S’ha consolidat com un dels cantants més importants del panorama musical internacional, confirmat amb els diversos guardons Victoires de la Musique: artista líric revelació 2004 i artista líric de l’any 2007 i 2010, i cantant de l’any dels Echo Klassik a Múnic 2008, Dresden 2009 (amb L’Arpeggiata) i Berlín 2016.

Amb un domini de la tècnica vocal impressionant, ofereix interpretacions plenes de matisos i piruetes vocals. El seu vast repertori de l’època barroca abasta des dels refinaments del Seicento italià amb Monteverdi, Sances i Rossi fins a la brillantor esclatant de Händel i Vivaldi, compositor aquest darrer que és un dels que darrerament interpreta més. Philippe Jaroussky també figura a l’avantguarda de les recerques musicals i ha contribuït en gran mesura al descobriment o redescobriment de compositors, com Caldara, Porpora, Steffani, Telemann o Johann Christian Bach.

Darrerament ha explorat repertoris molt diferents de mélodies franceses en companyia del pianista Jerôme Ducros. Ha proposat la seva pròpia visió de Les nuits d’été de Berlioz en actuacions a l’Auditorio Nacional de Madrid i a l’Elbphilharmonie d’Hamburg.

Cada vegada més atret per les obres contemporànies, Jaroussky ha interpretat un cicle de cançons de Marc André Dalbavie a partir dels sonets de Louise Labbé. Va estrenar l’òpera Only the sound remains de Kaija Saariaho, escrita per a la seva veu, al Nederlandse Opera Ballet d’Amsterdam el març del 2016.

Ha col·laborat amb alguns dels millors conjunts barrocs. I ha actuat amb gran èxit als festivals i sales de concerts més prestigiosos arreu del món. El gener del 2017 va inaugurar la nova Elbphilharmonie d’Hamburg. I hi va ser convidat com a primer artista resident. La temporada 2019-20 va assolir els vint anys de carrera amb alguns esdeveniments importants, com la incorporació de la seva estàtua al Musée Grévin de París, la publicació del llibre biogràfic Seule la musique compte i, finalment, el llançament d’una antologia discogràfica: Passion Philippe Jaroussky.

El 2002 va fundar l’Ensemble Artaserse, que actua per tot Europa. I el març del 2021 hi debutà només com a director en una producció de l’oratori Primo omicidio de Scarlatti, programa que ha interpretat, entre d’altres, al Festival de Salzburg i a l’Opéra de Montpeller, on ell i el seu conjunt gaudeixen d’una residència artística de tres anys.

Així mateix, el 2022 va confirmar aquesta nova vessant com a director d’orquestra dirigint nombrosos concerts a París, Lió, Montpeller, Budapest i als festivals d’Epau i Halle. Entre maig i juny del 2022 dirigí a París i Montpeller la seva primera òpera des del fossat, Giulio Cesare de Händel, amb un repartiment de cantants superlatiu: Sabine Devielhe, Gaëlle Arquez, Franco Fagioli, Carlo Vistoli... Durant la temporada 2022-23 va dirigir la producció escènica Orfeo de Sartorio a l’Opéra de Montpeller.

Gaudeix d’una discografia impressionant, en què va col·laborar en l’Edition Vivaldi del segell Naïve, al costat de Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus.

Philippe Jaroussky és artista en exclusiva d’Erato-Warner Classics des de fa molts anys i ha rebut nombrosos premis pels seus enregistraments.

Des de fa cinc anys disposa de l’Académie Philippe Jaroussky, que dona suport a joves músics que es troben en aïllament cultural, mitjançant un ensenyament original, extens però també exigent.

El 2019 va ser nomenat Officier des Arts et des Lettres pel govern francès.

El gener del 2015 el violinista Julien Chauvin va fundar un nou conjunt amb instruments antics: Le Concert de la Loge Olympique, denominació que pren del cèlebre conjunt que encarregà les Simfonies Parisenques a Joseph Haydn. Aquest nou conjunt ofereix avui dia programes de geometria variable de música de cambra, simfònica o lírica, dirigits des del violí o des de la batuta, i defensa un ampli repertori, que va des de la música barroca fins a la de principis del segle XX. El Comitè Nacional d’Esports Olímpics de França, oposant-se a l’ús de l’adjectiu “Olympique”, va fer que el conjunt es veiés obligat, el juny del 2016, a amputar el seu nom històric per convertir-lo en Le Concert de la Loge.

El projecte d’aquesta recreació també és explorar noves formes de concerts reconnectant amb l’espontaneïtat i els costums de finals del segle XVIII.

El conjunt instrumental ha tocat a nombrosos escenaris, amb les òperes Armida de Haydn, dirigida per Mariame Clément; Le Cid de Sacchini, dirigida per Sandrine Anglade; Phèdre de Lemoyne i Cendrillon d’Isouard, en produccions del Palazzetto Bru Zane, dirigida per Marc Paquien, i El rapte del serrallo de Mozart, dirigida per Christophe Rulhes.

També ha col·laborat amb solistes reconeguts, com Gaëlle Arquez, Stanislas de Barbeyrac, Karina Gauvin, Philippe Jaroussky, Sandrine Piau, Marina Viotti, Andreas Staier i Justin Taylor.

Ha enregistrat en sis volums la integral de les Simfonies Parisenques de Haydn per al segell Aparté; dos àlbums de concerts per a violí per al segell Naïve, Il teatro i Intorno a Pisendel; melodies franceses orquestades a Si j’ai aimé amb Sandrine Piau per al segell Alpha; Simfonies de saló per al segell Aparté; així com els oratoris Stabat Mater de Haydn (Aparté) i de Pergolesi (Alpha). Actualment està immers en el projecte d’un nou cicle al voltant de les tres últimes Simfonies de Mozart, amb el segell Alpha.

El conjunt compta amb el suport del Ministeri de Cultura, l’Ajuntament de París, la regió de l’Illa de França, la Fundació Société Générale C’est Vous l’Avenir (patrocinador principal), Abéo, el Fons de Dotació Françoise Kahn-Hamm i mecenes que són membres del Club Olympe. Es troba en residència al Conservatori Jean-Baptiste Lully de Puteaux, és artista associat en residència a la Fundació Singer-Polignac, així com conjunt associat a l’Auditorium du Louvre. També està en residència territorial al Festival de Saint-Denis amb el suport de la DRAC Ile-de-France durant dos anys. L’any 2021, el conjunt va iniciar una residència creuada de quatre anys amb l’Associació per al Desenvolupament d’Activitats Musicals a Aisne (ADAMA) i el Centre de Música Barroca de Versalles.

Le Concert de la Loge està format per:

Violins: Hélène Bordeaux, Lucien Pagnon, Murielle Pfister, Anne Camillo, Marieke Bouche, Yun Hwa Lee, Laurence Martinaud, Agnieszka Rychlik
Violes: Delphine Millour, Iñigo Aranzasti Pardo
Violoncels: Julien Barre, Pierre-Augustin Lay
Contrabaix: Michele Zeoli
Oboès: Jon Olaberria, Clara Espinosa
Fagots: David Douçot
Trompes: Pierre-Yves Madeuf, Nina Daigremont
Tiorba: Benjamin Narvey
Clavicèmbal: Camille Delaforge

Atret ben aviat per la revolució barroca i el ressorgiment de la interpretació amb instruments antics, va marxar a formar-se als Països Baixos, al Conservatori Reial de l’Haia, amb Vera Beths, fundadora de l’Archibudelli juntament amb Anner Bylsma.

Adonant-se del seu desig de fer reviure una famosa banda del segle XVIII, va fundar una nova orquestra el 2015: Le Concert de la Loge. L’ambició d’aquesta recreació es mostra sobretot en l’exploració de pàgines oblidades del repertori líric i instrumental francès, així com de nous formats de concert que fomenten l’espontaneïtat i la imaginació del públic.

Alhora, continua essent membre del Quartet Cambini-Paris creat l’any 2007, i assumeix la direcció musical de produccions líriques, com els espectacles Era la notte de Juliette Deschamps, Phèdre de Lemoyne i Cendrillon d’Isouard en produccions de Palazzetto Bru Zane, dirigides per Marc Paquien; Armida de Haydn, dirigida per Mariame Clément; Chimène ou le Cid de Sacchini, dirigida per Sandrine Anglade, i El rapte del serrall de Mozart, dirigida per Christophe Rulhes.

També és director convidat de nombrosos conjunts, com l’Esterházy Hofkapelle, Orchestre Régional d’Avinyó-Provença, Orchestre National de Metz, Orchestre de Chambre de París, Orchestre de l’Opéra de Llemotges, Orkiestra Historyczna de Katowice, Folger Consort de Washington, Les Violons du Roy, Kammerorchester de Basilea i Gürzenich-Orchester de Colònia. Actua habitualment amb Alain Planès, Christophe Coin, Andreas Staier, Jean-François Heisser, Justin Taylor i Olivier Baumont, amb qui va enregistrar el disc À Madame al Palau de Versalles.

La seva discografia és eclèctica i comprèn dos segles, des de Vivaldi fins a melodies i quartets romàntics, amb predilecció pel Classicisme i en particular Haydn.

Paral·lelament a la seva activitat concertística, Julien Chauvin també es dedica a la docència en el marc de sessions orquestrals o classes magistrals al Conservatoire National Supérieur de Musique et de Danse de París, així com al de Lió, a l’École Normale de Musique de París, a l’Acadèmia de l’Opéra de París o amb l’Orchestre Français des Jeunes.

Julien Chauvin toca un violí Giuseppe Guadagnini del 1780 cedit com a part del projecte Adopta un Músic, una iniciativa de Music Masterpiece de Lugano.