’acceptació del públic, ni si hi guanyava diners. Garreta adorava escriure, però sentia un nul interès pel que se’n derivava després. Fins al punt que regalava les seves partitures o les oblidava al faristol després dels concerts. Això ha fet que d’obres per a veu i piano se’n conservin vint-i-una de les prop de seixanta que en va compondre. Aquestes cançons (que van des d’un gran lirisme fins a la intimitat més corprenedora) van ser escrites entre el 1900 i el 1907, any en què Garreta se centrà en l’escriptura d’obres simfòniques. Les esmentades cançons, però, van ajudar a difondre el seu nom a través de diversos premis que va anar acumulant en aquells anys.
A les portes d’un any en què se li retran diversos homenatges, en què s’escoltaran les seves magnífiques sardanes i en què podrem redescobrir, entre d’altres, el seu magnífic Concert per a violí, ens quedarem amb les ganes de saber com hauria sonat la seva primera òpera, ja que la mort se’l va endur quan tot just començava a embastar-la. Del que sí que podem estar segurs és que hauria fet honor a la seva màxima: “ser sempre original”.
Roger Padullés,guió, dramatúrgia i tenor
Biografies
Biografies
Paula Blanco, actriu
Llicenciada en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona i graduada en llengües i literatures modernes (especialitat de rus i polonès), actualment està finalitzant els estudis del Màster de Construcció i Representació d’Identitats Culturals i de Gènere (CRIC) de la UB. Com a actriu, també s’ha format a la Państwowa Wyższa Szkoła Teatralna de Cracòvia. I ha treballat com a ajudant del director polonès Krystian Lupa a l’obra Davant la jubilació.
Recentment ha treballat amb el director argentí Lautaro Peroti a L’habitació blanca, ha interpretat el monòleg de Perejaume L’arboricultor i l’obra de teatre Paradisos oceànics, sobre la vida i l’obra d’Aurora Bertrana. Incògnit de Nick Payne, dirigida per Mònica Bofill, és la primera de les obres que ha estrenat amb la companyia de la qual forma part.
Com a actriu de la primera Kompanyia del Teatre Lliure ha format part dels muntatges El caballero de Olmedo, amb direcció de Lluís Pasqual; Enric V de Pau Carrió; El somni americà d’Oriol Tarrasón; Mammón de Nao Albet i Marcel Borràs; L’onzena plaga de David Selvas, i Moby Dick de Juan Carlos Martel. També ha treballat amb els directors Xavier Albertí a Islàndia, Joan Ollé a À la ville de... Barcelona, El cafè o El jardí dels cinc arbres, entre d’altres; amb Esteve Ferrer a Toc toc; Albert Prat a Fa una mica de soroll, el primer espectacle de la Ruta 40; Josep Maria Pou a Truca un inspector; Àlex Rigola a Rock’n’roll, etc. Ha interpretat el personatge de Cordèlia en dues ocasions en les produccions dirigides per Oriol Broggi i Gerardo Vera.
En televisió ha participat a les sèries Dime quién soy, pendent d’estrena a Movistar+, Amar es para siempre, Merlí, Nit i dia, La riera, Ventdelplà, Zoo o Porca misèria; i en les pel·lícules Cerca de tu casa d’Eduard Cortés i Estiu 1993 de Carla Simón.
Biografies
Francisco Poyato, piano
Cursà estudis superiors de piano, composició i direcció d’orquestra a Barcelona i Badalona. Va estudiar l’especialitat de lied amb Hartmut Höll i Mitsuko Shirai a la Universität Mozarteum de Salzburg, i estudià també pianoforte i interpretació històrica amb Anthony Spiri. Ha ampliat la seva formació pianística amb Frederic Gevers, Alain Motard i Dimitri Bashkirov, entre d’altres i de lied amb Dietrich Fischer-Dieskau, Thomas Hampson i Robert Holl. Ha guanyat diferents premis com a solista i com a intèrpret de lied.
Del 1995 al 2001 va exercir com a professor de repertori al Departament de Cant de la Universität Mozarteum de Salzburg, i també va ser convidat com a docent a la Sommerakademie (acadèmia d’estiu) d’aquest prestigiós centre.
D’ençà de la creació l’any 2001 de l’Escola Superior de Música de Catalunya, hi imparteix l’assignatura de lied per a duets de cant i piano. També ha fet cursos de lied, cançó catalana i canción a la Sala Paper de Música de Capellades, als cursos de la Schubertíada de Vilabertran i a la Hochschule für Musik de Karlsruhe, respectivament.
Treballa habitualment amb la soprano Assumpta Mateu. I amb altres cantants, com Mitsuko Shirai, Ruth Ziesak, Liesbeth Devos, Lluís Vilamajó, Marta Mathéu, Christina Koch o José Ferrero... És responsable, conjuntament amb Assumpta Mateu i Lluís Vilamajó, de la primera gravació integral de les cançons d’Eduard Toldrà per a Columna Música.
Ha ofert concerts a Catalunya –Auditori de Barcelona, Schubertíades de Barcelona i Vilabertran, Auditori Pau Casals del Vendrell, Festival de Torroella de Montgrí–, Espanya –La Maestranza de Sevilla, Festival Manuel de Falla de Granada–, Àustria –Mozarteum de Salzburg i Linz–, Alemanya –Baviera, Münster, Stuttgart–, Croàcia –Sala Lisinzski de Zagreb–, França i Portugal –Gulbenkian de Lisboa.
Ha enregistrat per Catalunya Ràdio, Radio 2, Canal 33, la WDR alemanya i Ràdio Zagreb.
Biografies
© Marta Escobar
© Marta Escobar
Roger Padullés, guió, dramatúrgia i tenor
Nascut a Sallent i posteriorment establert a Valls, inicià la seva formació vocal a l’Escolania de Montserrat. Continuà els seus estudis a l’Escola de Música de Cambrils i actuà amb diverses formacions corals, com ara la Coral Verge del Camí de Cambrils, o la Capella Príncep de Viana. Com a solista, atret pel lied alemany, es traslladà a estudiar cant a Friburg de Brisgòvia (Alemanya) amb R. Pinheiro, becat per la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 guanyà el segon premi del Concurs Internacional Francesc Viñas, així com el Premi Plácido Domingo.
Després del seu pas per Friburg, completà la formació operística a l’Opéra-studio del Théâtre d’Estrasburg (França) i inicià tot seguit una carrera professional que l’ha dut a cantar, entre d’altres, al Gran Teatre del Liceu, Teatro Municipal de Santiago de Xile, Opéra National du Rhin, Concertgebouw d’Amsterdam, Teatro Real de Madrid, Capitole de Tolosa de Llenguadoc o al Palau de les Arts de València, on ha estat dirigit per la batuta de Zubin Mehta i directors d’escena com ara Peter Brook o Christoph Marthaler.
Paral·lelament actua també en concerts de lied i oratori al Capitole de Tolosa de Llenguadoc, Opéra National du Rhin d’Estrasburg o Rosenblatt Recital Series de Londres. Els anys 2015, 2017, 2018 i 2019 va rebre el Premi Enderrock al millor disc de clàssica de l’any per Mompou songs, Tossudament Llach i Cançó d’amor i de guerra i Llull, respectivament. Roger Padullés també ha escrit i dirigit escènicament alguns dels seus últims espectacles, com Händel. Eclipsi total, Emili Vendrell, la veu del poble i Dones d’òpera, amb el cor Èulia de Valls.
Textos
Juli Garreta (1875-1925)
L’enamorat a l’enamorada
Lletra de Víctor Català (1869-1966)Escolta a cau d’orella, la vida mia,
escolta ben a prop, la dolça amor,
que lo que tinc de dir-te, la vida mia,
sols ho hem de sebre els dos, la dolça amor.Los hòmens, si ens sentien, la vida mia,
com se’n riurien tots, la dolça amor.
Què saben de ventura, la vida mia,
si sols te conec jo, la dolça amor?La nostra benaurança, la vida mia,
guardem-la en nostres cors, la dolça amor.
Si els homes la sabien, la vida mia,
com se’n riurien tots, la dolça amor.Primaveral
Lletra de Mn. Jacint Verdaguer (1845-1902)Que hermosos són los matins,
los matins de primavera;
cada bri porta una flor,
cada flor porta una perla,
cova un amor cada pit,
cada cervell una idea.S’omple el cel de resplendor
i d’hermosura la terra.
Mes sense vós, oh Jesús,
tot això em dona tristesa;
m’estim més l’hivern amb vós,
que sens vós la primavera.Alpestre
Lletra d'Apel·les Mestres (1854-1936)Dalt de la Jungfrau,
vora del cel blau,
tindràs un Palau
en cada gelera.Quan, de tard en tard,
i avivant l’esguard
passarà l’isard,
sortiré a cacera.Tindràs un mirall
en el blanc cristall
que muntanya avall
estén la gelada.I un concert gegant
formarà amb ton cant
l’eco palpitant
de la fondalada.Tindràs un tresor
d’Edelweiss en flor,
les estrelles d’or
tindràs per llanternes.Vine a la Jungfrau,
vora del cel blau,
a gaudir en pau
de les neus eternes.Edvard Grieg (1843-1907)
Ein Traum , op. 48/6 – Un somni
Lletra de Friedrich Bondenstedt (1819-1892)Mir träumte einst ein schöner Traum:
Mich liebte eine blonde Maid;
Es war am grünen Waldesraum,
Es war zur warmen Frühlingszeit:Die Knospe sprang, der Waldbach schwoll,
Fern aus dem Dorfe scholl Geläut –
Wir waren ganzer Wonne voll,
Versunken ganz in Seligkeit.Und schöner noch als einst der Traum
Begab es sich in Wirklichkeit –
Es war am grünen Waldesraum,
Es war zur warmen Frühlingszeit:Der Waldbach schwoll, die Knospe sprang,
Geläut erscholl vom Dorfe her –
Ich hielt dich fest, ich hielt dich lang
Und lasse dich nun nimmermehr!O frühlingsgrüner Waldesraum!
Du lebst in mir durch alle Zeit –
Dort ward die Wirklichkeit zum Traum,
Dort ward der Traum zur Wirklichkeit!Una vegada vaig tenir un bonic somni:
m’estimava una donzella rossa;
era a la verda clariana del bosc,
era al càlid temps de primavera:les poncelles florien, el rierol creixia fort,
del poble, lluny, se sentia el repic de campanes –
estàvem plens de voluptat,
del tot immersos en l’èxtasi.I, un dia, encara més bonic que el somni
fou el que s’esdevingué en realitat –
era a la verda clariana del bosc,
era al càlid temps de primavera:el rierol creixia fort, les poncelles florien,
del poble se sentia repic de campanes –
jo t’abraçava fort durant molta estona
i no et deixava marxar!Oh verda clariana del bosc!
Tot el temps et tinc present en mi –
allà la realitat esdevingué somni,
allà el somni esdevingué realitat!Juli Garreta
Lo reliquiari
Lletra de Francesc Matheu (1851-1938)–Quin so més trist!– ella em deia
quan sentia tocar a morts.
–Quin so més trist!– i sa cara
mullava a volta lo plor.Sa tristor jo no entenia
ni ses llàgrimes, llavors;
mes ses llàgrimes m’ofeguen
quan sent ara tocar a morts.En l’enterro d’un nin
Lletra de Mn. Jacint VerdaguerA l’entrar al cementiri
he sentit olor de lliri;
no n’hi ha cap de florit:
sols al cloure’s una fossa
obirí la testa rossa
d’un noiet petit, petit.Lliri blanc de la ignoscència
jo he sentit la teva essència
quan pujaves cap al cel,
deixant sols, aquí a la terra,
de flor mústia, la desferra,
d’on l’abella ha tret sa mel.Orfe!
Lletra de Salvador Albert (1868-1944)Quan el meu fill plora m’omple el cor de dol,
per dar-li consol el bresso a tot hora:
al seu pare enyora que mai més vindrà.
Quan el meu fill plora, a mi em fa plorar.Quan ja és adormit s’alegra sa cara,
batega son pit… deu veure el seu pare.
Si pogués dormir, jo també el veuria,
deixant de sofrir de nit i de dia.Non-non, dorm petit, que et bressa ta mare,
non-non, non-non, jo vetllo el teu son.Scherzo
Lletra de Jeroni Zanné (1873-1934)Ets rossa com un sol
i fresca com l’aubada,
ta veu del rossinyol
recorda la cantada.D’amor un gai consol
escampa ta mirada
i quan la boca vol
la rosa és colltorçada.Aixeca’t: ton galant
s’acosta sospirant,
i humil vers tu es decanta.Aixeca’t somrient
que el ball és ple de gent
i Strauss alegre canta.L’home a la dona
Lletra de Víctor CatalàTe mirava adormideta
amb mos braços per coixí,
tota meva, ma videta,
tota, videta, per mi.
I mirant-te, dolça vida,
no parava de pensar
que d’una feliç dormida
sol ser trist lo despertar.Mes, la teva, vida meva,
no ho seria trista, no,
que de la dormida teva
te’n despertaria jo;
i al badar, vida estimada,
tos grans ulls de blau del cel
te’ls clouria altra vegada
amb mos llavis, mon anhel.Que mirant-te adormideta
amb mos braços per coixí,
prou que ho sé jo, ma videta,
que somnies sols en mi.Primavera
Lletra de Francesc Matheu (1851-1938)Que alegre t’he trobada aquest matí al passeig,
amb aquell pom que duies de roses i clavells.
Quin goig que respiraves i, ben mirat, què en treus
d’aquelles flors que es moren d’amor devora teu?
Si com les de tos llavis no en trobaràs cap més,
ni et donaran l’aroma que duus en ton alè?No et sàpiga greu
Lletra de Francesc MatheuNo et sàpiga greu, el ser petiteta,
també ho són les flors i ho són les estrelles
i ho és aquell Déu, que l’amor governa.D’un res de llavor se’n forma una arbreda,
d’un sol espornic se’n fa una foguera,
d’un trist gra d’encens se n’omple una església.
No et sàpiga greu el ser petiteta.Cançó de l’aire
Lletra de Josep Calzada (1864 - 1930 )Lo meu bes al sortir-ne l’aurora
és l’alè del poruc rossinyol,
és sospir del matí que enamora,
és l’anunci del dia i del sol.
Soc promès de la fresca rosada,
soc vanguàrdia de joia i de llum,
i al passar, ma tranquil·la alenada
deixa un rastre de fresca i perfum.
Jo robo la flaire
de roses i llirs,
me’n duc ben enlaire
los planys i sospirs.
Soc l’aire, soc l’aire, soc l’aire.Quan el sol ja ha baixat a la posta
i a la terra envoltalla la nit,
soc lo símbol del fred que s’acosta,
soc l’hivern d’aquell jorn ja finit.
Los meus cants són planyívols i tristos,
los meus besos són freds i gelats.
Soc record d’aquells jorns que, un cop vistos,
a l’abís de l’oblit són llançats!
Llavors no tinc flaire,
sols porto fredor,
soc un vell trovaire
que ploro l’amor.
Soc l’aire, soc l’aire, soc l’aire.L’hereu Riera
Cançó tradicionalSi són tres ninetes
del lloc de Nissà
que en tenen gran junta:
treure ball qui hi va.Au, anem, ninetes,
anem a ballarç
que l’hereu Riera
ne sap ben dansar.He! Tu, hereu Riera,
bé pots ben ballar
mentres que ta aimada
a la mort s’està.Dret a casa seva
corrent se’n va anar,
en entrar al quarto:
Roseta, com va?Per a tu gran pena,
per a mi mal va,
ne tinc una febre
que em cuita a matar.Gloriós Sant Cristo
vulgueu-me ajudar!
Si ella se’m cura,
m’hi tinc de casar!Records i somnis
Lletra de Mn. Jacint VerdaguerCada gota de rosada
té son arc de Sant Martí,
cada ocell sa refilada,
cada palau son jardí.
Té sa llum cada capella,
cada bosc sa fontanella,
el dia clou sa parpella,
més tingué son dematí.De l’albada de la vida
també he vist l’abril i el maig
abocar-me llur florida,
sobre el front a raig, a raig.
Quan recordo la bellesa,
sol hermós de la infantesa
a l’ocàs de la vellesa,
que de pressa i trist me’n vaig.Frescos anys de la ignorància
com fugiu sens dir-me adeu
amb l’albor de l’existència,
primavera del cor meu.
Oh dolcíssimes onades
d’aquell Edèn davallades
per mon prat ja sou passades,
i mai més hi tornareu!També et pot interessar...
Tardes al Palau
Dimarts, 04.03.25– 19 h
Sala de ConcertsMés Garreta!
Jordi Lara, narrador
Joel Bardolet, violí
GIO Symphonia
Francesc Prat, directorL. van Beethoven: Obertura Coriolà, op. 62
J. Garreta: Impressió simfònica II, en Si bemoll major
I. Albéniz: Córdoba, op. 232 núm. 4 (orquestració d’Albert Guinovart)
J. Garreta: Sonata en Do major: III. Sardana: ben ritmat
J. Garreta: Romança(orquestració d’Albert Guinovart)
R. Wagner: Idil·li de SiegfriedPreu: de 25 a 58 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Roger Padullés & Francisco Poyato
—Enigma GarretaPetit Palau Cambra
Dimecres, 18 de desembre de 2024 – 19.30 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Paula Blanco, actriu
Francisco Poyato, piano
Roger Padullés, guió, dramatúrgia i tenorJuli Garreta (1875-1925)
L’enamorat a l’enamorada
Primaveral
Alpestre
Edvard Grieg (1843-1907)
Ein Traum, op. 48/6
Juli Garreta
Lo reliquiari
En l’enterro d’un nin
Orfe!
Scherzo
L’home a la dona
Primavera
No et sàpiga greu
Cançó de l’aire
L’hereu Riera
Records i somnisAquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#lied #patrimoni #nousformats
Poema
Sarbatana amor
Càntut a tu,
quan vinc dels segles
i em faig carreu
de la pregària,
lliri ignorat, sol furtiu,
bes nascut de l’alimària.Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!Ha tornat
la flama trobadora,
aquí, de cop,
perquè el temps
és un cercle de seda
que marca el pas del sol
i l’acull de genolls,
per abeurar-s’hi.Càntut a la vida i dic
l’espurna de la cançoneta,
quan balla el rodamon
de flauta i violí.Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!Càntut a tu i et duc arreu.
I les esquelles diuen
la cançó que escampa
el goig diví de fer-se nom.
I així, de cop,
tot se’n va i tot retorna
pel tímid corriol
que mena a tu.Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!Meravellada
canta la fada,
l’enamorada
del fetiller.Lluís Calvo
Del llibre Centaures i rossinyols.
La Pobla de Farnals: Edicions del Buc, 2023.Comentari
Sovint s’ha anomenat Juli Garreta i Arboix (Sant Feliu de Guíxols 1875-1925) com “el compositor rellotger”; a alguns coetanis no els cabia al cap com un músic de vila xica, amb botiga de rellotges, havia arribat a estrenar obres simfòniques amb l’Orquestra Pau Casals al Palau de la Música Catalana. Eren anys en què l’accés a la informació era limitada i, a voltes, agradava dotar certs fets d’una aura quasi miraculosa. Va ser el cas de Garreta. Amic personal del periodista Gaziel, aquest va narrar alguns aspectes de la seva vida d’una manera novel·lesca que van contribuir a aquesta imatge irreal del compositor ganxó.
A l’Enigma Garreta es pren aquesta visió com a punt de partida per anar desgranant, en companyia d’una figura real, la seva neboda Maria i amb qui Garreta tenia bona relació, els fets més rellevants de la seva vida; uns fets que demostren que aquest enigma és una fal·làcia. Per mitjà d’una narració planera i la il·lustració de les explicacions amb algunes cançons per a veu i piano de Garreta, som en un recital dramatitzat que ens ajudarà a entrar en la seva vida d’una manera desenfadada, però rigorosa.
A Garreta, el que més feliç el feia (a més a més, potser, d’un bon àpat) era compondre; un cop es treia les idees musicals del cap i les plasmava al full de paper, la seva feina i les seves dèries havien acabat: no li treia la son si les seves obres es tocaven, ni com s’interpretaven, ni si tenien l’acceptació del públic, ni si hi guanyava diners. Garreta adorava escriure, però sentia un nul interès pel que se’n derivava després. Fins al punt que regalava les seves partitures o les oblidava al faristol després dels concerts. Això ha fet que d’obres per a veu i piano se’n conservin vint-i-una de les prop de seixanta que en va compondre. Aquestes cançons (que van des d’un gran lirisme fins a la intimitat més corprenedora) van ser escrites entre el 1900 i el 1907, any en què Garreta se centrà en l’escriptura d’obres simfòniques. Les esmentades cançons, però, van ajudar a difondre el seu nom a través de diversos premis que va anar acumulant en aquells anys.
A les portes d’un any en què se li retran diversos homenatges, en què s’escoltaran les seves magnífiques sardanes i en què podrem redescobrir, entre d’altres, el seu magnífic Concert per a violí, ens quedarem amb les ganes de saber com hauria sonat la seva primera òpera, ja que la mort se’l va endur quan tot just començava a embastar-la. Del que sí que podem estar segurs és que hauria fet honor a la seva màxima: “ser sempre original”.
Roger Padullés,guió, dramatúrgia i tenor
Biografies
Paula Blanco, actriu
Llicenciada en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona i graduada en llengües i literatures modernes (especialitat de rus i polonès), actualment està finalitzant els estudis del Màster de Construcció i Representació d’Identitats Culturals i de Gènere (CRIC) de la UB. Com a actriu, també s’ha format a la Państwowa Wyższa Szkoła Teatralna de Cracòvia. I ha treballat com a ajudant del director polonès Krystian Lupa a l’obra Davant la jubilació.
Recentment ha treballat amb el director argentí Lautaro Peroti a L’habitació blanca, ha interpretat el monòleg de Perejaume L’arboricultor i l’obra de teatre Paradisos oceànics, sobre la vida i l’obra d’Aurora Bertrana. Incògnit de Nick Payne, dirigida per Mònica Bofill, és la primera de les obres que ha estrenat amb la companyia de la qual forma part.
Com a actriu de la primera Kompanyia del Teatre Lliure ha format part dels muntatges El caballero de Olmedo, amb direcció de Lluís Pasqual; Enric V de Pau Carrió; El somni americà d’Oriol Tarrasón; Mammón de Nao Albet i Marcel Borràs; L’onzena plaga de David Selvas, i Moby Dick de Juan Carlos Martel. També ha treballat amb els directors Xavier Albertí a Islàndia, Joan Ollé a À la ville de... Barcelona, El cafè o El jardí dels cinc arbres, entre d’altres; amb Esteve Ferrer a Toc toc; Albert Prat a Fa una mica de soroll, el primer espectacle de la Ruta 40; Josep Maria Pou a Truca un inspector; Àlex Rigola a Rock’n’roll, etc. Ha interpretat el personatge de Cordèlia en dues ocasions en les produccions dirigides per Oriol Broggi i Gerardo Vera.
En televisió ha participat a les sèries Dime quién soy, pendent d’estrena a Movistar+, Amar es para siempre, Merlí, Nit i dia, La riera, Ventdelplà, Zoo o Porca misèria; i en les pel·lícules Cerca de tu casa d’Eduard Cortés i Estiu 1993 de Carla Simón.
Francisco Poyato, piano
Cursà estudis superiors de piano, composició i direcció d’orquestra a Barcelona i Badalona. Va estudiar l’especialitat de lied amb Hartmut Höll i Mitsuko Shirai a la Universität Mozarteum de Salzburg, i estudià també pianoforte i interpretació històrica amb Anthony Spiri. Ha ampliat la seva formació pianística amb Frederic Gevers, Alain Motard i Dimitri Bashkirov, entre d’altres i de lied amb Dietrich Fischer-Dieskau, Thomas Hampson i Robert Holl. Ha guanyat diferents premis com a solista i com a intèrpret de lied.
Del 1995 al 2001 va exercir com a professor de repertori al Departament de Cant de la Universität Mozarteum de Salzburg, i també va ser convidat com a docent a la Sommerakademie (acadèmia d’estiu) d’aquest prestigiós centre.
D’ençà de la creació l’any 2001 de l’Escola Superior de Música de Catalunya, hi imparteix l’assignatura de lied per a duets de cant i piano. També ha fet cursos de lied, cançó catalana i canción a la Sala Paper de Música de Capellades, als cursos de la Schubertíada de Vilabertran i a la Hochschule für Musik de Karlsruhe, respectivament.
Treballa habitualment amb la soprano Assumpta Mateu. I amb altres cantants, com Mitsuko Shirai, Ruth Ziesak, Liesbeth Devos, Lluís Vilamajó, Marta Mathéu, Christina Koch o José Ferrero... És responsable, conjuntament amb Assumpta Mateu i Lluís Vilamajó, de la primera gravació integral de les cançons d’Eduard Toldrà per a Columna Música.
Ha ofert concerts a Catalunya –Auditori de Barcelona, Schubertíades de Barcelona i Vilabertran, Auditori Pau Casals del Vendrell, Festival de Torroella de Montgrí–, Espanya –La Maestranza de Sevilla, Festival Manuel de Falla de Granada–, Àustria –Mozarteum de Salzburg i Linz–, Alemanya –Baviera, Münster, Stuttgart–, Croàcia –Sala Lisinzski de Zagreb–, França i Portugal –Gulbenkian de Lisboa.
Ha enregistrat per Catalunya Ràdio, Radio 2, Canal 33, la WDR alemanya i Ràdio Zagreb.
Roger Padullés, guió, dramatúrgia i tenor
© Marta Escobar
Nascut a Sallent i posteriorment establert a Valls, inicià la seva formació vocal a l’Escolania de Montserrat. Continuà els seus estudis a l’Escola de Música de Cambrils i actuà amb diverses formacions corals, com ara la Coral Verge del Camí de Cambrils, o la Capella Príncep de Viana. Com a solista, atret pel lied alemany, es traslladà a estudiar cant a Friburg de Brisgòvia (Alemanya) amb R. Pinheiro, becat per la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 guanyà el segon premi del Concurs Internacional Francesc Viñas, així com el Premi Plácido Domingo.
Després del seu pas per Friburg, completà la formació operística a l’Opéra-studio del Théâtre d’Estrasburg (França) i inicià tot seguit una carrera professional que l’ha dut a cantar, entre d’altres, al Gran Teatre del Liceu, Teatro Municipal de Santiago de Xile, Opéra National du Rhin, Concertgebouw d’Amsterdam, Teatro Real de Madrid, Capitole de Tolosa de Llenguadoc o al Palau de les Arts de València, on ha estat dirigit per la batuta de Zubin Mehta i directors d’escena com ara Peter Brook o Christoph Marthaler.
Paral·lelament actua també en concerts de lied i oratori al Capitole de Tolosa de Llenguadoc, Opéra National du Rhin d’Estrasburg o Rosenblatt Recital Series de Londres. Els anys 2015, 2017, 2018 i 2019 va rebre el Premi Enderrock al millor disc de clàssica de l’any per Mompou songs, Tossudament Llach i Cançó d’amor i de guerra i Llull, respectivament. Roger Padullés també ha escrit i dirigit escènicament alguns dels seus últims espectacles, com Händel. Eclipsi total, Emili Vendrell, la veu del poble i Dones d’òpera, amb el cor Èulia de Valls.
Textos
Juli Garreta (1875-1925)
L’enamorat a l’enamorada
Lletra de Víctor Català (1869-1966)Escolta a cau d’orella, la vida mia,
escolta ben a prop, la dolça amor,
que lo que tinc de dir-te, la vida mia,
sols ho hem de sebre els dos, la dolça amor.Los hòmens, si ens sentien, la vida mia,
com se’n riurien tots, la dolça amor.
Què saben de ventura, la vida mia,
si sols te conec jo, la dolça amor?La nostra benaurança, la vida mia,
guardem-la en nostres cors, la dolça amor.
Si els homes la sabien, la vida mia,
com se’n riurien tots, la dolça amor.Primaveral
Lletra de Mn. Jacint Verdaguer (1845-1902)Que hermosos són los matins,
los matins de primavera;
cada bri porta una flor,
cada flor porta una perla,
cova un amor cada pit,
cada cervell una idea.S’omple el cel de resplendor
i d’hermosura la terra.
Mes sense vós, oh Jesús,
tot això em dona tristesa;
m’estim més l’hivern amb vós,
que sens vós la primavera.Alpestre
Lletra d'Apel·les Mestres (1854-1936)Dalt de la Jungfrau,
vora del cel blau,
tindràs un Palau
en cada gelera.Quan, de tard en tard,
i avivant l’esguard
passarà l’isard,
sortiré a cacera.Tindràs un mirall
en el blanc cristall
que muntanya avall
estén la gelada.I un concert gegant
formarà amb ton cant
l’eco palpitant
de la fondalada.Tindràs un tresor
d’Edelweiss en flor,
les estrelles d’or
tindràs per llanternes.Vine a la Jungfrau,
vora del cel blau,
a gaudir en pau
de les neus eternes.Edvard Grieg (1843-1907)
Ein Traum , op. 48/6 – Un somni
Lletra de Friedrich Bondenstedt (1819-1892)Mir träumte einst ein schöner Traum:
Mich liebte eine blonde Maid;
Es war am grünen Waldesraum,
Es war zur warmen Frühlingszeit:Die Knospe sprang, der Waldbach schwoll,
Fern aus dem Dorfe scholl Geläut –
Wir waren ganzer Wonne voll,
Versunken ganz in Seligkeit.Und schöner noch als einst der Traum
Begab es sich in Wirklichkeit –
Es war am grünen Waldesraum,
Es war zur warmen Frühlingszeit:Der Waldbach schwoll, die Knospe sprang,
Geläut erscholl vom Dorfe her –
Ich hielt dich fest, ich hielt dich lang
Und lasse dich nun nimmermehr!O frühlingsgrüner Waldesraum!
Du lebst in mir durch alle Zeit –
Dort ward die Wirklichkeit zum Traum,
Dort ward der Traum zur Wirklichkeit!Una vegada vaig tenir un bonic somni:
m’estimava una donzella rossa;
era a la verda clariana del bosc,
era al càlid temps de primavera:les poncelles florien, el rierol creixia fort,
del poble, lluny, se sentia el repic de campanes –
estàvem plens de voluptat,
del tot immersos en l’èxtasi.I, un dia, encara més bonic que el somni
fou el que s’esdevingué en realitat –
era a la verda clariana del bosc,
era al càlid temps de primavera:el rierol creixia fort, les poncelles florien,
del poble se sentia repic de campanes –
jo t’abraçava fort durant molta estona
i no et deixava marxar!Oh verda clariana del bosc!
Tot el temps et tinc present en mi –
allà la realitat esdevingué somni,
allà el somni esdevingué realitat!Juli Garreta
Lo reliquiari
Lletra de Francesc Matheu (1851-1938)–Quin so més trist!– ella em deia
quan sentia tocar a morts.
–Quin so més trist!– i sa cara
mullava a volta lo plor.Sa tristor jo no entenia
ni ses llàgrimes, llavors;
mes ses llàgrimes m’ofeguen
quan sent ara tocar a morts.En l’enterro d’un nin
Lletra de Mn. Jacint VerdaguerA l’entrar al cementiri
he sentit olor de lliri;
no n’hi ha cap de florit:
sols al cloure’s una fossa
obirí la testa rossa
d’un noiet petit, petit.Lliri blanc de la ignoscència
jo he sentit la teva essència
quan pujaves cap al cel,
deixant sols, aquí a la terra,
de flor mústia, la desferra,
d’on l’abella ha tret sa mel.Orfe!
Lletra de Salvador Albert (1868-1944)Quan el meu fill plora m’omple el cor de dol,
per dar-li consol el bresso a tot hora:
al seu pare enyora que mai més vindrà.
Quan el meu fill plora, a mi em fa plorar.Quan ja és adormit s’alegra sa cara,
batega son pit… deu veure el seu pare.
Si pogués dormir, jo també el veuria,
deixant de sofrir de nit i de dia.Non-non, dorm petit, que et bressa ta mare,
non-non, non-non, jo vetllo el teu son.Scherzo
Lletra de Jeroni Zanné (1873-1934)Ets rossa com un sol
i fresca com l’aubada,
ta veu del rossinyol
recorda la cantada.D’amor un gai consol
escampa ta mirada
i quan la boca vol
la rosa és colltorçada.Aixeca’t: ton galant
s’acosta sospirant,
i humil vers tu es decanta.Aixeca’t somrient
que el ball és ple de gent
i Strauss alegre canta.L’home a la dona
Lletra de Víctor CatalàTe mirava adormideta
amb mos braços per coixí,
tota meva, ma videta,
tota, videta, per mi.
I mirant-te, dolça vida,
no parava de pensar
que d’una feliç dormida
sol ser trist lo despertar.Mes, la teva, vida meva,
no ho seria trista, no,
que de la dormida teva
te’n despertaria jo;
i al badar, vida estimada,
tos grans ulls de blau del cel
te’ls clouria altra vegada
amb mos llavis, mon anhel.Que mirant-te adormideta
amb mos braços per coixí,
prou que ho sé jo, ma videta,
que somnies sols en mi.Primavera
Lletra de Francesc Matheu (1851-1938)Que alegre t’he trobada aquest matí al passeig,
amb aquell pom que duies de roses i clavells.
Quin goig que respiraves i, ben mirat, què en treus
d’aquelles flors que es moren d’amor devora teu?
Si com les de tos llavis no en trobaràs cap més,
ni et donaran l’aroma que duus en ton alè?No et sàpiga greu
Lletra de Francesc MatheuNo et sàpiga greu, el ser petiteta,
també ho són les flors i ho són les estrelles
i ho és aquell Déu, que l’amor governa.D’un res de llavor se’n forma una arbreda,
d’un sol espornic se’n fa una foguera,
d’un trist gra d’encens se n’omple una església.
No et sàpiga greu el ser petiteta.Cançó de l’aire
Lletra de Josep Calzada (1864 - 1930 )Lo meu bes al sortir-ne l’aurora
és l’alè del poruc rossinyol,
és sospir del matí que enamora,
és l’anunci del dia i del sol.
Soc promès de la fresca rosada,
soc vanguàrdia de joia i de llum,
i al passar, ma tranquil·la alenada
deixa un rastre de fresca i perfum.
Jo robo la flaire
de roses i llirs,
me’n duc ben enlaire
los planys i sospirs.
Soc l’aire, soc l’aire, soc l’aire.Quan el sol ja ha baixat a la posta
i a la terra envoltalla la nit,
soc lo símbol del fred que s’acosta,
soc l’hivern d’aquell jorn ja finit.
Los meus cants són planyívols i tristos,
los meus besos són freds i gelats.
Soc record d’aquells jorns que, un cop vistos,
a l’abís de l’oblit són llançats!
Llavors no tinc flaire,
sols porto fredor,
soc un vell trovaire
que ploro l’amor.
Soc l’aire, soc l’aire, soc l’aire.L’hereu Riera
Cançó tradicionalSi són tres ninetes
del lloc de Nissà
que en tenen gran junta:
treure ball qui hi va.Au, anem, ninetes,
anem a ballarç
que l’hereu Riera
ne sap ben dansar.He! Tu, hereu Riera,
bé pots ben ballar
mentres que ta aimada
a la mort s’està.Dret a casa seva
corrent se’n va anar,
en entrar al quarto:
Roseta, com va?Per a tu gran pena,
per a mi mal va,
ne tinc una febre
que em cuita a matar.Gloriós Sant Cristo
vulgueu-me ajudar!
Si ella se’m cura,
m’hi tinc de casar!Records i somnis
Lletra de Mn. Jacint VerdaguerCada gota de rosada
té son arc de Sant Martí,
cada ocell sa refilada,
cada palau son jardí.
Té sa llum cada capella,
cada bosc sa fontanella,
el dia clou sa parpella,
més tingué son dematí.De l’albada de la vida
també he vist l’abril i el maig
abocar-me llur florida,
sobre el front a raig, a raig.
Quan recordo la bellesa,
sol hermós de la infantesa
a l’ocàs de la vellesa,
que de pressa i trist me’n vaig.Frescos anys de la ignorància
com fugiu sens dir-me adeu
amb l’albor de l’existència,
primavera del cor meu.
Oh dolcíssimes onades
d’aquell Edèn davallades
per mon prat ja sou passades,
i mai més hi tornareu!També et pot interessar...
Tardes al Palau
Dimarts, 04.03.25– 19 h
Sala de ConcertsMés Garreta!
Jordi Lara, narrador
Joel Bardolet, violí
GIO Symphonia
Francesc Prat, directorL. van Beethoven: Obertura Coriolà, op. 62
J. Garreta: Impressió simfònica II, en Si bemoll major
I. Albéniz: Córdoba, op. 232 núm. 4 (orquestració d’Albert Guinovart)
J. Garreta: Sonata en Do major: III. Sardana: ben ritmat
J. Garreta: Romança(orquestració d’Albert Guinovart)
R. Wagner: Idil·li de SiegfriedPreu: de 25 a 58 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –