• Orfeó Català, OBC &Widmann

    –La Setena de Beethoven

    Palau 100

    Dissabte, 18 de febrer de 2023 – 20 h

    Sala de Concerts

    Concert Extraordinari

  • Amb el suport de:

    • Logo Mesoestetic

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Carolin Widmann, violí
    Juan de la Rubia, orgue
    Orfeó Català (Pablo Larraz, director)
    Andrea Martí, Elionor Martínez, Anna Niebla, sopranos
    Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
    Jörg Widmann, director


    I

    Jörg Widmann (1973)
    Con brio

    Concert per a violí, núm. 2

    I. Una ricerca
    II. Romanze
    III. Mobile

    II

    Jörg Widmann
    Variacions sobre ‘El cant dels ocells’ (fantasia per a cor i orgue)
    (obra d’encàrrec del Palau de la Música Catalana, estrena absoluta)

    Ludwig van Beethoven (1770-1827)
    Simfonia núm. 7, en La major, op. 92

    Poco sostenuto – Vivace
    Allegretto
    Presto
    Allegro con brio


    Durada aproximada del concert: primera part, 47 minuts | pausa de 20 minuts | segona part, 46 minuts.

    #coral #estrenes #novacreació #clàssics

  • Mesoestetic
  • Poema

    el terra i el cel

    dibuixa dues línies horitzontals, paral·leles.
    comença per la de sota.

    deixa-hi, a l’entremig,
    prou espai per respirar, per morir-hi.

    desvesteix l’ull.
    arrisca’t a no dir-hi la teva.

    Eduard Escoffet
    El terra i el cel (LaBreu edicions, 2013)

  • 20221125 Anunci Generic 2 DESKTOP
  • Comentari

    Cada vegada que s’estrena una partitura –com passarà avui, sense anar més lluny– els espectadors ens enfrontem a una experiència tan emocionant com plena d’interrogants. ¿Assistim al naixement d'una obra mestra? (i si és així, ¿serem capaços d'adonar-nos-en?) ¿o tan sols es tracta d'una creació que el futur oblidarà ràpidament? Només el temps conté la resposta. Així i tot, hi ha moments únics en els quals la grandesa del geni es pot reconèixer des dels primers compassos. Quelcom semblant va succeir el 8 de desembre de 1813 a Viena quan el públic que assistia a l’estrena de la Setena Simfonia de Beethoven es va veure sacsejat per la força sobrehumana i tel·lúrica d’aquesta obra inexplicable, sovint definida com a dionisíaca, audaç, exultant i d’un vigor rítmic extraordinari. Richard Wagner en digué que era “l’apoteosi de la dansa”, però també que expressava “l’alegria, que amb una omnipotència orgiàstica ens porta a través de tots els espais de la natura”.

    Beethoven la va compondre quan tenia quaranta-un anys, cap al final de l’anomenat període heroic, entre la tardor del 1811 i la primavera del 1812, quatre anys després de la Sisena i pràcticament en paral·lel amb la Vuitena. La presentació pública tingué lloc en el marc d’un concert en benefici dels soldats ferits a la batalla napoleònica de Hanau, la darrera lliurada sobre territori alemany, el 30 d’octubre anterior. El mateix Beethoven va dirigir l’orquestra, a la qual seien il·lustres personalitats musicals; entre elles Giacomo Meyerbeer, Ignaz Moscheles, Louis Spohr, Domenico Dragonetti, Johann Nepomuk Hummel i Antonio Salieri, que oficià de director a l’ombra per compensar els moments de desorientació d’un Beethoven a qui la sordesa impedia sentir els passatges més tènues. Tot i que l’obra estrella de la vetllada era una altra, La victòria de Wellington –una de les més intranscendents sorgida de la ploma del geni de Bonn i commemorativa del triomf dels exèrcits anglesos sobre les tropes franceses a la ciutat basca de Vitòria–, l’èxit de la Setena fou indiscutible i l’orquestra es va veure a obligada a bisar-ne íntegrament el segon moviment.

    Amb una durada al voltant dels 34 minuts, està escrita, igual que la Vuitena, per a parells de flautes, oboès, clarinets, fagots, trompes i trompetes, més timbals i cordes. Tota l’obra és una ruptura amb les convencions estilístiques precedents. El primer moviment ens ofereix una llarguíssima introducció, després de la qual irromp l’impetuós “Vivace”, que marca el caràcter rítmic de l’obra. A continuació, i en un gir magistral, Beethoven substitueix l’“Andante” per un serè “Allegretto”, sens dubte el passatge més famós de la Simfonia. I amb raó! La seva bellesa indescriptible sembla emanar de l’ombrívol motiu rítmic que va recorrent, com en una processó fúnebre i solemne, els diferents instruments de l’orquestra, tot produint en l’oient un estrany sentiment de desassossec. El ritme viu i festiu reapareix en el “Presto”, escrit en forma de scherzo, brusc i vigorós. De manera també inusual, el trio, basat en un himne religiós austríac, es repeteix dues vegades, i quan sembla que encara hi tornarà per tercer cop, una breu coda tanca el moviment. L’“Allegro con brio” final recupera l’esperit del primer moviment, amb el seu ritme frenètic i una alegria bulliciosa i exultant.

    Dos-cents anys després, l’alemany Jörg Widmann (Munic, 1973) decidí titular Con brio una obra orquestral destinada a prologar un concert en què s’havien d’interpretar, precisament, les Simfonies Setena i Vuitena de Beethoven. Clarinetista, compositor i director d’orquestra, Widmann –artista convidat la temporada anterior al Palau de la Música Catalana– és, actualment, un dels músics que millor sap entendre i dialogar amb la tradició. Un fet que queda plenament palès en aquesta obra, encàrrec del director letó Mariss Jansons durant la seva etapa com a titular de la Simfònica de la Ràdio de Baviera, que l’estrenà el 2008.

    La partitura, d’uns dotze minuts de durada, està escrita amb la mateixa orquestració que la Setena i, tot i que no conté cap referència explicita a aquesta Simfonia, tota ella vol ser un homenatge al geni musical de Bonn. Evocativa de la sonoritat beethoveniana pel seu frenesí festiu, constitueix tot un desafiament per als executants, obligats a fer ús de tècniques interpretatives no convencionals. Definida per l’autor com un “exercici de fúria i insistència rítmica”, s’ha convertit en una de les obres orquestrals del segle XXI més interpretades a les sales de concerts.

    Deu anys després, Widmann dedicà el seu Concert per a violí núm. 2 a la seva germana, la violinista Carolin Widmann, que s’encarregà d’estrenar-lo a Tòquio, al costat de la Simfònica Metropolitana de la capital japonesa, el 31 d’agost de 2018. Dividit en tres moviments, el primer, “Una ricerca”, es presenta com un camí d’exploració que fa l’instrument de la seva pròpia veu. Cops d’arc sobre la fusta, acompanyament vocal de la intèrpret, es configuren com moments d’una travessia pràcticament en solitari, a penes esquitxada per esporàdiques respostes de l’orquestra, obligada a esperar al segon moviment, “Romanze”, per assolir protagonisme. Molt més extens que els altres dos, ens planteja un diàleg entre solista i cos musical de gran tensió i rampell emocional. El moviment final, “Mobile”, és d’una velocitat implacable tot i que el gest continua sent lleuger. “Aquest Concert és una variació permanent i lúdica, al llarg dels tres moviments, d’un mateix material tonal i un vocabulari limitat de gestos, malgrat la varietat de sons i colors”, ha dit l’autor sobre l’obra.  

    Finalment, el programa d’avui ens convida a viure l’experiència única d’escoltar, per primera vegada, aquestes Variacions sobre ‘El cant dels ocells’, fantasia per a cor i orgue, que Jörg Widmann ha escrit per encàrrec del Palau de la Música Catalana. Una obra de gran exigència virtuosística i en la qual l’autor vol que l’oient experimenti d’una manera nova aquesta mena “d’himne secret català”, com ell el defineix, alhora misteriós i fascinant per la manera com “la proclamació de felicitat del text, en què més de trenta espècies d’ocells celebren el naixement de Crist, harmonitza perfectament amb la melancolia etèria i brillant de la melodia”.   

     

    Ana María Dávila, periodista musical

  • Biografies

    Carolin Widmann, violí

    WIDMANN, Carolin (c)Lennard Rahle

    © Lennard Rahle

    Artista meravellosament versàtil, la seva activitat abasta el gran concert clàssic, recitals com a solista, una gran varietat de música de cambra, actuacions amb instruments antics i la direcció de l’orquestra des del violí.

    Va guanyar el Bayerischer Staatspreis el 2017 per la seva mestria musical excepcional, com també el premi International Classical Music per l’enregistrament dels Concerts per a violí de Mendelssohn i Schumann amb la Chamber Orchestra of Europe que ella dirigia des del violí.

    El 2013 va ser nomenada Artista de l’Any als International Classical Music Awards. Des d’aleshores ha treballat amb orquestres de prestigi, com la Gewandhaus de Leipzig, Orchestre National de France, Tonhalle de Zuric, Filharmònica Txeca, Radio Symphonieorchester de Viena, London Philharmonic, BBC Symphony i Bayerische Rundfunk, entre d’altres. I ha col·laborat amb els directors Simon Rattle, Riccardo Chailly, Vladimir Jurowski, Sakari Oramo, Daniel Harding, François-Xavier Roth i Pablo Heras-Casado. També apareix en festivals de renom, com el Berliner Festspiele, el de Salzburg, Lucerna, Festival d’Automne i Mecklenburg- Vorpommern.

    Recentment ha debutat amb LA Philharmonic de Los Angeles amb Esa-Pekka Salonen, Scottish Chamber Orchestra i Maxim Emelyanychev, Münchner Philharmoniker, Dresdner Philharmoniker i Deutsches Symphonie-Orchester amb Robin Ticciati, ha debutat com a violinista directora amb l’Orpheus Chamber Orchestra a Nova York, i ha tornat al Musikverein amb la Radio Symphonieorchester de Viena i amb la WDR Rundfunk Sinfonieorchester de Colònia.

    La temporada 2021-22 va presentar dues estrenes: un nou Concert de Haas amb la Kammerorchester de Basilea al Beethovenfest de Bonn, i igualment un nou Concert de Streich amb la Kammerorchester de Munic. També va emprendre una gira de recitals per Itàlia amb Dénes Varjon, i va tornar a París amb actuacions amb l’Orchestre Philharmonique de Radio France i l’Insula Orchestra.

    La temporada actual, 2022-23, la seva agenda inclou actuacions amb l’Orquestra Sinfônica do Estado de São Paulo (OSESP), torna a actuar amb la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i a la Casa de Musica i Staatstheater de Hannover. També torna a col·laborar amb l’Orchestre de Chambre de París a la Philharmonie amb la interpretació del Concert de Ligeti; i a l’Alter Oper amb la Hr-Symphonieorchester de Frankfurt. També destaca una nova actuació amb la Philharmonia Orchestra al Royal Festival Hall de Londres, amb la SWR Symphonieorchester i amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Finlandesa, amb la qual estrenarà un nou Concert de Veli-Matti Puumala.

    Carolin Widmann toca amb un violí del 1782 G. B. Guadagnini, préstec d’una organització benèfica.

  • Juan de la Rubia, orgue

    Juan de la Rubia, orgue

    ©May Zircus

    Organista titular de la basílica de la Sagrada Família, és natural de la Vall d’Uixó (Castelló), on inicià els estudis amb el seu pare i Ricardo Pitarch. En la seva formació a diverses capitals europees comptà amb el mestratge d’Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent, a més d’Olivier Latry i Ton Koopman. Durant els seus inicis rebé fins a cinc premis extraordinaris en diverses especialitats, a més del primer premi del Concurs Permanent de Juventudes Musicales de España (2002) i el Premi El Primer Palau (2004), guardons que contribuïren a impulsar notablement la seva carrera.

    La seva activitat incessant com a solista, director, acompanyant i continuista l’ha portat a trepitjar els principals escenaris d’una trentena de països arreu del món, entre els quals destaquen l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, les catedrals de Colònia, Westminster, Bogotà, Ciutat de Mèxic i Tunísia, St. Sulpice de París, o el Teatre Mariïnski i la Philharmonia de Sant Petersburg, entre d’altres.

    De la Rubia ha actuat com a solista amb orquestres, com la Freiburger Barockorchester, Kammerorchester Carl Philipp Emanuel Bach, Orquesta Nacional de España, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Barroca de Tenerife, Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias, Orquesta Sinfónica de Galícia, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquesta Ciudad de Granada i Orquesta de Cuerdas de Bogotà.

    Ha treballat amb els directors Andrew Grams, François-Xavier Roth, Carlos Mena, Simon Halsey, Salvador Mas, Kazushi Ono, Víctor Pablo Pérez o Simon Rattle.

    I també ha col·laborat amb les principals formacions corals del país i amb els solistes Matthias Goerne, Asier Polo, Mireia Farrés, Raquel Lojendio, Carolyn Sampson, Marta Mathéu o Philippe Jaroussky, amb qui va enregistrar el CD Sacred Cantatas (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy el 2018.

    Aquesta última dècada De la Rubia també s’ha especialitzat en la improvisació sobre pel·lícules de cinema mut, entre les quals destaquen Faust i Nosferatu de Murnau o Metropolis de Lang.

    Entre la seva extensa discografia, cal destacar l’enregistrament dedicat a Johann Sebastian Bach (distingit amb un Melómano de Oro el juliol del 2016 i considerat “tota una revelació” per Aleix Palau i “un dels enregistraments més sorprenents de l’any” per a Stefano Russomano des de les pàgines d’«ABC»). El seu darrer treball, enregistrat amb el claviorgue Hauslaib (1590) del Museu de la Música de Barcelona, l’ha dedicat a la música d’Antonio de Cabezón.

    Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, habitualment ofereix masterclasses a les ciutats de Budapest, Stuttgart i Roma.

  • Orfeó Català

    ORFEÓ CATALÀ (c)Ricardo Ríos Visual Art

    © Ricardo Ríos Visual Art

    És un dels cors amateurs de referència del país. Amb més de 125 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz és el director, Montserrat Meneses és la subdirectora i Pau Casan és el pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

    L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle i G. Dudamel, entre d’altres. Els darrers anys ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa, ha protagonitzat una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per D. Gatti, i ha actuat a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall de Londres i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms. L’octubre del 2017 va protagonitzar al Palau l’estrena europea de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, sota la direcció de Simon Halsey.

    Un dels darrers compromisos internacionals més importants de l’Orfeó Català va ser la gira per la Xina l’octubre del 2018, convidat pel Shanghai International Art Festival, en què oferí quatre concerts a tres ciutats del país asiàtic. L’estiu del 2019 (juny-juliol) va fer una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Munic, al costat del Cor de Cambra del Palau, actuant al Palau de la Música Catalana, Madrid, Palma i Munic amb la Segona Simfonia de Mahler. L’agost del 2019 va actuar per segona vegada als Proms de Londres, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton.

    De la temporada 2019-20 cal destacar una nova actuació amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle, al Palau de la Música Catalana, amb l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven. L’Orfeó Català, al costat del Cor de Cambra del Palau, va protagonitzar l’inici de la temporada 2020-21 en una nova col·laboració amb Gustavo Dudamel, que al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Galícia dirigí la Novena Simfonia de Beethoven al Palau de la Música Catalana, i el juliol del 2021 l’Orfeó Català va commemorar el centenari de l’estrena al país de la Passió segons sant Mateu amb dos concerts extraordinaris, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey. Durant la crisi de la covid l’Orfeó Català no va aturar l’activitat i va continuar fent assajos i concerts.

    De la temporada 2021-22 van destacar la interpretació d’Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing, al Palau, i la gira internacional, amb la Missa de Glòria de Puccini, amb l’Orquestra Simfònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno, al Palau de la Música Catalana, i a més al Théâtre des Champs Élysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg, sales prestigioses on l’Orfeó debutava.

    Entre els projectes del cor aquesta temporada 2022-23, cal destacar la gira amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín (abril-maig del 2023), dirigida per Kirill Petrenko, a Berlín (Berliner Philharmonie), Barcelona (Sagrada Família) i Madrid (Teatro Real), amb un programa dedicat a W. A. Mozart, i les actuacions al Palau de la Música Catalana amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC, amb l’estrena absoluta d’una obra per a cor sol de Jörg Widmann, que dirigirà el mateix compositor.

    L’Orfeó Català rep el suport de mesoestetic®

  • Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

    OBC (c)May Zircus-L’Auditori

    © May Zircus

    Amb una llarga trajectòria –fundada el 1944 per Eduard Toldrà–, l’OBC és actualment un instrument compromès amb el gran repertori simfònic, el patrimoni musical català i la nova creació, així com un altaveu de la modernitat musical al sud d’Europa, amb un profund compromís social i fortament arrelat a la seva ciutat.

    La temporada 2022-23 l’orquestra inicia una nova etapa, amb Ludovic Morlot com a nou director titular i Marta Gardolińska com a principal directora convidada.

    Al llarg de la seva història, l’OBC ha estat dirigida per batutes tan destacades com Sergiu Celibidache, Valeri Gergiev, Christopher Hogwood, Mariss Jansons, Jesús López Cobos, Witold Lutosławski, Yehudi Menuhin, Mstislav Rostropóvitx, Kent Nagano o Heitor Villa-Lobos, entre d’altres.

    L’orquestra col·labora habitualment amb els grans artistes del panorama internacional, com Lang Lang, Janine Jansen, Mischa Maisky, Frank Peter Zimmermann, Arcadi Volodos, Vilde Frang, Pinchas Zukerman, Martha Argerich, Steven Isserlis, Patricia Kopatchinskaja, Renaud Capuçon, Yuja Wang, Khatia Buniatishvili i Hilary Hahn, entre molts d’altres.
    El seu compromís amb la nova creació l’ha dut a impulsar encàrrecs als creadors més destacats a nivell nacional i internacional, com Hèctor Parra, Bernat Vivancos, Thomas Adès, Joan Magrané, Raquel García-Tomàs, Luca Francesconi, David Lang o Cassandra Miller.

    Des de fa uns anys l’OBC desenvolupa una ambiciosa estratègia de posicionament internacional intensificant la seva presència en entorns digitals i projectant gires com les que l’han dut a actuar en sales icòniques, com el Musikverein i la Konzerthaus de Viena, Concertgebouw d’Amsterdam, Royal Albert Hall de Londres, Carnegie Hall de Nova York o Suntory Hall de Tòquio.

  • Jörg Widmann, director

    WIDMANN Jörg  ®Marco Borggreve

    © Marco Borggreve

    Clarinetista, compositor i director d’orquestra, és un dels artistes més versàtils de la seva generació. Actua com a solista amb orquestres de renom, com la New World Symphony Orchestra i Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, i és artista resident amb la WDR Sinfonieorchester i la BBC Scottish Symphony Orchestra.

    En música de cambra té, entre altres col·laboradors, Daniel Barenboim, Denis Kozhukhin, el Cuarteto Quiroga i el Hagen Quartet, amb els quals actua a sales i festivals com ara la Philharmonie d’Essen, Dresdner Musikfestspiele, Pierre Boulez Saal de Berlín, Les Grands Interprètes de Tolosa de Llenguadoc i Wiener Konzerthaus, entre d’altres.

    En la seva intensa tasca de direcció, aquesta temporada es presenta amb l’Orquestra Simfònica Nacional de Taiwan i Mozarteumorchester de Salzburg, i com a compositor visitant amb l’Orquestra Sinfônica do Estado de São Paulo, Orquestra Simfònica de la Ràdio Finlandesa i amb l’Orchestre Philharmonique de Radio France.

    Va estudiar clarinet amb Gerd Starke a Munic i Charles Neidich a la Juilliard School de Nova York. Actua habitualment amb orquestres prestigioses, com la Gewandhausorchester de Leipzig, Orchestre National de France, Tonhalle-Orchester de Zuric, National Symphony Orchestra de Washington, Orchestre Symphonique de Mont-real, Wiener Philharmoniker, Orquestra Filharmònica dels Països Baixos i Toronto Symphony Orchestra, i col·labora amb els directors Daniel Barenboim, Christoph Eschenbach i Christoph von Dohnányi.

    Va estrenar el Concert per a clarinet “Über” de Mark Andre al Donaueschinger Musiktage el 2015. També li han dedicat obres per al seu instrument Wolfgang Rihm, Musik für Klarinette und Orchester (1999), i Aribert Reimann, Cantus (2006).

    Va estudiar composició amb Kay Westermann, Wilfried Hiller i Wolfgang Rihm. Les seves obres continuen rebent nombrosos premis, com el Premi Elise L. Stoeger de la Chamber Music Society del Lincoln Center (2009), Premi Paul Hindemith el 2001, Premi Arnold Schönberg de l’Arnold Schönberg Center de Viena i Deutsches Symphonie-Orchester de Berlín (2004) i el premi de composició de la SWR Sinfonieorchester de Baden-Baden i Friburg i el Premi de Composició Claudio Abbado de la Berliner Philharmoniker Academy (2006).

    Les seves composicions són interpretades habitualment pels directors Daniel Barenboim, Daniel Harding, Valery Gergiev, Kent Nagano, Christian Thielemann, Mariss Jansons, Andris Nelsons i Simon Rattle i són estrenades per orquestres com ara les filharmòniques de Viena i de Berlín, New York Philharmonic, Orchestre de París, BBC Symphony Orchestra, entre moltes d’altres. Aquesta temporada es produirà l’estrena mundial del Concert per a trompeta de Jörg Widmann, encàrrec de la Gewandhausorchester de Leipzig i la Boston Symphony Orchestra amb interpretació de Håkan Hardenberger i direcció d’Andris Nelsons.

    Am Anfang d’Anselm Kiefer i Jörg Widmann es va estrenar l’estiu del 2009 en la celebració del vintè aniversari de l’Opéra Bastille, en què Widmann va intervenir com a compositor, clarinetista i hi va debutar com a director.

    Jörg Widmann ha estat artista en residència amb orquestres i festivals capdavanters, com el Lucerne Festival i Salzburger Festspiele, Bamberger Symphoniker, president creatiu de la Tonhalle-Orchester de Zuric (2015-16) i del BOZAR, i en la temporada inaugural de l’Elbphilharmonie. Va ser inclòs en Retrats d’Artistes a la Konzerthaus de Viena, Alte Oper de Frankfurt i Kölner Philharmonie. La temporada 2017-18 es va presentar com el primer compositor de la Gewandhaus a la història de Leipzig.

    L’artista és membre del Wissenschaftskollegs de Berlín i membre de ple dret de la Bayerischen Akademie de Schönen Künste, i des del 2007 de la Freien Akademie der Künste d’Hamburg, Deutschen Akademie der Darstellenden Künste i Akademie der Wissenschaftenund der Literatur de Mainz. És professor de composició a l’Acadèmia Barenboim-Said de Berlín.

  • Formacions

    Orfeó Català

    Pablo Larraz, director
    Montserrat Meneses, sotsdirectora

    Sopranos
    Tamar Aguilar
    Elisenda Ardèvol
    Mar Calvet
    Aida Càmara
    Laia Canet
    Mireia Carmona
    Sandra Castelltort
    Beatriz Cordero
    Mariàngels Custal
    Maite Estrada
    Noemí Gallardo
    Raquel Garcia
    Mar Giné
    Lidia Guaras
    Marta Juanola
    Eva León
    Berta Manresa
    Núria Milà
    Júlia Molina
    Imma Mostazo
    Laura Musull
    Sofia Reis
    Iris Torregrossa
    Mireia Valls
    Maria Vives
    Marina Viñals

    Contralts
    Judit Almunia
    Cristina Arribas
    Conxa Fernandez
    Imma Garcia
    Eduard Grau
    Judith Hämmerling
    Laia Jorba
    Mª Àngels Lorés
    Sara Madrid
    Aurora Miró
    Tania Mittendorf
    Anna Muñoz
    Júlia Partal
    Gemma Planella
    Irene Plass
    Irene Recolons
    Anna Rosés
    Isis Royo
    Marta Solé
    Marina Ventura

    Tenors
    Antoni Agramont
    Xavier Barron
    Xavier Benitez
    Lluc Bosque
    Fabián Conesa
    Jordi Ensenyat
    Oriol Elias
    Gerard Fusté
    Josep Garcia
    Alejandro López
    Carles Masdeu
    Josep Lluís Moreno
    Bernat Orriols
    Guillem Ponsí
    Oscar Puigardeu
    Jordi Quelart
    Joan Sans
    Martí Serrallonga
    Oriol Ubach
    Josep Velasco

    Baixos
    Cristòfor Agudo
    Arnau Aina
    Esteban Ballestar
    Mathieu Bosi
    Matías Bustos
    Marc Canals
    Eduard Capell
    Jordi Cardona
    Ferran Corral
    Andreu Edo
    Iago Garcia
    Albert Garriga
    Guillem Gascón
    José Ángel González
    Hirotoshi Kikuchi
    Víctor Luis
    Adrià Martínez
    Albert Pàmies
    Gerard Pujals
    Javier Rojo
    Oriol Saladrigas
    Joan Velasco

    Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

    Violins
    Vlad Stanculeasa, concertino
    Jaha Lee, concertino associada
    Pedro Rodríguez, assistent de concertino
    Sarah Bels
    Natalia Mediavilla
    Katia Novell
    Maria Pilar Pérez
    Anca Ratiu 
    Jordi Salicrú
    Paula Banciu* 
    Andrea Duca*
    Laura Pastor*
    Aria Trigas*
    Clara Vázquez*

    Violins II
    Alexandra Presaizen, solista
    Emil Bolozan, assistent
    Jana Brauninger
    Patricia Bronisz 
    Clàudia Farrés
    Melita Murgea
    Josep Maria Plana
    Robert Tomàs
    Cristian Benito*
    Ana Kovacevic*
    Oleksandr Sora*
    Yulia Tsuranova*  

    Violes
    Benjamin Beck, solista
    Aine Suzuki, solista
    David Derrico
    Franck Heudiard
    Sophie Lasnet
    Miquel Serrahima
    Jennifer Stahl
    Andreas Süssmayr
    Adrià Trulls
    Johan Rondón*

    Violoncels
    Charles-Antoine Archambault, solista
    Olga Manescu, assistent
    Lourdes Duñó
    Vincent Ellegiers
    Marc Galobardes 
    Yoobin Chung*
    Daniel Claret*
    Andrea Fernández*

    Contrabaixos
    Christoph Rahn, solista
    Dmitri Smyshlyaev, assistent
    Jonathan Camps
    Apostol Kosev
    Josep Mensa
    Anna Grau*

    Flautes
    Francisco López, solista
    Beatriz Cambrils
    Ricardo Borrull, flautí  

    Oboès
    Rafael Muñoz, solista
    José Juan Pardo
    Disa English, corn anglès

    Clarinets
    Josep Fuster, assistent
    Xavier Castillo
    Alfons Reverté, clarinet baix

    Fagots
    Thomas Greaves, assistent
    Noé Cantú
    Slawomir Krysmalski, contrafagot

    Trompes
    Juan Conrado García, assistent
    Joan Aragó 
    Pablo Marzal
    David Bonet

    Trompetes
    Mireia Farrés, solista
    Adrián Moscardó
    Andreu Moros*

    Trombons
    Eusebio Sáez, solista
    Vicent Pérez
    Raúl García, trombó baix

    Tuba
    Daniel Martínez*

    Timbales
    Marc Pino

    Percussió
    Juan Francisco Ruiz
    Ignasi Vila
    Miquel Àngel Martínez*

    Arpa solista
    Magdalena Barrera

    Celesta
    Jordi Torrent*

    Encarregat d'orquestra
    Walter Ebenberger

    Responsable de Documentació Musical
    Begoña Pérez

    Responsable tècnic
    Ignasi Valero

    Persona d'escena
    Luis Hernández*

     

    * col·laboradors

  • Textos

    Jörg Widmann (1973): Variacions sobre “El cant dels ocells” (Pau Casals)
    - Fantasia per cor i orgue –

    En veure despuntar el major lluminar, en la nit més ditxosa,
    Els ocells cantant a festjar-lo van amb sa veu melindrosa.

    L'ocell rei de l'espai va pels aires volant, cantant amb melodia.
    per dar-nos alegria

    Refila el reietó per glòria del Senyor, inflant amb biçarria.
    El canari segueix, llur música pareix celestial melodia.

    Xiuxiuxeja el pinsà: Glòria avui i demà; sento immensa alegria, de veure el diamant tan hermós i brillant, en braços de Maria.

    I canta el passarell: Oh, que hermós i que bell és l’infant de Maria!
    Li respon ara el tord: Vençuda és la mort, i naix la vida mia!

    L'ocell rei de l'espai va pels aires volant, cantant amb melodia,
    dient: Jesús és nat per treure’ns del pecat i dar-nos alegria.

    Picots i borroners volen entre els fruiters cantant llurs alegries;
    la guatlla i el cucut del molt lluny han vingut per contemplar el Messies.

    la la la la la la la la la la

    La garsa, la griva i el gaig diuen: Ara ve el maig! Respon la cadernera:
    Tot arbre reverdeix, tota planta floreix com si fos la primavera

    L’estiverola diu: Ja no és hivern ni estiu, sinó que és primavera;
    puix que és nada una flor que exhala tal olor que omple la terra entera.

  • També et pot interessar...

    Palau 100
    Dijous, 23.02.23 – 20 h
    Sala de Concerts

    Pablo Ferrández, violoncel
    Orquestra Simfònica d’Anvers
    Elim Chan, directora

    M. Glinka: Ruslan i Liudmila, obertura
    D. Xostakóvitx: Concert per a violoncel núm. 1, en Mi bemoll major
    S. Prokófiev: Suite del ballet ‘Romeu i Julieta’

    Preus: de 15 a 58 euros

    Palau Fronteres
    Dimarts, 25.04.23 – 20 h
    Sala de Concerts

    Mari Samuelsen, violí
    Julien Quentin, piano

    J. S. Bach: "Xacona" de la Partita núm. 2, BWV 1004
    M. Richter: Berlin Overnight
    P. Glass: Metamorphosis II
    L. Auerbach: 24 Preludis per a violí i piano – Adaggio sognando
    A. Pärt: Fratres
    S. Prokófiev: Sonata núm. 2, en Re major
    M. Richter: Mercy

    Preus: de 25 a 35 euros

    Palau 100
    Diumenge, 14.05.23 – 20 h
    Sala de Concerts

    musicAeterna
    Teodor Currentzis, director

    R. Strauss: Metarmorfosis
    P. I. Txaikovski: Simfonia núm. 6, en Si menor, op. 74, “Patètica”

    Preus: de 25 a 150 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex