Banda Municipal de Barcelona
—Richard Strauss per a vents
Tardes al Palau
Dimarts, 7 de juny de 2022 – 19 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Banda Municipal de Barcelona
José R. Pascual-Vilaplana, directorI
Richard Strauss (1864-1949)
Serenata en Mi bemoll major, op. 7Mort i transfiguració, op. 2
(instrumentació de Lluís Oliva; adaptació de José R. Pascual-Vilaplana)Largo (L’home malalt a prop de la mort)
Allegro molto agitato (La batalla constant entre la vida i la mort)
Meno mosso (L’home que repassa la seva vida instants abans de morir)
Moderato (La transfiguració anhelada)II
Richard Strauss
Música festiva a la ciutat de Viena (instrumentació d’E. Banks & S. Rundel)Franco Cesarini (1961)
Poema alpestre, op. 21a1. Nebbia
2. Della malinconia
3. Luce impovvisa
4. Operationes spirituales
5. Alpeggio
6. Tormenta
7. Dello stato divinoDurada aproximada del concert: primera part, 35 minuts; pausa de 15 minuts; segona part, 27 minuts.
#clàssics #popular
Comentari
Richard Strauss va ser un fervent admirador de la Banda Municipal de Barcelona. El músic alemany, que entre els anys 1897 i 1925 va visitar Barcelona en quatre ocasions, va assistir a diversos concerts de la formació. El març del 1925, durant la seva darrera estada a Catalunya, va escoltar Mort i transfiguració a la plaça del Rei i va quedar tan impressionat de la qualitat interpretativa de la Banda que va demanar dirigir-la en un concert públic celebrat a la plaça de Sant Jaume. Fins i tot va convidar-la a participar a l’Exposició Internacional de Música de Frankfurt del 1927, on la Banda va oferir vuit concerts amb un èxit de crítica notable.
El 1881, amb tan sols disset anys, Richard Strauss va compondre la Serenata en Mi bemoll per a tretze instruments de vent, una obra que parteix del classicisme de Mozart i Haydn, però des d’un prisma més romàntic. Alguns experts apunten que la influència del seu pare, Franz Strauss, trompista de l’Orquestra de la Cort de Munic, i l’admiració que tenia Richard per la Gran Partita de W. A. Mozart, van ser veritables influxos per a la composició d’aquesta obra. Estrenada el 1882 a Dresden, va ser dirigida per Franz Wüllner, el cèlebre director que havia dirigit les estrenes dels primers drames musicals de L’Anell del Nibelung de Richard Wagner.
Mort i transfiguració és un poema simfònic que Strauss va escriure amb vint-i-cinc anys. Un cop compost, el músic va suggerir al poeta Alexander Ritter que escrivís un poema que traspués en paraules allò que expressava l’obra musical. El poema fa un recorregut pels darrers moments de la vida d’un artista malalt que es troba al llit. L’obra es divideix en quatre parts ben definides: “Largo” (L’home malalt a prop de la mort), “Allegro molto agitato” (La batalla constant entre la vida i la mort), “Meno mosso” (L’home que repassa la seva vida instants abans de morir) i “Moderato” (La transfiguració anhelada). Tot i que la Banda Municipal de Barcelona conserva dues instrumentacions de Lluís Oliva que porten la firma i l’autorització de Richard Strauss, la versió que escoltaran avui és una adaptació contemporània a l’organologia actual de la Banda feta pel director titular, José R. Pascual-Vilaplana.
El gener del 1943, amb gairebé vuitanta anys, Strauss va escriure Música festiva a la ciutat de Viena. Aquesta obra, dedicada a l’Ajuntament de Viena, ciutat on en aquell moment residia el músic, va ser composta com a gest d’agraïment per haver-ne rebut el Premi Beethoven l’any anterior. Escrita originalment per a deu trompetes, set trombons, dues tubes i timbales, la composició reivindica de nou el llenguatge dels instruments de vent i confirma novament l’interès que va mostrar Strauss al llarg de la seva vida pels conjunts de vent. El concert es clou amb el Poema alpestre del compositor contemporani Franco Cesarini, una obra que parteix de la novel·la clàssica de Thomas Mann La muntanya màgica. El triumvirat entre malaltia-amor-mort es converteix en la clau per entendre aquesta obra, un poema que alhora homenatja un dels grans músics del segle XX: Richard Strauss.
Albert Fontelles-Ramonet, intèrpret i doctor en musicologia
Biografies
Biografies
Banda Municipal de Barcelona
Nascuda el 1886, és una institució indispensable per entendre la història de la música a Catalunya. El seu paper ha anat, i va encara, molt més enllà de la programació de concerts i de la participació en actes oficials de la ciutat: ha estat garant de la divulgació musical, en un país on les formacions simfòniques sempre han estat escasses. La Banda, amb un esperit que sempre ha defugit l’elitisme i ha buscat apropar-se a tothom, ha posat als seus faristols les millors obres clàssiques, romàntiques, contemporànies i populars de la història, fossin obres originals per a banda o arranjaments específics per a la formació.
Així, amb aquest ànim popular i exigent alhora, sota la batuta de grans directors la Banda ha acomplert la funció de servei al públic i, alhora, la d’assumir un compromís amb els compositors de casa, que han pogut estrenar moltes de les seves obres simfòniques amb una formació instrumental de primer nivell.
El gran artífex de l’èxit de la nostra banda va ser Joan Lamote de Grignon, de qui enguany commemorem el 150è aniversari del naixement. Lamote de Grignon va dotar la Banda d’una personalitat artística que va fer que aviat esdevingués un conjunt de referència internacional. Tant, que fins i tot va cridar l’atenció del gran Richard Strauss, que la va dirigir fa gairebé un segle.
El projecte de la Banda es consolidaria encara més l’any 2007, en passar a ser formació resident de l’Auditori de Barcelona i va iniciar-hi una temporada estable de concerts en la qual col·laboren, fins al dia d’avui, artistes i formacions imprescindibles, tant de l’àmbit local com de l’internacional.
Amb aquest ànim popular i alhora exigent ha estat dirigida, entre d’altres, per Jan Cober, Eugen Migliaro Corporon, Johan De Meij, Björn Bus, Henrie Adams, Frank De Vuyst, Douglas Bostock, Manel Valdivieso, Josep Caballé o Baldur Brönimann.
A més, hi han col·laborat artistes de renom, com Spanish Brass, Stefen Schilli, Shoichiro Hokazono, Jörgen van Rijen, Albert Guinovart, Josep Colom, Jess Gillam, Pacho Flores, Marta Mathéu, Elena Copons, María Hinojosa, Joan Martín-Royo, Esperanza Fernández i les corals Càrmina, Cantiga i Sant Jordi.
La Banda Municipal de Barcelona ha sabut adaptar-se als nous reptes actuals amb la difusió de repertori original per a banda i l’encàrrec d’obres noves, i així mateix la col·laboració amb agents artístics de tot tipus és una tasca fonamental de la formació. En aquest sentit, ha unit esforços amb artistes de la categoria de Cesc Gelabert, Sol Picó, Àlex Casanovas, Lluís Soler i Lloll Bertran, a més de grups i companyies teatrals, com Obeses, Les Ballets C de la B o La Cubana. I tot plegat, sumat a la seva tasca divulgativa i de fer arribar la música a persones amb risc de vulnerabilitat a través dels concerts i activitats organitzats amb Apropa Cultura.
Els darrers anys han contribuït a fer créixer la Banda dos referents de la direcció com són Salvador Brotons i José Rafael Pascual-Vilaplana, dos directors musicals que han fet una aposta sòlida per recuperar el repertori bandístic i invertir en nova creació.
Des del 2007 la Banda és formació resident de l’Auditori de Barcelona, on ofereix una temporada estable de concerts i desenvolupa projectes amb artistes i formacions d’àmbit nacional i internacional. La banda és membre de la World Association for Symphonics Bands and Ensembles (WASBE). Va ser convidada l’any 2017 a la Wasbe Conference a Utrecht i al World Music Concert (WMC) de Kerkrade, on es va reafirmar com un referent internacional.
Avui per avui la Banda Municipal de Barcelona és una agrupació compromesa amb la societat que l’envolta, partícip del seu temps i protagonista activa de l’escena musical barcelonina.
Biografies
José R. Pascual-Vilaplana, director
Estudià piano i bombardí a la Banda de Muro i als conservatoris d’Alcoi i de València. Estudià direcció de banda a Holanda amb Jan Cober i amb Eugene Corporon. Estudià direcció d’orquestra a Viena amb Karl Österreicher, Yuji Yuhasa i Hans Graf. Estudià harmonia i composició amb R. Alcaraz i J. Darias.
Ha dirigit diferents bandes i orquestres a Alemanya, Argentina, Bèlgica, Colòmbia, Cuba, Eslovènia, Espanya, França, Holanda, Itàlia, Portugal, Romania, Suïssa, Uruguai i els Estats Units. Entre les quals, les bandes nacionals juvenils d’Holanda i Colòmbia, la Banda Nacional de Cuba, la SAF Army Band d’Eslovènia, les bandes municipals de Buenos Aires i Montevideo, l’Orchestra Accademia del Teatro La Fenice de Venècia, la WASBE Youth Wind Band a San José (Califòrnia), AULOS Blasorchester de Suïssa, orquestres simfòniques de Bilbao, Albacete i Múrcia, Orquesta Filarmónica de Las Palmas de Gran Canaria, Orquesta Sinfónica de Castella-Lleó, les bandes municipals d’Alacant, Palma, Barcelona, Bilbao, Madrid, Santa Cruz de Tenerife, Santander, la Corunya, Santiago de Compostel·la, Vitòria, les bandes dels conservatoris superiors d’Oviedo, Granada, Jaén, Canàries i Musikene (País Basc), la Gran Canaria Wind Orchestra o la Banda Sinfónica de La Rioja, entre d’altres. Ha treballat amb solistes com ara els cantants Elisabete Matos, Carmen Solís, María Hinojosa, Andeka Gorrotxategui, Mikeldi Atxalandabasso, els flautistes Juana Guillem o Claudi Arimany, els clarinetistes José Franch-Ballester, Vicent Alberola o Nuno Pinto, el trompista Juan Manuel Gómez, els trompetistes Sergei Nakariakov, Pacho Flores, Luis González, Rubén Simeó, Mario Martos o Manuel Blanco, els trombonistes Ben van Dijk, Jorgen van Rijen o Ximo Vicedo, el tubista Sergio Carolino, els percussionistes Conrado Moya o Xabier Alonso, els violoncel·listes Asier Polo o Josep Trescolí, i els pianistes Albert Guinovart o Juan Pérez Floristán. Ha dirigit grups com ara l’Orfeón Donostiarra, la Sociedad Coral de Bilbao o el quintet Spanish Brass.
És compositor de diferents obres per a banda, cor, dolçaina, música escènica i música de cambra, amb encàrrecs rebuts per a nombrosos festivals (SBALZ Alzira, Certamen d’Altea, Tafalla Brass Week, Festival de Música de Castella-La Manxa, Certamen Coral de Cocentaina...) i prestigiosos solistes (Spanish Brass, Steven Mead, Luis González, Ximo Vicedo, Carlos Gil, 2i2 Quartet...).
Des del 2015 és director titular de la Banda Municipal de Bilbao i des del 2018 comparteix titularitat amb la Banda Municipal de Barcelona. És principal director convidat de la Banda Simfònica Portuguesa de Porto.
El 1997 guanyà el primer premi, Batuta d’Or, del Concurs de Direcció del WMC a Kerkrade (Holanda). El 2000 guanyà el primer premi, Batuta d’Honor, del Concurs de Direcció de l’EBBA a Birmingham (Anglaterra). El 2004 fou guardonat amb el Premi Euterpe de la Federació de S.M. de la Comunitat Valenciana en les categories de direcció de banda i de composició de música per a la festa. El 2010 rebé el Premi Nacional de Música Ignacio Morales Nieva del Festival de Música de Castella-la Manxa.
També et pot interessar...
Palau Fronteres
Dijous, 07.07.2022 - 20 h
Petit PalauMercedes Gancedo, soprano
Joan Martín-Royo, baríton
Marco Evangelisti, piano
Alberto García Demestres, narrador
Alba G. Corral, artista visualA. García Demestres: Mariana en sombras
Llibret d’Antonio CarvajalPreu: 20 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Banda Municipal de Barcelona
—Richard Strauss per a vents
Tardes al Palau
Dimarts, 7 de juny de 2022 – 19 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Banda Municipal de Barcelona
José R. Pascual-Vilaplana, directorI
Richard Strauss (1864-1949)
Serenata en Mi bemoll major, op. 7Mort i transfiguració, op. 2
(instrumentació de Lluís Oliva; adaptació de José R. Pascual-Vilaplana)Largo (L’home malalt a prop de la mort)
Allegro molto agitato (La batalla constant entre la vida i la mort)
Meno mosso (L’home que repassa la seva vida instants abans de morir)
Moderato (La transfiguració anhelada)II
Richard Strauss
Música festiva a la ciutat de Viena (instrumentació d’E. Banks & S. Rundel)Franco Cesarini (1961)
Poema alpestre, op. 21a1. Nebbia
2. Della malinconia
3. Luce impovvisa
4. Operationes spirituales
5. Alpeggio
6. Tormenta
7. Dello stato divinoDurada aproximada del concert: primera part, 35 minuts; pausa de 15 minuts; segona part, 27 minuts.
#clàssics #popular
Comentari
Richard Strauss va ser un fervent admirador de la Banda Municipal de Barcelona. El músic alemany, que entre els anys 1897 i 1925 va visitar Barcelona en quatre ocasions, va assistir a diversos concerts de la formació. El març del 1925, durant la seva darrera estada a Catalunya, va escoltar Mort i transfiguració a la plaça del Rei i va quedar tan impressionat de la qualitat interpretativa de la Banda que va demanar dirigir-la en un concert públic celebrat a la plaça de Sant Jaume. Fins i tot va convidar-la a participar a l’Exposició Internacional de Música de Frankfurt del 1927, on la Banda va oferir vuit concerts amb un èxit de crítica notable.
El 1881, amb tan sols disset anys, Richard Strauss va compondre la Serenata en Mi bemoll per a tretze instruments de vent, una obra que parteix del classicisme de Mozart i Haydn, però des d’un prisma més romàntic. Alguns experts apunten que la influència del seu pare, Franz Strauss, trompista de l’Orquestra de la Cort de Munic, i l’admiració que tenia Richard per la Gran Partita de W. A. Mozart, van ser veritables influxos per a la composició d’aquesta obra. Estrenada el 1882 a Dresden, va ser dirigida per Franz Wüllner, el cèlebre director que havia dirigit les estrenes dels primers drames musicals de L’Anell del Nibelung de Richard Wagner.
Mort i transfiguració és un poema simfònic que Strauss va escriure amb vint-i-cinc anys. Un cop compost, el músic va suggerir al poeta Alexander Ritter que escrivís un poema que traspués en paraules allò que expressava l’obra musical. El poema fa un recorregut pels darrers moments de la vida d’un artista malalt que es troba al llit. L’obra es divideix en quatre parts ben definides: “Largo” (L’home malalt a prop de la mort), “Allegro molto agitato” (La batalla constant entre la vida i la mort), “Meno mosso” (L’home que repassa la seva vida instants abans de morir) i “Moderato” (La transfiguració anhelada). Tot i que la Banda Municipal de Barcelona conserva dues instrumentacions de Lluís Oliva que porten la firma i l’autorització de Richard Strauss, la versió que escoltaran avui és una adaptació contemporània a l’organologia actual de la Banda feta pel director titular, José R. Pascual-Vilaplana.
El gener del 1943, amb gairebé vuitanta anys, Strauss va escriure Música festiva a la ciutat de Viena. Aquesta obra, dedicada a l’Ajuntament de Viena, ciutat on en aquell moment residia el músic, va ser composta com a gest d’agraïment per haver-ne rebut el Premi Beethoven l’any anterior. Escrita originalment per a deu trompetes, set trombons, dues tubes i timbales, la composició reivindica de nou el llenguatge dels instruments de vent i confirma novament l’interès que va mostrar Strauss al llarg de la seva vida pels conjunts de vent. El concert es clou amb el Poema alpestre del compositor contemporani Franco Cesarini, una obra que parteix de la novel·la clàssica de Thomas Mann La muntanya màgica. El triumvirat entre malaltia-amor-mort es converteix en la clau per entendre aquesta obra, un poema que alhora homenatja un dels grans músics del segle XX: Richard Strauss.
Albert Fontelles-Ramonet, intèrpret i doctor en musicologia
Biografies
Banda Municipal de Barcelona
Nascuda el 1886, és una institució indispensable per entendre la història de la música a Catalunya. El seu paper ha anat, i va encara, molt més enllà de la programació de concerts i de la participació en actes oficials de la ciutat: ha estat garant de la divulgació musical, en un país on les formacions simfòniques sempre han estat escasses. La Banda, amb un esperit que sempre ha defugit l’elitisme i ha buscat apropar-se a tothom, ha posat als seus faristols les millors obres clàssiques, romàntiques, contemporànies i populars de la història, fossin obres originals per a banda o arranjaments específics per a la formació.
Així, amb aquest ànim popular i exigent alhora, sota la batuta de grans directors la Banda ha acomplert la funció de servei al públic i, alhora, la d’assumir un compromís amb els compositors de casa, que han pogut estrenar moltes de les seves obres simfòniques amb una formació instrumental de primer nivell.
El gran artífex de l’èxit de la nostra banda va ser Joan Lamote de Grignon, de qui enguany commemorem el 150è aniversari del naixement. Lamote de Grignon va dotar la Banda d’una personalitat artística que va fer que aviat esdevingués un conjunt de referència internacional. Tant, que fins i tot va cridar l’atenció del gran Richard Strauss, que la va dirigir fa gairebé un segle.
El projecte de la Banda es consolidaria encara més l’any 2007, en passar a ser formació resident de l’Auditori de Barcelona i va iniciar-hi una temporada estable de concerts en la qual col·laboren, fins al dia d’avui, artistes i formacions imprescindibles, tant de l’àmbit local com de l’internacional.
Amb aquest ànim popular i alhora exigent ha estat dirigida, entre d’altres, per Jan Cober, Eugen Migliaro Corporon, Johan De Meij, Björn Bus, Henrie Adams, Frank De Vuyst, Douglas Bostock, Manel Valdivieso, Josep Caballé o Baldur Brönimann.
A més, hi han col·laborat artistes de renom, com Spanish Brass, Stefen Schilli, Shoichiro Hokazono, Jörgen van Rijen, Albert Guinovart, Josep Colom, Jess Gillam, Pacho Flores, Marta Mathéu, Elena Copons, María Hinojosa, Joan Martín-Royo, Esperanza Fernández i les corals Càrmina, Cantiga i Sant Jordi.
La Banda Municipal de Barcelona ha sabut adaptar-se als nous reptes actuals amb la difusió de repertori original per a banda i l’encàrrec d’obres noves, i així mateix la col·laboració amb agents artístics de tot tipus és una tasca fonamental de la formació. En aquest sentit, ha unit esforços amb artistes de la categoria de Cesc Gelabert, Sol Picó, Àlex Casanovas, Lluís Soler i Lloll Bertran, a més de grups i companyies teatrals, com Obeses, Les Ballets C de la B o La Cubana. I tot plegat, sumat a la seva tasca divulgativa i de fer arribar la música a persones amb risc de vulnerabilitat a través dels concerts i activitats organitzats amb Apropa Cultura.
Els darrers anys han contribuït a fer créixer la Banda dos referents de la direcció com són Salvador Brotons i José Rafael Pascual-Vilaplana, dos directors musicals que han fet una aposta sòlida per recuperar el repertori bandístic i invertir en nova creació.
Des del 2007 la Banda és formació resident de l’Auditori de Barcelona, on ofereix una temporada estable de concerts i desenvolupa projectes amb artistes i formacions d’àmbit nacional i internacional. La banda és membre de la World Association for Symphonics Bands and Ensembles (WASBE). Va ser convidada l’any 2017 a la Wasbe Conference a Utrecht i al World Music Concert (WMC) de Kerkrade, on es va reafirmar com un referent internacional.
Avui per avui la Banda Municipal de Barcelona és una agrupació compromesa amb la societat que l’envolta, partícip del seu temps i protagonista activa de l’escena musical barcelonina.
José R. Pascual-Vilaplana, director
Estudià piano i bombardí a la Banda de Muro i als conservatoris d’Alcoi i de València. Estudià direcció de banda a Holanda amb Jan Cober i amb Eugene Corporon. Estudià direcció d’orquestra a Viena amb Karl Österreicher, Yuji Yuhasa i Hans Graf. Estudià harmonia i composició amb R. Alcaraz i J. Darias.
Ha dirigit diferents bandes i orquestres a Alemanya, Argentina, Bèlgica, Colòmbia, Cuba, Eslovènia, Espanya, França, Holanda, Itàlia, Portugal, Romania, Suïssa, Uruguai i els Estats Units. Entre les quals, les bandes nacionals juvenils d’Holanda i Colòmbia, la Banda Nacional de Cuba, la SAF Army Band d’Eslovènia, les bandes municipals de Buenos Aires i Montevideo, l’Orchestra Accademia del Teatro La Fenice de Venècia, la WASBE Youth Wind Band a San José (Califòrnia), AULOS Blasorchester de Suïssa, orquestres simfòniques de Bilbao, Albacete i Múrcia, Orquesta Filarmónica de Las Palmas de Gran Canaria, Orquesta Sinfónica de Castella-Lleó, les bandes municipals d’Alacant, Palma, Barcelona, Bilbao, Madrid, Santa Cruz de Tenerife, Santander, la Corunya, Santiago de Compostel·la, Vitòria, les bandes dels conservatoris superiors d’Oviedo, Granada, Jaén, Canàries i Musikene (País Basc), la Gran Canaria Wind Orchestra o la Banda Sinfónica de La Rioja, entre d’altres. Ha treballat amb solistes com ara els cantants Elisabete Matos, Carmen Solís, María Hinojosa, Andeka Gorrotxategui, Mikeldi Atxalandabasso, els flautistes Juana Guillem o Claudi Arimany, els clarinetistes José Franch-Ballester, Vicent Alberola o Nuno Pinto, el trompista Juan Manuel Gómez, els trompetistes Sergei Nakariakov, Pacho Flores, Luis González, Rubén Simeó, Mario Martos o Manuel Blanco, els trombonistes Ben van Dijk, Jorgen van Rijen o Ximo Vicedo, el tubista Sergio Carolino, els percussionistes Conrado Moya o Xabier Alonso, els violoncel·listes Asier Polo o Josep Trescolí, i els pianistes Albert Guinovart o Juan Pérez Floristán. Ha dirigit grups com ara l’Orfeón Donostiarra, la Sociedad Coral de Bilbao o el quintet Spanish Brass.
És compositor de diferents obres per a banda, cor, dolçaina, música escènica i música de cambra, amb encàrrecs rebuts per a nombrosos festivals (SBALZ Alzira, Certamen d’Altea, Tafalla Brass Week, Festival de Música de Castella-La Manxa, Certamen Coral de Cocentaina...) i prestigiosos solistes (Spanish Brass, Steven Mead, Luis González, Ximo Vicedo, Carlos Gil, 2i2 Quartet...).
Des del 2015 és director titular de la Banda Municipal de Bilbao i des del 2018 comparteix titularitat amb la Banda Municipal de Barcelona. És principal director convidat de la Banda Simfònica Portuguesa de Porto.
El 1997 guanyà el primer premi, Batuta d’Or, del Concurs de Direcció del WMC a Kerkrade (Holanda). El 2000 guanyà el primer premi, Batuta d’Honor, del Concurs de Direcció de l’EBBA a Birmingham (Anglaterra). El 2004 fou guardonat amb el Premi Euterpe de la Federació de S.M. de la Comunitat Valenciana en les categories de direcció de banda i de composició de música per a la festa. El 2010 rebé el Premi Nacional de Música Ignacio Morales Nieva del Festival de Música de Castella-la Manxa.
També et pot interessar...
Palau Fronteres
Dijous, 07.07.2022 - 20 h
Petit PalauMercedes Gancedo, soprano
Joan Martín-Royo, baríton
Marco Evangelisti, piano
Alberto García Demestres, narrador
Alba G. Corral, artista visualA. García Demestres: Mariana en sombras
Llibret d’Antonio CarvajalPreu: 20 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –