Delecta el públic i la crítica amb la seva veu de soprano radiant però matisada i ha esdevingut una intèrpret reconeguda internacionalment del repertori dels segles XVII i XVIII, com també de música contemporània.

Des del seu debut com a Nimfa de L’Orfeo de Monteverdi, dirigida per René Jacobs al Festival d’Innsbruck del 2003 i de les aparicions a la Staatsoper de Berlín i Theater an der Wien, la cantant coreana ha treballat amb els directors de música antiga Philippe Herreweghe, Ton Koopman, Andrea Marcon, Jean-Christophe Spinosi i Masaaki Suzuki, i amb les formacions Anima Eterna, Akademie für Alte Musik de Berlín, Venice Baroque Orchestra i Finnish Baroque Orchestra. Ha interpretat el rol de Mademoiselle Silberklang de Der Schauspieldirektor de Mozart en gira amb el Concerto Köln, sota la direcció de Harald Schmidt, i el 2010 va debutar al Festival de Pequín com a Semele.

Amb un control vocal extraordinari i un timbre clar, la soprano és també una intèrpret destacada de la música dels segles XX i XXI. Sota la direcció de Kent Nagano amb la Deutsches Symphonie-Orchester de Berlín, va oferir l’estrena europea del títol Amb lliris blancs de Matthias Pintscher. Ha interpretat A mind of winter de George Benjamin amb la hr-Sinfonieorchester de Frankfurt i Paavo Järvi, Akrostichon-Wortspiel d’Unsuk Chin amb el Nieuw Ensemble Amsterdam, Mnemosyne de Wolfgang Rihm amb l’Scharoun Ensemble (integrants de la Berliner Philharmoniker) i Mysteries of the Macabre de Ligeti amb l’Ensemble Intercontemporain, dirigida per Susanna Mälkki; també va actuar a l’estrena de Drei Frauen de Rihm al Theater de Basilea (direcció: Georges Delnon). En el seu repertori també destaquen obres de Pierre Boulez, com Le soleil des eaux, que va interpretar amb Pablo Heras-Casado i Peter Eötvös; Pli selon pli, amb Jonathan Nott i Thierry Fischer, i Le visage nuptial, amb Cornelius Meister.

Entre les celebracions del quarantè aniversari de l’Ensemble Intercontemporain, sota la direcció de Matthias Pintscher, el 2016 va interpretar peces vocals d’Anton Webern que van ser aclamades pel públic i la crítica. El 2015 va cantar Carmina Burana amb Yannick Nézet-Séguin a Dortmund. El setembre del 2017 va tornar al Musikfest de Berlín amb Klage de Toshio Hosokawa, sota la direcció de Shiyeon Sung, després de debutar en aquest festival el 2015 amb Die Jakobsleiter de Schönberg, sota la direcció d’Ingo Metzmacher. De la seva temporada 2017-18 també va destacar la Quarta Simfonia de Mahler amb l’Orquestra del Concertgebouw, dirigida per Daniele Gatti, a Seül. I col·laborant amb l’Orquestra Simfònica de Lucerna amb Michael Sanderling, va interpretar Un rèquiem alemany de Brahms a Lucerna i Tongyeong el 2019. El mateix any també va ser convidada al Festival de Salzburg amb la SWR Symphonieorchester, sota la direcció de Peter Rundel, amb Il canto sospeso de Luigi Nono, i a la Ruhrtriennale en una nova producció de Kornél Mundruczó del Requiem de Ligeti, amb l’Orquestra Simfònica Bochum i Steven Sloane.

Va créixer a prop de Heilbronn (Alemanya) i va començar les primeres classes de cant als 18 anys amb Alois Treml, de l’Staatstheater de Stuttgart. Primer va estudiar trompeta durant quatre anys a Mannheim amb el professor Günther Beetz i l’any 1999 es va passar al cant amb la professora Charlotte Lehmann a Würzburg, on es va graduar cum laude.

Consolidat com un dels intèrprets concertístics i de lied més destacats actualment, desperta elogis especials per les seves interpretacions als oratoris i com a Evangelista a les Passions de Bach. En el seu debut americà amb la Chicago Symphony Orchestra amb la Passió segons sant Joan, a la premsa es va llegir: “Et pots passar tota la vida sense escoltar l’Evangelista tan ben cantat com ho fa Tilman Lichdi, i no m’oblido de Peter Schreier”. Ha fet concerts per tot Europa, els Estats Units, Austràlia, l’Amèrica del Sud i l’Àsia i ha actuat amb els directors Ton Koopman, Thomas Hengelbrock, Martin Haselböck, Peter Dijkstra, Frieder Bernius, Christoph Perick, Bernard Labadie, Marcus Bosch, Hervé Niquet, Hartmut Haenchen, Kent Nagano, Christoph Poppen, Claus Peter Flor, Mikhaïl Pletnev, Michel Corboz, Hans-Christoph Rademann, Teodor Currentzis i Herbert Blomstedt, entre d’altres.

Del 1995 al 2013 va ser membre permanent de l’Staatstheater de Nuremberg, on va interpretar, entre d’altres, el rol de David d’Els mestres cantaires de Nuremberg i timoner de L’holandès errant de Wagner, així com Tamino (La flauta màgica), Ferrando (Così fan tutte), Belmonte (El rapte del serrall), Don Ottavio (Don Giovanni), comte Belfiore (La finta giardiniera) i comte d’Almaviva (El barber de Sevilla) de Mozart. Va ser guardonat amb el Premi Bavarès de Patrocini Artístic 2012 en la categoria d’arts escèniques.

En l’apartat discogràfic ha posat veu com a Evangelista i intèrpret de les àries en una producció en CD de la Passió segons sant Mateu de Bach amb la Musikpodium de Stuttgart, sota la direcció de Frieder Bernius, i en DVD-CD de la Passió segons sant Joan amb el Cor i l’Orquestra de la Ràdio de Baviera, sota la direcció de Pewter Dijkstra. També va participar en l’ambiciós enregistrament de l’obra completa de Buxtehude, sota la direcció de Ton Koopman. El seu primer enregistrament de lieder va ser Die schöne Müllerin de Schubert el 2017, seguit de l’enregistrament el 2018 de Winterreise de Schubert en una nova versió per a tenor i guitarra publicada per LichdiRecords.

Nascut a Munic (1990), va començar la formació musical a l’Acadèmia Vocal de Baviera i va continuar estudiant cant a la Universitat Mozarteum de Salzburg a la classe d’Andreas Macco i a la d’interpretació de lieder amb Wolfgang Holzmair. També ha participat activament a classes magistrals impartides per Matthias Goerne, Markus Hinterhäuser, Graham Johnson, Christa Ludwig, Malcolm Martineau, Bejun Mehta, Michele Pertusi, Rudolf Piernay, Peter Schreier, Bo Skovhus i Breda Zakotnik. Ha estat becari de la Fundació Walter & Charlotte Hamel i de la Fundació Walter Kaminsky.

L’any 2017 va ser guardonat amb el Premi Promocional Trude Eipperle Rieger. El 2014 va guanyar el primer premi del Concurs Internacional Mozart de Salzburg, i també el Premi Especial de la Fundació Mozarteum. Va ser guardonat al Concurs Internacional Johann Sebastian Bach de Leipzig l’any 2012, al Concurs Nacional de Cant Juvenil de Berlín el 2010 i al Concurs de Duos de Lied de Schubert a Dortmund el 2014.

Actua habitualment amb els directors Giovanni Antonini, Karl-Friedrich Beringer, Fabio Bonizzoni, Reinhard Goebel, Hans Graf, Matthew Halls, Pablo Heras-Casado, Enoch zu Guttenberg, Günter Jena, Gianandrea Noseda, Ralf Otto, Vasily Petrenko, Ivan Repušić, Helmuth Rilling, Jordi Savall, Andreas Spering, Christoph Spering, Masaaki Suzuki i Jos van Veldhoven. Ha fet concerts amb orquestres i conjunts de prestigi, com l’Akademie für Alte Musik de Berlín, Wiener Philharmoniker, Camerata de Salzburg, Mozarteumorchester de Salzburg, Dresdner Philharmoniker, Philharmonischen Staatsorchester d’Hamburg, Nederlandse Bachvereniging, Bach Collegium Japan i Oslo Filharmoniske Orkester. Ha estat convidat a nombrosos festivals de renom, com el Festival de Salzburg, Festival d’Estiu de Kissingen, Bachfest de Leipzig, Setmanes de Bach de Turíngia i Setmana de Mozart de Salzburg.

Del 2015 al 2018 va ser membre del conjunt de solistes habituals de la Staatsoper de Hannover, on va assumir els papers de comte Almaviva (Les noces de Fígaro), Papageno (La flauta màgica), Albert (Werther), Belcore (L’elisir d’amore) i Tom (Die englische Katze de Henze).

Amb plena dedicació també al lied, sovint n’ofereix recitals amb els pianistes Marcelo Amaral, Bernadette Bartos, Tobias Krampen, Verena Metzger i Jan-Philip Schulze. En l’àmbit de la música contemporània, ha col·laborat amb els compositors Nikolaus Brass, Friedrich Cerha, Manfred Trojahn i Gerhard Wimberger, tot participant en diverses estrenes mundials.

L’orquestra fou creada per Jordi Savall i Montserrat Figueras l’any 1989 durant la preparació del projecte Canticum Beatae Virginis de M-A. Charpentier per disposar d’una formació amb instruments d’època capaç d’interpretar un repertori que inclouria des del Barroc fins al Romanticisme (1600-1850). El seu nom prové de l’obra de François Couperin Les Nations, concepte que representa la reunió dels gustos musicals i la premonició que l’art, a Europa, duria per sempre una marca pròpia, la del Segle de les Llums.

Dirigida per Jordi Savall, Le Concert des Nations va ser la primera orquestra formada per una majoria de músics provinents de països llatins (Espanya, Llatinoamèrica, França, Itàlia, Portugal, etc.), tots ells destacats especialistes a nivell internacional en la interpretació de música antiga amb instruments originals d’època i criteris històrics. Des de l’inici, posa de manifest la voluntat de donar a conèixer un repertori històric de gran qualitat a través d’interpretacions que respecten rigorosament l’esperit original de cada obra, però interpretades amb una voluntat revitalitzadora. En són bons exemples els enregistraments de Charpentier, J. S. Bach, Haydn, Mozart, Händel, Marais, Arriaga, Beethoven, Purcell, Dumanoir, Lully, Biber, Boccherini, Rameau i Vivaldi.

L’any 1992 debutà en el gènere operístic amb l’obra Una cosa rara de Martín i Soler, representada al Théâtre des Champs Élysées, al Gran Teatre del Liceu i a l’Auditorio Nacional de Madrid. Més tard es donaria continuïtat a aquestes actuacions amb la representació de L’Orfeo de Claudio Monteverdi al Liceu, Teatro Real, Wiener Konzerthaus, Arsenal de Metz, Teatro Regio de Torí, i al Liceu reconstruït l’any 2002, actuació de la qual es va fer un DVD (BBC-Opus Arte). Posteriorment també es va interpretar al Palais des Arts de Brussel·les, Grand Théâtre de Bordeus i Piccolo Teatro de Milà (Festival Mito). El 1995 va representar a Montpeller una altra òpera de Martín i Soler, Il burbero di buon cuore, i l’any 2000 Celos aun del ayre matan de Juan Hidalgo i Calderón de la Barca, presentada en versió concert a Barcelona i a Viena. Les darreres produccions han estat el Farnace de Vivaldi, estrenada al Teatro de la Zarzuela de Madrid i Il teuzzone de Vivaldi, interpretada en versió semiescenificada a l’Òpera Reial de Versalles.

La seva extensa discografia ha rebut diverses distincions i guardons, entre els quals el Midem Classical Award i els International Classical Music Awards. L’impacte de les seves obres i enregistraments i de les actuacions a les principals ciutats i festivals de música del món l’han acreditat com una de les millors orquestres amb instruments d’època, capaç d’afrontar un repertori eclèctic i divers des de les primeres músiques per a orquestra fins a les obres mestres del Romanticisme i del Classicisme.

Seguint el model de les famoses capelles reials medievals per a les quals foren creades les grans obres mestres de les músiques sagrada i profana a la Península ibèrica, l’any 1987 Montserrat Figueras i Jordi Savall van fundar La Capella Reial, un dels primers grups vocals dedicats a la interpretació de les músiques dels Segles d’Or amb criteris històrics i constituït exclusivament per veus hispàniques i llatines. A partir del 1990 va començar a rebre el patrocini regular de la Generalitat de Catalunya i passà a anomenar-se La Capella Reial de Catalunya.

El nou conjunt es dedica a la recuperació i la interpretació del patrimoni polifònic-vocal medieval i dels Segles d’Or hispànic i europeu anteriors al segle XIX amb criteris històrics. En la mateixa línia artística que Hespèrion XXI i sempre des d’un gran respecte a la profunda dimensió espiritual i artística de cada obra, La Capella Reial de Catalunya combina magistralment tant la qualitat i l’adequació a l’estil de l’època, com la declamació i projecció expressiva del text poètic.

El seu extens repertori abasta des de la música medieval de les cultures de la Mediterrània fins als grans mestres del Renaixement i del Barroc. Ha destacat en alguns repertoris operístics del Barroc i del Classicisme i també en composicions contemporànies d’Arvo Pärt. Cal destacar la seva participació en la banda sonora de la pel·lícula Jeanne La Pucelle (1993) de Jacques Rivette sobre la vida de Joana d’Arc.

L’any 1992 La Capella Reial de Catalunya debutà en el gènere operístic acompanyant com a cor totes les representacions de Le Concert des Nations. La seva discografia, amb més d’una quarantena de CD, ha rebut diverses distincions i guardons. Sota la direcció de Jordi Savall, La Capella Reial de Catalunya desenvolupa una intensa activitat de concerts, enregistraments arreu del món i des de la seva fundació actua regularment als principals festivals internacionals de música antiga.

És una de les personalitats musicals més polivalents de la seva generació. Fa més de cinquanta anys que dona a conèixer al món meravelles musicals abandonades en la foscor de la indiferència i l’oblit. Dedicat a la recerca d’aquestes músiques antigues, les llegeix i les interpreta amb la seva viola de gamba o bé com a director. Les seves activitats com a concertista, pedagog, investigador i creador de nous projectes, tant musicals com culturals, el situen entre els principals artífexs del fenomen de revaloració de la música històrica. És fundador, juntament amb Montserrat Figueras, dels grups musicals Hespèrion XXI (1974), La Capella Reial de Catalunya (1987) i Le Concert des Nations (1989), amb els quals explora i crea un univers d’emocions i bellesa que projecta al món i a milions d’amants de la música.

Amb la seva participació fonamental en la pel·lícula d’Alain Corneau Tous les matins du monde (César du Cinéma a la millor banda sonora), la seva intensa activitat concertística (cent quaranta concerts a l’any), discogràfica (sis enregistraments anuals) i amb la creació del seu propi segell –Alia Vox, fundat conjuntament amb Montserrat Figueras el 1998–, Jordi Savall demostra que la música antiga no ha de ser necessàriament elitista i que interessa a un públic de totes les edats cada vegada més divers i més nombrós. La seva tasca ingent de concerts i enregistraments pot ser definida com una qüestió “no simplement de recuperació musical, sinó més aviat d’una reanimació creativa”, en paraules del crític Allan Kozinn a «The New York Times» (2005).

Al llarg de la seva carrera ha enregistrat i editat més de 230 discos de repertoris de música medieval, renaixentista, barroca i del Classicisme, amb una atenció especial al patrimoni musical hispànic i mediterrani, que han estat mereixedors de moltes distincions, com els Midem Awards, International Classical Music Awards i un Grammy. Els seus programes de concert han convertit la música en un instrument de mediació per a l’entesa i la pau entre pobles i cultures diferents i de vegades enfrontades. No debades, l’any 2008, Jordi Savall fou nomenat Ambaixador de la Unió Europea per al diàleg intercultural i, juntament amb Montserrat Figueras, van ser investits Artistes per la Pau del programa Ambaixadors de Bona Voluntat de la Unesco.

La seva trajectòria artística ha estat considerada un dels motors del renaixement de la música antiga d’Europa, del Nou Món i de la Mediterrània, així com un referent de primer ordre en l’estudi, la interpretació, la direcció i l’apropament a diverses tradicions musicals en un diàleg intercultural de gran significació que ha traspassat totes les fronteres. La seva fecunda carrera musical ha estat mereixedora de les més altes distincions nacionals i internacionals, entre les quals el títol de doctor honoris causa de les universitats d’Évora (Portugal), Barcelona, Lovaina (Bèlgica), Basilea (Suïssa) i Utrecht (Països Baixos), la insígnia de Chevalier de la Legió d’Honor de la República Francesa, el Premi Internacional de Música per la Pau del Ministeri de Cultura i Ciència de la Baixa Saxònia, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d’Or al mèrit cultural de l’Ajuntament de Barcelona, el Premi Europeu Helena Vaz da Silva i el prestigiós Premi Léonie Sonning, considerat el Premi Nobel de la música. “Jordi Savall posa de manifest una herència cultural comuna infinitament diversa. És un home per al nostre temps” («The Guardian», 2011).