Es graduà amb la màxima qualificació del Màster d’Arts en Interpretació Musical a la Hochschule für Musik de Basilea. Com a solista ha interpretat El Messies de Händel, Requiem i Gran missa en Do de Mozart, Gloria de Vivaldi, Requiems de Fauré i Brahms i Magnificat de Bach, entre d’altres. També ha fet papers de solista en produccions d’òpera, com ara Dido i Enees de Purcell, Così fan tutte de Mozart i La Cenerentola de Rossini, i ha actuat en escenaris de renom internacional, com l’Elbphilharmonie d’Hamburg, Wigmore Hall de Londres, Philharmonie de París, Chapelle Royale de Versalles, Teatro Ristori de Verona, Teatre Nacional de Varsòvia, Centre d’Arts de Seül i Iglesia de San Francisco de Paula de l’Havana, entre molts d’altres.

Nascut el 1990, començà estudis de violoncel i es graduà a la Hochschule für Musik de Detmold (Alemanya), amb els professors Eulàlia Subirà i Xenia Jankovic. Guardonat amb la Beca Pau Casals, el 2013 inicià estudis de cant a la mateixa universitat i es graduà  summa cum laude al Conservatori del Liceu amb Dolors Aldea. Ha assistit a classes magistrals amb mestres de prestigi, com Matthias Goerne i Thomas Hampson. Ha guanyat diversos premis: Concurs Palet (2018), Concurso Permanente de Juventudes Musicales (2019) i finalista al Concurs Cavalli-Monteverdi (2023).

Des del 2019 col·labora amb orquestres, com la Sinfónica de Castella i Lleó, Simfònica del Vallès o Orquesta RTVE, i actuant al Palau de la Música Catalana i Auditori de Barcelona, amb els directors Carlos Mena o Andrés Salado. Interpreta obres de J. S. Bach, Händel, Mozart, Beethoven i Fauré, així com lieder simfònics de Mahler i Ravel. En òpera i cançó ha interpretat Il combattimento di Tancredi e Clorinda (Monteverdi) i el rol de Llucifer d’Il primo omicidio (Scarlatti), i de compositors catalans ha estrenat obres de Guinovart.

El Cor Infantil de l’Orfeó Català està integrat per cantaires d’onze a disset anys. Des de la seva fundació fins al 2008 va ser dirigit per Elisenda Carrasco; actualment Glòria Coma i Pedrals n’és la directora i Pau Casan el pianista. Ha actuat a Barcelona, Mallorca, Tàrrega, Pamplona, Sant Sebastià, Montpeller (França) i Pisa (Itàlia). Ha col·laborat amb orquestres i cors de prestigi, com la Gustav Mahler Jugendorchester, Orquestra Filharmònica d’Israel i Jove Orquestra Nacional de Catalunya, entre d’altres. Ha treballat amb els directors E. Pohjola, P. Hyökki, M. Janowski, S. Bychkov, Z. Mehta, J. Nott, I. Fischer, J. E. Gardiner, M. Valdivieso i B. Astúlez, entre d’altres. Ha actuat al Gran Teatre del Liceu, al festival Grec i ha treballat sota la direcció escènica de Comediants i Dani Coma.

En l’àmbit de la música simfonicocoral, ha interpretat les parts de cor de nens de la Tercera Simfonia de Mahler i el 2021 interpretà la part infantil de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, amb l’Orfeó Català, solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín i l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, dirigits per Simon Halsey.

El 2022 va interpretar la cantata El capità Noè i el seu zoo flotant de J. Horovitz, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, sota la direcció musical de Glòria Coma i la direcció escènica de Dani Coma; també interpretà el cor de nens de l’òpera Suor Angelica de G. Puccini a la temporada d’òpera del Gran Teatre del Liceu. El 2023 ha participat a la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach al costat del cor Vox Luminis i la Freiburger Barockorchester, dirigits per Lionel Meunier, al Palau de la Música Catalana. Al cicle La Casa dels Cants va presentar el programa De la nit al dia juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català, i ha actuat amb el cor Virelai de Quart de Poblet, com a resultat de l’intercanvi que els dos cors van fer la primavera del 2023.

En la temporada passada (2023-24) va intervenir a l’òpera Turandot de G. Puccini a la temporada d’òpera del Gran Teatre del Liceu; a la Passió segons sant Mateu de Bach, al Palau i a l’Auditorio Nacional de Madrid, amb Vespres d’Arnadí i el Cor de Cambra del Palau, sota la direcció de Christoph Prégardien, i va fer un intercanvi amb el cor portuguès Jovens Cantores de Guimarães. També va participar en un concert coral amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i la resta de cors de l’Escola Coral.

D’aquesta temporada 2024-25 cal destacar, el 2025, un encontre de treball amb el cor Niños Cantores de Morelia a l’abril, a Barcelona, i un intercanvi amb el cor Piccoli Cantori di Torino, a Torí al juny. També cal destacar el concert dirigit per Maria Guinand, al costat de cors del SCIC, amb obres d’Alberto Grau basades en ritmes i melodies llatinoamericanes, el juny de 2025.

El Cor Infantil forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.

(Pablo Larraz, director)

És un dels cors vocacionals de referència del país. Amb més de 130 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz n’és el director, amb Pau Casan com a pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle, G. Dudamel, K. Petrenko i T. Hengelbrock, entre d’altres.

Dels darrers anys destaquen les seves interpretacions de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, tot protagonitzant-ne l’estrena europea, sota la direcció de Simon Halsey; l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle; la Novena Simfonia de Beethoven, amb el Cor de Cambra del Palau i l’Orquesta Sinfónica de Galícia, dirigida per Gustavo Dudamel; la commemoració del centenari de l’estrena a Espanya de la Passió segons sant Mateu, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey, i Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing. També cal destacar concerts amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC, dirigits per Jörg Widmann, amb l’estrena absoluta de la seva obra Variacions sobre ‘El cant dels ocells’. Fantasia per a cor i orgue.

En l’àmbit internacional, destaquen les seves actuacions el 2022 al Théâtre des Champs Élysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg amb la Messa di Gloria de Puccini, amb l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno, i el 2023 els concerts amb la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Kirill Petrenko, en una gira històrica amb un total de quatre concerts: Berlín (Berliner Philharmonie), la Sagrada Família i Auditorio Nacional de Madrid, amb la interpretació de la Missa de la coronació de W. A. Mozart. També cal destacar actuacions anteriors a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa; una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per Daniele Gatti; actuacions a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton. El 2018 va protagonitzar una gira per la Xina, i el 2019 una gira amb Gustavo Dudamel i la Münchner Philharmoniker, al costat del Cor de Cambra del Palau, amb la Segona simfonia de Mahler.

Més recentment, el febrer del 2024, l’Orfeó Català va interpretar dins el cicle Palau 100 Un rèquiem alemany de Brahms i la Simfonia núm. 2, “Lobgesang” de Mendelssohn, amb el Balthasar Neumann Chor & Orchester, sota la direcció de Thomas Hengelbrock. Seguidament, l’Orfeó i les formacions de Hengelbrock van interpretar aquestes obres a Hamburg: la de Brahms a la Laeiszhalle i la de Mendelssohn a l’Elbphilharmonie.

De la temporada 2024-25 destaca la gira amb la interpretació de la Segons simfonia de Gustav Mahler amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca i el Cor de Cambra del Palau, dirigits per Daniel Harding, amb concerts a Estocolm, Palau de la Música Catalana i Girona (abril-maig del 2025). I també l’estrena a Espanya del Dream requiem de Rufus Wainwright, amb l’OBC, sota la direcció de Ludovic Morlot, al Palau (gener del 2025).

L’Orfeó Català rep el suport de mesoestetic^®.

És una formació que porta la música al cor de les persones des del 1987. Entenem la música com a vehicle de transformació de les societats.

SOM diferents: amb un model de gestió únic a Espanya, ja que els músics i els treballadors són propietaris de l’empresa. La responsabilitat de compartir la gestió estimula la implicació i el sentit de pertinença.

SOM eclèctics: la nostra diversitat es tradueix en una programació variada, tant de contingut com de format, destinada a crear experiències úniques per a tot tipus de públics, fins i tot el que encara no ha gaudit mai d’un concert simfònic.

SOM propers: som l’orquestra que col·labora amb més solistes i cors del país. Apostem pel talent musical del territori i compartim escenari i temporada amb solistes i formacions que troben en nosaltres un veritable company de viatge.

A més, des de la nostra fundació, som l’orquestra titular del circuit Òpera a Catalunya i som membres fundadors de la Fundació Òpera a Catalunya (2020). Han estat els nostres directors titulars: Albert Argudo (1988-1992), Jordi Mora (1993-1997), Salvador Brotons (1997-2002), Edmon Colomer (2002-2005), David Giménez Carreras (2006-2009), Rubén Gimeno (2009-2016) i James Ross (2017-2018). Des del setembre del 2018, el director titular és Xavier Puig.

Nascut a Barcelona en una família de músics, va estudiar flauta amb el seu pare i es va formar al Conservatori de Música de Barcelona, on obtingué els títols de flauta, composició i direcció d’orquestra. Entre els anys 1977 i 1985 va ser flauta solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i membre de l’Orquestra Ciutat de Barcelona. El 1985 va rebre una Beca Fulbright per doctorar-se en música a Florida State University.

Ha compost més de 160 obres, majoritàriament orquestrals i de cambra, i ha estat guardonat amb el Premio Orquesta Nacional de España (1977) i el Premi Reina Sofia de Composició (1991). Ha rebut encàrrecs destacats, com l’òpera Reverend Everyman, la Simfonia núm. 5 i l’òpera per a nens El mercader de somnis. Les seves obres han estat editades i enregistrades pels segells Naxos i Harmonia Mundi.

Ha dirigit orquestres als EUA, Alemanya, Israel, Sud-àfrica, Corea del Sud i Espanya, i ha estat director de l’Orquestra Simfònica de Balears “Ciutat de Palma” (1997-2001, 2009-2013), Orquestra Simfònica del Vallès (1997-2002) i Banda Municipal de Barcelona (2008-2018). Des de l’any 1991 és el director titular de la Vancouver Symphony (Estat de Washington), al capdavant de la qual ha estat distingit amb el premi Arts Council atorgat pel Clark County i la Ciutat de Vancouver, i el Kiwanis Rose Award (2005). El 2020 va rebre el Clark County Arts Commission Lifetime Achievement Award pels seus anys al servei de la comunitat artística de SW Washington (EUA). Actualment és director de l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat, professor a l’ESMUC, i compagina la direcció amb una activa producció compositiva.