És un dels teclistes més destacats i que generen més passió al panorama actual, tant des del fortepiano com assegut al clavicèmbal i el piano modern. Va néixer a Sud-àfrica (1979) i va iniciar els seus estudis a Austràlia, els va completar a l’Eastman School of Music i ara viu a Londres. Després de la formació inicial com a pianista amb Rebecca Penneys, va estudiar clave amb Arthur Haas, fortepiano amb Malcolm Bilson i continu i pràctica interpretativa amb Paul O’Dette. Va assolir el primer reconeixement internacional, als vint-i-un anys, en guanyar el primer premi i el premi del públic al Concurs de Fortepiano de Bruges.

És convidat habitualment pels principals conjunts arreu del món, com Freiburger Barockorchester, Les Arts Florissants, Orchestra of the Age of Enlightenment, Orchestre des Champs Élysées, Koninklijk Concertgebouworkest, Chicago Symphony Orchestra i Gewandhausorchester de Leipzig, i ha dirigit com a convidat, des del teclat, les formacions Concert Anglais, Orchestre du XVIIIe Siècle, Tafelmusik, Collegium Vocale, Juilliard 415 i Kammerakademie Potsdam, Dunedin Consort (Passió segons sant Mateu de Bach).

També ha actuat amb artistes de renom, com John Eliot Gardiner, Philippe Herreweghe, Bernard Haitink, Daniel Harding, Frans Brüggen, Trevor Pinnock, Giovanni Antonini, Jean-Guihen Queyras, Isabelle Faust, Alina Ibragimova, Rachel Podger, Carolyn Sampson, Anne Sofie von Otter, Mark Padmore i Matthias Goerne.

Té una discografia per a Harmonia Mundi àmplia i premiada, que inclou la integral de la música per a teclat de Mozart (Diapason d’Or de l’Année, Preis der Deutschen Schallplattenkritik i Prix Caecilia), la integral dels Concerts per a piano de Beethoven amb la Freiburger Barockorchester, les Sonates per a violí de Bach amb Isabelle Faust, les Sonates per a violí de Mozart amb Petra Müllejans, els Concerts per a piano de Mendelssohn i Mozart amb la Freiburger Barockorchester (ECHO Klassik); Sonates per a violí de Mozart, Lieder de Beethoven i Mozart i Dichterliebe de Schumann amb Mark Padmore (Edison Award). El 2013 va ser nomenat artista de l’any per la revista «Gramophone».

La temporada 2020-21 Kristian Bezuidenhout va actuar com a solista amb l’Essener Philharmoniker i Richard Egarr, Les Arts Florissants i William Christie, Kammerorchester Basel i Giovanni Antonini, Orchestre National de France i Emmanuel Krivine i també amb l’Oslo Philharmonic Orchestra i Klaus Mäkelä. Entre els seus concerts en directe figuren les col·laboracions amb Concerto Copenhagen, Scottish Chamber Orchestra, Freiburger Barockorchester i English Concert. També ofereix recitals en solitari, i en companyia manté la seva estreta relació amb Sofie von Otter i noves col·laboracions amb Voces 8 i Niek Baar.

Considerada “una soprano esplèndidament brillant” («The New York Times») i “una de les més grans cantants del nostre temps” («Frankfurter Allgemenine Zeitung»), la soprano coreana ha demostrat una versàtil musicalitat i una profunda comprensió dramàtica. Ha recollit grans èxits en el repertori de música antiga amb els directors René Jacobs, Philippe Herreweghe, Fabio Biondi, Ton Koopman i Diego Fasolis, entre d’altres, i amb els conjunts Freiburger Barockorchester, Europa Galante i Akademie für Alte Musik de Berlín.

També ha estat aclamada en el seu repertori musical posterior, tot col·laborant amb Manfred Honeck, Iván Fischer, Myung-Whun Chung, Kent Nagano i Zubin Mehta, al Festival de Verbier, Carnegie Hall, Philharmonie de París i Elbphilharmonie d’Hamburg. Ha participat en projectes innovadors, com La Création de La Fura dels Baus i La finta giardiniera durant la gira de La Scala a Xangai. El 2021 va participar a l’estrena mundial de Songs of nature, un projecte sobre Händel en gira d’Amsterdam a l’Àsia i els Estats Units.

Sunhae té una trentena d’enregistraments, incloent-hi òperes de Händel i Mozart i les dues Passions de Bach. Ha rebut nombrosos premis i el seu àlbum en solitari Orfeo[s] va ser fuardonat amb el Premi Elly Ameling de l’Académie du Disque Lyrique, i el CD Didone abbandonata va ser nominat en tres categories de l’Opus Klassik 2020.

És una mezzosoprano de prestigi internacional. Participa en concerts i produccions operístiques que la duen a les millors sales de concerts i teatres d’òpera arreu del món, com el Teatro Colón de Buenos Aires, Teatro Real de Madrid, Palau de la Música Catalana, Wigmore Hall de Londres, Concertgebouw d’Amsterdam, Konzerthaus de Viena, Philharmonie de París, Grand Théâtre de Xangai o Elbphilharmonie d’Hamburg. És convidada habitual d’orquestres simfòniques, com la Gewandhausorchester de Leipzig, SWR Symphonieorchester, Deutsches Symphonie-Orchester de Berlín, amb el director Constantinos Carydis; Reial Orquestra Simfònica de Suècia, amb Daniel Harding; Orquestra Filharmònica d’Hèlsinki i Andreas Spering; Filharmònica de Rotterdam i Jos van Veldhoven; Orchestra National de París i Vaclav Luks; musicAeterna i Teodor Currentzis; Konzerthausorchester de Berlín i Iván Fischer; Düsseldorfer Symphoniker i Ádám Fischer; NDR Elbphilharmonie i Thomas Hengelbrock, i Orchestre Baroque de Friburg i Jeremie Rhorer.

Els darrers anys ha continuat ampliant el seu repertori. Després de nombrosos concerts, recitals en solitari i enregistraments en CD amb alguns dels conjunts barrocs més famosos, ara se sent igualment a gust en un repertori més romàntic. I ho ha compartit en concerts i àlbums, amb els Wesendonck Lieder de Wagner, amb Kent Nagano; Das Lied von der Erde i els Rückert Lieder de Mahler, amb Markus Stenz; Requiem de Dvořák i Philippe Herreweghe; Missa solemnis de Beethoven, amb Frieder Bernius i René Jacobs, i Novena Simfonia de Beethoven, amb Teodor Currentzis i Pablo Heras-Casado.

Molts dels seus enregistraments han estat premiats, com la Missa solemnis de Bruckner, amb el RIAS Kammerchor, amb un Diapason d’Or, i la integral de Luther Kantaten de J. S. Bach, amb Christoph Spering, amb un Premi Echo 2017. Després de debutar a l’Òpera de Ciutat del Cap en els rols d’Hernia (Somni d’una nit d’estiu de Britten), Graf Orlowsky (Die Fledermaus de Strauss), Mercedes (Carmen de Bizet) i Cherubino (Le nozze di Figaro de Mozart), va ampliar repertori amb Annio (La clemenza di Tito de Mozart), que va cantar al Teatro Real Madrid; Dorabella (Così fan tutte de Mozart) a l’Opéra de Dijon i de Luxemburg; Stephano (Roméo et Juliette de Gounod) al Tiroler Landestheater d’Innsbruck; Argene (L’Olimpiade de Mysliveček) a les òperes de Praga, Caen i Theater an der Wien, i actualment canta també repertori de Richard Strauss (Octavian de Der Rosenkavalier). I ha treballat amb directors de prestigi, com Robert Wilson, Ursel i Karl-Ernst Herrmann, William Kentridge i Andreas Dresen, amb els quals ha pogut perfeccionar encara més el seu talent interpretatiu.

Actua sovint en festivals internacionals, com ara el Festival de Salzburg, Setmana Mozart de Salzburg, Festival de Música de Schleswig-Holstein, Festival de Música de Rheingau, Festival Internacional Händel de Göttingen i Halle, i Bachfest de Leipzig. Aquesta temporada debutarà com a Oktavian de Der Rosenkavalier a la Felsenreitschule de Salzburg, tornarà a la Staatsoper d’Hamburg i amb el Ballet John Neumeier per participar en la Missa en Si menor de Bach, farà una gira amb l’Oratori de Nadal de Bach amb Christophe Rousset, cantarà el seu primer Requiem de Verdi amb l’Orquestra Simfònica d’Anvers i Philippe Herreweghe, Das Klagende Lied de Mahler al Festival Mahler de Leipzig amb la Gewandhausorchester i Dennis Russel Davies, i Walpurgisnacht de Mendelssohn amb la SWR Symphonieorchester, dirigida per Pablo Heras-Casado.

Va estudiar a la Universitat de Ciutat del Cap amb la professora Edith Wiens i ha rebut classes de Tobias Trunifer durant molts anys.

És membre del cor del New College d’Oxford i de la Guildhall School of Music. Es va formar amb David Pollard i ha actuat amb Sir Andrew Davis i la BBC Symphony Orchestra als BBC Proms; Orchestre des Champs Élysées i Philippe Herreweghe; Koninklijk Concertgebouworkest, Academy of Ancient Music, dirigida per Hogwood, i SDR Stuttgart, dirigida per Sir Roger Norrington. Ha cantat a The fairy queen, dirigida per Harry Bicket; La Creation, amb Emannuelle Haim; Chansons françaises de Britten, sota la direcció de Jeffrey Tate a Torí; Les illuminations al Festival Gergiev de Rotterdam; com a Ferdinand en una selecció de La tempestat per a la VARA Radio al Concertgebouw; Novena Simfonia de Beethoven al Japó amb Frans Bruggen; àries de Mozart la Scottish Chamber Orchestra als Proms de la BBC, i Das Paradies und die Peri al Festival d’Edimburg, sota la direcció de Sir Roger Norrington.

Com a solista de l’Oper d’Hamburg, ha interpretat nombrosos rols, entre els quals Oronte (Alcina), Jaquino (Fidelio), Arbace (Idomeneo), l’aprenent (Billy Budd), Tamino (Die Zauberflöte), Ferrando (Così fan tutte) i Narraboth (Salome) com a artista convidat. Igualment, ha cantat Oronte a la Bayerische Staatsoper, ha debutat com a Peter Quint (Le tour d’écrou) a l’Opera North, i com a Arbace amb Europa Galante i Fabio Biondi. També ha participat en una creació de Johannes Kalitzke per al Theater an der Wien. Ha debutat al Festival de Salzburg, Deutsche Staatsoper de Berlín i Festival de Baden-Baden.

Fundat el 1970 per Philippe Herreweghe, va ser pioner a aplicar un enfocament revolucionari de la música barroca basat en l’autenticitat i la riquesa textual. Així, en pocs anys el conjunt va assolir renom mundial i ha actuat als escenaris i festivals més prestigiosos del món, d’Europa als Estats Units i de Rússia al Japó. El 2017 el conjunt va afegir una nova dimensió a la seva significativa història amb la posada en marxa del seu propi festival d’estiu: Collegium Vocale Crete Senesi, a la bella regió de la Toscana.

Amb una flexibilitat inigualable i un repertori molt variat que abasta diferents períodes musicals, el Collegium Vocale Gent s’ha situat com un conjunt líder a l’escena musical internacional. Tant si es tracta d’interpretacions solistes de música renaixentista, com obres vocals de Bach o interpretacions simfòniques de gran conjunt amb repertoris clàssics, romàntics o contemporanis, el Collegium Vocale sempre reuneix la formació escaient. Les col·laboracions amb conjunts especialitzats en interpretació històrica i orquestres simfòniques, així com amb directors de prestigi, encara enriqueixen més el viatge musical que el Collegium Vocale Gent ofereix al seu públic.

Sota la inspiradora direcció de Philippe Herreweghe, el Collegium Vocale Gent ha anat elaborant una discografia impressionant, que supera el centenar d’enregistraments i que mostra una llibertat artística sense límits. Té el seu propi segell, φ (PHI), que li ofereix una plataforma per a interpretacions innovadores i riques d’obres de Bach, Beethoven, Gesualdo, Monteverdi i molts d’altres. Gràcies al suport de la Comunitat Flamenca, l’Ajuntament de Gant i la Loteria Nacional, el Collegium Vocale Gent continua sent un far d’excel·lència musical i d’innovació artística.

Interpreta repertori de Haydn a Debussy amb instruments d’època. Fundada el 1991 per una iniciativa conjunta d’Alain Durel, director del Théâtre des Champs Élysées, i Philippe Herreweghe, ha tingut la residència artística durant diversos anys al Théâtre des Champs Élysées i al Palais des Beaux-Arts de Brussel·les, i ha actuat a la majoria de les grans sales de concerts: Musikverein de Viena, Concertgebouw d’Amsterdam, Barbican Centre de Londres, Philharmonie de Múnic, Berlín i Colònia, Alte Oper de Frankfurt, Gewandhaus de Leipzig, Lincoln Center de Nova York, Parco della Musica de Roma, auditoris de Lucerna i Dijon, etc. També ha actuat al Japó, Corea, la Xina i Austràlia.

És dirigida per Philippe Herreweghe, però també ha tingut directors convidats, entre els quals Louis Langrée, Daniel Harding, Christian Zacharias, Heinz Holliger, Christophe Coin i René Jacobs.

Amb el temps el seu repertori s’ha anat ampliant considerablement, i actualment abasta més de cent cinquanta anys de la història de la música. Les darreres temporades han estat testimoni d’aquest evolució, amb obres de Mozart i Haydn, però també de Dvořák, Brahms, Mahler, Ravel i Stravinsky.

Sota la direcció de Philippe Herreweghe l’orquestra segueix la seva enriquidora col·laboració artística amb el Collegium Vocale Gent, amb el qual enregistra les grans obres del repertori. Les més recents: Alt-Rhapsodie de Brahms, Missa solemnis de Beethoven, Te Deum de Bruckner, Christus am Ölberge de Beethoven, han estat àmpliament aclamades per la crítica internacional.

Des del 2014 ha desenvolupat una relació especial amb el director Louis Langrée, tant en òpera com en música francesa: Pelléas et Mélisande (2014), La mer (2016), Le Comte Ory (2017), Hamlet (2018), Fortunio (2019), La valse / Boléro (2019 i 2020), Carmen i Saint-Saëns (2023). Algunes d’aquests produccions (Hamlet, Fortunio) també han estat filmades i han obtingut un gran èxit internacional. El 2024 l’Opéra Comique ha convidat l’orquestra per a una producció Stravinsky-Ravel: L’heure espagnole i Pulcinella.

La difusió musical és el centre del projecte de l’Orchestre des Champs Élysées. A la regió de la Nova Aquitània, l’orquestra contribueix a la Jeune Orchestre de l’Abbaye (JOA) a Saintes, que és una orquestra escolar dedicada a l’especialització amb instruments d’època. Alhora, du a terme un ampli programa de sensibilització musical per a alumnes de secundària mitjançant el Choeur et Orchestre des Jeunes, en col·laboració amb el Théâtre Auditorium de Poitiers.

El 2024-2026 va iniciar el programa europeu Nova Odissea Europa (NOE) entorn de les acadèmies Beethoven d’Itàlia i Armènia.

L’Orchestre des Champs Élysées, associada al Théâtre Auditorium de Poitiers (TAP) i en residència artística a la regió de la Nova Aquitània, està subvencionat per la DRAC Nouvelle- Aquitaine, la regió Nouvelle-Aquitaine i la ciutat de Poitiers.

També rep el suport del Centre National de la Musique, l’Institut Français i la Société de Perception et de Distribution des Droits des Artistes-Interprètes (SPEDIDAM) per a les seves gires a l’estranger. Igualment, rep el suport d’Europe Créative per al seu programa de formació NOE.

És membre fundador de la Fédération des Ensembles Vocaux et Instrumentaux Spécialisés (FEVIS) i membre del sindicat PROFEDIM (de productors, festivals, conjunts i difusors de música independents).

L’Orchestre des Champs Élysées dona les gràcies al seu Cercle des Amis i al club de negocis Contre-Champs.

Nascut a Gant, va compaginar els estudis universitaris amb la formació musical al conservatori, a la classe de piano de Marcel Gazelle. En aquella època va començar a dirigir i el 1970 va fundar el Collegium Vocale Gent. Nikolaus Harnoncourt i Gustav Leonhardt es van sentir atrets pel seu enfocament excepcional de la música i el van convidar a col·laborar en l’enregistrament de la integral de les Cantates de Bach.

La seva concepció de la música vocal, tan viva, plena d’autenticitat i d’acord amb la retòrica adient, ben aviat fou valorada arreu. El 1977 fundà a París el conjunt La Chapelle Royale, especialitzat en la interpretació de la música del Segle d’Or de Versalles

Del 1982 al 2002 fou el director artístic de les Académies Musicales de Saintes. Durant aquells anys va crear diversos grups, entre els quals destaca, com a extensió de la Chapelle Royale, l’Orchestre des Champs Élysées, fundada el 1991, que era la primera orquestra de França dedicada als repertoris preromàntic i romàntic interpretats amb instruments d’època.

Des del 2009 Philippe Herreweghe col·labora activament amb el Collegium Vocale Gent i l’Orchestra des Champs Élysées per desenvolupar un gran cor simfònic europeu que acara les grans obres corals del Romanticisme i Postromanticisme.

Al capdavant de l’Orchestre des Champs Élysées porta trenta anys explorant el gran repertori simfònic, de Haydn a Mahler, passant per Beethoven, Brahms i Bruckner.

És també director de l’Antwerp Symphony Orchestra des del 1997. Complementàriament està duent a terme una carrera com a director convidat de grans orquestres, com la Concertgebouworkest d’Amsterdam, Gewandhausorchester de Leipzig i Tonhalle Orchester de Zúric. Les properes temporades té previst de col·laborar amb la Staatskapelle de Dresden, Philharmonia Orchestra de Londres, Kammerorchester Basel i Cleveland Orchestra.

Philippe Herreweghe té una àmplia discografia de més de cent vint enregistraments amb segells tan importants com Harmonia Mundi France, Virgin Classics i Pentatone. El 2010, juntament amb Outhere-Music va crear el seu propi segell, φ (PHI).

Amb l’Orchestre des Champs Élysées ha enregistrat, entre d’altres, versions de referència de les tres darreres Simfonies de Mozart, la integral de les Simfonies de Schumann, les quatre Simfonies de Brahms i Mahler, i les Simfonies núm. 4, 5, i 7 de Bruckner. Gran especialista en música vocal, els seus enregistraments amb orquestra i el Collegium Vocale Gent han estat unànimement aclamats per la crítica internacional, des del Requiem de Mozart fins al Te Deum de Bruckner, passant per la Missa solemnis de Beethoven, Elias de Mendelssohn i el Rèquiem alemany de Brahms.

Per la seva creativitat i compromís artístic, ha rebut nombrosos guardons: ambaixador cultural de Flandes amb el Collegium Vocale Gent (1993), doctor honoris causa per la Universitat Catòlica de Lovaina (1997), Chevalier de la Légion d’Honneur de França (2003), Medalla Bach de la Ciutat de Leipzig per la seva tasca com a intèrpret de les obres de Bach (2010) i el premi Ultima atorgat pel govern flamenc al mèrit cultural general (2021).