• Judith Jáuregui
    —Chopin, Schubert, Schumann, Liszt, Mompou i Grieg

    Estiu al Palau

    Dimarts, 20 d'agost de 2024 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logos mediambientals

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Judith Jáuregui, piano


    Robert Schumann (1810-1856) – Clara Schumann (1819-1896)
    Widmung, op. 25/1

    Franz Schubert (1797-1828) – Franz Liszt (1811-1886)
    Ständchen, D. 889

    Franz Liszt
    Liebestraum, núm. 3

    Frédéric Chopin (1810-1849) 
    Balada núm. 1, en Sol menor, op. 23

    Frederic Mompou (1893-1987)
    Impressions íntimes (selecció)

    Edvard Grieg (1843-1907)
    Sonata per a piano, en Mi menor, op. 7

    Allegro moderato
    Andante molto
    Alla menuetto
    Finale. Molto allegro

    Aquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.
    Concert enregistrat per Catalunya Música
    #piano #jovestalents

  • Poema

    Com una ràfega de vent
    que s’arqueja amb la presència de les coses.

    Com una música enforcada
    en el silenci de la corda del temps,
    envaït per la memòria que nodreix
    imatges insomnes,
    inscrites en la nit abandonada.

    Textos de les ombres
    que anomenen el meu nom,
    caires transcrits en un mur
    que tremola.


    Laia Llobera
    Paradísia (2023)

  • Comentari

    Robert Schumann va compondre Myrthen el 1840, un cicle de vint-i-sis cançons amb textos de Goethe, Rückert i Heine, entre d’altres, dedicat a la seva futura esposa, Clara Wieck, tot just abans de casar-se; ella mateixa, pianista i compositora, arranjaria anys després Widmung, la primera cançó, per a piano sol, i és la que obre el programa d’avui. Ständchen (Serenata) va ser una de les últimes cançons de Franz Schubert; recopilada al cicle pòstum Schwanengesang (El cant del cigne), es va convertir en una de les seves peces més belles i populars, que va inspirar un bon nombre de transcripcions; entre les més destacables hi ha la de Liszt, en què explora tota l’expressivitat lírica del piano. En la més pura tradició dels nocturns, el 1850 el mateix Liszt compon els Liebesträume (Somnis d’amor), tres peces per a piano que descriuen diferents tipus d’amor: com a èxtasi religiós, com a desig i com a lliurament total; la tercera és sens dubte la més divulgada i requereix un alt grau d’habilitat tècnica.

    La Balada núm. 1, en Sol menor de Frédéric Chopin mostra el compositor amb tota la seva fogositat poètica juvenil, que en escoltar-la va fer embogir un temperamental i emocionalment desequilibrat Schumann. De les quatre Balades del geni polonès, aquesta és una de les més belles i difícils; d’un intens lirisme, incorpora passatges brillants i tècnicament exigents que culminen en una coda d’una dificultat endimoniada.

    El 1911, un Frederic Mompou gairebé adolescent compon durant la seva estada a París Impressions íntimes, un recull de nou peces per a piano que són tota una declaració d’intencions i una jugada mestra per a un jove de divuit anys; ja hi mostrava un estil característic, molt proper a la improvisació espontània, tot situant-se fora de tota escola estètica. Algunes d’aquestes Impressions mostren un caràcter pensatiu, de textures netes i clares i amb melodies de lirisme inconfusible, però en totes s’entreveuen pinzellades de l’ambient musical parisenc dominat per Ravel o Debussy.

    Considerat un dels màxims representants del Romanticisme tardà, el noruec Edvard Grieg va acabar de compondre la seva Sonata per a piano en Mi menor, op. 7  l’any 1865, i hi va impregnar la seva mestria i el coneixement de les capacitats del piano; immers en una exploració del gran lirisme de les melodies romàntiques, de manera hàbil i experta presenta seccions contrastants al llarg dels tres moviments per aconseguir atmosferes de tensió i d’alliberament de profunda intensitat emocional.

    Manel Cereijo, musicòleg

  • 20240725 Palau Piano DESKTOP
  • Biografia

    Judith Jáuregui, piano

    Judith Jáuregui

    Nascuda a Sant Sebastià, ha estat unida a diverses cultures des de la seva infantesa: de mare basca i pare mexicà de naixement i francès d’adopció, es va iniciar en la música a la seva ciutat natal i va finalitzar els estudis a Múnic, sota el mestratge del professor rus Vadim Suchanov.

    Personalitat, refinament i llum defineixen la pianista. Descrita per la revista anglesa «International Piano» com “la intuïció creativa”, “una artista imaginativa, una intèrpret sorprenentment individual, que impressiona per la maduresa de la seva expressió”, per a «Piano News», “no és només la impecabilitat de la seva interpretació el que compta, sinó la impressió d’estar escoltant una pianista que veritablement té alguna cosa a dir”.

    Altres crítiques recents apunten que en les seves interpretacions “tot és evocació, suggestió, d’una voluptuositat feliç i dansaire” («ClassiqueNews»), retraten el seu so com “senzillament bell: és un festival de polifonia i fluïdesa, sobrietat i elegància, i una rara intel·ligència del contrast i el matís” («Audiophile Magazine») i afirmen que “escoltar Judith Jáuregui és, per damunt de tot, descobrir un artista de primera línia, que toca sense fronteres i que troba la seva veritat en un fort poder musical però també en una introspecció aclaparadora” («Mediapart»).

    Les darreres temporades ha estat rebuda amb entusiasme a sales i festivals de referència internacional, com l’Auditorio Nacional Madrid, Palau de la Música Catalana, Auditorium du Louvre de París, Flagey a Brussel·les, Konzerthaus de Berlín, Suntory Hall de Tòquio, NCPA de Pequín, Teatro Mayor de Bogotà, Schloss Elmau a Alemanya, Murten Classics a Suïssa, Festival de Piano de La Roque d’Anthéron a França i Festival Internacional de Música y Danza de Granada, entre d’altres.

    Ha col·laborat amb formacions com ara Britten Sinfonia, Orchestre National de Lilla, Sinfonie Orchester Biel Solothurn, Neubrandenburger Philharmonie, PFK Prague Philharmonia, Das Neue Orchester de Colònia, Aarhus Symfoniorkester, Slovak Sinfonietta, OFUNAM de Mèxic i Orquesta Simón Bolívar de Veneçuela, a més de les principals orquestres espanyoles: Orquesta Nacional de España, Orquesta Sinfónica de Radiotelevisión Española, Orquestra Simfònica d’Euskadi, Orquesta Sinfónica de Castella i Lleó, Orquestra Simfònica de les Illes Balears i Bilbao Orkestra Sinfonikoa, i ha pogut treballar amb els directors Jan Willem de Vriend, Gabriel Bebeselea, Kaspar Zehnder, Jean-Claude Casadesus, Andrey Boreyko, Diego Matheuz, Lina González Granados, Virginia Martínez, Víctor Pablo Pérez, Jaime Martín, Ramón Tebar, Jaume Santonja, Erik Nielsen, Günter Neuhold o Marc Soustrot. 

    Artista involucrada en la música de cambra, les seves darreres col·laboracions han estat amb el Mandelring Quartett, Signum Quartett, Gerhard Quartet, la violinista Soyoung Yoon i la violoncel·lista Nadège Rochat.

    A la seva agenda de la temporada 2023-24 destaquen col·laboracions amb l’Orchestre de Canes, Orquesta Sinfónica de Radiotelevisión Española i Real Filharmonía de Galícia. A més, el retorn a l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, així com aquesta presència al Palau de la Música Catalana, i a l’Auditorio de Tenerife o al Teatre Mayor de Bogotà.

    Aquesta primavera passada va aparèixer un nou àlbum seu, amb música d’Edvard Grieg i Manuel de Falla enregistrat amb l’Orquesta Sinfónica de Castella i Lleó. La discografia anterior reflecteix el seu ampli repertori: des del darrer àlbum dedicat a Robert i Clara Schumann, que li va valer la nominació als prestigiosos premis alemanys Opus Klassik en la categoria d’interpretació solista de l’any, als cinc anteriors amb els quals es va capbussar en autors com ara Liszt, Chopin, Debussy, Falla, Mompou, Szymanowski o Skriabin.

  • Anunci fes-te soci_desktop
  • També et pot interessar...

    Estiu al Palau
    Diumenge, 27.08.24 – 20 h
    Sala de Concerts

    Maria Canyigueral, piano

    J. S. Bach: Preludi i fuga I, en Do major, BWV 846 
    D. Xostakóvitx: Preludi i fuga núm. 4, en Mi menor, op. 87
    J. S. Bach: Preludi i fuga VI, en Re menor, BWV 851
    D. Xostakóvitx: Preludi i fuga núm. 5, en Re major, op. 87
    J. S. Bach: Preludi i fuga IX, en Mi major, BWV 854
    D. Xostakóvitx: Preludi i fuga núm. 7, en La major, op. 87
    J. S. Bach: Preludi i fuga XXII, en Si bemoll menor, BWV 867
    F. Chopin: Balada núm. 4. op. 52
    S. Gubaidulina: Xacona
    X. Montsalvatge: Sonatine pour Yvette



    Preu: 25 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex