Juli Garreta (1875-1925)
L’enamorat a l’enamorada
Primaveral
Alpestre

Edvard Grieg (1843-1907)
Ein Traum, op. 48/6

Juli Garreta
Lo reliquiari
En l’enterro d’un nin
Orfe!
Scherzo
L’home a la dona
Primavera
No et sàpiga greu
Cançó de l’aire
L’hereu Riera
Records i somnis

Escolta a cau d’orella, la vida mia,
escolta ben a prop, la dolça amor,
que lo que tinc de dir-te, la vida mia,
sols ho hem de sebre els dos, la dolça amor.

Los hòmens, si ens sentien, la vida mia,
com se’n riurien tots, la dolça amor.
Què saben de ventura, la vida mia,
si sols te conec jo, la dolça amor?

La nostra benaurança, la vida mia,
guardem-la en nostres cors, la dolça amor.
Si els homes la sabien, la vida mia,
com se’n riurien tots, la dolça amor.

Primaveral
Lletra de Mn. Jacint Verdaguer (1845-1902)

Que hermosos són los matins,
los matins de primavera;
cada bri porta una flor,
cada flor porta una perla,
cova un amor cada pit,
cada cervell una idea.

S’omple el cel de resplendor
i d’hermosura la terra.
Mes sense vós, oh Jesús,
tot això em dona tristesa;
m’estim més l’hivern amb vós,
que sens vós la primavera.

Alpestre
Lletra d'Apel·les Mestres (1854-1936)

Dalt de la Jungfrau,
vora del cel blau,
tindràs un Palau
en cada gelera.

Quan, de tard en tard,
i avivant l’esguard
passarà l’isard,
sortiré a cacera.

Tindràs un mirall
en el blanc cristall
que muntanya avall
estén la gelada.

I un concert gegant
formarà amb ton cant
l’eco palpitant
de la fondalada.

Tindràs un tresor
d’Edelweiss en flor,
les estrelles d’or
tindràs per llanternes.

Vine a la Jungfrau,
vora del cel blau,
a gaudir en pau
de les neus eternes.

Edvard Grieg (1843-1907)
Ein Traum , op. 48/6 – Un somni
Lletra de Friedrich Bondenstedt (1819-1892)

Juli Garreta
Lo reliquiari
Lletra de Francesc Matheu (1851-1938)

–Quin so més trist!– ella em deia
quan sentia tocar a morts.
–Quin so més trist!– i sa cara
mullava a volta lo plor.

Sa tristor jo no entenia
ni ses llàgrimes, llavors;
mes ses llàgrimes m’ofeguen
quan sent ara tocar a morts.

En l’enterro d’un nin
Lletra de Mn. Jacint Verdaguer

A l’entrar al cementiri
he sentit olor de lliri;
no n’hi ha cap de florit:
sols al cloure’s una fossa
obirí la testa rossa
d’un noiet petit, petit.

Lliri blanc de la ignoscència
jo he sentit la teva essència
quan pujaves cap al cel,
deixant sols, aquí a la terra,
de flor mústia, la desferra,
d’on l’abella ha tret sa mel.

Orfe!
Lletra de Salvador Albert (1868-1944)

Quan el meu fill plora m’omple el cor de dol,
per dar-li consol el bresso a tot hora:
al seu pare enyora que mai més vindrà.
Quan el meu fill plora, a mi em fa plorar.

Quan ja és adormit s’alegra sa cara,
batega son pit… deu veure el seu pare.
Si pogués dormir, jo també el veuria,
deixant de sofrir de nit i de dia.

Non-non, dorm petit, que et bressa ta mare,
non-non, non-non, jo vetllo el teu son.

Scherzo
Lletra de Jeroni Zanné (1873-1934)

Ets rossa com un sol
i fresca com l’aubada,
ta veu del rossinyol
recorda la cantada.

D’amor un gai consol
escampa ta mirada
i quan la boca vol
la rosa és colltorçada.

Aixeca’t: ton galant
s’acosta sospirant,
i humil vers tu es decanta.

Aixeca’t somrient
que el ball és ple de gent
i Strauss alegre canta.

L’home a la dona
Lletra de Víctor Català

Te mirava adormideta
amb mos braços per coixí,
tota meva, ma videta,
tota, videta, per mi.
I mirant-te, dolça vida,
no parava de pensar
que d’una feliç dormida
sol ser trist lo despertar.

Mes, la teva, vida meva,
no ho seria trista, no,
que de la dormida teva
te’n despertaria jo;
i al badar, vida estimada,
tos grans ulls de blau del cel
te’ls clouria altra vegada
amb mos llavis, mon anhel.

Que mirant-te adormideta
amb mos braços per coixí,
prou que ho sé jo, ma videta,
que somnies sols en mi.

Primavera
Lletra de Francesc Matheu (1851-1938)

Que alegre t’he trobada aquest matí al passeig,
amb aquell pom que duies de roses i clavells.
Quin goig que respiraves i, ben mirat, què en treus
d’aquelles flors que es moren d’amor devora teu?
Si com les de tos llavis no en trobaràs cap més,
ni et donaran l’aroma que duus en ton alè?

No et sàpiga greu
Lletra de Francesc Matheu

No et sàpiga greu, el ser petiteta,
també ho són les flors i ho són les estrelles
i ho és aquell Déu, que l’amor governa.

D’un res de llavor se’n forma una arbreda,
d’un sol espornic se’n fa una foguera,
d’un trist gra d’encens se n’omple una església.
No et sàpiga greu el ser petiteta.

Cançó de l’aire
Lletra de Josep Calzada (1864 - 1930 )

Lo meu bes al sortir-ne l’aurora
és l’alè del poruc rossinyol,
és sospir del matí que enamora,
és l’anunci del dia i del sol.
Soc promès de la fresca rosada,
soc vanguàrdia de joia i de llum,
i al passar, ma tranquil·la alenada
deixa un rastre de fresca i perfum.
Jo robo la flaire
de roses i llirs,
me’n duc ben enlaire
los planys i sospirs.
Soc l’aire, soc l’aire, soc l’aire.

Quan el sol ja ha baixat a la posta
i a la terra envoltalla la nit,
soc lo símbol del fred que s’acosta,
soc l’hivern d’aquell jorn ja finit.
Los meus cants són planyívols i tristos,
los meus besos són freds i gelats.
Soc record d’aquells jorns que, un cop vistos,
a l’abís de l’oblit són llançats!
Llavors no tinc flaire,
sols porto fredor,
soc un vell trovaire
que ploro l’amor.
Soc l’aire, soc l’aire, soc l’aire.

L’hereu Riera
Cançó tradicional

Si són tres ninetes
del lloc de Nissà
que en tenen gran junta:
treure ball qui hi va.

Au, anem, ninetes,
anem a ballarç
que l’hereu Riera
ne sap ben dansar.

He! Tu, hereu Riera,
bé pots ben ballar
mentres que ta aimada
a la mort s’està.

Dret a casa seva
corrent se’n va anar,
en entrar al quarto:
Roseta, com va?

Per a tu gran pena,
per a mi mal va,
ne tinc una febre
que em cuita a matar.

Gloriós Sant Cristo
vulgueu-me ajudar!
Si ella se’m cura,
m’hi tinc de casar!

Records i somnis
Lletra de Mn. Jacint Verdaguer

Cada gota de rosada
té son arc de Sant Martí,
cada ocell sa refilada,
cada palau son jardí.
Té sa llum cada capella,
cada bosc sa fontanella,
el dia clou sa parpella,
més tingué son dematí.

De l’albada de la vida
també he vist l’abril i el maig
abocar-me llur florida,
sobre el front a raig, a raig.
Quan recordo la bellesa,
sol hermós de la infantesa
a l’ocàs de la vellesa,
que de pressa i trist me’n vaig.

Frescos anys de la ignorància
com fugiu sens dir-me adeu
amb l’albor de l’existència,
primavera del cor meu.
Oh dolcíssimes onades
d’aquell Edèn davallades
per mon prat ja sou passades,
i mai més hi tornareu!

Més Garreta!

Jordi Lara, narrador
Joel Bardolet, violí
GIO Symphonia
Francesc Prat, director

L. van Beethoven: Obertura Coriolà, op. 62
J. Garreta: Impressió simfònica II, en Si bemoll major
I. Albéniz: Córdoba, op. 232 núm. 4 (orquestració d’Albert Guinovart)
J. Garreta: Sonata en Do major: III. Sardana: ben ritmat
J. Garreta: Romança(orquestració d’Albert Guinovart)
R. Wagner: Idil·li de Siegfried