• Mercedes Gancedo, Ferran Bardolet & Pedro Pardo
    —A ti, cançons per a Victoria de los Ángeles

    Petit Palau Cambra

    Dimecres, 26 de febrer de 2025 – 19.30 h

    Petit Palau

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Mercedes Gancedo, soprano
    Ferran Bardolet
    , violoncel
    Pedro Pardo
    , piano


    I

    Reynaldo Hahn (1874-1947)
    À Chloris

    Joseph Canteloube (1879-1957)
    Baileró

    Camille Saint-Saëns (1835-1921)
    Le cygne (violoncel i piano)

    Frederic Mompou (1893-1987)
    Damunt de tu només les flors 
    Jo et pressentia com la mar 

    Pedro Pardo (1974)
    Això és la joia (violoncel i piano)

    Ernesto Halffter (1905-1989) 
    “Ai que linda moça”, de Seis Canciones portuguesas

    II

    Pedro Pardo (1974)
    Poemes de Victoria de los Ángeles musicats per Pedro Pardo:

    Oriental
    A ti
    Brumas tristes
    Fuiste

    Durada del concert:
    Primera part, 30 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts.
    La durada del concert és aproximada.
    #cambra#lied#contemporània

  • 20250123 Veus Opera 2025 DESKTOP
  • Poema

    Sarbatana d’amor

    Càntut a tu,
    quan vinc dels segles
    i em faig carreu
    de la pregària,
    lliri ignorat, sol furtiu,
    bes nascut de l’alimària.

    Sona flabiol!
    Corre, dansa,
    vine a la vora!

    Ha tornat
    la flama trobadora,
    aquí, de cop,
    perquè el temps
    és un cercle de seda
    que marca el pas del sol
    i l’acull de genolls,
    per abeurar-s’hi.

    Càntut a la vida i dic
    l’espurna de la cançoneta,
    quan balla el rodamon
    de flauta i violí.

    Sona flabiol!
    Corre, dansa,
    vine a la vora!

    Càntut a tu i et duc arreu.
    I les esquelles diuen
    la cançó que escampa
    el goig diví de fer-se nom.
    I així, de cop,
    tot se’n va i tot retorna
    pel tímid corriol
    que mena a tu.

    Sona flabiol!
    Corre, dansa,
    vine a la vora!

    Meravellada
    canta la fada,
    l’enamorada
    del fetiller.

     

    Lluís Calvo
    Del llibre Centaures i rossinyols.
    La Pobla de Farnals: Edicions del Buc, 2023

  • Comentari

    La música, la poesia, la vida

    Quan Victòria dels Àngels impartia una classe magistral, insistia molt en un tema que no té res a veure ni amb la respiració, la dicció o el fraseig, però que està íntimament lligat al cant: “Llegiu molta poesia”, deia als deixebles. La soprano barcelonina era una gran lectora de poesia des de ben petita, quan va ser alumna de l’Escola Milà i Fontanals en temps de la República. La pedagoga Rosa Sensat n’era llavors la directora. Allà, Victòria dels Àngels va descobrir els lieder de Schubert, traduïts al català per Joaquim Pena; i també la poesia i el teatre de Goethe, que explicava a la canalla el dramaturg Adrià Gual.

    El seu poeta favorit era Rainer Maria Rilke, que l’any 1923, el mateix en què va néixer la soprano, publicava el seu llibre Sonets a Orfeu. “El cant és l’ésser” (“Gesang ist Dasein”), diu al tercer poema. No podríem trobar una millor definició de la vida d’una persona que assegurava no recordar cap dia de la vida en què no hagués cantat, ja que va aprendre a fer-ho escoltant la seva mare.

    En el concert d’avui tenim cançons de diferents autors i procedències diverses, que Victòria dels Àngels va passejar per escenaris de tot el món. Per exemple, Damunt de tu només les flors és una peça que va estrenar ella mateixa en el seu concert de presentació al Palau de la Música Catalana, l’any 1944. Igual que Jo et presentia com la mar, pertany al cicle Combat del Somni que Mompou va crear basant-se en el poemari homònim de Josep Janès. À Chloris de Hahn musica un poema d’un autor oblidat del Barroc francès, Téophile de Viau, mentre que la lletra d’Ai que linda moça de Halffter és d’arrel popular.

    La mateixa Victòria dels Àngels va animar-se a escriure poemes, també. El mestre Pedro Pardo hi va posar música, i gràcies a això els podem escoltar avui. I hi trobem una expressió íntima de la sensibilitat i la cultura de la soprano, però també retalls de la seva vida personal. A ti és una petita revenja envers la traïció del seu marit i Fuiste és una reflexió sobre el pas del temps i alhora un elogi de la maduresa.

    Damunt l’escenari, un grup de músics que estan units a la soprano per l’amor a la poesia. Mercedes Gancedo n’és una àvida lectora i també ha publicat alguns dels seus poemes. Entre els autors favorits de tots tres hi ha Oliverio Girondo, Alejandra Pizarnik, Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal, Joan Margarit, el místic persa Rumi... i Julio Cortázar i Eduardo Galeano, que malgrat ser més coneguts per altres facetes també van escriure poemes.

    Ja ho saben, doncs: si volen aprendre a cantar o si més no volen apreciar encara millor la música, llegeixin poesia!

    Pep Gorgori, musicòleg i periodista
    Autor de la biografia de Victòria dels Àngels Tot semblava tan senzill (Ficta, 2024)

  • Anunci Mirades GENERAL - Programes mà digitals Desktop 1300x1854
  • Biografies

    Mercedes Gancedo, soprano

    Mercedes Gancedo

    Nascuda a l’Argentina, va debutar als divuit anys en el rol de Despina de Così fan tutte al Teatro Roma de Buenos Aires. Formada amb Jaume Aragall, Teresa Berganza, Mirelli Freni, Montserrat Caballé i Cecilia Bartoli, entre altres cantants, combina la faceta operística amb una intensa activitat en el camp del lied.

    Guanyadora del premi Jove Promesa Artística de Caràcter Internacional de l’Asociación de Críticos de la República Argentina i la Beca Teresa Grüneisen del Mozarteum Argentino per estudiar a l’estranger, la soprano també va guanyar una beca d’estudis per al Màster de Lied Victoria de los Ángeles a l’ESMUC, així com la Beca Bach, entre d’altres. Igualment, ha estat premiada a la Competizione dell’Opera a Dresden, al Concurs Francesc Viñas de Barcelona i el Premi El Primer Palau, a més d’altres certàmens nacionals i internacionals.

    Entre els rols d’òpera que ha cantat figuren Elle (La voix humaine), Mariana (Das Liebesverbot), Oberto (Alcina), Prilepa (Pikovaia Dama), Barbarina (Le nozze di Figaro), Papagena (La flauta màgica), Suor Genovieffa (Suor Angelica), Giannetta (L’elisir d’amore), Beniamino (Giuseppe riconosciuto), en teatres com ara el Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Festival Castell de Peralada, Teatro Campoamor d’Oviedo, Theater im Delphi (Berlín), Teatro Jovellanos de Gijón, sota la batuta dels mestres Gustavo Dudamel, Marc Minkowski, Dani Espasa, Dmitri Jurowski, Riccardo Frizza, Ivor Bolton i Josep Pons, entre d’altres.

    Mercedes Gancedo combina la faceta operística amb una intensa activitat en els camps del lied i en el simfònic amb la Quarta Simfonia de Mahler o Somni d’una nit d’estiu de Mendelssohn, entre d’altres. Ha participat en festivals i auditoris importants: Schubertíada a Vilabertran, Oxford Lieder Festival, LIFE Victoria, al Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona o Fundación Juan March de Madrid. El 2017, amb la pianista Beatriz Miralles, va enregistrar el seu primer àlbum, Cooking America!

  • Ferran Bardolet, violoncel

    Ferran Bardolet

    Nascut a Sant Vicenç de Torelló (Osona), va iniciar els seus estudis amb Eulàlia Subirà, que li va transmetre la passió per la música i, especialment, pel violoncel.

    Després d’anys de formació a institucions com l’ESMUC, Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, Hochschule für Musik de Hannover i Mozarteum de Salzburg, Ferran Bardolet s’ha consolidat com un violoncel·lista de gran profunditat, capaç de superar tots els reptes que se li presenten. Destaca per les seves habilitats com a músic de cambra. Des del 2019 és membre fundador del Tempus Trio, que s’ha convertit en un dels grups de música de cambra més guardonats i amb més projecció del nostre país. El pròxim mes d’abril el trio enregistrarà el seu primer treball discogràfic amb el segell IBS Classical de Granada.

    Al llarg de la seva carrera ha rebut més d’un centenar de guardons i premis arreu del món. També ha actuat en algunes de les sales més prestigioses, com el Carnegie Hall de Nova York, Grosser Saal de Salzburg, Palau de la Música Catalana, Teatro Principal de Quito i Auditorio Nacional de Madrid, entre d’altres.

    Actualment ocupa la plaça de primer violoncel a la Philharmonie de Salzburg, Salzburg Chamber Soloists i, a Catalunya, Orquestra Simfònica Victoria de los Ángeles. El proper juliol interpretarà com a solista el Concert en Mi menor, op. 85 per a violoncel d’Edward Elgar amb l’orquestra Philharmonie de Salzburg.

  • Pedro Pardo, director

    PARDO, Pedro

    Compositor, director d’orquestra i de cor i pianista, va néixer a Lleida (1974), on va començar els seus estudis musicals. Al Conservatori Superior de Música de Barcelona obtingué el títol professional de composició i instrumentació i els títols superiors de solfeig, piano, direcció coral i direcció d’orquestra. Va ampliar els estudis de direcció als Meisterkurse de Viena amb el mestre Salvador Mas. Ha rebut nombrosos premis, tant en el camp de la composició com en el de la direcció, tot destacant el Premi d’Honor de Direcció d’Orquestra del Conservatori Superior de Barcelona, el Premi Ateneu Popular de Ponent de composició per l’obra simfonicocoral Visc en una ciutat, amb lletra de la poetessa lleidatana Rosa Fabregat, o el Premi de Composició de la Fundació Orfeó Manresà per l’obra coral Cançó a Mahalta, amb lletra de Màrius Torres.

    En el camp de la direcció, el seu repertori abasta grans obres clàssiques, com el Requiem de Mozart, la Simfonia núm. 5 de Beethoven, Missa núm. 2 de Schubert, Gloria de Vivaldi, Requiem de Fauré i estrenes de compositors contemporanis. Ha estat director assistent al Gran Teatre del Liceu, en la producció del Theater an der Wien de l’òpera Les pêcheurs de perles de Bizet amb el mestre Yves Abel.

    Ha estat el director i fundador de la Jove Orquestra de Cerdanyola i és el director del cor i de l’Orquestra Aulos de l’Escola Municipal de Música de Cerdanyola, on combina la seva faceta concertística amb tasques pedagògiques. Sempre implicat en projectes pedagògics, ha participat en espectacles com Bim Bom, nadons al PalauZigzag, passets al Palau, com a compositor, arranjador i pianista. També ha estat el compositor en exclusiva de l’acte central dels concerts familiars del centenari del Palau de la Música Catalana, amb la cantata Sent cent, per a cors, piano i percussió.
    Ha compost nomboses obres per a cor, orquestra i diversos instruments, així com musicals i òperes, entre les quals Retrato de soledad, amb llibret del guardonat Jordi Sierra i Fabra. La temporada 2014-15 es representà, al Teatre del Raval, el seu musical La Monyos, amb lletra d’Albert López Vivancos, en què també va ser director musical.
    Del 2005 al 2022 va ser el director del Cor de l’Orfeó Lleidatà, tasca que l’ha dut a oferir concerts arreu del territori i també estrenar el Concert per a piano i cor amb l’Orfeó Català al Palau de la Música. Amb el Cor de l’Orfeó Lleidatà ha estat nominat als Premis Enderrock pel seu disc Christmas.cat, amb versions pròpies de nadales de tota la vida.
    Actualment és el director titular de l’Orquestra Simfònica Victoria de los Ángeles (OSVA), amb la qual ha debutat al Teatre Nacional de Catalunya amb èxit de crítiques i on va estrenar la seva obra Essència d’homenatge a la Fundació que porta el nom de la gran soprano catalana. És també amb l’OSVA que ha estrenat dues cançons amb lletra de la pròpia Victoria de los Ángeles dirigint la soprano basca Ainhoa Arteta en el marc del seu debut al Festival Internacional de Música Castell de Peralada, que va assolir gran èxit de crítica i públic. Recentment ha dirigit dues de les més importants cantants del panorama internacional, com són Iréne Theorin i Joyce DiDonato amb els Wesendonck Lieder de Wagner i Morgen de Mahler i ha debutat al Teatro de la Zarzuela de Madrid dirigint la gala d’homenatge a la soprano catalana.
    Músic inquiet, innovador i eclèctic, va ser conegut com a jurat del concurs de TV3 Oh happy day!, on va donar a conèixer les virtuts del cant coral, i les seves col·laboracions als mitjans s’han fet habituals; així, ha col·laborat al Suplement, Estat de Gràcia o Tarda de Catalunya Ràdio, i té programa propi amb Albert Galceran a Catalunya Música: Els homes clàssics.

  • Textos

    Reynaldo Hahn (1874-1947)
    À Chloris
    Text de Théophile de Viau (1590-1626)

    S’il est vrai, Chloris, que tu m’aimes,
    Mais j’entends, que tu m’aimes bien,
    Je ne crois point que les rois mêmes
    Aient un bonheur pareil au mien.
    Que la mort serait importune
    À venir changer ma fortune
    Pour la félicité des cieux!
    Tout ce qu’on dit de l’ambroisie
    Ne touche point ma fantaisie
    Au prix des grâces de tes yeux.

    Si és veritat, Cloris, que m’estimes,
    (i penso que t’agrado molt),
    no crec que ni els propis reis
    tinguin una felicitat com la meva.
    Que inoportuna seria la mort
    si vingués a canviar la meva fortuna
    per la felicitat del cel!
    Tot el que es diu de l’ambrosia
    no impressiona la meva fantasia
    com el favor dels teus ulls.

    Traducció Manuel Capdevila

    Joseph Canteloube (1879-1957)
    Baileró
    Cant popular dels pastors de l’Alta Alvèrnia

    Pastré, dè dèlaï l’aïo,
    a gaïré dé boun tèn,
    dio lou baïlèro lèrô,
    È n’aï pa gaïré, è dio, tu,
    baïlèro lèrô.

    –Pastor de l’altra riba del riu,
    que massa bé no t’ho passes,
    canta el baïlèro lèro.
    –Massa bé no m’ho passo,
    i canta tu, baïlèro lèro.

    Pastré, lou prat faï flour,
    li cal gorda toun troupèl,
    dio lou baïlèro
    L’erb’ es pu fin’ ol prat d’oïçi,
    baïlèro lèrô.

    –Pastor, el camp està en flor,
    porta-hi el teu ramat,
    i canta el baïlèro lèro.
    –L’herba és més fina al camp aquí,
    baïlèro lèro.

    Pastré, couçi foraï,
    èn obal io lou bèl rîou,
    dio lou baïlèro
    Espèromè, té baô çirca,
    baïlèro lèrô.

    –Pastor, com m’ho faré
    per creuar el bonic rierol,
    canta el baïlèro lèro.
    –Espera, vinc a buscar-te,
    baïlèro lèro.

    Frederic Mompou (1893-1987)
    Del Combat del Somi
    Sobre poemes de Josep Janés (1913-1959)

    Damunt de tu només les flors

    Damunt de tu, només les flors.
    Eren com una ofrena blanca:
    la llum que daven al teu cos
    mai més seria de la branca;

    tota una vida de perfum
    amb el seu bes t’era donada.
    Tu resplendies de la llum
    per l’esguard clos atresorada.

    Si hagués pogut ésser sospir
    de flor! Donar-me, com un llir,
    a tu, perquè la meva vida
    s’anés marcint sobre el teu pit.

    I no saber mai més la nit,
    que al teu costat fóra esvaïda.

    Jo et pressentia com la mar 

    Jo et pressentia com la mar
    i com el vent, immensa, lliure,
    alta, damunt de tot atzar
    i tot destí. I en el meu viure,

    com el respir. I ara que et tinc
    veig com el somni et limitava.
    Tu no ets un nom, ni un gest. No vinc
    a tu com a la imatge blava

    d’un somni humà. Tu no ets la mar,
    que és presonera dins de platges,
    tu no ets el vent, pres en l’espai.

    Tu no tens límits; no hi ha, encar,
    mots per a dir-te, ni paisatges
    per sê el teu món —ni hi seran mai.

    Ernesto Halffter (1905-1989) 
    "Ai que linda moça", de Seis Canciones Portuguesas
    Cançó popular

    Ai que linda moça
    sai d’aquela choça,
    loira e engraçada
    leva arregaçada
    a saia encarnada
    de chita grosseira

    Ai quina mossa més bonica
    ix d’aquella cabana.
    Rossa i graciosa,
    duu arremangat
    el vestit vermell
    de cotó gruixut.

    E cantarolando
    vai gentil guiando,
    seu ditoso gado,
    seu rebanho amado
    sempre enamorado
    da canção fagueira

    I tot cantussejant
    va guiant gentilment,
    el seu feliç bestiar,
    el seu ramat estimat,
    sempre enamorat
    de la cançó amanyagadora.

    Tudo são tristezas
    tristezas e dor
    tudo são tristezas
    para o meu amor

    Tot són tristeses,
    tristeses i dolor.
    Tots són tristeses
    pel meu amor.

    Pedro Pardo (1974)
    Poemes de Victoria de los Ángeles musicats per Pedro Pardo

    Oriental

    El lago con flores de loto
    parece dormido,
    y el templo fulgente de oro
    se mira en idilio.

    Tú sueñas los tiempos pasados
    que allí aún son vivientes
    y mientras, se hunde en el lago
    mi amor, lentamente…

    Las flores dormidas le cobren
    con tierna caricia,
    el templo dorado refleja
    su triste sonrisa.

    Tú y yo nos marchamos dejando
    sueños infinitos;
    tu sombra y la mía en silencio
    ahogan suspiros.

    Cerezos en flor su perfume
    nuestras sombras llaman,
    y el lago les dice: Está escrito:
    “Adiós, Sayonara…”.

    A ti

    Al fin llegaste Amor triunfante
    mis tiernos años engañando,
    raudo pasaste,
    muerte dejaste
    con tu fulgor de loco amante.
    No vuelvas, no, ya no te creo,
    huyo de ti agonizando.
    Piedad te pido
    muere conmigo…
    así veré que ya no muero.

    Brumas tristes

    Como la tierra sedienta
    que el sol vivo resquebraja.
    Como las flores marchitas.
    Como los ríos sin agua,
    como el pobre sin dinero
    para pagar la mortaja
    está mi alma muriente 
    y sollozando en la nada.

    Brumas la van envolviendo
    húmedas, frías y blancas.
    Años las iban tejiendo
    aunque me iban mintiendo
    al susurrar esperanza.

    Y todo cuanto anhelamos 
    para lograr ser los dueños
    no son más que tristes sueños
    que antes de empezar acaban.

    Fuiste

    Mi espejo dice: “Fuiste”.
    Me miro otra vez y le burlo diciendo: SOY!

  • També et pot interessar...

    Palau Grans Veus
    Divendres, 09.05.25 – 20 h
    Sala de Concerts

    El cant del cigne de Schubert

    Andrè Schuen, baríton
    Daniel Heide, piano

    F. Schubert: Schwanengesang, D. 957 (El cant del cigne) i altres lieder de Schubert

    Preus: de 25 a 38 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex