Requiem de Mozart
—Orfeó CatalàLa Casa dels Cants | Estiu al Palau | GREC - Festival de Barcelona
Divendres, 15 de juliol de 2022 – 20 h
Sala de Concerts
En co-producció amb:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Mireia Tarragó, soprano
Tànit Bono, mezzosoprano
César Cortés, tenor
Elías Arranz, baríton
Orfeó Català
Orquestra Simfònica del Vallès
Simon Halsey, director musicalPere Faura, direcció escènica i textos
Guillem Mont de Palol, assessorament coreogràfic
Jorge Dutor, disseny vestuari i atrezzo
CUBE.bz, disseny d’il·luminació i espai
Custom project, pantalla de vídeo
Joan Escofet i Arnau Sala, tècnics de vídeo
Neus Faura, traducció del textos en llatí
L’impresa, produccióWolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Requiem, en Re menor, KV 626Introitus: Requiem aeternam (cor i soprano)
Kyrie eleison (cor)
Sequentia:
Dies irae (cor)
Tuba mirum (soprano, contralt, baríton i tenor)
Rex tremendae (cor)
Recordare, Jesu pie (soprano, contralt, baríton i tenor)
Confutatis (cor)
Lacrimosa (cor)
Offertorium:
Domine Jesu (cor, soprano, contralt, baríton i tenor)
Hostias et preces (cor)
Sanctus (cor)
Benedictus (cor, soprano, contralt, baríton i tenor)
Agnus Dei (cor)
Communio: Lux aeterna (cor)La col·laboració amb el Festival Grec suposa per al cor una oportunitat de “sortir a escena” amb dramatúrgia i vestuari pensats per a l’ocasió. Una producció que sorprendrà al públic amb els cor movent-se per l’escenari i actuant i cantant en un format més teatral i en un registre diferent del concert convencional. Una versió doncs atrevida i semiescenificada del Rèquiem de Mozart, que l’Orfeó, gran coneixedor d’aquesta obra, interpretarà sense partitura. L’objectiu principal és que el “Requiem de Mozart deixi de ser un concert, i esdevingui un espectacle escènic complet, on la protagonista seguirà sent la força de la música, però que anirà acompanyada de textos video-projectats, de números coreografiats, d’un disseny de vestuari i d’un d’il·luminació que ajudaran a resignificar i a eixamplar aquesta meravellosa partitura per convertir-la en el guió d’una experiència molt més teatral, casi operística”, segons el què explica Pere Faura, amb qui l’Orfeó col·labora per primera vegada.
Durada aproximada del concert: 60 minuts sense pausa
#coral
Comentari
L’última gran obra de Mozart
Pocs exemples trobarem a la història de la música amb el misteri que envolta el Requiem de Mozart. Una obra que aviat va assolir una gran popularitat, sobretot durant el segle XIX, gràcies a les diverses llegendes i mites que acompanyaven les circumstàncies de la seva creació. Amb el temps s’ha demostrat que Mozart no va ser enverinat, que el misteriós personatge que encarregà el rèquiem no era altre que un comte que es volia fer passar per un bon compositor, i que Salieri, tot i que va embogir al final de la seva vida, no hi va tenir res a veure.
Quan Mozart va morir, el 5 de desembre de 1791, el Requiem va quedar inacabat. El seu alumne Franz Xaver Süssmayr va acceptar la proposta de Constanze, la dona de Mozart, de completar l’obra. Quedava així lligat per sempre el seu nom al del seu mestre.
El Requiem de Mozart… i de Süssmayr
Si som estrictes, l’única part del Requiem que és de Mozart amb tota la seguretat –ho podem comprovar al manuscrit original–, és l’“Introitus”, l’inici. Del que ve a continuació, el geni de Salzburg va deixar-ne escrita l’estructura, és a dir les parts dels solistes vocals i el cor, algunes seccions instrumentals i indicacions per completar la resta. Fins a l’“Offertorium” podem trobar la petjada de Mozart. Les parts del “Sanctus”, el “Benedictus” i l’“Agnus Dei”, són de Süssmayr. I el final de l’obra recupera la música inicial del Requiem, però amb un text diferent.
Només començar, la música ens evoca un seguici fúnebre, on les paraules requiem (descans) i aeternam (etern) s’allarguen. A partir d’aquí, Mozart dona vida a les paraules de l’ofici de difunts. Ens transmet el dolor, el dramatisme, però també la serenor, que podia estar vivint en les que serien les últimes setmanes de la seva existència.
L’arribada del Requiem a Barcelona
A partir del 1800, amb la publicació a Leipzig i a París de les primeres edicions de la partitura, el Requiem de Mozart va arribar ràpidament a tot Europa i a Amèrica. Catalunya no en va ser una excepció. Segons el musicòleg Miguel Ángel Marín, està documentat que el Requiem va sonar a Barcelona l’any 1815 (catedral) i el 1817 (Santa Maria del Mar). Marín pensa que probablement es devia cantar fins i tot abans d’aquestes dates. Al Palau de la Música Catalana, el Requiem va sonar per primera vegada l’any 1915, amb l’Orfeó Català i l’Orquesta Sinfónica de Madrid, dirigits per Lluís Millet.
Han passat molts anys, més de 230 des que Mozart va escriure l’última nota, però el Requiem és viu, ens segueix commovent i emocionant. Aquesta és la grandesa de la bona música.
Que tingueu molt bon concert!
Pere Andreu Jariod, divulgador musical
Biografies
Biografies
Mireia Tarragó, soprano
Nascuda a Tarragona (1995), al llarg dels anys d’estudi va rebre tres vegades la beca de la Fundació Victoria de los Ángeles i va cursar el grau superior de cant i el Màster d’Interpretació de Lied a l’ESMUC, que finalitzà amb el màxim reconeixement.
Actualment forma duo amb la pianista Carmen Santamaría, amb qui ofereix recitals de cançó arreu del territori espanyol donant a conèixer obres desconegudes de compositores. També han estrenat recentment el seu primer disc, homenatge a la figura del compositor càntabre Arturo Dúo-Vital.
En el camp operístic recentment ha debutat com a comtessa de Ceprano de Rigoletto de Verdi, sota la batuta d’Oliver Díaz i compartint escenari amb Àngel Òdena, Antonio Gandía i Sabina Puértolas. En repertori té personatges com ara Lucy de The telephone de Menotti, Micaëla de Carmen o Lauretta de Gianni Schicchi.
Guanyadora de diversos premis, com ara el Premi Catalunya Música del concurs El Primer Palau i el premi a la millor intèrpret de lied del Concurs Germans Pla de Balaguer, va debutar a la Schubertíada de Vilabertran l’any 2018 amb la pianista Marina Pelfort i hi va tornar l’estiu del 2020 formant part del Kallias Ensemble. Ha estat programada al cartell principal del Festival Life Victoria amb Eric Ledesma i Franciso Poyato, al piano, i també acompanyada del Trio Pedrell, amb el qual van estrenar unes obres de Pedro Pardo amb poemes de Victoria de los Ángeles.
Ha cantat en sales tan importants com l’Auditori Nacional de Bordeus interpretant el paper de soprano solista d’El pessebre de Pau Casals i a l’Auditori Nacional de Catalunya, on interpretà la soprano solista d’El Messies de Händel.
Biografies
Tànit Bono, mezzosoprano
Inicià la formació musical amb el seu avi i la completà al Conservatori de Vila-seca i al Conservatorium van Amsterdam. Amb la reconeguda professora Ana Luisa Chova realitzà el Màster d’Òpera a València. A més, a Europa ha seguit cursos de cant amb D. Wilson Johnson, J. Streets, V. Guillorit, I. Farrington, E. Kirkby, F. Jacobs, M. Walker, D. Owen Norris, J. Cohen, I. Rey, U. Reinemann, R. Jansen, M. Honig, O. Sala i M. Devia, entre d’altres. Va guanyar el premi extraordinari de la Fundació Ferrer-Salat al 54è Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas i també dos premis al Concurs de Cant Germans Pla-Ciutat de Balaguer 2013.
Com a solista ha debutat al Gran Teatre del Liceu amb Kàtia Kabànova i al Palau de la Música Catalana amb el director Simon Halsey. Va debutar a la Royal Opera House de Muscat (Oman) amb Madama Butterfly. I també ha participat a Rinaldo i Alcina de G. F. Händel, Les noces de Fígaro de W. A. Mozart i Hänsel und Gretel d’E. Humperdink. Ha ofert un recital a la Quinzena Musical de Sant Sebastià i ha estrenat el cicle Tànit, sis cançons de desig d’Albert Guinovart, escrit per a la seva veu. Especialitzada en oratori, ha cantat el Requiem de Mozart i el de Duruflé, Novena de Beethoven sota la direcció de Pablo González, Stabat Mater de Haydn i Pergolesi, Te Deum de Charpentier, Petite Messe solenelle de Rossini, i l’òpera catalana La tempesta esvaïda de J. Serra, sota la direcció de Diego Martin-Etxebarria. Ha estat la solista femenina del projecte Cantagran de l’Auditori de Barcelona, tot estrenant una obra d’Albert Guinovart, entre moltes d’altres.
Biografies
César Cortés, tenor
Nascut a Cali (Colòmbia) l’any 1989, i resident a Barcelona, és llicenciat en música per la Universidad Pedagógica Nacional i graduat al Màster en Interpretació d’Òpera del Conservatori Superior de Música del Liceu, sota la direcció de Marta Mathéu. Ha fet aquests estudis gràcies a una beca de l’Orquesta Filarmónica de Bogotà i del Conservatori Superior de Música del Liceu.
Ha assistit a classes magistrals amb Miquel Ortega Pujol, Alexandra Rosa Zabala, Gino Quilico, Melba Ramos, Victoria Livengood, Elio Orciuolo, Nancy Herrera, Dolora Zajick, Raúl Giménez, Francisco Araiza i Teresa Berganza.
Ha guanyat diversos concursos, com el Certamen Nacional de Canto (2016), organitzat per l’Orquesta Filarmónica de Bogotà; Concurs Internacional de Cant Josep Palet (2017), de Martorell; el segon premi del Concorso Lirico Internazionale Andrea Chénier de Foggia (Itàlia), i el Premi Belcanto a la millor veu emergent a l’Internationale Belcanto Preis de Bad (2019), a Wildbad (Alemanya).
L’any 2015 va debutar com a solista a l’Ópera de Colòmbia encarnant el personatge d’Edoardo de La cambiale di matrimonio. Temps després va començar a actuar a Espanya, a l’Òpera de Sarrià que dirigeix Raúl Giménez, on va interpretar Florville d’Il signor Bruschino i Bertrando de L’inganno felice. Més endavant va fer de Tamino de Die Zauberflöte al Palau de la Música Catalana, interpretació que va preparar amb Francisco Araiza.
El 2019 va debutar a l’Òpera de Sabadell amb Nemorino de L’elisir d’amore. Seguidament, va representar-hi els personatges de Ferrando de Così fan tutte, Beppe de Pagliacci i Alphonse de La muette de Portici al Kiel Theater, on a més va fer el paper de Belfiore d’Il viaggio a Reims i el de Iopas de Les troyens.
Durant la temporada 2019-20 va actuar a La Cenerentola com a Don Ramiro al Kungliga Operan d’Estocolm; La sonnambula (Elvino), La clemenza di Tito (Tito) i com a Gomatz de Zaide a l’Oldenburgisches Staatstheater.
La temporada 2020-21 va interpretar els papers de Belfiore de La finta giardiniera, al Kiel Theater; Ernesto de Don Pasquale, a Oldenburg; comte d’Almaviva d’Il barbiere di Siviglia, a Reggio de l’Emilia, i Edgardo de Lucia di Lammermoor al Gran Teatre del Liceu.
Aquesta temporada 2021-22 ha participat a Die Zauberflöte (Tamino), La juive (Leopold), Il cambise (Orconte), al Kiel Theater, i com a Ernesto de Don Pasquale al Teatro Verdi de Trieste.
Les properes temporades, la seva agenda inclou Così fan tutte (Ferrando), a la Kiel Opernhaus; Don Giovanni (Don Ottavio), a l’Òpera de Sabadell; Don Pasquale (Ernesto), al Teatro Comunale de Bolonya; Il barbiere di Siviglia (comte d’Almaviva), al Teatro Petruzzelli de Bari; Der Rosenkavalier (“tenor italià”), a l’Irish National Opera, i El rapte del serrall (Belmonte), als teatres de Granada i Sevilla.
Biografies
Elías Arranz, baríton
Va fer els estudis superiors de cant a la prestigiosa Royal Academy of Music de Londres, a l’Opera Studio de La Monnaie-CMRE de Brussel·les i a València, on es va graduar aI primer Màster en Interpretació Operística d’Espanya.
En la seva jove trajectòria ha actuat a sales del país, com el Gran Teatre de Liceu, Teatro de la Zarzuela de Madrid, Teatro Arriaga de Bilbao, Teatro Principal de Vitòria i de Santiago de Compostel·la, i a l’Auditorio Nacional de Madrid, Auditori de Barcelona, Palau de la Música de València i Palau de la Música Catalana, entre d’altres. Internacionalment ha debutat a la Wiener Konzerthaus, Théatre de Champs Élysées de París, Stadttheater d’Ingolstadt, Prinzregententheater de Munic, així com en festivals internacionals, entre els quals el Haendelfestspiele de Halle, Wexford Opera Festival, Festival Cervantino de Mèxic, Festival de Radio France-Montpeller, Opera on the Avalon Festival, Festival Ile-de-France, Festival Internacional de Teatro de Mèrida, Quinzena Musical de Sant Sebastià, Festival de Música de Granada, Sociedad Filarmónica de Bilbao o el festival Música Sur.
Aquesta temporada té previstes una gira amb El Messies de Händel, dirigit per Paul Agnew, així com una gira amb la Novena Simfonia de Beethoven, sota la direcció d’Edmon Colomer. El compromisos operístics el portaran al Gran Teatre del Liceu, Stadttheater de Wintherthur, Aschaffenburg i Weingarten, Haendelfestspiele de Halle i debutarà al Festival Händel de Göttingen, entre altres produccions.
Biografies
©Ricardo Ríos
©Ricardo Ríos
Orfeó Català
És un dels cors de referència del país, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Simon Halsey n’és el director artístic, Pablo Larraz el director principal i Pau Casan el pianista. Té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Ha interpretat les obres corals més representatives i primeres audicions al nostre país de la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, P. Casals, Z. Mehta, M. Rostropóvitx, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle i G. Dudamel, entre d’altres. Ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa i ha fet una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per D. Gatti. A Londres ha actuat al Royal Festival Hall (2015) i al Royal Albert Hall als Proms de la BBC en diverses edicions, dirigits sempre per S. Rattle. Ha fet gires per la Xina (Shanghai International Art Festival, 2018) i per Europa, la darrera el 2019 amb G. Dudamel, interpretant la Segona Simfonia de Mahler.
El 2020 va commemorar l’Any Beethoven amb la interpretació de Crist en el Mont de les Oliveres, amb la London Symphony Orchestra i S. Rattle, i posteriorment la Novena Simfonia, amb G. Dudamel i la Sinfónica de Galícia. El 2021 va commemorar el centenari de l’estrena al país de la Passió segons sant Mateu de Bach, amb solistes de la Filharmònica de Berlín i la Franz Schubert Filharmonia, dirigits per S. Halsey.
Durant la covid l’Orfeó Català no va aturar l’activitat. Aquesta temporada destaca la gira amb la Missa de Glòria de Puccini, amb la Simfònica de Luxemburg, sota la direcció de G. Gimeno (Palau, Théâtre des Champs Élysées de París i Philharmonie de Luxemburg).
L'Orfeó Català rep el patrocini de mesoestetic.
Biografies
©Lorenzo Duaso
©Lorenzo Duaso
Orquestra Simfònica del Vallès
L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat que porta la música al cor de les persones des del 1987. Les emocions són el nostre fort, i per transmetre-les, procurem cada vegada més fer participar el públic, innovar en els formats i en les maneres de fer música, i aprofundir en el compromís de valor amb la nostra comunitat. Som l’única orquestra profesional estable privada del país, en què els músics i l’equip de gestió són alhora empleats i accionistes.
La nostra intensa activitat –més de cent actuacions l’any– es centra, per un costat, al Palau de la Música Catalana, on celebrem la 24a temporada de concerts Simfònics al Palau, amb tretze concerts anuals que realitzem en coproducció amb el nostre soci principal, el Palau de la Música Catalana, i, per un altre costat, a la ciutat de Sabadell, on oferim la temporada de concerts simfònics. A més, des de la nostra fundació som l’orquestra titular del circuit Òpera a Catalunya. Han estat els nostres directors titulars: Albert Argudo (1988 -1992), Jordi Mora (1993-1997), Salvador Brotons (1997-2002), Edmon Colomer (2002-2005), David Giménez Carreras (2006-2009), Rubén Gimeno (2009-2016) i James Ross (2017-2018). Des del setembre del 2018 Xavier Puig n’és el director titular.
Som l’orquestra espanyola amb més presencia a les xarxes socials, amb més de 23.200 seguidors a Twitter, 18.000 a Facebook, i juntament amb el Banc Sabadell hem fet la flashmob Som Sabadell, amb més de 86 milions de visites a Youtube, tot convertint-se en el vídeo d’una orquestra simfònica més vist arreu del planeta.
Biografies
©Ricardo Rios
©Ricardo Rios
Simon Halsey, director
Nascut a Londres, cantà als cors del New College d’Oxford i del King’s College de Cambridge. Estudià direcció al Royal College of Music de Londres. L’any 1987, juntament amb Graham Vick, fundà la Companyia d’Òpera de Birmingham. Entre el 1997 i el 2008 fou director en cap del Cor de la Ràdio dels Països Baixos, i del 2004 al 2012, director principal del programa coral de la Northern Sinfonia. Entre el 2001 i el 2015 estigué al capdavant del Rundfunkchor de Berlín, del qual ara és director llorejat. Sota la seva direcció, el cor assolí reputació internacional com una de les millors formacions corals professionals. Halsey també ha posat en marxa projectes innovadors a llocs poc convencionals i en formats interdisciplinaris.
És una figura única al món de la música clàssica. És assessor de confiança en matèria de cant coral dels directors, les orquestres i els cors més importants del món. Com a fervent defensor del cant coral amateur en totes les edats, habilitats i procedències, ha estat al capdavant d’esdeveniments corals multitudinaris molt innovadors, com al Lincoln Center de Nova York.
Ha situat el cant al centre d’institucions de categoria mundial amb les quals col·labora, i la seva contribució ha resultat indispensable per augmentar el nivell de cant simfònic arreu d’Europa. Entre els seus càrrecs al Regne Unit i a Europa, és director convidat principal i ambaixador coral dels cors de l’Orfeó Català, professor coral a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, director coral emèrit de London Symphony Orchestra and Chorus, director coral del CBSO Chorus, director creatiu musical i de projectes corals del WDR Rundfunkchor i professor i director d’activitats corals a la Universitat de Birmingham. La seva tasca fou l’objecte del documental Unsere Herzen – Ein Klang (Els nostres cors, un so), que es projectà als cinemes el setembre del 2022.
Així mateix, professor i acadèmic molt respectat, prepara la propera generació de directors corals mitjançant el seu curs de postgrau a Birmingham i les classes magistrals que imparteix a Alemanya, els Països Baixos i els Estats Units. És doctor honoris causa per quatre universitats del Regne Unit, i l’any 2011 Schott Music publicà el seu llibre i DVD sobre direcció coral, Chorleitung: Vom Konzept zum Konzert (Direcció coral: del concepte al concert).
Entre els nombrosos premis amb els quals ha estat guardonat, hi ha tres Grammy per enregistraments amb el Rundfunkchor de Berlín. L’any 2015 fou nomenat Comandant de l’Orde de l’Imperi Britànic, el 2014 rebé la Medalla de la Música de la Reina d’Anglaterra i el 2011 la Gran Creu de l’Orde del Mèrit de la República Federal d’Alemanya, en reconeixement de la seva destacada contribució a la música coral d’Alemanya.
Entre els seus mèrits, cal esmentar les noves energies generades a l’Orfeó Català. Després d’una gira la passada temporada amb la Berliner Philharmoniker interpretant la Missa de la coronació de Mozart, sota la batuta de Kirill Petrenko, el novembre del 2023 Halsey s’uní a John Adams per dirigir els cors en una representació de les obres del compositor. I aquesta darrera primavera col·laborà amb el Balthasar Neumann Orchester & Chor, amb el Requiem de Brahms, dirigit per Thomas Hengelbrock.
El representant de Simon Halsey és Intermusica.
Biografies
©Jordi Cortina
©Jordi Cortina
Pere Faura, director escènic
Després d’assolir el grau mitjà d’estudis musicals en flauta travessera i cant, el 1999 cursà dos anys de direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. El 2006 es llicencià en coreografia per la School for New Dance Development (SNDO) d’Amsterdam i el 2011 va fer el Màster en Coreografia a la Universitat de les Arts d’Amsterdam (AHK). També va fer el Màster en Cultura de Pau de la Càtedra Unesco de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La seva peça de graduació de la SNDO, This is a picture of a person I don’t know (2006) guanyà l’ITS Choreography Award i fou seleccionada per a la gira DansClick a Holanda, i també internacionalment. El 2007 entrà com a coreògraf resident al Teatre Frascati d’Amsterdam, on creà, entre d’altres, la peça Striptease, en gira internacional durant més d’onze anys. El 2009 va rebre el prestigiós Charlotte Kohler Price a la jove carrera i el 2011, després del Màster de Coreografia, tornà a Barcelona amb les creacions Coser y cantar i Bomberos con grandes mangueras. Amb el suport del Mercat de les Flors, coprodueix Sin baile no hay paraíso (2015), Premi Aplaudiment dels Premis FAD Sebastià Gasch d’Arts Parateatrals, així com Sweet fever (2016) i Sweet tyranny (2017), Premi Butaca al millor espectacle de dansa. Entre el 2018 i el 2020 va ser coreògraf resident del Mercat de les Flors, des d’on vehiculà Ballar és cosa de llibres (2018), Premi Butaca al millor espectacle familiar; Incurables (2019), i Rèquiem nocturn (2020), Premi Serra d’Or al millor espectacle teatral.
Ha creat coreografies per a musicals i espectacles teatrals, com La importància de ser Frank (TNC, 2017), Àngels a Amèrica (Teatre Lliure, 2018), T’estimo si he begut (Poliorama, 2020) o el Màgic d’Oz (Teatre Condal, 2020), tots dirigits per David Selvas. I ha coreografiat diverses gales i esdeveniments, com ara la Gala Literària Nit de Santa Llúcia 2013 organitzada per Òmnium Cultural, la Gala dels Premis Gaudí 2020 del cinema català o l’acte de presentació de la temporada 2021 de l’Auditori de Barcelona.
El 2018 va presentar i realitzar els tallers de dansa que formaven part del programa televisiu Ballar, emès pel Canal33 diverses vegades. I com a docent, a més d’impartir tallers i classes, ha format part del programa pedagògic Flipart de la Diputació de Barcelona, ha dirigit un taller de creació per a joves migrats al Museu d’Història i Immigració de Catalunya i ha realitzat el projecte Beethoven en Moviment, impulsat pel teatre L’Atlàntida de Vic coreografiant més de vint grups de set centres educatius.
Textos
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Requiem, en Re menor, KV 626Introitus
Requiem aeternam dona eis, Domine:
et lux perpetua luceat eis.
Te decet hymnus, Deus, in Sion,
et tibi reddetur votum in Jerusalem:
Exaudi orationem meam,
ad te omnis caro veniet.
Requiem aeternam dona eis,
Domine:
et lux perpetua luceat eis.Introit
Dona’ls el repòs etern, Senyor:
i que la llum eterna els il·lumini.
Per tu, oh Déu, aquest himne a Sió,
i per tu els nostres vots a Jerusalem.
Escolta la meva pregària;
tota carn vindrà cap a tu.
Dona’ls el repòs etern,
Senyor:
i que la llum perpètua els il·lumini.Kyrie
Kyrie eleison.
Christe eleison.
Kyrie eleison.Kyrie
Senyor, tingueu pietat.
Crist, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat.Sequentia
Dies irae, dies illa,
Solvet saeclum in favilla:
teste David cum Sibylla.
Quantus tremor est futurus,
quando judex est venturus,
cuncta stricte discussurus!Seqüència
Dia d’ira serà aquell dia,
en què reduirà el món a cendra:
David i la Sibil·la afirmaren.
Gran espant sobrevindrà
quan el Jutge arribarà
a escrutar-ho tot rigorosament!Tuba mirum spargens sonum
per sepulchra regionum,
coget omnes ante thronum.
Mors stupebit et natura,
cum resurget creatura,
judicanti responsura.
Liber scriptus proferetur,
in quo totum continetur,
unde mundus judicetur.
Judex ergo cum sedebit,
quidquid latet apparebit:
nil inultum remanebit.
Quid sum miser tunc dicturus?
Quem patronum rogaturus,
cum vix justus sit securus?El so esclatant de la trompeta
ressonant per les tombes,
reunirà tothom davant el tron.
La mort i la natura s’astoraran
quan la criatura ressuscitarà
per respondre al judici.
S’obrirà el llibre
que conté tot allò
que ha de ser jutjat del món.
Quan el Jutge, doncs, seurà,
tot allò amagat apareixerà;
res no romandrà impune.
Malaurat, què diré jo aleshores?
A quin amo pregaré,
quan ni els justos estaran segurs?Rex tremendae majestatis,
qui salvandos salvas gratis,
salva me, fons pietatisRei de majestat temible,
que salves lliurement, els qui s’han de salvar,
salva’m a mi, font de bondat.Recordare, Jesu pie,
quod sum causa tuae viae:
ne me perdas illa die.
Quaerens me, sedisti lassus,
redemisti crucem passus:
tantus labor non sit cassus.
Juste judex ultionis,
donum fac remissionis,
ante diem rationis.
Ingemisco, tamquam reus:
culpa rubet vultus meus:
supplicanti parce, Deus.
Qui Mariam absolvisti,
et latronem exaudisti,
mihi quoque spem dedisti.
Preces meae non sunt dignae:
Sed tu bonus fac benigne,
ne perenni cremer igne.
Inter oves locum praesta,
et ab haedis me sequestra,
statuents in parte dextra.Recorda’t, pietós Jesús
que soc la causa de la teva vinguda:
no em perdis aquell dia.
T’has assegut, cansat de buscar-me,
m’has redimit pel sofriment en creu;
que tant esforç no sigui en va.
Jutge que castigues amb justícia,
fes-me do del perdó
abans del Dia del Judici.
Gemego com un culpable,
la culpa m’enrogeix el rostre;
Déu, perdona el qui et suplica.
Tu que vas absoldre Maria,
i que escoltares el lladre,
a mi esperança em donares.
Els meus precs no són dignes,
però tu, tan bo, per la teva bondat,
fes que no cremi al foc etern.
Dona’m lloc en el teu ramat,
separa’m dels bocs,
i posa’m a la dreta.Confutatis maledictis,
flammis acribus addictis.
Voca me cum benedictis.
Oro supplex et acclinis,
cor contritum quasi cinis:
Gere curam mei finis.Quan els maleïts, confosos,
seran lliurats a les flames venjatives,
crida’m amb els beneïts.
Suplicant i prosternat,
el cor contrit com la cendra,
et conjuro que t’apiadis de la meva fi.Lacrimosa dies illa,
qua resurget ex favilla
judicandus homo reus.
Huic ergo parce Deus,
pie Jesu Domine;
dona eis requiem.
Amen.Dia de llàgrimes aquell
en què renaixerà de la cendra
l’home culpable, per ser jutjat.
Perdona’l, doncs, oh Déu.
Jesús misericordiós, Senyor,
dona’ls repòs.
Amén.Offertorium
Domine Jesu Christe,
Rex gloriae, libera animas,
omnium fidelium defunctorum
de poenis inferni
et de profundo lacu:
libera eas de ore leonis,
ne absorbeat eas tartarus,
ne cadant in obscurum:
sed signifer sanctus michael
repraesentet eas in lucem sanctam:
quan olim abrahae promisisti
et semini ejus.Ofertori
Senyor Jesucrist,
rei de la glòria, allibera totes les ànimes
dels fidels difunts,
de les penes dels inferns
i de les aigües profundes.
Allibera’ls de la boca del lleó,
que l’abisme no els engoleixi,
i que no caiguin a les tenebres,
sinó que l’abanderat sant Miquel
els condueixi a la llum santa.
Tal com prometeres antany a Abraham
i als seus descendents.Hostias et preces tibi, Domine,
laudis offerimus:
tu suscipe pro animabus illis,
quarum hodie memoriam facimus:
fac eas, Domine,
de morte transire ad vitam:
quam olim Abrahae promisisti
et semini ejus.Sacrificis i precs de lloança, Senyor,
t’oferim.
Rep-los per aquelles ànimes
de què avui fem memòria.
Fes-les, Senyor, passar
de mort a vida.
Tal com prometeres antany a Abraham
i als seus descendents.Sanctus
Sanctus, sanctus,
sanctus, Dominus Deus Sabaoth.
Pleni sunt caeli
et terra gloria tua.
Osanna in excelsis.Sanctus
Sant, sant,
sant és el Senyor Déu dels exèrcits.
El cel i la terra són plens
de la teva glòria.
Hosanna a les altures.Benedictus
Benedictus qui venit
in nomine Domini.
Osanna in excelsis.Benedictus
Beneït el qui ve
en nom del Senyor.
Hosanna a les altures.Agnus Dei
Agnus Dei,
qui tollis peccata mundi,
dona eis requiem.
Agnus Dei,
qui tollis peccata mundi,
dona eis requiem.
Agnus Dei,
qui tollis peccata mundi,
dona eis requiem sempiternam.Agnus Dei
Anyell de Déu,
tu que lleves el pecat del món,
dona’ls el repòs.
Anyell de Déu,
tu que lleves el pecat del món,
dona’ls el repòs.
Anyell de Déu,
tu que lleves el pecat del món,
dona’ls el repòs etern.Communio
Lux aeterna luceat eis, Domine:
Cum sanctis tuis in aeternum:
quia pius es.
Requiem aeternam dona eis,
Domine,
et lux perpetua luceat eis.
Cum sanctis tuis in aeternum:
quia pius es.Comunió
Que la llum perpètua els il·lumini, Senyor,
amb els teus sants i per sempre,
tu que ets misericordiós.
Dona’ls el repòs etern,
Senyor,
i que la llum perpètua els il·lumini.
Amb els teus sants i per sempre,
tu que ets misericordiós.També et pot interessar...
Estiu al Palau | Vespres Barrocs al Palau
La Casa dels Cants | GREC Festival de Barcelona
Dilluns, 18.07.22 – 20 h
Sala de ConcertsStabat Mater de Pergolesi
Ulrike Haller, soprano
Marta Infante, mezzosoprano
Davo Marín i Carme Milán, ballarins i coreògrafs
Cor de Noies de l’Orfeó Català
Vespres d’Arnadí (Dani Espasa, director)
Buia Reixach i Feixes, directora
Marc Rosich, direcció escènicaG. B. Pergolesi: Stabat Mater
Obres del Llibre vermell de Montserrat, M. A. Charpentier,
I.Weber, D. O’Brian, S. Quartel i M. KocsárPreus: de 18 a 56 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Requiem de Mozart
—Orfeó CatalàLa Casa dels Cants | Estiu al Palau | GREC - Festival de Barcelona
Divendres, 15 de juliol de 2022 – 20 h
Sala de Concerts
En co-producció amb:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Mireia Tarragó, soprano
Tànit Bono, mezzosoprano
César Cortés, tenor
Elías Arranz, baríton
Orfeó Català
Orquestra Simfònica del Vallès
Simon Halsey, director musicalPere Faura, direcció escènica i textos
Guillem Mont de Palol, assessorament coreogràfic
Jorge Dutor, disseny vestuari i atrezzo
CUBE.bz, disseny d’il·luminació i espai
Custom project, pantalla de vídeo
Joan Escofet i Arnau Sala, tècnics de vídeo
Neus Faura, traducció del textos en llatí
L’impresa, produccióWolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Requiem, en Re menor, KV 626Introitus: Requiem aeternam (cor i soprano)
Kyrie eleison (cor)
Sequentia:
Dies irae (cor)
Tuba mirum (soprano, contralt, baríton i tenor)
Rex tremendae (cor)
Recordare, Jesu pie (soprano, contralt, baríton i tenor)
Confutatis (cor)
Lacrimosa (cor)
Offertorium:
Domine Jesu (cor, soprano, contralt, baríton i tenor)
Hostias et preces (cor)
Sanctus (cor)
Benedictus (cor, soprano, contralt, baríton i tenor)
Agnus Dei (cor)
Communio: Lux aeterna (cor)La col·laboració amb el Festival Grec suposa per al cor una oportunitat de “sortir a escena” amb dramatúrgia i vestuari pensats per a l’ocasió. Una producció que sorprendrà al públic amb els cor movent-se per l’escenari i actuant i cantant en un format més teatral i en un registre diferent del concert convencional. Una versió doncs atrevida i semiescenificada del Rèquiem de Mozart, que l’Orfeó, gran coneixedor d’aquesta obra, interpretarà sense partitura. L’objectiu principal és que el “Requiem de Mozart deixi de ser un concert, i esdevingui un espectacle escènic complet, on la protagonista seguirà sent la força de la música, però que anirà acompanyada de textos video-projectats, de números coreografiats, d’un disseny de vestuari i d’un d’il·luminació que ajudaran a resignificar i a eixamplar aquesta meravellosa partitura per convertir-la en el guió d’una experiència molt més teatral, casi operística”, segons el què explica Pere Faura, amb qui l’Orfeó col·labora per primera vegada.
Durada aproximada del concert: 60 minuts sense pausa
#coral
Comentari
L’última gran obra de Mozart
Pocs exemples trobarem a la història de la música amb el misteri que envolta el Requiem de Mozart. Una obra que aviat va assolir una gran popularitat, sobretot durant el segle XIX, gràcies a les diverses llegendes i mites que acompanyaven les circumstàncies de la seva creació. Amb el temps s’ha demostrat que Mozart no va ser enverinat, que el misteriós personatge que encarregà el rèquiem no era altre que un comte que es volia fer passar per un bon compositor, i que Salieri, tot i que va embogir al final de la seva vida, no hi va tenir res a veure.
Quan Mozart va morir, el 5 de desembre de 1791, el Requiem va quedar inacabat. El seu alumne Franz Xaver Süssmayr va acceptar la proposta de Constanze, la dona de Mozart, de completar l’obra. Quedava així lligat per sempre el seu nom al del seu mestre.
El Requiem de Mozart… i de Süssmayr
Si som estrictes, l’única part del Requiem que és de Mozart amb tota la seguretat –ho podem comprovar al manuscrit original–, és l’“Introitus”, l’inici. Del que ve a continuació, el geni de Salzburg va deixar-ne escrita l’estructura, és a dir les parts dels solistes vocals i el cor, algunes seccions instrumentals i indicacions per completar la resta. Fins a l’“Offertorium” podem trobar la petjada de Mozart. Les parts del “Sanctus”, el “Benedictus” i l’“Agnus Dei”, són de Süssmayr. I el final de l’obra recupera la música inicial del Requiem, però amb un text diferent.
Només començar, la música ens evoca un seguici fúnebre, on les paraules requiem (descans) i aeternam (etern) s’allarguen. A partir d’aquí, Mozart dona vida a les paraules de l’ofici de difunts. Ens transmet el dolor, el dramatisme, però també la serenor, que podia estar vivint en les que serien les últimes setmanes de la seva existència.
L’arribada del Requiem a Barcelona
A partir del 1800, amb la publicació a Leipzig i a París de les primeres edicions de la partitura, el Requiem de Mozart va arribar ràpidament a tot Europa i a Amèrica. Catalunya no en va ser una excepció. Segons el musicòleg Miguel Ángel Marín, està documentat que el Requiem va sonar a Barcelona l’any 1815 (catedral) i el 1817 (Santa Maria del Mar). Marín pensa que probablement es devia cantar fins i tot abans d’aquestes dates. Al Palau de la Música Catalana, el Requiem va sonar per primera vegada l’any 1915, amb l’Orfeó Català i l’Orquesta Sinfónica de Madrid, dirigits per Lluís Millet.
Han passat molts anys, més de 230 des que Mozart va escriure l’última nota, però el Requiem és viu, ens segueix commovent i emocionant. Aquesta és la grandesa de la bona música.
Que tingueu molt bon concert!
Pere Andreu Jariod, divulgador musical
Biografies
Mireia Tarragó, soprano
Nascuda a Tarragona (1995), al llarg dels anys d’estudi va rebre tres vegades la beca de la Fundació Victoria de los Ángeles i va cursar el grau superior de cant i el Màster d’Interpretació de Lied a l’ESMUC, que finalitzà amb el màxim reconeixement.
Actualment forma duo amb la pianista Carmen Santamaría, amb qui ofereix recitals de cançó arreu del territori espanyol donant a conèixer obres desconegudes de compositores. També han estrenat recentment el seu primer disc, homenatge a la figura del compositor càntabre Arturo Dúo-Vital.
En el camp operístic recentment ha debutat com a comtessa de Ceprano de Rigoletto de Verdi, sota la batuta d’Oliver Díaz i compartint escenari amb Àngel Òdena, Antonio Gandía i Sabina Puértolas. En repertori té personatges com ara Lucy de The telephone de Menotti, Micaëla de Carmen o Lauretta de Gianni Schicchi.
Guanyadora de diversos premis, com ara el Premi Catalunya Música del concurs El Primer Palau i el premi a la millor intèrpret de lied del Concurs Germans Pla de Balaguer, va debutar a la Schubertíada de Vilabertran l’any 2018 amb la pianista Marina Pelfort i hi va tornar l’estiu del 2020 formant part del Kallias Ensemble. Ha estat programada al cartell principal del Festival Life Victoria amb Eric Ledesma i Franciso Poyato, al piano, i també acompanyada del Trio Pedrell, amb el qual van estrenar unes obres de Pedro Pardo amb poemes de Victoria de los Ángeles.
Ha cantat en sales tan importants com l’Auditori Nacional de Bordeus interpretant el paper de soprano solista d’El pessebre de Pau Casals i a l’Auditori Nacional de Catalunya, on interpretà la soprano solista d’El Messies de Händel.
Tànit Bono, mezzosoprano
Inicià la formació musical amb el seu avi i la completà al Conservatori de Vila-seca i al Conservatorium van Amsterdam. Amb la reconeguda professora Ana Luisa Chova realitzà el Màster d’Òpera a València. A més, a Europa ha seguit cursos de cant amb D. Wilson Johnson, J. Streets, V. Guillorit, I. Farrington, E. Kirkby, F. Jacobs, M. Walker, D. Owen Norris, J. Cohen, I. Rey, U. Reinemann, R. Jansen, M. Honig, O. Sala i M. Devia, entre d’altres. Va guanyar el premi extraordinari de la Fundació Ferrer-Salat al 54è Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas i també dos premis al Concurs de Cant Germans Pla-Ciutat de Balaguer 2013.
Com a solista ha debutat al Gran Teatre del Liceu amb Kàtia Kabànova i al Palau de la Música Catalana amb el director Simon Halsey. Va debutar a la Royal Opera House de Muscat (Oman) amb Madama Butterfly. I també ha participat a Rinaldo i Alcina de G. F. Händel, Les noces de Fígaro de W. A. Mozart i Hänsel und Gretel d’E. Humperdink. Ha ofert un recital a la Quinzena Musical de Sant Sebastià i ha estrenat el cicle Tànit, sis cançons de desig d’Albert Guinovart, escrit per a la seva veu. Especialitzada en oratori, ha cantat el Requiem de Mozart i el de Duruflé, Novena de Beethoven sota la direcció de Pablo González, Stabat Mater de Haydn i Pergolesi, Te Deum de Charpentier, Petite Messe solenelle de Rossini, i l’òpera catalana La tempesta esvaïda de J. Serra, sota la direcció de Diego Martin-Etxebarria. Ha estat la solista femenina del projecte Cantagran de l’Auditori de Barcelona, tot estrenant una obra d’Albert Guinovart, entre moltes d’altres.
César Cortés, tenor
Nascut a Cali (Colòmbia) l’any 1989, i resident a Barcelona, és llicenciat en música per la Universidad Pedagógica Nacional i graduat al Màster en Interpretació d’Òpera del Conservatori Superior de Música del Liceu, sota la direcció de Marta Mathéu. Ha fet aquests estudis gràcies a una beca de l’Orquesta Filarmónica de Bogotà i del Conservatori Superior de Música del Liceu.
Ha assistit a classes magistrals amb Miquel Ortega Pujol, Alexandra Rosa Zabala, Gino Quilico, Melba Ramos, Victoria Livengood, Elio Orciuolo, Nancy Herrera, Dolora Zajick, Raúl Giménez, Francisco Araiza i Teresa Berganza.
Ha guanyat diversos concursos, com el Certamen Nacional de Canto (2016), organitzat per l’Orquesta Filarmónica de Bogotà; Concurs Internacional de Cant Josep Palet (2017), de Martorell; el segon premi del Concorso Lirico Internazionale Andrea Chénier de Foggia (Itàlia), i el Premi Belcanto a la millor veu emergent a l’Internationale Belcanto Preis de Bad (2019), a Wildbad (Alemanya).
L’any 2015 va debutar com a solista a l’Ópera de Colòmbia encarnant el personatge d’Edoardo de La cambiale di matrimonio. Temps després va començar a actuar a Espanya, a l’Òpera de Sarrià que dirigeix Raúl Giménez, on va interpretar Florville d’Il signor Bruschino i Bertrando de L’inganno felice. Més endavant va fer de Tamino de Die Zauberflöte al Palau de la Música Catalana, interpretació que va preparar amb Francisco Araiza.
El 2019 va debutar a l’Òpera de Sabadell amb Nemorino de L’elisir d’amore. Seguidament, va representar-hi els personatges de Ferrando de Così fan tutte, Beppe de Pagliacci i Alphonse de La muette de Portici al Kiel Theater, on a més va fer el paper de Belfiore d’Il viaggio a Reims i el de Iopas de Les troyens.
Durant la temporada 2019-20 va actuar a La Cenerentola com a Don Ramiro al Kungliga Operan d’Estocolm; La sonnambula (Elvino), La clemenza di Tito (Tito) i com a Gomatz de Zaide a l’Oldenburgisches Staatstheater.
La temporada 2020-21 va interpretar els papers de Belfiore de La finta giardiniera, al Kiel Theater; Ernesto de Don Pasquale, a Oldenburg; comte d’Almaviva d’Il barbiere di Siviglia, a Reggio de l’Emilia, i Edgardo de Lucia di Lammermoor al Gran Teatre del Liceu.
Aquesta temporada 2021-22 ha participat a Die Zauberflöte (Tamino), La juive (Leopold), Il cambise (Orconte), al Kiel Theater, i com a Ernesto de Don Pasquale al Teatro Verdi de Trieste.
Les properes temporades, la seva agenda inclou Così fan tutte (Ferrando), a la Kiel Opernhaus; Don Giovanni (Don Ottavio), a l’Òpera de Sabadell; Don Pasquale (Ernesto), al Teatro Comunale de Bolonya; Il barbiere di Siviglia (comte d’Almaviva), al Teatro Petruzzelli de Bari; Der Rosenkavalier (“tenor italià”), a l’Irish National Opera, i El rapte del serrall (Belmonte), als teatres de Granada i Sevilla.
Elías Arranz, baríton
Va fer els estudis superiors de cant a la prestigiosa Royal Academy of Music de Londres, a l’Opera Studio de La Monnaie-CMRE de Brussel·les i a València, on es va graduar aI primer Màster en Interpretació Operística d’Espanya.
En la seva jove trajectòria ha actuat a sales del país, com el Gran Teatre de Liceu, Teatro de la Zarzuela de Madrid, Teatro Arriaga de Bilbao, Teatro Principal de Vitòria i de Santiago de Compostel·la, i a l’Auditorio Nacional de Madrid, Auditori de Barcelona, Palau de la Música de València i Palau de la Música Catalana, entre d’altres. Internacionalment ha debutat a la Wiener Konzerthaus, Théatre de Champs Élysées de París, Stadttheater d’Ingolstadt, Prinzregententheater de Munic, així com en festivals internacionals, entre els quals el Haendelfestspiele de Halle, Wexford Opera Festival, Festival Cervantino de Mèxic, Festival de Radio France-Montpeller, Opera on the Avalon Festival, Festival Ile-de-France, Festival Internacional de Teatro de Mèrida, Quinzena Musical de Sant Sebastià, Festival de Música de Granada, Sociedad Filarmónica de Bilbao o el festival Música Sur.
Aquesta temporada té previstes una gira amb El Messies de Händel, dirigit per Paul Agnew, així com una gira amb la Novena Simfonia de Beethoven, sota la direcció d’Edmon Colomer. El compromisos operístics el portaran al Gran Teatre del Liceu, Stadttheater de Wintherthur, Aschaffenburg i Weingarten, Haendelfestspiele de Halle i debutarà al Festival Händel de Göttingen, entre altres produccions.
Orfeó Català
©Ricardo Ríos
És un dels cors de referència del país, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Simon Halsey n’és el director artístic, Pablo Larraz el director principal i Pau Casan el pianista. Té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Ha interpretat les obres corals més representatives i primeres audicions al nostre país de la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, P. Casals, Z. Mehta, M. Rostropóvitx, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle i G. Dudamel, entre d’altres. Ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa i ha fet una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per D. Gatti. A Londres ha actuat al Royal Festival Hall (2015) i al Royal Albert Hall als Proms de la BBC en diverses edicions, dirigits sempre per S. Rattle. Ha fet gires per la Xina (Shanghai International Art Festival, 2018) i per Europa, la darrera el 2019 amb G. Dudamel, interpretant la Segona Simfonia de Mahler.
El 2020 va commemorar l’Any Beethoven amb la interpretació de Crist en el Mont de les Oliveres, amb la London Symphony Orchestra i S. Rattle, i posteriorment la Novena Simfonia, amb G. Dudamel i la Sinfónica de Galícia. El 2021 va commemorar el centenari de l’estrena al país de la Passió segons sant Mateu de Bach, amb solistes de la Filharmònica de Berlín i la Franz Schubert Filharmonia, dirigits per S. Halsey.
Durant la covid l’Orfeó Català no va aturar l’activitat. Aquesta temporada destaca la gira amb la Missa de Glòria de Puccini, amb la Simfònica de Luxemburg, sota la direcció de G. Gimeno (Palau, Théâtre des Champs Élysées de París i Philharmonie de Luxemburg).
L'Orfeó Català rep el patrocini de mesoestetic.
Orquestra Simfònica del Vallès
©Lorenzo Duaso
L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat que porta la música al cor de les persones des del 1987. Les emocions són el nostre fort, i per transmetre-les, procurem cada vegada més fer participar el públic, innovar en els formats i en les maneres de fer música, i aprofundir en el compromís de valor amb la nostra comunitat. Som l’única orquestra profesional estable privada del país, en què els músics i l’equip de gestió són alhora empleats i accionistes.
La nostra intensa activitat –més de cent actuacions l’any– es centra, per un costat, al Palau de la Música Catalana, on celebrem la 24a temporada de concerts Simfònics al Palau, amb tretze concerts anuals que realitzem en coproducció amb el nostre soci principal, el Palau de la Música Catalana, i, per un altre costat, a la ciutat de Sabadell, on oferim la temporada de concerts simfònics. A més, des de la nostra fundació som l’orquestra titular del circuit Òpera a Catalunya. Han estat els nostres directors titulars: Albert Argudo (1988 -1992), Jordi Mora (1993-1997), Salvador Brotons (1997-2002), Edmon Colomer (2002-2005), David Giménez Carreras (2006-2009), Rubén Gimeno (2009-2016) i James Ross (2017-2018). Des del setembre del 2018 Xavier Puig n’és el director titular.
Som l’orquestra espanyola amb més presencia a les xarxes socials, amb més de 23.200 seguidors a Twitter, 18.000 a Facebook, i juntament amb el Banc Sabadell hem fet la flashmob Som Sabadell, amb més de 86 milions de visites a Youtube, tot convertint-se en el vídeo d’una orquestra simfònica més vist arreu del planeta.
Simon Halsey, director
©Ricardo Rios
Nascut a Londres, cantà als cors del New College d’Oxford i del King’s College de Cambridge. Estudià direcció al Royal College of Music de Londres. L’any 1987, juntament amb Graham Vick, fundà la Companyia d’Òpera de Birmingham. Entre el 1997 i el 2008 fou director en cap del Cor de la Ràdio dels Països Baixos, i del 2004 al 2012, director principal del programa coral de la Northern Sinfonia. Entre el 2001 i el 2015 estigué al capdavant del Rundfunkchor de Berlín, del qual ara és director llorejat. Sota la seva direcció, el cor assolí reputació internacional com una de les millors formacions corals professionals. Halsey també ha posat en marxa projectes innovadors a llocs poc convencionals i en formats interdisciplinaris.
És una figura única al món de la música clàssica. És assessor de confiança en matèria de cant coral dels directors, les orquestres i els cors més importants del món. Com a fervent defensor del cant coral amateur en totes les edats, habilitats i procedències, ha estat al capdavant d’esdeveniments corals multitudinaris molt innovadors, com al Lincoln Center de Nova York.
Ha situat el cant al centre d’institucions de categoria mundial amb les quals col·labora, i la seva contribució ha resultat indispensable per augmentar el nivell de cant simfònic arreu d’Europa. Entre els seus càrrecs al Regne Unit i a Europa, és director convidat principal i ambaixador coral dels cors de l’Orfeó Català, professor coral a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, director coral emèrit de London Symphony Orchestra and Chorus, director coral del CBSO Chorus, director creatiu musical i de projectes corals del WDR Rundfunkchor i professor i director d’activitats corals a la Universitat de Birmingham. La seva tasca fou l’objecte del documental Unsere Herzen – Ein Klang (Els nostres cors, un so), que es projectà als cinemes el setembre del 2022.
Així mateix, professor i acadèmic molt respectat, prepara la propera generació de directors corals mitjançant el seu curs de postgrau a Birmingham i les classes magistrals que imparteix a Alemanya, els Països Baixos i els Estats Units. És doctor honoris causa per quatre universitats del Regne Unit, i l’any 2011 Schott Music publicà el seu llibre i DVD sobre direcció coral, Chorleitung: Vom Konzept zum Konzert (Direcció coral: del concepte al concert).
Entre els nombrosos premis amb els quals ha estat guardonat, hi ha tres Grammy per enregistraments amb el Rundfunkchor de Berlín. L’any 2015 fou nomenat Comandant de l’Orde de l’Imperi Britànic, el 2014 rebé la Medalla de la Música de la Reina d’Anglaterra i el 2011 la Gran Creu de l’Orde del Mèrit de la República Federal d’Alemanya, en reconeixement de la seva destacada contribució a la música coral d’Alemanya.
Entre els seus mèrits, cal esmentar les noves energies generades a l’Orfeó Català. Després d’una gira la passada temporada amb la Berliner Philharmoniker interpretant la Missa de la coronació de Mozart, sota la batuta de Kirill Petrenko, el novembre del 2023 Halsey s’uní a John Adams per dirigir els cors en una representació de les obres del compositor. I aquesta darrera primavera col·laborà amb el Balthasar Neumann Orchester & Chor, amb el Requiem de Brahms, dirigit per Thomas Hengelbrock.
El representant de Simon Halsey és Intermusica.
Pere Faura, director escènic
©Jordi Cortina
Després d’assolir el grau mitjà d’estudis musicals en flauta travessera i cant, el 1999 cursà dos anys de direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. El 2006 es llicencià en coreografia per la School for New Dance Development (SNDO) d’Amsterdam i el 2011 va fer el Màster en Coreografia a la Universitat de les Arts d’Amsterdam (AHK). També va fer el Màster en Cultura de Pau de la Càtedra Unesco de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La seva peça de graduació de la SNDO, This is a picture of a person I don’t know (2006) guanyà l’ITS Choreography Award i fou seleccionada per a la gira DansClick a Holanda, i també internacionalment. El 2007 entrà com a coreògraf resident al Teatre Frascati d’Amsterdam, on creà, entre d’altres, la peça Striptease, en gira internacional durant més d’onze anys. El 2009 va rebre el prestigiós Charlotte Kohler Price a la jove carrera i el 2011, després del Màster de Coreografia, tornà a Barcelona amb les creacions Coser y cantar i Bomberos con grandes mangueras. Amb el suport del Mercat de les Flors, coprodueix Sin baile no hay paraíso (2015), Premi Aplaudiment dels Premis FAD Sebastià Gasch d’Arts Parateatrals, així com Sweet fever (2016) i Sweet tyranny (2017), Premi Butaca al millor espectacle de dansa. Entre el 2018 i el 2020 va ser coreògraf resident del Mercat de les Flors, des d’on vehiculà Ballar és cosa de llibres (2018), Premi Butaca al millor espectacle familiar; Incurables (2019), i Rèquiem nocturn (2020), Premi Serra d’Or al millor espectacle teatral.
Ha creat coreografies per a musicals i espectacles teatrals, com La importància de ser Frank (TNC, 2017), Àngels a Amèrica (Teatre Lliure, 2018), T’estimo si he begut (Poliorama, 2020) o el Màgic d’Oz (Teatre Condal, 2020), tots dirigits per David Selvas. I ha coreografiat diverses gales i esdeveniments, com ara la Gala Literària Nit de Santa Llúcia 2013 organitzada per Òmnium Cultural, la Gala dels Premis Gaudí 2020 del cinema català o l’acte de presentació de la temporada 2021 de l’Auditori de Barcelona.
El 2018 va presentar i realitzar els tallers de dansa que formaven part del programa televisiu Ballar, emès pel Canal33 diverses vegades. I com a docent, a més d’impartir tallers i classes, ha format part del programa pedagògic Flipart de la Diputació de Barcelona, ha dirigit un taller de creació per a joves migrats al Museu d’Història i Immigració de Catalunya i ha realitzat el projecte Beethoven en Moviment, impulsat pel teatre L’Atlàntida de Vic coreografiant més de vint grups de set centres educatius.
Textos
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Requiem, en Re menor, KV 626Introitus
Requiem aeternam dona eis, Domine:
et lux perpetua luceat eis.
Te decet hymnus, Deus, in Sion,
et tibi reddetur votum in Jerusalem:
Exaudi orationem meam,
ad te omnis caro veniet.
Requiem aeternam dona eis,
Domine:
et lux perpetua luceat eis.Introit
Dona’ls el repòs etern, Senyor:
i que la llum eterna els il·lumini.
Per tu, oh Déu, aquest himne a Sió,
i per tu els nostres vots a Jerusalem.
Escolta la meva pregària;
tota carn vindrà cap a tu.
Dona’ls el repòs etern,
Senyor:
i que la llum perpètua els il·lumini.Kyrie
Kyrie eleison.
Christe eleison.
Kyrie eleison.Kyrie
Senyor, tingueu pietat.
Crist, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat.Sequentia
Dies irae, dies illa,
Solvet saeclum in favilla:
teste David cum Sibylla.
Quantus tremor est futurus,
quando judex est venturus,
cuncta stricte discussurus!Seqüència
Dia d’ira serà aquell dia,
en què reduirà el món a cendra:
David i la Sibil·la afirmaren.
Gran espant sobrevindrà
quan el Jutge arribarà
a escrutar-ho tot rigorosament!Tuba mirum spargens sonum
per sepulchra regionum,
coget omnes ante thronum.
Mors stupebit et natura,
cum resurget creatura,
judicanti responsura.
Liber scriptus proferetur,
in quo totum continetur,
unde mundus judicetur.
Judex ergo cum sedebit,
quidquid latet apparebit:
nil inultum remanebit.
Quid sum miser tunc dicturus?
Quem patronum rogaturus,
cum vix justus sit securus?El so esclatant de la trompeta
ressonant per les tombes,
reunirà tothom davant el tron.
La mort i la natura s’astoraran
quan la criatura ressuscitarà
per respondre al judici.
S’obrirà el llibre
que conté tot allò
que ha de ser jutjat del món.
Quan el Jutge, doncs, seurà,
tot allò amagat apareixerà;
res no romandrà impune.
Malaurat, què diré jo aleshores?
A quin amo pregaré,
quan ni els justos estaran segurs?Rex tremendae majestatis,
qui salvandos salvas gratis,
salva me, fons pietatisRei de majestat temible,
que salves lliurement, els qui s’han de salvar,
salva’m a mi, font de bondat.Recordare, Jesu pie,
quod sum causa tuae viae:
ne me perdas illa die.
Quaerens me, sedisti lassus,
redemisti crucem passus:
tantus labor non sit cassus.
Juste judex ultionis,
donum fac remissionis,
ante diem rationis.
Ingemisco, tamquam reus:
culpa rubet vultus meus:
supplicanti parce, Deus.
Qui Mariam absolvisti,
et latronem exaudisti,
mihi quoque spem dedisti.
Preces meae non sunt dignae:
Sed tu bonus fac benigne,
ne perenni cremer igne.
Inter oves locum praesta,
et ab haedis me sequestra,
statuents in parte dextra.Recorda’t, pietós Jesús
que soc la causa de la teva vinguda:
no em perdis aquell dia.
T’has assegut, cansat de buscar-me,
m’has redimit pel sofriment en creu;
que tant esforç no sigui en va.
Jutge que castigues amb justícia,
fes-me do del perdó
abans del Dia del Judici.
Gemego com un culpable,
la culpa m’enrogeix el rostre;
Déu, perdona el qui et suplica.
Tu que vas absoldre Maria,
i que escoltares el lladre,
a mi esperança em donares.
Els meus precs no són dignes,
però tu, tan bo, per la teva bondat,
fes que no cremi al foc etern.
Dona’m lloc en el teu ramat,
separa’m dels bocs,
i posa’m a la dreta.Confutatis maledictis,
flammis acribus addictis.
Voca me cum benedictis.
Oro supplex et acclinis,
cor contritum quasi cinis:
Gere curam mei finis.Quan els maleïts, confosos,
seran lliurats a les flames venjatives,
crida’m amb els beneïts.
Suplicant i prosternat,
el cor contrit com la cendra,
et conjuro que t’apiadis de la meva fi.Lacrimosa dies illa,
qua resurget ex favilla
judicandus homo reus.
Huic ergo parce Deus,
pie Jesu Domine;
dona eis requiem.
Amen.Dia de llàgrimes aquell
en què renaixerà de la cendra
l’home culpable, per ser jutjat.
Perdona’l, doncs, oh Déu.
Jesús misericordiós, Senyor,
dona’ls repòs.
Amén.Offertorium
Domine Jesu Christe,
Rex gloriae, libera animas,
omnium fidelium defunctorum
de poenis inferni
et de profundo lacu:
libera eas de ore leonis,
ne absorbeat eas tartarus,
ne cadant in obscurum:
sed signifer sanctus michael
repraesentet eas in lucem sanctam:
quan olim abrahae promisisti
et semini ejus.Ofertori
Senyor Jesucrist,
rei de la glòria, allibera totes les ànimes
dels fidels difunts,
de les penes dels inferns
i de les aigües profundes.
Allibera’ls de la boca del lleó,
que l’abisme no els engoleixi,
i que no caiguin a les tenebres,
sinó que l’abanderat sant Miquel
els condueixi a la llum santa.
Tal com prometeres antany a Abraham
i als seus descendents.Hostias et preces tibi, Domine,
laudis offerimus:
tu suscipe pro animabus illis,
quarum hodie memoriam facimus:
fac eas, Domine,
de morte transire ad vitam:
quam olim Abrahae promisisti
et semini ejus.Sacrificis i precs de lloança, Senyor,
t’oferim.
Rep-los per aquelles ànimes
de què avui fem memòria.
Fes-les, Senyor, passar
de mort a vida.
Tal com prometeres antany a Abraham
i als seus descendents.Sanctus
Sanctus, sanctus,
sanctus, Dominus Deus Sabaoth.
Pleni sunt caeli
et terra gloria tua.
Osanna in excelsis.Sanctus
Sant, sant,
sant és el Senyor Déu dels exèrcits.
El cel i la terra són plens
de la teva glòria.
Hosanna a les altures.Benedictus
Benedictus qui venit
in nomine Domini.
Osanna in excelsis.Benedictus
Beneït el qui ve
en nom del Senyor.
Hosanna a les altures.Agnus Dei
Agnus Dei,
qui tollis peccata mundi,
dona eis requiem.
Agnus Dei,
qui tollis peccata mundi,
dona eis requiem.
Agnus Dei,
qui tollis peccata mundi,
dona eis requiem sempiternam.Agnus Dei
Anyell de Déu,
tu que lleves el pecat del món,
dona’ls el repòs.
Anyell de Déu,
tu que lleves el pecat del món,
dona’ls el repòs.
Anyell de Déu,
tu que lleves el pecat del món,
dona’ls el repòs etern.Communio
Lux aeterna luceat eis, Domine:
Cum sanctis tuis in aeternum:
quia pius es.
Requiem aeternam dona eis,
Domine,
et lux perpetua luceat eis.
Cum sanctis tuis in aeternum:
quia pius es.Comunió
Que la llum perpètua els il·lumini, Senyor,
amb els teus sants i per sempre,
tu que ets misericordiós.
Dona’ls el repòs etern,
Senyor,
i que la llum perpètua els il·lumini.
Amb els teus sants i per sempre,
tu que ets misericordiós.També et pot interessar...
Estiu al Palau | Vespres Barrocs al Palau
La Casa dels Cants | GREC Festival de Barcelona
Dilluns, 18.07.22 – 20 h
Sala de ConcertsStabat Mater de Pergolesi
Ulrike Haller, soprano
Marta Infante, mezzosoprano
Davo Marín i Carme Milán, ballarins i coreògrafs
Cor de Noies de l’Orfeó Català
Vespres d’Arnadí (Dani Espasa, director)
Buia Reixach i Feixes, directora
Marc Rosich, direcció escènicaG. B. Pergolesi: Stabat Mater
Obres del Llibre vermell de Montserrat, M. A. Charpentier,
I.Weber, D. O’Brian, S. Quartel i M. KocsárPreus: de 18 a 56 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –