• Roger Padullés & Francisco Poyato
    —Enigma Garreta

    Petit Palau Cambra

    Dimecres, 18 de desembre de 2024 – 19.30 h

    Petit Palau

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Paula Blancoactriu
    Francisco Poyatopiano
    Roger Padullés, guió, dramatúrgia i tenor


    Juli Garreta (1875-1925)
    L’enamorat a l’enamorada
    Primaveral
    Alpestre


    Edvard Grieg (1843-1907)
    Ein Traum, op. 48/6

    Juli Garreta
    Lo reliquiari
    En l’enterro d’un nin
    Orfe!
    Scherzo
    L’home a la dona
    Primavera
    No et sàpiga greu
    Cançó de l’aire
    L’hereu Riera
    Records i somnis

    Aquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.

    #lied #patrimoni #nousformats

  • Poema

    Sarbatana amor

    Càntut a tu,
    quan vinc dels segles
    i em faig carreu
    de la pregària,
    lliri ignorat, sol furtiu,
    bes nascut de l’alimària.

    Sona flabiol!
    Corre, dansa,
    vine a la vora!

    Ha tornat
    la flama trobadora,
    aquí, de cop,
    perquè el temps
    és un cercle de seda
    que marca el pas del sol
    i l’acull de genolls,
    per abeurar-s’hi.

    Càntut a la vida i dic
    l’espurna de la cançoneta,
    quan balla el rodamon
    de flauta i violí.

    Sona flabiol!
    Corre, dansa,
    vine a la vora!

    Càntut a tu i et duc arreu.
    I les esquelles diuen
    la cançó que escampa
    el goig diví de fer-se nom.
    I així, de cop,
    tot se’n va i tot retorna
    pel tímid corriol
    que mena a tu.

    Sona flabiol!
    Corre, dansa,
    vine a la vora!

    Meravellada
    canta la fada,
    l’enamorada
    del fetiller.

     

    Lluís Calvo
    Del llibre Centaures i rossinyols.
    La Pobla de Farnals: Edicions del Buc, 2023.

  • 20241204 Regala Palau DESKTOP
  • Comentari

    Sovint s’ha anomenat Juli Garreta i Arboix (Sant Feliu de Guíxols 1875-1925) com “el compositor rellotger”; a alguns coetanis no els cabia al cap com un músic de vila xica, amb botiga de rellotges, havia arribat a estrenar obres simfòniques amb l’Orquestra Pau Casals al Palau de la Música Catalana. Eren anys en què l’accés a la informació era limitada i, a voltes, agradava dotar certs fets d’una aura quasi miraculosa. Va ser el cas de Garreta. Amic personal del periodista Gaziel, aquest va narrar alguns aspectes de la seva vida d’una manera novel·lesca que van contribuir a aquesta imatge irreal del compositor ganxó.

    A l’Enigma Garreta es pren aquesta visió com a punt de partida per anar desgranant, en companyia d’una figura real, la seva neboda Maria i amb qui Garreta tenia bona relació, els fets més rellevants de la seva vida; uns fets que demostren que aquest enigma és una fal·làcia. Per mitjà d’una narració planera i la il·lustració de les explicacions amb algunes cançons per a veu i piano de Garreta, som en un recital dramatitzat que ens ajudarà a entrar en la seva vida d’una manera desenfadada, però rigorosa.

    A Garreta, el que més feliç el feia (a més a més, potser, d’un bon àpat) era compondre; un cop es treia les idees musicals del cap i les plasmava al full de paper, la seva feina i les seves dèries havien acabat: no li treia la son si les seves obres es tocaven, ni com s’interpretaven, ni si tenien l’acceptació del públic, ni si hi guanyava diners. Garreta adorava escriure, però sentia un nul interès pel que se’n derivava després. Fins al punt que regalava les seves partitures o les oblidava al faristol després dels concerts. Això ha fet que d’obres per a veu i piano se’n conservin vint-i-una de les prop de seixanta que en va compondre. Aquestes cançons (que van des d’un gran lirisme fins a la intimitat més corprenedora) van ser escrites entre el 1900 i el 1907, any en què Garreta se centrà en l’escriptura d’obres simfòniques. Les esmentades cançons, però, van ajudar a difondre el seu nom a través de diversos premis que va anar acumulant en aquells anys.

    A les portes d’un any en què se li retran diversos homenatges, en què s’escoltaran les seves magnífiques sardanes i en què podrem redescobrir, entre d’altres, el seu magnífic Concert per a violí, ens quedarem amb les ganes de saber com hauria sonat la seva primera òpera, ja que la mort se’l va endur quan tot just començava a embastar-la. Del que sí que podem estar segurs és que hauria fet honor a la seva màxima: “ser sempre original”.

     

    Roger Padullés,guió, dramatúrgia i tenor

  • anunci programa digital fes-te benefactor v4 DESKTOP
  • Biografies

    Paula Blanco, actriu

    Paula Blanco, actriu

    Llicenciada en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona i graduada en llengües i literatures modernes (especialitat de rus i polonès), actualment està finalitzant els estudis del Màster de Construcció i Representació d’Identitats Culturals i de Gènere (CRIC) de la UB. Com a actriu, també s’ha format a la Państwowa Wyższa Szkoła Teatralna de Cracòvia. I ha treballat com a ajudant del director polonès Krystian Lupa a l’obra Davant la jubilació.

    Recentment ha treballat amb el director argentí Lautaro Peroti a L’habitació blanca, ha interpretat el monòleg de Perejaume L’arboricultor i l’obra de teatre Paradisos oceànics, sobre la vida i l’obra d’Aurora Bertrana. Incògnit de Nick Payne, dirigida per Mònica Bofill, és la primera de les obres que ha estrenat amb la companyia de la qual forma part.

    Com a actriu de la primera Kompanyia del Teatre Lliure ha format part dels muntatges El caballero de Olmedo, amb direcció de Lluís Pasqual; Enric V de Pau Carrió; El somni americà d’Oriol Tarrasón; Mammón de Nao Albet i Marcel Borràs; L’onzena plaga de David Selvas, i Moby Dick de Juan Carlos Martel. També ha treballat amb els directors Xavier Albertí a Islàndia, Joan Ollé a À la ville de... Barcelona, El cafè o El jardí dels cinc arbres, entre d’altres; amb Esteve Ferrer a Toc toc; Albert Prat a Fa una mica de soroll, el primer espectacle de la Ruta 40; Josep Maria Pou a Truca un inspector; Àlex Rigola a Rock’n’roll, etc. Ha interpretat el personatge de Cordèlia en dues ocasions en les produccions dirigides per Oriol Broggi i Gerardo Vera.

    En televisió ha participat a les sèries Dime quién soy, pendent d’estrena a Movistar+, Amar es para siempre, Merlí, Nit i dia, La riera, Ventdelplà, Zoo o Porca misèria; i en les pel·lícules Cerca de tu casa d’Eduard Cortés i Estiu 1993 de Carla Simón. 

  • Francisco Poyato, piano

    Francisco Poyato

    Cursà estudis superiors de piano, composició i direcció d’orquestra a Barcelona i Badalona. Va estudiar l’especialitat de lied amb Hartmut Höll i Mitsuko Shirai a la Universität Mozarteum de Salzburg, i estudià també pianoforte i interpretació històrica amb Anthony Spiri. Ha ampliat la seva formació pianística amb Frederic Gevers, Alain Motard i Dimitri Bashkirov, entre d’altres i de lied amb Dietrich Fischer-Dieskau, Thomas Hampson i Robert Holl. Ha guanyat diferents premis com a solista i com a intèrpret de lied.

    Del 1995 al 2001 va exercir com a professor de repertori al Departament de Cant de la Universität Mozarteum de Salzburg, i també va ser convidat com a docent a la Sommerakademie (acadèmia d’estiu) d’aquest prestigiós centre.

    D’ençà de la creació l’any 2001 de l’Escola Superior de Música de Catalunya, hi imparteix l’assignatura de lied per a duets de cant i piano. També ha fet cursos de lied, cançó catalana i canción a la Sala Paper de Música de Capellades, als cursos de la Schubertíada de Vilabertran i a la Hochschule für Musik de Karlsruhe, respectivament.

    Treballa habitualment amb la soprano Assumpta Mateu. I amb altres cantants, com Mitsuko Shirai, Ruth Ziesak, Liesbeth Devos, Lluís Vilamajó, Marta Mathéu, Christina Koch o José Ferrero... És responsable, conjuntament amb Assumpta Mateu i Lluís Vilamajó, de la primera gravació integral de les cançons d’Eduard Toldrà per a Columna Música.

    Ha ofert concerts a Catalunya –Auditori de Barcelona, Schubertíades de Barcelona i Vilabertran, Auditori Pau Casals del Vendrell, Festival de Torroella de Montgrí–, Espanya –La Maestranza de Sevilla, Festival Manuel de Falla de Granada–, Àustria –Mozarteum de Salzburg i Linz–, Alemanya –Baviera, Münster, Stuttgart–, Croàcia –Sala Lisinzski de Zagreb–, França i Portugal –Gulbenkian de Lisboa.

    Ha enregistrat per Catalunya Ràdio, Radio 2, Canal 33, la WDR alemanya i Ràdio Zagreb.

  • Roger Padullés, guió, dramatúrgia i tenor

    PADULLÉS, Roger (tenor) ©Marta Escobar

    © Marta Escobar

    Nascut a Sallent i posteriorment establert a Valls, inicià la seva formació vocal a l’Escolania de Montserrat. Continuà els seus estudis a l’Escola de Música de Cambrils i actuà amb diverses formacions corals, com ara la Coral Verge del Camí de Cambrils, o la Capella Príncep de Viana. Com a solista, atret pel lied alemany, es traslladà a estudiar cant a Friburg de Brisgòvia (Alemanya) amb R. Pinheiro, becat per la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 guanyà el segon premi del Concurs Internacional Francesc Viñas, així com el Premi Plácido Domingo.

    Després del seu pas per Friburg, completà la formació operística a l’Opéra-studio del Théâtre d’Estrasburg (França) i inicià tot seguit una carrera professional que l’ha dut a cantar, entre d’altres, al Gran Teatre del Liceu, Teatro Municipal de Santiago de Xile, Opéra National du Rhin, Concertgebouw d’Amsterdam, Teatro Real de Madrid, Capitole de Tolosa de Llenguadoc o al Palau de les Arts de València, on ha estat dirigit per la batuta de Zubin Mehta i directors d’escena com ara Peter Brook o Christoph Marthaler.

    Paral·lelament actua també en concerts de lied i oratori al Capitole de Tolosa de Llenguadoc, Opéra National du Rhin d’Estrasburg o Rosenblatt Recital Series de Londres. Els anys 2015, 2017, 2018 i 2019 va rebre el Premi Enderrock al millor disc de clàssica de l’any per Mompou songs, Tossudament Llach i Cançó d’amor i de guerra i Llull, respectivament. Roger Padullés també ha escrit i dirigit escènicament alguns dels seus últims espectacles, com Händel. Eclipsi total, Emili Vendrell, la veu del poble i Dones d’òpera, amb el cor Èulia de Valls.

  • anunci programes de ma - visites guiades - mirades herois DESKTOP
  • Textos

    Juli Garreta (1875-1925)
    L’enamorat a l’enamorada
    Lletra de Víctor Català (1869-1966)

    Escolta a cau d’orella, la vida mia,
    escolta ben a prop, la dolça amor,
    que lo que tinc de dir-te, la vida mia,
    sols ho hem de sebre els dos, la dolça amor.

    Los hòmens, si ens sentien, la vida mia,
    com se’n riurien tots, la dolça amor.
    Què saben de ventura, la vida mia,
    si sols te conec jo, la dolça amor?

    La nostra benaurança, la vida mia,
    guardem-la en nostres cors, la dolça amor.
    Si els homes la sabien, la vida mia,
    com se’n riurien tots, la dolça amor.

    Primaveral
    Lletra de Mn. Jacint Verdaguer (1845-1902)

    Que hermosos són los matins,
    los matins de primavera;
    cada bri porta una flor,
    cada flor porta una perla,
    cova un amor cada pit,
    cada cervell una idea.

    S’omple el cel de resplendor
    i d’hermosura la terra.
    Mes sense vós, oh Jesús,
    tot això em dona tristesa;
    m’estim més l’hivern amb vós,
    que sens vós la primavera.

    Alpestre
    Lletra d'Apel·les Mestres (1854-1936)

    Dalt de la Jungfrau,
    vora del cel blau,
    tindràs un Palau
    en cada gelera.

    Quan, de tard en tard,
    i avivant l’esguard
    passarà l’isard,
    sortiré a cacera.

    Tindràs un mirall
    en el blanc cristall
    que muntanya avall
    estén la gelada.

    I un concert gegant
    formarà amb ton cant
    l’eco palpitant
    de la fondalada.

    Tindràs un tresor
    d’Edelweiss en flor,
    les estrelles d’or
    tindràs per llanternes.

    Vine a la Jungfrau,
    vora del cel blau,
    a gaudir en pau
    de les neus eternes.


    Edvard Grieg (1843-1907)
    Ein Traum , op. 48/6 – Un somni
    Lletra de Friedrich Bondenstedt (1819-1892)

    Mir träumte einst ein schöner Traum:
    Mich liebte eine blonde Maid;
    Es war am grünen Waldesraum,
    Es war zur warmen Frühlingszeit:

    Die Knospe sprang, der Waldbach schwoll,
    Fern aus dem Dorfe scholl Geläut –
    Wir waren ganzer Wonne voll,
    Versunken ganz in Seligkeit.

    Und schöner noch als einst der Traum
    Begab es sich in Wirklichkeit –
    Es war am grünen Waldesraum,
    Es war zur warmen Frühlingszeit:

    Der Waldbach schwoll, die Knospe sprang,
    Geläut erscholl vom Dorfe her –
    Ich hielt dich fest, ich hielt dich lang
    Und lasse dich nun nimmermehr!

    O frühlingsgrüner Waldesraum!
    Du lebst in mir durch alle Zeit –
    Dort ward die Wirklichkeit zum Traum,
    Dort ward der Traum zur Wirklichkeit!

    Una vegada vaig tenir un bonic somni:
    m’estimava una donzella rossa;
    era a la verda clariana del bosc,
    era al càlid temps de primavera:

    les poncelles florien, el rierol creixia fort,
    del poble, lluny, se sentia el repic de campanes –
    estàvem plens de voluptat,
    del tot immersos en l’èxtasi.

    I, un dia, encara més bonic que el somni
    fou el que s’esdevingué en realitat –
    era a la verda clariana del bosc,
    era al càlid temps de primavera:

    el rierol creixia fort, les poncelles florien,
    del poble se sentia repic de campanes –
    jo t’abraçava fort durant molta estona
    i no et deixava marxar!

    Oh verda clariana del bosc!
    Tot el temps et tinc present en mi –
    allà la realitat esdevingué somni,
    allà el somni esdevingué realitat!


    Juli Garreta
    Lo reliquiari
    Lletra de Francesc Matheu (1851-1938)

    –Quin so més trist!– ella em deia
    quan sentia tocar a morts.
    –Quin so més trist!– i sa cara
    mullava a volta lo plor.

    Sa tristor jo no entenia
    ni ses llàgrimes, llavors;
    mes ses llàgrimes m’ofeguen
    quan sent ara tocar a morts.

    En l’enterro d’un nin
    Lletra de Mn. Jacint Verdaguer

    A l’entrar al cementiri
    he sentit olor de lliri;
    no n’hi ha cap de florit:
    sols al cloure’s una fossa
    obirí la testa rossa
    d’un noiet petit, petit.

    Lliri blanc de la ignoscència
    jo he sentit la teva essència
    quan pujaves cap al cel,
    deixant sols, aquí a la terra,
    de flor mústia, la desferra,
    d’on l’abella ha tret sa mel.

    Orfe!
    Lletra de Salvador Albert (1868-1944)

    Quan el meu fill plora m’omple el cor de dol,
    per dar-li consol el bresso a tot hora:
    al seu pare enyora que mai més vindrà.
    Quan el meu fill plora, a mi em fa plorar.

    Quan ja és adormit s’alegra sa cara,
    batega son pit… deu veure el seu pare.
    Si pogués dormir, jo també el veuria,
    deixant de sofrir de nit i de dia.

    Non-non, dorm petit, que et bressa ta mare,
    non-non, non-non, jo vetllo el teu son.

    Scherzo
    Lletra de Jeroni Zanné (1873-1934)

    Ets rossa com un sol
    i fresca com l’aubada,
    ta veu del rossinyol
    recorda la cantada.

    D’amor un gai consol
    escampa ta mirada
    i quan la boca vol
    la rosa és colltorçada.

    Aixeca’t: ton galant
    s’acosta sospirant,
    i humil vers tu es decanta.

    Aixeca’t somrient
    que el ball és ple de gent
    i Strauss alegre canta.

    L’home a la dona
    Lletra de Víctor Català

    Te mirava adormideta
    amb mos braços per coixí,
    tota meva, ma videta,
    tota, videta, per mi.
    I mirant-te, dolça vida,
    no parava de pensar
    que d’una feliç dormida
    sol ser trist lo despertar.

    Mes, la teva, vida meva,
    no ho seria trista, no,
    que de la dormida teva
    te’n despertaria jo;
    i al badar, vida estimada,
    tos grans ulls de blau del cel
    te’ls clouria altra vegada
    amb mos llavis, mon anhel.

    Que mirant-te adormideta
    amb mos braços per coixí,
    prou que ho sé jo, ma videta,
    que somnies sols en mi.

    Primavera
    Lletra de Francesc Matheu (1851-1938)

    Que alegre t’he trobada aquest matí al passeig,
    amb aquell pom que duies de roses i clavells.
    Quin goig que respiraves i, ben mirat, què en treus
    d’aquelles flors que es moren d’amor devora teu?
    Si com les de tos llavis no en trobaràs cap més,
    ni et donaran l’aroma que duus en ton alè?

    No et sàpiga greu
    Lletra de Francesc Matheu

    No et sàpiga greu, el ser petiteta,
    també ho són les flors i ho són les estrelles
    i ho és aquell Déu, que l’amor governa.

    D’un res de llavor se’n forma una arbreda,
    d’un sol espornic se’n fa una foguera,
    d’un trist gra d’encens se n’omple una església.
    No et sàpiga greu el ser petiteta.

    Cançó de l’aire
    Lletra de Josep Calzada (1864 - 1930 )

    Lo meu bes al sortir-ne l’aurora
    és l’alè del poruc rossinyol,
    és sospir del matí que enamora,
    és l’anunci del dia i del sol.
    Soc promès de la fresca rosada,
    soc vanguàrdia de joia i de llum,
    i al passar, ma tranquil·la alenada
    deixa un rastre de fresca i perfum.
    Jo robo la flaire
    de roses i llirs,
    me’n duc ben enlaire
    los planys i sospirs.
    Soc l’aire, soc l’aire, soc l’aire.

    Quan el sol ja ha baixat a la posta
    i a la terra envoltalla la nit,
    soc lo símbol del fred que s’acosta,
    soc l’hivern d’aquell jorn ja finit.
    Los meus cants són planyívols i tristos,
    los meus besos són freds i gelats.
    Soc record d’aquells jorns que, un cop vistos,
    a l’abís de l’oblit són llançats!
    Llavors no tinc flaire,
    sols porto fredor,
    soc un vell trovaire
    que ploro l’amor.
    Soc l’aire, soc l’aire, soc l’aire.

    L’hereu Riera
    Cançó tradicional

    Si són tres ninetes
    del lloc de Nissà
    que en tenen gran junta:
    treure ball qui hi va.

    Au, anem, ninetes,
    anem a ballarç
    que l’hereu Riera
    ne sap ben dansar.

    He! Tu, hereu Riera,
    bé pots ben ballar
    mentres que ta aimada
    a la mort s’està.

    Dret a casa seva
    corrent se’n va anar,
    en entrar al quarto:
    Roseta, com va?

    Per a tu gran pena,
    per a mi mal va,
    ne tinc una febre
    que em cuita a matar.

    Gloriós Sant Cristo
    vulgueu-me ajudar!
    Si ella se’m cura,
    m’hi tinc de casar!

    Records i somnis
    Lletra de Mn. Jacint Verdaguer

    Cada gota de rosada
    té son arc de Sant Martí,
    cada ocell sa refilada,
    cada palau son jardí.
    Té sa llum cada capella,
    cada bosc sa fontanella,
    el dia clou sa parpella,
    més tingué son dematí.

    De l’albada de la vida
    també he vist l’abril i el maig
    abocar-me llur florida,
    sobre el front a raig, a raig.
    Quan recordo la bellesa,
    sol hermós de la infantesa
    a l’ocàs de la vellesa,
    que de pressa i trist me’n vaig.

    Frescos anys de la ignorància
    com fugiu sens dir-me adeu
    amb l’albor de l’existència,
    primavera del cor meu.
    Oh dolcíssimes onades
    d’aquell Edèn davallades
    per mon prat ja sou passades,
    i mai més hi tornareu!


  • 20241030 Anunci Nadal al Palau DESKTOP
  • També et pot interessar...

    Tardes al Palau
    Dimarts, 04.03.25– 19 h
    Sala de Concerts

    Més Garreta!

    Jordi Lara, narrador
    Joel Bardolet, violí
    GIO Symphonia
    Francesc Prat, director

    L. van Beethoven: Obertura Coriolà, op. 62
    J. Garreta: Impressió simfònica II, en Si bemoll major
    I. Albéniz: Córdoba, op. 232 núm. 4 (orquestració d’Albert Guinovart)
    J. GarretaSonata en Do major: III. Sardana: ben ritmat
    J. Garreta: Romança(orquestració d’Albert Guinovart)
    R. Wagner: Idil·li de Siegfried

     

    Preu: de 25 a 58 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex