• Cor Jove, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya & Gardolińska

    La Creació de Haydn

    Palau 100

    Divendres, 1 de març de 2024 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Jone Martínez, soprano
    Jorge Navarro Colorado, tenor
    José Antonio López, baríton
    Cor Jove de l’Orfeó Català (Pablo Larraz i Oriol Castanyer, directors)
    Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
    Marta Gardolińska, directora


    I

    Franz Joseph Haydn (1732-1809)
    La Creació, Hob. XXI:2

    Primera part

    1. Preludi: Die Vorstellung des Chaos
    2. Recitatiu (Rafael, Uriel) amb cor: Im Anfange schuf Gott
    3. Ària (Uriel) i cor: Nun schwanden vor dem heiligen Strahle
    4. Recitatiu (Rafael): Und Gott machte das Firmament
    5. Solista (Gabriel) amb cor: Mit Staunen sieht das Wunderwerk
    6. Recitatiu (Rafael): Und Gott sprach: Es sammle sich das Wasser
    7. Ària (Rafael): Rollend in schäumenden Wellen
    8. Recitatiu (Gabriel): Und Gott sprach: Es bringe die Erde Gras hervor
    9. Ària (Gabriel): Nun beut die Flur das frische Grün
    10. Recitatiu (Uriel): Und die himmlischen Heerscharen
    11. Cor: Stimmt an die Saiten
    12. Recitatiu (Uriel): Und Gott sprach: Es sei'n Lichter an der Feste des Himmels
    13. Recitatiu (Uriel): In vollem Glanze steiget jetzt
    14. Trio (Gabriel, Uriel, Rafael) amb cor: Die Himmel erzählen die Ehre Gottes

    Segona part

    15. Recitatiu (Rafael): Und Gott sprach: Es bringe die Erde hervor lebende Geschöpfe
    16. Ària (Gabriel): Auf starkem Fittige schwinget sich
    17. Recitatiu (Rafael): Und Gott schuft grosse Walfische
    18. Recitatiu (Rafael): Un die Engel rührten ihr’
    19. Trio i cor: In holder Anmut stehnmit jungem Grün geschmückt
    20. Recitatiu (Rafael): Und Gott sprach: Es bringe die Erde hervor
    21. Recitatiu (Rafael): Gleich öffnet sich der Erde Schoß.
    22. Ària (Rafael): Nun scheint in vollem Glanze der Himmel
    23. Recitatiu (Uriel): Und Gott schuf den Menschen
    24. Ària (Uriel): Mit Würd' und Hoheit angetan
    25. Recitatiu (Rafael): Und Gott sah jedes Ding
    26. Cor amb trio: Vollendet ist das große Werk


    II

    Tercera part

    27. Recitatiu (Uriel): Aus Rosenwolken bricht
    28. Duet (Eva, Adam) mit cor: Von deiner Güt', o Herr und Gott
    29. Recitatiu (Eva, Adam): Nun ist die erste Pflich erfüllt
    30. Duet (Eva, Adam): Holde Gattin, dir zur Seite
    31. Recitatiu (Uriel): O glücklich Paar, und glücklich immerfort
    32. Cor final amb solistes: Singt dem Herren alle Stimmen!


    Durada del concert:
    Primera part, 80 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 35 minuts.
    La durada del concert és aproximada.

    #coral #simfònica #gradajove

  • Poema

    Porta la seva veu un ocell del paradís,
    alça el seu anhel la flor que esbalça,
    creix a frec de llum l’ofrena del verb
    a totes les meves branques.

    I s’alzina el desig, la bellesa de la fam,
    la refosa de la pell: l’elixir i l’espasme.

    L’aiguaneix inexpressable.

    El respir.

    Per viure i morir.

     

    Laia Llobera
    Paradísia (2023)

  • Comentari

    Fiat lux!

    Al principi Déu va crear el cel i la terra, i la terra era sense forma i estava deserta i les tenebres regnaven sobre els abismes.
    I l'Esperit de Déu planava sobre la superfície de les aigües.
    I digué Déu: Feu-vos la llum! I la llum es va fer [...]”

    I Franz Joseph Haydn ens mostra la llum fent esclatar un esplendorós acord (de Do  major) per demostrar-nos, tot just començar, que després del caos va arribar el gran poder del Déu creador. Haydn havia escrit el seu opus magnum, l’oratori La Creació.

    L’estrena pública va tenir lloc al Burgtheater de Viena el 19 de març de 1799.  Feia mesos que el concert havia creat una gran expectació i el compositor, conscient de  l’enorme interès que despertava la seva nova obra, va demanar als músics el secretisme més absolut. A l’escenari, una orquestra de cent vint instrumentistes, un cor de seixanta homes, cinc solistes i  Salieri al pianoforte esperaven les ordres del director i compositor, Franz Josep Haydn.  Tot just començar, el públic, que omplia de gom a gom el teatre, va quedar  astorat.  Mai havien escoltat aquell cop d’efecte sonor, que emergia de la enlluernadora idea musical que resolia el que el mateix compositor va titular “La representació del caos”.

    La idea, però, no era nova. A l’Europa del segle XVIII,  tot i que el relat bíblic de la creació va ser respectat, alguns il·lustrats van gosar exposar la idea que Déu no havia creat el món del no-res, sinó que l’Univers era el resultat de la combinació dels quatre elements primaris: aire, terra, foc i aigua. La creació era, doncs, el procés d’harmonitzar la discòrdia entre ells.

    El 1737, el músic francès Jean-Féry Rebel ja havia posat música a aquesta teoria en la seva obra Els elements, amb un inici desconcertant i extremadament dissonant que va anomenar “Le chaos” per anar trobant l’ordre còsmic en els moviments següents a través de la combinació harmònica dels quatre elements.

    Seixanta anys després Haydn s’encarava al repte de posar música al gran misteri de la Creació, però en el seu cas com una autèntica declaració de fe d’un home profundament religiós i savi, que s’enfrontava a la màgia de la natura amb passió, joia i devoció.

    La idea d’escriure aquest oratori va sorgir durant el seu primer viatge a Anglaterra, 1791-1792, a punt de fer els seixanta anys. Després d’assistir a l’audició de diversos oratoris de Händel, un dels quals El Messies, va veure clar que havia de compondre una obra de dimensions i notorietat händeliana: “Vull escriure una obra que proporcioni fama universal al meu nom”.

    Per què Haydn va triar el tema de la creació del món per a la seva gran obra? Una de les grans il·lusions d’aquest viatge va ser la visita, el maig del 1792, a la Casa Observatori dels astrònoms i músics William Herschel i la seva germana Caroline. Al llibre de visites va quedar constància de la presència del compositor i també sabem que en aquella data William era de viatge, per la qual cosa degué ser Caroline qui li ensenyà, segurament de forma apassionada, l’enorme telescopi que havien construït,  els darrers descobriments celestes, les cartes astronòmiques, i amb qui, probablement,  va mantenir conversa sobre els grans misteris de l’univers.

    La primera idea del text la va trobar en el llibretista irlandès Newburgh Hamilton, col·laborador de Händel. Hamilton havia escrit un text que combinava passatges bíblics del Gènesi, salms de l’Antic Testament i fragments del poema èpic El paradís perdut de John Milton. La mort de Händel el 1759, i la del llibretista dos anys després, va deixar oblidat el text entre els objectes personals del músic durant més de tres dècades.  Va ser en el seu segon viatge a Londres, i gràcies a la mediació de l’empresari J. P. Salomon, quan l’estiu del 1795 el músic vienès tornava a casa amb el treball de Hamilton i el desig d’aconseguir escriure una música que el situés al costat del compositor d’El Messies.

    Un cop instal·lat a Viena, Haydn va mostrar el text al gran admirador i coneixedor de Händel, el baró Gottfried van Swieten, diplomàtic, bibliotecari de la cort de Viena i patró i col·laborador seu. Ell mateix va trobar com resoldre el llibret: "vestir el poema anglès amb abillament alemany". Swieten faria l'adaptació del text i la traducció de l'anglès a l'alemany i després de completar el llibret en va fer una versió paral·lela en anglès.

    El compositor va estar dos anys entregat a l'obra, en cos i ànima. Tal com diu el biògraf vienès, Karl Geiringer, "el vell mestre treballava lentament i curosament, resant a Déu, com sempre, perquè li concedís la inspiració, però ara esmerçant-se més del que havia fet durant dècades, escrivint obres per encàrrec, com a servent del príncep Eszterházy". Ara havia agafat el seu propi camí i volia mostrar quines eren les seves autèntiques sensibilitats religioses i intel·lectuals. Haydn estava parlant al creient i al no creient.

    L’oratori, consagrat a cantar les meravelles de la Creació, està dividit en tres parts i integrat per recitatiusàriesduets i cors. Després de la introducció esclatant, la  primera i la segona parts són els sis dies que es van necessitar perquè Déu creés el món, segons el que diu la Bíblia. És on apareixen els tres arcàngels, Gabriel (soprano), Uriel (tenor) i Rafael (baix). A la tercera part, el setè dia, és la joia d’Adam i Eva (baríton i soprano) al paradís terrenal. Cada dia acaba amb el cor que expressa les veus dels àngels.

    Quan es va publicar la partitura, tres anys després de l’estrena, el músic ho va voler fer en les dues llengües, l’alemany (Die Schöpfung) i l’anglès (The Creation), en honor de Händel i els anglesos. Era la primera vegada que s’imprimia una gran obra amb un text bilingüe. Després de l’estrena a Viena, Haydn i el seu oratori van conquerir Europa i el món, i ja per a l’eternitat. Tothom volia sentir aquella obra cabdal. El mateix compositor va aprovar traduccions al francès i a l’italià i, en pocs anys, es va anar traduint a altres llengües. Catalunya no en va ser una excepció. Al principi del 1928, el crític musical Joaquim Pena va fer-se càrrec de la traducció. L’estrena a Barcelona havia tingut lloc el 1804, però en català va arribar el 15 març de 1928 al Liceu i el 31 d’octubre al Palau de la Música Catalana amb l’Orquestra Pau Casals dirigida pel mestre.

    Explica el seu confident i biògraf, G. A. Griesinger, que el darrer cop que Haydn va sentir La Creació va ser el 27 de març de 1808, en un acte públic a la Universitat de Viena. Havia envellit molt i estava tan delicat que va haver de ser transportat en una trona, al so de trompetes i timbals,  fins a una butaca situada al centre de la sala. L’esperaven nobles, artistes, músics, deixebles, dames, cavallers i gent de la ciutat i vinguts d’arreu, en total mil cinc-centes persones.

    Quan van començar la música, després de les paraules: Feu-vos la llum!”, el públic va esclatar amb aplaudiments.  El director, Antonio Salieri, va aturar l’obra. Haydn, colpit, va fer un moviment amb les mans assenyalant cap al cel i va dir: “Ve d’allà”!

    Victòria Palma, musicòloga, locutora i redactora de Catalunya Música

  • 20240301 Palau 100 T2425 DESKTOP
  • Biografies

    Jone Martínez, soprano

    Jone Martínez, soprano

    © Oier Rey Delika

    És una de les intèrprets més puixants i versàtils del panorama actual. Col·labora amb Capilla Santa María, La Cetra Barockorchester de Basilea, Gli Angeli de Ginebra, Orquesta Barroca de Sevilla, Forma Antiqva, Los Elementos Ensemble, Orquesta Barroca de Salamanca, Concerto 1700, La Ritirata, La Spagna, El Afecto Ilustrado, Conductus Ensemble i altres conjunts barrocs destacats.

    El seu nom també apareix en les programacions de l’Orquesta y Coro de la Sinfónica de Galícia, Orquesta y Coro de RTVE, Real Filharmonía de Galícia, Euskadiko Orkestra, Orkestra Sinfonikoa de Bilbao, Robert-Schumann-Philharmonie, Orquesta Ciudad de Granada i Orquesta Sinfónica de Navarra, entre d’altres.

    El seu ampli i variadíssim repertori abasta obres de totes les èpoques i estils, que ha interpretat sota la direcció musical de Masaaki Suzuki, Pablo González, Carlos Mena, Andrea Marcon, Enrico Onofri, Alfredo Bernardini, García Calvo, Aarón Zapico i Rubén Gimeno.

    La seva agenda futura té parades al Teatro Real, Gran Teatre del Liceu, Teatro de la Maestranza (Alcina, amb l’Orquesta Barroca de Sevilla i Andrea Marcon), Festival d’Innsbruck, National Symphony (Washington), Palau de la Música, Tòquio (amb el Bach Collegium i Masaaki Suzuki) i a altres indrets, per afrontar obres de Vivaldi, Händel, Telemann, Haydn, Mozart, Arriaga, Beethoven, Bach, Mendelssohn, etc.

  • Jorge Navarro Colorado, tenor

    Jorge Navarro Colorado

    © Jamie Capewell

    Va estudiar cant clàssic i òpera a la Guildhall School of Music and Drama de Londres, i va completar la seva formació al Samling Artist Programme.

    De la seva trajectòria recent destaquen el debut al Grand Théâtre de Ginebra com a Telemaco d’Il ritorno d’Ulisse de Monteverdi, sota la direcció de Fabio Biondi, i dos concerts de la mateixa obra a l’Auditorio Nacional de Madrid i al Palau de la Música Catalana; la participació en ​el Requiem de Mozart amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Trevor Pinnock a L’Auditori; ​​el debut a La Fenice de Venècia com a Gualtiero de Griselda de Vivaldi, sota la batuta de Diego Fasolis; el recital barroc Àries per a Ballino, al costat de l’orquestra barroca Opera Settecento, en el marc del London Handel Festival; els papers de tenor de Lotario, Rodrigo i Ariodante al Göttingen Handel Festival, sota la batuta de Laurence Cummings; Pulcinella de Stravinsky, i el paper principal d’El retablo de Maese Pedro de Falla amb la BBC National Orchestra de Gal·les; Die Schöpfung de Haydn, amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya al Palau de la Música Catalana; ​​El Messies, amb diverses orquestres, com Vespres d’Arnadí, Orkestra Sinfonikoa de Bilbao i Orquesta Barroca de Sevilla als principals auditoris d’Espanya; Rinaldo (1731) amb la Capella Cracoviensis al Festival Halle Handel, i Scipione amb l’Early Opera Company al Festival Händel de Londres. La seva agenda inclou: Alcina a Berlín amb Lautten Compagney i L’incoronazione di Poppea al Grange Festival de Londres.

    La seva discografia comprèn actualment les òperes de Händel Lotario i Rodrigo, enregistrades en directe al Festival de Göttingen (per al segell Accent), Cleofida de Telemann–Händel  i Poro de Händel amb Il Gusto Barocco (CPO), l’àlbum German cantates for voice and virtuoso violin amb l’Ensemble Diderot i Johannes Pramsohler (Audax) i Infinite refrain: music of love’s refuge, un àlbum recital d’àries i duets amb Randall Scotting i l’Academy of Ancient Music, dirigida per Laurence Cummings (Signum).

  • José Antonio López, baríton

    José Antonio López, baríton

    © Michal Novak

    És un cantant versàtil que navega entre estils i èpoques, des del Barroc fins a la música contemporània. Reparteix la seva activitat artística entre el concert, l’òpera i el recital, i sempre adaptant-se a l’estil i l’expressivitat de cada període, tot posant la veu al servei de la música. En concert, darrerament ha debutat a la temporada de LA Phil amb Gustavo Dudamel, i ha col·laborat amb la Cincinnati Symphony (Messiah i Vuitena Simfonia de Mahler), Rotterdam Philharmonic, Mahler Chamber Orchestra, Dresdner Festspieleorchester, Antwerp Symphony, BBC Symphony i BBC Philharmonic, Filharmònica de Varsòvia, La Cetra Barockorchester, Budapest Festival o Orquesta Nacional d’Espanya, a sales com ara la Berliner Philharmonie, Laeiszhalle, Konzerthaus i Musikverein de Viena, Barbican o Mozarteum de Salzburg, i properament al Concertgebouw d’Amsterdam.

    José Antonio López ha estat dirigit per mestres de gran prestigi, com Afkham, Boreyko, Bolton, Conlon, Dudamel, Iván Fischer, Heras-Casado, Luisotti, Maazel, Marcon, Marriner, Mena, Noseda, Pablo Pérez, Pollini, Pons, Rouset, Shani i Suzuki, entre d’altres.

    Igualment és un intèrpret devot del lied i ha estat acompanyat per Maurizio Pollini al Theater an der Wien, Daniel Heide, Iain Burnside o Rubén Fernández Aguirre. Properament debutarà al Cicle de Lied del Teatro de la Zarzuela.

    Les darreres temporades la seva activitat lírica s’ha anat incrementant, i hi tenen una gran significació les òperes de Händel i la música contemporània: amb rols protagonistes a les estrenes d’El público de Mauricio Sotelo i El abrecartas de Luis de Pablo al Teatro Real de Madrid i de L’enigma di Lea de Benet Casablancas al Gran Teatre del Liceu. També incorpora al seu repertori Mozart, Verdi, Puccini, Wagner: Der fliegende Holländer a València i Meistersinger al Teatro Real, i Strauss, amb Ariadne auf Naxos a Barcelona i Salome a Mèrida, entre altres compositors. Recentment ha debutat a l’Opéra de Lausana, Halle Händel Festspiele i a l’SWR Schwetzinger Festspiele, i ben aviat a l’Innsbrucker Festwochen.

    José Antonio López té enregistraments per als segells Deutsche Grammophon, Harmonia Mundi, Deutsche Harmonia Mundi, Naxos i Chandos.

  • Cor Jove de l’Orfeó Català

    Cor Jove OC

    ©Ricardo Ríos

    Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.

    Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey i P. Phillips.

    Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera i Sabadell, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.

    Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.

    Aquesta temporada 2023-24 cal destacar els concerts amb l’OBC, dirigits per Marta Gardolińska, amb La Creació de Haydn; amb la Cobla Marinada, amb fragments de LAtlàntida de Falla transcrita per a cobla, entre altres obres, i la participació en la versió de concert del musical Sweneey Todd de Sondheim, dirigit per Andreu Gallén.

    El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.

  • Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

    OBC (P100 - 23-24 La Creació)

    © May Zircus

    Amb una llarga trajectòria, fundada el 1944 per Eduard Toldrà, l’OBC és actualment un instrument compromès amb el gran repertori simfònic, el patrimoni musical català i la nova creació; un altaveu de la modernitat musical al sud d’Europa amb un fort compromís social i fortament arrelat a la seva ciutat.     

    La temporada 2022-23 va iniciar una nova etapa, amb Ludovic Morlot com a nou director titular i Marta Gardolińska com a principal directora convidada.

    Al llarg de la seva història l’OBC ha estat dirigida per batutes tan destacades com Sergiu Celibidache, Valeri Gergiev, Christopher Hogwood, Mariss Jansons, Jesús López Cobos, Witold Lutosławski, Yehudi Menuhin, Mstislav Rostropóvitx, Kent Nagano o Heitor Villa-Lobos, entre d’altres.

    Col·labora habitualment amb els grans artistes del panorama internacional, com Lang Lang, Janine Jansen, Mischa Maisky, Frank Peter Zimmermann, Arcadi Volodos, Vilde Frang, Pinchas Zukerman, Martha Argerich, Steven Isserlis, Patricia Kopatchinskaja, Renaud Capuçon, Yuja Wang, Khatia Buniatishvili i Hilary Hahn, entre molts d’altres.

    El seu compromís amb la nova creació l’ha dut a impulsar encàrrecs als creadors més destacats a nivell nacional i internacional, com Hèctor Parra, Bernat Vivancos, Thomas Adès, Joan Magrané, Raquel García-Tomàs, Luca Francesconi, David Lang o Cassandra Miller.

    Des de fa uns anys l’OBC desenvolupa una ambiciosa estratègia de posicionament internacional intensificant la seva presència en entorns digitals i projectant gires com les que l’han dut a actuar en sales tan emblemàtiques com el Musikverein i la Konzerthaus de Viena, Concertgebouw d’Amsterdam, Royal Albert Hall de Londres, Carnegie Hall de Nova York o Suntory Hall de Tòquio.

  • Marta Gardolińska, directora

    Marta Gardolińska, directora

    © Bartek Barczyk

    L’actual directora musical de l’Opéra Nacional de la Lorena i directora convidada principal de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, el 2018 va aconseguir el reconeixement internacional com a ajudant de direcció júnior de la Bournemouth Symphony Orchestra, amb la qual va dirigir dos concerts d’abonament amb gran èxit. Això la va ajudar a obtenir una Beca Dudamel amb Los Angeles Philharmonic durant la temporada 2019-20 que incloïa una invitació per ser segona directora de Gustavo Dudamel en l’enregistrament en directe de la Simfonia núm. 4 d’Ives amb Deutsche Grammophon, i amb el qual va guanyar un Grammy. Posteriorment va tornar a Los Angeles per debutar amb la Hollywood Bowl Orchestra, que la va tornar a convidar immediatament.  

    Aquesta temporada debuta amb la BBC Scottish Symphony, Hr-Sinfonieorchester de Frankfurt, i San Francisco Symphony. També té previst tornar amb l’Orquesta Sinfónica de Tenerife després d’inaugurar-ne la temporada passada i ara dirigeix La Creació de Haydn amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.  

    Els seus debuts més importants van tenir lloc la temporada 2021-22, en què va dirigir concerts amb London Symphony Orchestra, Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, City of Birmingham Symphony Orchestra, Orchestre National du Capitole de Tolosa de Llenguadoc i la Royal Northern Sinfonia. Igualment, recentment ha debutat a París amb l’Orchestre de Chambre de París, Royal Scottish National Orchestra, Polish National Radio Symphony Orchestra i Scottish Chamber Orchestra.  

    Juntament amb la seva tasca com a directora simfònica, també es mostra activa en l’àmbit operístic. La temporada 2020-21 va assolir un gran èxit a França amb l’Opéra National de la Lorena dirigint una nova producció de Der Traumgörge de Zemlinsky i la temporada 2021-22 va oferir produccions molt aclamades de Fortunio de Messager a Nancy i va debutar a l’Opéra du Rhin d’Estrasburg dirigint Carmen amb Stéphanie d’Oustrac. Durant la temporada 2022-23 va dirigir una esperada nova producció de Manru de Paderewski i una recuperació de La traviata a l’Opéra National de la Lorena. Entre els anys 2013 i 2015 va exercir com a segona directora amb la companyia Johann-Strauss-Operette  de Viena, on va estudiar l’estil més pur de la tradició musical vienesa. Aquesta temporada dirigirà a Nancy representacions de La Creació de Haydn.  

    Va estudiar direcció orquestral a la Universitat de Música Fryderyk Chopin de Varsòvia i a la Universität für Musik und darstellende Kunst de Viena. El 2016 va ser guardonada amb el títol de Polonesa Destacada a Àustria, pel seu treball en la popularització de la cultura i la música poloneses fora del seu país.  

  • Textos

    JOSEPH HAYDN
    Die Schöpfung, Hob.XX1/2 (La Creació)

    Text anglès de Lidley sobre El paradís perdut de Milton, traduït a l’alemany per Gottfried van Swieten 
    Traducció textual catalana de Feliu Formosa

    Erster teil

    Primera part

    1. Einleitung (Die Vorstellung des Chaos)

    1. Introducció (La representació del caos)

    2. Rezitativ

    RAPHAEL
    Im Anfange schuf Gott Himmel und Erde,
    und die Erde war ohne Form und leer,
    und Finsternis war auf der Fläche der Tiefe.

    2. Recitatiu

    RAFAEL
    En el principi Déu creà cel i terra,
    i la terra era buida i sense forma,
    i la tenebra s’estenia sobre la capa de l’abisme.

    CHOR
    Und der Geist Gottes schwebte auf der Fläche
    der Wasser; und Gott sprach:
    Es werde Licht!
    Und es ward Licht.

    COR
    I l’esperit de Déu planava damunt la superfície
    de les aigües; i Déu digué:
    Faci’s la llum!
    I la llum fou.

    URIEL
    Und Gott sah das Licht, dass es gut war,
    und Gott schied das Licht von der Finsternis.

    URIEL
    I Déu va veure que la llum era bona,
    i Déu va separar la llum de la tenebra.

    3. Arie un chor

    3. Ària i cor

    URIEL
    Nun sachwanden vor dem heiligen Strahle
    des schwarzen Dunkels gräuliche Schatten:
    der este Tag entstand.
    Verwirrung weicht, und Ordnung keimt empor.
    Erstarrt enflieht der Höllengeister Schar
    in des Abgrunds Tiefen hinab
    zur ewigen Nacht.

    URIEL
    Llavors davant la resplendor sagrada s’esvaniren
    les ombres sinistres de la negra foscor:
    va néixer el primer dia.
    El caos es fa enrere i l’ordre es va formant.
    Atònita, l’horda d’esperits infernals
    es precipita a les fondàries de l’abisme
    cap a la nit eterna.

    4. Rezitativ

    4. Rectitatiu

    CHOR
    Verzweiflung, Wut und Schrecken
    begleiten ihren Sturz,
    und eine neue Welt
    entsprigt auf Gottes Wort.

    COR
    Desesperació, ira i terror
    n’acompanyen la caiguda,
    i un món nou
    brolla del verb de Déu.

    Da tobten brausend heftige Stürme;
    wie Spreu vor dem Winde, so flogen die Wolken,
    die Luft durchschnitten feurige Blitze
    und schrecklich rollten die Donner umher.
    Der Flut entstieg auf sein Geheiss
    der allerquickende Regen,
    der allverheerende Schauer,
    der leichte, flockige Schnee.

    Llavors es desfermaren amb fúria grans tempestes;
    com pols que el vent empeny, passaven els núvols,
    fendien l’aire llamps de foc
    i terribles els trons retrunyien arreu.
    Al seu mandat va sorgir de les ones
    la pluja vivificant,
    la calamarsa devastadora,
    la neu lleugera, en flocs.

    5. Solo mit chor

    5. Solo amb cor

    GABRIEL
    Mit Staunen sieht das Wunderwerk
    der Himmelsbürger frohe Schar,
    und laut ertönt aus ihren Kehlen
    des Schöpfers Lob,
    das Lob des zweiten Tags.

    GABRIEL
    Amb estupor veu el prodigi
    l’estol feliç dels habitants del cel,
    i surt amb esclat de llurs goles
    la lloança del Creador,
    la lloança del dia segon.

    CHOR
    Und laut ertönt aus ihren Kehlen
    des Schöpfers Lob,
    das Lob des zweiten Tags.

    COR
    I surt amb esclat de llurs goles
    la lloança del Creador,
    la lloança del dia segon.

    6. Rezitativ

    6. Recitatiu

    RAPHAEL
    Und Gott sprach:
    Es sammle sich das Wasser unter dem Himmel
    zusammen
    an einem Platz
    und es erscheine das trockne Land;
    und es ward so.
    Und Gott nannte das trockne Land “Erde”
    und die Sammlung der Wasser nannte er “Meer”,
    und Gott sah, dass es gut war.

    RAFAEL
    I Déu digué:
    Que les aigües que hi ha sota el cel s’apleguin
    en un lloc
    i que es faci visible la part seca;
    i fou així.
    I Déu donà a la part seca el nom de “terra”
    i anomenà “mar” les aigües reunides;
    i Déu veié que era bo.

    7. Arie

    7. Ària

    RAPHAEL
    Rollend in schäumenden Wellen
    bewegt sich ungestüm das Meer.
    Hügel und Felsen erscheinen.
    der Berge Gipfel steight empor.
    Die Fläche, weit gedehnt,
    durchläuft der breite Strom
    in mancher Krümme.
    Leise rauschend gleitet fort
    im stillen Tal der helle Bach.

    RAFAEL
    Tot girant en onades escumoses
    es mou el mar impetuós.
    Turons i penyes emergeixen,
    s’alcen els cims de les muntanyes.
    Solca la plana, dilatada,
    l’ample corrent del riu
    fent revolts.
    Llisca amb la seva lleu remor
    per la vall tranquil·la el clar rierol.

    8. Rezitativ

    8. Recitatiu

    GABRIEL
    Und Gott sprach:
    Es bringe die Erde Gras hervor,
    Kräuter, die Samen geben und Obstbäume, die Früchte
    bringen ihrer Art gemäss,
    die ihren Samen in sich selbst haben auf der Erde;
    und es ward so.

    GABRIEL
    I Déu digué:
    Que la terra produeixi vegetació,
    herbes que donin llavors, i arbres fruiters
    que donin fruits segons llur gènere,
    que tinguin en ells mateixos la sement damunt la terra;
    i fou així.

    9. Arie

    9. Ària

    GABRIEL
    Nun beut die Flur das frische Grün
    dem Auge zur Ergötzung dar.
    Den anmutsvollen Blick
    erhöht der Blumen sanfter Schmuck.
    Hier duften Kräuter Balsam aus,
    hier sprosst den Wunden Heil.
    Die Zweige krümmt der goldnen Früchte Last;
    hier wölbt der Hain zum kühlen Schirme sich;
    den steilen Berg bekrönt ein dichter Wald.

    GABRIEL
    I el camp ofereix la verdor fresca
    als ulls en delectança.
    L’esguard ple d’encís
    és exaltat pel suau ornament de les flors.
    Aquí hi ha herbes balsàmiques,
    allà brosten les que guareixen mals.
    La branca es vincla al pes dels fruits daurats;
    es corba l’arbreda per formar un fresc redós;
    un bosc espès corona l’abrupta muntanya.

    10. Rezitativ

    10. Recitatiu

    URIEL
    Und die himmlischen Heerscharen
    verkündigten den dritten Tag,
    Gott preisend und sprechend

    URIEL
    I les cohorts celestes
    anunciaren el dia tercer,
    tot lloant Déu i dient:

    11. Chor

    11. Cor

    CHOR
    Stimmt an die Saiten, ergreift die Leier!
    Lasst euren Lobgesang erschallen!
    Frohlocket dem Herrn, dem mächtigen Gott!
    Denn er hat Himmel und Erde
    bekleidet in herrlicher Pracht!

    COR
    Polseu les cordes, agafeu la lira!
    Que ressoni el vostre cant de lloa!
    Exalteu el Senyor, el Déu poderós!
    Perquè ha vestit cel i terra
    d’un esplendor magnífic!

    12. Rezitativ

    12. Recitatiu

    URIEL
    Und Gott sprach:
    Es sei’n Lichter an der Feste des Himmels,
    um den Tag von der Nacht zu scheiden,
    und Licht auf der Erde zu geben,
    und es sei’n diese für Zeichen und Zeiten
    und für Tage und für Jahre.
    Er machte die Sterne gleichfalls.

    URIEL
    I Déu digué:
    Que hi hagi lluminàries al cel per separar el dia de la nit
    i per donar llum a la terra,
    i que serveixin per a senyals i estacions
    per a dies i anys.
    I així mateix féu les estrelles.

    13. Rezitativ

    13. Recitatiu

    URIEL
    In vollem Glanze steiget jetzt
    die Sonne strahlend auf,
    ein wonnevoller Bräutigam,
    ein Riese stolz und froh,
    zu rennen seine Bahn.
    Mit leisem Gang und sanften Schimmer
    schleicht der Mond die stille Nacht hindurch.
    Den ausgedehnten Himmelsraum
    ziert ohne Zahl der hellen Sterne Gold.
    Und die Söhne Gottes
    verkündigten den vierten Tag
    mit himmlischem Gesang,
    seine Macht ausrufend, also:

    URIEL
    I puja ara en plena glòria
    el sol radiant
    com un nuvi en ple èxtasi,
    gegant altiu i alegre,
    per recórrer el seu curs.
    Amb pas lleu i una lluïssor tènue,
    s’esmuny la lluna per la nit quieta.
    L’espai immens dels cels
    és adornat per l’or de les estrelles sense nombre.
    I els fills de Déu
    anuncien el quart dia amb cants celestials,
    tot proclamant el seu poder així:

    14. Terzett und chor

    14. Tercet i cor

    CHOR
    Die Himmel erzählen die Ehre Gottes,
    und seiner Hände Werk
    zeigt an das Firmament.

    COR
    Els cels conten la glòria de Déu
    i l’obra de les seves mans
    la mostra el firmament.

    GABRIEL, URIEL, RAPHAEL
    Dem kommenden Tage sagt es der Tag,
    die Nacht, die verschwand,
    der folgenden Nacht:

    GABRIEL, URIEL, RAFAEL
    El dia ho diu al dia que ve;
    la nit que se’n va ho diu
    a la nit que segueix:

    CHOR
    Die Himmel erzählen die Ehre Gottes,
    und seiner Hände Werk
    zeigt an das Firmament.

    COR
    Els cels conten la glòria de Déu
    i l’obra de les seves mans
    la mostra el firmament.

    GABRIEL, URIEL, RAPHAEL
    In alle Welt ergeht das Wort,
    jedem Ohre klingend,
    keiner Zunge fremd:

    GABRIEL, URIEL, RAFAEL
    Per l’univers s’estén la paraula,
    que en tota oïda ressona
    i a cap llengua no és estranya.

    CHOR
    Die Himmel erzählen die Ehre Gottes,
    und seiner Hände Werk
    zeigt an das Firmament.

    COR
    Els cels conten la glòria de Déu
    i l’obra de les seves mans
    la mostra el firmament.

    Zweiter teil

    Segona part

    15. Rezitativ

    15. Rectitatiu

    GABRIEL
    Und Gott sprach:
    Es bringe das Wasser in der Fülle hervor
    webende Geschöpfe, die Leben haben,
    und Vögel, die über der Erde fliegen mögen
    in dem offenen Firmamente des Himmels.

    GABRIEL
    I Déu digué:
    Que l’aigua produeixi en abundància
    criatures animades, que tinguin vida,
    i ocells que puguin volar damunt la terra
    pel firmament obert del cel.

    16. Arie

    16. Ària

    GABRIEL
    Auf starkem Fittige schwinget sich
    der Adler stolz
    und teilet die Luft im schnellesten Fluge
    zur Sonne hin.
    Den Morgen grüsst der Lerche frohes Lied
    und Liebe girrt das zarte Taubenpaar.
    Aus jedem Busch und Hain
    erschallt der Nachtigallen süsse Kehle.
    Noch drückte Gram nicht ihre Brust,
    noch war zur Klage nicht gestimmt
    ihr reizender Gesang.

    GABRIEL
    Amb ales vigoroses es llança
    l’àguila altiva
    i solca els aires en el vol més veloç
    cap al sol.
    Saluda el matí el cant joiós de l’alosa,
    i l’amor amanyaga la tendra parella de coloms.
    En cada mata i en cada arbreda
    ressona el dolç cant del rossinyol.
    El dolor encara no li estrenyia el pit
    ni era afinat encara per al plany
    el seu cant enciser.

    17. Rezitativ

    17. Recitatiu

    RAPHAEL
    Und Gott schuft grosse Walfische
    und ein jedes lebende Geschöpf, das sich beweget:
    und Gott segnete sie, sprechend:
    Seid fruchtbar alle,
    mehret euch,
    Bewohner der Luft,
    vermehret euch, und singt auf jedem Aste!
    Mehret euch, ihr Flutenbewohner,
    und füllet jede Tiefe!
    Seid fruchtbar, wachset, mehret euch!
    Erfreuet euch in eurem Gott!

    RAFAEL
    I Déu va crear grans balenes
    i tota criatura viva, que es mou,
    i Déu els beneí, tot dient:
    Sigueu fecunds,
    multipliqueu-vos,
    habitants de l’aire,
    multipliqueu-vos i canteu en cada branca!
    Multipliqueu-vos habitants de les ones,
    i ompliu tota fondària!
    Sigueu fecunds, creixeu, multipliqueu-vos!
    Alegreu-vos en el vostre Déu!

    18. Rezitativ

    18. Recitatiu

    RAPHAEL
    Und die Engel rührten ihr’ unsterblichen Horfen
    und sangen die Wunder des fünften Tags.

    RAFAEL
    I els àngels van tocar llurs arpes immortals
    i cantaren els prodigis del dia cinquè.

    19. Terzett und chor

    19. Tercert i cor

    a) GABRIEL
    In holder Anmut stehn
    mit jungem Grün geschmückt,
    die wogigten Hügel da.
    Aus ihren Adern quillt
    in fliessendem Kristall
    der kühlende Bach hervor.

    a) GABRIEL
    S’alcen plenes de gràcia,
    adornades de jove verdor,
    les serralades onejants.
    Els brolla de les venes,
    en cristall que flueix,
    el torrent d’aigua fresca.

    URIEL
    In frohen Kreisen schwebt,
    sich wiegend ind der Luft,
    der munteren Vögel Schar.
    Den bunten Federglanz
    erhöht im Wechselflug
    das goldene Sonnenlicht.

    URIEL
    Plana en cercles joiosos,
    tot bressant-se en l’espai
    l’estol d’ocells alegres.
    L’esclat acolorit de les plomes
    en llur voleiar, augmenta
    sota la llum daurada del sol.

    RAPHAEL
    Das helle Nass durchblitzt
    der Fisch und windet sich
    Im steten Gewühl umher.
    Vom tiefsten Meeresgrund
    wälzet sich Leviathan
    auf schäumender Well’ empor.

    RAFAEL
    Solca lluminós les aigües clares
    el peix, i giravolta
    en incessant bellugadissa.
    De les fondàries més profundes del mar
    s’aixeca Leviatan
    fins a les ones escumejants.

    GABRIEL, URIEL, RAPHAEL
    Wieviel sind deiner Werk’, o Gott!
    Wer fasset ihre Zahl?
    Wer, o Gott!
    Wer fasset ihre Zahl?

    GABRIEL, URIEL, RAFAEL
    Com són, oh Déu, abundants les teves obres!
    Qui pot copsar-ne el nombre?
    Qui, oh Déu!
    Qui pot copsar-ne el nombre?

    b) GABRIEL, URIEL, RAPHAEL, CHOR
    Der Herr ist gross
    in seiner Macht
    und ewing bleibt sein Ruhm.

    b) GABRIEL, URIEL, RAFAEL, COR
    És gran el Senyor
    en el seu poder
    i eterna serà la seva glòria.

    20. Rezitativ

    20. Recitatiu

    RAPHAEL
    Und Gott sprach:
    Es bringe die Erde hervor
    lebende Geschöpfe nach ihrer Art:
    Vieh und kriechendes Gewürm und Tiere der Erde
    nach ihren Gattungen.

    RAFAEL
    I Déu digué:
    Que la terra produeixi
    criatures vivents segons llur gènere:
    bestiar que camini i que repti i bèsties
    de la terra segons llur espècie.

    21. Rezitativ

    21. Recitatiu

    RAPHAEL
    Gleich öffnet sich der Erde Schoss
    und sie gebiert auf Gottes Wort
    Geschöpfe jeder Art,
    in vollem Wuchs und ohne Zahl.
    Vor Freude brüllend steht der Löwe da.
    Hier schiesst der gelenkige Tiger empor.
    Das zack’ge Haupt erhebt der schnelle Hirsch.
    Mit fliegender Mähne springt und wieh’rt
    voll Mut und Kraft das edle Ross.
    Auf grünen Matten weidet schon das Rind,
    in Herder abgeteilt.
    Die Triften deckt, als wie gesät,
    das wollenreiche, sanfte Schaf.
    Wie Staub verbreitet sich
    in Schwarm und Wirbel
    das Heer der Insekten.
    In langen Zügen
    kriecht am Boden das Gewürm.

    RAFAEL
    S’obre llavors l’entranya de la terra
    i deslliura, seguint el verb de Déu,
    criatures de tota mena,
    en ple creixent i sense nombre.
    Amb rugits de joia s’alça el lleó.
    D’un salt es llança enfora el tigre àgil.
    Hissa l’embanyada testa el veloç cérvol.
    Amb crinera onejant salta i renilla
    ple d’impuls i coratge el corser noble.
    Sobre les parades verdes ja pastura el bou
    dividit en ramades.
    Omplen els camps d’herba, com sadollats,
    els tendres bens coberts de llana.
    Com polseguera s’escampa
    en eixams i remolins
    la host dels insectes.
    En llargues fileres van per terra
    les bèsties que repten.

    22. Arie

    22. Ària

    RAPHAEL
    Nun scheint in vollem Glanze der Himmel,
    nun prangt in ihrem Schmucke die Erde.
    Die Luft erfüllt das leichte Gefieder,
    die Wasser schwellt der Fische Gewimmel
    den Boden drückt der Tiere Last.
    Doch war noch alles nicht vollbracht.
    Dem Ganzen fehlte das Geschöpf,
    das Gottes Werke dankbar sehn,
    des Herren Güte preisen soll.

    RAFAEL
    El cel lluu ara amb tot l’esclat,
    i la terra en tota la seva ufanor.
    L’aire és ple d’aus lleugeres
    i la terra sent el pes del bestiar.
    Però no tot era encara acomplert.
    A tot el conjunt mancava la criatura
    que ha d’agrair l’obra de Déu,
    que ha de lloar la bondat del Senyor.

    23. Rezitativ

    23. Recitatiu

    URIEL
    Und Gott schuf den Menschen
    nach seinem Ebenbilde,
    nach dem Ebenbilde Gottes schuf er ihn.
    Mann und Weib, erschuf er sie.
    Den Atem des Lebens
    hauchte er in sein Angesicht,
    und der Mensch wurde zur lebendigen Seele.

    URIEL
    I Déu va crear l’home
    a la seva imatge,
    a la imatge de Déu el creà.
    Home i dona, els creà.
    L’alè de la vida
    va infondre en el seu rostre
    i l’home esdevingué una ànima viva.

    24. Arie

    24. Ària

    URIEL
    Mit Würd’ und Hoheit angetan,
    mit Schönheit, Stärk’ und Mut begabt,
    gen Himmel aufgerichtet steht der Mensch,
    ein Mann und König der Natur.
    Die breit gewölbt erhabne Stirn
    verkünd’t der Weisheit tiefen Sinn,
    und aus dem hellen Blicke strahlt der Geist,
    des Schöpfers Hauch und Ebenbild.
    An seinen Busen schmieget sich
    für ihn aus ihm geformt,
    die Gattin, hold und anmutsvoll.
    In froher Unschuld lächelt sie,
    des Frühlings reizend Bild,
    ihm Liebe, Glück und Wonne zu.

    URIEL
    Investit de dignitat i noblesa,
    dotat de bellesa, força i coratge,
    l’ésser humà s’alça erecte cap al cel,
    home i rei de la natura.
    El front enaltit i d’ampla corba,
    anuncia el sentit pregon de la saviesa
    i en l’esguard clar brilla l’esperit,
    l’alè i la imatge del Creador.
    Contra el seu pit s’estreny, feta
    per a ell i formada d’ell mateix,
    l’esposa gràcil i agradosa,
    que li somriu amb alegre innocència,
    imatge encisadora de la primavera
    i li és amor, goig i delit.

    25. Rezitativ

    25. Recitatiu

    RAPHAEL
    Und Gott sah jedes Ding, was er gemacht hatte:
    und es war sehr gut.
    Und der himmlische Chor
    feierte das Ende des sechsten Tages
    mit lautem Gesang:

    RAFAEL
    I Déu va veure totes les coses que havia fet:
    i tot era molt bo.
    I el cor celestial
    va celebrar la fi del sisè dia
    amb grans càntics:

    26. Chor und terzett

    26. Cor i tercet

    a) CHOR
    Vollendet ist das grosse Werk,
    der Schöpfer sieht’s und freuet sich.
    Auch unsre Freud’ erschalle laut,
    des Herren Lob sei unser Lied!

    a) COR
    És acabada la gran obra,
    el Creador la veu i s’omple de joia.
    Que el nostre goig ressoni també amb força,
    que el nostre cant sigui lloança del Senyor!

    b) GABRIEL, URIEL
    Zu dir, o Herr, blickt alles auf.
    um Speise fleht dich alles an.
    Du öffnest deine Hand, gesättigt werden sie.

    b) GABRIEL, URIEL
    A tu, oh Senyor, tot adreça l’esguard,
    tot et suplica que li donis aliment.
    Quan obres la teva mà se sadollen.

    RAPHAEL
    Du wendest ab dein Angesicht,
    da bebet alles und erstarrt.
    Du nimmst den Odem weg,
    in Staub zerfallen sie.

    RAFAEL
    Quan amagues la teva faç,
    tot tremola ple d’astorament.
    Si els apartes el teu alè,
    cauran desfets en pols.

    GABRIEL, URIEL, RAPHAEL
    Den Odem hauchst du wieder aus,
    und neues Leben sprosst hervor.
    Verjüngt ist die Gestalt
    der Erd’ an Reiz und Kraft.

    GABRIEL, URIEL, RAFAEL
    Si tornes a infondre’ls el teu hàlit,
    tornarà a brollar nova vida.
    Rejovenida, la imatge
    del món tindrà vigor i encís.

    c) CHOR
    Vollendet ist das grosse Werk,
    des Herren Lob sei unser Lied
    Alles lobe seinen Namen,
    denn er allein ist hoch erhaben
    Alleluja! Alleluja!

    c) COR
    És acabada la gran obra.
    Que el nostre cant sigui lloança del Senyor!
    Que tot exalci el seu nom,
    perquè només Ell és damunt de tot!
    Al·leluia! Al·leluia!

    Dritter teil

    Tercera part

    27. Rezitativ

    27. Recitatiu

    URIEL
    Aus Rosenwolken bricht,
    geweckt durch süssen Klang,
    der Morgen jung und schön.
    Vom himmlischen Gewölbe
    strömt reine Harmonie zur Erde hinab.
    Seht das beglückte Paar,
    wie Hand in Hand es geht!
    Aus ihren Blicken
    strahlt des heissen danks Gefühl.
    Bald singt in lautem Ton
    ihr Mund des Schöpfers Lob.
    Lasst unsre Stimme dann
    sich mengen in ihr Lied.

    URIEL
    Entre núvols rosats, irromp
    desvetllat per dolços sons,
    el matí, jove i bell.
    Des de la volta del cel
    baixa a la terra una harmonia pura.
    Mireu la joiosa parella
    com camina amb les mans agafades!
    De llur esguard surt radiant
    el sentiment d’una gratitud fèrvida.
    Llur boca cantarà ben aviat amb sons
    vigorosos la lloança del Creador.
    Que les nostres veus, aleshores,
    s’uneixin a llur cant.

    28. Duett mit chor

    28. Duet amb cor

    a) ADAM UND EVA
    Von deiner Güt’, o Herr und Gott,
    ist Erd’ und Himmel voll,
    Die Welt, so gross, so wunderbar,
    ist deiner Hände Werk.

    a) ADAM I EVA
    De la teva bondat, oh Déu i Senyor,
    són plens el cel i la terra.
    El món, tan gran i prodigiós,
    és l’obra de les teves mans.

    CHOR
    Gesegnet sei des Herren Macht,
    sein Lob erschall’ in Ewigkeit.

    COR
    Sigui beneït el poder de Déu,
    que la seva lloança soni eternament.

    b) ADAM
    Der Sterne hellster, o wie schön
    verkündest du den Tag!
    Wie schmückst du ihn, o Sonne du,
    des Weltalls Seel’ und Aug’!

    b) ADAM
    Amb quina bellesa, tu, el més clar
    dels astres anuncies el dia!
    Com l’engalanes, oh sol,
    ànima i ull de l’Univers!

    CHOR
    Macht kund auf errer weiten Bahn
    del Herren Macht und seinen Ruhm!

    COR
    Que el vostre curs extens proclami
    el poder i la glòria de Déu!

    EVA
    Und du, del Nächte Zierd’ und Trost,
    und all das strahlend’ Heer,
    verbreitet überall sein Lob
    in eurem Chorgesang.

    EVA
    I tu, ornament i consol de les nits,
    i tota la munió d’astres radiants,
    expandiu la Seva lloança pertot
    en el vostre coral.

    ADAM
    Ihr Elemente, deren Kraft
    stets neue Formen zeugt,
    ihr Dünst’ und Nebel,
    die der Wind versammelt und vertreibt:

    ADAM
    I vosaltres, elements, l’energia dels quals
    crea formes noves constantment,
    vosaltres, vapors i boires,
    que el vent aplega i escampa:

    ADAM, EVA, CHOR
    Lobsinget alle Gott, dem Herrn,
    gross wie sein Nam’ ist seine Macht.

    ADAM, EVA, COR
    Canteu tots la lloança de Déu, el Senyor,
    el poder del qual és gran com el seu nom.

    EVA
    Sanft rauschend lobt, o Quellen, ihn!
    Den Wipfel, neigt, ihr Baüm’!
    Ihr Pflanzen duffet, Blumen haucht
    ihm euern Wohlgeruch!

    EVA
    Oh fonts de dolç murmuri, lloeu-lo!
    Oh arbres, abaixeu el ramatge!
    Feu olor, plantes, expandiu per a Ell,
    oh flors, la vostra aroma!

    ADAM
    Ihr, deren Pfad die Höh’n erklimmt,
    und ihr, die niedrig kriecht,
    ihr, deren Flug die Luft durchschneid’t
    und ihr im tiefen Nass:

    ADAM
    Els qui la ruta mena vers els cims
    o us fa arrossegar pels fondals,
    els qui talleu l’espai amb el vostre vol
    o viviu a les profunditats aquàtiques:

    ADAM, EVA, CHOR
    Ihr Tiere, preiset alle Gott!
    Ihn lobe, was nur Odem hat!

    ADAM, EVA, COR
    Oh bèsties, lloeu Déu!
    Que el lloï tot allò que alena!

    ADAM UND EVA
    Ihr duklen Hain’, ihr Berg’ und Tal,
    ihr Zeugen unsres Danks,
    ertönen sollt ihr früh und spät
    von unsrem Lobgesang.

    ADAM I EVA
    Arbreda fosca, muntanya i vall,
    testimonis de la nostra gratitud,
    ressoneu a tota hora amb l’eco
    del nostre cant de lloança.

    CHOR
    Heil dir, o Gott, o Schöpfer, Heil!
    Aus deinem Wort entstand die Welt,
    dich beten Erd’ und Himmel an,
    wir preisen dich in Ewigkeit!

    COR
    Glòria a tu, oh Déu, oh Creador, glòria!
    Del teu verb es nat el món.
    T’adoren cel i terra,
    et glorifiquem eternament!

    29. Rezitativ

    29. Recitatiu

    ADAM
    Nun ist die erste Pflicht erfüllt,
    dem Schöpfer haben wir gedankt.
    Nun folge mir, Gefährtin meines Lebens!
    Ich leite dich, und jeder Schritt
    weckt neue Freud’ in unsrer Brust,
    zeigt Wunder überall.
    Erkennen sollst du dann,
    welch unaussprechlich Glück
    der Herr uns zugedacht.
    ihn preisen inmerdar,
    ihmn weihen Herz und Sinn.
    Komm, folge mir, ich leite dich.

    ADAM
    Ja hem complert el primer deure,
    hem donat gràcies al Creador.
    Ara segueix-me, companya de la meva vida.
    Et guiaré i cada pas despertarà
    una nova benaurança al nostre pit,
    i arreu desvetllarà miracles.
    Llavors t’adonaràs de quina
    felicitat inexpressable
    ens ha reservat el Senyor,
    el lloaràs per sempre més,
    li lliuraràs l’enteniment i el cor.
    Vine, segueix-me, et guiaré.

    EVA
    O du, für den ich ward,
    mein Schirm, mein Schild, mein All!
    Dein Will’ist mir Gesetz.
    So hat’s der Herr bestimmt,
    und dir gehorchen
    bringt mir Freude, Glück und Ruhm.

    EVA
    Oh tu, per qui jo vaig ésser,
    refugi meu, el meu escut i el meu tot!
    La teva voluntat m’és llei.
    Així ho ha disposat el Senyor,
    i trobo, en obeir-te,
    el goig, la benaurança i la glòria.

    30. Duett

    30. Duet

    ADAM
    Holde Gattin, dir zur Seite
    fliessen sanft die Stunden hin.
    Jeder Augenblick ist Wonne,
    keine Sorge trübet sie.

    ADAM
    Tendra esposa, vora teu
    les hores passen suaument.
    Cada instant és delícia
    que cap dolor no torba.

    EVA
    Teurer Gatte, dir zur Seite,
    schwimmt in Freuden mir das Herz.
    Dir gewidmet ist mein Leben,
    deine Liebe sei mein Lohn.

    EVA
    Espòs estimat, vora teu,
    el meu cor vessa de joia.
    Et consagro la vida,
    el teu amor és el meu premi.

    ADAM
    Der tauende Morgen, o wie ermuntert er!

    ADAM
    Com reanima el rou de l’alba!

    EVA
    Die Kühle des Abends, o wie erquicket sie!

    EVA
    Com reconforta la frescor del vespre!

    ADAM
    Wie labend ist der runden Früchte Saft!

    ADAM
    Que refrescant és el suc de la fruita rodona.

    EVA
    Wie reizend ist der Blumen süsser Duft!

    EVA
    Que encisador el dolç perfum de les flors!

    ADAM UND EVA
    Doch ohne dich, was wäre mir–

    ADAM I EVA
    Però sense tu, què seria per a mi...

    ADAM
    der Morgentau,

    ADAM
    el rou de l’alba,

    EVA
    der Abendhauch,

    EVA
    la brisa del vespre,

    ADAM
    der Früchte Saft,

    ADAM
    el suc de la fruita,

    EVA
    der Blumen Duft.

    EVA
    el perfum de les flors?

    EVA UND ADAM
    Mit dir erhöht sich jede Freude,
    mit dir geniess’ ich doppelt sie,
    mit dir ist Seligkeit das Leben,
    dir sei es ganz geweiht!

    EVA I ADAM
    Amb tu s’eleva tota joia,
    amb tu en frueixo doblement,
    amb tu la vida és benaurança;
    a tu del tot la consagro!

    31. Rezitativ

    31. Recitatiu

    URIEL
    O glücklich Paar,
    und glücklich immerfort,
    wenn falscher Wahn euch nicht verführt,
    noch mehr zu wissen als ihr sollt!

    URIEL
    Oh parella venturosa,
    feliç per sempre més,
    si un fals deliri no us indueix
    a desitjar més que no teniu
    ni a saber més que no us cal!

    32. Schlusschor mit soli

    32. Cor final amb solistes

    Singt dem Herren alle Stimmen!
    Dankt ihm, alle seine Werke!
    Lasst zu Ehren seines Namens
    Lob im Wettgesang erschallen!
    Des Herren Ruhm, er bleibt in Ewigkeit!
    Amen! Amen!

    Canteu al Senyor totes les veus!
    Agraïu-li les seves obres!
    Que ressonin cants de lloa
    emulant-se per honorar-lo!
    Sigui eterna la glòria del Senyor!
    Amén! Amén!

  • Formacions

    Cor Jove de l'Orfeó Català

    Sopranos
    Laia Avilés / Maria Bertolin / Afra Camós / Aina Costapau / Núria Esquinas  / Alba Fernández / Laura Fernández  / Carlota Granados  / Carla Grau  / Bethanie Hasberger / Laia Herrero  / Maria Martínez / Júlia Martínez  / Martina Mata / Tanya  Mateos / Aroa Minerva  / Claudia Moreno / Anna Niebla / Anaïs Oliveres / Elna Passola  / Helena Sellami  / Caterina Serrallonga 

    Contralts
    Elisenda Arquimbau / Sara Bou / Joan Farssac / Anna Galera / Sílvia González / Lucía González  / Albert Guiñón  / Marina  Martínez  / Queralt Mitjans / Berta Moner / Sofia Roig / Helena Tajadura / Joan Tarrats / Clara  Tuset / Lea Weinmann

    Tenors
    Ignacio Baeza  /  Martí Esquinas  / Alberto Fernández  / Marc Garcia / Toni Jaén / Pablo Larraz / Alejandro López / Joan Marc Marques  / Ferran Passola  / Jose Payà / Andreu Perelló  / Guillermo Plazas  / Pol Quingles  / Mateu Ribó / Guillem Sedó  / Nil Siñol

    Baixos
    Alejandro Arribas  /  Íñigo Berganza /  Lluc Bonal / Arià Campos  / Eloi Corral  / German de la Riva / Pau Diport  / Nil Esteve / Jordi Giné  / Pol Isern  / Dario Litrán  / Ruben Melero  / Marcel Mestre / Jofre Mestres  / Daniel Morales / Esteve Serna / Martí Sobrado


    Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

    Violins I
    Christian Scholl*, concertino associat convidat / Kostadin Bogdanoski*, assistent concertino convidat / Sarah Bels / Walter Ebenberger / Ana Galán / Lev Mikhailovskii / Ivan Percevic / Aurora Zodieru-Luca / Marina Arrufat* / Ana Kovacevic* / Sei Morishima* / Yulia Tsuranova*

    Violins II
    Emil Bolozan, assistent / Jana Brauninger / Clàudia Farrés / Alzy Kim / Melita Murgea / Paula Banciu* / Laura Pastor* / Arturo Seijo* / Aria Marina Trigas* / Clara Vázquez*

    Violes
    Anna Puig, solista / Christine de Lacoste / David Derrico / Josephine Fitzpatrick / Sophie Lasnet / Miquel Serrahima / Andreas Süssmayr / Adrià Trulls

    Violoncels
    Charles-Antoine Archambault, solista / Blai Bosser / Irene Cervera / Lourdes Duñó / Vincent Ellegiers / Jean-Baptiste Texier

    Contrabaixos
    Christoph Rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Apostol Kosev / Matthew Nelson

    Flautes
    Francisco López, solista / Beatriz Cambrils / Christian Farroni, assistent

    Oboès
    Dolors Chiralt, assistent / José Juan Pardo

    Clarinets
    Josep Fuster, assistent / Francesc Navarro

    Fagots
    Thomas Greaves, assistent / Noé Cantú / Slawomir Krysmalski, contrafagot

    Trompes
    Juan Manuel Gómez, solista / Artur Jorge

    Trompetes
    Mireia Farrés, solista / Adrián Moscardó

    Trombons
    Eusebio Sáez, solista / Raúl Garcia, trombó baix / Antoni Duran*

    Timbales
    Luc Rockweiler, solista

    Clavicèmbal
    Gregori Ferrer

    Encarregat d'orquestra
    Walter Ebenberger  

    Responsable de documentació musical
    Begoña Pérez

    Responsable tècnic
    Ignasi Valero

    Personal d'escena
    Luís Hernández*

    *Col·laborador/a

  • També et pot interessar...

    Palau Bach
    Diumenge, 17.03.24 – 17 h
    Sala de Concerts

    La Capella Reial de Catalunya
    Le Concert des Nations
    Jordi Savall, direcció

    J. S. Bach: Passió segons sant Joan, BWV 245

    Preus: de 22 a 90 euros


    Palau Bach
    Dilluns, 25.03.24 – 19 h
    Sala de Concerts

    David Fisher, Evangelista
    Pau Armengol, Jesús
    Mercedes Gancedo i Mireia Tarragó, sopranos
    Tànit Bono, Mercè Bruguera i Lara Morger, contralts
    Matthew Thompson, tenor
    Guillem Batllori i Pau Armengol, barítons
    Cor Infantil de l’Orfeó Català (Glòria Coma i Pedrals, directora)
    Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig, director)
    Vespres d’Arnadí
    Christoph Prégardien, director

    J. S. Bach: Passió segons sant Mateu, BWV 244

    Preus: de 20 a 80 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex