Miquel Villalba
–La catedral submergidaPetit Palau Cambra | Nadal al Palau
Dimarts, 19 de desembre de 2023 – 19.30 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Miquel Villalba, piano
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Valet will ich dir geben, BWV 736
(preludi coral, transcripció de Frédéric Gevers [1923-1997])Ach bleib bei uns, Herr Jesu Christ, BWV 649
(preludi coral, transcripció de Frédéric Gevers)Nun freut euch, lieben Christen g’mein, BWV 734
(preludi coral, transcripció de Wilhelm Kempff [1895-1991])Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Fantasia en Re menor, KV 397Claude Debussy (1862-1918)
Preludis, llibre primerLa cathédrale engloutie
Miquel Oliu (1973)
Preludis, tercer quadern
(obra d’encàrrec del Palau de la Música Catalana en el marc del programa Barcelona Creació Sonora, estrena absoluta)Misteri del temps
Misteri del dolorJohannes Brahms (1833-1897)
Set fantasies, op. 116Capriccio. Presto energico
Intermezzo. Andante
Capriccio. Allegro passionato
Intermezzo. Adagio
Intermezzo. Andante con grazia ed intimissimo sentimento
Intermezzo. Andantino teneramente
Capriccio. Allegro agitatoAquest concert té una durada de 60 minuts sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
Concert enregistrat i emès en directe per Catalunya Música
#piano #músicauniversal #estrenesPoema
els meus ulls tenen forats
si hi endinso aquestes mans
m’estiro la flor
de les entranyesel calze que té l’oracle
al seu final
Laia Llobera
Paradísia (2023)Comentari
Frédéric Gevers (1923-1997) va ser un pianista i pedagog belga destacat, amb un enfocament integral de l’ensenyament musical que deixà una fonda empremta en els seus alumnes. El pianista Miquel Villalba en fou un, i avui ret homenatge al mestre amb un seguit de preludis i fantasies d’alguns dels compositors favorits de Gevers, a més d’una estrena absoluta d’un altre dels seus deixebles, Miquel Oliu.
El programa s’obre amb tres preludis corals per a orgue de J. S. Bach, dos en transcripció de Gevers, i l’altre del seu propi mestre, Wilhelm Kempff. Els Preludis BWV 736 i 734 s’inspiren en sengles himnes luterans –el primer és un cant d’esperança escrit arran d’una epidèmia de pesta–, mentre que el Preludi BWV 649 parteix d’una obra pròpia, escrita a Leipzig el 1725 per celebrar el Dilluns de Pasqua. La inacabada Fantasia en Re menor, KV 397 (1782) és una de les més populars creacions per a piano sol de Mozart. Marcada pels canvis constants de tempo –fins a set en a penes cent compassos–, l’obra transmet una gran pluralitat d’emocions en el marc d’una escriptura d’absoluta llibertat formal.
Dels magistrals vint-i-quatre Preludis per a piano de Debussy, ens n’arriba un dels més coneguts, el Preludi núm. 10 – La cathédrale engloutie (La catedral submergida). Publicat dins el primer llibre (1909-1910), s’inspira en un antic mite bretó, segons el qual la catedral de la ciutat submergida d’Ys emergeix a la superfície un cop al dia i deixa sentir el so de les seves campanes. L’obra esdevé un retrat enlluernador de la ciutat perduda, tot evocant els cants dels sacerdots i el ressò llunyà de l’orgue. Al mateix temps, Debussy és homenatjat pel barceloní Miquel Oliu en la seva pròpia col·lecció de Preludis, que avui s’enriqueix amb el tercer quadern de la sèrie. Igual que els anteriors, els nous Preludis tenen com a fil conductor el misteri i el llibre de les hores de la vida monàstica medieval. El Preludi V – Misteri del temps, evocatiu d’aquell punt d’inflexió que és el migdia, l’hora sexta, ens proposa dues concepcions del temps: com a moment de trobada i com a moment cronològic. El Preludi VI – Misteri del dolor, el de l’hora nona, quan arrenca la tarda, expressa el sentiment de dolor, solitud i melangia a què ens aboca el declinar del dia.
El programa es tanca amb les Set fantasies, op. 116, un conjunt de set peces per a piano –tres anomenades “Capriccio” i quatre “Intermezzo”–, que Johannes Brahms va compondre l’estiu del 1892, després d’una dècada sense escriure per a aquest instrument. Creació tardorenca, introspectiva, però de gran virtuosisme i intensitat, s’hi alternen moments de pau i serenor amb d’altres d’una agitació apassionada.
Ana María Dávila, periodista musical
Sobre els "Preludis - Llibre tercer", de Miquel Oliu
El tercer quadern de Preludis per a piano que s’estrena avui forma part del cicle El Llibre d’Hores, la sèrie completa de Preludis escrits en homenatge a Claude Debussy, articulada en quatre quaderns, tots en forma de díptic i amb la seva pròpia unitat interna per ser interpretats també de manera independent. El cicle està inspirat en el llibre de Rainer Maria Rilke amb el mateix nom, repassa els vuit moments del dia, de les hores canòniques, com a petit mirall de les etapes de la vida. En aquest tercer quadern, l’hora sexta i l’hora nona –el cinquè i el sisè moments del dia–, hi són evocades amb els seus dos Preludis corresponents: Misteri del temps i Misteri del dolor; dues peces de caràcter contrastant que aprofundeixen en l’actitud de vetlla i en el cant com a eix comú.
El Preludi III – Misteri del temps, la primera peça que escoltarem, s’obre amb un repic de campanes; les campanes que amb el magnetisme de la seva sonoritat, ressonància, asimultaneïtat –amb aparent desordre mètric– ens captiven i capten l’atenció en el present, en l’Ara. Aquesta sonoritat, en diferents camps harmònics i efectes de proximitat i llunyania, és la que vol evocar tota la primera part d’aquest Preludi, com a símbol de crida i del concepte de temps etern. La segona part neix del mateix impuls rítmic, però, en contraposició, està basada en un ambient més sec, sense ressonància, construïda a partir d’una seqüència que es va repetint, en una música més direccional que va guanyant tensió fins al punt culminant. Respon al concepte del temps cronològic en el qual fàcilment podem restar atrapats. Al final, ambdues concepcions del temps s’uneixen en un breu retorn, record llunyà, de les campanes inicials.
El Preludi VI – Misteri del dolor, de caràcter més introspectiu, íntim, està basat tot ell a partir del motiu de 2a menor descendent com a símbol del lament. S’hi pot percebre clarament aquest motiu continuat, sobre un fons harmònic estable, calmat; no és l’expressió d’un dolor incisiu o punyent, sinó viscut amb certa serenor. A la meitat i al final del Preludi, articulat així en dues seccions, apareix un petit element de contrast, una figuració de notes ràpides, molt més lluminosa, centellejant; neix de la idea que la solitud, la petita pèrdua de cada dia, pot ser una oportunitat per descobrir, obrir-se a allò permanent.
El quart quadern, que tanca la sèrie, està dedicat a la memòria del mestre Frédéric Gevers, a qui les coincidències han portat a dedicar-li el concert d’avui en un sentit homenatge.
Miquel Oliu
Biografia
Biografia
Miquel Villalba, piano
Començà la seva formació musical a l’Escolania de Montserrat sota la tutela del pare Ireneu Segarra, amb qui realitzà gires per Europa i el Japó. Continuà els estudis a Barcelona amb Pere A. Balcells i al Conservatori Superior Municipal de Música amb Antoni Besses. Becat per diverses institucions estatals i privades, realitzà estudis de perfeccionament a Anvers (Bèlgica) amb el mestre Frédéric Gevers, que el considerava un dels pianistes més dotats de la seva generació. El seu interès per la música contemporània l’ha portat, posteriorment, a treballar amb Claude Helffer a París.
En la seva brillant trajectòria acadèmica cal destacar els premis d’honor de piano i d’acompanyament. Ha guanyat, també, nombrosos premis en concursos nacionals i internacionals de piano: Albacete, Granada, Berga, Carlet, Maria Canals (Barcelona), Eivissa, Jonge Virtuozen (Bèlgica), etc., i ha estat guardonat amb el Premi de l’Associació Catalana de Compositors i el Premi Generalitat de Catalunya.
Ha actuat en recital, amb grups de cambra i com a solista amb orquestra a Espanya, França, Bèlgica, Alemanya, el Regne Unit, Bulgària, el Brasil, Veneçuela, les Filipines i amb els directors Beat Furrer, Frank Ollu, Georges E. Octors, Ernest Martínez, Francisco de Gálvez i Juanjo Olives. La crítica l’ha descrit com un “intèrpret curós i intel·ligent, dotat d’una tècnica precisa i flexible, i d’un so bellíssim” («La Semaine d’Anvers», Bèlgica), amb una “tècnica prodigiosa i mecanisme perfecte” («El Correo de Andalucía»), com a “pianista de dots impressionants: mestria tècnica, seguretat en els propis mitjans i exactitud interpretativa... músic de gran personalitat... un mestre” («ABC») i “excepcional M. Villalba” (Jorge de Persia, «La Vanguardia»).
Pianista de gran versatilitat, el seu repertori abasta des del Renaixement fins als nostres dies i el seu suport a la música actual és avalat per nombroses dedicatòries de compositors contemporanis i per l’estrena d’obres de Benet Casablancas, Hèctor Parra, Jesús Torres i Josep Soler, entre d’altres.
La seva àmplia discografia comprèn una vintena de discos, amb obres que van de J. S. Bach a Paul Hindemith o Robert Gerhard. D’aquests, cal destacar els cinc volums de la integral pianística de Manuel Blancafort per a Naxos, aplaudida per la crítica especialitzada europea, les Variacions Goldberg de Bach (Aglae), l’obra completa per a piano de Francesc Civil (Ficta) o els ballets de Robert Gerhard (Ficta).
També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Dimecres, 24.01.24 – 19.30 h
Petit PalauIn memoriam: Kodály, Kurtág, Beethoven i Txaikovski
Trio Fortuny:
Joel Bardolet, violí
Pau Codina, violoncel
Marc Heredia, pianoZ. Kodály: Sonatina per a violoncel i piano
G. Kurtág: “In nomine (all’ongherese)”, de Signs, games and messages
L. van Beethoven: Simfonia núm. 2, op. 36 (arranjament de Ferdinand Ries)
P. I. Txaikovski: Trio en La menor, op. 50Preu: 15 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Miquel Villalba
–La catedral submergidaPetit Palau Cambra | Nadal al Palau
Dimarts, 19 de desembre de 2023 – 19.30 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Miquel Villalba, piano
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Valet will ich dir geben, BWV 736
(preludi coral, transcripció de Frédéric Gevers [1923-1997])Ach bleib bei uns, Herr Jesu Christ, BWV 649
(preludi coral, transcripció de Frédéric Gevers)Nun freut euch, lieben Christen g’mein, BWV 734
(preludi coral, transcripció de Wilhelm Kempff [1895-1991])Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Fantasia en Re menor, KV 397Claude Debussy (1862-1918)
Preludis, llibre primerLa cathédrale engloutie
Miquel Oliu (1973)
Preludis, tercer quadern
(obra d’encàrrec del Palau de la Música Catalana en el marc del programa Barcelona Creació Sonora, estrena absoluta)Misteri del temps
Misteri del dolorJohannes Brahms (1833-1897)
Set fantasies, op. 116Capriccio. Presto energico
Intermezzo. Andante
Capriccio. Allegro passionato
Intermezzo. Adagio
Intermezzo. Andante con grazia ed intimissimo sentimento
Intermezzo. Andantino teneramente
Capriccio. Allegro agitatoAquest concert té una durada de 60 minuts sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
Concert enregistrat i emès en directe per Catalunya Música
#piano #músicauniversal #estrenesPoema
els meus ulls tenen forats
si hi endinso aquestes mans
m’estiro la flor
de les entranyesel calze que té l’oracle
al seu final
Laia Llobera
Paradísia (2023)Comentari
Frédéric Gevers (1923-1997) va ser un pianista i pedagog belga destacat, amb un enfocament integral de l’ensenyament musical que deixà una fonda empremta en els seus alumnes. El pianista Miquel Villalba en fou un, i avui ret homenatge al mestre amb un seguit de preludis i fantasies d’alguns dels compositors favorits de Gevers, a més d’una estrena absoluta d’un altre dels seus deixebles, Miquel Oliu.
El programa s’obre amb tres preludis corals per a orgue de J. S. Bach, dos en transcripció de Gevers, i l’altre del seu propi mestre, Wilhelm Kempff. Els Preludis BWV 736 i 734 s’inspiren en sengles himnes luterans –el primer és un cant d’esperança escrit arran d’una epidèmia de pesta–, mentre que el Preludi BWV 649 parteix d’una obra pròpia, escrita a Leipzig el 1725 per celebrar el Dilluns de Pasqua. La inacabada Fantasia en Re menor, KV 397 (1782) és una de les més populars creacions per a piano sol de Mozart. Marcada pels canvis constants de tempo –fins a set en a penes cent compassos–, l’obra transmet una gran pluralitat d’emocions en el marc d’una escriptura d’absoluta llibertat formal.
Dels magistrals vint-i-quatre Preludis per a piano de Debussy, ens n’arriba un dels més coneguts, el Preludi núm. 10 – La cathédrale engloutie (La catedral submergida). Publicat dins el primer llibre (1909-1910), s’inspira en un antic mite bretó, segons el qual la catedral de la ciutat submergida d’Ys emergeix a la superfície un cop al dia i deixa sentir el so de les seves campanes. L’obra esdevé un retrat enlluernador de la ciutat perduda, tot evocant els cants dels sacerdots i el ressò llunyà de l’orgue. Al mateix temps, Debussy és homenatjat pel barceloní Miquel Oliu en la seva pròpia col·lecció de Preludis, que avui s’enriqueix amb el tercer quadern de la sèrie. Igual que els anteriors, els nous Preludis tenen com a fil conductor el misteri i el llibre de les hores de la vida monàstica medieval. El Preludi V – Misteri del temps, evocatiu d’aquell punt d’inflexió que és el migdia, l’hora sexta, ens proposa dues concepcions del temps: com a moment de trobada i com a moment cronològic. El Preludi VI – Misteri del dolor, el de l’hora nona, quan arrenca la tarda, expressa el sentiment de dolor, solitud i melangia a què ens aboca el declinar del dia.
El programa es tanca amb les Set fantasies, op. 116, un conjunt de set peces per a piano –tres anomenades “Capriccio” i quatre “Intermezzo”–, que Johannes Brahms va compondre l’estiu del 1892, després d’una dècada sense escriure per a aquest instrument. Creació tardorenca, introspectiva, però de gran virtuosisme i intensitat, s’hi alternen moments de pau i serenor amb d’altres d’una agitació apassionada.
Ana María Dávila, periodista musical
Sobre els "Preludis - Llibre tercer", de Miquel Oliu
El tercer quadern de Preludis per a piano que s’estrena avui forma part del cicle El Llibre d’Hores, la sèrie completa de Preludis escrits en homenatge a Claude Debussy, articulada en quatre quaderns, tots en forma de díptic i amb la seva pròpia unitat interna per ser interpretats també de manera independent. El cicle està inspirat en el llibre de Rainer Maria Rilke amb el mateix nom, repassa els vuit moments del dia, de les hores canòniques, com a petit mirall de les etapes de la vida. En aquest tercer quadern, l’hora sexta i l’hora nona –el cinquè i el sisè moments del dia–, hi són evocades amb els seus dos Preludis corresponents: Misteri del temps i Misteri del dolor; dues peces de caràcter contrastant que aprofundeixen en l’actitud de vetlla i en el cant com a eix comú.
El Preludi III – Misteri del temps, la primera peça que escoltarem, s’obre amb un repic de campanes; les campanes que amb el magnetisme de la seva sonoritat, ressonància, asimultaneïtat –amb aparent desordre mètric– ens captiven i capten l’atenció en el present, en l’Ara. Aquesta sonoritat, en diferents camps harmònics i efectes de proximitat i llunyania, és la que vol evocar tota la primera part d’aquest Preludi, com a símbol de crida i del concepte de temps etern. La segona part neix del mateix impuls rítmic, però, en contraposició, està basada en un ambient més sec, sense ressonància, construïda a partir d’una seqüència que es va repetint, en una música més direccional que va guanyant tensió fins al punt culminant. Respon al concepte del temps cronològic en el qual fàcilment podem restar atrapats. Al final, ambdues concepcions del temps s’uneixen en un breu retorn, record llunyà, de les campanes inicials.
El Preludi VI – Misteri del dolor, de caràcter més introspectiu, íntim, està basat tot ell a partir del motiu de 2a menor descendent com a símbol del lament. S’hi pot percebre clarament aquest motiu continuat, sobre un fons harmònic estable, calmat; no és l’expressió d’un dolor incisiu o punyent, sinó viscut amb certa serenor. A la meitat i al final del Preludi, articulat així en dues seccions, apareix un petit element de contrast, una figuració de notes ràpides, molt més lluminosa, centellejant; neix de la idea que la solitud, la petita pèrdua de cada dia, pot ser una oportunitat per descobrir, obrir-se a allò permanent.
El quart quadern, que tanca la sèrie, està dedicat a la memòria del mestre Frédéric Gevers, a qui les coincidències han portat a dedicar-li el concert d’avui en un sentit homenatge.
Miquel Oliu
Biografia
Miquel Villalba, piano
Començà la seva formació musical a l’Escolania de Montserrat sota la tutela del pare Ireneu Segarra, amb qui realitzà gires per Europa i el Japó. Continuà els estudis a Barcelona amb Pere A. Balcells i al Conservatori Superior Municipal de Música amb Antoni Besses. Becat per diverses institucions estatals i privades, realitzà estudis de perfeccionament a Anvers (Bèlgica) amb el mestre Frédéric Gevers, que el considerava un dels pianistes més dotats de la seva generació. El seu interès per la música contemporània l’ha portat, posteriorment, a treballar amb Claude Helffer a París.
En la seva brillant trajectòria acadèmica cal destacar els premis d’honor de piano i d’acompanyament. Ha guanyat, també, nombrosos premis en concursos nacionals i internacionals de piano: Albacete, Granada, Berga, Carlet, Maria Canals (Barcelona), Eivissa, Jonge Virtuozen (Bèlgica), etc., i ha estat guardonat amb el Premi de l’Associació Catalana de Compositors i el Premi Generalitat de Catalunya.
Ha actuat en recital, amb grups de cambra i com a solista amb orquestra a Espanya, França, Bèlgica, Alemanya, el Regne Unit, Bulgària, el Brasil, Veneçuela, les Filipines i amb els directors Beat Furrer, Frank Ollu, Georges E. Octors, Ernest Martínez, Francisco de Gálvez i Juanjo Olives. La crítica l’ha descrit com un “intèrpret curós i intel·ligent, dotat d’una tècnica precisa i flexible, i d’un so bellíssim” («La Semaine d’Anvers», Bèlgica), amb una “tècnica prodigiosa i mecanisme perfecte” («El Correo de Andalucía»), com a “pianista de dots impressionants: mestria tècnica, seguretat en els propis mitjans i exactitud interpretativa... músic de gran personalitat... un mestre” («ABC») i “excepcional M. Villalba” (Jorge de Persia, «La Vanguardia»).
Pianista de gran versatilitat, el seu repertori abasta des del Renaixement fins als nostres dies i el seu suport a la música actual és avalat per nombroses dedicatòries de compositors contemporanis i per l’estrena d’obres de Benet Casablancas, Hèctor Parra, Jesús Torres i Josep Soler, entre d’altres.
La seva àmplia discografia comprèn una vintena de discos, amb obres que van de J. S. Bach a Paul Hindemith o Robert Gerhard. D’aquests, cal destacar els cinc volums de la integral pianística de Manuel Blancafort per a Naxos, aplaudida per la crítica especialitzada europea, les Variacions Goldberg de Bach (Aglae), l’obra completa per a piano de Francesc Civil (Ficta) o els ballets de Robert Gerhard (Ficta).
També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Dimecres, 24.01.24 – 19.30 h
Petit PalauIn memoriam: Kodály, Kurtág, Beethoven i Txaikovski
Trio Fortuny:
Joel Bardolet, violí
Pau Codina, violoncel
Marc Heredia, pianoZ. Kodály: Sonatina per a violoncel i piano
G. Kurtág: “In nomine (all’ongherese)”, de Signs, games and messages
L. van Beethoven: Simfonia núm. 2, op. 36 (arranjament de Ferdinand Ries)
P. I. Txaikovski: Trio en La menor, op. 50Preu: 15 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –