• Requiem de Mozart

    —Orquestra Simfònica del Vallès & Cor Madrigal

    Nadal al Palau

    Dissabte, 13 de gener de 2024 - 18 h
    Diumenge, 14 de gener de 2024 - 12 h

    Sala de Concerts

  • Concert organitzat i coproduït per:

    • Logo orfeo palau
    • OSV

    Patrocinadors i col·laboradors principals de l'OSV:

    • Banc Sabadell
    • Fundació Fluidra
    • Moventia
    • Departament de cultura
    • Diputació BCN
    • Diputació de Girona
    • Ajuntament de Sabadell

    Finançat per:

    • Unió Europea fons Europeu
    • Plan recuperación
    • Next generation Catalunya
    • Generalitat de Catalunya

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Mireia Tarragó, soprano
    Tànit Bono, mezzosoprano
    Roger Padullés, tenor
    Gerard Farreras, baix
    Josep Lluís Gil, rapsoda
    Cor Madrigal (Pere Lluís Biosca, director)
    Orquestra Simfònica del Vallès
    Carlos Ágreda, director


    Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
    Divertiment en Re major

    Allegro
    Andante
    Presto

    Morten Lauridsen (1943)
    Soneto de la noche

    Wolfgang Amadeus Mozart
    Requiem en Re menor, KV 626

    Introitus:
    Requiem aeternam (cor i soprano)
    Kyrie eleison (cor)
    Sequentia:
                Dies irae (cor)
                Tuba mirum (soprano, contralt, baríton i tenor)
                Rex tremendae (cor)
                Recordare, Jesu pie (soprano, contralt, baríton i tenor)
                Confutatis (cor)
                Lacrimosa (cor)
    Offertorium:
                Domine Jesu (cor, soprano, contralt, baríton i tenor)
                Hostias et preces (cor)
    Sanctus (cor)
    Benedictus (cor, soprano, contralt, baríton i tenor)
    Agnus Dei (cor)
    Communio:
    Lux aeterna (cor)


    Aquest concert té una durada de 70 minuts sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.

    #simfònica #coral #músicauniversal

  • Poema

    Nadala

    Ara que arribes, somni de Nadal,
    joiós en el silenci de la fosca...
    D’on ve la llum que vetlla en el fondal
    i esguarda la paraula que s’embosca?

    Un crit esquinça el ventre terrenal
    i el cant que en neix s’escampa per la posta.
    A l’alba el vent festeja divinal:
    és temps de mirra i or, temps de resposta.

    Homes: ¿que recordeu aquell portal
    i el gest humil que al món l’estrella mostra?
    Heu vist la fonda nit, l’alè pasqual,
    que oculta entre els avets el seu bell rostre?

    Una deu cristal·lina i eternal
    encén boscatge endins la vella cova.
    I l’aigua que prové del cel més alt
    proclama de matí la bona nova.

     

    Laia Llobera
    (Desembre de 2023)

  • Comentari

    Mozart i Lauridsen: entre el divertiment i la transcendència

    El programa d’avui combina tres obres d’estils, gèneres i formacions instrumentals diferents: una serenata, un motet i un rèquiem, que requereixen orquestra de cordes per una banda, cor a cappella per l’altra i, per últim, cor, solistes vocals i orquestra.

    En el cas del Divertiment KV 136 de Mozart, remet a les sessions de Hausmusik (música domèstica) que s’interpretava en cases i salons, a vegades amb algun instrument de vent. Era una música que s’adreçava a una escolta no necessàriament atenta i, sobretot, més plaent que descriptiva, sense una voluntat de transmetre emocions i significats específics. Per això solen ser peces no gaire extenses, ni desenvolupades, on els efectes contrapuntístics no són gaire sofisticats, tot facilitant que els propis comensals i nobles diletants les interpretessin. El Divertiment KV 136, en Re major, és la primera de les Simfonies de Salzburg (KV 136, KV 137 i KV 138), escrita durant els primers anys de mandat de l’arquebisbe Colloredo a Salzburg. Data del 1772 i encara que el nom pugui induir a error, i més quan s’interpreta amb orquestra de corda, originalment va ser escrit per a quartet de cordes. Es divideix en tres moviments i, estranyament, prescindeix de minuet, ni tampoc té marxes, gigues o variacions com era costum en serenates, cassacions i divertiments seguint l’herència de les suites barroques.

    Com va apuntar Alfred Einstein, Mozart devia compondre aquestes partitures durant els preparatius de l’òpera Lucio Silla com a possible complement durant l’estrena d’aquest títol a Milà. Com que el minuet a Itàlia no era fonamental com al centre d’Europa i França, no el va incorporar. Tampoc inclou marxes, ni gigues, ni variacions, com era costum en les serenates, cassacions i divertiments seguint l’herència de les suites barroques. Es tracta d’una peça encantadora i distesa amb estructura sonatística en el primer moviment i força riquesa melòdica assimilable al món operístic, amb un tractament temàtic i texturació influïda pel nord d’Alemanya. L’“Andante” és un dels molts exemples mozartians d’equilibri i contenció en crear moviments lírics emotius d’estil cantabile, mentre que el “Presto” destaca pel ritme i la combinació d’un tema en forma de rondó amb girs ornamentals.

    Seguidament, el Sonet de la nit del compositor estatunidenc d’ascendència danesa Morten Lauridsen (1943) proposa una imitació dels antics motets a partir del text de Pablo Neruda (de qui enguany se celebren els cinquanta anys de la mort). Harmonitzat a l’entorn del Fa sostingut major –amb una incursió en el corresponent mode menor–, es desenvolupa orgànicament sobre un joc predominant d’homofonies i homorítmies (com si el cor fos una sola veu) trencat per recursos com: entrades fugades de les veus, notes de valors llargs davant subdivisions rítmiques, subtils dissonàncies o l’ús del silenci en algun compàs. En conjunt, genera una sensació d’estatisme, de flotació i d’aura mística fruit d’un melodisme d’arrels gregorianes mogut per graus conjunts i amb un tractament sil·làbic del text, amb el qual Lauridsen s’atansa a una espiritualitat –subjectiva, com predomina al segle XX– íntimament relacionada amb la recerca estètica de la capacitat simbòlica i evocadora de la música.

    Per últim, el Requiem de Mozart és una de les composicions més comentades, interpretades i fascinants de tots els temps. No exempta d’una controvèrsia que la història i la musicologia han endreçat i desmitificat, atesa la mort del compositor a mig compondre-la, es tracta d’un encàrrec que el comte Franz von Walsegg va fer arribar al compositor l’estiu del 1791. Walsegg, músic afeccionat que encomanava obres a compositors que posteriorment s’interpretaven com si fossin seves al seu castell de Stuppach, volia una missa de difunts per homenatjar la seva esposa, que havia mort el 14 de febrer d’aquell any. Segons el modern examen dels manuscrits, hi van intervenir fins a quatre personalitats diferents, però va ser completat principalment per Franz Xaver Süssmayr, un dels alumnes de Mozart, a partir de les indicacions del compositor i de la seva vídua, així com d’altres esbossos (com al “Sanctus” i al “Benedictus”).

    Amb el precedent del quartet de la mort a l’Idomeneo, re di Creta, escrit deu anys abans, l’orquestració tendeix als colors foscos i s’hi barregen elements operístics, maçònics i de la tradició religiosa (acabar amb la mateixa fuga del “Kyrie” segons els preceptes del segle XVIII). També hi ha combinació de diversos estils com “savi” i “ombra”: el primer es percep en el refinament dels passatges imitatius, fugats i polifònics (“Kyrie”, “Quam olim Abrahae”, “Hosanna”), l’audàcia expressiva dels quals remet a Bach i Händel; mentre que el segon, ho fa en passatges tempestuosos i exaltats com el “Dies irae” i el “Confutatis”.

    Dominat per la tonalitat general de Re menor, poc emprada per Mozart i associada a la mort i al buit existencial (com en Don Giovanni), aquest Requiem també presenta passatges de lirisme i dolçor (“Domine Jesu”), de súpliques imitant el plor i els sospirs (“Lacrimosa”) i amb l’ús obligat d’instruments com el trombó (“Tuba mirum”, seguit d’una ària declamatòria del baix). Igualment destaca per la sonoritat del corno di bassetto (al “Recordare”), que era un tipus de clarinet de timbre més mòrbid, velat i adient per a l’expressió del pathos.

    A partir d’elements de grandiositat i intimitat, de polifonia i melodia, de modernitat i tradició, es tracta d’una obra concebuda per un catòlic creient i membre de la maçoneria, que ofereix una perspectiva conciliadora entre vida i mort. Per aquest motiu també acaba amb el “Lux aeterna”: una pregària invocadora perquè la llum divina arribi a les ànimes dels creients en el més enllà.

     

    Albert Ferrer Flamarich, Musicògraf i historiador de l’art

  • 20231218 Cites 2024 Desktop
  • Biografies

    Mireia Tarragó, soprano

    Mireia Tarragó

    Nascuda a Tarragona (1995), al llarg dels anys d’estudi va rebre tres vegades la beca de la Fundació Victoria de los Ángeles i va fer el curs superior de cant i el Màster d’Interpretació de Lied a l’ESMUC acabant amb el màxim reconeixement.

    Actualment forma duo amb la pianista Carmen Santamaría, amb qui ofereix recitals de cançó arreu del territori espanyol donant a conèixer obres desconegudes de compositores. També han estrenat recentment el seu primer disc en homenatge a la figura del compositor càntabre Arturo Dúo Vital.

    En el camp operístic darrerament ha debutat en el personatge de comtessa de Ceprano de Rigoletto de Verdi, sota la batuta d’Oliver Díaz i compartint escenari amb Àngel Òdena, Antonio Gandía i Sabina Puértolas. En repertori té personatges com Lucy de The telephone de Menotti, Micaëla de Carmen o Lauretta de Gianni Schicchi.

    Ha guanyat diversos guardons, com el Premi Catalunya Música del concurs El Primer Palau i el premi a la millor intèrpret de lied del Concurs Germans Pla de Balaguer. L’any 2018 va debutar a la Schubertíada de Vilabertran amb la pianista Marina Pelfort i hi va tornar l’estiu del 2020 formant part del Kallias Ensemble. Ha estat programada al cartell principal del LIFE Victoria amb Eric Ledesma i Franciso Poyato, al piano, i també acompanyada del Trio Pedrell, amb qui va estrenar unes obres de Pedro Pardo sobre poemes de Victoria de los Ángeles. Ha cantat en sales importants, com l’Auditori Nacional de Bordeus interpretant el paper de soprano solista d’El pessebre de Pau Casals i a l’Auditori de Barcelona, on interpretà la soprano solista d’El Messies de Händel.

  • Tànit Bono, mezzosoprano

    Tànit Bono

    Inicià la seva formació musical amb el seu avi i la completà al Conservatori de Vila-seca i al Conservatorium van Amsterdam. Amb la professora Ana Luisa Chova realitzà el Màster d’Òpera a València. A més, ha seguit formant-se per Europa amb diversos professionals: David Wilson Johnson, John Streets, Valérie Guillorit, Iain Farrington, Emma Kirkby, Fred Jacobs, Malcolm Walker, David Owen Norris, Jeff Cohen, Isabel Rey, Udo Reinemann, Rudolf Jansen, Margreet Honig, Ofèlia Sala o Mariella Devia, entre d’altres.

    Va guanyar el premi extraordinari de la Fundació Ferrer-Salat al 54è Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas i també dos premis al Concurs de Cant Germans Pla de Balaguer 2013.

    Ha actuat a les òperes Rinaldo i Alcina de G. F. Händel, Le nozze di Figaro de W. A. Mozart, Hänsel und Gretel d’E. Humperdink, etc.

    Ha participat en recital a la Quinzena Musical de Sant Sebastià i ha estrenat el cicle Tànit, sis cançons de desig d’Albert Guinovart, escrit per a la seva veu. Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2018-19 amb Kàtia Kabanovà.

  • Roger Padullés, guió, dramatúrgia i tenor

    PADULLÉS, Roger (tenor) ©Marta Escobar

    © Marta Escobar

    Nascut a Sallent i posteriorment establert a Valls, inicià la seva formació vocal a l’Escolania de Montserrat. Continuà els seus estudis a l’Escola de Música de Cambrils i actuà amb diverses formacions corals, com ara la Coral Verge del Camí de Cambrils, o la Capella Príncep de Viana. Com a solista, atret pel lied alemany, es traslladà a estudiar cant a Friburg de Brisgòvia (Alemanya) amb R. Pinheiro, becat per la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 guanyà el segon premi del Concurs Internacional Francesc Viñas, així com el Premi Plácido Domingo.

    Després del seu pas per Friburg, completà la formació operística a l’Opéra-studio del Théâtre d’Estrasburg (França) i inicià tot seguit una carrera professional que l’ha dut a cantar, entre d’altres, al Gran Teatre del Liceu, Teatro Municipal de Santiago de Xile, Opéra National du Rhin, Concertgebouw d’Amsterdam, Teatro Real de Madrid, Capitole de Tolosa de Llenguadoc o al Palau de les Arts de València, on ha estat dirigit per la batuta de Zubin Mehta i directors d’escena com ara Peter Brook o Christoph Marthaler.

    Paral·lelament actua també en concerts de lied i oratori al Capitole de Tolosa de Llenguadoc, Opéra National du Rhin d’Estrasburg o Rosenblatt Recital Series de Londres. Els anys 2015, 2017, 2018 i 2019 va rebre el Premi Enderrock al millor disc de clàssica de l’any per Mompou songs, Tossudament Llach i Cançó d’amor i de guerra i Llull, respectivament. Roger Padullés també ha escrit i dirigit escènicament alguns dels seus últims espectacles, com Händel. Eclipsi total, Emili Vendrell, la veu del poble i Dones d’òpera, amb el cor Èulia de Valls.

  • Gerard Farreras, baix

    Gerard Farreras

    Va estudiar cant al Conservatori Superior de Música del Liceu, on després de finalitzar els estudis va obtenir una beca per fer un màster al mateix centre i participar a la producció final de Die Zauberflöte interpretant el paper de Sarastro. Guardonat amb cinc premis extraordinaris al Concurs Tenor Viñas i Voci Verdiane Città di Busseto, Parma, ha participat en masterclasses de Jaume Aragall, Simon Estes, Deborah Polaski, Joan Pons, Carles Chausson, Eric Halfvarson, Dolora Zajick, Bo Skovhus, Thomas Hampson o Matthew Polenzani, entre d’altres.

    Antic membre de l’Internationales Opernstudio de la Staatsoper de Stuttgart durant tres temporades, hi ha interpretat els rols de Sarastro i Sprecher (Die Zauberflöte), Angelotti (Tosca), Zio Bonzo (Madama Butterfly), Basilio (El barber de Sevilla), Zúñiga (Carmen), Farfarello i Die Küchin (L’amor de les tres taronges) i Nikitic (Boris Godunov), entre d’altres.

    Anteriorment va ser membre de l’NRW Opernstudio, on va cantar Caronte (Orlando Paladino), gran sacerdot (Nabucco) i maquinista (El cas Makropoulos).

    També ha cantat Die Zauberflöte al Festival de Peralada, Tosca a Oviedo, Otello a Pamplona, La bohème i Messa da Requiem a Sabadell, Anna Bolena al Palau de les Arts a València i Nos al Teatro Real de Madrid.

  • Cor Madrigal

    COR MADRIGAL

    Va ser fundat per Manuel Cabero el 1951. El 1993 Mireia Barrera en va assumir la direcció i el setembre del 2019 la succeí Pere Lluís Biosca com a director titular. L’activitat del Cor se centra en la interpretació del repertori contemporani, tot mostrant un interès especial en la divulgació dels autors catalans. Paral·lelament acara les obres per a cor i orquestra dels períodes barroc i clàssic.

    El Cor Madrigal ha estat dirigit per grans batutes, com Celibidache, Comissiona, Cambreling, Cao, McCreesh, Decker, Foster, King, Mas, Mena, Pablo Pérez, Pinnock, Pons, Oue, Ros Marbà, Rostropóvitx, Scimone i Vicent. Durant l’etapa que Manuel Cabero va estar al davant, el Cor Madrigal va cantar en l’estrena mundial d’Atlàntida de Falla i en la primera audició a Espanya de la Missa Solemnis de Mozart.

    En l’àmbit discogràfic cal destacar l’enregistrament de la música coral de Joaquim Homs, amb motiu del centenari del seu naixement, realitzat per a la Fundació Autor de la SGAE (2007).

    Al Gran Teatre del Liceu ha participat en les produccions de les òperes Kàtia Kabanovà de Janáček, Oedipe d’Enesco, Le portrait de Manon de Massenet i Les mamelles de Tirésias de Poulenc, i a la cantata La pesta de Gerhard.

    El Cor Madrigal ha col·laborat amb l’artista Perejaume amb motiu de l’aniversari de Jacint Verdaguer, l’exposició “Amidament de Joan Coromines” i la inauguració de l’exposició “Pessebre Sert” a la Fundació Miró, com també amb la Companyia IT Dansa que dirigeix Catherine Allard.

    De les darreres temporades cal remarcar les seves gires per Euskadi i Andalusia amb l’Orquesta Barroca de Sevilla (El Messies de Händel i Missa en Si menor de Bach); amb l’Orquesta Sinfónica de Galícia, a la Corunya i Lisboa (Lobgesang de Mendelssohn) i amb I Solisti Veneti, i les actuacions als festivals de música antiga de Barcelona i Aranjuez, Cicle Ibercamera al Palau de la Música i al Ciclo de Grandes Intérpretes de la UAM a l’Auditorio Nacional de Madrid.

    La temporada 2011-12 el Cor va iniciar una residència artística a l’Auditori Municipal de Vilafranca. Des de la temporada 2012-13 és cor adscrit de L’Auditori i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

    El Cor Madrigal gaudeix de la col·laboració de l’Institut Català de les Empreses Culturals.

  • Orquestra Simfònica del Vallès

    Orquestra Simfònica del Vallès

    © Lorenzo Duaso

    Va néixer el 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i ben aviat s’estructurà com una societat anònima laboral, en què els treballadors en són alhora els propietaris. La seva activitat se centra al Palau de la Música Catalana, amb el cicle de concerts Simfònics al Palau i Nadal al Palau, i a la ciutat de Sabadell, amb una temporada pròpia. És membre fundador de la Fundació Òpera a Catalunya i acompanya el circuit Òpera a Catalunya. N’han estat directors titulars: Albert Argudo, Jordi Mora, Salvador Brotons, Edmon Colomer, David Giménez Carreras, Rubén Gimeno i James Ross. Des del setembre del 2018 el director és Xavier Puig. Ha rebut el Premi Nacional de Música 1992, atorgat per la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d’Honor 2012 de la ciutat de Sabadell.

  • Carlos Ágreda, director

    Carlos Ágreda

    Nascut a Colòmbia, està desenvolupant una prometedora carrera internacional als Estats Units, Europa i a l’Amèrica Llatina, i està cridant l’atenció per la seva expressiva musicalitat i un lideratge carismàtic al podi i més enllà.

    Va centrar per primera vegada l’interès internacional en arribar a la tercera ronda del Concurs Internacional de Direcció de l’Orquestra de Cadaqués amb vint-i-dos anys. Prèviament havia estat becari de direcció al Curtis Institute of Music, sota la tutela de Yannick Nézet-Séguin, i posteriorment es va convertir en director musical de l’Empire State Youth Orchestra de Schenectady (Nova York). Posteriorment va ser seleccionat com a guanyador de la primera edició del Concurs Internacional de Direcció de Rotterdam, on va dirigir la Filharmònica de Rotterdam i la Sinfonia Rotterdam.

    Ha dirigit importants orquestres al seu país, com la Sinfónica Nacional de Colòmbia, Orquesta Filarmónica de Bogotà i Orquesta Filarmónica de Medellín, i recentment la Filarmónica Joven de Colòmbia al Festival Rheingau Musik d’Alemanya, i intervenint en l’últim moment per dirigir la Gira Nacional Colòmbia 2022 de l’orquestra. Altres actuacions seves inclouen Opera Philadelphia, Manchester Camerata, BBC Philharmonic i Curtis Opera Theater. Ha treballat estretament amb directors de renom mundial: Juanjo Mena, Andrés Orozco-Estrada, Cristian Măcelaru, Michael Tilson Thomas, Sir Andrew Davis i Leonard Slatkin, entre d’altres.

    Ha viscut a Colòmbia, Anglaterra, els Estats Units i Alemanya. Va néixer a Bogotà, on va estudiar direcció, piano i composició a la Universitat Juan N. Corpas. Va fer un màster del prestigiós programa de direcció del Royal Northern College of Music i té un diploma de postgrau del Curtis Institute of Music.

    El repertori i els interessos musicals d’Ágreda abasten no només l’ampli ventall de la música simfònica a través de les èpoques clàssica i romàntica i el segle XX, sinó també l’òpera, la música coral, contemporània, electrònica, la improvisació i la música de les Amèriques. La seva aproximació a la nova música s’ha desenvolupat no només com a compositor guardonat, sinó també col·laborant amb nombrosos compositors i dirigint més d’una trentena d’estrenes mundials, així com actuant en festivals de nova música.

  • Textos

    Morten Lauridsen (1943)
    Soneto de la noche
    (poema de Pablo Neruda)

    Cuando yo muera quiero tus manos en mis ojos:
    quiero la luz y el trigo de tus manos amadas
    pasar una vez más sobre mí su frescura:
    sentir la suavidad que cambió mi destino.

    Quiero que vivas mientras yo, dormido, te espero,
    quiero que tus oídos sigan oyendo el viento,
    que huelas el aroma del mar que amamos juntos
    y que sigas pisando la arena que pisamos.

    Quiero que lo que amo siga vivo
    y a ti te amé y canté sobre todas las cosas,
    por eso sigue tú floreciendo, florida,

    para que alcances todo lo que mi amor te ordena,
    para que se pasee mi sombra por tu pelo,
    para que así conozcan la razón de mi canto.

    Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
    Requiem en Re menor, K. 626

    Introitus

    Introit

    Introitus

    Requiem aeternam dona eis, Domine:
    et lux perpetua luceat eis.
    Te decet hymnus, Deus, in Sion,
    et tibi reddetur votum in Jerusalem:
    Exaudi orationem meam,
    ad te omnis caro veniet.
    Requiem aeternam dona eis,
    Domine:
    et lux perpetua luceat eis.

    Introit

    Dóna’ls el repòs etern, Senyor:
    i que la llum eterna els il·lumini.
    Per tu, oh Déu, aquest himne a Sió,
    i per tu els nostres vots a Jerusalem.
    Escolta la meva pregària;
    tota carn vindrà cap a tu.
    Dóna’ls el repòs etern,
    Senyor:
    i que la llum perpètua els il·lumini.

    Kyrie

    Kyrie eleison.
    Christe eleison.
    Kyrie eleison.

    Kyrie

    Senyor, tingueu pietat.
    Crist, tingueu pietat.
    Senyor, tingueu pietat.

    Sequenz

    Dies irae, dies illa,
    Solvet saeclum in favilla:
    teste David cum Sibylla.
    Quantus tremor est futurus,
    quando judex est venturus,
    cuncta stricte discussurus!

    Seqüència

    Dia d’ira serà aquell dia,
    en què reduirà el món a cendra:
    David i la Sibil·la afirmaren.
    Gran espant sobrevindrà
    quan el Jutge arribarà
    a escrutar-ho tot rigorosament!

    Tuba mirum spargens sonum
    per sepulchra regionum,
    coget omnes ante thronum.
    Mors stupebit et natura,
    cum resurget creatura,
    judicanti responsura.
    Liber scriptus proferetur,
    in quo totum continetur,
    unde mundus judicetur.
    Judex ergo cum sedebit,
    quidquid latet apparebit:
    nil inultum remanebit.
    Quid sum miser tunc dicturus?
    Quem patronum rogaturus,
    cum vix justus sit securus?

    El so esclatant de la trompeta
    ressonant per les tombes,
    reunirà tothom davant el tron.
    La mort i la natura s’astoraran
    quan la criatura ressuscitarà
    per respondre al judici.
    S’obrirà el llibre
    que conté tot allò
    que ha de ser jutjat del món.
    Quan el Jutge, doncs, seurà,
    tot allò amagat apareixerà;
    res no romandrà impune
    Malaurat, què diré jo aleshores?
    A quin amo pregaré,
    quan ni els justos estaran segurs?

    Rex tremendae majestatis,
    qui salvandos salvas gratis,
    salva me, fons pietatis.

    Rei de majestat temible,
    que salves lliurement, els qui s’han de salvar,
    salva’m a mi, font de bondat.

    Recordare, Jesu pie,
    quod sum causa tuae viae:
    ne me perdas illa die.
    Quaerens me, sedisti lassus,
    redemisti crucem passus:
    tantus labor non sit cassus.

    Recorda’t, pietós Jesús,
    que sóc la causa de la teva vinguda:
    no em perdis aquell dia.
    T’has assegut, cansat de buscar-me,
    m’has redimit pel sofriment en creu;
    que tant esforç no sigui en va.

    Juste judex ultionis,
    donum fac remissionis,
    ante diem rationis.
    Ingemisco, tamquam reus:
    culpa rubet vultus meus:
    supplicanti parce, Deus.
    Qui Mariam absolvisti,
    et latronem exaudisti,
    mihi quoque spem dedisti.
    Preces meae non sunt dignae:
    Sed tu bonus fac benigne,
    ne perenni cremer igne.
    Inter oves locum praesta,
    et ab haedis me sequestra,
    statuents in parte dextra.

    Jutge que castigues amb justícia,
    fes-me do del perdó
    abans del Dia del Judici.
    Gemego com un culpable,
    la culpa m’enrogeix el rostre;
    Déu, perdona el qui et suplica.
    Tu que vas absoldre Maria,
    i que escoltares el lladre,
    a mi esperança em donares.
    Els meus precs no són dignes,
    però tu, tan bo, per la teva bondat,
    fes que no cremi al foc etern.
    Dóna’m lloc en el teu ramat,
    separa’m dels bocs,
    i posa’m a la dreta.

    Confutatis maledictis,
    flammis acribus addictis.
    Voca me cum benedictis.
    Oro supplex et acclinis,
    cor contritum quasi cinis:
    Gere curam mei finis.

    Quan els maleïts, confosos,
    seran lliurats a les flames venjatives,
    crida’m amb els beneïts.
    Suplicant i prosternat,
    el cor contrit com la cendra,
    et conjuro que t’apiadis de la meva fi.

    Lacrimosa dies illa,
    qua resurget ex favilla
    judicandus homo reus.
    Huic ergo parce Deus,
    pie Jesu Domine;
    dona eis requiem.
    Amen.

    Dia de llàgrimes aquell
    en què renaixerà de la cendra
    l’home culpable, per ser jutjat.
    Perdona’l, doncs, oh Déu.
    Jesús misericordiós, Senyor,
    Dóna’ls repòs.
    Amén.

    Offertorium

    Domine Jesu Christe,
    Rex gloriae, libera animas,
    omnium fidelium defunctorum
    de poenis inferni
    et de profundo lacu:
    libera eas de ore leonis,
    ne absorbeat eas tartarus,
    ne cadant in obscurum:
    sed signifer sanctus michael
    repraesentet eas in lucem sanctam:
    quan olim abrahae promisisti
    et semini ejus.

    Ofertori

    Senyor Jesucrist,
    rei de la glòria, allibera totes les ànimes
    dels fidels difunts,
    de les penes dels inferns
    i de les aigües profundes.
    Allibera’ls de la boca del lleó,
    que l’abisme no els engoleixi,
    i que no caiguin a les tenebres,
    sinó que l’abanderat sant Miquel
    els condueixi a la llum santa.
    Tal com prometeres antany a Abraham
    i als seus descendents.

    Hostias et preces tibi, Domine,
    laudis offerimus:
    tu suscipe pro animabus illis,
    quarum hodie memoriam facimus:
    fac eas, Domine,
    de morte transire ad vitam:
    quam olim Abrahae promisisti
    et semini ejus.

    Sacrificis i precs de lloança, Senyor,
    t’oferim.
    Rep-los per aquelles ànimes
    de què avui fem memòria.
    Fes-les, Senyor, passar
    de mort a vida.
    Tal com prometeres antany a Abraham
    i als seus descendents.

    Sanctus

    Sanctus, sanctus,
    sanctus, Dominus Deus Sabaoth.
    Pleni sunt caeli
    et terra gloria tua.
    Osanna in excelsis.

    Sanctu

    Sant, sant,
    sant és el Senyor Déu dels exèrcits.
    El cel i la terra són plens
    de la teva glòria.
    Hosanna a les altures.

    Benedictus

    Benedictus qui venit
    in nomine Domini.

    (Chorus)
    Osanna in excelsis.

    Benedictu

    Beneït el qui ve
    en nom del Senyor

    (Cors)
    Hosanna a les altures.

    Agnus Dei

    Agnus Dei,
    qui tollis peccata mundi,
    dona eis requiem.
    Agnus Dei,
    qui tollis peccata mundi,
    dona eis requiem.
    Agnus Dei,
    qui tollis peccata mundi,
    dona eis requiem sempiternam.

    Agnus Dei

    Anyell de Déu,
    tu que lleves el pecat del món,
    dóna’ls el repòs.
    Anyell de Déu,
    tu que lleves el pecat del món,
    dóna’ls el repòs.
    Anyell de Déu,
    tu que lleves el pecat del món,
    dóna’ls el repòs etern.

    Communio

    Lux aeterna luceat eis, Domine:
    Cum sanctis tuis in aeternum:
    quia pius es.
    Requiem aeternam dona eis,
    Domine,
    et lux perpetua luceat eis.
    Cum sanctis tuis in aeternum:
    quia pius es.

    Comunió

    Que la llum perpètua els il·lumini, Senyor,
    amb els teus sants i per sempre,
    tu que ets misericordiós.
    Dóna’ls el repòs etern,
    Senyor,
    i que la llum perpètua els il·lumini.
    Amb els teus sants i per sempre,
    tu que ets misericordiós.

  • També et pot interessar...

    Simfònics al Palau
    Dissabte, 20.01.24 – 18.30 h
    Sala de Concerts

    —Gardel, tangos i milongues

    Sílvia Pérez Cruz, cantant
    Marcelo Mercadante, bandoneó
    Miquel Àngel Cordero, contrabaix
    Orquestra Simfònica del Vallès
    Marta Cardona, directora

    A. Piazzola: Libertango, Adiós Nonino, Loving, Anxiety, Fear
    C. Gardel: Cumparsita, Volver, Mi Buenos Aires querido, Por una cabeza, Soledad, Nostalgia
    A. Yupanqui: A qué le llaman distancia, Piedra y camino
    Obres de Miquel Àngel Cordero, Eduardo Arolas, Fito Páez i Sílvia Pérez Cruz

    Preus: de 20 a 68 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex