Petit Palau Cambra F11 - James Newby | Palau de la Música Catalana

James Newby
—Joves talents internacionals
Petit Palau Cambra | ECHO Rising Stars | Primavera LIFE – Lied Festival Victoria de los Ángeles 2023
Diumenge, 7 de maig de 2023 – 12 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Aquest concert s'inclou dins de la programació del Primavera LIFE – Lied Festival Victoria de los Ángeles 2023
Programa
James Newby, baríton
Joseph Middleton, piano
Gustav Mahler (1860-1911)
Ablösung im Sommer
Ernest Chausson (1856-1899)
Le colibri
John Ireland (1879-1962)
The three ravens
Johannes Brahms (1833-1897)
Lerchengesang, op. 70/2
Gabriel Fauré (1845-1924)
Le papillon et la fleur, op. 1/1
Roger Quilter (1877-1953)
The wild flower’s song, op. 20/2
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Das Veilchen, KV 476
Serguei Rakhmàninov (1873-1943)
Ditja, kak cvetok ty prekrasna
Judith Bingham (1952)
Casanova in lockdown
Obra d’encàrrec del Barbican i l’European Concert Halls Organisation en el marc de l’ECHO Rising Stars (estrena a l’Estat espanyol)
Michael Flanders (1922-1975) & Donald Swann (1923-1994)
The whale
Franz Schubert (1797-1828)
Die Forelle, D. 550
Rebecca Clarke (1886-1979)
The seal man
Gustav Mahler
Des Antonius von Padua Fischpredigt
Cole Porter (1891-1964)
Tale of the Oyster
Durada aproximada del concert: 60 minuts, sense pausa.

#clàssics #jovestalents
Poema
regal
un poema pot contenir
el sentit total del món.

aquest poema conté
un dibuix fugaç
creat per uns núvols.

la capsa és vermella,
el títol n’és el llaç.

obro mans i ulls.
abandono el text

Eduard Escoffet
El terra i el cel (LaBreu Edicions, 2013)
Comentari
Casanova entre flora i fauna
L’any 1785 Giacomo Casanova establí amistat amb el comte Waldstein, que, com ell, era membre de la maçoneria francesa. L’aristòcrata oferí al llegendari seductor, que aleshores ja vorejava la seixantena, el càrrec de responsable de la biblioteca del seu palau a Dux, Bohèmia. Seria la tasca que Casanova desenvoluparia fins a la seva mort, que s’esdevingué l’any 1798. És durant aquest període, concretament a partir del 1789, que el venecià emprendria la redacció les seves monumentals memòries titulades Histoire de ma vie. Un any abans, però, ja havia escrit Histoire de ma fuite des prisons de la Republique de Venise qu’on apelle Les Plombs, on relatà la seva novel·lesca fuga, el 31 d’octubre de 1756, de la presó on havia ingressat un any abans acusat d’ateisme i ocultisme.

En aquest text s’ha basat la compositora i mezzosoprano anglesa Judith Bingham per crear Casanova in lockdown, l’obra que interpretaran avui James Newby i Joseph Middleton i que han situat al centre del programa. Serà l’estrena a l’Estat espanyol d’aquesta “Escena per a baríton i piano” encarregada per l’ECHO Rising Stars que va veure la llum el 2021. Bingham adopta l’estructura d’una cantata barroca italiana en la qual s’alternen tres recitatius amb tres àries sostingudes pel subtil balanceig d’una barcarola, originàriament una cançó popular que entonaven els gondolers venecians.

Emmarcant la peça de Judith Bingham, Newby i Middleton han concebut un programa original i eclèctic cohesionat per una línia temàtica evident i que porta per títol Flora i fauna. El primer bloc de quatre cançons té aus com a protagonistes, com el cucut i el rossinyol (Mahler), el colibrí (Chausson), el corb (Ireland) o l’alosa (Brahms), mentre que el segon inclou peces de Fauré, Quilter, Mozart i Rakhmàninov vinculades a les flors, des de les silvestres fins a les violetes.

El món animal, en les seves formes més variades, reapareix per cloure el recital amb una sèrie de cançons radicalment contrastants. Clàssics com La truita de Schubert o La prèdica als peixos de sant Antoni de Pàdua de Mahler s’alternen amb peces tan dispars com La balena, creació del duet còmic anglès Flanders & Swann, o El conte de l’ostra de Cole Porter. Un bloc final humorístic que troba el contrapunt dramàtic en la colpidora The seal man, cançó de la compositora britànica Rebecca Clarke basada en un poema de John Masefield.

Antoni Colomer, crític musical
Biografies
James Newby, baríton
Joseph Middleton, piano
Biografies
©Ben Mckee
©Ben Mckee
James Newby, baríton
Artista presentat pel Barbican Hall per al programa ECHO Rising Stars

Va ser nomenat Artista de Nova Generació de la BBC i estrella emergent de l’Orchestra of the Age of Enlightenment. Va ser nominat pel Barbican Hall per al programa ECHO Rising Stars i s’està presentant en recitals arreu d’Europa aquesta temporada 2022-23. Estudia amb Robert Dean.

Guanyador del Premi Richard Tauber 2015 a la millor interpretació de lieder de Schubert al Concurs Internacional de Cançó del Wigmore Hall/Kohn, des d’aleshores hi ha gaudit d’una estreta relació. Recentment en destaca una interpretació de Die schöne Müllerin amb Simon Lepper.

També ha estat guardonat amb el prestigiós Premi Borletti-Buitoni Trust, en reconeixement i suport al seu estatus emergent com un dels joves músics més destacats de la seva generació, i aquest estiu cantarà Mahler amb Mitsuko Uchida en el marc de les celebracions del vintè aniversari al Wigmore Hall.

El llançament del seu CD de debut en solitari I wonder as I wander amb el segell BIS Records el 2020 amb el pianista Joseph Middleton va guanyar el Diapason d’Or Découverte, descrit per la «Gramophone Magazine» com “una actuació que marca el to, tot anunciant Newby com un artista impressionant”.

El setembre del 2019 es va unir a l’Ensemble de la Staatsoper de Hannover, on l’any 2021 va ser especialment elogiat pel seu debut com a Eddy de Greek de Mark-Anthony Turnage. Entre altres debuts importants seus a Hannover hi el rol de Guglielmo de Così fan tutte i el paper protagonista de Ievgueni Oneguin.

La propera temporada debutarà a l’òpera francesa com a Junker de Der Schatzgräber de Schreker, a l’Opéra National du Rhin; debutarà a la Komische Oper de Berlín com a Guglielmo; cantarà la part d’Enees a Dido i Enees de Purcell al Grange Festival, i més endavant debutarà a la Garsington Opera, al Theater an der Wien i al Gran Teatre del Liceu.

Entre els seus concerts aquesta temporada destaquen La Creació de Haydn amb l’Orquestra Filharmònica d’Eslovènia, sota la batuta de Bart Van Reyn, i El Messies de Händel amb Harry Christophers i The Sixteen. Entre les seves anteriors aparicions en concert cal esmentar Berlioz amb la BBC Symphony Orchestra, Mozart amb la London Philharmonic Orchestra i Händel amb la Britten Sinfonia. També ha aparegut en un altre repertori barroc amb els directors David Bates, Jonathan Cohen i John Butt, ha fet gires per Europa amb l’Orchestra of the Eighteenth Century interpretant Bach i ha debutat als Estats Units amb la Cincinnati Symphony Orchestra i Juanjo Mena.
Següent biografia
Biografies
Joseph Middleton, piano
Està especialitzat en l’art de l’acompanyament de cançons i música de cambra i ha estat aclamat internacionalment en aquest camp. Descrit per la «BBC Music Magazine» com “una de les estrelles més brillants del món de la cançó i el lied”, també ha estat qualificat com “la flor i nata de la nova generació” per «The Times» i com “un acompanyant perfecte” per «Opera Now».

Col·labora amb cantants de renom internacional, com Sir Thomas Allen, Louise Alder, Ian Bostridge, Dame Sarah Connolly, Iestyn Davies, Fatma Said, Samuel Hasselhorn, Wolfgang Holzmair, Christian Karg, Katarina Karnéus, Angelika Kirchschlager, Dame Felicity Lott, John Mark Ainsley, Ann Murray, James Newby, Mark Padmore, Miah Persson, Allan Clayton, Matthew Rose, Carolyn Sampson i Roderick Williams. Col·labora amb joves estrelles musicals emergents i programa habitualment les seves pròpies sèries per a la BBC Radio 3.

Les recents temporades l’han portat al Wigmore Hall, Royal Opera House i Royal Festival Hall de Londres, Konzerthaus de Viena, Concertgebouw i Muziekgebouw d’Amsterdam, Filharmònica de Colònia, les òperes d’Estrasburg, Frankfurt, Lilla i Göteborg , Boulez Saal de Berlín, Musée d’Orsay de París, Tonhalle de Zuric, De Singel d’Anvers, Filharmònica de Luxemburg, Bozar de Brussel·les, Oji Hall de Tòquio i Alice Tully Hall de Nova York. Actua amb regularitat als festivals d’Ais de Provença, Aldeburgh, Edimburg, Munic, Schubertiade Schwarzenberg i Hohenems, Stuttgart, Frankfurt, Ravinia, el Japó, San Francisco, Toronto i Vancouver, així com als BBC Proms.

Té una discografia creixent, per als segells Harmonia Mundi, BIS, Chandos i Signum Records, que li ha valgut les distincions Diapason D’or, Edison Award, Prix Caecilia, així com nombroses nominacions als premis Gramophone i BBC Music Magazine.

És director del Leeds Lieder, músic resident del Pembroke College de Cambridge i professor i membre de la seva alma mater, la Royal Academy of Music. El 2017 va rebre el Premi a l’Artista Jove de l’Any de la Royal Philharmonic Society.
Textos
Textos
Gustav Mahler (1860-1911)
Ablösung im Sommer – Relleu a l’estiu
Cançó popular, apareix a Des Knaben Wunderhorn
Kuckuck hat sich zu Tode gefallen
An einer grünen Weiden,
Kuckuck ist tot! Kuckuck ist tot!
Wer soll uns jetzt den Sommer Lang
Die Zeit und Weil vertreiben?
El cucut ha mort
en caure del verd salze,
el cucut és mort! El cucut és mort!
Qui doncs ens farà passar l’estona
durant tot l’estiu?
Ei, das soll tun Frau Nachtigall,
Die sitzt auf grünem Zweige;
[Die kleine, feine Nachtigall,
Die liebe, süße Nachtigall!]¹Sie singt und springt, ist allzeit froh,
Wenn andre Vögel schweigen.
Ep!, ho farà el senyor rossinyol,
que es troba entre el verd fullatge;
el petit i delicat rossinyol,
l’adorable, el dolç rossinyol!
Ell canta i saltirona, i sempre és feliç,
fins i tot quan els altres ocells callen.
Wir warten auf Frau Nachtigall,
Die wohnt im grünen Hage,
Und wenn der Kukuk zu Ende ist,
Dann fängt sie an zu schlagen!
Esperem el senyor rossinyol
que viu al verd bosquet,
i quan al cucut li arriba la seva fi,
llavors ell comença a cantar!
Ernest Chausson (1856-1899)
Le colibri, op. 2/7 – El colibrí
Text de Charles-Marie-René Leconte de Lisle (1818-1894)
Le vert colibri, le roi des collines,
Voyant la rosée et le soleil clair,
Luire dans son nid tissé d’herbes fines,
Comme un frais rayon s’échappe dans l’air.
El verd colibrí, rei dels turons,
veient la rosada i el sol clar
brillar al seu niu teixit amb fines herbes,
com un fresc esclat alça el vol.
Il se hâte et vole aux sources voisines,
Où les bambous font le bruit de la mer,
Où l’açoka rouge aux odeurs divine
S’ouvre et porte au coeur un humide éclair.
S’acuita i vola a les fonts properes,
on els bambús fan el soroll del mar,
on el vermell hibiscus d’aromes divines
s’obre i du al cor un humit esclat.
Vers la fleur dorée, il descend, se pose,
Et boit tant d’amour dans la coupe rose,
Qu’il meurt, ne sachant s’il l’a pu tarir!
Baixa cap a la flor daurada, s’hi posa,
i beu tant d’amor a la copa rosa,
que mor sense saber si l’ha poguda assecar!
Sur ta lèvre pure, ô ma bien-aimée,
Telle aussi mon âme eut voulu mourir,
Du premier baiser qui l’a parfumée.
Sobre el teu pur llavi, o estimada,
així la meva ànima hagués volgut morir:
pel primer bes que l’ha perfumada.
John Ireland (1879-1962)
The three ravens – Els tres corbs
There were three ravens sat on a tree,
Down a down hey down hey down.
They were as black as they might be.
With a down.
Then one of them said to his mate:
“Where shall we our breakfast take?”
With a down derry derry derry down down.
Hi havia tres corbs asseguts en un arbre,
Down a down hey down hey down.
Més negres no podien ser.
With a down.
Llavors un d’ells va dir al seu company:
“On esmorzarem avui?”
With a down derry derry derry down down.
Down in yonder greenfield,
There lies a knight slain under his shield.
His hounds they lie down at his feet.
So, well they can their master keep.
Més avall, en el frondós camp,
hi ha un cavaller mort sota el seu escut;
els seus gossos jauen als seus peus
per així protegir bé el seu amo.
His hawks they fly so eagerly.
There is no fowl dare him come nigh.
But down there comes a fallow doe,
As great with young as she might go.
Els seus falcons volen amb tanta energia
que cap au gosa apropar-s’hi.
Però d’enllà s’acosta una noia,
més bona amb el jove no podia ser.
She lifted up his bloody head.
And kissed his wounds that were so red.
She got him up upon her back.
And carried him to an earthen lake.
Va aixecar el seu cap ensangonat
i li va besar les roges ferides.
Se’l carregà a l’esquena
i el va portar a un fangar.
She buried him before the prime,
She was dead herself ere evensong time:
Now God send every gentleman,
Such hounds, such hawks and such a Leman!
El va enterrar abans la Prima,
ella mateixa morí durant les Vespres:
envieu Senyor, a cada cavaller,
tals gossos, tal falcons i tal amant!
Johannes Brahms (1833-1897)
Lerchengesang, op. 70/2 – El cant de l’alosa
Text de Karl August Candidus (1817-1872)
Ätherische ferne Stimmen,
Der Lerchen himmlische Grüße,
Wie regt ihr mir so süße
Die Brust, ihr lieblichen Stimmen!
Veus delicades i llunyanes,
la salutació celestial des les aloses:
com dolçament emocioneu
el meu cor, veus adorables!
Ich schließe leis mein Auge,
Da ziehn Erinnerungen
In sanften Dämmerungen,
Durchweht vom Frühlingshauche.
Tanco els ulls a poc a poc,
i aleshores tornen els records
de dolços capvespres,
envaïts per l’alè de la primavera.
Gabriel Fauré (1845-1924)
Le papillon et la fleur, op. 1/1 – La papallona i la flor
Text de Victor Hugo (1802-1885)
La pauvre fleur disait au papillon céleste :
Ne fuis pas !
Vois comme nos destins sont différents. Je reste,
Tu t’en vas !
Pourtant nous nous aimons, nous vivons sans les hommes
Et loin d’eux,
Et nous nous ressemblons, et l’on dit que nous sommes
Fleurs tous deux !
La pobra flor deia a la celeste papallona:
–No fugis!
Mira que diferents són els nostres destins. Jo em
quedo, tu marxes!
Tanmateix ens estimem, vivim sense els homes
i lluny d’ells,
i ens assemblem, i diuen que som
flors totes dues!
Mais, hélas ! l’air t’emporte et la terre m’enchaîne.
Sort cruel !
Je voudrais embaumer ton vol de mon haleine
Dans le ciel !
Mais non, tu vas trop loin ! – Parmi des fleurs sans nombre
Vous fuyez,
Et moi je reste seule à voir tourner mon ombre
À mes pieds.
Malauradament l’aire se t’enduu i la terra m’encadena,
sort cruel!
Voldria perfumar el teu vol amb el meu alè
en el cel!
Però no, vas massa lluny! Enmig de nombroses flors
fuges,
i jo em quedo sola, veient voltar la meva ombra
als meus peus.
Tu fuis, puis tu reviens ; puis tu t’en vas encore
Luire ailleurs.
Aussi me trouves-tu toujours à chaque aurore
Toute en pleurs !
Oh ! pour que notre amour coule des jours fidèles,
Ô mon roi,
Prends comme moi racine, ou donne-moi des ailes
Comme à toi !
Fuges, tornes, i tornes a marxar
a mostrar-te en una altra banda.
Per això em trobes a cada aurora
desfeta en plors!
Oh, perquè el nostre amor gaudeixi de dies feliços,
oh reina meva,
arrela’t com jo, o dona’m ales
com tens tu!
Roger Quilter (1877-1953)
The wild flower’s song, op. 20/2 – La cançó de la flor silvestre
Text de William Blake (1757-1827)
As I wander’d the forest,
The green leaves among,
I heard a wild flower
Singing a song:
Passejant pel bosc,
entre unes fulles verdes,
vaig sentir una flor silvestre
que cantava una cançó:
“I slept in the earth
In the silent night,
I murmur’d my fears
And I felt delight.
“Vaig dormir al ras,
en la nit silenciosa,
mormolant els meus temors,
i vaig sentir felicitat.
"In the morning I went
As rosy as morn
To seek for a new Joy,
But I met with scorn”.
L’endemà em vaig llevar
tan optimista com el matí,
a cercar una nova alegria,
però vaig topar-me amb el menyspreu”.
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Das Veilchen, KV 476 – La violeta
Text de Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)
Ein Veilchen auf der Wiese stand,
gebückt in sich und unbekannt;
es war ein herzigs Veilchen.
Da kam ein’ junge Schäferin
mit leichtem Schritt und munterm Sinn
daher, daher,
die Wiese her und sang.
Al prat hi havia una violeta
vinclada i desconeguda;
era una violeta preciosa.
Va arribar una jove pastoreta
amb pas lleuger i alegre esperit,
per aquí i per allá
pel prat cantava.
Ach! denkt das Veilchen, wär’ ich nur
die schönste Blume der Natur,
ach, nur ein kleines Weilchen,
bis mich das Liebchen abgepflückt
und an dem Busen matt gedrückt,
ach, nur, ein Viertelstündchen lang!
Ai, pensava la violeta, si fos jo
la flor més bella de la naturaleza
ah, només un breu instant.
Se m’atansaria l’estimada, em colliría
i al seu pit m’estrenyeria
ni que fos tan sols un quart.
Ach, aber ach! Das Mädchen kam
und nicht in acht das Veilchen nahm,
ertrat das arme Veilchen.
Es sank und starb, und freut’ sich noch:
und sterb’ ich denn, so sterb’ ich doch
durch sie, durch sie,
zu ihren Füßen doch!
Però, ai, la noia va venir
i no en va fer cas,
sinó que trepitjà la pobra violeta.
S’enfonsà i va morir, però alegre:
em moro, però em moro
per ella, a través d’ella,
als seus peus!
Das arme Veilchen! es war ein herzigs Veilchen.
La pobra violeta, era una alegre violeta.
Serguei Rakhmàninov (1873-1943)
Ditja, kak cvetok ty prekrasna – Ets com una flor
Text d’Aleksei Nikolaievitx Pleixtxeiev (1825-1893), basat en un poema de Heinrich Heine (1797-1856)
Ditja, kak cvetok ty prekrasna,
Svetla, i chista, i mila.
Smotrju na tebja, i ljubujus',
I snova dusha ozhila...
Ets com una flor
tan graciosa, i tan bella i tan pura
et miro i la melangia
es desperta dins el meu cor.
Okhotno b tebe na golovku
Ja ruki svoi vozlozhil;
Prosja chtoby Bog tebja vechno
Prekrasnoj i chistoj khranil.
Em sento com si hagués de posar
les meves mans sobre el teu cap,
pregant que Déu et guardi,
tan pura, tan bella i tan graciosa.
Judith Bingham (1952)
Casanova in lockdown – Casanova en el confinament
Text de Judith Bingham, basat en extrets de l’Histoire de ma vie de Giacomo Casanova (1725-1798)

©2020 by Peters Edition Limited, London
Reproducció del text per gentilesa i autorització dels editors.
Recit:
It was only a misunderstanding – honestly! I was wooing the wife of Signor Zorzi, - successfully I might add. How was I to know I had a rival? And of all the rivals a man could choose: Condulmer, Condulmer, the Inquisitor! Of course, he knew he’d never get the lady with me on the scene, not with my charm, my looks, - my skill! So, he had me arrested on trumped up charges – contraband salt! – ridiculous! And then they found my Kabbalah.

Sincerament, només va ser un malentès. Estava fent la cort a l'esposa del senyor Zorzi, amb èxit, podria afegir. Com podia saber que tenia un rival? I de tots els rivals que un home podia escollir: Condulmer, Condulmer l'Inquisidor! Per descomptat, ell sabia que mai arribaria a la dama amb mi a l'escena, no amb el meu encant, el meu aspecte, la meva habilitat! Així que em va fer arrestar amb càrrecs inventats: sal de contraban! –ridícul! I després van trobar la meva Càbala.
Arietta:
I was an affront, they said, to decency and religion: probably true! Blasphemer! Degenerate! For a while I thought they’d burn me at the stake.

Vaig ser un afront, van dir, a la decència i la religió: probablement cert! Blasfem! Degenerat! Durant un temps vaig pensar que em cremarien a la foguera.
Recit:
Condulmer had me just where he wanted, on my knees, begging, pleading. They didn’t even charge me or tell me my sentence. As they dragged me out, Condulmer smiled: we both knew what that meant!

En Condulmer em tenia just on volia, de genolls, suplicant, suplicant. Ni tan sols em van acusar, ni em van llegir la sentència. Mentre m'arrossegaven fora, Condulmer va somriure: tots dos sabíem què significava allò!
Aria:
Across the Ponte dei Sospiri Bridge of Sighs, to the Doge’s Palace. Under the roof were the cells called I Piombi. Cells as dark as night, freezing in winter, an oven in summer. Rats as big as rabbits. Chimerical hopes give way to a terrible despair: the midnight bell: madness, howling, cursing, cursing the world.
Ah pieta, signori miei, ah pieta, pieta di me! (Ah pity, my lords, have pity on me!)

A través del Pont dels Sospirs, cap al Palau del Dux. Sota el sostre hi havia les cel·les anomenades I Piombi. Cel·les tan fosques com la nit, gelades a l'hivern, un forn a l'estiu. Rates tan grans com conills. Les esperances quimèriques donen pas a una terrible desesperació: la campana de la mitjanit: bogeria, udols, maleir, maleir el món.
Ah pietà, signori miei, ah pietà, pietà di me! (Ah, pietat, senyors, tingueu pietat de mi!)
Recit:
I longed for Hell, just to have some companionship. I yearned for the company of a murderer, a maniac, a man with a stinking disease, - a bear! Solitude drives one to despair; only sleep brings relief. Oh Dei, è giorno ovver notte? (O God, is it day or night?)

Vaig anhelar l'infern, només per tenir companyia. Anhelava la companyia d'un assassí, un maníac, un home amb una malaltia pudent –un ós! La solitud condueix a la desesperació; només el son aporta alleujament. Oh Dei, è giorno ovver notte? (Oh Déu, és de dia o de nit?)
After many months, escape was the only option. I was swopping books with another prisoner: Balbi, a Venetian nobleman. Scurrilous rogue – sleazy! I managed to send him an iron hook, sharpened to a point. It was most amusing, how I got the hook to him – ha ha – gnocchi swimming in butter – ha ha – but I’ll tell you that another time.
Després de molts mesos, la fugida era l'única opció. Feia intercanvi de llibres amb un altre presoner: Balbi, un noble venecià. Maleït murri! Vaig aconseguir donar-li un ganxo de ferro, ben afilat. Va ser molt divertit, com li vaig ficar el ganxo –ha ha– gnocchi nedant en mantega –ha ha–, però us ho explicaré en un altre moment.
Balbi was able to take out some bricks from the ceiling of his cell, and then make a hole through the wall of my cell. On the 31st of October, 1756, we climbed up into the roof, peeled back a lead pane, and climbed out.
En Balbi va ser capaç de treure alguns maons del sostre de la seva cel·la, i després fer un forat a la paret de la meva cel·la. El 31 d'octubre de 1756, vam escalar al sostre, vam treure’n un panell de plom i vam sortir.
Oh, the sea air from the lagoon – we were free!
And then the midnight bell from San Marco rang in All Saints Day.
Oh, l'aire marí de la llacuna, estàvem lliures!
I després va sonar la campana de mitjanit de San Marco, en el Dia de Tots Sants.
Down we went, the descent terrifying - sheets and napkins served as ropes. We should have broken our necks, but the saints were with us. Finally we reached the ground, and ran for a gondola. As the oar turned, I wept.
Vam baixar, un descens aterridor –llençols i tovalloles servien de cordes. Ens podríem d'haver trencat el coll, però els sants estaven amb nosaltres. Finalment vam arribar a terra i vam córrer cap a una góndola. Tan bon punt el rem es posà en moviment, vaig plorar.
Aria:
Not for ever is the sea turbulent,
Not for ever is the sky overcast,
In time life will smile again,
In time, all things will change,
The wind will alter, the tide will turn,
Life will get better or worse – who knows?

No per sempre el mar és turbulent,
no per sempre el cel ennuvolat.
Amb el temps la vida tornarà a somriure.
Amb el temps, tot canviarà.
El vent canviarà, la marea canviarà,
la vida serà millor o pitjor, qui ho sap?
Michael Flanders (1922-1975) & Donald Swann (1923-1994)
The whale – La balena
The bottle-nosed whale is a furlong long,
and likewise wise,
But headstrong strong,
And he sings this very lugubrious song,
As he sails through the great antarctic ocean blue
La balena –o catxalot– fa uns dos-cents metres,
i és igualment sàvia,
però amb el cap molt fort,
i canta aquesta lúgubre cançó
mentre navega a través del gran i blau oceà Antàrtic:
Oh, why do I swim through seas antarctical?
Freezing cold in every particle
Some porpoises invited me
to come and join their school
They brought me here and then swam away,
and shouted April Fool!
“Per què nedo a través de mars àrtics?
Freda, congelada en cada partícula
algunes marsopes em van convidar
a unir-me al seu banc
em van dur aquí i després partiren nedant
i cridant “innocentada!”
If I ever catch that school of porpoises
They won't get no Habeas Corpuses
I'm lost and alone in a frozen zone and I'm almost
frozen too.
Si mai atrapo aquest banc de marsopes
no tindran cap Habeas Corpus.
Estic perduda i sola en una zona congelada i jo gairebé
també estic congelada.
A shivering, quivering bottle-nosed whale
The bottle-nosed whale with the flu...
Ch oo-ch oo-ch oo-ah Tshcoo....
Oh I used to play like a gay Leviathan
Ugh huh huh huh... huh huh huh
Squirting up jets like a soda siphon Whooosh!
Una balena tremolosa i fremint,
Una balena amb la grip...
Ch oo-ch oo-ch oo-ah Tshcoo....
Oh, solia jugar com un alegre Leviatan
Ugh huh huh huh... huh huh huh
Rajant a dolls com un sifó de refresc!
Now every time I try
to lift my hanky to my nose
A great harpoon goes whistling by,
to a shout of “There she blows!”
Ara cada vegada que intento
acostar-me el mocador al nas
un gran arpó passa xiulant,
mentre algú crida “Allà bufa!”
I like my oceans equatorial Oooo....
Where the water's warm and the breeze less boreal
M'agraden els meus oceans equatorials ooo....
On les aigües són càlides i la brisa menys boreal.
It's Fahrenheit minus twenty-nine,
and I don't know what to do
A rubbery, blubbery bottle-nosed whale
The bottle-nosed whale with the flu...
Ch oo-ch oo-ch oo-ah Tshcoo....
Estic a menys vint-i-nou graus Fahrenheit,
i no sé què fer.
Una balena gomosa i ploramiques, de cap d'olla,
una balena amb la grip...
Ch oo-ch oo-ch oo-ah Tshcoo....
The bottle-nosed whale is a furlong long
and likewise wise
But headstrong strong
And he sings this very lugubrious song
As he sails through the ocean blue
La balena –o catxalot– fa uns dos-cents metres,
i és igualment sàvia,
però amb el cap molt fort,
i canta aquesta lúgubre cançó
mentre navega a través del gran i blau oceà.
Though red your nose,
though your toes are froze,
Though cold it seems to you
Remember the tale of the bottle-nosed whale
Who has not even got his own hot water bot
The bottle-nosed whale with the flu...
Encara que tingui el nas vermell,
els dits dels peus congelats,
malgrat que us sembli fred,
recordeu el conte de la balena
que ni tenia la seva pròpia bossa d'aigua calenta!
La balena amb la grip...
Franz Schubert (1797-1828)
Die Forelle, D. 550 – La truita
Text de Christian Friedrich Daniel Schubart (1739-1791)
In einem Bächlein helle,
Da schoß in froher Eil
Die launische Forelle
Vorüber, wie ein Pfeil:
Ich stand an dem Gestade
Und sah in süsser Ruh
Des muntern Fischleins Bade
Im klaren Bächlein zu.
En un clar rierol,
s’apressava alegremente
una truita juganera,
que passà rabent com una fletxa.
Jo era a la riba
i en un dolç assossec
contemplava el bany
de l’eixerit peix al clar rierol.
Ein Fischer mit der Ruthe
Wol an dem Ufer stand,
Und sah’s mit kaltem Blute,
Wie sich das Fischlein wand.
So lang dem Wasser Helle,
So dacht’ ich, nicht gebricht,
So fängt er die Forelle
Mit seiner Angel nicht.
Un pescador amb la seva canya
es posà vora l’aigua,
i mirava impassible
com es movia el peix.
Mentre l’aigua es mantingui clara
i no s’enterboleixi, vaig pensar,
no podrà pescar la truita
amb el seu ham.
Doch endlich ward dem Diebe
Die Zeit zu lang; er macht
Das Bächlein tückisch trübe:
Und eh’ ich es gedacht,
So zuckte seine Ruthe;
Das Fischlein zappelt dran;
Und ich, mit regem Blute,
Sah die Betrogne an.
Finalment el lladre se’n va cansar.
Ell el pèrfid enterbolí
les aigües del rierol
i abans no me n’adonés,
va fer tal estrebada amb la canya
que capturà el peixet.
I jo, amb la sang alterada,
mirava irat la presa enganyada.
Rebecca Clarke (1886-1979)
The seal man – L’home foca
Text de John Masefield (1878-1967)
And he came by her cabin
to the west of the road, calling.
There was a strong love came up in her at that,
and she put down her sewing on the table,
and “Mother”, she says,
“There's no lock, and no key, and no bolt, and no door.
There's no iron, nor no stone, nor anything at all
will keep me this night from the man I love”.
And she went out into the moonlight to him,
there by the bush where the flow'rs is pretty,
beyond the river.
I va anar cap a la seva cabana,
a l'oest de la carretera, cridant-la.
Hi havia un fort amor en ella,
així que va deixar la costura sobre la taula,
i “Mare”, digué,
“No hi ha pany, ni clau, ni forrellat, ni porta.
No hi ha ferro, ni pedra, ni res que
aquesta nit m'allunyi de l'home que estimo”.
I anà cap a ell sota la llum de la lluna
allà, al costat de l'arbust, on les flors són
boniques, més enllà del riu.
And he says to her:
“You are all of the beauty of the world,
will you come where I go, over the waves of the sea?”
And she says to him:
“My treasure and my strength, she says,
I would follow you on the frozen hills, my feet
bleeding”.
Then they went down into the sea together,
and the moon made a track on the sea,
and they walked down it;
it was like a flame before them.
I ell li diu:
“Tu ets tota la bellesa del món,
vindràs allà on jo vaig, per les ones del mar?”
I ella li diu:
“El meu tresor i la meva força..., diu,
et seguiria pels turons congelats, amb els peus
sagnant”.
Després van baixar al mar junts.
i la lluna dibuixà una pista sobre el mar,
i van caminar per ella;
era com una flama davant d’ells.
There was no fear at all on her;
only a great love like the love of the Old Ones,
that was stronger than the touch of the fool.
She had a little white throat, and little cheeks like
flowers,
and she went down into the sea with her man,
who wasn't a man at all.
She was drowned, of course.
It's like he never thought that she wouldn't bear the
sea like himself.
She was drowned, drowned.
Ella no tenia cap por;
només un gran amor com l'amor dels vells,
que és més fort que el cop de puny del boig.
Tenia una gola blanca petita, i petites galtes com
flors,
i va endinsar-se en el mar amb el seu home,
que no era un home en absolut.
Es va ofegar, és clar.
Potser no es va plantejat mai que ella no podia
suportar el mar com ell.
Es va ofegar, ofegar.
Gustav Mahler
Des Antonius von Padua Fischpredigt – El sermó de sant Antoni de Pàdua als peixos
Antonius zur Predigt
Die Kirche findt ledig.
Er geht zu den Flüssen
und predigt den Fischen;
Sie schlagen mit den Schwänzen,
Im Sonnenschein glänzen.
Sant Antoni arriba per fer el seu sermó
i troba l’església buida.
Aleshores se’n va cap al riu
a predicar als peixos;
Els peixos mouen les cues
que brillen amb la llum del sol.
Die Karpfen mit Rogen
Sind allhier gezogen,
Haben d'Mäuler aufrissen,
Sich Zuhörens beflissen;
Kein Predigt niemalen
Den Karpfen so g'fallen.
Les carpes amb els seus ous
s’hi han acostat,
amb les boques ben obertes
escoltant amb atenció.
Mai cap sermó
havia agradat tant a les carpes.
Spitzgoschete Hechte,
Die immerzu fechten,
Sind eilend herschwommen,
Zu hören den Frommen;
Kein Predigt niemalen
Den Hechten so g'fallen.
Els lluços de boca punxeguda
que sempre s’estan barallant,
han vingut nedant veloços
per escoltar el sant.
Mai cap prèdica
havia agradat tant als lluços.
Auch jene Phantasten,
Die immerzu fasten;
Die Stockfisch ich meine,
Zur Predigt erscheinen;
Kein Predigt niemalen
Den Stockfisch so g'fallen.
També les fantàstiques criaturas
que sempre fan dejuni,
em refereixo als bacallans,
han vingut per escoltar-lo.
Mai cap prèdica
havia agradat tant als bacallans.
Gut Aale und Hausen,
Die Vornehme schmausen,
Die selbst sich bequemen,
Die Predigt vernehmen:
Kein Predigt niemalen
den Aalen so g'fallen.
Les anguiles i els esturions d’alta nissaga,
que són plats de grans banquets,
s’han pres la molestia
d’escoltar el sermó.
Mai cap prèdica
havia agradat tant a les anguiles.
Auch Krebse, Schildkroten,
Sonst langsame Boten,
Steigen eilig vom Grund,
Zu hören diesen Mund:
Kein Predigt niemalen
den Krebsen so g'fallen.
Els crancs, i les tortugues també,
sempre tan lentes,
han emergit de pressa del Fons
per escoltar la seva veu.
Mai cap prèdica
havia agradat tant als crancs.
Fisch große, Fisch kleine,
Vornehm und gemeine,
Erheben die Köpfe
Wie verständge Geschöpfe:
Auf Gottes Begehren
Die Predigt anhören.
Els peixos, grans i petits,
els més selectes i els més comuns,
aixequen els seus caps
com criatures intel·ligents:
per voluntat divina
escolten el sermó.
Die Predigt geendet,
Ein jeder sich wendet,
Die Hechte bleiben Diebe,
Die Aale viel lieben.
Die Predigt hat g'fallen.
Sie bleiben wie alle.
Acabat el sermó,
cadascun fa mitja volta,
els lluços romanen essent lladres,
les anguiles grans amants.
La prèdica els ha agradat,
però segueixen essent els mateixos d’abans.
Die Krebs gehn zurücke,
Die Stockfisch bleiben dicke,
Die Karpfen viel fressen,
die Predigt vergessen.
Die Predigt hat g'fallen.
Sie bleiben wie alle.
Els crancs segueixen caminen a reculons,
els bacallans no canvien en res,
les carpes segueixen afartant-se,
i el sermó s’ha oblidat.
La prèdica els ha agradat,
però segueixen essent els mateixos d’abans.
Cole Porter (1891-1964)
Tale of the oyster – El conte de l’ostra
Down by the sea lived a lonesome oyster
Every day getting sadder and moister
He found his home life awf'lly wet
And longed to travel with the upper set
Poor little oyster
A la vora del mar vivia una ostra solitaria
cada dia més trista i humida
trobava la seva vida casolana terriblement molla
u anhelava viatjar “en primera classe”
pobra petita ostra.
Fate was kind to that oyster we know
When one day the chef from the Park Casino
Saw that oyster lying there
And said “I'll put you on my bill of fare”.
Lucky little oyster
El destí fou amable amb l'ostra de la qual parlem
quan un dia el xef del Park Casino
va veure l’ostra allà tirada
i va dir: “Et posaré a la meva carta”
petita ostra afortunada.
See him on his silver platter
Watching the queens of fashion chatter
Hearing the wives of millionaires
Discuss their marriages and their love affairs
Thrilled little oyster
Mireu-la al plat de plata
veient les reines de les xafarderies de moda
sentint les esposes dels milionaris
debatent sobre els seus matrimonis i afers amorosos
petita ostra emocionada.
See that bivalve social climber
Feeding the rich Mrs. Hoggenheimer
Think of his joy as he gaily glides
Down to the middle of her gilded insides
Proud little oyster
Mireu aquest grimpador social bivalve
alimentant la rica Sra. Hoggenheimer
penseu en la seva alegria mentre llisca
cap a les seves daurades entranyes
petita ostra orgullosa.
After lunch Mrs. H. complains
And says to her hostess, “I've got such pains
I came to town on my yacht today
But I think I'd better hurry back to Oyster Bay”.
Scared little oyster
Després de dinar, la Sra. H. es queixa
i li diu a la seva amfitriona, “Tinc tants dolors...
Avui he vingut a la ciutat en el meu iot però crec que
és millor que m'afanyi a tornar a Oyster Bay”.
Petita ostra espantada.
Off they go through the troubled tide
The yacht rolling madly from side to side
They're tossed about till that fine young oyster
Finds that it's time he should quit his cloister
Up comes the oyster
Marxen a través de la marea agitada
el iot en un boig vaivé de costat a costat,
són sacsejats fins que la bella i jove ostra
troba que és hora de sortir del seu claustre.
L'ostra és regurgitada i torna
Back once more where he started from
He murmured, “I haven't a single qualm
For I've had a taste of society
And society has had a taste of me”.
Wise little oyster
de nou allà va començar.
Va murmurar: “No tinc cap escrúpol
perquè he tastat la societat
i la societat m'ha tastat”.
Intel·ligent petita ostra.
També et pot interessar...
Palau Grans Veu
Dimecres, 24.05.23 – 20 h
Sala de Concerts
Juan Diego Flórez, tenor
Vincenzo Scalera, piano
Cançons i àries de Gluck, Caccini, Carissimi, Rossini, Lalo, Gounod, Donizetti, Massenet Verdi i Puccini
Preus: de 35 a 150 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –
Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –
Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –
Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –

James Newby
—Joves talents internacionals
Petit Palau Cambra | ECHO Rising Stars | Primavera LIFE – Lied Festival Victoria de los Ángeles 2023
Diumenge, 7 de maig de 2023 – 12 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Aquest concert s'inclou dins de la programació del Primavera LIFE – Lied Festival Victoria de los Ángeles 2023
Programa
James Newby, baríton
Joseph Middleton, piano
Gustav Mahler (1860-1911)
Ablösung im Sommer
Ernest Chausson (1856-1899)
Le colibri
John Ireland (1879-1962)
The three ravens
Johannes Brahms (1833-1897)
Lerchengesang, op. 70/2
Gabriel Fauré (1845-1924)
Le papillon et la fleur, op. 1/1
Roger Quilter (1877-1953)
The wild flower’s song, op. 20/2
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Das Veilchen, KV 476
Serguei Rakhmàninov (1873-1943)
Ditja, kak cvetok ty prekrasna
Judith Bingham (1952)
Casanova in lockdown
Obra d’encàrrec del Barbican i l’European Concert Halls Organisation en el marc de l’ECHO Rising Stars (estrena a l’Estat espanyol)
Michael Flanders (1922-1975) & Donald Swann (1923-1994)
The whale
Franz Schubert (1797-1828)
Die Forelle, D. 550
Rebecca Clarke (1886-1979)
The seal man
Gustav Mahler
Des Antonius von Padua Fischpredigt
Cole Porter (1891-1964)
Tale of the Oyster
Durada aproximada del concert: 60 minuts, sense pausa.

#clàssics #jovestalents
Poema
regal
un poema pot contenir
el sentit total del món.

aquest poema conté
un dibuix fugaç
creat per uns núvols.

la capsa és vermella,
el títol n’és el llaç.

obro mans i ulls.
abandono el text

Eduard Escoffet
El terra i el cel (LaBreu Edicions, 2013)
Comentari
Casanova entre flora i fauna
L’any 1785 Giacomo Casanova establí amistat amb el comte Waldstein, que, com ell, era membre de la maçoneria francesa. L’aristòcrata oferí al llegendari seductor, que aleshores ja vorejava la seixantena, el càrrec de responsable de la biblioteca del seu palau a Dux, Bohèmia. Seria la tasca que Casanova desenvoluparia fins a la seva mort, que s’esdevingué l’any 1798. És durant aquest període, concretament a partir del 1789, que el venecià emprendria la redacció les seves monumentals memòries titulades Histoire de ma vie. Un any abans, però, ja havia escrit Histoire de ma fuite des prisons de la Republique de Venise qu’on apelle Les Plombs, on relatà la seva novel·lesca fuga, el 31 d’octubre de 1756, de la presó on havia ingressat un any abans acusat d’ateisme i ocultisme.

En aquest text s’ha basat la compositora i mezzosoprano anglesa Judith Bingham per crear Casanova in lockdown, l’obra que interpretaran avui James Newby i Joseph Middleton i que han situat al centre del programa. Serà l’estrena a l’Estat espanyol d’aquesta “Escena per a baríton i piano” encarregada per l’ECHO Rising Stars que va veure la llum el 2021. Bingham adopta l’estructura d’una cantata barroca italiana en la qual s’alternen tres recitatius amb tres àries sostingudes pel subtil balanceig d’una barcarola, originàriament una cançó popular que entonaven els gondolers venecians.

Emmarcant la peça de Judith Bingham, Newby i Middleton han concebut un programa original i eclèctic cohesionat per una línia temàtica evident i que porta per títol Flora i fauna. El primer bloc de quatre cançons té aus com a protagonistes, com el cucut i el rossinyol (Mahler), el colibrí (Chausson), el corb (Ireland) o l’alosa (Brahms), mentre que el segon inclou peces de Fauré, Quilter, Mozart i Rakhmàninov vinculades a les flors, des de les silvestres fins a les violetes.

El món animal, en les seves formes més variades, reapareix per cloure el recital amb una sèrie de cançons radicalment contrastants. Clàssics com La truita de Schubert o La prèdica als peixos de sant Antoni de Pàdua de Mahler s’alternen amb peces tan dispars com La balena, creació del duet còmic anglès Flanders & Swann, o El conte de l’ostra de Cole Porter. Un bloc final humorístic que troba el contrapunt dramàtic en la colpidora The seal man, cançó de la compositora britànica Rebecca Clarke basada en un poema de John Masefield.

Antoni Colomer, crític musical
Biografies
James Newby, baríton
©Ben Mckee
Artista presentat pel Barbican Hall per al programa ECHO Rising Stars

Va ser nomenat Artista de Nova Generació de la BBC i estrella emergent de l’Orchestra of the Age of Enlightenment. Va ser nominat pel Barbican Hall per al programa ECHO Rising Stars i s’està presentant en recitals arreu d’Europa aquesta temporada 2022-23. Estudia amb Robert Dean.

Guanyador del Premi Richard Tauber 2015 a la millor interpretació de lieder de Schubert al Concurs Internacional de Cançó del Wigmore Hall/Kohn, des d’aleshores hi ha gaudit d’una estreta relació. Recentment en destaca una interpretació de Die schöne Müllerin amb Simon Lepper.

També ha estat guardonat amb el prestigiós Premi Borletti-Buitoni Trust, en reconeixement i suport al seu estatus emergent com un dels joves músics més destacats de la seva generació, i aquest estiu cantarà Mahler amb Mitsuko Uchida en el marc de les celebracions del vintè aniversari al Wigmore Hall.

El llançament del seu CD de debut en solitari I wonder as I wander amb el segell BIS Records el 2020 amb el pianista Joseph Middleton va guanyar el Diapason d’Or Découverte, descrit per la «Gramophone Magazine» com “una actuació que marca el to, tot anunciant Newby com un artista impressionant”.

El setembre del 2019 es va unir a l’Ensemble de la Staatsoper de Hannover, on l’any 2021 va ser especialment elogiat pel seu debut com a Eddy de Greek de Mark-Anthony Turnage. Entre altres debuts importants seus a Hannover hi el rol de Guglielmo de Così fan tutte i el paper protagonista de Ievgueni Oneguin.

La propera temporada debutarà a l’òpera francesa com a Junker de Der Schatzgräber de Schreker, a l’Opéra National du Rhin; debutarà a la Komische Oper de Berlín com a Guglielmo; cantarà la part d’Enees a Dido i Enees de Purcell al Grange Festival, i més endavant debutarà a la Garsington Opera, al Theater an der Wien i al Gran Teatre del Liceu.

Entre els seus concerts aquesta temporada destaquen La Creació de Haydn amb l’Orquestra Filharmònica d’Eslovènia, sota la batuta de Bart Van Reyn, i El Messies de Händel amb Harry Christophers i The Sixteen. Entre les seves anteriors aparicions en concert cal esmentar Berlioz amb la BBC Symphony Orchestra, Mozart amb la London Philharmonic Orchestra i Händel amb la Britten Sinfonia. També ha aparegut en un altre repertori barroc amb els directors David Bates, Jonathan Cohen i John Butt, ha fet gires per Europa amb l’Orchestra of the Eighteenth Century interpretant Bach i ha debutat als Estats Units amb la Cincinnati Symphony Orchestra i Juanjo Mena.
Joseph Middleton, piano
Està especialitzat en l’art de l’acompanyament de cançons i música de cambra i ha estat aclamat internacionalment en aquest camp. Descrit per la «BBC Music Magazine» com “una de les estrelles més brillants del món de la cançó i el lied”, també ha estat qualificat com “la flor i nata de la nova generació” per «The Times» i com “un acompanyant perfecte” per «Opera Now».

Col·labora amb cantants de renom internacional, com Sir Thomas Allen, Louise Alder, Ian Bostridge, Dame Sarah Connolly, Iestyn Davies, Fatma Said, Samuel Hasselhorn, Wolfgang Holzmair, Christian Karg, Katarina Karnéus, Angelika Kirchschlager, Dame Felicity Lott, John Mark Ainsley, Ann Murray, James Newby, Mark Padmore, Miah Persson, Allan Clayton, Matthew Rose, Carolyn Sampson i Roderick Williams. Col·labora amb joves estrelles musicals emergents i programa habitualment les seves pròpies sèries per a la BBC Radio 3.

Les recents temporades l’han portat al Wigmore Hall, Royal Opera House i Royal Festival Hall de Londres, Konzerthaus de Viena, Concertgebouw i Muziekgebouw d’Amsterdam, Filharmònica de Colònia, les òperes d’Estrasburg, Frankfurt, Lilla i Göteborg , Boulez Saal de Berlín, Musée d’Orsay de París, Tonhalle de Zuric, De Singel d’Anvers, Filharmònica de Luxemburg, Bozar de Brussel·les, Oji Hall de Tòquio i Alice Tully Hall de Nova York. Actua amb regularitat als festivals d’Ais de Provença, Aldeburgh, Edimburg, Munic, Schubertiade Schwarzenberg i Hohenems, Stuttgart, Frankfurt, Ravinia, el Japó, San Francisco, Toronto i Vancouver, així com als BBC Proms.

Té una discografia creixent, per als segells Harmonia Mundi, BIS, Chandos i Signum Records, que li ha valgut les distincions Diapason D’or, Edison Award, Prix Caecilia, així com nombroses nominacions als premis Gramophone i BBC Music Magazine.

És director del Leeds Lieder, músic resident del Pembroke College de Cambridge i professor i membre de la seva alma mater, la Royal Academy of Music. El 2017 va rebre el Premi a l’Artista Jove de l’Any de la Royal Philharmonic Society.
Textos
Gustav Mahler (1860-1911)
Ablösung im Sommer – Relleu a l’estiu
Cançó popular, apareix a Des Knaben Wunderhorn
Kuckuck hat sich zu Tode gefallen
An einer grünen Weiden,
Kuckuck ist tot! Kuckuck ist tot!
Wer soll uns jetzt den Sommer Lang
Die Zeit und Weil vertreiben?
El cucut ha mort
en caure del verd salze,
el cucut és mort! El cucut és mort!
Qui doncs ens farà passar l’estona
durant tot l’estiu?
Ei, das soll tun Frau Nachtigall,
Die sitzt auf grünem Zweige;
[Die kleine, feine Nachtigall,
Die liebe, süße Nachtigall!]¹Sie singt und springt, ist allzeit froh,
Wenn andre Vögel schweigen.
Ep!, ho farà el senyor rossinyol,
que es troba entre el verd fullatge;
el petit i delicat rossinyol,
l’adorable, el dolç rossinyol!
Ell canta i saltirona, i sempre és feliç,
fins i tot quan els altres ocells callen.
Wir warten auf Frau Nachtigall,
Die wohnt im grünen Hage,
Und wenn der Kukuk zu Ende ist,
Dann fängt sie an zu schlagen!
Esperem el senyor rossinyol
que viu al verd bosquet,
i quan al cucut li arriba la seva fi,
llavors ell comença a cantar!
Ernest Chausson (1856-1899)
Le colibri, op. 2/7 – El colibrí
Text de Charles-Marie-René Leconte de Lisle (1818-1894)
Le vert colibri, le roi des collines,
Voyant la rosée et le soleil clair,
Luire dans son nid tissé d’herbes fines,
Comme un frais rayon s’échappe dans l’air.
El verd colibrí, rei dels turons,
veient la rosada i el sol clar
brillar al seu niu teixit amb fines herbes,
com un fresc esclat alça el vol.
Il se hâte et vole aux sources voisines,
Où les bambous font le bruit de la mer,
Où l’açoka rouge aux odeurs divine
S’ouvre et porte au coeur un humide éclair.
S’acuita i vola a les fonts properes,
on els bambús fan el soroll del mar,
on el vermell hibiscus d’aromes divines
s’obre i du al cor un humit esclat.
Vers la fleur dorée, il descend, se pose,
Et boit tant d’amour dans la coupe rose,
Qu’il meurt, ne sachant s’il l’a pu tarir!
Baixa cap a la flor daurada, s’hi posa,
i beu tant d’amor a la copa rosa,
que mor sense saber si l’ha poguda assecar!
Sur ta lèvre pure, ô ma bien-aimée,
Telle aussi mon âme eut voulu mourir,
Du premier baiser qui l’a parfumée.
Sobre el teu pur llavi, o estimada,
així la meva ànima hagués volgut morir:
pel primer bes que l’ha perfumada.
John Ireland (1879-1962)
The three ravens – Els tres corbs
There were three ravens sat on a tree,
Down a down hey down hey down.
They were as black as they might be.
With a down.
Then one of them said to his mate:
“Where shall we our breakfast take?”
With a down derry derry derry down down.
Hi havia tres corbs asseguts en un arbre,
Down a down hey down hey down.
Més negres no podien ser.
With a down.
Llavors un d’ells va dir al seu company:
“On esmorzarem avui?”
With a down derry derry derry down down.
Down in yonder greenfield,
There lies a knight slain under his shield.
His hounds they lie down at his feet.
So, well they can their master keep.
Més avall, en el frondós camp,
hi ha un cavaller mort sota el seu escut;
els seus gossos jauen als seus peus
per així protegir bé el seu amo.
His hawks they fly so eagerly.
There is no fowl dare him come nigh.
But down there comes a fallow doe,
As great with young as she might go.
Els seus falcons volen amb tanta energia
que cap au gosa apropar-s’hi.
Però d’enllà s’acosta una noia,
més bona amb el jove no podia ser.
She lifted up his bloody head.
And kissed his wounds that were so red.
She got him up upon her back.
And carried him to an earthen lake.
Va aixecar el seu cap ensangonat
i li va besar les roges ferides.
Se’l carregà a l’esquena
i el va portar a un fangar.
She buried him before the prime,
She was dead herself ere evensong time:
Now God send every gentleman,
Such hounds, such hawks and such a Leman!
El va enterrar abans la Prima,
ella mateixa morí durant les Vespres:
envieu Senyor, a cada cavaller,
tals gossos, tal falcons i tal amant!
Johannes Brahms (1833-1897)
Lerchengesang, op. 70/2 – El cant de l’alosa
Text de Karl August Candidus (1817-1872)
Ätherische ferne Stimmen,
Der Lerchen himmlische Grüße,
Wie regt ihr mir so süße
Die Brust, ihr lieblichen Stimmen!
Veus delicades i llunyanes,
la salutació celestial des les aloses:
com dolçament emocioneu
el meu cor, veus adorables!
Ich schließe leis mein Auge,
Da ziehn Erinnerungen
In sanften Dämmerungen,
Durchweht vom Frühlingshauche.
Tanco els ulls a poc a poc,
i aleshores tornen els records
de dolços capvespres,
envaïts per l’alè de la primavera.
Gabriel Fauré (1845-1924)
Le papillon et la fleur, op. 1/1 – La papallona i la flor
Text de Victor Hugo (1802-1885)
La pauvre fleur disait au papillon céleste :
Ne fuis pas !
Vois comme nos destins sont différents. Je reste,
Tu t’en vas !
Pourtant nous nous aimons, nous vivons sans les hommes
Et loin d’eux,
Et nous nous ressemblons, et l’on dit que nous sommes
Fleurs tous deux !
La pobra flor deia a la celeste papallona:
–No fugis!
Mira que diferents són els nostres destins. Jo em
quedo, tu marxes!
Tanmateix ens estimem, vivim sense els homes
i lluny d’ells,
i ens assemblem, i diuen que som
flors totes dues!
Mais, hélas ! l’air t’emporte et la terre m’enchaîne.
Sort cruel !
Je voudrais embaumer ton vol de mon haleine
Dans le ciel !
Mais non, tu vas trop loin ! – Parmi des fleurs sans nombre
Vous fuyez,
Et moi je reste seule à voir tourner mon ombre
À mes pieds.
Malauradament l’aire se t’enduu i la terra m’encadena,
sort cruel!
Voldria perfumar el teu vol amb el meu alè
en el cel!
Però no, vas massa lluny! Enmig de nombroses flors
fuges,
i jo em quedo sola, veient voltar la meva ombra
als meus peus.
Tu fuis, puis tu reviens ; puis tu t’en vas encore
Luire ailleurs.
Aussi me trouves-tu toujours à chaque aurore
Toute en pleurs !
Oh ! pour que notre amour coule des jours fidèles,
Ô mon roi,
Prends comme moi racine, ou donne-moi des ailes
Comme à toi !
Fuges, tornes, i tornes a marxar
a mostrar-te en una altra banda.
Per això em trobes a cada aurora
desfeta en plors!
Oh, perquè el nostre amor gaudeixi de dies feliços,
oh reina meva,
arrela’t com jo, o dona’m ales
com tens tu!
Roger Quilter (1877-1953)
The wild flower’s song, op. 20/2 – La cançó de la flor silvestre
Text de William Blake (1757-1827)
As I wander’d the forest,
The green leaves among,
I heard a wild flower
Singing a song:
Passejant pel bosc,
entre unes fulles verdes,
vaig sentir una flor silvestre
que cantava una cançó:
“I slept in the earth
In the silent night,
I murmur’d my fears
And I felt delight.
“Vaig dormir al ras,
en la nit silenciosa,
mormolant els meus temors,
i vaig sentir felicitat.
"In the morning I went
As rosy as morn
To seek for a new Joy,
But I met with scorn”.
L’endemà em vaig llevar
tan optimista com el matí,
a cercar una nova alegria,
però vaig topar-me amb el menyspreu”.
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Das Veilchen, KV 476 – La violeta
Text de Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)
Ein Veilchen auf der Wiese stand,
gebückt in sich und unbekannt;
es war ein herzigs Veilchen.
Da kam ein’ junge Schäferin
mit leichtem Schritt und munterm Sinn
daher, daher,
die Wiese her und sang.
Al prat hi havia una violeta
vinclada i desconeguda;
era una violeta preciosa.
Va arribar una jove pastoreta
amb pas lleuger i alegre esperit,
per aquí i per allá
pel prat cantava.
Ach! denkt das Veilchen, wär’ ich nur
die schönste Blume der Natur,
ach, nur ein kleines Weilchen,
bis mich das Liebchen abgepflückt
und an dem Busen matt gedrückt,
ach, nur, ein Viertelstündchen lang!
Ai, pensava la violeta, si fos jo
la flor més bella de la naturaleza
ah, només un breu instant.
Se m’atansaria l’estimada, em colliría
i al seu pit m’estrenyeria
ni que fos tan sols un quart.
Ach, aber ach! Das Mädchen kam
und nicht in acht das Veilchen nahm,
ertrat das arme Veilchen.
Es sank und starb, und freut’ sich noch:
und sterb’ ich denn, so sterb’ ich doch
durch sie, durch sie,
zu ihren Füßen doch!
Però, ai, la noia va venir
i no en va fer cas,
sinó que trepitjà la pobra violeta.
S’enfonsà i va morir, però alegre:
em moro, però em moro
per ella, a través d’ella,
als seus peus!
Das arme Veilchen! es war ein herzigs Veilchen.
La pobra violeta, era una alegre violeta.
Serguei Rakhmàninov (1873-1943)
Ditja, kak cvetok ty prekrasna – Ets com una flor
Text d’Aleksei Nikolaievitx Pleixtxeiev (1825-1893), basat en un poema de Heinrich Heine (1797-1856)
Ditja, kak cvetok ty prekrasna,
Svetla, i chista, i mila.
Smotrju na tebja, i ljubujus',
I snova dusha ozhila...
Ets com una flor
tan graciosa, i tan bella i tan pura
et miro i la melangia
es desperta dins el meu cor.
Okhotno b tebe na golovku
Ja ruki svoi vozlozhil;
Prosja chtoby Bog tebja vechno
Prekrasnoj i chistoj khranil.
Em sento com si hagués de posar
les meves mans sobre el teu cap,
pregant que Déu et guardi,
tan pura, tan bella i tan graciosa.
Judith Bingham (1952)
Casanova in lockdown – Casanova en el confinament
Text de Judith Bingham, basat en extrets de l’Histoire de ma vie de Giacomo Casanova (1725-1798)

©2020 by Peters Edition Limited, London
Reproducció del text per gentilesa i autorització dels editors.
Recit:
It was only a misunderstanding – honestly! I was wooing the wife of Signor Zorzi, - successfully I might add. How was I to know I had a rival? And of all the rivals a man could choose: Condulmer, Condulmer, the Inquisitor! Of course, he knew he’d never get the lady with me on the scene, not with my charm, my looks, - my skill! So, he had me arrested on trumped up charges – contraband salt! – ridiculous! And then they found my Kabbalah.

Sincerament, només va ser un malentès. Estava fent la cort a l'esposa del senyor Zorzi, amb èxit, podria afegir. Com podia saber que tenia un rival? I de tots els rivals que un home podia escollir: Condulmer, Condulmer l'Inquisidor! Per descomptat, ell sabia que mai arribaria a la dama amb mi a l'escena, no amb el meu encant, el meu aspecte, la meva habilitat! Així que em va fer arrestar amb càrrecs inventats: sal de contraban! –ridícul! I després van trobar la meva Càbala.
Arietta:
I was an affront, they said, to decency and religion: probably true! Blasphemer! Degenerate! For a while I thought they’d burn me at the stake.

Vaig ser un afront, van dir, a la decència i la religió: probablement cert! Blasfem! Degenerat! Durant un temps vaig pensar que em cremarien a la foguera.
Recit:
Condulmer had me just where he wanted, on my knees, begging, pleading. They didn’t even charge me or tell me my sentence. As they dragged me out, Condulmer smiled: we both knew what that meant!

En Condulmer em tenia just on volia, de genolls, suplicant, suplicant. Ni tan sols em van acusar, ni em van llegir la sentència. Mentre m'arrossegaven fora, Condulmer va somriure: tots dos sabíem què significava allò!
Aria:
Across the Ponte dei Sospiri Bridge of Sighs, to the Doge’s Palace. Under the roof were the cells called I Piombi. Cells as dark as night, freezing in winter, an oven in summer. Rats as big as rabbits. Chimerical hopes give way to a terrible despair: the midnight bell: madness, howling, cursing, cursing the world.
Ah pieta, signori miei, ah pieta, pieta di me! (Ah pity, my lords, have pity on me!)

A través del Pont dels Sospirs, cap al Palau del Dux. Sota el sostre hi havia les cel·les anomenades I Piombi. Cel·les tan fosques com la nit, gelades a l'hivern, un forn a l'estiu. Rates tan grans com conills. Les esperances quimèriques donen pas a una terrible desesperació: la campana de la mitjanit: bogeria, udols, maleir, maleir el món.
Ah pietà, signori miei, ah pietà, pietà di me! (Ah, pietat, senyors, tingueu pietat de mi!)
Recit:
I longed for Hell, just to have some companionship. I yearned for the company of a murderer, a maniac, a man with a stinking disease, - a bear! Solitude drives one to despair; only sleep brings relief. Oh Dei, è giorno ovver notte? (O God, is it day or night?)

Vaig anhelar l'infern, només per tenir companyia. Anhelava la companyia d'un assassí, un maníac, un home amb una malaltia pudent –un ós! La solitud condueix a la desesperació; només el son aporta alleujament. Oh Dei, è giorno ovver notte? (Oh Déu, és de dia o de nit?)
After many months, escape was the only option. I was swopping books with another prisoner: Balbi, a Venetian nobleman. Scurrilous rogue – sleazy! I managed to send him an iron hook, sharpened to a point. It was most amusing, how I got the hook to him – ha ha – gnocchi swimming in butter – ha ha – but I’ll tell you that another time.
Després de molts mesos, la fugida era l'única opció. Feia intercanvi de llibres amb un altre presoner: Balbi, un noble venecià. Maleït murri! Vaig aconseguir donar-li un ganxo de ferro, ben afilat. Va ser molt divertit, com li vaig ficar el ganxo –ha ha– gnocchi nedant en mantega –ha ha–, però us ho explicaré en un altre moment.
Balbi was able to take out some bricks from the ceiling of his cell, and then make a hole through the wall of my cell. On the 31st of October, 1756, we climbed up into the roof, peeled back a lead pane, and climbed out.
En Balbi va ser capaç de treure alguns maons del sostre de la seva cel·la, i després fer un forat a la paret de la meva cel·la. El 31 d'octubre de 1756, vam escalar al sostre, vam treure’n un panell de plom i vam sortir.
Oh, the sea air from the lagoon – we were free!
And then the midnight bell from San Marco rang in All Saints Day.
Oh, l'aire marí de la llacuna, estàvem lliures!
I després va sonar la campana de mitjanit de San Marco, en el Dia de Tots Sants.
Down we went, the descent terrifying - sheets and napkins served as ropes. We should have broken our necks, but the saints were with us. Finally we reached the ground, and ran for a gondola. As the oar turned, I wept.
Vam baixar, un descens aterridor –llençols i tovalloles servien de cordes. Ens podríem d'haver trencat el coll, però els sants estaven amb nosaltres. Finalment vam arribar a terra i vam córrer cap a una góndola. Tan bon punt el rem es posà en moviment, vaig plorar.
Aria:
Not for ever is the sea turbulent,
Not for ever is the sky overcast,
In time life will smile again,
In time, all things will change,
The wind will alter, the tide will turn,
Life will get better or worse – who knows?

No per sempre el mar és turbulent,
no per sempre el cel ennuvolat.
Amb el temps la vida tornarà a somriure.
Amb el temps, tot canviarà.
El vent canviarà, la marea canviarà,
la vida serà millor o pitjor, qui ho sap?
Michael Flanders (1922-1975) & Donald Swann (1923-1994)
The whale – La balena
The bottle-nosed whale is a furlong long,
and likewise wise,
But headstrong strong,
And he sings this very lugubrious song,
As he sails through the great antarctic ocean blue
La balena –o catxalot– fa uns dos-cents metres,
i és igualment sàvia,
però amb el cap molt fort,
i canta aquesta lúgubre cançó
mentre navega a través del gran i blau oceà Antàrtic:
Oh, why do I swim through seas antarctical?
Freezing cold in every particle
Some porpoises invited me
to come and join their school
They brought me here and then swam away,
and shouted April Fool!
“Per què nedo a través de mars àrtics?
Freda, congelada en cada partícula
algunes marsopes em van convidar
a unir-me al seu banc
em van dur aquí i després partiren nedant
i cridant “innocentada!”
If I ever catch that school of porpoises
They won't get no Habeas Corpuses
I'm lost and alone in a frozen zone and I'm almost
frozen too.
Si mai atrapo aquest banc de marsopes
no tindran cap Habeas Corpus.
Estic perduda i sola en una zona congelada i jo gairebé
també estic congelada.
A shivering, quivering bottle-nosed whale
The bottle-nosed whale with the flu...
Ch oo-ch oo-ch oo-ah Tshcoo....
Oh I used to play like a gay Leviathan
Ugh huh huh huh... huh huh huh
Squirting up jets like a soda siphon Whooosh!
Una balena tremolosa i fremint,
Una balena amb la grip...
Ch oo-ch oo-ch oo-ah Tshcoo....
Oh, solia jugar com un alegre Leviatan
Ugh huh huh huh... huh huh huh
Rajant a dolls com un sifó de refresc!
Now every time I try
to lift my hanky to my nose
A great harpoon goes whistling by,
to a shout of “There she blows!”
Ara cada vegada que intento
acostar-me el mocador al nas
un gran arpó passa xiulant,
mentre algú crida “Allà bufa!”
I like my oceans equatorial Oooo....
Where the water's warm and the breeze less boreal
M'agraden els meus oceans equatorials ooo....
On les aigües són càlides i la brisa menys boreal.
It's Fahrenheit minus twenty-nine,
and I don't know what to do
A rubbery, blubbery bottle-nosed whale
The bottle-nosed whale with the flu...
Ch oo-ch oo-ch oo-ah Tshcoo....
Estic a menys vint-i-nou graus Fahrenheit,
i no sé què fer.
Una balena gomosa i ploramiques, de cap d'olla,
una balena amb la grip...
Ch oo-ch oo-ch oo-ah Tshcoo....
The bottle-nosed whale is a furlong long
and likewise wise
But headstrong strong
And he sings this very lugubrious song
As he sails through the ocean blue
La balena –o catxalot– fa uns dos-cents metres,
i és igualment sàvia,
però amb el cap molt fort,
i canta aquesta lúgubre cançó
mentre navega a través del gran i blau oceà.
Though red your nose,
though your toes are froze,
Though cold it seems to you
Remember the tale of the bottle-nosed whale
Who has not even got his own hot water bot
The bottle-nosed whale with the flu...
Encara que tingui el nas vermell,
els dits dels peus congelats,
malgrat que us sembli fred,
recordeu el conte de la balena
que ni tenia la seva pròpia bossa d'aigua calenta!
La balena amb la grip...
Franz Schubert (1797-1828)
Die Forelle, D. 550 – La truita
Text de Christian Friedrich Daniel Schubart (1739-1791)
In einem Bächlein helle,
Da schoß in froher Eil
Die launische Forelle
Vorüber, wie ein Pfeil:
Ich stand an dem Gestade
Und sah in süsser Ruh
Des muntern Fischleins Bade
Im klaren Bächlein zu.
En un clar rierol,
s’apressava alegremente
una truita juganera,
que passà rabent com una fletxa.
Jo era a la riba
i en un dolç assossec
contemplava el bany
de l’eixerit peix al clar rierol.
Ein Fischer mit der Ruthe
Wol an dem Ufer stand,
Und sah’s mit kaltem Blute,
Wie sich das Fischlein wand.
So lang dem Wasser Helle,
So dacht’ ich, nicht gebricht,
So fängt er die Forelle
Mit seiner Angel nicht.
Un pescador amb la seva canya
es posà vora l’aigua,
i mirava impassible
com es movia el peix.
Mentre l’aigua es mantingui clara
i no s’enterboleixi, vaig pensar,
no podrà pescar la truita
amb el seu ham.
Doch endlich ward dem Diebe
Die Zeit zu lang; er macht
Das Bächlein tückisch trübe:
Und eh’ ich es gedacht,
So zuckte seine Ruthe;
Das Fischlein zappelt dran;
Und ich, mit regem Blute,
Sah die Betrogne an.
Finalment el lladre se’n va cansar.
Ell el pèrfid enterbolí
les aigües del rierol
i abans no me n’adonés,
va fer tal estrebada amb la canya
que capturà el peixet.
I jo, amb la sang alterada,
mirava irat la presa enganyada.
Rebecca Clarke (1886-1979)
The seal man – L’home foca
Text de John Masefield (1878-1967)
And he came by her cabin
to the west of the road, calling.
There was a strong love came up in her at that,
and she put down her sewing on the table,
and “Mother”, she says,
“There's no lock, and no key, and no bolt, and no door.
There's no iron, nor no stone, nor anything at all
will keep me this night from the man I love”.
And she went out into the moonlight to him,
there by the bush where the flow'rs is pretty,
beyond the river.
I va anar cap a la seva cabana,
a l'oest de la carretera, cridant-la.
Hi havia un fort amor en ella,
així que va deixar la costura sobre la taula,
i “Mare”, digué,
“No hi ha pany, ni clau, ni forrellat, ni porta.
No hi ha ferro, ni pedra, ni res que
aquesta nit m'allunyi de l'home que estimo”.
I anà cap a ell sota la llum de la lluna
allà, al costat de l'arbust, on les flors són
boniques, més enllà del riu.
And he says to her:
“You are all of the beauty of the world,
will you come where I go, over the waves of the sea?”
And she says to him:
“My treasure and my strength, she says,
I would follow you on the frozen hills, my feet
bleeding”.
Then they went down into the sea together,
and the moon made a track on the sea,
and they walked down it;
it was like a flame before them.
I ell li diu:
“Tu ets tota la bellesa del món,
vindràs allà on jo vaig, per les ones del mar?”
I ella li diu:
“El meu tresor i la meva força..., diu,
et seguiria pels turons congelats, amb els peus
sagnant”.
Després van baixar al mar junts.
i la lluna dibuixà una pista sobre el mar,
i van caminar per ella;
era com una flama davant d’ells.
There was no fear at all on her;
only a great love like the love of the Old Ones,
that was stronger than the touch of the fool.
She had a little white throat, and little cheeks like
flowers,
and she went down into the sea with her man,
who wasn't a man at all.
She was drowned, of course.
It's like he never thought that she wouldn't bear the
sea like himself.
She was drowned, drowned.
Ella no tenia cap por;
només un gran amor com l'amor dels vells,
que és més fort que el cop de puny del boig.
Tenia una gola blanca petita, i petites galtes com
flors,
i va endinsar-se en el mar amb el seu home,
que no era un home en absolut.
Es va ofegar, és clar.
Potser no es va plantejat mai que ella no podia
suportar el mar com ell.
Es va ofegar, ofegar.
Gustav Mahler
Des Antonius von Padua Fischpredigt – El sermó de sant Antoni de Pàdua als peixos
Antonius zur Predigt
Die Kirche findt ledig.
Er geht zu den Flüssen
und predigt den Fischen;
Sie schlagen mit den Schwänzen,
Im Sonnenschein glänzen.
Sant Antoni arriba per fer el seu sermó
i troba l’església buida.
Aleshores se’n va cap al riu
a predicar als peixos;
Els peixos mouen les cues
que brillen amb la llum del sol.
Die Karpfen mit Rogen
Sind allhier gezogen,
Haben d'Mäuler aufrissen,
Sich Zuhörens beflissen;
Kein Predigt niemalen
Den Karpfen so g'fallen.
Les carpes amb els seus ous
s’hi han acostat,
amb les boques ben obertes
escoltant amb atenció.
Mai cap sermó
havia agradat tant a les carpes.
Spitzgoschete Hechte,
Die immerzu fechten,
Sind eilend herschwommen,
Zu hören den Frommen;
Kein Predigt niemalen
Den Hechten so g'fallen.
Els lluços de boca punxeguda
que sempre s’estan barallant,
han vingut nedant veloços
per escoltar el sant.
Mai cap prèdica
havia agradat tant als lluços.
Auch jene Phantasten,
Die immerzu fasten;
Die Stockfisch ich meine,
Zur Predigt erscheinen;
Kein Predigt niemalen
Den Stockfisch so g'fallen.
També les fantàstiques criaturas
que sempre fan dejuni,
em refereixo als bacallans,
han vingut per escoltar-lo.
Mai cap prèdica
havia agradat tant als bacallans.
Gut Aale und Hausen,
Die Vornehme schmausen,
Die selbst sich bequemen,
Die Predigt vernehmen:
Kein Predigt niemalen
den Aalen so g'fallen.
Les anguiles i els esturions d’alta nissaga,
que són plats de grans banquets,
s’han pres la molestia
d’escoltar el sermó.
Mai cap prèdica
havia agradat tant a les anguiles.
Auch Krebse, Schildkroten,
Sonst langsame Boten,
Steigen eilig vom Grund,
Zu hören diesen Mund:
Kein Predigt niemalen
den Krebsen so g'fallen.
Els crancs, i les tortugues també,
sempre tan lentes,
han emergit de pressa del Fons
per escoltar la seva veu.
Mai cap prèdica
havia agradat tant als crancs.
Fisch große, Fisch kleine,
Vornehm und gemeine,
Erheben die Köpfe
Wie verständge Geschöpfe:
Auf Gottes Begehren
Die Predigt anhören.
Els peixos, grans i petits,
els més selectes i els més comuns,
aixequen els seus caps
com criatures intel·ligents:
per voluntat divina
escolten el sermó.
Die Predigt geendet,
Ein jeder sich wendet,
Die Hechte bleiben Diebe,
Die Aale viel lieben.
Die Predigt hat g'fallen.
Sie bleiben wie alle.
Acabat el sermó,
cadascun fa mitja volta,
els lluços romanen essent lladres,
les anguiles grans amants.
La prèdica els ha agradat,
però segueixen essent els mateixos d’abans.
Die Krebs gehn zurücke,
Die Stockfisch bleiben dicke,
Die Karpfen viel fressen,
die Predigt vergessen.
Die Predigt hat g'fallen.
Sie bleiben wie alle.
Els crancs segueixen caminen a reculons,
els bacallans no canvien en res,
les carpes segueixen afartant-se,
i el sermó s’ha oblidat.
La prèdica els ha agradat,
però segueixen essent els mateixos d’abans.
Cole Porter (1891-1964)
Tale of the oyster – El conte de l’ostra
Down by the sea lived a lonesome oyster
Every day getting sadder and moister
He found his home life awf'lly wet
And longed to travel with the upper set
Poor little oyster
A la vora del mar vivia una ostra solitaria
cada dia més trista i humida
trobava la seva vida casolana terriblement molla
u anhelava viatjar “en primera classe”
pobra petita ostra.
Fate was kind to that oyster we know
When one day the chef from the Park Casino
Saw that oyster lying there
And said “I'll put you on my bill of fare”.
Lucky little oyster
El destí fou amable amb l'ostra de la qual parlem
quan un dia el xef del Park Casino
va veure l’ostra allà tirada
i va dir: “Et posaré a la meva carta”
petita ostra afortunada.
See him on his silver platter
Watching the queens of fashion chatter
Hearing the wives of millionaires
Discuss their marriages and their love affairs
Thrilled little oyster
Mireu-la al plat de plata
veient les reines de les xafarderies de moda
sentint les esposes dels milionaris
debatent sobre els seus matrimonis i afers amorosos
petita ostra emocionada.
See that bivalve social climber
Feeding the rich Mrs. Hoggenheimer
Think of his joy as he gaily glides
Down to the middle of her gilded insides
Proud little oyster
Mireu aquest grimpador social bivalve
alimentant la rica Sra. Hoggenheimer
penseu en la seva alegria mentre llisca
cap a les seves daurades entranyes
petita ostra orgullosa.
After lunch Mrs. H. complains
And says to her hostess, “I've got such pains
I came to town on my yacht today
But I think I'd better hurry back to Oyster Bay”.
Scared little oyster
Després de dinar, la Sra. H. es queixa
i li diu a la seva amfitriona, “Tinc tants dolors...
Avui he vingut a la ciutat en el meu iot però crec que
és millor que m'afanyi a tornar a Oyster Bay”.
Petita ostra espantada.
Off they go through the troubled tide
The yacht rolling madly from side to side
They're tossed about till that fine young oyster
Finds that it's time he should quit his cloister
Up comes the oyster
Marxen a través de la marea agitada
el iot en un boig vaivé de costat a costat,
són sacsejats fins que la bella i jove ostra
troba que és hora de sortir del seu claustre.
L'ostra és regurgitada i torna
Back once more where he started from
He murmured, “I haven't a single qualm
For I've had a taste of society
And society has had a taste of me”.
Wise little oyster
de nou allà va començar.
Va murmurar: “No tinc cap escrúpol
perquè he tastat la societat
i la societat m'ha tastat”.
Intel·ligent petita ostra.
També et pot interessar...
Palau Grans Veu
Dimecres, 24.05.23 – 20 h
Sala de Concerts
Juan Diego Flórez, tenor
Vincenzo Scalera, piano
Cançons i àries de Gluck, Caccini, Carissimi, Rossini, Lalo, Gounod, Donizetti, Massenet Verdi i Puccini
Preus: de 35 a 150 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –
Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –
Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –
Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –

Índex