Va néixer a Braga (Portugal), ciutat on va començar els estudis musicals de viola i cant al Conservatori de Música Calouste Gulbenkian.

A continuació es va formar en cant a l’Escola Superior de Música i Arts do Espetaculo (ESMAE) de Porto. Becada per la Fundação Calouste Gulbenkian de Lisboa (2016-2018), per la Sociedad de Artistas, Intérpretes o Ejecutantes de España (2020) i per la Fundació Victoria de los Ángeles (2020), completà la formació acadèmica al Màster de Lied Victoria de los Ángeles de l’Escola Superior de Música de Catalunya.

Fa habitualment concerts i recitals a Portugal i Espanya col·laborant amb entitats com Casa da Música (Porto, PT), Estudis Victor Córdon-Companhia Nacional de Ballat, Fundação Calouste Gulbenkian (Lisboa, PT), Ensemble Eco, Ambaixada de Portugal a Espanya, Coro Nacional de España (Madrid, ES), Fundació Victoria de los Ángeles i Bach Collegium Barcelona.

Aquesta temporada 2021-22 ha debutat com a LIFE New Artist al festival LIFE Victoria i ha rebut el Premi Solista Salvat Beca Bach 2022 de la Fundación Salvat.

Llicenciat en medicina i especialista en salut pública, el 2016 aparcà la carrera de metge per dedicar-se exclusivament a la música ingressant a l’Escuela Superior de Canto de Madrid, on es formà amb Cristina Gallardo-Domâs, Pilar Pérez-Íñigo i la repertorista Cristina Presmanes. Finalment s’instal·là a Alemanya per estudiar amb la mezzosoprano María José Montiel a la prestigiosa Universität der Künste de Berlín.

Ha estat premiat pels certàmens Compostela Lírica (2020) i el Concurs Internacional de Cant de Medinaceli (2019) i ha format part de la primera generació Crescendo, projecte liderat pel Teatro Real que dona suport a cantants prometedors en la seva emergent carrera musical.

Ha participat a les programacions del Teatro Real, Auditorio Nacional, Programación Lírica de la Corunya, Palacio de Festivales de Santander, Auditorio Alfredo Kraus de Gran Canaria, Auditorio de Galícia, el FIOCLE o la SMR de Cuenca. A nivell internacional, Christian Borrelli ha actuat al Festival Monteverdi de Cremona i al Bachfest de Leipzig.

Originari de Melbourne, és un tenor internacional solista i cantant de cambra, resident a Londres. L’any 2009 es va graduar amb mèrits en l’especialitat d’interpretació vocal per la Universitat de Melbourne. L’octubre del 2016 va rebre una beca per estudiar el Màster en Estudis Avançats d’Ensemble Vocal a la Schola Cantorum Basiliensis, que va completar l’abril del 2018.

Els seus estudis s’han centrat especialment en la interpretació de música amb criteris històrics dels segles XVI al XIX. El 2015 i el 2016 va passar un parell de mesos intensius al Canadà preparant un enregistrament amb mètodes retòrics d’interpretació sota la direcció del professor Robert Toft de la Universitat de Western Ontario. Fruit d’aquesta col·laboració, Secret fires of love, l’àlbum de debut en solitari de Daniel Thomson, està disponible a Spotify i iTunes i va ser reproduït recentment a la BBC.

El febrer del 2019 va debutar com a solista al Wigmore Hall al costat de Dame Emma Kirkby en la celebració del seu setantè aniversari. L’octubre del 2020 va estar aprenent la pronunciació original de l’anglès a través del conjunt InVocare en col·laboració amb David Crystal, Peter Van Heyghen, REMA, AMUZ, BOZAR i Cultura per a Europa.

El baríton xilè és exalumne de l’Accademia Teatro alla Scala (2017-2019). Després d’ingressar al seu programa el setembre del 2017, va debutar al Teatro alla Scala la temporada 2017-18 com a jove cantor de l’òpera Ti vedo, ti sento, mi perdo (estrena mundial) i també interpretant el personatge del perruquer d’Ariadne auf Naxos. La temporada següent, 2018-19, va fer els rols de Belcore de L’elisir d’amore, Marullo de Rigoletto i Spinelloccio de la producció de Gianni Schicchi, dirigida per Woody Allen.

També ha treballat al Theatre Athénée de París, Teatro Rossini de Pesaro, Innsbrucker Festwochen der Alten Musik, Grand Théâtre de Ginebra, Teatro Municipal de Santiago-Ópera Nacional de Xile i Theatre Apollo (Nova York). Alhora, ha estat solista amb l’Orquesta Sinfónica de Xile en obres com War Requiem de Britten, Novena Simfonia de Beethoven, Carmina Burana, El Messies o la Passió segons sant Joan.

El Cor Jove Nacional de Catalunya és una iniciativa del Moviment Coral Català i Corals Joves de Catalunya que té el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona.

Va néixer per oferir una oportunitat als millors talents del país sota la direcció de reputats directors nacionals i internacionals, i pretén ser una eina d’Estat a l’estil dels cors joves nacionals de la majoria dels països europeus. A més, vol ser ambaixador de l’excel·lència coral catalana més enllà de les nostres fronteres. L’extensa xarxa coral de Catalunya, amb més de mil cors i més de trenta mil cantaires és el millor aval d’aquest projecte.

El Cor Jove Nacional de Catalunya està integrat per una trentena de cantaires de 18 a 28 anys, seleccionats anualment després d’un procés d’audicions arreu del país, que es renoven cada any per oferir igualtat d’oportunitats als nous talents emergents. Té una única trobada d’estiu per no interferir en l’activitat ordinària dels cors, i es clausura amb la celebració de diversos concerts al llarg del territori català. Durant una setmana, els joves conviuen i treballen el repertori i la tècnica vocal, amb els directors i instructors vocals. Enguany, però, de forma extraordinària, per celebrar la desena edició del CJNC, celebrarà una dobla trobada.

La direcció artística canvia cada any per oferir als cantaires propostes diferents i de màxima qualitat, i aquest 2022 és a càrrec de Manel Valdivieso. El CJNC22 ha preparat aquest concert amb un equip de professors integrat per les sopranos Alice Borciani i Lucía Caihuela, la contralt Aura Gutiérrez, el tenor Fernando Guimarães i el baix Hugo Oliveira, que avui s’integraran al cor.

La Jove Orquestra Nacional de Catalunya va néixer el setembre del 1993 amb el nom de Jove Orquestra Simfònica de Catalunya (JOSC) i el 1999 passà a anomenar-se JONC. El projecte va ser dirigit per Josep Pons des de la fundació fins al 2001, any en què Manel Valdivieso n’agafà el relleu com a director artístic.

L’any 1999 es constituí la Fundació JONC per aglutinar el nombre creixent d’iniciatives que van prenent forma en el seu si. El seu Patronat està integrat per diversos representants de la Generalitat de Catalunya, del cercle cultural i musical català.

Des del seu naixement, els objectius principals de la JONC han estat facilitar una formació orquestral integral als joves músics del nostre país, tot complementant la tasca que en aquest terreny es desenvolupa als conservatoris i centres superiors, i col·laborar activament en la seva inserció professional. Així mateix, s’ha vetllat per oferir un producte cultural de la màxima qualitat, tot apropant-lo a tots els públics, amb una clara vocació social i pedagògica.

Per fer possible aquests objectius, l’activitat de la JONC es desenvolupa mitjançant trobades o Encontres de treball, concerts simfònics i de cambra adreçats al públic en general i a col·lectius amb necessitats especials, preparació de material didàctic, classes, conferències, etc.

La Fundació Jove Orquestra Nacional de Catalunya inclou dues orquestres diferents, a les quals s’accedeix per audició pública: la JONC Alevins està formada per joves músics de fins a 19 anys, i la JONC incorpora músics de fins a 25 anys.

La JONC ha participat als festivals i sales de concerts més importants del país, sota la direcció de mestres del prestigi de Josep Pons, Guy van Waas, Ernest Martínez-Izquierdo, Jordi Mora, Manel Valdivieso, Barry Sargent, Jan Caeyers, Robert King, Paul Goodwin, Andrew Parrott, Antoni Ros Marbà, Lutz Köhler, Salvador Mas, Edmon Colomer, Karl Anton Rickenbacher, Valery Ovsyanikov, Gordan Nikolic i Pablo González.

És el director artístic de la JONC des del 2001.

Nascut a Barcelona, cursà els estudis musicals a l’Escolania de Montserrat i als conservatoris de Badalona i Barcelona. Completà la seva formació estudiant anàlisi amb Benet Casablancas i direcció d’orquestra amb Antoni Ros Marbà.

Ha dirigit les principals orquestres espanyoles, com les de la Corunya, Granada, Tenerife, Madrid (Nacional, Sinfónica i RTVE), Bilbao, Castella i Lleó, Santiago de Compostel·la, Còrdova, Sevilla, Principat d’Astúries, Màlaga, Balears, etc. Paral·lelament ha desenvolupat amb èxit una trajectòria operística que l’ha dut a debutar, entre d’altres, al Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Òpera Nacional de Corea (Seül) i Opera de Washington DC.

Entre la seva activitat recent, destaquen nombroses presències a la temporada estable de la Simfònica de Frankfurt-Oder (BSOF, Alemanya), BOS (Orquestra Simfònica de Bilbao), OFM (Orquesta Filarmónica de Màlaga), OCG (Orquesta Ciudad de Granada), ORTVE i Orquestra de Cambra de Ginebra (Suïssa).