N’eren deu mil, els trabucaires.
I l’univers un tro.
Blancafort i Toldrà toquen l’última sardana.
Miró, entre ocells i barretines, aviva els horts solars.

Qui és el Desvetllat? No siguis estantís.
Obre’t al llamp, al vent i a la ferida.

“Goiteu ací, ermitana”,
diu el pastor, el de la Caterina.

I Sales assevera, des de Macorís:
“L’Arreu, l’Enlloc o el Qui-Sap-On
no em són més estrangers que el Temps i que la Vida”.

Lluís Calvo
Del llibre Estiula (fragment del poema “Mollera i núvol”).
Barcelona: LaBreu Edicions, 2011.

Revolution aplega les millors obres del compositor nord-americà Kirk Franklin (Texas, 1970), també director, músic, productor, actor i líder de formacions de gòspel referents internacionals, com One Nation Crew, The Family i God’s Property. És la desena producció del Gospel Viu Choir en els seus vint-i-dos anys de trajectòria.

Franklin, actualment símbol i institució del gòspel contemporani urbà, guanyador de vint premis Grammy, entre altres guardons, artista multidisciplinari i explosiu, és, de fet, d’origen humil i d’educació marcada per la precocitat i un bon grapat d’experiències difícils. Criat per la seva tia, que reciclava llaunes d’alumini per guanyar diners a fi de pagar les classes de piano d’en Kirk, aquest va destacar musicalment des de ben petit. Als set anys li van oferir un contracte, que la seva tia rebutjà. Als onze ja dirigia el cor d’adults d’una església. La seva prolífica carrera professional s’ha anat compaginant amb una vida personal no exempta d’incidents, i de lluites col·lectives i individuals. Per això, l’obra de Franklin, a part de destacar musicalment, té alguna cosa que la fa especial: l’esperit de resiliència i superació que associem amb el gòspel desprenen en el seu cas absoluta veracitat vital.

A més d’aquesta honestedat que emana de la seva música, Franklin hi ha sabut combinar magistralment la inquietud religiosa i l’artística. Així, sempre entenent el gòspel com una expressió cristiana, i assumint-ne la responsabilitat, al llarg de la seva carrera ha buscat estirar-ne els límits musicals, connectar-lo amb els estils contemporanis i fer-lo arribar, també d’aquesta manera, a un públic més ampli. Franklin ha dut el gòspel al terreny del R&B, el hip-hop i el pop, fet del qual han sorgit col·laboracions a priori, com a mínim, improbables. Només cal dir-ne un nom: Kanye West. En definitiva, sense treure’l de les esglésies, l’ha fet enfilar fins a dalt de tot de les llistes dels temes més escoltats.

Risc, passió, ritme, energia, espiritualitat i, al capdavall, amor i celebració de la vida transmeten el recull de cançons escollides per a Revolution, que és també el títol d’una de les peces de Franklin més emblemàtiques. Es tracta de la desena producció del Gospel Viu Choir, formació fundada i dirigida per Moisès Sala, que suma cinc discos publicats, més de 350 concerts en escenaris nacionals i internacionals, i que, amb el seu projecte solidari Gòspel Sense Fronteres, ha dut la força d’aquest gènere a més de disset països de quatre continents, a zones en guerra, a nens i nenes malalts..., en definitiva, a aquells que reclamen amb més urgència la injecció d’energia i passió que és aquest gènere musical.

Revolution és un viatge vibrant i ple d’emocions, un missatge musical poderós que ens demostra un cop més que, encara que no en siguem conscients d’entrada, tots necessitem el ritme, els colors i l’efusió d’amor i esperança del gòspel.

Gemma Bayod, periodista cultural