• Orfeó Català & cors de l’Escola Coral
    Al voltant d’Ola Gjeilo

    La Casa dels Cants | GREC Festival Barcelona

    Diumenge, 7 de juliol de 2024 – 12 h

    Sala de Concerts

  • En co-producció amb:

    • GREC Festival Barcelona 2024

    Compromís amb el mediambient

    • Logos mediambientals

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Ola Gjeilopiano
    Orfeó Català 
    Cor Jove de l’Orfeó Català 
    Cor de Noies de l’Orfeó Català

    Quartet Atenea:
    Jaume Angelès Fité,
    violí
    Gil Sisquella i Oncins,
    violí
    Bernat Santacana i Hervada,
    viola
    Iago Domínguez Eiras,
    violoncel

    Emma Campàs, guitarra
    Anna Niebla, soprano
    Orquestra de Cambra Terrassa 48
    Pablo Larraz, Montserrat Meneses i Isabel Mantecóndirector i directores

    Els Pirates Teatre
    Bernat Cot, dramatúrgia
    Laura Aubert Blanch, actriu


    Ola Gjeilo (1978)

    I part

    Ubi caritas
    The lake isle
    Tundra (Solista: Milagros Aparcero)
    Northern lights (Solista: Sofia Rodríguez)
    Serenity
    The ground

    II part

    Dreamweaver

    1. Prologue
    2. Dreamsong
    3. The bridge
    4. Intermezzo
    5. Paradise
    6. Dominion
    7. Epilogue

    Durada del concert:
    Primera part, 45 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 35 minuts.
    La durada del concert és aproximada.
    #coral #contemporània

  • Poema

    Càntic

    Alliteu a dins del cor la pols d’estrelles del vostre rastre,
    les eternes cal·ligrafies del vel d’amor i el foc d’atzars.
    Camineu fins als sepulcres de l’ombra impura dels que s’alienen
    i expliqueu-los que ens escrivíem amb dits de fang i ram d’amar.

    Érem fills de la proclama, exiliats al temps del fat,
    emboscats i proscrits, elevats a la lloança.

    Ens gruava l’empelt per dins, el vesc que empeny, el crit de saba.

    La pell de llibertat.

    La deu de l’esperança.

    Laia Llobera
    Paradísia (2023)

  • Comentari

    Al voltant d’Ola Gjeilo

    Al concert d’avui us convidem a tancar els ulls i imaginar-vos una terra estèril, però de gran bellesa, i un cel immens on ballen núvols blancs; una cabana feta d’argila, un llac envoltat de roca i les etèries aurores boreals. Aquestes imatges són les que recull Ola Gjeilo a algunes de les seves obres per a cor, i que fan referència a l’altiplà de Hardangervidda, on va créixer el seu pare –Tundra–; a l’illa d’Innisfree, un indret irlandès que retrata el poeta William Butler Yeats –The lake isle–; o a aquest fenomen natural que meravella les regions properes a les zones polars –Northern lights, que alhora se serveix dels versos “Pulchra es amica mea” del Càntic dels Càntics.

    Aquesta mirada interior ens obrirà, inevitablement, les portes d’una espiritualitat serena: bé sigui a cappella, bé sigui amb un acompanyament plàcid, el programa ens convida a trobar aquesta tranquil·litat que tant anhelem i ens cal. Sentirem obres que se serveixen de textos responsorials –O magnum mysterium– i que s’inscriuen en la tradició –Ubi caritas s’inspira en l’obra homònima de Maurice Duruflé–, i que, finalment, ens portaran a aterrar, a concloure un recorregut emocional. The ground, que se serveix del text en llatí “Pleni sunt caeli”, és una adaptació de l’últim moviment de la Missa sunrise del mateix Gjeilo.

    A la segona part del concert coneixerem la història d’Olav Åsteson, que s’adorm la Nit de Nadal i no es desperta fins al cap de tretze dies. Llavors, corre cap a l’església per explicar els seus somnis a tothom: ha viatjat amb gran valentia pel més enllà, ha travessat un paratge àrid, un mar de gel i un pont vertiginós; l’han atacat ombres de la nit i ha conegut un home enfonsat al fang amb una criatura als braços. La Mare de Déu li ha somrigut, i Crist l’ha perdonat. Aquesta experiència que és, alhora, profundament aterridora i d’una gran bellesa, conclou amb alguns consells: cal ser pietós i tenir compassió per aconseguir la redempció.

    Gjeilo parteix d’aquest poema èpic medieval noruec per compondre Dreamweaver, per a cor mixt, soprano solista, piano i orquestra de corda. Dividida en set moviments, se serveix d’una traducció a l’anglès del poeta Charles Anthony Silvestri, col·laborador habitual del músic. Aquest homenatge a la seva terra natal transita per paratges evocadors –construïts amb senzillesa, però amb una gran delicadesa– que s’emmirallen en els estats d’ànim del protagonista. Ens endinsem en una aura celestial –“Prologue” i “Dreamsong” i caminem per un estat més inquietant –“The bridge”–, anem d’un escenari flotant –“Paradise”– a un de pròpiament esperançador –“Dominion”–, per acabar tornant a l’inici i encomanar la pau.

    Alba Nogueras, periodista cultural i crític musical

  • 20240507 Palau 100 T2425 DESKTOP
  • Biografies

    Ola Gjeilo, compositor i pianista

    GJEILO, Ola (compositor) (c)Lillian Andersen

    ©Lillian Andersen

    És un dels compositors més interpretats del món coral. Pianista consolidat, les improvisacions sobre les seves pròpies peces corals publicades s’han convertit en una marca personal en les seves col·laboracions. Tot i que és noruec de naixement, són els Estats Units, país d’adopció del compositor, els que més han influït en el món sonor característic de Gjeilo, que ha desenvolupat un estil que sovint es descriu com a cinematogràfic i evocador, amb un so exuberant i harmoniós.

    Ola Gjeilo va créixer en una família musicalment eclèctica on s’escoltava tant música clàssica com jazz, pop i folk, un bagatge ampli que posteriorment ha incorporat als seus estudis de composició clàssica a la Juilliard School, al Royal College of Music de Londres i actualment com a compositor freelance a Nova York. S’inspira especialment en l’art de la improvisació del compositor cinematogràfic Thomas Newman, les llegendes del jazz Keith Jarrett i Pat Metheny, l’escultor de vidre bufat Dale Chihuly i l’arquitecte Frank Gehry.

    Ola Gjeilo és artista en exclusiva de Decca Classics, i la seva discografia amb Decca inclou Ola Gjeilo i Winter songs, també en té amb Tenebrae, Voces8 i el cor de la Royal Holloway, així com àlbums de piano en solitari: Night & dawn. Els seus enregistraments estan disponibles a Spotify, Apple Music, Amazon, i a totes les plataformes principals. Actualment és compositor resident de DCINY.

    La música de Gjeilo ha estat publicada per Walton Music (coral), Boosey & Hawkes (conjunt de vent) i Chester Music (piano).

    Per a més informació:
    www.olagjeilo.com, i a Facebook, Twitter i Instagram.

  • Orfeó Català

    Orfeó Català

    ©A. Bofill

    És un dels cors amateurs de referència del país. Amb més de 125 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz és el director, Montse Meneses és la subdirectora i Pau Casan és el pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

    L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle, G. Dudamel i K. Petrenko, entre d’altres.

    Els darrers anys, al Palau de la Música Catalana destaquen les interpretacions de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, protagonitzant l’estrena europea de l’obra, sota la direcció de Simon Halsey (octubre, 2017); l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle (gener, 2020); la Novena Simfonia de Beethoven, al costat del Cor de Cambra del Palau i l’Orquestra Simfònica de Galícia, dirigida per Gustavo Dudamel (setembre, 2020); la commemoració del centenari de l’estrena a Espanya de la Passió segons sant Mateu amb dos concerts extraordinaris, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey (juliol, 2021); i Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing (febrer, 2022). De la temporada passada 2022-23 cal destacar les actuacions al Palau amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC dirigits per Jörg Widmann, amb l’estrena absoluta de la seva obra Variacions sobre El cant dels ocells. Fantasia per cor i orgue (2022, obra d’encàrrec del Palau de la Música Catalana). Finalment, cal destacar que durant la crisi de la Covid-19 l’Orfeó Català no va aturar l’activitat i va continuar fent assajos i concerts.

    En l’àmbit internacional, cal destacar del 2023 l’actuació de l’Orfeó al costat de la Berliner Philharmoniker en una gira històrica amb un total de quatre concerts a Berlín (Berliner Philharmonie, 27 i 28 d’abril), la Sagrada Família (1 de maig) i l’Auditorio Nacional de Madrid (3 de maig) amb la interpretació de la Missa de la Coronació de W. A. Mozart, sota la direcció de Kirill Petrenko. Aquesta ha estat la segona ocasió en què l’Orfeó ha actuat amb la formació berlinesa (la primera vegada va ser l’any 2013 al Palau de la Música Catalana, sota la direcció de Simon Rattle). El maig del 2022 la formació catalana va protagonitzar amb èxit una gira al costat de l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno a Palau 100, al Théâtre des Champs Elysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg amb la Messa di Gloria de Puccini, sales prestigioses on l’Orfeó debutava.

    També, els darrers anys el cor ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa, ha protagonitzat una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per Daniele Gatti, i ha actuat a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall de Londres i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton. El 2018 va protagonitzar una gira per la Xina, convidat pel Shanghai International Art Festival, en què oferí quatre concerts a tres ciutats del país asiàtic, i l’estiu del 2019 (juny-juliol) va fer una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Munic, al costat del Cor de Cambra del Palau, actuant al Palau de la Música Catalana, Madrid, Palma de Mallorca i Múnic amb la Segona Simfonia de Mahler.

    D’entre els projectes del cor d’aquesta temporada 2023-24, el novembre de 2023 cal destacar la interpretació de la Novena Simfonia de Beethoven amb l’Orquestra Nacional de Lió, sota la direcció de Nikolaj Znaider, als Auditoris de Barcelona i Madrid. El febrer de 2024, els dies 13 i 14 l’Orfeó Català va interpretar dins Palau 100 Un rèquiem alemany de Brahms i la Simfonia núm. 2, “Lobgesang” de Mendelssohn, respectivament, amb el Balthasar Neumann Chor & Orchester, sota la direcció de Thomas Hengelbrock. Seguidament, l’Orfeó i les formacions Hengelbrock van interpretar aquestes obres, el mateix mes de febrer, a Hamburg: l’obra de Brahms a la Laeiszhalle (dia 17) i l’obra de Mendelssohn a l’Elbphilharmonie (dia 18).

    L’Orfeó Català rep el suport de mesoestetic®

  • Cor Jove de l’Orfeó Català

    Cor Jove OC

    ©Ricardo Ríos

    Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.

    Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey i P. Phillips.

    Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera i Sabadell, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.

    Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.

    Aquesta temporada 2023-24 cal destacar els concerts amb l’OBC, dirigits per Marta Gardolińska, amb La Creació de Haydn; amb la Cobla Marinada, amb fragments de LAtlàntida de Falla transcrita per a cobla, entre altres obres, i la participació en la versió de concert del musical Sweneey Todd de Sondheim, dirigit per Andreu Gallén.

    El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.

  • Cor de Noies de l’Orfeó Català

    ©RicardoRíos-VisualArt

    Fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, està integrat per quaranta-dues joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. La frescor, ductilitat i tendresa de les seves veus confereix un so atractiu i especial als concerts. Però el treball del Cor de Noies va més enllà de l’àmbit vocal i s’aventura amb èxit en noves experiències que exploren altres àmbits, com la incorporació d’elements escènics.

    Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh, J. Nott, A. Salado, G. Dudamel i Z. Mehta, i ha col·laborat amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia, OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Mahler Chamber Orchestra i Orquestra Filharmònica d’Israel. També ha col·laborat amb la cantant Noa, la companyia basca KuKai Dantza en l’espectacle Erritu (2020) i amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths en l’espectacle The pulse (2023).

    Ha actuat a diverses poblacions d’Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, el Canadà, Irlanda i Àustria. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat dos CD, Viatjant... i Germinans. La temporada 2016-17 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de Simon Halsey. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Halsey. El mateix any va actuar al Festival de Peralada i a l’Auditori de Barcelona, i va ser finalista al concurs de cors amateurs Let the Peoples Sing. Va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón, amb l’OSV, i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma (temporada 2020-21), així com La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent (temporada 2021-22). El juliol del 2022 estrenà al Palau l’espectacle centrat en l’Stabat Mater de Pergolesi, amb Vespres d’Arnadí i direcció escènica de Marc Rosich, inclòs al Grec Festival de Barcelona.

    Del 2023 destaca la inauguració del Grec amb l’espectacle The pulse, amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths, i la gira internacional posterior (del 5 de juliol a l’1 d’agost, amb un total de tretze funcions): Complètement Cirque Festival de Mont-real (Canadà), Festival Theatre de Kingfisher (Galway, Irlanda) i Festival La Strada de Graz (Àustria). També cal destacar la interpretació al Palau d’Its motion keeps de Caroline Shaw i el Pianto della Madonna de Jordi Domènech, al costat dels cors convidats Exaudio, Aglepta i Nàiades, i de La demoiselle élue de Debussy, amb l’OBC, a L’Auditori, sota la direcció de Ludovic Morlot.

    El Cor de Noies forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander. 

  • Pablo Larraz, director

    Pablo Larraz

    ©Ricardo Rios

    Director de l’Orfeó Català, del Cor Jove de l’Orfeó Català i director de l’Escola Coral.

    Inicià els estudis musicals a Jaca (Osca), la seva ciutat natal. A Barcelona estudià magisteri musical a la UAB i piano amb Carme Poch al Conservatori Municipal, on n’obtingué la titulació superior el 2003. El seu interès per la música vocal el portà a formar part d’alguns cors destacats, com l’Orfeó Gracienc, la Coral Cantiga i Vozes de Al Ayre Español de Saragossa. També ha col·laborat amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coro Barroco de Andalucía, Cor Francesc Valls i diferents grups de música antiga. Després d’uns anys dedicats a la docència a l’escola primària i cors infantils, accedí als estudis de direcció coral a l’ESMUC, on treballà amb Josep Vila, Johan Duijck i Xavier Puig, estudis que finalitzà el 2010. També ha cursat estudis superiors de cant històric a l’ESMUC sota la tutela de Lambert Climent.

    Ha estat director dels cors infantil i juvenil El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, Cor Jove del Conservatori de Girona (2013-2019, del qual va ser fundador) i del Cor Albada de l’ACM (2007-2013); entre els diversos cors d’adults amb els quals ha treballat cal destacar la seva trajectòria amb el Cor de Cambra de la Diputació de Girona (2008-2019). La temporada 2019-20 va ser nomenat director principal de l’Orfeó Català, en què havia estat assistent del director i coordinador i responsable pedagògic de la formació vocal i musical dels cantaires. A partir de la temporada 2022-23 assumeix la direcció de l’Orfeó Català, la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català i de l’Escola Coral. Recentment ha estat nomenat director de l’Orfeó Gracienc.

    Com a pedagog ha col·laborat en diversos tallers de cant coral. Ha estat membre de l’equip tècnic de la CJC (Corals Joves de Catalunya) i ha format part de l’equip de professors dels cursos de direcció coral de la FCEC els darrers tres anys. Paral·lelament a la tasca com a director coral, s’ha consolidat com a tenor solista especialitzat en el repertori barroc. L’any 2014 va guanyar la Beca Bach, ha interpretat més d’una vintena de Cantates de J. S. Bach, el rol d’Evangelista de l’Oratori de Nadal del mateix compositor i diversos oratoris i obres de Händel, Carissimi i Mozart, entre altres autors.

  • Montserrat Meneses, directora

    Montserrat Meneses

    Nascuda al Vendrell (1973), és directora de cors i pedagoga musical. Va estudiar a l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell i als conservatoris de Tarragona i Badalona. Es va formar com a directora de cors amb Manel Cabero, Josep Prats, Josep Vila, Mireia Barrera, Pierre Cao, Laszlo Heltay i Johan Duijck.

    Ha dirigit cors d’arreu del país, entre els quals destaquen les Joves Veus i l’Orfeó del Vendrell, la coral Allegro i la coral Genciana de Barcelona, la coral Regina de Manlleu i el Cor de Cambra de la Diputació de Girona.

    Pel que fa al vessant pedagògic, és professora de cant coral a l’EMMPAC del Vendrell, ha estat professora de direcció coral a l’SCIC i a la FCEC i professora associada a la Universitat Rovira i Virgili. Ha impartit cursos i tallers de direcció coral i pedagogia del cant coral per tot el territori.

    Durant deu anys ha estat codirectora del programa Cantània de l’Auditori de Barcelona i des de fa quinze anys és codirectora i directora artística del programa Canta Gran, projecte coproduït per L’Auditori i l’Ajuntament de Barcelona i que recentment ha rebut el Premi Anselm Clavé al millor projecte de transformació social.

    Actualment dirigeix el Cor Zóngora i el cor Veus Blanques de l’EMMPAC del Vendrell –tots dos fundats per ella–, la Coral Cantiga de Barcelona i és sotsdirectora de l’Orfeó Català.

  • Isabel Mantecón, directora

    Isabel Mantecón

    Nascuda a Bilbao, és llicenciada en direcció coral per Musikene amb el professor Gabriel Baltés, titulada en piano pel Conservatori de Leioa i llicenciada en bioquímica per la UPV-EHU. Així mateix, ha complementat la seva formació amb els professors F. Bernius, J. Duijck, T. Brooks, P. Cao, M. Brewer i C. Marchand, entre d’altres. Durant vuit anys va ser directora de l’Orfeoi Txiki (Cor Infantil) de l’Orfeón Donostiarra i cap del Departament de Cant Coral a l’Escola de Música de Pasaia, on dirigia diverses formacions, amb les quals va guanyar alguns premis d’àmbit estatal. És professora de direcció coral i de seminaris en cursos d’estiu, tot destacant la seva tasca a l’Acadèmia de Directors del País Basc i al Curs de Direcció de l’SCIC. Va dirigir el Cor Jove del País Basc des de la seva fundació (2016) fins al 2019 i el Cor Infantil i el Cor Jove de l’Orfeó Català en substitució dels seus directors. Actualment treballa com a professora de cant coral a l’Escola de Música de la Garriga i és directora del Cor de Cambra de la Diputació de Girona. També dirigeix les formacions amateurs La Fuga i Cor Jove Sinera.

  • Quartet Atenea

    Quartet Atenea

    Gil Sisquella i Oncins, violí
    Jaume Angelès Fité, violí
    Bernat Santacana i Hervada, viola
    Iago Domínguez Eiras, violoncel

    El Quartet Atenea va sorgir el 2019 de la voluntat de quatre músics apassionats per descobrir i aprofundir l’immens repertori de quartet de corda. Un viatge des del contrapunt del segle XVII fins a les composicions contemporànies més rupturistes i irreverents.

    Des de la seva fundació, l’Atenea ha rebut diversos premis nacionals i internacionals, com el primer premi al Prix Credit Suisse Jeunes Solistes 2023, El Primer Palau 2022 o el primer premi a l’Orpheus Swiss Chamber Music Competition l’any 2021.

    Tot i la seva joventut, la formació ha estat convidada a diversos festivals i sales de concerts de renom internacional, com el Lucerne Festival, Kammermusik de Basilea, Wigmore Hall, Segona Biennal de Quartet de Corda de Barcelona, Schubertíada a Vilabertran, Palau de la Música Catalana, Swiss Chamber Music Festival, Musikdorf d’Ernen, Kulturfest Resonanzen Sils, Musica Andeer Festival, Philharmonie de París, Wissembourg International Music Festival, Festival d’Ais de Provença i Fundació Juan March, entre d’altres.

    Algunes de les seves aparicions públiques inclouen les estrenes mundials i locals d’obres de Raquel García-Tomás, Antoni Ros Marbà, Elisenda Fábregas i Mauro Hertig.

    Actualment la formació està realitzant la seva formació acadèmica a la Hochschule für Musik a Basilea, sota la tutela de Rainer Schmidt (Hagen Quartet), Silvia Simionescu (Gringolts Quartet), Claudio Martínez Mehner, Anton Kernjak i Anna Gebert. Paral·lelament, els seus membres s’han format també a l’Instituto Internacional de Cámara de Madrid, amb el professor Günter Pichler (Alban Berg Quartet), i anteriorment amb el Quartet Casals a l’ESMUC.

    D’ençà de l’any 2023 són artistes del Young Classical Artists Trust (YCAT).

  • Emma Campàs, guitarra

    Emma Campàs

    Després dels estudis elementals de música a Balaguer (Lleida), va aconseguir el grau professional en l’especialitat de guitarra a l’IEA Oriol Martorell (Barcelona), on obtingué el premi d’honor. Becada per la Fundació Ferrer-Salat, estudià i va obtenir el títol superior de música, especialització en interpretació de guitarra clàssica, amb el premi extraordinari d’interpretació en música clàssica i contemporània.

    Actualment cursa el Master Gitarre a la Hochschule für Musik Robert Schumann (Düsseldorf), gràcies a una beca atorgada per la Fundació Albert von Humboldt.

    Ha actuat a l’Auditori de Barcelona, Palau Sant Jordi, Wizink Center (Madrid), Palau de la Música Catalana, Gran Teatre del Liceu, Auditori del Conservatori Superior del Liceu, hemicicle del Parlament de Catalunya...

    Ha participat en diverses produccions internacionals, com The Lord of the rings o El universo de J. A. Bayona. Amb l’Orquestra Simfònica del Vallès ha col·laborat en diferents produccions: El amor brujo o el Concert per a violoncel de F. Gulda. I com a solista ha interpretat el Concierto de Aranjuez de J. Rodrigo amb l’Orquestra del Conservatori del Liceu. Forma part dels intèrprets de guitarra clàssica del festival Mediterranean Guitar Festival.

    En festivals internacionals ha obtingut: el primer premi del concurs Internationalen Jugendwettbewerb für Gitarre Jüchen (2021), del concurs internacional per a joves guitarristes Sona a Guitarra (2016) i del IV Concurs de Guitarra de Vila-seca (2023); el segon premi del Concurso Internacional de Guitarra Ciudad de Mula (2022) i XIII Concurs Instrumental Sant Anastasi (2013), i el tercer premi del Concurs Juvenil José Tomás Villa de Petrer (2023) i II Festival Internacional de Guitarra Ángel Iglesias (Jarandilla de la Vera, Càceres, 2013).

  • Anna Niebla, soprano

    Nascuda a Barcelona, començà els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música i Dansa d’Esparreguera i finalitzà el grau professional de cant i piano al Conservatori del Liceu. Es graduà al mateix Conservatori amb la professora Carmen Bustamante l’any 2017 guanyant el premi extraordinari de música de cambra amb el seu company Eric Ledesma. L’any 2022 es graduà, novament al Conservatori del Liceu, després de cursar el Màster en Interpretació d’Òpera amb la beca de la Fundació Ferrer-Salat.

    L’any 2016 fou seleccionada per interpretar el rol de Donna Elvira de Don Giovanni de Mozart a l’Escola d’Òpera de Sabadell. El 2017 guanyà dos premis extraordinaris a la primera edició del Sonora International Opera Competition Francisco Araiza i participà al Young Artists Programme de Les Azuriales Opera. Encara el 2017 participà en l’enregistrament de Gaziel i Picarol, dos drames modernistes d’E. Granados, amb l’Orquestra de Cadaqués. El 2022 guanyà el premi extraordinari que ofereix la Fundació de Música Ferrer-Salat a la 59a edició del Concurs Francesc Viñas i guanyà el segon premi del 18è Concurs Internacional de Música de les Corts.

    Formà part del Cor Jove de l’Orfeó Català i de l’Orfeó Català. Actualment, i des del 2014, és la pianista acompanyant dels cors Infantil i Juvenil de Palau Vincles, projecte d’intervenció sociomusical del Palau de la Música Catalana.

  • Orquestra de Cambra Terrassa 48

    Orquestra de Cambra Terrassa 48

    Quim Térmens, director

    Amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 (OCT48) és una formació estable i especialitzada en el repertori escrit per a cordes. Fundada l’any 2000, dona gran impuls i difusió a la música escrita per a orquestra de cordes, de la qual és un clar referent i elabora programes que combinen investigació i proximitat.

    L’OCT48 ha ofert concerts per tota la geografia catalana, estatal i a Costa Rica. Ha col·laborat en produccions simfonicocorals i ha realitzat diversos enregistraments discogràfics.

    Destaquen també col·laboracions amb els directors L. Heltay, J. Vila, M. Barrera, X. Puig, M. C. Espinosa, M. Thomas, B. Sargent, G. Comellas, E. Carrasco o J.Prats; amb els solistes M. Pintó, J. Domènech, D. Ligorio, V. Bronevetzky, M. Hinojosa, A. Pillai, A. Ventura, J. Palomares, I. Monar, A. Malikian, D. Brlek o K. Gleusteen, i amb les agrupacions Coral Cantiga, Cor Madrigal, Coral Sant Jordi o Cor de Cambra del Palau de la Música, entre moltes d’altres.

    En la seva recerca constant, l’OCT48 ha ofert primeres audicions a l’Estat de nombroses obres per a orquestra de cordes, així com estrenes internacionals, tot donant impuls també a autors catalans, com A. Guinovart, M. Caselles, J. Cornudella, T. Peire, A. Puig o F. Cruixent. Ha realitzat primers enregistraments d’obres de R. Lamote de Grignon, J. Manén i M. Oltra, d’acord amb una voluntat de difusió, recerca i globalització del fet musical i també del país amb el seu projecte Catalan Miniatures.

    L’OCT48 ha explorat nous camins escènics amb la creació d’espectacles: ‘Carmen’ de Sxedrin, Giovanni S. E., Gudbranstal les històries de ‘Peer Gynt’, Remena nena i El gran quadern, i ha explorat nous terrenys musicals col·laborant amb els artistes A. Tordera, P. Sala, Sisa, M. Camp, C. Cases, M. Makowsky, G. Humet o Sense Sal.

    Amb la voluntat d’incentivar el coneixement i la il·lusió per la música entre els més petits, l’OCT48 du a terme nombroses iniciatives pedagògiques. En destaquen el projecte Assaig Obert, on l’orquestra obre les seves portes a les escoles, el Curs de Direcció i la producció d’espectacles infantils que han estat programats a sales d’arreu de Catalunya.

    Atesa la gran acceptació de la seva aposta en els programes que crea, l’OCT48 ha programat ininterrompudament des de l’any 2000 la seva temporada de concerts a la ciutat de Terrassa i des de la temporada 2004-05 és orquestra resident al nou Auditori Municipal de Terrassa.

    L’OCT48 està dirigida des del violí pel músic sabadellenc Quim Térmens.

    Violins I: Pere Bartolomé, Judith Ortega, Humbert Rovira, Ariadna Torner
    Violins II: Laura Marin, Aleix Puig, Irantzu Zuasti
    Violes: Arabela Fernández, Félix Gallego
    Violoncels: Manuel Martínez del Fresno, Núria Padrós
    Contrabaixos: Joan Cantallops, Mònica Serra

  • Bernat Cot Ponti, dramatúrgia

    Bernat Cot Pontí

    Llicenciat en interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona, especialitat de teatre musical, i amb estudis de cant i violí, dels seus últims treballs professionals destaquen: Cantando bajo la lluvia (2021); La tienda de los horrores (2019); Pel davant i pel darrere (2018-19); Gente bien de La Cubana; Molt Soroll per no res, al TNC, dirigit per Àngel Llàcer; Campanades de boda, també de La Cubana; Shaking Shakespeare, al Maldà, dirigit per Moisès Maicas; Girafes de Pau Miró, a la Sala Beckett, o L’inspector de N. Gógol, al TNC, dirigit per S. Belbel.

    És fundador d’Els Pirates Teatre, grup amb el qual ha participat en gran part d’obres de la companyia: Gran Fracaroli (2018), Ronda naval sota la boira (2016), Nit de reis (2015), El darrer triangle (2013), Somni d’una nit d’estiu (2018), Boira a les orelles (2020), Els secundaris (2022) i és soci d’El Maldà des de l’any 2014.

    Aquest any estrena Ànima d’Oriol Burés i La cuina d’Els Pirates Teatre.

    Els últims mesos, a més, també ha participat com a actor en projectes Apropa Cultura de la Banda Municipal de Barcelona a L’Auditori i ha estat codirector del concert del quarantè aniversari de la Cobla Sant Jordi.

  • Laura Aubert Blanch, actriu

    Laura Aubert Blanch

    Llicenciada en interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona, estudià violí amb Santi Aubert, contrabaix amb Marc Cuevas, cant amb Dolors Aldea i Elisenda Arquimbau, i dansa amb Ester Sabaté.

    Actriu i fundadora d’Els Pirates Teatre, des de l’any 2001 ha participat a la majoria dels seus espectacles, com Els secundaris, La setena porta, La mascarada, Nit de reis i Somni d’una nit d’estiu, entre d’altres, dirigits per Adrià Aubert. Anteriorment havia estat membre del cor infantil de Turandot, òpera dirigida per Núria Espert (Liceu), i I pagliacci (Liceu), així com actriu i cantant a Brundibár (Mercat de les Flors) i en El bosc de Farucàrum, dirigit per J. Fondevila (Teatre Lliure). Actualment, amb els altres membres d’Els Pirates Teatre, gestiona El Maldà.

    També ha fet tallers de l’Institut del Teatre, junt amb Xicu Masó, Teresa Vilardell i Pep Anton Gómez. Ha treballat com a actriu a Molts records per a Ivanov i Somnis de somnis (direcció: Pep Tosar), El casament d’en Terregada (direcció: Joan Castells, TNC), Teoria de catàstrofes (direcció: Moisès Maicas), Electra (direcció: Adrià Aubert); en diversos espectacles de Comediants, tot destacant com a cantant solista a La flauta màgica (Gran Teatre del Liceu) i Els feréstecs (títol dirigit per Lluís Pasqual).

    Va ser membre de la Kompania del Teatre Lliure actuant a Recordant la Fedra (direcció: Lluís Pasqual), La revolució no serà tuitejada (direcció: Jordi Casanovas, Guillem Clua i Pau Miró), Moby Dick, un viatge pel teatre (direcció: Juan Carlos Martel), El caballero de Olmedo (direcció: Lluís Pasqual), Enric V (direcció: Pau Carrió), Somni americà (direcció: Oriol Tarrasón), Frank V (direcció: Josep Maria Mestres) i L’onzena plaga (direcció: David Selvas).

    Va actuar a Amor i Shakespeare (direcció: Josep Maria Mestres, Teatre Grec i Teatre Poliorama), Al nostre gust (direcció: Oriol Broggi, Biblioteca de Catalunya), Ronda naval sota la boira de Pere Calders (dirercció: Adrià Aubert, El Maldà), A teatro con Eduardo d’Eduardo De Filippo (direcció: Lluís Pasqual, Teatre Lliure), Balneari 3, el poder (direcció: Adrià Aubert. El Maldà), L’esplendor d’Abi Morgan (direcció: Carme Portacelli, Teatre Romea), El llibre de les bèsties de Marc Rosich i Clara Peya (Teatre Lliure), L’hostalera de Carlo Goldoni (direcció: Pau Carrió, Biblioteca de Catalunya), Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare (direcció: Adrià Aubert, La Seca Espai Brossa), Sol Solet d’Àngel Guimerà (direcció: Carlota Subirós, TNC), La tendresa (direcció: Alfredo Sanzol, Teatre Poliorama), Un ningú i cent-mil de Pirandello (direcció: Ferran Utzet, Biblioteca de Catalunya), Les feres de Shakespeare (direcció: Adrià Aubert, Teatre Condal), La mascarada d’Els Pirates Teatre (direcció: Adrià Aubert, Teatre Akadèmia), Testimoni de guerra (direcció: Pau Carrió, TNC), Canto jo i la muntanya balla (direcció: Guillem Albà i Joan Arqué, Biblioteca de Catalunya), La setena porta d’Els Pirates Teatre (direcció: Adrià Aubert, Fundació Joan Brossa); Els secundaris (direcció: Adrià Aubert, El Maldà), Vent de Garbí i una mica de por (direcció: Judit Pujol, TNC) i Els Watson de Laura Wade (direcció: Josep Maria Mestres, TNC).

    Durant les darreres temporades ha firmat dues dramatúrgies per a espectacles d’Els Pirates Teatre: La setena porta, a partir de l’obra de Joan Brossa, i Els secundaris, dramatúrgia signada juntament amb Bernat Cot.

    Aquest any estrena Tirant lo Blanc (direcció: Joan Arqué) i La Cuina amb Els Pirates Teatre.

  • Textos

    Ola Gjeilo (1978)


    Tundra 
    Text de Charles Anthony Silvestri (1965)

    Wide, worn and weathered,
    Sacred expanse
    Of green and white and granite grey;
    Snowy patches strewn,
    Anchored to the craggy earth,
    Unmoving;
    While clouds dance
    Across the vast, eternal sky.

    Vasta, erosionada i desgastada
    extensió sagrada,
    verda i blanca i grisa com el granit;
    sembrada de clarianes nevades,
    ancorada a la terra escarpada,
    immòbil;
    núvols blancs dansen
    pel cel vast i etern.

    The lake isle – L’illa del llac
    Text de William Butler Yeats (1865-1939)

    I will arise and go now, and go to Innisfree,
    And a small cabin build there, of clay and wattles made:
    Nine bean-rows will I have there, a hive for the honey-bee,
    And live alone in the bee-loud glade.
    I will arise and go now, for always night and day
    I hear lake water lapping with low sounds by the shore;
    While I stand on the roadway, or on the pavements grey,
    I hear it in the deep heart’s core.

    Vull sorgir i anar-me’n, anar-me’n a Innisfree,
    i construir una petita cabana d’argila i canyís:
    hi tindré nou files de faves, un rusc per a l’abella de la mel,
    i viuré sol a la clariana enmig del seu zumzeig.
    Vull sorgir i anar-me’n, ja que sempre, nit i dia,
    sento l’aigua del llac que frega suaument la riba;
    quan soc a la carretera, o a les voreres grises,
    l’escolto al fons del fons del cor.

    Ubi caritas – On hi ha caritat

    Ubi caritas et amor, Deus ibi est.
    Congregavit nos in unum Christi amor.
    Exultemus, et in ipso iucundemur.
    Timeamus, et amemus Deum vivum.
    Et ex corde diligamus nos sincero.
    Amen.

    On hi ha caritat i amor, allí hi ha Déu.
    Formant unitat ens reuneix l’amor de Crist.
    Exultem i en ell alegrem-nos.
    Temem i estimem el Déu vivent.
    I amb cor sincer també nosaltres estimem-nos.
    Amén.

    SerenitySerenitat
    Text llatí O magnum mysterium

    O magnum mysterium
    ed admirabile sacramentum
    ut animalia viderent Dominum natum
    jacentem in praesepio
    O Beata Virgo
    cujus viscera meruerunt foren
    portare Dominum Jesum Christum.
    Halleluya!

    Oh, gran misteri
    i admirable sagrament,
    que els animals van veure el Senyor nat,
    jaient en un pessebre.
    Oh benaurada Verge,
    les entranyes de la qual meresqueren
    portar el Senyor Jesucrist.
    Al·leluia!

    Northern lightsLlums del nord
    Text llatí Pulchra est, amica mea

    Pulchra est, amica mea,
    suavis et decora sicut Jerusalem,
    terribilis ut castrorum acies ordinata.
    Averte oculos tuos a me
    quia ipsi me avolare fecerunt.

    Ets bella, amiga meva,
    suau i formosa, com Jerusalem,
    terrible com un exèrcit en ordre de batalla.
    Aparta els teus ulls de mi,
    perquè m’han trasbalsat.

    The groundLa terra
    Fragment del text llatí de la missa (“Sanctus” – “Benedictus” – “Agnus Dei”)

    Pleni sunt caeli et terra gloria tua.
    Hosanna, Hosanna in excelsis.
    Benedictus qui venit in nomine Domini.
    Benedictus qui venit.
    Hosanna, Hosanna in excelsis.
    Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
    Agnus Dei qui tollis peccata mundi,
    Dona nobis pacem.

    Plens estan el cel i la terra de la vostra glòria.
    Hosanna, Hosanna a dalt del cel.
    Beneït qui ve en nom del Senyor.
    Beneït el qui ve.
    Hosanna, Hosanna a dalt del cel.
    Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
    Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
    doneu-nos la pau.

    DreamweaverTeixidor de somnis
    Text de Charles Anthony Silvestri (1965)

    Prologue – Pròleg

    Listen!
    I sing the sacred vision
    Of the All-Wise Wanderer,
    The Weaver of Dreams.

    Escolteu!
    Canto la visió sagrada
    del savi errant,
    el teixidor dels somnis.

    On Christmas Eve he fell asleep,
    So deep, so deep,
    And woke upon Epiphany
    With tales to tell.

    La Nit de Nadal es va adormir,
    molt profunda, profundament,
    i es va despertar a l’Epifania
    amb contes per explicar.

    He hurried to the holy Mass
    And stood upon the threshold;
    The warp and weft of wandering
    He wove into his tale.

    Es va afanyar a la santa missa
    i es va quedar sota el llindar;
    l’ordit i la trama del vagareig
    va teixir en el seu conte.

    Dreamsong – Cançó del somni

    And this was his dreamsong:
    My journey began
    In a rugged land,
    Hard and fast
    And unforgiving.
    I made my way.

    Aquesta era la cançó del seu somni:
    El meu viatge va començar
    en una terra ferma,
    dura i vertiginosa,
    i implacable.
    Vaig fer el meu camí.

    The bridge – El pont

    Beasts there were,
    And wilder things,
    And shades of night
    Were in that land;
    I was afraid.

    Hi havia bèsties,
    i coses més salvatges,
    i les ombres de la nit
    poblaven aquella terra;
    jo tenia por.

    The monster’s claws 
    Tore at my cloak;
    With piercing eyes
    They saw my soul.
    I ran away.

    Les urpes del monstre 
    em van arrencar l’abric;
    amb ulls perforants
    va mirar la meva ànima.
    Jo vaig fugir.

    For many leagues
    I traveled west
    Until at last—
    My journey’s end—
    I saw the Bridge!

    Vaig viatjar moltes llegües
    cap a l’oest
    fins que, finalment...
    La fi del meu viatge...
    Vaig veure el pont!

    Stretching out
    Across the sky,
    The way was barred
    To all but wise.
    I went across.

    Recorria
    tot el cel,
    el camí estava barrat
    per a tots menys els savis.
    Vaig creuar.

    This bridge was spanned 
              across a sea of ice—
    A silver band,     
              a way to Paradise.
    A fair wide land
              did open up at last;
    I stopped to stand
              where Future reckons Past.

    Aquest pont travessava
              un mar de gel...
    Una banda de plata,     
              un camí cap al paradís.
    Una terra molt àmplia
              s’obria a la fi;
    Em vaig aturar
              on el futur considera el passat.

    And in that place
              the Pilgrim Church did rise
    Where, full of grace,   
              our Holy Mother wise
    Bade me embrace
              her heart of gold and red;
    And o’er her face
              a loving smile was spread.

    I en aquell lloc
              l'església dels pelegrins es va aixecar
    on, plena de gràcia,   
              la nostra Santa Mare sàvia
    em va deixar abraçar
              el seu cor d’or i porpra;
    i al seu rostre
              es va dibuixar un somriure amorós.

    I met a man, whose coat was stained in blood,
    All mired was he, up to his knees in mud;
    He held a frightened child under his arm,
    And bitterly he wept for causing harm.

    Vaig conèixer un home que portava l’abric taca de sang,
    estava cobert fins als genolls de fang;
    tenia un nen espantat sota el braç,
    i amargament plorava per haver causat mal.

    Paradise – Paradís

    She spoke in gentle tone
    and bade me go
    Where every sin is known,
    where cold winds blow,
    Unto the very throne
                   of God to see
    Where sorrow is unknown,
                   forgiveness, free.

    Ella arlava en to suau
    i em va demanar anar
    on tot pecat és conegut,
    on bufen vents freds,
    fins al mateix tron
                   de Déu per veure
    on la pena és desconeguda,
                   i el perdó, lliure.

    Dominion – Domini

    And through darkness appeared the Christ, wreathed in light, flanked by saints and Angels beyond number, and crowned as King and Judge over all the earth.  The Deceiver turned in fear, and fled from before the Glory of the Lord and the Host of Heaven.

    I enmig de la foscor va aparèixer el Crist, envoltat de llum, rodejat de sants i nombrosos àngels, i coronat com a rei i jutge sobre tota la terra.  L’Impostor va quedar esglaiat, i va fugir de davant la glòria del Senyor i de l’amfitrió del cel.

    Among the souls
    Who trembled there
    Burdened down
    With sin and fear,
    I took my place.

    Entre les ànimes
    que tremolaven allà
    carregades
    de pecats i de por,
    vaig ocupar el meu lloc.

    To Christ the Judge
    St. Michael spoke,
    Defending us
    Despite our shame.
    I hung my head.

    A Crist jutge
    sant Miquel va parlar,
    defensant-nos
    malgrat la nostra vergonya.
    Vaig abaixar el cap.

    So one by one
    We stood alone
    Before our Maker
    And our Judge.
    He called my name.

    Així que un a un
    ens vam quedar sols
    davant el nostre Creador
    i el nostre jutge.
    Ell va dir el meu nom.

    His burning heart
    Loved away my shame,
    And forged my soul
    Anew by Grace—
    I was redeemed!

    El seu cor ardent
    va fer fora la meva vergonya amb el seu amor,
    i va forjar la meva ànima
    de nou, plena de gràcia...
    Vaig ser redimit!

    Epilogue – Epíleg

    Cloaked all in lead another fell,
    Laden with burdens heavy;
    She lost her soul in fear of hell
    In hope that she might be free.

    Encastada tota en plom, una altra va caure,
    amb tot de càrregues pesades;
    havia perdut la seva ànima per por a l’infern
    amb l’esperança de poder ser lliure.

    Others there were by pain ensnared
    By their grief and tribulation
    Hoping that they may yet be spared
    And praying for salvation

    Altres hi havia ensorrades pel dolor,
    per la seva pena i tribulació,
    esperant encara el perdó
    i pregant per la salvació.

    He forged their souls
    Anew by Grace—
    And all were redeemed.

    Ell va forjar les seves ànimes
    de nou, plenes de Gràcia...
    I tots elles van ser redimides.

  • Anunci fes-te soci_desktop
  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants
    Diumenge, 14.07.24 – 12 h
    Sala de Concerts

    Un rèquiem alemany de Brahms

    Ulrike Hallersoprano
    Josep-Ramon Olivébaríton
    Pau Casan, piano
    Paul Perera, piano
    Cantaires individuals
    Orfeó Català
    Cor Jove de l’Orfeó Català (Pablo Larraz i Oriol Castanyer, directors)
    Cor de Noies de l’Orfeó Català 
    Simon Halseydirector

    Johannes Brahms: Un rèquiem alemany, op. 45

    Preu: 25 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex