Dolors Busquets, que va ser productora de Cadena 13 i una de les primeres veus de Catalunya Música, debutà el 1959 al quadre d’actors de Ràdio Barcelona sota la direcció d’Armand Blanch. El 1972 passà a RNE-Radio Peninsular, on protagonitzà la primera novel·la en català, Entre dos silencis, seguida, entre d’altres, per Laura a la ciutat dels sants (premi Ondas en el personatge de Laura).

Més endavant col·laborà a l’espai Teatre de Ràdio 4. Els anys 1982 i 1983 va tenir al seu càrrec un espai poètic a Radiocadena a Catalunya, i a la mateixa emissora l’espai diari Monogràfics. Des de la inauguració el 1983 i fins al 1987 fou locutora i productora a Cadena 13, on treballà en temes culturals, d’espectacles i de música clàssica.

Del 1987 al 2001 va ser locutora a Catalunya Música i va fer les produccions de les transmissions d’òperes del Gran Teatre del Liceu i de diferents concerts. A més, a Catalunya Ràdio, entre el 1987 i el 2001 va produir i va fer la locució d’un total de dos mil programes de sardanes.

El mestre Moraleda dedicà la sardana Les quatre veus a quatre dones que parlaven de sardanes a diferents emissores: Francina Boris, Lídia Segués, Maria Dolors Busquets i Maria Matilde Almendros. Un diari se’n va fer ressò i les anomenà el “Póker de Damas”.

Formà part de la companyia de teatre de Maria Matilde Almendros durant més de vint anys actuant de segona actriu.

Sòcia i col·laboradora activa de l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, va presentar el concert del 75è aniversari de l’entitat en aquest mateix escenari.

Fundada a Barcelona el 1983, té el títol de Cobla Ciutat de Barcelona, atorgat per l’Ajuntament de la ciutat, des del 1997. Conrea tots els àmbits del repertori propi de la cobla, si bé des que fou fundada ha manifestat una voluntat ferma d’atendre específicament la música de concert, amb la programació reiterada d’obres de referència, obres oblidades i música de nova creació.

Ha actuat a totes les comarques de Catalunya i de la Catalunya Nord, i participa habitualment en les manifestacions sardanistes més rellevants. Ha tingut una presència reiterada a diversos festivals internacionals de música (com el Grec, Peralada, el Vendrell, Sant Feliu de Guíxols o Rialp) i fou la formació titular del cicle de concerts Cobla, Cor i Dansa del Palau de la Música Catalana. Va ser cobla titular de la Temporada de Música per a Cobla de l’Auditori de Barcelona, impulsada per la Cobla Sant Jordi a redós del seu vint-i-cinquè aniversari. També ha actuat al Gran Teatre del Liceu i als principals auditoris de Catalunya, així com a Alemanya, la Gran Bretanya, Itàlia, França i els Estats Units.

Participa en els programes del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana des de finals de la dècada dels noranta, i actualment ho fa amb l’espectacle Cobla 2.0.

Ha estat dirigida des dels inicis per Jordi León, amb l’assessorament de Manuel Oltra en qualitat de conseller artístic. Del 2007 al 2010 Xavier Pagès el rellevà en la titularitat (Concepció Ramió ho havia fet entre els anys 1991 i 1993) i Tomàs Grau entre els anys 2010 i 2012. Des del 2013 Marcel Sabaté és el nou director titular de la formació. Ha actuat sota la batuta de noms tan prestigiosos com Josep Pons, Antoni Ros Marbà, Salvador Mas, Edmon Colomer, Salvador Brotons, Manuel Valdivieso, Albert Argudo, Virginia Martínez, Joan Albert Amargós, Mireia Barrera, Josep Vila, José Antonio Sainz Alfaro o Nacho de Paz. Ha col·laborat amb el guitarrista flamenc Niño Josele, el músic Pascal Comelade, el pianista i compositor Joan Díaz, el ballarí Cesc Gelabert, el DJ Raph Dumas, cantants com Roger Mas, Carme Canela o Névoa i amb els solistes Daniel Ligorio, Albert Guinovart, Sergi Alpiste, Jordi Vilaprinyó, Lluís Vidal, Nabí Cabestany, Juan de la Rubia, Manel Camp i agrupacions com ara l’Orfeó Català, Cor del Gran Teatre del Liceu, Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coral Sant Jordi, Cor Vivaldi, Banda Municipal de Barcelona, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra de Cambra de Granollers, Orquestra de Cambra d’Andorra o Orquestra Simfònica de l’Estat de Lituània, entre d’altres. Més recentment coprotagonitza amb la Kulbik Dance Company i el DJ Mario l’espectacle de dansa urbana In somni, amb el qual van inaugurar la temporada de dansa 2015-16 del Mercat de les Flors de Barcelona i la Fira Mediterrània de Manresa 2015.

La seva discografia comprèn una setantena d’enregistraments de contingut divers, entre els quals destaquen la integral de la música per a cobla d’Eduard Toldrà (2012, Columna Música) i els monogràfics dedicats a l’obra per a cobla de Joan i Ricard Lamote de Grignon, Manuel Oltra, Rafael Ferrer (dos volums) i Josep Serra. Destaquen igualment els discs Binomis (amb obres per a piano i cobla), Llum nova (amb l’Orfeó Català), l’enregistrament dirigit per Antoni Ros Marbà i dedicat als clàssics de la música de concert per a cobla, els antològics La sardana i La sardana, grans èxits i tres volums més de música per a cobla (amb obres d’autors tan diversos com Agustí Borgunyó, Joaquim Serra, Joan Lluís Moraleda i Xavier Boliart, entre d’altres). El seu treball Amargós & Vidal: dues visions contemporànies de la cobla (2010, Columna Música) fou finalista al millor àlbum de jazz del 2010 dels Premios de la Música. Darrerament ha publicat el CD Pascal Comelade & Cobla Sant Jordi, junt amb el músic rossellonès, i ha enregistrat un CD en directe amb el cantautor Roger Mas. 

La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona és artista en exclusiva del segell Discmedi.

Marcel Sabaté, director musical
Xavier Torrent, flabiol i tamborí
Ivan Alcazo i Oriol Gibert, tibles
Enric Ortí i Josep Antoni Sánchez, tenores
Sergi Marquillas i Timi Rodríguez, trompetes
Martí Badia, trombó
Pep Moliner i Jordi Montasell, fiscorns
Joan Druguet, contrabaix

Va ser fundada l’any 1929 amb músics de l’Orquestra Artística Llobregatana de Cornellà que dirigia Dídac Vilà, pare de Jaume Vilà (Javimel), que va ser qui va consolidar-la, i amb la continuïtat del seu fill, Josep Vilà, va aconseguir crear una cobla d’un alt nivell musical, que avui dia gaudeix d’un reconegut de prestigi, avalat per 93 anys d’història.

Musicalment, ha treballat sota la batuta de directors de la categoria d’Antoni Ros Marbà, Salvador Brotons, Alfred Cañamero, Joan Lluís Moraleda, Jordi León, Francesc Benítez i Marcel Sabaté, que n’és el director actualment. També cal destacar el treball conjunt amb formacions corals, instrumentals i rítmiques, així com també amb altres cobles, tot aconseguint un maridatge musical molt compenetrat.

Destaquen les col·laboracions amb el Cor Lieder Càmera, Orfeó Català, Manel Camp, i el grup Tactequeté amb Jorge Serraute al capdavant. Els projectes d’Esteve Molero presentant Ritmes d’anada i tornada i Manuel de Falla i Catalunya, a més del projecte d’adopció de la barítona dins la formació de la cobla. El disc Directe (2017) fou completament enregistrat en directe –fet inèdit en música per a cobla– al Pla de la Catedral de Barcelona, lloc de referència per als sardanistes i emblemàtic per a La Llobregat. No es pot deixar de banda que, a més a més, està present a la part musical de molts espectacles de dansa dels principals esbarts dansaires de Catalunya, sota la direcció de Jordi Núñez. I tampoc no es poden passar per alt espectacles fora del seu àmbit estrictament sardanístic, com Les 1001 i una nits, presentat aquest passat 2022.

La música de La Principal del Llobregat es segueix escoltant en les màximes representacions de la sardana a Catalunya. Recentment ha format part de la celebració del cinquantenari de l’Agrupació Sardanista l’Ideal d’en Clavé amb un concert per a quatre cobles al Palau de la Música Catalana. La Llobregat també ha traspassat fronteres, bo i actuant en directe en diverses ciutats de la resta d’Espanya i d’Europa, a Nova York, Argentina i Tunísia.

Josep Llauradó Cardona, flabiol
Jordi Campos Temporal i Oriol Oller Torró, tibles
Jordi Guixé Torres i Jordi Molina Membrives, tenores
Jordi Serrano Quevedo i Roger Santiago Casassas, trompetes
Antoni Balada Aguila, trombó
Ivan Babiloni Porqueras i Joan Ballart Pedret, fiscorns
Eduard Arribas Montagut, contrabaix
Marcel Sabaté Reixach, direcció

Va ser fundada l’any 1979 per un grup de joves instrumentistes motivats pel desig de conrear la vessant més qualitativa de la música per a cobla. El seu primer director fou el mestre Josep Maria Bernat i des de l’any 1992 n’assolí la direcció el mestre Jesús Ventura i el 2005 en prengué el relleu el mestre Bernat Castillejo. Les sardanes, els balls vuitcentistes i la música simfònica per a cobla han format la base principal de la programació de les seves activitats durant els vora de quaranta-cinc anys d’existència.

Però el convenciment de les múltiples possibilitats del conjunt “cobla” ha fet que, des dels inicis, la Mediterrània s’hagi distingit per incorporar al seu repertori altres tipus de música, tot interpretant adaptacions per a la nostra formació d’obres del Renaixement, peces breus de música clàssica i, fins i tot, arranjaments de clàssics contemporanis. Al llarg de la seva trajectòria ha actuat als més importants escenaris i festivals de música del nostre país. A l’estranger, cal destacar que ha participat en diversos festivals a França, en els actes d’inauguració del Casal Català de l’Havana (Cuba) l’any 1999, o en el concert central, juntament amb la Polifònica de Puig-reig, de l’Aplec Internacional de la Sardana a Copenhaguen el 2001.

La seva discografia comprèn més d’una trentena de treballs, entre els quals caldria destacar especialment el del 1981 amb la Companyia Elèctrica Dharma, el 1998 amb el pianista Albert Guinovart, amb obres de Manel Camp, Joan Lluís Moraleda, Manuel Oltra i George Gershwin. Dos anys més tard, el 2000, va presentar un disc compacte amb obres de Fèlix Martínez Comín i la col·laboració de David Thompson (trompa), Santi Molas (percussió) i Magdalena Barrera (arpa). Entre els seus darrers treballs discogràfics hi ha el CD Violoncel & cobla, amb el jove violoncel·lista Nabí Cabestany, actualment auxiliar de solista de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

L’Obra del Ballet Popular, l’any 2003, li concedí el premi a les iniciatives renovadores per la producció del concert monogràfic dedicat a Verdaguer que la cobla presentà en diversos escenaris del país durant l’Any Verdaguer (2002). Una altra proposta de la cobla va ser l’espectacle Dalí i la música del seu temps, amb motiu del seu centenari (2004), que presenta una combinació de música, text i llum molt efectista. Altres enregistraments discogràfics han estat la integral de qui en fou el director, Jesús Ventura, i el projecte retrospectiu rememorant El Dorado, un teatre que va fer història al centre de la Barcelona de principis del segle XX, amb la col·laboració de Mercè Martínez i els arranjaments de Bernat Castillejo.

Montse Soques, flabiol i tamborí
Francesc Gregori i Jaume Yelo, tibles
Jordi Figaró i Lluís Alcalà, tenores
Antonio Ortega i Carles Raya, trompetes
Pol Vilar, trombó
Darío García i Albert Pol, fiscorns
Marc Santiago, contrabaix
Bernat Castillejo, direcció

Director del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

Nascut el 1973 a Cervera (Lleida), començà els estudis musicals amb el piano i el violí al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat, per ampliar-los posteriorment al Conservatori Professional de Badalona, on obtingué el títol superior de professor d’harmonia, contrapunt, composició i instrumentació, sota el mestratge de M. A. Hurtado, M. Roger, B. Casablancas i J. Soler.

Paral·lelament s’inicià en la direcció coral als Cursos Internacionals de Direcció Coral de Lleida, on estudià amb els mestres Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay i Jordi Casas. Continuà la seva formació com a director coral als Cursos Europeus de Direcció impartits pel professor Pierre Cao a Catalunya i a l’Académie Internationale de Pontarlier (França).

S’introduí en la direcció orquestral amb el mestre Salvador Mas al Conservatori Superior de Barcelona i al Conservatori de Viena, i el 1999 fou admès a la Universitat de Viena, on cursà els estudis de direcció d’orquestra, sota el mestratge de Leopold Hager.

El març del 2002 guanyà el concurs de la plaça de director assistent de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE) i el juliol del 2003 el corresponent a la plaça de director assistent de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb la qual ha ofert diversos concerts.

Des del 2018 és el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), amb la qual ja estava vinculat per la gira anual de Setmana Santa dedicada al repertori simfonicocoral. És el director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des del 2018, amb el qual ha recuperat nombrós patrimoni coral català, i dirigeix també l’Orquestra de Girona i el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida des del 2002. En l’àmbit operístic fundà la companyia Òpera de Tres Rals, dedicada a l’òpera de petit format, i ha dirigit diversos títols del cicle Òpera a Catalunya de Sabadell i del cicle Òpera al Palau.

 

Com a director convidat ha dirigit l’Orquesta Nacional de España (ONE), Orquesta y Coro de RTVE, Orquesta Sinfónica de Navarra, les orquestres de Granada i Extremadura, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, Camerata Eduard Toldrà i Orquestra Terrassa 48.

És professor d’orquestra i direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Ha estat director convidat de nombroses orquestres de joves i actualment dirigeix el Curs de Direcció de l’Orquestra Terrassa 48.

Ha enregistrat obra d’autors catalans i diversos programes divulgatius per a TV3. Fou director artístic de les sis primeres edicions del Festival de Pasqua de Cervera, dedicat a la música clàssica catalana, que fundà el 2011.

Nascut a Castelló d’Empúries (Alt Empordà) el 1980, és un músic, compositor i director d’orquestra que compagina la composició de música per a cinema, televisió, musicals i documentals amb l’obra per a concert, coral i de cambra, jazz, pop-rock, la música moderna i la cobla, així com la interpretació com a solista a la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i al The New Catalan Ensemble.

Va fer els primers estudis de música a l’Escola Municipal de Música Antoni Agramont de Castelló d’Empúries amb Pere Cortada. Al Conservatori Isaac Albéniz va obtenir el títol de grau mitjà i professor de piano. Paral·lelament estudià periodisme a la UAB. Va seguir els estudis amb el grau superior de música a l’Escola Superior de Música de Catalunya, amb els professors Albert Guinovart (orquestració i composició), Arnau Bataller i Manel Camp.

Des del 2015 Timón està instal·lat a Los Angeles component per a projectes americans, europeus i asiàtics. De la seva producció cinematogràfica destaquen les bandes sonores que ha compost per a pel·lícules com The little wizard (Premi Internacional Jerry Goldsmith 2014) o El árbol sin sombra (millor banda sonora espanyola l’any 2014 als premis Mundo BSO), The best owal (2018) o Hathor (guanyadora del Crystal Pine Award 2019), el documental Wild connection, entre d’altres, així com la música per a gran orquestra simfònica i cor composta per als espectacles Coliseum, el ballet Witches o Havanera, enregistrada amb orquestres de Bulgària i Ucraïna i editades pel segell discogràfic Movie Score Media. Destaquen les sèries Agent Carter (de Marvel, emesa per l’ABC i enregistrada als estudis de la Warner Bros), In absentia i Arkhana, i el documental per al National Geographic The blind monkey.

En el gènere del musical cal subratllar especialment la composició de Josafat, estrenat al Teatre Municipal de Girona el 2014, i Músiques que enamoren, a la Sala Simfònica de l’Auditori de Barcelona el 2005.

En l’àmbit de la música de concert, destaca la seva designació com a compositor convidat del Palau de la Música  la temporada 2020-21. La seva obra s’ha interpretat a França, Alemanya, Finlàndia, Cuba, Portugal, Espanya, Bulgària, Ucraïna, els Estats Units i Anglaterra, per orquestres com ara la City of Birmingham, Orquestra de la Ràdio Nacional de Bulgària o Lviv Symphony Orchestra d’Ucraïna, i també al Grec Festival de Barcelona, Festival de Peralada, Festival de Cap-roig o Festival Fuego del Caribe. Com a intèrpret i director ha actuat als escenaris més emblemàtics del nostre país, com el Palau de la Música, Gran Teatre del Liceu i l’Auditori de Barcelona.

Té més d’una cinquantena de premis nacionals i internacionals, entre els quals destaquen el Premi Internacional Jerry Goldsmith, que ha guanyat en sis ocasions, el Premi Agustí Borgunyó, els Mundo BSO Awards i les nominacions als Goldspirit i als Score Magazine Awards com a millor compositor novell. En el camp de la música per a cobla té una seixantena de sardanes i obres concertístiques que els darrers quinze anys han estat guardonades amb la totalitat dels premis que es convoquen en aquest gènere, com el Mestre Conrad Saló, Francesc Basil, Premi de Sardanes SGAE o Premi Ceret-Banyoles.

Ha combinat la composició musical amb la tasca com a escriptor, amb obres com El soroll silent, Des Catalunya, ¿España va bien?, E-Juez o Suite de poesia eròtica, i com a periodista, amb col·laboracions a Catalunya Ràdio, «Revista Musical Catalana» i a «Sonograma Magazine». La seva faceta d’escriptor és rellevant, ja que ha escrit el guió i les lletres de pràcticament tots els seus musicals i cançons. Ha estat premiat pels seus contes per a adults i per la seva Suite de poesia eròtica.

Va estudiar música a l’Escolania de Sant Agustí de Sabadell i al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on va obtenir el diploma de professor superior de flauta travessera. Va ampliar la seva formació artística al Conservatori d’Orleans (França). Els seus mestres de flauta van ser Josep Maria Llorens, Barbara Held i Arlette Biget. També ha fet estudis de flabiol i tamborí amb el mestre Jordi León i de direcció d’orquestra amb el mestre Albert Argudo.

Ha obtingut, entre d’altres, els premis d’honor de flauta i de música de cambra del Conservatori Superior de Barcelona, el primer premi de flauta del Conservatori d’Orleans, el primer premi de música de cambra del Concurs Nacional Permanent de Joventuts Musicals d’Espanya, el Premi de la Fundació Caixa de Sabadell pel seu projecte d’edició del CD Música catalana per a flauta i piano, amb obres d’Eduard Toldrà, Joan Manén i Manuel Oltra.

Ha actuat com a flauta solista amb diverses orquestres del país i estrangeres. Desenvolupa una intensa activitat amb el pianista Adolf Pla; ha fet diverses gires per països americans i europeus. També ha dut a terme produccions per a mitjans de comunicació, com Canal Clásico de Vía Digital, Televisión Española i Televisió de Catalunya.

Ha dirigit l’estrena al nostre país de diversos espectacles pedagògics del compositor francès Claude-Henry Joubert. Va ser convidat pel Barcino Ensemble per dirigir la Història del soldat d’Igor Stravinsky al Centro Cultural Conde Duque de Madrid.

Va ser flabiolaire fundador de la Cobla Jovenívola de Sabadell el 1976 i de la Cobla Mediterrània el 1979. És autor de nombrosos arranjaments per a cobla que han estat enregistrats i programats als concerts. Ha dirigit l’enregistrament de diversos CD amb la Cobla Mediterrània; cal destacar Recordant El Dorado, amb l’actriu i cantant Mercè Martínez; Gran ball amb la Cobla Mediterrània (vol. 3), i Lied amb cobla, amb la mezzosoprano Marta Valero. Gràcies a la iniciativa de l’entitat cultural Músics per la Cobla, ha dirigit l’enregistrament de la integral de sardanes de Juli Garreta i obres de Manuel Oltra amb la Cobla de Cambra de Catalunya.

És professor de flauta travessera del Conservatori Municipal de la ciutat de Sabadell des de l’any 1985. Actualment és director de la Cobla Sabadell, de la Cobla Mediterrània i de la Banda de Música de Sabadell.