Nascut a Locarno (Suïssa), va estudiar amb Arie Vardi i després amb Alfred Brendel, Murray Perahia, Cécile Ousset i Alexis Weissenberg. Va esdevenir conegut internacionalment després de guanyar diversos concursos importants, com el Queen Elisabeth de l’any 2007. Des del 2012 és el director artístic de la Settimane Musicale di Ascona.

És un pianista excepcional, expressiu i amb una habilitat tècnica brillant, conegut especialment per les interpretacions de Mozart i del repertori romàntic primerenc; interpreta igualment amb una sensibilitat magistral Brahms, Liszt, Dvořák, Ravel, Debussy i Bartók.

La temporada 2022-23 va oferir recitals al Heinz Hall de la Pittsburgh Symphony Orchestra amb David McCarroll, una gira per Espanya amb la Budapest Festival Orchestra i Iván Fischer, així com concerts amb l’Orchestra de l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia, Orchestra Sinfónica della RAI, Pittsburgh Symphony i Elim Chan, Wiener Symphoniker i Andrew Manze, Dallas Symphony i Fabio Luisi, WDR Sinfonieorchester i Andrew Davis, Dresdner Philharmonie, sota la batuta de Marek Janowski i de Louis Langrée, i una actuació amb la BBC Symphony Orchestra i Thomas Dausgaard als BBC Proms.

Entre les seves fites destacades més recents figura el debut amb la Berliner Philharmoniker i les actuacions amb orquestres principals, com London Symphony, Los Angeles Philharmonic, Boston Symphony, NHK Symphony, Cleveland Orchestra, Israel Philharmonic, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Münchner Philharmoniker, London Philharmonic, Gewandhausorchester de Leipzig, Pittsburgh Symphony, Filharmònica Txeca i Filharmònica d’Oslo, Simfònica de la Ràdio Sueca, Filharmònica de Sant Petersburg, Orchestre de París, Orchestre Symphonique de Mont-real, Orchestre National de França i Tonhalle-Orchester de Zúric. Ha col·laborat amb directors de renom, com Vladimir Ashkenazy, Charles Dutoit, Iván Fischer, Daniel Harding, Manfred Honeck, Marek Janowski, Neeme Järvi, Emmanuel Krivine, Ton Koopman, Zubin Mehta, Roger Norrington, Gianandrea Noseda, Sir Antonio Pappano i Yuri Temirkànov.

Com a músic de cambra ha actuat al costat de Leif Ove Andsnes, Yuri Bashmet, Renaud i Gautier Capuçon, Leonidas Kavakos, Stephen Kovacevich, Heinrich Schiff, Christian Tetzlaff, Jörg Widmann, Tabea Zimmermann i l’Emerson Quartet.

L’any 2019 va publicar les darreres Sonates de Schubert. Enregistraments anteriors inclouen Els anys de pelegrinatge de Liszt i els Concerts per a piano de Mozart amb la Scottish Chamber Orchestra i Andrew Manze per al segell Linn. I per a Naïve ha enregistrat els Preludis de Debussy i obres per a piano sol de Mozart.

“Música per a tothom”, aquest és el lema de la Dresdner Philharmonie. L’orquestra és sinònim de concerts del més alt nivell artístic, d’educació musical per a totes les edats i suposa una mirada més enllà del vessant musical. Les seves actuacions arreu del món i amb convidats d’arreu n’han consolidat la reputació a tot el planeta. Marek Janowski n’és el director titular i artístic des de la temporada 2019-20.

La nova sala de concerts del Kulturpalast (Palau de Cultura), inaugurada el 2017, té una capacitat de 1.800 butaques i està situada al cor del barri antic de Dresden. Ha esdevingut un veritable regal per a la formació, com també per a la ciutat i tot el món de la música. A nivell internacional ja és considerada un lloc de visita obligada.

El 1870 la iniciativa privada dels ciutadans va permetre fundar la Dresdner Philharmonie. Ells van fer possible que la Stadtkapelle oferís concerts a la Gewerbe-haus i van esdevenir un públic que va demostrar-hi molt d’interès. Durant les seves primeres dècades, compositors com ara Brahms, Txaikovski, Dvořák i Strauss van situar-se’n al podi per dirigir les seves pròpies obres. Paul van Kempen la va convertir en un conjunt de categoria mundial a partir del 1934. I després d’ell van deixar-hi empremta Kurt Masur, Marek Janowski, Rafael Frühbeck de Burgos i Michael Sanderling.

Amb un públic informat, amb interès i sobretot fidel, pràcticament cap altra orquestra alemanya està tan unida al seu públic com la Dresdner Philharmonie. Uns fonaments que li han permès superar i sobreviure diverses crisis, com la del 1923 durant el primer gran crac econòmic després de la Primera Guerra Mundial, la del 1933 amb l’arriba al poder del Partit Nazi, i la del 1944-1945 després de ser tancades totes les sales de concerts i el bombardeig de la ciutat. Fins i tot els anys posteriors del 1989-1990 el seu públic va romandre fidel a la Dresdner Philharmonie.

L’orquestra va començar a fer enregistraments el 1937. I fins a la data d’avui la seva discografia incorpora prop de tres-centes trenta obres. Els enregistraments recents inclou un cicle dirigit per Michael Sanderling amb la integral de les Simfonies de Xostakóvitx i Beethoven (Sony Classical), amb Marek Janowski; l’orquestra ha gravat Cavalleria rusticana de Mascagni, Il tabarro de Puccini i Fidelio de Beethoven (Pentatone).

Reconegut com un dels directors més versàtils i apassionats de la seva generació, és un músic que transmet gran inspiració, tant a orquestres com a públic d’arreu del món.

Va néixer a Oviedo i estudià a la Guildhall School of Music & Drama de Londres. Actualment resideix a Oviedo.

Ha estat director titular de l’Orquesta y Coro de RTVE (2019-2023) i de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (2010-2015), director principal convidat de l’Orquesta Ciudad de Granada i director assistent de la London Symphony Orchestra.

Entre els seus recents i propers compromisos destaquen les actuacions amb la Royal Philharmonic Orchestra, City of Birmingham Symphony, The Hallé, Filharmònica d’Hèlsinki, Deutsche Kammerphilharmonie de Bremen, Konzerthausorchester de Berlín, Orquestra de la Ràdio de Frankfurt, Dresdner Philharmonie, Gürzenich-Orchester Köln, Deutsche Radio Philharmonie Saarbrücken Kaiserslautern, Orchestre Philharmonique d’Estrasburg, Orchestre National de l’Illa de França, Residentie Orkest de Stavanger, Orchestre Philharmonique-Royal de Lieja, Orchestra della Svizzera Italiana, Orquesta Sinfónica Nacional de Mèxic, Filarmónica de Buenos Aires, etc. A Espanya manté una estreta relació amb les orquestres simfòniques espanyoles, amb les quals actua habitualment a festivals internacionals.

En el terreny operístic ha dirigit Don Giovanni i L’elisir d’amore en èxits de la Glyndebourne Tour, Carmen a la Quinzena Musical de Sant Sebastià, i Una vocce in off, La voix humaine, Die Zauberflöte, Daphne i Rienzi al Gran Teatre del Liceu, així com Madama Butterfly a l’Ópera d’Oviedo.

Ha col·laborat amb solistes destacats, com ara Maxim Vengerov, Nikolai Lugansky, Javier Perianes, Khatia Buniatishvili, Beatrice Rana, Renaud Capuçon, Gautier Capuçon, Sol Gabetta, Anne-Sophie Mutter, Isabelle Faust, Frank Peter Zimmermann, Arcadi Volodos, Viktoria Mullova, Johannes Moser, Truls Mork i Viviane Hagner.

Entre els seus enregistraments discogràfics, destaca el monogràfic sobre Enric Granados en tres volums, així com un CD amb les suites de Carmen i L’Arlésienne de Bizet, amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, per al segell Naxos. Pablo González gaudeix d’una col·laboració continuada amb la Deutsche Radio Philharmonie Saarbrücken Kaiserslautern (DRP), amb la qual enregistrarà properament un CD amb música d’Emmanuel Moor. El seu enregistrament centrat en Schumann amb Lena Neudauer ha estat guardonat amb el prestigiós International Classical Music Award.