grana la vida
com l’ànima d’amor
com un herbei que omple l’afrau
de tota bresca amb aroma de bosc

grana la mel, grana el desig
l’atles encès del paradís
per on s’apressa l’impuls de l’envit
ancorat en el misteri de dos cossos
que es naveguen tan ardents
la seva pell

sols de paraules

 

Laia Llobera
Llibre de revelacions (2020)

Nit i albada

D’on sorgeix el fet creatiu? Per a alguns, d’un paisatge pictòric o d’un vers inspirador, però per a Ola Gjeilo prové del no-res, del full en blanc. El compositor i pianista noruec gaudeix del joc d’imaginar com aquest buit pot convertir-se en qualsevol melodia; busca i observa allò que conformen els seus dits com si fos un trencaclosques, més que no pas un camí recte entre dos punts. De fet, per compondre les seves obres, moltes vegades parteix de la pròpia improvisació; a més, sovint revisita i remodela peces que ja té publicades per aquest impossible viatge d’arribar a l’essència de la música.

Per això, el concert d’avui el presenta en la seva faceta més íntima i sincera, on partirà de les composicions recollides als seus dos últims discs de piano sol –Night (2020) i Dawn (2022)– i les portarà més enllà. Les improvisacions que s’anuncien precediran les peces, però de vegades també les truncaran o les allargaran; fins i tot les defensarà com a miniatures independents. D’aquesta manera, i com si l’observéssim des del pany de la porta, l’acompanyarem en un exercici que coneix de ben a prop, la improvisació, que no és res més que l’acte de compondre en directe.

La nit, amb la seva foscor, recull creacions meditatives que desperten una sensació de tranquil·litat i calma amb un llenguatge fàcil i acollidor, contemporani i familiar alhora. Inspirat per les hores del crepuscle, quan la ciutat de Nova York s’il·lumina amb infinits gratacels, Gjeilo va compondre-les totes al tard i en diverses sessions de gravació a estudis de la ciutat partint sempre d’improvisacions lliures i editant aquestes idees més tard per donar-hi una forma coherent.

I la primera llum tènue de L’albada, amb la seva quietud, va ser la continuació natural del primer àlbum: una seqüela que ens situa, aquesta vegada, a Oregon i Califòrnia, amb obres cuinades al llarg d’un any a la costa Oest. Si bé al primer disc trobava confort en el silenci i la solitud, aquí es deixa sentir amb més optimisme, però sempre mantenint un característic estil cinematogràfic i evocador, que barreja sense por influències de la clàssica, el jazz, el pop i el folk. Aquest concert ens portarà, així doncs, tot allò que queda entre una posta de sol i la primera llum del dia.

Alba Nogueras, periodista cultural i crítica musical