Gaudir de la música alegre i feliç de la família Strauss és, probablement, la millor manera de saludar l’Any Nou. La Viena imperial va viure al ritme dels valsos, les polques i les marxes creats per una nissaga –Johann Strauss pare (1804-1849) i els seus fills Johann Strauss II (1825-1899), Josef (1827-1870) i Eduard (1835-1916)– que va conquerir el món amb la més vienesa de les danses.

El programa del Concert d’Any Nou s’obre amb la música de Francesco Ezechiele Ermenegildo Cavaliere Suppe Demelli, conegut amb el nom de Franz von Suppé, hereu austríac de Jacques Offenbach i veritable pare de l’opereta vienesa. L’obertura de Pique Dame, que inclou una melodia hongaresa tradicional, combina l’encant del maestoso inicial amb els ritmes vertiginosos i la lluentor de la percussió de l’allegro con fuoco.

Josef Strauss, segon fill de la família, va deixar un catàleg de 283 peces de factura orquestral impecable: la polca-masurca Brennende Liebe, op. 129 (Amor intens) revela la seva elegància i gran inspiració melòdica. L’estil refinat, elegant i melòdicament irresistible del seu famós germà Johann Strauss, considerat amb tota justícia el rei del vals, té màxim protagonisme en aquesta vetllada amb sis conegudes peces del seu catàleg impressionant, que supera les 500 obres. La Napoleon-Marsch, op. 156 (Marxa de Napoleó), escrita l’any 1854 i dedicada a Napoleó III, obre una elecció que inclou obres mestres, com el vals Frühlingsstimmen, op. 410 (Veus de primavera), creat originalment per a una actuació de la soprano Bianca Bianchini al Theater an der Wien el 1883. Pàgina de màxim lluïment, exigeix una veu àgil, amb domini de la coloratura i aguts lluminosos. Per cert, la pirotècnia vocal es dispara amb els espectaculars sobreaguts de l’ària d’Olympia “Els oiseaux dans la charmille”, de la gran òpera d’Offenbach Les contes d’Hoffmann.

Johann Strauss va viatjar a Berlín el 1889 per dirigir les seves obres a la nova sala de concerts Königsbau, i entre les partitures que es va emportar figurava un gran vals que va titular Hand in hand (Mà a la mà) per simbolitzar els estrets llaços que unien Viena i Berlín. L’editor Fritz Simrock va decidir batejar-lo com Kaiser-Walzer, op. 437 (Vals de l’emperador) per celebrar el retrobament de l’emperador alemany Guillem i l’emperador austríac Francesc Josep. L’aire marcial i prussià i l’esperit vienès es donen la mà en aquest gran i majestuós vals, potser el més famós del seu catàleg junt amb l’emblemàtic An der schönen blauen Donau, op. 314 (El bell Danubi blau), que els austríacs consideren el seu segon himne nacional.

La Russischer-Marsch, op. 426 (Marxa russa) i l’electritzant polca ràpida Unter Donner und Blitz, op. 324 (Sota llamps i trons) completen la selecció d’aquesta nova edició del Concert d’Any Nou al Palau, que, com tothom espera, es tancarà després de les propines amb la popular Radetzky-Marsch, op. 228 (Marxa Radetzky), la més famosa obra de Johann Strauss I, escrita en honor del reaccionari mariscal Radetzky i convertida per la tradició en final festiu amb l’acompanyament dels aplaudiments còmplices del públic.

Javier Pérez Senz, periodista