La soprano australiana, guanyadora del primer premi del 9è Concurs Internacional de Cant Elena Obraztsova (2013), va estudiar al Conservatori de Sydney i després va ampliar coneixements a l’Acadèmia Mariïnski per a Joves Cantants i al Royal Northern College of Music. Entre els seus professors ha tingut Elena Obraztsova, Barry Ryan i Victoria Dodoka. El 2018 va ser guardonada amb el Premi de la Staatsoper de Viena atorgat per la Fundació de l’Òpera Australiana per a Joves Cantants.

Ha cantat el paper d’Anne Truelove de The rake’s progress  de Stravinsky a l’Òpera Estatal d’Hongria, on també ha interpretat el paper de Mimì de La bohème de Puccini amb gran èxit, sota la direcció de Christian Badea. Lyons també ha cantat a l’Opera de Sydney, a diverses sales de Rússia, Itàlia, Austràlia, Nova Zelanda i el Regne Unit. Al Wexford Festival Opera d’Irlanda va fer el rol d’Anaide d’Il cappello di paglia di Firenze de Nino Rota i va oferir un recital de bel canto a la Filharmònica de Sant Petersburg.

De la temporada passada destaquen la seva intervenció a la Messa da Requiem de Verdi i War Requiem de Britten amb l’Orquestra Simfònica d’Anvers, dirigida per Philippe Herreweghe. També ha interpretat el War Requiem amb l’Orquestra Simfònica del Nord d’Holanda, sota la direcció de Stefan Ashbury. Com a integrant de l’Acadèmia Grafenegg ha participat a Der Diktator d’Ernst Krenek, i Mörder, Hoffnung der Frauen de Paul Hindemith, sota la direcció de Leon Botstein.

La temporada 2019-20 va dur a terme dos debuts importants: el paper de Donna Anna de Don Giovanni de Mozart amb Opera Australia i el debut a l’Òpera d’Anvers en una adaptació escènica d’Escenes del ‘Faust’ de Goethe de Schumann com a penitent.

En concert, Lyons ha interpretat el solo de soprano de la Quarta Simfonia de Mahler, les Folk songs  de Luciano Berio, amb l’Orquestra Simfònica de Berlín, i les Chansons madécasses de Ravel, amb l’Orquestra del Festival de Budapest. En aquest festival també ha actuat amb el director d’orquestra Iván Fischer com a solista a la Segona Simfonia de Mahler, i com a solista amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Nacional Polonesa a Katowice a la Gala de la Nit de Cap d’Any, amb el director d’orquestra Matthew Coorey. Amb la Quarta Simfonia de Mahler ha actuat amb l’Orquestra Simfònica del Nord d’Holanda, sota la direcció de Michal Nesterowicz. Altres interpretacions inclouen la Messa da Requiem de Verdi, amb l’Orquestra Simfònica d’Anvers, sota la direcció d’Alejo Pérez; amb la Sydney Symphony Orchestra com a solista a Das Klagende Lied, sota la direcció de Simone Young. Ha cantat la part de soprano solista de la Novena Simfonia de Beethoven en diversos concerts amb l’Orquestra de Cambra Belga, dirigida pel seu director, Benjamin Haemhouts.

Igualment, ha participar al festival Collegium Vocale Crete Senesi d’Asciano (Siena, Toscana), fundat per Philippe Herreweghe, juntament amb el seu col·laborador pianista des de fa temps, Stanislav Solovev, en un recital dedicat a Serguei Rakhmàninov i els seus contemporanis. A més, ha ofert diversos recitals en solitari a Nova York i a Tòquio, i el 2019 va debutar com a cantant de lied al deSingel International Arts Center d’Anvers. Amb la violinista Miriam Helms Ålien, la violoncel·lista Ildikó Szabó i el pianista István Lajkó, van protagonitzar una vetllada dedicada a l’obra de Dmitri Xostakóvitx a l’Acadèmia de Música Franz Liszt de Budapest.

Després d’estudiar cant a la Maîtrise de Notre Dame de París es va incorporar al Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de París, a la classe d’Elène Golgevit. Simultàniament va ampliar coneixements amb grans mestres, com ara Anne Le Bozec, Margreet Hönig, Janina Baechle, Kenneth Weiss i René Jacobs...

L’any 2008 va cofundar l’Ensemble Lunaris, formació amb la qual explora un ampli repertori que comprèn des de l’edat mitjana fins a la música contemporània, gràcies a aquest conjunt atípic de tres veus i viola de gamba. La publicació del seu primer CD data de l’any 2014.

Tot destacant per la riquesa del seu timbre i la facilitat escènica, ha interpretat diversos papers operístics: Melibea d’Il viaggio a Reims, Farnace de Mitridate, segona bruixa de Dido and Aeneas, Diana à la Houppe de Les aventures du roi Pausole i, amb l’Atelier Lyrique de l’Opéra de París, el rol d’Ernesto d’Il mondo della Luna.

Reconeguda internacionalment en el repertori barroc, Eva Zaïcik col·labora habitualment amb grans directors, com ara Emmanuelle Haïm, Raphaël Pichon, Christophe Rousset, René Jacobs, Leonardo Garcia Alarcón, Hervé Niquet, Vincent Dumestre...

El 2018 va publicar el seu primer àlbum en solitari, Venez chère ombre, amb Le Consort, i des d’aleshores ha enregistrat exclusivament per al segell Alpha Classics. El gener del 2021, sempre en companyia de Le Consort, va publicar Royal Handel, un disc dedicat a la primera Royal Academy of Music londinenca.

Nascut a Istanbul i criat a Viena, el tenor s’ha consolidat com un dels artistes vocals més apassionats i polivalents d’aquests darrers anys. Va guanyar el Concurs Internacional de Lied de l’Acadèmia Hugo Wolf d’Alemanya i fou finalista del concurs BBC Cardiff Singer of the World 2015. L’any 2017 el segell Champs Hill Records va publicar el seu primer àlbum en solitari, Der Einsame, de lieder de Schubert, amb l’acompanyament del pianista de Simon Lepper, que va ser aclamat per la crítica. El seu darrer enregistrament amb Lepper, Path of life (Prospero Classical), va ser recentment nominat a dos premis Opus Klassik.

En concert, ha treballat amb la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Tonkünstler-Orchester, Filharmònica de Tòquio, Radio Symphonieorchester de Viena, Belgian National Orchestra, Orchestre National de Lió, Orquestra Nacional de Cambra Danesa, Radio Filharmonisch Orkest dels Països Baixos, Orquestra Simfònica d’Anvers, Royal Philharmonic Orchestra i Royal Northern Sinfonia, sota la direcció dels directors Mariss Jansons, Ivor Bolton, Laurence Equilbey, Mirga Gražinytė-Tyla, Philippe Herreweghe, Riccardo Minasi, Mikhaïl Pletnev, Lars Vogt i Adam Fischer.

Entre els moments importants de la seva carrera, destaquen la Serenata de Britten amb l’Amsterdam Sinfonietta i Felix Kleiser; la Passió segons sant Mateu al Palau de la Música de Catalana, sota la direcció de Simon Halsey i amb els solistes de la Berliner Philharmoniker; el Requiem de Mozart a la Konzerthaus de Viena amb l’Orquestra Simfònica d’Anvers, i la Novena Simfonia de Beethoven amb Radio Symphonieorchester de Viena, sota la batuta de Marin Alsop.

“El baix-baríton Hanno Müller-Brachmann és un Figaro ideal: un actor juvenil atractiu, un cantant amb una veu ferma, fosca i captivadora”, «The New York Times» (12.8.2013)

“Müller-Brachmann és una estrella en ascens a Alemanya, i amb una bona raó: és un baix-baríton sonor i flexible, comunica cada paraula”.

 “Refinat, connectat amb el text i distintiu vocalment; en fan unes interessants opcions interpretatives”. «The Guardian», amb motiu de la seva interpretació de Des Knaben Wunderhorn de Gustav Mahler amb la London Philharmonic Orchestra, sota la direcció de Vladimir Jurowski.

«Die Presse» comenta la seva actuació de debut amb lied al Viennese Concert Hall juntament amb András Schiff.

Ja sigui en recital, concert o bé cantant òpera, col·labora amb grans personalitats musicals, com  Kirill Petrenko, Sir Simon Rattle, Bernard Haitink, Franz Welser-Möst, Daniel Barenboim, Herbert Blomstedt, Iván Fischer, Andris Nelsons, Christoph von Dohnányi, Zubin Mehta, Riccardo Chailly, Ádám Fischer, Daniel Harding, Charles Dutoit, Andrés Orozco-Estrada, Jesús López Cobos, Enoch zu Guttenberg o Christian Thielemann i, anteriorment, Claudio Abbado, Nikolaus Harnoncourt, Kurt Masur, Lorin Maazel, Pierre Boulez, Michael Gielen, Sir Neville Marriner o Sir Charles Mackerras.

Va debutar com a cantant a la Philharmonie de Berlín amb Malcolm Martineau. I en el debut al London Wigmore Hall cantant lied va ser acompanyat per András Schiff.

Ha tingut com a col·laboradors al piano Hartmut Höll, Hendrik Heilmann, Philippe Jordan i Daniel Barenboim. Aquest, precisament, va incorporar-lo quan tenia vint-i-set anys al conjunt de la Staaptsoper Unter den Linden de Berlín; en tretze temporades hi ha cantat les grans parts de Mozart, sota la direcció del mateix Barenboim, així com Orest (Elektra), Amfortas (Parsifal), Escamillo (Carmen) i Wotan (L’or del Rin). Sota la direcció de Michael Gielen i Sir Simon Rattle ha cantat Golaud (Pélleas et Mélisande). A més, també l’han dirigit Gustavo Dudamel, Sebastian Weigle i Philippe Jordan.

Fou convidat seguidament a les òperes de San Francisco, Madrid, Sevilla i Mòdena, així com a les Staatoper de Viena, Munic, Hamburg i a La Scala de Milà. Amb la Cleveland Orchestra va assolir un gran èxit interpretant Golaud i va ser el professor de cant (Ariadne auf Naxos) amb Franz Welser-Möst.

Va estudiar al Knabenkantorei de Basilea i ben aviat va ser sol·licitat com a cantant en concerts: al Rias-Kammerchor, amb Marcus Creed; Collegium Vocale Gent, amb Philippe Herreweghe, i al Monteverdi Choir, amb Sir John Elliot Gardiner.

Va debutar al Carnegie Hall de Nova York l’any 2000 a l’estrena nord-americana de l’òpera What next d’Elliott Carter, amb la Chicago Symphony Orchestra, sota la direcció de Daniel Barenboim. Abans havia estrenat aquest títol a la Staatsoper de Berlín. També ha cantat a l’òpera Faustus, the last night de Pascal Dusapin, novament a la Staatsoper de Berlín, així com un cicle de cançons de Manzoni amb motiu del 75è aniversari de Claudio Abbado a Berlín. El març del 2017 va llançar el Requiem-Strophen de Wolfgang Rihm, amb la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i Mariss Jansons a Munic i Lucerna.

Continua repetint actuacions musicals amb les principals orquestres de Berlín, Nova York, Boston, Chicago, Londres, San Francisco, Madrid, Xangai, Tel Aviv, Munic, Lisboa, Cleveland, París, Zuric, Los Angeles, Milà i Dresden, entre d’altres. Ha estat convidat a festivals internacionals: Salzburg, Florència, Ais de Provença, Munic, Berlín, Pequín o Edimburg, així com a la Schubertiade de Schwarzenberg i als BBC Proms. El 2020, amb Hendrik Heilmann al piano, va debutar al mític Festival de Música de Cambra Lockenhaus al Burgenland austríac.

Té diversos CD i DVD premiats. Així, el 2018 un àlbum amb obres de Rudi Stephan (Sony) va ser guardonat amb l’Opus Klassik. Els moments destacats de la temporada 2021-22 inclouen el debut amb la National Symphony Orchestra de Washington DC i Gianandrea Noseda, l’Stabat Mater de Dvořák amb l’Orchestre National de France i Christoph Eschenbach i la Cantata núm. 2 de Webern amb l’Ensemble Intercontemporain i Matthias Pintscher a París, a més de lieder d’Hugo Wolf amb la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i Iván Fischer a Munic.

Va estudiar a Friburg amb el professor Ingeborg Most i amb Rudolf Piernay a Mannheim. Va assistir a classes de cant amb Dietrich Fischer-Dieskau a Berlín. Va iniciar la seva carrera professional amb tres primers premis consecutius en concursos nacionals a Berlín i Nuremberg, seguits d’altres èxits internacionals, com el Concurs ARD a Munic i el Neue Stimmen a Gütersloh.

Actualment és professor de cant a la Hochschule für Musik de Karlsruhe.

Pare de tres fills, actua com a membre del jurat de concursos internacionals i està fermament compromès amb la preservació i la millora de l’educació musical a Alemanya. Així, és president de la societat Cantus Juvenum Karlsruhe e.V., on uns 170 nens es formen vocalment individualment i en cors de nois i noies , on també esdevenen solistes a les esglésies de la ciutat, a l’Staatstheater de Baden, Festival Hall de Baden-Baden o darrerament a Berlín.

El Collegium Vocale Gent es va crear l’any 1970 per iniciativa de Philippe Herreweghe. El grup va ser un dels primers a estendre els nous principis d’interpretació de la música barroca a la música vocal. Aquest enfocament que busca l’autenticitat i que fa èmfasi en el text i la retòrica, és la base d’un llenguatge sonor transparent. Això ha permès al Collegium Vocale Gent obtenir en pocs anys un reconeixement internacional i ser convidat a actuar a sales de concerts i festivals de música de prestigi a Europa, els Estats Units, Rússia, l’Amèrica del Sud, el Japó, Hong Kong i Austràlia. Des del 2017 el grup organitza el seu propi festival d’estiu a la Toscana (Itàlia): Collegium Vocale Crete Senesi.

Amb el temps ha anat creixent en membres fins a esdevenir un grup molt flexible, amb un ampli repertori que abasta els diferents períodes estilístics. L’actiu més important amb què compta consisteix a poder recórrer a la selecció artística adient per a cada projecte específic. Així, la música renaixentista és interpretada per un grup de solistes. I la música barroca alemanya, i més concretament les obres vocals de J. S. Bach, que continua sent el seu camp preferit, actualment el Collegium Vocale Gent les interpreta preferentment amb un petit grup en el qual els cantants assumeixen tant les parts corals com solistes. El Collegium Vocale Gent també es dedica a la interpretació d’oratoris romàntics, moderns i contemporanis amb una plantilla simfònica de fins a vuitanta cantants.

El Collegium Vocale Gent col·labora amb diferents grups centrats en la recerca històrica, com ara l’orquestra barroca del Collegium Vocale Gent, Orchestre des Champs Élysées, Freiburger Barockorchester o Akademie für Alte Musik de Berlín. Però també cal destacar que alguns projectes han sorgit gràcies a la col·laboració amb orquestres simfòniques reconegudes, com ara l’Orquestra Simfònica d’Anvers, Royal Concertgebouw Orchestra d’Amsterdam, Orquestra del Festival de Budapest, Staatskapelle de Dresden i Chamber Orchestra of Europe. Ivor Bolton, Marcus Creed, Reinbert de Leeuw, Iván Fischer, René Jacobs, Yannick Nézet-Séguin, Kaspars Putnins, Jos van Immerseel, Paul Van Nevel i James Wood són alguns dels directors que han dirigit el Collegium Vocale Gent.

Sota la direcció de Philippe Herreweghe, el Collegium Vocale Gent ha creat una rica discografia que supera el centenar d’enregistraments, principalment editats pels segells Harmonia Mundi France i Virgin Classics. El 2010 Philippe Herreweghe, juntament amb Outhere Music van crear el seu propi segell: φ (PHI), amb el qual construeixen un catàleg ric i variat amb total llibertat artística. Fins ara s’hi han publicat una vintena d’enregistraments d’obres vocals de Bach, Byrd, Beethoven, Brahms, Dvořák, Gesualdo, Haydn i Vitoria. Els enregistraments recents inclouen Te Deum & Second Messe d’Anton Bruckner (LPH034), Oda fúnebre i Cantates de J. S. Bach (LPH035) i Le Cinquième Livre de madrigaux (LPH036) de Carlo Gesualdo. El grup també ha gravat el Via Crucis de Franz Liszt amb Reinbert de Leeuw per al segell ά (ALPHA 390).

El Collegium Vocale Gent està subvencionat per la Comunitat Flamenca i la ciutat de Gant. El grup també compta amb el suport de la Loteria Nacional de Bèlgica.