• Anna Vinnitskaya
    — Franck, Skriabin, Schumann i Widmann

    Palau Piano

    Dimecres, 6 de març de 2024 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Anna Vinnitskaya, piano


    I

    César Franck (1822-1890)
    Preludi, fuga i variació (Transcripció de Theo Wegmann)

     

    Aleksandr Skriabin (1872-1915)
    Vals en fa menor, op. 1

    Fantasia en Si menor, op. 28


    Dos poemes, op. 32


    Sonata núm. 5 en Fa sostingut major, op. 53

     

    II

    Robert Schumann (1810-1856)
    Carnaval, op. 9

    Préambule, quasi maestoso
    Pierrot, moderato
    Arlequin, vivo
    Valse noble, un poco maestoso
    Eusebius, adagio
    Florestan, Passionato
    Coquette, vivo
    Réplique, l'istesso tempo
    Papillons, prestissimo
    A.S.C.H. - S.C.H.A, Lettres dansantes, presto
    Chiarina, passionato
    Chopin, agitato
    Estrella, con affetto
    Reconnaissance, animato
    Pantaleon et Colombine, presto
    Valse allemande, molto vivace
    Paganini, presto
    Aveu, passionato
    Promenade, comodo
    Pause, vivo
    Marche des "Davidsbündler" contre les Philistins, non allegro

     

    Jörg Widmann (1973)
    Zirkustänze

    Fanfare
    Boogie - Woogie
    Erster Walzer
    Vier Strophen vom Heimweh
    Valse bavaroise
    Valse sentimentale
    Kinderreim
    Karussell - Walzer
    Hebräische Melodie
    Venezianisches Gondollied
    Bayerisch-babylonischer Marsch

     

     

    Durada del concert:
    Primera part, 45 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 55 minuts.
    La durada del concert és aproximada.

    #piano #contemporània #gransfigures

  • Poema

    creixen les orquídies entre dents
    dels meus auguris

    ben a sota del poema submergit

    molt a prop de les coses
    sense nom

    de la tarda que no és ara
    sinó sempre


    Laia Llobera
    Llibre de revelacions (2020)

  • 20240301 Palau 100 T2425 DESKTOP
  • Comentari

    En el decurs de la segona meitat del segle XIX el mestre orguener Aristide Cavaillé-Coll va desenvolupar una tasca encomiable a França. Pioner en la tècnica constructiva, molts compositors, com el belga César Franck –organista de la basílica de Santa Clotilde a París, on hi havia un instrument construït pel propi Cavaillé-Coll–, Saint-Säens, Charles-Marie Widor o Louis Vierne van excel·lir a l’escola organística francesa. El Preludi, fuga i variació de Franck –transcrit a piano per Theo Wegmann– va ser dedicat a Camille Saint-Saëns. Compost entre els anys 1860 i 1862 i inscrit a les Sis peces per a orgue, op. 18 s’inicia amb un “Preludi” bellíssim, seguit per una “Fuga” fastuosa i una “Variació” sobre motius inicials, tot anunciant així la idea cíclica del seu Preludi, coral i fuga.

    Pianista virtuós i professor de piano al Conservatori de Moscou entre el 1898 i el 1905, Aleksandr Skriabin va tenir en el decurs de la seva primera etapa compositiva la influència de l’obra de Chopin i Liszt. Petites formes, exemplificades amb el Vals op. 1, donaran pas al recital a la Fantasia en Si menor. Escrita l’any 1900 i portadora d’una exuberància virtuosística desbordant, un moderato inicial introspectiu i un episodi líric en Re major ens conduiran a un appassionato vehement; les octaves, els grans acords i els arpegis es succeiran fins a un più vivo, de caràcter melòdic, culminat per una brillant coda final. Amb un estil dotat d’una riquesa desbordant de colors i bellíssims efectes tonals, Skriabin té una personalitat compositiva inequívoca. Els Dos poemes, op. 32, datats l’any 1903, són reflex d’una evolució harmònica respecte de les seves composicions inicials. Un refinat “Andante cantabile”, amb un tractament harmònic exquisit, precedeix l’“Allegro con eleganza”, amb un colpidor efecte creat pels constants tresets d’octaves sobre un compàs a quatre.

    Tal com s’esdevé amb la Sonata en Si menor de Liszt, la Sonata núm. 5 (1907) es presenta en bloc monolític, malgrat mantenir una clara estructura interna. Contemporània del Poema de l’èxtasi, la proximitat estètica vers l’atonalitat ja resulta del tot evident. Efectes acústics sorprenents, acords vertiginosos, cromatismes, canvis de tempo constants que fluctuen dels languido al prestissimo, la Sonata porta com a exerg uns versos iniciats amb les paraules “Us crido a la vida, oh forces misterioses!”.

    La popularitat del Carnaval de Schumann entre els melòmans segueix mantenint-se inalterable. Com la Kreisleriana, la Fantasia, la Sonata núm. 2..., aquestes vint-i-dues escenes escrites sobre un motiu de quatre notes (La, Mi bemoll, Do, Si) són referent ineludible del piano romàntic. Schumann va compondre entre el 1834 i el 1835 aquesta obra per on desfilaran musicalment personatges de la Commedia dell’arte –“Arlequin”, “Pierrot”, “Colombina”–, d’altres vinculats al propi Schumann, com el somniador “Eusebius” i l’enèrgic “Florestan”, i compositors com “Paganini” o “Chopin” –a qui reserva un dels moments més captivadors–, o “Estrella” (Ernestina von Fricken) i “Chiarina” (Clara Wieck). Tot culmina amb la “Marxa dels companys de David contra els filisteus”, una de les cimeres creatives del piano de Schumann.

    I després del Carnaval, el programa ens condueix a les Danses de circ del compositor i clarinetista alemany Jörg Widmann. L’obra Zirkustänze va ser escrita l’any 2012 i publicada un any després. Aquesta suite per a piano està integrada per onze peces d’un caire majoritàriament alegre. Widmann mateix ha explicat que són “balls que involucren els protagonistes d’un circ”. “Els adults pensem que ja no podem sentir aquella emoció! I malgrat que les llàgrimes del pallasso trist són artificials, de fet són molt realistes”. Concebudes com un cicle, hi apareixen ritmes com els de boogie woogie, valsos o música amb ressons bavaresos. Amb aquesta suite, composta per un dels autors contemporanis més interpretats arreu del món, es clourà el recital d’Anna Vinnitskaya.

    Lluís Trullén, crític musical de la Revista Musical Catalana

  • 20231218 Cites 2024 Desktop
  • Biografia

    Anna Vinnitskaya, piano

    Anna Vinnitskaya

    © Marco Borggreve

    Nascuda a Novorossisk (Rússia), va estudiar amb Serguei Osipienko a Rostov i després amb Evgeni Koroliov a la Hochschule für Musik d’Hamburg.

    Qui viu un concert d’Anna Vinnitskaya queda captivat inevitablement per l’aura de l’artista. Tant el públic com la crítica celebren la seva mestria per dibuixar grans quadres musicals, a més d’oferir-hi espectaculars focs artificials. En ella l’esplendor tècnica mai resulta un fi virtuós en si mateix, sinó un mitjà d’expressió, que es fon amb un so natural, ple de color. És una gran pianista del nostre temps i amb la seva música narra veritables històries.

    El primer premi del Concurs Reina Elisabeth de Brussel·les el 2007 va significar l’inici de la seva internacional trajectòria. Actualment és convidada habitual de moltes orquestres importants del panorama mundial i de directors prestigiosos, com Andris Nelsons, Valery Gergiev, Krzysztof Urbański, Dmitri Kitajenko, Alan Gilbert i Mirga Gražinytė-Tyla. Entre el més destacat, les darreres temporades, hi ha la col·laboració amb Kirill Petrenko i la Berliner Philharmoniker. En la gira conjunta de concerts va debutar al Festival de Salzburg i va tornar al Festival de Lucerna i a la Philharmonie de París.

    El fet de debutar amb la Sächsische Staatskapelle de Dresden, Gewandhausorchester de Leipzig i Orchestre Philharmonique de Radio France li van valer noves invitacions immediatament. Ha estat artista resident de la Philharmonie de Dresden convidada per Marek Janowski, de la WDR Sinfonieorchester de Colònia i Frankfurter Museumsorchester, on va actuar en una sèrie de concerts com a solista, en música de cambra i orquestral.

    La temporada 2020-21, el BOZAR de Brussel·les li va dedicar un Retrat d’Artista. Les invitacions a la sèrie de recitals amb la Chicago Symphony Orchestra i la Berliner Philharmoniker, a la Konzerthaus de Viena, Suntory Hall de Tòquio i a les sales principals de Colònia, Essen, Dortmund, Stuttgart, Múnic i Hamburg, entre altres ciutats, palesen la seva excel·lència i una trajectòria destacada.  

    Vinnitskaya també és una apassionada de la música de cambra. La temporada 2021-22 va actuar amb el violinista Emmanuel Tjeknavorian i el violoncel·lista Daniel Müller-Schott interpretant obres de Debussy, Txaikovski, Brahms i Schubert en trio.

    En l’apartat discogràfic, ha guanyat nombrosos premis, com el Diapason d’Or i el Gramophone Editor’s Choice. Al principi del 2021 va presentar un àlbum de Balades i Impromptus de Chopin que també va ser rebut amb entusiasme per la crítica. Anteriorment ja havia publicat un àlbum sobre Rakhmàninov amb l’NDR Elbphilharmonie Orchester i Krzysztov Urbański, i un enregistrament dels Concerts per a piano de Bach juntament amb Evgeni Koroliov, Lyupka Hadzi Georgieva i la Kammerakademie Potsdam (AlphaClassics/Outhere Music).

    Des del 2009 és professora la Hochschule für Musik d’Hamburg.

  • També et pot interessar...

    Palau Piano
    Dimecres, 04.04.24 – 20 h
    Sala de Concerts

    —Mozart, Schubert, Mompou i Cruixent

    Ignasi Cambra, piano

    F. Mompou: Cançons i danses núm. 1, 2, 5, 6, 7 i 8
    F. Cruixent: Digital Studies (estrena absoluta)
    W. A. Mozart: Sonata per a piano núm. 4, en Mi bemoll major, K.282
    F. Schubert: Drei Klavierstucke, D. 946

     

    Preus: de 18 a 25 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex