Byström, Filharmònica de Bergen & Gardner
—Quatre últimes cançons de Strauss
Palau 100
Divendres, 3 de desembre de 2021 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Malin Byström, soprano
Orquestra Filharmònica de Bergen
Edward Gardner, directorI
György Ligeti (1923-2006)
MelodienRichard Strauss (1864-1949)
Quatre últimes cançonsPrimavera
Setembre
En anar a dormir
El crepuscleII
Piotr Ílitx Txaikovski (1840-1893)
Simfonia núm. 4, en Fa menor, op. 36Andante sostenuto - Moderato con anima
Andantino in modo di Canzona
Sherzo. Pizzicato ostinato. Allegro
Finale. Allegro con fuocoDurada aproximada del concert: primera, part 40 minuts | pausa de 20 minuts | segona part, 50 minuts.
Concert enregistrat per Catalunya Música
#clàssics #nousreferents
Poema
Ser tan valent com un infant per tenir la dignitat de morir
Vida a llum però
cendra per aigua.
Ser tan valent com un infant
per tenir la dignitat de morir.Jaume C. Pons Alorda
La tendresa de la matèria
Els estris de la llum (2008)Comentari
Tres moments vitals
El programa que interpretarà avui l’Orquestra Filharmònica de Bergen, sota la direcció d’Edward Gardner i amb la participació de la soprano Malin Byström, proposa no només tres obres d’èpoques i estètiques ben diferents, sinó també representatives de moments molt significatius en l’evolució creativa de compositors tan distants com György Ligeti, Piotr Ílitx Txaikovski i Richard Strauss.
Figura indiscutible de la música de la segona meitat del segle XX, Ligeti va transitar durant la seva vida musical per diverses estètiques contrastants. En un inici influït per l’obra de Bartók, a partir de la dècada dels cinquanta es vinculà a les avantguardes de postguerra aprofundint en la música electroacústica. Un procés que desembocà, els anys seixanta, en una obsessiva recerca tímbrica que assolí la seva màxima expressió en l’obra Atmosphères. Però, a començament dels setanta, influenciat per l’escola americana, Ligeti fa una volta de rosca definitiva i posa el focus en l’element rítmic. És durant aquest període que escriurà l’òpera Le Grand Macabre i aquestes Melodien que avui escoltarem i que simbolitzen el moment de transició cap a aquesta darrera etapa. Escrita com a resposta a un encàrrec de la ciutat de Nuremberg per commemorar el cinc-cents aniversari del naixement d’Albrecht Dürer, els conceptes de rellotge i núvol, emprats recurrentment per l’autor en diverses obres, se superposen en aquesta composició, en la qual la virtuosística micropolifonia característica de l’autor segueix estant present, però en aquest cas amb una voluntat estructural més àmplia.
En canvi, la creació de la Simfonia núm. 4 de Txaikovski se situa al zenit creatiu de l’autor, tot i que fou composta en una etapa crítica de la seva vida. Malgrat la seva reconeguda homosexualitat, Txaikovski es casà l’any 1877 amb la seva alumna Antonina Miliukova. Un matrimoni curt i desgraciat que provocà una profunda depressió en el compositor, crisi que, paradoxalment, reforçà la creativitat del músic com demostra aquesta Simfonia exuberant i l’òpera Ievgueni Oneguin, escrites precisament durant el període 1877-1878. A partir d’aquest moment, en el qual també coneix la seva mecenes i íntima amiga Nadejda von Meck, a qui està dedicada l’obra, Txaikovski escriurà algunes de les seves pàgines més reconegudes, com les dues darreres Simfonies o el Concert per a violí.
La contundència amb què arrenca l’obra, amb l’exposició de les trompes del tema del destí, contrasta amb l’apassionadament líric “Andantino” del segon moviment, on trobem el Txaikovski més íntim, d’una inspiració melòdica desbordant. La sorpresa apareix amb el brillant “Scherzo” del tercer moviment, presidit pel pizzicato de les cordes en diàleg amb les fustes, mentre que el vigorós moviment final incorpora, com un dels temes principals, una cançó popular russa, vehicle conductor fins a l’esclatant clímax final.
Finalment, els Vier letzte Lieder constitueixen el testament artístic i, en certa manera, l’adeu a la vida de Richard Strauss. Però també simbolitzen la commovedora fi d’una era, tant des d’un punt de vista històric com musical, perquè Strauss representa, millor que ningú, la baula que uneix aquell Món d’ahir, que tan eloqüentment va descriure Stefan Zweig, amb la realitat, ben diferent, sorgida després de la Segona Guerra Mundial.
Les últimes cançons de Richard Strauss suposen la darrera i gloriosa expressió d’allò que anomenem tardoromanticisme, reminiscències de l’eclosió musical germànica del segle XIX protagonitzada, entre d’altres, per Ludwig van Beethoven, Franz Schubert, Robert Schumann, Johannes Brahms i, finalment, Richard Wagner. Unes cançons en què l’exaltació de la natura, en un gir paradigmàticament romàntic, es barreja amb un subtil però eloqüent pressentiment de mort. I és que Richard Strauss, que va compondre aquesta obra el 1948, va morir poc després, al final del 1949, massa tard per assistir a la seva estrena a Londres, el 22 de maig de 1950, interpretada per la gran soprano Kirsten Flagstad i el mític director Wilhelm Furtwängler.
Més enllà de l’obra orquestral i les seves òperes, Strauss va ser un creador consumat de lieder i un dels darrers grans referents del gènere. Casat des del 1887 amb la soprano Pauline de Ahna, a ella va dedicar moltes de les seves cançons, incloent-hi aquestes darreres en les quals resulta evident, una vegada més, la seva devoció per la veu femenina. Entre el 1894 i el 1895 escriu alguns dels seus lieder més populars, com Ruhe, meine Seele!, Cäcilie o Morgen! i, després d’uns anys dedicats en exclusiva a l’òpera, el 1918 crea els Brentano Lieder, op. 68. Però, sense dubte, la seva obra definitiva en el camp liederístic són aquestes darreres cançons que Strauss va compondre sense una voluntat unitària, idea que cal atribuir al seu editor i amic Ernst Roth. Finalitzada la Segona Guerra Mundial, en un moment especialment difícil per al compositor a causa del procés de desnazificació, Strauss es traslladà a Suïssa, on, a la darreria del 1946, descobrí un poema de Joseph von Eichendorff, Im Abendrot, que l’inspirà per escriure un homenatge a la seva esposa. Una cançó concebuda com una peça aïllada, però que acabà esdevenint la darrera del cicle i que Strauss va concloure a Montreux el 6 de maig de 1848. Poc després, a partir dels poemes del seu vell amic Hermann Hesse, va compondre les altres tres i signà la finalització de l’obra el 20 de setembre de 1948.
Les obres que Strauss va escriure després de la Segona Guerra Mundial, com Metamorphosen o els Vier letzte Lieder, recuperen una emotivitat sincera i desfermada, absent –tot i la seva brillantor– en obres anteriors de caràcter més conceptual. En aquestes darreres cançons, l’opulència del tractament orquestral es barreja, de manera magistral, amb un ampli i exuberant desplegament vocal. La ingràvida profunditat que es percep en totes acaba cristal·litzant en una música que va més enllà de les preocupacions terrenals. Un comiat serè, curull d’acceptació i d’una colpidora bellesa crepuscular.
Antoni Colomer, crític musical
Biografies
Biografies
Malin Byström, soprano
Va debutar a la Wiener Staatsoper la temporada passada com a Elisabeth de Valois de Don Carlos, una interpretació aclamada per la crítica. També va participar en una producció estel·lar semiescenificada de Tosca a la Deutsche Oper de Berlín, rol que va repetir a la Royal Swedish Opera, enregistrada per al seu Operan Play digital. I encara va oferir un altre debut important, al Bolxoi, on va tenir un gran èxit en un dels seus papers emblemàtics, Salome.
Durant la temporada actual ha ofert dos debuts més a la seva audiència, Rusalka a l’Òpera Nasjonale de Bergen, i Elisabeth de Tannhäuser a la Semperoper de Dresden.
La temporada 2019-20 va aparèixer com a Donna Anna de Don Giovanni al Covent Garden i va cantar Donna Elvira en una actuació filmada en directe del mateix títol, amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca. La temporada anterior també va afegir dos nous papers al seu repertori; Tosca, amb què va actuar a l’Oper de Frankfurt, i la comtessa Madeleine de Capriccio al Teatro Real de Madrid. El 2017 Malin Byström va debutar com a Salome a la Nationale Opera d’Amsterdam, sota la batuta de Daniele Gatti i amb la Royal Concertgebouw Orchestra, paper pel qual va rebre el premi com a cantant femenina de l’any als International Opera Awards del 2018.
És convidada habitual del Covent Garden, on ha cantat Salome, Mathilde de Guillaume Tell de Rossini, Hélène de Les Vêpres Siciliennes, Elettra d’Idomeneo, Marguerite de Faust, Fiordiligi de Così fan tutte i Amalia d’I masnadieri.
Malin Byström ha actuat a la Metropolitan Opera com a Donna Elvira i com a Donna Anna de Don Giovanni, en el paper principal d’Arabella i com a Marguerite de Faust. El 2016 va debutar a la San Francisco Opera en la seva primera Jenůfa. Ha intervingut en diverses produccions a la Royal Swedish Opera: Mariscala de Der Rosenkavalier, paper principal de Fedora de Giordano, Desdemona d’Otello, Jenůfa, Donna Elvira i Romilda de Serse.
Entre molts altres compromisos que té, figuren Donna Anna de Don Giovanni al Festival de Salzburg, Fiordiligi a la Bayerische Staatsoper, el paper principal de Thaïs a l’Òpera de Göteborg i al Palau de les Arts de València (davant de Plácido Domingo com a Athanaël), comtessa de Le nozze di Figaro a Ais de Provença i al Grand Théâtre de Ginebra, Amelia de Simon Boccanegra a Göteborg i Elettra d’Idomeneo al Drottningholm Court Theatre de Suècia.
Entre els compromisos més recents de Byström, cal esmentar Hélène de Les Vêpres Siciliennes al Grand Théâtre de Ginebra amb Yves Abel, dirigida per Christof Loy; Fiordiligi amb William Christie i Les Arts Florissants a Lió; Hanna Glawary de Die lustige Witwe a Montpeller; Marguerite de Faust de l’aclamada producció de Christoph Loy a l’Òpera de Göteborg, i Agathe de Der Freischütz a Bregenz. Ha cantat Donna Anna amb René Jacobs a Baden-Baden (publicat en DVD), a Lepzig, Göteborg i al Concertgebouw d’Amsterdam; Musetta de La bohème a Mannheim i al Festival de Bregenz; com a protagonista homònima de Sancta Susanna de Hindemith a Montpeller, així com el personatge principal de Manon de Massenet i en el rol de Fiordiligi a l’Opera North.
En l’apartat d’oratori i concert, ha cantat Elias de Mendelssohn amb Kurt Masur i l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia a Roma i amb l’Orchestre National de France a París, la Simfonia núm. 9 de Beethoven al Teatro alla Scala i a Bonn, i el Peer Gynt de Grieg a la Komische Oper. I com a Mathilde de Guillaume Tell amb el mestre Pappano i l’Orchestra dell’Academia Nazionale di Santa Cecilia i als BBC Proms de Londres, concerts que s’han editat en CD (EMI). Ha cantat la Missa Solemnis de Beethoven amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, dirigida per Herbert Blomstedt; cançons de Strauss amb la Royal Stockholm Philharmonic Orchestra i Lawrence Renes, i la Missa en Do menor de Mozart amb la Swedish Chamber Orchestra i Nikolaj Znajder. Les seves aparicions sota la batuta d’Eivind Gullberg Jensen inclouen Kullervo de Sibelius (Orchestre National de France), Simfonia núm. 4 de Mahler (Orchestre Philharmonique de Montpeller) i Vier letzte Lieder de Strauss (Orchestre National Bordeus- Aquitània); també ha cantat les Vier letzte Lieder (Quatre últimes cançons) a Estocolm amb Ralf Weikert.
Malin Byström va estudiar a la University College of Opera d’Estocolm. El 2016 va rebre la medalla Litteris et Artibus i el 2018 va ser nomenada Cantant de la Cort per S. M. el rei de Suècia. Als International Opera Awards 2018, Malin Byström va rebre el premi com a cantant femenina de l’any.
Biografies
© Oddleiv Apneseth
© Oddleiv Apneseth
Filharmònica de Bergen
Amb estatus d’orquestra nacional de Noruega, data del 1765, fet que la converteix en una de les més antigues del món. Edvard Grieg va ser-ne el director artístic entre el 1880 i el 1882. Edward Gardner n’és l’actual director. L’orquestra, que gaudeix d’un alt reconeixement internacional gràcies als seus enregistraments, grans gires i encàrrecs internacionals, el 2020 va ser nominada com a orquestra de l’any per Gramophone i el 2021va guanyar dos premis Gramophone de música clàssica: per l’enregistrament de l’any i el premi d’òpera per l’àlbum Peter Grimes de Britten.
Durant les últimes temporades l’orquestra ha tocat al Concertgebouw, BBC Proms, Wiener Musikverein i Konzerthaus de Viena, Carnegie Hall de Nova York, Elbphilharmonie d’Hamburg i Philharmonie de Berlín. L’orquestra i Edward Gardner van actuar al Festival Internacional d’Edimburg (2017) i al Royal Festival Hall (2019) amb la seva aclamada producció de Peter Grimes.
L’any 2015 l’orquestra va establir el seu propi servei de streaming gratuït (bergenphilive.no), que ofereix una bona selecció d’obres interpretades per l’orquestra amb un ampli ventall de directors i solistes. El mateix any es va crear l’Orquestra Juvenil de la Filharmònica de Bergen.
L’Orquestra té un programa d’enregistraments ben actiu, que llança quatre CD cada any. Els seus projectes inclouen una sèrie d’obres orquestrals de Janáček, Turangalîla de Messiaen, els ballets de Stravinsky i les simfonies completes, suites de ballet i concerts de Prokófiev, com també les simfonies de Bruckner i la música orquestral completa d’Edvard Grieg.
Entre els enregistraments d’Edward Gardner amb l’orquestra hi ha obres orquestrals de Janáček, incloent-hi una nominació als Grammy per la Missa glagolítica; els Gurre-Lieder de Schönberg; cançons de Sibelius; el Concert per a piano de Grieg, i la música incidental de Peer Gynt amb Jean-Efflam Bavouzet, Ann-Helen Moen i Lise Davidsen; el Concert per a orquestra i Rapsòdies de Bartók amb James Ehnes; El castell de Barbablava de Bartók amb John Relyea i Michelle DeYoung; les Simfonies núm. 1 i 3 de Brahms; Erwartung i Pelleas und Melisande de Schönberg; Peter Grimes de Britten amb Stuart Skelton i Erin Wall, i cançons de Britten i Canteloube amb la soprano Mari Eriksmoen.
Filharmònica de Bergen agraeix a Trond Mohn el seu generòs suport a la gira.Biografies
© Benjamin Ealovega
© Benjamin Ealovega
Edward Gardner, director
Començà la seva tasca com a director principal de la London Philharmonic Orchestra (LPO) el setembre del 2021; també és director principal de la Filharmònica de Bergen, càrrec que ocupa des de l’octubre del 2015.
Durant la temporada 2021-22, dirigirà la London Philharmonic Orchestra en onze concerts al Royal Festival Hall, incloent-hi cinc estrenes al Regne Unit. Va obrir la temporada amb The midsummer marriage de Tippett, per al qual el London Philharmonic Choir s’uní a l’English National Opera Chorus. Altres programes de la temporada inclouen la Symphonie fantastique de Berlioz, El castell de Barbablava de Bartók i Das Lied von der Erde de Mahler. Edward i la LPO també participaran al Festival Enescu de Bucarest i faran una extensa gira per Alemanya.
Ha obert l’actual temporada de la Filharmònica de Bergen amb la interpretació d’Harmonium del compositor John Adams. Altres aspectes destacats inclouen un programa totalment dedicat a Stravinsky i nous encàrrecs de Thomas Larcher, Ryan Wigglesworth i Rebecka Ahvenniemi. Després d’una gira a Berlín, Munic i Amsterdam i als BBC Proms i al Festival Internacional d’Edimburg, l’orquestra actuarà a París aquesta temporada, a més de d’aquest concert a Barcelona.
Com a director convidat, les dues temporades anteriors va debutar amb la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, New York Philharmonic, Chicago Symphony Orchestra, Philadelphia Orchestra, San Francisco Symphony, Rundfunk-Sinfonieorchester de Berlín, Royal Stockholm Philharmonic i Wiener Symphoniker; i també va tornar a dirigir la Gewandhausorchester Leipzig, Orchestre Symphonique de Mont-real, Deutsches Symphonie-Orchester de Berlín, Philharmonia Orchestra i Orchestra del Teatro alla Scala de Milà. També va continuar les seves col·laboracions de llarga durada amb la City of Birmingham Symphony Orchestra, on va ser director convidat principal entre el 2010 i el 2016, i amb la BBC Symphony Orchestra, que ha dirigit tant a la Primera com a l’Última Nit dels BBC Proms.
Director musical de l’English National Opera durant deu anys (2006-2015), Edward Gardner manté una relació continuada amb la Metropolitan Opera de Nova York, on ha dirigit produccions de La damnation de Faust, Carmen, Don Giovanni, Der Rosenkavalier i Werther. A Londres col·laborarà en el futur amb la Royal Opera House, on va debutar el 2019 en una nova producció de Kàtia Kabànova i on tornà amb Werther la temporada següent. La temporada 2021-22 debutarà amb la Bayerische Staatsoper en una nova producció de Peter Grimes. I entre altres sales, ha dirigit a La Scala, Chicago Lyric Opera, Den Norske Opera and Ballet, Glyndebourne Festival Opera i Opéra National de París.
Defensor aferrissat del talent jove, va fundar la Hallé Youth Orchestra el 2002 i dirigeix habitualment la National Youth Orchestra de la Gran Bretanya. Té una estreta relació amb la Juilliard School of Music i amb la Royal Academy of Music, que el va nomenar per a la seva inaugural Càtedra de Direcció Sir Charles Mackerras el 2014.
Nascut a Gloucester (1974), es va educar a Cambridge i a la Royal Academy of Music. Va passar a ser director assistent de The Hallé i director musical de la Glyndebourne Touring Opera. Els seus nombrosos reconeixements inclouen el de director de l’any en el Royal Philharmonic Society Award (2008), un Olivier Award com a actuació destacada en òpera (2009) i un OBE per Serveis a la Música en els Queen’s Birthday Honors (2012).
Textos
Richard Strauss (1864-1949)
Quatre últimes cançons (Vier letzte Lieder)Frühling
(Hermann Hesse)Primavera
In dämmrigen Grüften
Traümte ich lang
Von deinen Blumen und blauen Lüften,
Von deinem Duft und Vogelgesand.A la penombra del sepulcre
somniava sovint
els teus arbres i els teus cels blaus,
el teu perfum i els teus cants d'ocells.Nun liegst du erschlossen
In Gleiß und Zier
Von Licht übergossen
Wie ein Wunder vor mir.Ara estàs davant meu,
resplendent i gloriosa,
inundada de llum
com un miracle.Du kennest mich wieder,
Du lockest mich zart,
Es zittert duch all meine Glieder
Deine selige Gegenwart.Em reconeixes,
em saludes cordialment,
i tots els meus membres tremolen
amb la teva sagrada presència.(Lied per a soprano i orquestra, op. AV 150/1, RSWV 296/1, Pontresina, 18 de juliol de 1948)
September
(Hermann Hesse)Setembre
Der Garten trauert,
Kühl sinkt in die Blumen der Regen.
Der Sommer schlauert
Still seinem Ende entgegen.El jardí està trist,
la pluja cau freda damunt les flors.
L'estiu contempla
silenciós la seva fi.Golden tropft Blatt um Blatt
Nieder vom hohen Akazienbaum.
Sommer lächelt erstaunt und matt
In den sterbenden Gartentraum.L'or cau de fulla en fulla
des de l'alta acàcia.
L'estiu somriu admirat i llangorós
somniant moribund al jardí.Lange noch bei den Rosen
Bleibt er stehen, sehnt sich anch Ruh.
Langsam tut er die großen,
Müdegewordenen Augen zu.S'entreté molt entre les roses,
anhela el repòs.
Lentament va tancant
els ulls grans i fatigats.(Lied per a soprano i orquestra, op. AV 150/2, RSWV 296/2, Montreux, 20 de setembre de 1948)
Beim Schlafengehen
(Hermann Hesse)A l'anar a dormir
Nun der Tag mich müd gemacht,
Soll mein sehnliches Verlangen
Freundlich die gestirnte Nacht
Wie ein müdes Kind empfangen.Ara que el dia m'ha cansat,
els meus afanys melangiosos
rebin amicalment la nit estrellada
com un infant fatigat.Hände laßt von allem Tun,
Stirn vegiß du alles Denken,
Alle meine Sinne nun
Wollen sich in Schlummer senken.Mans, deixeu tota la feina,
front, oblida els teus pensaments,
ara tots els meus sentits
només es volen submergir en el son.Und die Seele unbewacht
Will in freien Flügen schweben,
Um im Zauberkreis der Nacht
Tief und tausendfach zu leben.I l'ànima, alliberada,
volarà amb ales lliures,
per viure profundament de mil maneres
en el cercle màgic de la nit.(Lied per a soprano i orquestra, op. AV 150/3, RSWV 296/3, Pontresina, 4 d'agost de 1948)
Im Abendrot
(Joseph von Eichendorff)Al capvespre
Wir sind durch Not und Freude
Gegangen Hand in Hand,
Vom Wandern ruhn wir beide
Nun überm stillen Land.Hem caminat, la teva mà en la meva,
entre misèries i alegries,
i ara reposem de la caminada
en la terra silenciosa.Rings sich die Täler neigen,
Es dunkelt schon die Luft,
Zwei Lechen nur noch steigen
Nachträumend in den Duft.Al voltant declinen les valls,
s'enfosqueix l'atmosfera,
encara s'aixequen dues aloses
pels aires, somniadores.Tritt her, und laß sie schwirren,
Bald ist es Schlafesnzeit,
Daß wir uns nicht verirren
In dieser Einsamkeit.Vine, i deixa que volin,
aviat serà l'hora de dormir;
que no ens perdem
en aquesta solitud.O weiter stiller Friede!
So tief im Abdendrot
Wie sind wir wandermüde-
Ist das etwa der Tod?Oh, segueix, pau silenciosa
i profunda del capvespre!
Estem cansats de caminar...
És això potser la mort?(Lied per a soprano i orquestra, op. AV 150/4, RSWV 296/4, Montreux, 6 de maig de 1948)
Formació
Filharmònica de Bergen
Violins I
Melina Mandozzi
Alexander Kagan
Mari Birgitte Bølgen Halvorsen
Lars Magnus Steinum
Åsta Jørgensen
Harald Blø
Alexey Cherkasov
Dag A. Eriksen
Gunvor A. Holtlien
Aleksandra Kolasinska
Martin Philip Shultz
Ellisiv Sollesnes
Geir Atle Stangenes
Elisabeth Svanes
My Steinum
Eva Camilla Stalheim
Hilde Ingebjørg MathisenViolins II
Jutta Morgenstern
Hayato Naka
Tone Martinsen Birkeland
Tom Bratlie
Chien-Yu Chu
Siri Einen
Emilie Haagenrud
Liv Elise Nordskog
Åse Solheim
Carl Anders Sponberg
Judith Starr
Chiori Suzuki
Natasa Vidacic
Mari Daleng Okshovd
Gina Maria Bordini
Anna Kolby SonstadVioles
Ilze Klava
Liene Klava
Hans Gunnar Hagen
Torunn L. Holtlien
Berend Wiebe Mulder
Thomas Müller-Grud
Christine Schneider
Damon Taheri
Jennifer Anne Turner
Heather Levenstein
Monica Carlen
Øyvind Plassen
Ingrid EriksenVioloncels
Pierre E. Doumenge
Bodil Erdal
Walter J. Heim
Siri Hilmen
Benjamin Edward Nation
Jane Elisabeth Odriozola
Agnese Rugevica
Ingrid Stensland
Karen Tvedegaard
Frida T. Skafthun
Reinis BirznieksContrabaixos
Jan Arne Johansson
Callum Hay Jennings
Torbjørn Eide
Gregory Mark Koeller
Jon Åsnes
Mathias Sunde Valseth
Stephanie Domaschio
Jänis Stafeckis
Adrian Hammer RigopulosFlautes
Anna Wolstenholme
Lene Lindquist
Ingela Øien
Jessica KabiratOboès
Boris Fatulaev
Sigurd Greve
Sveinung Birkeland
Hege Sellevåg (corn anglès)Clarinets
Christian Stene
Håkon Nilsen
Tone Hagerup
Diego LucchesiFagots
Per Hannevold
James Lassen
Jeffrey Robert Marquardt
Oddmund ØklandTrompes
Claudio Flückiger
Ragnhild H. Lothe
Nina K. Severinsen
Ilene R. Chanon
Danilo Kadovic
Aleksander PokrywkaTrompetes
Gary Peterson
Martin Phillip Winter
Jon Behncke
Allan WithingtonTrombons
Vidar Nordli
Marie Nøkleby Hanssen
Øyvind Hage
Kjell Erik HusomTuba
Knut RiserPercussió
Gard Nørvåg Garshol
Øyvind Øksnes
Peter Adam Kates
Snorre SvenningsenTimpaní
Manuel Hofstätter
Snorre SvenningsenArpa
Kjersti Beate VindalTeclat
Magnus LoddgardCol·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –També et pot interessar...
Palau Grans Veus
Dimarts, 14.12.2021 - 20 h
Sala de ConcertsPhilippe Jaroussky, contratenor
Thibaut Garcia, guitarraObres de Dowland, Purcell, Giordani, Donizetti, Rossini, Schubert, Mozart, Fauré, Poulenc, Britten, Granados i Ramírez
Preus: de 12 a 60 euros
Palau Grans Veus
Dilluns, 20.12.2021 - 20 h
Sala de ConcertsLIFE New Artists:
Helena Ressurreição, mezzosoprano
Ester Lecha, pianoStéphane Degout, baríton
Simon Lepper, pianoG. Fauré: Clair de Lune, op.46; Au bord de l’eau, op. 8; Poèmes d’un jour: Rencontre, Toujours, Adieu, op. 21
J. Guy Ropartz: Quatre poèmes de l’Intermezzo de Heinrich Heine
H. Duparc: L’invitation au voyage, Extase, La vie antérieure
R. Schumann: Dichterliebe, op. 48En col·laboració amb el Lied Festival Victoria de los Ángeles - LIFE Victoria
Preus: de 30 a 45 euros
Palau 100
Dijous, 27.01.2022 - 20 h
Sala de ConcertsOrquestra Filharmònica de La Scala
Riccardo Chailly, directorF. Mendelssohn: Simfonia núm. 4, “Italiana”
G. Mahler: Simfonia núm. 1, “Tità”Concert patrocinat per Grupo Euromadi
Preus: de 35 a 150 euros
Byström, Filharmònica de Bergen & Gardner
—Quatre últimes cançons de Strauss
Palau 100
Divendres, 3 de desembre de 2021 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Malin Byström, soprano
Orquestra Filharmònica de Bergen
Edward Gardner, directorI
György Ligeti (1923-2006)
MelodienRichard Strauss (1864-1949)
Quatre últimes cançonsPrimavera
Setembre
En anar a dormir
El crepuscleII
Piotr Ílitx Txaikovski (1840-1893)
Simfonia núm. 4, en Fa menor, op. 36Andante sostenuto - Moderato con anima
Andantino in modo di Canzona
Sherzo. Pizzicato ostinato. Allegro
Finale. Allegro con fuocoDurada aproximada del concert: primera, part 40 minuts | pausa de 20 minuts | segona part, 50 minuts.
Concert enregistrat per Catalunya Música
#clàssics #nousreferents
Poema
Ser tan valent com un infant per tenir la dignitat de morir
Vida a llum però
cendra per aigua.
Ser tan valent com un infant
per tenir la dignitat de morir.Jaume C. Pons Alorda
La tendresa de la matèria
Els estris de la llum (2008)Comentari
Tres moments vitals
El programa que interpretarà avui l’Orquestra Filharmònica de Bergen, sota la direcció d’Edward Gardner i amb la participació de la soprano Malin Byström, proposa no només tres obres d’èpoques i estètiques ben diferents, sinó també representatives de moments molt significatius en l’evolució creativa de compositors tan distants com György Ligeti, Piotr Ílitx Txaikovski i Richard Strauss.
Figura indiscutible de la música de la segona meitat del segle XX, Ligeti va transitar durant la seva vida musical per diverses estètiques contrastants. En un inici influït per l’obra de Bartók, a partir de la dècada dels cinquanta es vinculà a les avantguardes de postguerra aprofundint en la música electroacústica. Un procés que desembocà, els anys seixanta, en una obsessiva recerca tímbrica que assolí la seva màxima expressió en l’obra Atmosphères. Però, a començament dels setanta, influenciat per l’escola americana, Ligeti fa una volta de rosca definitiva i posa el focus en l’element rítmic. És durant aquest període que escriurà l’òpera Le Grand Macabre i aquestes Melodien que avui escoltarem i que simbolitzen el moment de transició cap a aquesta darrera etapa. Escrita com a resposta a un encàrrec de la ciutat de Nuremberg per commemorar el cinc-cents aniversari del naixement d’Albrecht Dürer, els conceptes de rellotge i núvol, emprats recurrentment per l’autor en diverses obres, se superposen en aquesta composició, en la qual la virtuosística micropolifonia característica de l’autor segueix estant present, però en aquest cas amb una voluntat estructural més àmplia.
En canvi, la creació de la Simfonia núm. 4 de Txaikovski se situa al zenit creatiu de l’autor, tot i que fou composta en una etapa crítica de la seva vida. Malgrat la seva reconeguda homosexualitat, Txaikovski es casà l’any 1877 amb la seva alumna Antonina Miliukova. Un matrimoni curt i desgraciat que provocà una profunda depressió en el compositor, crisi que, paradoxalment, reforçà la creativitat del músic com demostra aquesta Simfonia exuberant i l’òpera Ievgueni Oneguin, escrites precisament durant el període 1877-1878. A partir d’aquest moment, en el qual també coneix la seva mecenes i íntima amiga Nadejda von Meck, a qui està dedicada l’obra, Txaikovski escriurà algunes de les seves pàgines més reconegudes, com les dues darreres Simfonies o el Concert per a violí.
La contundència amb què arrenca l’obra, amb l’exposició de les trompes del tema del destí, contrasta amb l’apassionadament líric “Andantino” del segon moviment, on trobem el Txaikovski més íntim, d’una inspiració melòdica desbordant. La sorpresa apareix amb el brillant “Scherzo” del tercer moviment, presidit pel pizzicato de les cordes en diàleg amb les fustes, mentre que el vigorós moviment final incorpora, com un dels temes principals, una cançó popular russa, vehicle conductor fins a l’esclatant clímax final.
Finalment, els Vier letzte Lieder constitueixen el testament artístic i, en certa manera, l’adeu a la vida de Richard Strauss. Però també simbolitzen la commovedora fi d’una era, tant des d’un punt de vista històric com musical, perquè Strauss representa, millor que ningú, la baula que uneix aquell Món d’ahir, que tan eloqüentment va descriure Stefan Zweig, amb la realitat, ben diferent, sorgida després de la Segona Guerra Mundial.
Les últimes cançons de Richard Strauss suposen la darrera i gloriosa expressió d’allò que anomenem tardoromanticisme, reminiscències de l’eclosió musical germànica del segle XIX protagonitzada, entre d’altres, per Ludwig van Beethoven, Franz Schubert, Robert Schumann, Johannes Brahms i, finalment, Richard Wagner. Unes cançons en què l’exaltació de la natura, en un gir paradigmàticament romàntic, es barreja amb un subtil però eloqüent pressentiment de mort. I és que Richard Strauss, que va compondre aquesta obra el 1948, va morir poc després, al final del 1949, massa tard per assistir a la seva estrena a Londres, el 22 de maig de 1950, interpretada per la gran soprano Kirsten Flagstad i el mític director Wilhelm Furtwängler.
Més enllà de l’obra orquestral i les seves òperes, Strauss va ser un creador consumat de lieder i un dels darrers grans referents del gènere. Casat des del 1887 amb la soprano Pauline de Ahna, a ella va dedicar moltes de les seves cançons, incloent-hi aquestes darreres en les quals resulta evident, una vegada més, la seva devoció per la veu femenina. Entre el 1894 i el 1895 escriu alguns dels seus lieder més populars, com Ruhe, meine Seele!, Cäcilie o Morgen! i, després d’uns anys dedicats en exclusiva a l’òpera, el 1918 crea els Brentano Lieder, op. 68. Però, sense dubte, la seva obra definitiva en el camp liederístic són aquestes darreres cançons que Strauss va compondre sense una voluntat unitària, idea que cal atribuir al seu editor i amic Ernst Roth. Finalitzada la Segona Guerra Mundial, en un moment especialment difícil per al compositor a causa del procés de desnazificació, Strauss es traslladà a Suïssa, on, a la darreria del 1946, descobrí un poema de Joseph von Eichendorff, Im Abendrot, que l’inspirà per escriure un homenatge a la seva esposa. Una cançó concebuda com una peça aïllada, però que acabà esdevenint la darrera del cicle i que Strauss va concloure a Montreux el 6 de maig de 1848. Poc després, a partir dels poemes del seu vell amic Hermann Hesse, va compondre les altres tres i signà la finalització de l’obra el 20 de setembre de 1948.
Les obres que Strauss va escriure després de la Segona Guerra Mundial, com Metamorphosen o els Vier letzte Lieder, recuperen una emotivitat sincera i desfermada, absent –tot i la seva brillantor– en obres anteriors de caràcter més conceptual. En aquestes darreres cançons, l’opulència del tractament orquestral es barreja, de manera magistral, amb un ampli i exuberant desplegament vocal. La ingràvida profunditat que es percep en totes acaba cristal·litzant en una música que va més enllà de les preocupacions terrenals. Un comiat serè, curull d’acceptació i d’una colpidora bellesa crepuscular.
Antoni Colomer, crític musical
Biografies
Malin Byström, soprano
Va debutar a la Wiener Staatsoper la temporada passada com a Elisabeth de Valois de Don Carlos, una interpretació aclamada per la crítica. També va participar en una producció estel·lar semiescenificada de Tosca a la Deutsche Oper de Berlín, rol que va repetir a la Royal Swedish Opera, enregistrada per al seu Operan Play digital. I encara va oferir un altre debut important, al Bolxoi, on va tenir un gran èxit en un dels seus papers emblemàtics, Salome.
Durant la temporada actual ha ofert dos debuts més a la seva audiència, Rusalka a l’Òpera Nasjonale de Bergen, i Elisabeth de Tannhäuser a la Semperoper de Dresden.
La temporada 2019-20 va aparèixer com a Donna Anna de Don Giovanni al Covent Garden i va cantar Donna Elvira en una actuació filmada en directe del mateix títol, amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca. La temporada anterior també va afegir dos nous papers al seu repertori; Tosca, amb què va actuar a l’Oper de Frankfurt, i la comtessa Madeleine de Capriccio al Teatro Real de Madrid. El 2017 Malin Byström va debutar com a Salome a la Nationale Opera d’Amsterdam, sota la batuta de Daniele Gatti i amb la Royal Concertgebouw Orchestra, paper pel qual va rebre el premi com a cantant femenina de l’any als International Opera Awards del 2018.
És convidada habitual del Covent Garden, on ha cantat Salome, Mathilde de Guillaume Tell de Rossini, Hélène de Les Vêpres Siciliennes, Elettra d’Idomeneo, Marguerite de Faust, Fiordiligi de Così fan tutte i Amalia d’I masnadieri.
Malin Byström ha actuat a la Metropolitan Opera com a Donna Elvira i com a Donna Anna de Don Giovanni, en el paper principal d’Arabella i com a Marguerite de Faust. El 2016 va debutar a la San Francisco Opera en la seva primera Jenůfa. Ha intervingut en diverses produccions a la Royal Swedish Opera: Mariscala de Der Rosenkavalier, paper principal de Fedora de Giordano, Desdemona d’Otello, Jenůfa, Donna Elvira i Romilda de Serse.
Entre molts altres compromisos que té, figuren Donna Anna de Don Giovanni al Festival de Salzburg, Fiordiligi a la Bayerische Staatsoper, el paper principal de Thaïs a l’Òpera de Göteborg i al Palau de les Arts de València (davant de Plácido Domingo com a Athanaël), comtessa de Le nozze di Figaro a Ais de Provença i al Grand Théâtre de Ginebra, Amelia de Simon Boccanegra a Göteborg i Elettra d’Idomeneo al Drottningholm Court Theatre de Suècia.
Entre els compromisos més recents de Byström, cal esmentar Hélène de Les Vêpres Siciliennes al Grand Théâtre de Ginebra amb Yves Abel, dirigida per Christof Loy; Fiordiligi amb William Christie i Les Arts Florissants a Lió; Hanna Glawary de Die lustige Witwe a Montpeller; Marguerite de Faust de l’aclamada producció de Christoph Loy a l’Òpera de Göteborg, i Agathe de Der Freischütz a Bregenz. Ha cantat Donna Anna amb René Jacobs a Baden-Baden (publicat en DVD), a Lepzig, Göteborg i al Concertgebouw d’Amsterdam; Musetta de La bohème a Mannheim i al Festival de Bregenz; com a protagonista homònima de Sancta Susanna de Hindemith a Montpeller, així com el personatge principal de Manon de Massenet i en el rol de Fiordiligi a l’Opera North.
En l’apartat d’oratori i concert, ha cantat Elias de Mendelssohn amb Kurt Masur i l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia a Roma i amb l’Orchestre National de France a París, la Simfonia núm. 9 de Beethoven al Teatro alla Scala i a Bonn, i el Peer Gynt de Grieg a la Komische Oper. I com a Mathilde de Guillaume Tell amb el mestre Pappano i l’Orchestra dell’Academia Nazionale di Santa Cecilia i als BBC Proms de Londres, concerts que s’han editat en CD (EMI). Ha cantat la Missa Solemnis de Beethoven amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, dirigida per Herbert Blomstedt; cançons de Strauss amb la Royal Stockholm Philharmonic Orchestra i Lawrence Renes, i la Missa en Do menor de Mozart amb la Swedish Chamber Orchestra i Nikolaj Znajder. Les seves aparicions sota la batuta d’Eivind Gullberg Jensen inclouen Kullervo de Sibelius (Orchestre National de France), Simfonia núm. 4 de Mahler (Orchestre Philharmonique de Montpeller) i Vier letzte Lieder de Strauss (Orchestre National Bordeus- Aquitània); també ha cantat les Vier letzte Lieder (Quatre últimes cançons) a Estocolm amb Ralf Weikert.
Malin Byström va estudiar a la University College of Opera d’Estocolm. El 2016 va rebre la medalla Litteris et Artibus i el 2018 va ser nomenada Cantant de la Cort per S. M. el rei de Suècia. Als International Opera Awards 2018, Malin Byström va rebre el premi com a cantant femenina de l’any.
Filharmònica de Bergen
© Oddleiv Apneseth
Amb estatus d’orquestra nacional de Noruega, data del 1765, fet que la converteix en una de les més antigues del món. Edvard Grieg va ser-ne el director artístic entre el 1880 i el 1882. Edward Gardner n’és l’actual director. L’orquestra, que gaudeix d’un alt reconeixement internacional gràcies als seus enregistraments, grans gires i encàrrecs internacionals, el 2020 va ser nominada com a orquestra de l’any per Gramophone i el 2021va guanyar dos premis Gramophone de música clàssica: per l’enregistrament de l’any i el premi d’òpera per l’àlbum Peter Grimes de Britten.
Durant les últimes temporades l’orquestra ha tocat al Concertgebouw, BBC Proms, Wiener Musikverein i Konzerthaus de Viena, Carnegie Hall de Nova York, Elbphilharmonie d’Hamburg i Philharmonie de Berlín. L’orquestra i Edward Gardner van actuar al Festival Internacional d’Edimburg (2017) i al Royal Festival Hall (2019) amb la seva aclamada producció de Peter Grimes.
L’any 2015 l’orquestra va establir el seu propi servei de streaming gratuït (bergenphilive.no), que ofereix una bona selecció d’obres interpretades per l’orquestra amb un ampli ventall de directors i solistes. El mateix any es va crear l’Orquestra Juvenil de la Filharmònica de Bergen.
L’Orquestra té un programa d’enregistraments ben actiu, que llança quatre CD cada any. Els seus projectes inclouen una sèrie d’obres orquestrals de Janáček, Turangalîla de Messiaen, els ballets de Stravinsky i les simfonies completes, suites de ballet i concerts de Prokófiev, com també les simfonies de Bruckner i la música orquestral completa d’Edvard Grieg.
Entre els enregistraments d’Edward Gardner amb l’orquestra hi ha obres orquestrals de Janáček, incloent-hi una nominació als Grammy per la Missa glagolítica; els Gurre-Lieder de Schönberg; cançons de Sibelius; el Concert per a piano de Grieg, i la música incidental de Peer Gynt amb Jean-Efflam Bavouzet, Ann-Helen Moen i Lise Davidsen; el Concert per a orquestra i Rapsòdies de Bartók amb James Ehnes; El castell de Barbablava de Bartók amb John Relyea i Michelle DeYoung; les Simfonies núm. 1 i 3 de Brahms; Erwartung i Pelleas und Melisande de Schönberg; Peter Grimes de Britten amb Stuart Skelton i Erin Wall, i cançons de Britten i Canteloube amb la soprano Mari Eriksmoen.
Filharmònica de Bergen agraeix a Trond Mohn el seu generòs suport a la gira.Edward Gardner, director
© Benjamin Ealovega
Començà la seva tasca com a director principal de la London Philharmonic Orchestra (LPO) el setembre del 2021; també és director principal de la Filharmònica de Bergen, càrrec que ocupa des de l’octubre del 2015.
Durant la temporada 2021-22, dirigirà la London Philharmonic Orchestra en onze concerts al Royal Festival Hall, incloent-hi cinc estrenes al Regne Unit. Va obrir la temporada amb The midsummer marriage de Tippett, per al qual el London Philharmonic Choir s’uní a l’English National Opera Chorus. Altres programes de la temporada inclouen la Symphonie fantastique de Berlioz, El castell de Barbablava de Bartók i Das Lied von der Erde de Mahler. Edward i la LPO també participaran al Festival Enescu de Bucarest i faran una extensa gira per Alemanya.
Ha obert l’actual temporada de la Filharmònica de Bergen amb la interpretació d’Harmonium del compositor John Adams. Altres aspectes destacats inclouen un programa totalment dedicat a Stravinsky i nous encàrrecs de Thomas Larcher, Ryan Wigglesworth i Rebecka Ahvenniemi. Després d’una gira a Berlín, Munic i Amsterdam i als BBC Proms i al Festival Internacional d’Edimburg, l’orquestra actuarà a París aquesta temporada, a més de d’aquest concert a Barcelona.
Com a director convidat, les dues temporades anteriors va debutar amb la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, New York Philharmonic, Chicago Symphony Orchestra, Philadelphia Orchestra, San Francisco Symphony, Rundfunk-Sinfonieorchester de Berlín, Royal Stockholm Philharmonic i Wiener Symphoniker; i també va tornar a dirigir la Gewandhausorchester Leipzig, Orchestre Symphonique de Mont-real, Deutsches Symphonie-Orchester de Berlín, Philharmonia Orchestra i Orchestra del Teatro alla Scala de Milà. També va continuar les seves col·laboracions de llarga durada amb la City of Birmingham Symphony Orchestra, on va ser director convidat principal entre el 2010 i el 2016, i amb la BBC Symphony Orchestra, que ha dirigit tant a la Primera com a l’Última Nit dels BBC Proms.
Director musical de l’English National Opera durant deu anys (2006-2015), Edward Gardner manté una relació continuada amb la Metropolitan Opera de Nova York, on ha dirigit produccions de La damnation de Faust, Carmen, Don Giovanni, Der Rosenkavalier i Werther. A Londres col·laborarà en el futur amb la Royal Opera House, on va debutar el 2019 en una nova producció de Kàtia Kabànova i on tornà amb Werther la temporada següent. La temporada 2021-22 debutarà amb la Bayerische Staatsoper en una nova producció de Peter Grimes. I entre altres sales, ha dirigit a La Scala, Chicago Lyric Opera, Den Norske Opera and Ballet, Glyndebourne Festival Opera i Opéra National de París.
Defensor aferrissat del talent jove, va fundar la Hallé Youth Orchestra el 2002 i dirigeix habitualment la National Youth Orchestra de la Gran Bretanya. Té una estreta relació amb la Juilliard School of Music i amb la Royal Academy of Music, que el va nomenar per a la seva inaugural Càtedra de Direcció Sir Charles Mackerras el 2014.
Nascut a Gloucester (1974), es va educar a Cambridge i a la Royal Academy of Music. Va passar a ser director assistent de The Hallé i director musical de la Glyndebourne Touring Opera. Els seus nombrosos reconeixements inclouen el de director de l’any en el Royal Philharmonic Society Award (2008), un Olivier Award com a actuació destacada en òpera (2009) i un OBE per Serveis a la Música en els Queen’s Birthday Honors (2012).
Textos
Richard Strauss (1864-1949)
Quatre últimes cançons (Vier letzte Lieder)Frühling
(Hermann Hesse)Primavera
In dämmrigen Grüften
Traümte ich lang
Von deinen Blumen und blauen Lüften,
Von deinem Duft und Vogelgesand.A la penombra del sepulcre
somniava sovint
els teus arbres i els teus cels blaus,
el teu perfum i els teus cants d'ocells.Nun liegst du erschlossen
In Gleiß und Zier
Von Licht übergossen
Wie ein Wunder vor mir.Ara estàs davant meu,
resplendent i gloriosa,
inundada de llum
com un miracle.Du kennest mich wieder,
Du lockest mich zart,
Es zittert duch all meine Glieder
Deine selige Gegenwart.Em reconeixes,
em saludes cordialment,
i tots els meus membres tremolen
amb la teva sagrada presència.(Lied per a soprano i orquestra, op. AV 150/1, RSWV 296/1, Pontresina, 18 de juliol de 1948)
September
(Hermann Hesse)Setembre
Der Garten trauert,
Kühl sinkt in die Blumen der Regen.
Der Sommer schlauert
Still seinem Ende entgegen.El jardí està trist,
la pluja cau freda damunt les flors.
L'estiu contempla
silenciós la seva fi.Golden tropft Blatt um Blatt
Nieder vom hohen Akazienbaum.
Sommer lächelt erstaunt und matt
In den sterbenden Gartentraum.L'or cau de fulla en fulla
des de l'alta acàcia.
L'estiu somriu admirat i llangorós
somniant moribund al jardí.Lange noch bei den Rosen
Bleibt er stehen, sehnt sich anch Ruh.
Langsam tut er die großen,
Müdegewordenen Augen zu.S'entreté molt entre les roses,
anhela el repòs.
Lentament va tancant
els ulls grans i fatigats.(Lied per a soprano i orquestra, op. AV 150/2, RSWV 296/2, Montreux, 20 de setembre de 1948)
Beim Schlafengehen
(Hermann Hesse)A l'anar a dormir
Nun der Tag mich müd gemacht,
Soll mein sehnliches Verlangen
Freundlich die gestirnte Nacht
Wie ein müdes Kind empfangen.Ara que el dia m'ha cansat,
els meus afanys melangiosos
rebin amicalment la nit estrellada
com un infant fatigat.Hände laßt von allem Tun,
Stirn vegiß du alles Denken,
Alle meine Sinne nun
Wollen sich in Schlummer senken.Mans, deixeu tota la feina,
front, oblida els teus pensaments,
ara tots els meus sentits
només es volen submergir en el son.Und die Seele unbewacht
Will in freien Flügen schweben,
Um im Zauberkreis der Nacht
Tief und tausendfach zu leben.I l'ànima, alliberada,
volarà amb ales lliures,
per viure profundament de mil maneres
en el cercle màgic de la nit.(Lied per a soprano i orquestra, op. AV 150/3, RSWV 296/3, Pontresina, 4 d'agost de 1948)
Im Abendrot
(Joseph von Eichendorff)Al capvespre
Wir sind durch Not und Freude
Gegangen Hand in Hand,
Vom Wandern ruhn wir beide
Nun überm stillen Land.Hem caminat, la teva mà en la meva,
entre misèries i alegries,
i ara reposem de la caminada
en la terra silenciosa.Rings sich die Täler neigen,
Es dunkelt schon die Luft,
Zwei Lechen nur noch steigen
Nachträumend in den Duft.Al voltant declinen les valls,
s'enfosqueix l'atmosfera,
encara s'aixequen dues aloses
pels aires, somniadores.Tritt her, und laß sie schwirren,
Bald ist es Schlafesnzeit,
Daß wir uns nicht verirren
In dieser Einsamkeit.Vine, i deixa que volin,
aviat serà l'hora de dormir;
que no ens perdem
en aquesta solitud.O weiter stiller Friede!
So tief im Abdendrot
Wie sind wir wandermüde-
Ist das etwa der Tod?Oh, segueix, pau silenciosa
i profunda del capvespre!
Estem cansats de caminar...
És això potser la mort?(Lied per a soprano i orquestra, op. AV 150/4, RSWV 296/4, Montreux, 6 de maig de 1948)
Formació
Filharmònica de Bergen
Violins I
Melina Mandozzi
Alexander Kagan
Mari Birgitte Bølgen Halvorsen
Lars Magnus Steinum
Åsta Jørgensen
Harald Blø
Alexey Cherkasov
Dag A. Eriksen
Gunvor A. Holtlien
Aleksandra Kolasinska
Martin Philip Shultz
Ellisiv Sollesnes
Geir Atle Stangenes
Elisabeth Svanes
My Steinum
Eva Camilla Stalheim
Hilde Ingebjørg MathisenViolins II
Jutta Morgenstern
Hayato Naka
Tone Martinsen Birkeland
Tom Bratlie
Chien-Yu Chu
Siri Einen
Emilie Haagenrud
Liv Elise Nordskog
Åse Solheim
Carl Anders Sponberg
Judith Starr
Chiori Suzuki
Natasa Vidacic
Mari Daleng Okshovd
Gina Maria Bordini
Anna Kolby SonstadVioles
Ilze Klava
Liene Klava
Hans Gunnar Hagen
Torunn L. Holtlien
Berend Wiebe Mulder
Thomas Müller-Grud
Christine Schneider
Damon Taheri
Jennifer Anne Turner
Heather Levenstein
Monica Carlen
Øyvind Plassen
Ingrid EriksenVioloncels
Pierre E. Doumenge
Bodil Erdal
Walter J. Heim
Siri Hilmen
Benjamin Edward Nation
Jane Elisabeth Odriozola
Agnese Rugevica
Ingrid Stensland
Karen Tvedegaard
Frida T. Skafthun
Reinis BirznieksContrabaixos
Jan Arne Johansson
Callum Hay Jennings
Torbjørn Eide
Gregory Mark Koeller
Jon Åsnes
Mathias Sunde Valseth
Stephanie Domaschio
Jänis Stafeckis
Adrian Hammer RigopulosFlautes
Anna Wolstenholme
Lene Lindquist
Ingela Øien
Jessica KabiratOboès
Boris Fatulaev
Sigurd Greve
Sveinung Birkeland
Hege Sellevåg (corn anglès)Clarinets
Christian Stene
Håkon Nilsen
Tone Hagerup
Diego LucchesiFagots
Per Hannevold
James Lassen
Jeffrey Robert Marquardt
Oddmund ØklandTrompes
Claudio Flückiger
Ragnhild H. Lothe
Nina K. Severinsen
Ilene R. Chanon
Danilo Kadovic
Aleksander PokrywkaTrompetes
Gary Peterson
Martin Phillip Winter
Jon Behncke
Allan WithingtonTrombons
Vidar Nordli
Marie Nøkleby Hanssen
Øyvind Hage
Kjell Erik HusomTuba
Knut RiserPercussió
Gard Nørvåg Garshol
Øyvind Øksnes
Peter Adam Kates
Snorre SvenningsenTimpaní
Manuel Hofstätter
Snorre SvenningsenArpa
Kjersti Beate VindalTeclat
Magnus LoddgardCol·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –També et pot interessar...
Palau Grans Veus
Dimarts, 14.12.2021 - 20 h
Sala de ConcertsPhilippe Jaroussky, contratenor
Thibaut Garcia, guitarraObres de Dowland, Purcell, Giordani, Donizetti, Rossini, Schubert, Mozart, Fauré, Poulenc, Britten, Granados i Ramírez
Preus: de 12 a 60 euros
Palau Grans Veus
Dilluns, 20.12.2021 - 20 h
Sala de ConcertsLIFE New Artists:
Helena Ressurreição, mezzosoprano
Ester Lecha, pianoStéphane Degout, baríton
Simon Lepper, pianoG. Fauré: Clair de Lune, op.46; Au bord de l’eau, op. 8; Poèmes d’un jour: Rencontre, Toujours, Adieu, op. 21
J. Guy Ropartz: Quatre poèmes de l’Intermezzo de Heinrich Heine
H. Duparc: L’invitation au voyage, Extase, La vie antérieure
R. Schumann: Dichterliebe, op. 48En col·laboració amb el Lied Festival Victoria de los Ángeles - LIFE Victoria
Preus: de 30 a 45 euros
Palau 100
Dijous, 27.01.2022 - 20 h
Sala de ConcertsOrquestra Filharmònica de La Scala
Riccardo Chailly, directorF. Mendelssohn: Simfonia núm. 4, “Italiana”
G. Mahler: Simfonia núm. 1, “Tità”Concert patrocinat per Grupo Euromadi
Preus: de 35 a 150 euros