• Martín García García
    —Chopin, Mompou i Albéniz

    Palau Piano

    Dimecres, 20 de novembre de 2024 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Martín García García, piano  
    Beca Alícia de Larrocha


    I

    Frédéric Chopin (1810-1849) 
    Polonesa-Fantasia en La bemoll major, op. 61 
    Impromptu núm. 1, en La bemoll major, op. 29 
    Impromptu núm. 3, en Sol bemoll major, op. 51 
    Impromptu núm. 2, en Fa sostingut major, op. 36 
    Fantasia-Impromptu en Do sostingut menor, op. post. 66 
    Sonata en Do menor núm. 1, op. 4 

    II 

    Frederic Mompou (1893-1987) 
    Variacions sobre un tema de Chopin 

    Tema. Andantino 
    Variació 1. Tranquillo e molto amabile 
    Variació 2. Gracioso 
    Variació 3. Lento 
    Variació 4. Espressivo 
    Variació 5. Tempo di mazurca 
    Variació 6. Recitativo 
    Variació 7. Allegro leggiero 
    Variació 8. Andante dolce e espressivo 
    Variació 9. Valse  
    Variació 10. Évocation. Cantabile molto espressivo 
    Variació 11. Lento dolce e legato (Fa sostingut menor) 
    Variació 12. Galop i epíleg 

    Isaac Albéniz (1860-1909) 
    La vega 
    De Iberia:

    “El Polo” (quadern III) 
    “Lavapiés” (quadern III

    Durada del concert:
    Primera part, 57 minuts | Pausa de 15 minuts |  Segona part, 55 minuts.
    La durada del concert és aproximada.

    Concert seleccionat per la sèrie Top Young Performers de la UER, enregistrat i emès en directe per Catalunya Música

    #piano #jovestalents

  • Poema

    Remoreig

    El dia escampa benagràcies
    en regne d’ànima i cançó
    bruit sense alè,
    parla callada
    que ens frega amb veus
    que no entenem,
    que ens toca amb dits
    de llum antiga,
    que llisca i s’alça i parla i crida.

    I broda el cel quan diu l’etern.


    Lluís Calvo
    Del llibre L’espai profund
    Barcelona: Edicions Proa, 2020

  • 20241030 Anunci Nadal al Palau DESKTOP
  • Comentari

    En la mesura que es pugui parlar d’un desenvolupament coherent i homogeni dels estils en la música europea, hi ha línies vectores que es poden veure ben clarament, tant en la resultant purament musical com en la intencionalitat que, de vegades, enllaça amb un estil i un caràcter molt allunyat de l’original a què fa referència. Això és el que ens deixa veure la seqüència Chopin, Albéniz i Mompou d’avui.

    Hi ha moments i obres amb unes essències i exigències tècniques que promouen una veritable ruptura i camí nou i perllongat en el desenvolupament de la música a Occident. Un d’aquests està marcat per la música per a piano de Frédéric Chopin, que va viure entre els anys 1810 i 1849, en una vida breu que es va dividir entre la Polònia natal i França, on va arribar per romandre-hi el 1831 per mostrar la seva música nova, sobretot als salons distingits de la capital francesa.

    París, doncs, va esdevenir l’àmbit de referència de la música de Chopin, que juntament amb l’aparició dels grans virtuosos del piano i els avenços en la maquinària de l’instrument –a la seva època predominaven els pianofortes d’Erard i de Pleyel– van avançar en la velocitat de resposta, en la sonoritat i en la potència, empesos per la tècnica dels pianistes.

    En el programa chopinià que escoltarem avui, si el mirem en termes cronològics, l’ordre apareix a la inversa: la Polonesa-Fantasia se situa als darrers anys vida de Chopin, peça d’una intensa melancolia i –com deia Liszt– sobresalts, centrats en el ritme de polonesa que apareix en uns vint compassos del principi. Els tres Impromptus foren compostos entre els anys 1837 i 1842, precedits per la Fantasia-Impromptu (coneguda com a obra pòstuma en ser editada el 1855), que de fet va ser composta el 1834, o el 1835 segons Rubinstein; una obra de complexitat rítmica, per bé que de prospecció, en la qual la tasca de Chopin sembla que es relaciona amb referències anteriors (s’esmenta la proximitat a moments de la Sonata quasi una fantasia de Beethoven), i que l’autor es negava a editar, malgrat que és molt difosa als escenaris concertístics. L’obra de Chopin es reconeix per la ruptura que va plantejar davant les formes clàssiques consagrades del teu temps. I en aquest sentit, el programa ens presenta la primerenca Sonata núm. 1, composta en temps d’estudis a Polònia (potser el 1828) i al final de la qual exigeix un virtuosisme remarcable.

    També va ser a París i a Barcelona on músics com ara Isaac Albéniz i després Frederic Mompou van beure de les noves formes que van marcar el segle XX, semblantment al que abans havia fet Debussy, atret en gran manera per l’obra i deutor de Chopin.

    I en aquesta seqüència que ens planteja el programa d’avui hi ha Isaac Albéniz amb molt de fonament, per la seva vinculació amb el moviment debussynista i com a personalitat d’alt rang en aquell París artístic de primers de segle, admirador nat de Chopin. La seva obra La vega dels darrers anys del segle entusiasmà Debussy per la capacitat evocadora del cant granadí i posteriorment la universalitat de peces com “El Polo” i “Lavapiés” (Iberia, quadern III, estrenades el 1908), que duen la tècnica del piano al nivell dels grans virtuosos de l’època.

    Les dotze petites Variacions precedides del “Tema” que Mompou basa en el breu Preludi en La major, op. 28 núm. 7 de Chopin, van ser, pel que sembla, iniciades amb una altra idea el 1938, i finalment el compositor va definir-ne la forma final per editar-les el 1958.

    Jorge de Persia, crític musical

  • 20240725 Palau Piano DESKTOP
  • Biografia

    Martín García García, piano

    Martín García García

    ©Wojciech Grzedzinski

    Va començar els seus primers estudis de piano a Gijón amb cinc anys, amb els professors Natalia Mazoun i Ilya Goldfarb. És graduat per l’Escuela Superior de Música Reina Sofía, on va estudiar sota el mestratge de la professora Galina Eguiazarova. El pianista va ser distingit per la reina Sofía com a Alumne més Excel·lent de la seva Càtedra. Posteriorment va fer un Màster en Piano a la Mannes School of Music de Nova York, sota la direcció de Jerome Rose.

    És considerat un dels pianistes amb més projecció internacional del panorama actual gràcies al reconeixement recollit en importants escenaris d’Europa, Amèrica i l’Àsia, tot rebent crítiques molt positives de figures com ara Vladimir Krainev, Dmitri Alexeev, Arcadi Volodos, Dimitri Bashkirov, Joaquín Achúcarro o Tatiana Copeland. La carrera de Martín García ha estat marcada per haver assolit fites significatives, entre les quals guanyar el Cleveland Intenacional Piano Competition 2021 i el tercer lloc a l’International Chopin Piano Competition igualment del 2021, en el qual també va rebre el premi especial de l’Orquestra Filharmònica Nacional de Varsòvia al millor concert.

    En les més recents col·laboracions ha actuat amb orquestres de primer nivell, entre les quals la Symphoniker d’Hamburg, Filharmònica de Varsòvia, Orquesta Nacional de España, Orquestra Filharmònica de Tòquio o Orquestra Filharmònica de Seül, sota la direcció de directors destacats, com Mikhaïl Pletnev, Vasily Petrenko o Andrey Boreyko.

    La seva agenda aquesta temporada 2024-25 inclou la sisena gira pel Japó, en uns concerts que atreuen un total de 25.000 persones. També actuarà a Corea, Taiwan, Malàisia, Colòmbia i Alemanya, amb presentacions a Rostock, Festival de Rheingau i a Colònia. El 2025 publicarà un nou àlbum, tot donant continuïtat a l’èxit dels enregistraments previs, Chopin and his master i Even-tide. Impulsat per un profund sentit artístic, Martín García afronta cada actuació amb el compromís genuí d’oferir alguna cosa significativa a la seva audiència.

  • Anunci fes-te soci_desktop
  • També et pot interessar...

    Palau Cambra
    Dilluns, 25.11.24 – 20 h
    Sala de Concerts

    Kebyart. Desè aniversari

    Kebyart:
    Pere Méndez, saxo soprano
    Víctor Serra, saxo alt
    Robert Seara, saxo tenor
    Daniel Miguel, saxo baríton

    J. P. Rameau: Suite en Mi menor, RCT 2, de les Pièces de clavecin avec une méthode
    M. Urquiza: Les perfectibilités - traité d’ornement (obra encàrrec de Kebyart)
    M. Ravel: Pavane pour une infante défunte
    M. Ravel: Le tombeau de Couperin
    J. Pérez-Villegas–M. Ravel: Fantasía sobre Ravel en su 150 aniversario

    Preu: 25 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex