- Joyce DiDonato—My Favorite Things
Palau Grans Veus
Dilluns, 20 de setembre de 2021 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Joyce DiDonato, mezzosoprano
Il Pomo d’Oro
Zefira Valova, concertino i directoraPrimera part: “Gli antichi” (Els antics)
(c. 1570-1630)
“Simfonia grave a cinque voci”, d’Il primo libro delle sinfonie et gagliarde*(1567-1643)
“Illustratevi”, de l’òpera Il ritorno di Ulisse in patria(1623-1669)
“Intorno all’idol mio”, de l’òpera L’Orontea(1595-1665)
“Ciaccona”, de Canzoni overo sonate concertate*
“Simfonia” de l’òpera L’incoronazione di Poppea*
“Addio Roma”, de l’òpera L’incoronazione di Poppea(1595-1642)
“Ballo del Granduca”, de l’òpera Il ballo dei reali amanti*
Si dolce è’l tormento (madrigal)(1563-1626)
Come again, sweet love (cançó)Segona part: “I moderni” (Els moderns)
(1699-1783)
“Morte col fiero aspetto”, de l’òpera Marc’Antonio e Cleopatra(1685-1759)
“Piangerò”, de l’òpera Giulio Cesare
“Obertura” de l’òpera Ariodante*
“Scherza infida”, de l’òpera Ariodante(1683-1764)
“Sarabande” de la Suite Zoroastre*
“Air en rondeau” de la Suite Zoroastre*
“Air tres vif” de la Suite Zoroastre*
“Orage”, de la Suite Les indes galantes*
“Dopo notte”, de l’òpera Ariodante
*peça instrumentalDurada aproximada del concert: 95 minuts, pausa inclosa
#clàssics #nousreferents
Poema
MIL·LÍMETRES
No passa res, no passa res.
Els camins no porten enlloc
però no és greu,
tampoc en sabem res del desert
i bé que hi anem i el fotografiem
i fem com qui el reconeix
i l’entén.Avui comença alguna cosa.
I sempre que comença alguna
cosa és perquè abans n’ha mort
una altra per deixar-li espai.Anna Gual
L’ésser solar (2013)Comentari
Antics i moderns
Els antics i els moderns del Barroc. L’arc estilístic que abasta el programa que s’oferirà aquesta nit tot inaugurant la temporada i el cicle Palau Grans Veus es mou en un rang de dos segles que inclou alguns dels pares del gènere líric fins a arribar a la seva consolidació.
La primera part de la vetllada està dedicada als antics començant pel compositor i violinista Salomone Rossi (c. 1570-1630), l’Hebreu, figura del Renaixement tardà clau en el desenvolupament de gèneres com el madrigal o de la sonata a tre. La seva “Simfonia grave a cinque voci”, d’Il primo libro delle sinfonie et gagliarde, serveix d’introducció a aquest viatge fascinant. Rossi va col·laborar amb Claudio Monteverdi (1567-1643), el pare de l'òpera, precisament en un parell d’espectacles precursors del gènere, com els drames lírics i els intermezzi. La primera intervenció de DiDonato arriba amb “Illustratevi o cieli” de la monteverdiana Il ritorno di Ulisse in patria (1640), un dramma per musica amb llibret de Giacomo Badoaro inspirat en l’Odissea d’Homer estrenat al Teatro Santi Giovanni e Paolo de Venècia. En aquesta ària breu i florida, Penèlope, que ha estat ansiosa esperant que torni de la guerra el seu estimat Ulisses, expressa l’alegria de la retrobada en veure renéixer el seu amor com si fos un au fènix.
El contrast arriba amb “Intorno all’idol mio” de l’òpera L’Orontea (1656) de Pietro Antonio Cesti (1623-1669), un dels compositors més importants del seu temps. Va ser també tenor, organista i director de cor a Innsbruck, ciutat on va dur a terme gran part de la seva obra i on va estrenar aquesta peça amb lletra dels llibretistes Giovanni Filippo Apolloni i Giacinto Andrea Cicognini. Si Cesti va arribar a ser tota una estrella (Händel i Bach naixerien setze anys després de la seva mort), el seu fulgor el va precedir Tarquinio Merula (1594/95-1665), compositor, organista i violinista nascut a Busseto; la seva música, avui poc divulgada, ha estat difosa per intèrprets com ara Jordi Savall, que també n’ha gravat la “Ciaccona” que avui s’interpretarà, procedent de Canzoni overo sonate concertante per chiesa e camera, libro terzo, op. 12.
Però si es tracta de música vocal, l’autèntic protagonista entre els antics és sens dubte Monteverdi, de qui també s’escoltarà la “Simfonia” i l’ària d’Octàvia “Addio Roma” d’una altra de les seves obres clau, L’incoronazione di Poppea (1643), un dramma per musica sobre un llibret de Gian Francesco Busenello. L’òpera, també ambientada a la Roma clàssica, presenta en aquesta escena una Octàvia repudiada per Neró i ja despullada dels seus atributs imperials que marxa a l’exili lamentant l’abandonament de la seva pàtria i dels seus.
Abans de concloure la primera part amb un madrigal monteverdià s’oferirà un ballet de l’òpera Il ballo dei reali amanti de Giovanni Battista Buonamente (c. 1595-1642), el núm. 33, el “Ballo del Granduca”, per donar pas al madrigal de Monteverdi Si dolce è’l tormento, amb lletra de Carlo Milanuzzi, és un dels molts exemples d’aquest gènere que el cèlebre compositor italià va portar a la seva màxima expressió. La peça pertany al novè llibre dels seus madrigals, un compendi amb el més granat del gènere madrigalesc publicat pòstumament el 1651. Tancarà la primera part el gran John Dowland (1563-1626), de qui es proposa una de les seves cançons més boniques, Come again, sweet love.
L’alemany Adolf Hasse (1699-1783) obre la segona part amb l’ària “Morte col fiero aspetto” de l’òpera Marc’Antonio e Cleopatra (1725), una serenata a due voci in due parti amb llibret de Francesco Ricciardi, encàrrec del noble napolità Carlo Carmignano i estrenada a la seva vil·la campestre. Hasse es va formar a Nàpols amb A. Scarlatti i Porpora, un dels representants més destacats del nuovo stile, definit també com sentimentale.
En tot cas no pot imaginar-se un viatge al cor del Barroc sense comptar amb la modernitat de Georg Friedrich Händel (1685-1759), que irromp aquesta nit amb la cèlebre ària “Piangerò” de Giulio Cesare in Egitto, HWV 17 (1724). Concebuda en tres actes, va ser escrita per a la Royal Academy of Music de Londres amb llibret de Nicola Francesco Haym. Comptant amb la mateixa protagonista de l’obra de Hasse, la reina egípcia Cleòpatra, l’òpera es va estrenar amb dos divos com foren el castrato Senesino i la soprano Francesca Cuzzoni.
Després de l’“Obertura” de la händeliana Ariodante, HWV 33 (1735) amb llibret anònim basat en un text d’Antonio Salvi que s’inspira en Orlando furioso d’Ariosto i estrenada al Covent Garden, Joyce DiDonato es transformarà en el protagonista de l’obra en una escena en què lamenta la suposada infidelitat de la seva estimada, l’ària “Scherza infida in grembo al drudo”. El carismàtic personatge tornarà per acomiadar el programa després de l’hedonista bellesa que destil·la l’estètica de Jean-Philippe Rameau (1683-1764), de qui s’escoltaran seccions instrumentals de Zoroastre (1749), la seva quarta tragédie lyrique. El compositor i teòric francès va posar en música un llibret de Louis de Cahusac que es va estrenar a l’Académie Royale de Musique i tot i que va ser tot un èxit, Rameau avui és conegut sobretot per la seva opéra-ballet (o ballet héroïque) Les indes galantes (1735), el seu debut en el gènere, de la qual s’escoltarà “Orage, air pour Borée et la Rose”.
La vetllada conclou amb un dels grans èxits de Händel, l’ària “Dopo notte” d’Ariodante, on el protagonista celebra per fi el retrobament amb la seva estimada Ginebra. Es tanca així un trajecte que recorre la consolidació del gènere operístic des dels intents més arcaics fins a la culminació al zenit del Barroc.
Pablo Meléndez-Haddad, periodista i crític musical
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –Biografies
Biografies
Joyce DiDonato, mezzosoprano
“L’art sorprenent i alegre de Joyce DiDonato ens recorda que a totes les generacions apareixen alguns «gegants». Joyce no solament és una gran artista, valent i inspiradora, una de les millors cantants del nostre temps, sinó que també és una presència transformadora en les arts. Els qui coneixen el seu repertori se sorprenen dels seus dots, i els qui no en saben res els capta a l’instant. Joyce canta i el món de sobte es torna més brillant. Ella ens obliga a escoltar d’una manera activa, a escoltar coses una nova vegada”. Jake Heggie, «Gramophone»
Guanyadora de diversos premis Grammy i del Premi Olivier 2018 per la seva excel·lència en òpera, Joyce DiDonato, nascuda a Kansas, encisa el públic d’arreu del món i ha estat proclamada com “potser la cantant més potent de la seva generació” («New Yorker») i amb una veu “ni més ni menys que d’or de vint-i-quatre quirats” («Times»), valoracions que la situen al màxim nivell com a intèrpret i defensora aferrissada de les arts, i en òperes de Händel i Mozart, juntament amb la seva àmplia i aclamada discografia i els rols de bel canto de Rossini i Donizetti.
L’apassionant temporada 2022-23 de Joyce inclou noves gires per Europa i els EUA amb el seu nou àlbum Eden, amb Il Pomo d’Oro i Maxim Emelyanychev, la interpretació com a Virginia Wolf a l’estrena mundial al Met de The hours del compositor Kevin Puts, guanyadora del Premi Pulitzer; també com a Patricia Westertord a l’obertura Overstory de Tod Machover a l’Alice Tully Hall de Nova York i al Seoul Arts Center de Corea del Sud, i una residència artística al Musikkollegium Winterthur.
Recentment cal destacar les gires europees que ha fet amb el seu programa d’inspiració barroca My favourite things amb Il Pomo d’Oro, a ciutats com Edimburg, Salzburg, Bucarest, Barcelona, Anvers i Lisboa, així com els seus programes de recital Winterreise i In my solitude, amb el pianista i col·laborador Craig Terry, amb qui ha forjat uns llaços duradors. Joyce també va tornar a la Royal Opera House Covent Garden per interpretar el rol d’Irene de Theodora de Händel, al costat de Julia Bullock i Jakub Józef Orliński.
En l’òpera, els papers recents de Joyce inclouen Agrippina a la Metropolitan Opera i en una nova producció a la Royal Opera House, Didon i Les troyens a la Staatsoper de Viena; Sesto de Cendrillon i Adalgisa de Norma a la Metropolitan Opera; Agrippina en concert amb Il Pomo d’Oro, sota la batuta de Maxim Emelyanchev; germana Helen de Dead man walking al Teatro Real de Madrid i al Barbican Centre de Londres; Semiramide a la Bayerische Staasoper i a la Royal Opera House, i Charlotte de Werther a la Royal Opera.
Cada vegada més reclamada als circuits de concerts i recitals, darrerament ha fet residències artístiques al Carnegie Hall i Barbican Center de Londres, a més de nombroses gires pels Estats Units, l’Amèrica del Sud, així com a Europa i a l’Àsia, i va prendre part com a solista convidada a la Last Night dels Proms. Entre els seus concerts més destacats recentment, hi ha la col·laboració amb la Chicago Symphony Orchestra i Riccardo Muti, Berliner Philharmoniker i Sir Simon Rattle, Orchestre Révolutionaire et Romantique i Sir John Eliot Gardiner, Philadelphia Orchestra i Yannick Nézet-Séguin, Orchestra dell’Accademia di Santa Cecilia i la National Youth Orchestra of the United States of America dirigides per Sir Antonio Papano.
Artista d’enregistrament en exclusiva de Warner Classics/Erato, l’àmplia discografia de DiDonato inclou Les troyens, que el 2018 va guanyar la categoria d’Enregistrament (Òpera Completa) als International Opera Awards, el Premi d’Òpera als BBC Music Magazine Awards i l’Enregistrament de l’Any de Gramophone, i amb Agrippina de Händel va guanyar els premis Gramophone Opera Recording i Limelight Opera Recording of the Year el 2020. Altres àlbums inclouen el seu cèlebre Winterreise amb Yannick Nézet-Séguin, Songplay, in war & peace, guardonat amb el Premi Gramophone al Millor Recital del 2017, Stella di Napoli, la seva Diva Divo, guanyadora del premi Grammy, i Drama queens. També ha rebut els premis Gramophone a l’Artista de l’Any i al Recital de l’Any, així com el Gramophone Hall of Fame...
Biografies
©Nicola Dalmaso
©Nicola Dalmaso
Il Pomo d'Oro
L’orquestra, fundada el 2012, té una forta dedicació a l’òpera, per bé que també s’interessa en el terreny instrumental i hi adapta la formació. Els músics que en formen part figuren entre els millors en la interpretació amb instruments d’època. Ha treballat estretament amb els directors Riccardo Minasi, Maxim Emelyanychev, Stefano Montanari, George Petrou, Enrico Onofri i Francesco Corti. La concertino Zefira Valova també ha dirigit l’orquestra en diversos projectes. Del 2016 al 2019 Maxim Emelyanychev en va ser el director, i des d’aleshores Francesco Corti n’és el director principal.
Il Pomo d’Oro és una formació convidada habitualment per prestigioses sales de concerts i festivals d’arreu. Amb el programa enregistrat el 2016 amb Joyce DiDonato, In war and peace, dirigit per Maxim Emelyanychev i guardonat amb un Echo Klassik el 2017, la formació ha estat de gira per tot el món.
La discografia d’Il Pomo d’Oro inclou òpera: Agripina, Serse, Tamerlano, Partenope i Ottone (Händel), Catone in Utica (Vinci) o La Doriclea (A. Stradella); recitals, amb els contratenors Jakub Józef Orliński, Franco Fagioli, Max Emanuel Cencic o Xavier Sabata; amb les mezzosopranos Ann Hallenberg i Joyce DiDonato, i amb les sopranos Francesca Aspromonte i Emöke Barath. Entre els àlbums instrumentals, figuren els enregistraments de Concerts per a violí i clave (Haydn) i un àlbum amb el violoncel·lista Edgar Moreau que va rebre el premi Echo Klassik 2016. Altres discos són dedicats als Concerts per a violí i els Concerts per a clave de J. S. Bach, amb Shunske Sato i Francesco Corti com a solistes, respectivament, i a concerts virtuosístics per a violí juntament amb Dmitry Sinkovsky.
El 2021 va publicar nous àlbums: Concerts per a clavicèmbal (vol. 2) de Bach, amb Francesco Corti; Ombra compagna, amb Lisette Oropesa (àries de concert de Mozart) i Jakub Józef Orliński (Anima aeterna). El 2022 va publicar set àlbums: Apollo e Dafne de Händel, amb Kathryn Lewek (soprano) i John Chest (baix); Mandolin on stage, amb Raffaele La Ragione (mandolina); el nou recital amb Joyce DiDonato, Eden; Concerts per a clavicèmbal (vol. 3) de Bach, amb Francesco Corti; Violin concertos de Benda, Graun, Saint-Georges i Sirmen, amb Zefira Valova com a solista; Roma travestita, amb el contratenor Bruno de Sá, i l’oratori de Händel Theodora amb un repartiment estel·lar (Lisette Oropesa, Joyce DiDonato, Paul-Antoine Bénos-Djian, Michael Spyres, John Chest), també amb la presentació del nou conjunt vocal d’Il Pomo d’Oro.
El 2022 Il Pomo d’Oro va iniciar un projecte d’enregistrament a llarg termini de Simfonies de Mozart i Concerts en solitari seleccionats, sota la batuta de Maxim Emelyanychev.
Els àlbums Anima sacra, amb Jakub Józef Orliński, i Voglio cantar, amb la soprano Emöke Barath, van rebre el prestigiós Premi Opus-Klassik, i l’enregistrament de Serse de G. F. Händel, sota la direcció de Maxim Emelyanychev, va ser guardonat amb l’Abbiato del Disco italià. El 2018, la gravació de l’òpera La Doriclea d’Alessandro Stradella, dirigida per Andrea di Carlo, va rebre el Preis der Deutschen Schallplattenkritik alemany. Virtuosissimo amb Dmitry Sinkovsky, estrenat el 2019, va rebre un Diapason d’Or. El 2022, Eden, amb Joyce DiDonato, va rebre un Choc de Classica i un Opus Klassik.
Il Pomo d’Oro és ambaixador oficial d’El Sistema Grècia, un projecte humanitari que promou l’educació musical gratuïta per als nens dels camps de refugiats a Grècia, tot oferint-hi de manera regular concerts benèfics, tallers i classes de música seguint el mètode d’El Sistema.
El nom de la formació, Il Pomo d’Oro, fa referència al títol d’una òpera d’Antonio Cesti, que aquest va compondre per a les noces de l’emperador Leopold I d’Àustria amb Margarita Teresa d’Espanya a Viena el 1666.
Il pomo d’oro degué ser una de les produccions d’òpera més grans, cares i espectaculars de la història del que encara era un gènere jove. En total hi havia 24 escenografies diferents, un ballet amb 300 cavalls, incorporava un espectacle de focs d’artifici amb 73.000 coets, nombrosos “efectes especials” superlatius que haurien convertit sens dubte la cort de l’emperador en el punt culminant de l’esplendor cultural d’Europa.
www.il-pomodoro.ch
Biografies
© Petra Ambrosi
© Petra Ambrosi
Zefira Valova, concertino i directora
Nascuda a Sofia, a la seva ciutat va assolir el nivell de màster a l’Acadèmia Nacional de Música. Del 2009 al 2011 es va especialitzar en violí barroc al Conservatori d’Amsterdam amb Lucy van Dael.
Del 2003 al 2008 va ser concertista de diverses orquestres a Bulgària i de l’Orquestra Nacional Juvenil dels Països Baixos. Va actuar com a solista amb l’Orquestra Simfònica Acadèmica de Sofia, Orquestra de la Ràdio FM Clàssica, Orquestra de Cambra Orpheus i el conjunt Ars Barocca, guardonat per la Ràdio Nacional de Bulgària amb el premi Conjunt del 2007.
Zefira Valova és una de les fundadores del Festival d’Art Barroc de Sofia, l’únic esdeveniment anual dedicat a la música antiga i la interpretació històrica a Bulgària. Com a membre de l’Orquestra Barroca de la Unió Europea el 2008, al costat de Roy Goodman, Lars Ulrik Mortensen i Enrico Onofri va iniciar la seva experiència en la pràctica de la interpretació amb criteris històrics.
És concertino d’Il Pomo d’Oro des del 2015, principalment sota la direcció de Maxim Emelyanychev. Des del 2016 ha dirigit l’Orquestra Filharmònica de Sofia durant el seu cicle de música antiga.
La temporada passada va actuar com a concertino a les actuacions d’Il Pomo d’Oro amb Joyce DiDonato, Ann Hallenberg, Franco Fagioli, Jakub Józef Orliński i Edgar Moreau. Col·labora amb l’Orquestra Barroca d’Hèlsinki en una àmplia gamma de repertori barroc, clàssic i romàntic.
També ha col·laborat amb l’Orchestra of the Age of Enlightenment, La Chambre Philharmonique, B’Rock, Les Ambassadeurs i d’altres. Actua en conjunts de música de cambra amb els pianistes Olga Pashchenko, Vasily Ilisavsky, el guitarrista Izhar Elias i el flautista Erik Bosgraaf.
Va ser premiada al concurs de la Jumpstart Jr. Foundation, que li ha proporcionat un violí Lorenzo & Tomaso Carcassi 1760 de Florència.
Textos
(1567-1643)
“Illustratevi, o cieli”, ària de Penelope de l’òpera Il ritorno di Ulisse in patria (1640)
Llibret de Giacomo Badoaro (1602-1654)Illustratevi, o Cieli,
rinfioratevi, o prati!
Aure, gioite!
Gli augelletti cantando,
i rivi mormorando
or si rallegrino!
Quell'erbe verdeggianti,
quell'onde sussurranti,
or si consolino!
Già ch'è sorta felice,
dal cenere troian,
la mia Fenice!Il·lumineu-vos cels!
Floriu prats!
Aires, alegreu-vos!
Que el cant dels ocells
i el mormol dels rius
celebrin la meva joia!
Que les verdes herbes
i les aigües remoroses
trobin ara el seu consol,
perquè en aquest dia venturós,
el meu Fènix adorat,
ha renascut d’entre les cendres troianes!(1623-1669)
“Intorno all’idol mio”, ària d’Orontea de l’òpera L’Orontea (1656)
Llibret de Giacinto Andrea Cicognini (1606-1651)Intorno all'idol mio spirate pur, spirate
Aure, Aure soavi e grate,
E nelle guancie elette
Baciatelo per me,
Cortesi, cortesi aurette!Al voltant del meu ídol aleneu doncs, aleneu,
brises, brises suaus i grates,
i en les divines galtes
beseu-lo per mi,
amables, amables brises!Al mio ben, che riposa
Su l'ali della quiete,
Grati, grati sogni assistete
E il mio racchiuso ardore
Svelate gli per me,
O larve, o larve d’amore!Al meu bé, que descansa
en les ales de la quietud,
plaents, plaents somnis assistiu
i el meu ignot ardor
desvetlleu-li per mi,
oh espectres, oh espectres d’amor!
“Addio Roma”, ària d’Ottavia de l’òpera L’incoronazione di Poppea (1643)
Llibret de Giovanni Francesco Busenello (1589-1659)Addio Roma, addio patria, amici addio.
Innocente da voi partir convengo.
Vado a patir l'esilio in pianti amari,
Navigo disperata i sordi mari.
L'aria, che d'ora in ora
Riceverà i miei fiati,
Li porterà, per nome del cor mio,
A veder, a baciar le patrie mura,
Ed io, starò solinga,
Alternando le mosse ai pianti, ai passi,
Insegnando pietade ai tronchi, e ai sassi.
Remigate oggi mai perversa genti,
Allontanatevi omai dagli amati lidi.
Ahi, sacrilego duolo,
Tu m'interdici il pianto
Mentre lascio la patria,
Né stillar una lacrima poss'io
Mentre dico ai parenti e a Roma: addio.Adeu, Roma! Adeu, pàtria! Amics, adeu!
Innocent, he d’allunyar-me de vosaltres.
Marxo a l’exili en amarg plor.
Navegaré desesperada els silents mars.
L’aire que cada hora
rebrà els meus sospirs,
els durà en nom del meu cor,
a veure i a besar els murs de la pàtria.
Jo estaré sola,
alternant els gestos amb els plors, amb les passes,
mostrant la pena als troncs i a les pedres.
Remeu avui, gent perversa,
allunyeu-me de les estimades costes.
Ai, dolor sacríleg!
M’impedeixes el plor
mentre deixo la pàtria,
no puc ni deixar caure una llàgrima
mentre dic a la família i a Roma: adeu.
Si dolce è’l tormento (madrigal)
Text de Carlo Milanuzzi (1590-1647)Si dolce è’l tormento
Ch’in seno mi sta,
Ch’io vivo contento
Per cruda beltà.
Nel ciel di bellezza
S’accreschi fierezza
Et manchi pietà:
Che sempre qual scoglio
All’onda d’orgoglio
Mia fede sarà.Tan dolç és el turment
que tinc al pit,
que visc content
per la crua bellesa.
En el cel de la bellesa
creix la supèrbia
i manca la pietat:
sempre com una roca
en les ones de l’orgull,
serà la meva fe.La speme fallace
Rivolgam’ il piè,
Diletto ne pace
Non scendano a me,
E l’empia ch’adoro
Mi nieghi ristoro
Di buona mercè:
Tra doglia infinita,
Tra speme tradita
Vivrà la mia fè.Que l’esperança enganyosa
fugi de mi.
Que ni el goig ni la pau
arribin a mi.
I que la impia que adoro
em negui el consol
del bon perdó:
després d’infinita aflicció,
després de l’esperança traïda,
la meva fe viurà.Per foco e per gelo
riposo non ho
nel porto del Cielo
riposo haverò...
se colpo mortale
con rigido strale
il cor m'impiagò
cangiando mia sorte
col dardo di morte
il cor sanerò...Ni en el foc ni en el gel
trobo repòs.
Al port del cel
tindré repòs.
Si el cop mortal
de la rígida fletxa
em fereix el cor
canviant la meva sort,
la sageta de la mort
em curarà el cor.Se fiamma d’amore
Già mai non sentì
Quel rigido core
Ch’il cor mi rapì,
Se nega pietate
La cruda beltate
Che l’alma invaghì:
Ben fia che dolente,
Pentita e languente
Sospirimi un dì.Si la flama de l’amor
mai no sentí
aquell rígid cor
que em raptà el meu,
si nega pietat
la bellesa cruel
que enamorà la meva ànima:
tot i afligida,
penedida i llangorosa,
m’anhelarà un dia.(1563-1626)
Come again, sweet love (cançó)Come again
Sweet love doth now invite,
Thy graces that refrain,
To do me due delight,
To see, to hear, to touch, to kiss, to die,
With thee again in sweetest sympathy.Vine de nou,
dolç amor, ara convido
els teus encants que s’abstenen
de causar-me delit,
a veure, escoltar, tocar, besar, morir,
amb tu en el més dolç afecte.Come again
That I may cease to mourn,
Through thy unkind disdain:
For now left and forlorn,
I sit, I sigh, I weep, I faint, I die,
In deadly pain and endless misery.Vine de nou,
així puc deixar de plorar,
pel teu cruel menyspreu.
Ara em sento abandonat i trist,
m’assec, sospiro, ploro, defalleixo, moro,
en el dolor mortal i la misèria sense fi.All the day
That sun that lends me shine
By frowns doth cause me pine
And feeds me with delay:
Her smiles, my springs that make my joys to grow,
Her frowns, the winters of my woe.Tot el dia
que el sol que em fa resplendir
arrufa el nas fent-me penar
i m’alimenta amb retard:
els seus somriures, les deus que fan créixer la meva joia,
el seu desgrat, l’hivern de la meva aflicció.All the night
My sleep is full of dreams,
My eyes are full of streams,
My heart takes no delight
To see the fruits and joys that some do find,
And mark the storms to me assigned,Cada nit
el meu son és ple de somnis,
els meus ulls, plens de rierols,
el meu cor, sense delit
de veure els fruits i la joia que altres troben,
i mostren les tempestes que se m’han assignat.Out, alas,
My faith is ever true,
Yet will she never rue,
Nor yield me any grace;
Her eyes of fire, her heart of flint is made,
Whom tears nor truth may once invade.Però, ai,
la meva fe és sempre vertadera,
malgrat que ella mai es lamenta
tampoc m’ha donat cap favor;
els seus ulls de foc, el seu cor de pedra,
a qui les llàgrimes ni la veritat poden mai envair.Gentle Love,
Draw forth thy wounding dart,
Thou canst not pierce her heart,
For I that to approve,
By sighs and tears more hot than are thy shafts,
Did tempt, while she for [mighty]1 triumph laughs.Tendre amor,
arrenca el teu dard feridor,
perquè no puc perforar el teu cor;
jo, que m’entossudeixo
amb sospirs i llàgrimes més calents que les seves fletxes
ho intento mentre ella riu triomfant.(1699-1783)
“Morte col fiero aspetto”, ària de Cleòpatra de l’òpera Marc’Antonio e Cleopatra (1725)
Llibret de Francesco RicciardiMorte col fiero aspetto
orror per me non ha,
s'io posso in liberta
morir sul trono mio,
dove regnai.El feréstec aspecte de la mort
no em causa horror,
sempre que pugui en llibertat
morir sobre el meu tron,
des del qual vaig regnar.L'anima uscir dal petto
libera spera ognor,
sin dalle fasce ancor
si nobile desio
meco portai.L’ànima espera sempre
abandonar lliure el cos,
des de la infantesa
aquest noble desig
sempre dugué.(1685-1759)
“Piangerò”, ària de Cleòpatra de l’òpera Giulio Cesare (1724)
Llibret de Nicola Francesco Haym (1678-1729)Piangerò la sorte mia
sì crudele e tanto ria
finché vita in petto avrò.No queda esperança per la meva vida.
ploraré la meva sort tan cruel i tan dura,
mentre tingui vida i alè.Ma poi morta d'ogn'intorno
il tiranno e notte e giorno
fatta spettro agiterò.Però, morta, el meu espectre
rondarà per tot arreu
terroritzant el tirà nit i dia.“Scherza infida”, ària d’Ariodante de l’òpera Ariodante (1734)
Llibret d’Antonio Salvi (1664-1724)Scherza infida in grembo al drudo,
io tradito a morte in braccio
per tua colpa ora me n' vo.Riu, infidel, en braços de la teva amant!
Traït, em llencaré
en braços de la mort.Ma a spezzar l'indegno laccio,
ombra mesta, e spirto ignudo,
per tua pena io tornerò.Però a tallar l’indigne lligam,
com a ombra trista, com a esperit nu,
per dolor teu, tornaré.“Dopo notte”, ària d’Ariodante de l’òpera Ariodante
Dopo notte, atra e funesta,
splende in Ciel più vago il sole,
e di gioja empie la terra;Després de la nit negra i funesta
resplendeix més límpid el sol al cel
inundant la terra d’alegria.Mentre in orrida tempest
il mio legno è quasi assorto,
giunge in porto, e'llido afferra.Malgrat que el meu vaixell quasi naufraga
en una terrible tempesta,
ara arriba al port i s’atansa a la costa.També et pot interessar...
Palau Òpera
Dimecres, 06.10.21 – 20 h
Sala de ConcertsAlicia Amo, soprano
Emöke Barath, soprano
Anna Bonitatibus, mezzosoprano
Marie-Nicole Lemieux, contralt
Philippe Jaroussky, contratenor
Zachary Wilder, tenor
Renato Dolcini, baríton
Il Pomo d’Oro
Francesco Corti, clavecí i directorG. F. HÄNDEL: Radamisto (òpera en tres actes). Llibret de Nicola Francesco Haym
Preus: de 35 a 150 €
Palau Grans Veus
Dilluns, 15.11.21 – 20 h
Sala de ConcertsSonya Yoncheva, soprano
Cappella Mediterranea
Leonardo García Alarcón, directorObres de STRADELLA, MONTEVERDI, CAVALLI, CALDARA, GIBBONS, RUIZ DE RIBAYAZ, MARÍN, PURCELL, DE MURCIA/FERNÁNDEZ DE HUETE, DOWLAND i DÍAZ.
Preus: de 40 a 80 €
Palau 100
Divendres, 03.12.21 – 20 h
Sala de ConcertsLise Davidsen, soprano
Bergen Philharmonic Orchestra
Edward Gardner, conductorG. LIGETI: Melodien
R. STRAUSS: Quatre últimes cançons
P. I. TCHAIKOVSKY: Simfonia núm. 4, en Fa menor, op. 36Preus: de 35 a 125 €
- Joyce DiDonato—My Favorite Things
Palau Grans Veus
Dilluns, 20 de setembre de 2021 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Joyce DiDonato, mezzosoprano
Il Pomo d’Oro
Zefira Valova, concertino i directoraPrimera part: “Gli antichi” (Els antics)
(c. 1570-1630)
“Simfonia grave a cinque voci”, d’Il primo libro delle sinfonie et gagliarde*(1567-1643)
“Illustratevi”, de l’òpera Il ritorno di Ulisse in patria(1623-1669)
“Intorno all’idol mio”, de l’òpera L’Orontea(1595-1665)
“Ciaccona”, de Canzoni overo sonate concertate*
“Simfonia” de l’òpera L’incoronazione di Poppea*
“Addio Roma”, de l’òpera L’incoronazione di Poppea(1595-1642)
“Ballo del Granduca”, de l’òpera Il ballo dei reali amanti*
Si dolce è’l tormento (madrigal)(1563-1626)
Come again, sweet love (cançó)Segona part: “I moderni” (Els moderns)
(1699-1783)
“Morte col fiero aspetto”, de l’òpera Marc’Antonio e Cleopatra(1685-1759)
“Piangerò”, de l’òpera Giulio Cesare
“Obertura” de l’òpera Ariodante*
“Scherza infida”, de l’òpera Ariodante(1683-1764)
“Sarabande” de la Suite Zoroastre*
“Air en rondeau” de la Suite Zoroastre*
“Air tres vif” de la Suite Zoroastre*
“Orage”, de la Suite Les indes galantes*
“Dopo notte”, de l’òpera Ariodante
*peça instrumentalDurada aproximada del concert: 95 minuts, pausa inclosa
#clàssics #nousreferents
Poema
MIL·LÍMETRES
No passa res, no passa res.
Els camins no porten enlloc
però no és greu,
tampoc en sabem res del desert
i bé que hi anem i el fotografiem
i fem com qui el reconeix
i l’entén.Avui comença alguna cosa.
I sempre que comença alguna
cosa és perquè abans n’ha mort
una altra per deixar-li espai.Anna Gual
L’ésser solar (2013)Comentari
Antics i moderns
Els antics i els moderns del Barroc. L’arc estilístic que abasta el programa que s’oferirà aquesta nit tot inaugurant la temporada i el cicle Palau Grans Veus es mou en un rang de dos segles que inclou alguns dels pares del gènere líric fins a arribar a la seva consolidació.
La primera part de la vetllada està dedicada als antics començant pel compositor i violinista Salomone Rossi (c. 1570-1630), l’Hebreu, figura del Renaixement tardà clau en el desenvolupament de gèneres com el madrigal o de la sonata a tre. La seva “Simfonia grave a cinque voci”, d’Il primo libro delle sinfonie et gagliarde, serveix d’introducció a aquest viatge fascinant. Rossi va col·laborar amb Claudio Monteverdi (1567-1643), el pare de l'òpera, precisament en un parell d’espectacles precursors del gènere, com els drames lírics i els intermezzi. La primera intervenció de DiDonato arriba amb “Illustratevi o cieli” de la monteverdiana Il ritorno di Ulisse in patria (1640), un dramma per musica amb llibret de Giacomo Badoaro inspirat en l’Odissea d’Homer estrenat al Teatro Santi Giovanni e Paolo de Venècia. En aquesta ària breu i florida, Penèlope, que ha estat ansiosa esperant que torni de la guerra el seu estimat Ulisses, expressa l’alegria de la retrobada en veure renéixer el seu amor com si fos un au fènix.
El contrast arriba amb “Intorno all’idol mio” de l’òpera L’Orontea (1656) de Pietro Antonio Cesti (1623-1669), un dels compositors més importants del seu temps. Va ser també tenor, organista i director de cor a Innsbruck, ciutat on va dur a terme gran part de la seva obra i on va estrenar aquesta peça amb lletra dels llibretistes Giovanni Filippo Apolloni i Giacinto Andrea Cicognini. Si Cesti va arribar a ser tota una estrella (Händel i Bach naixerien setze anys després de la seva mort), el seu fulgor el va precedir Tarquinio Merula (1594/95-1665), compositor, organista i violinista nascut a Busseto; la seva música, avui poc divulgada, ha estat difosa per intèrprets com ara Jordi Savall, que també n’ha gravat la “Ciaccona” que avui s’interpretarà, procedent de Canzoni overo sonate concertante per chiesa e camera, libro terzo, op. 12.
Però si es tracta de música vocal, l’autèntic protagonista entre els antics és sens dubte Monteverdi, de qui també s’escoltarà la “Simfonia” i l’ària d’Octàvia “Addio Roma” d’una altra de les seves obres clau, L’incoronazione di Poppea (1643), un dramma per musica sobre un llibret de Gian Francesco Busenello. L’òpera, també ambientada a la Roma clàssica, presenta en aquesta escena una Octàvia repudiada per Neró i ja despullada dels seus atributs imperials que marxa a l’exili lamentant l’abandonament de la seva pàtria i dels seus.
Abans de concloure la primera part amb un madrigal monteverdià s’oferirà un ballet de l’òpera Il ballo dei reali amanti de Giovanni Battista Buonamente (c. 1595-1642), el núm. 33, el “Ballo del Granduca”, per donar pas al madrigal de Monteverdi Si dolce è’l tormento, amb lletra de Carlo Milanuzzi, és un dels molts exemples d’aquest gènere que el cèlebre compositor italià va portar a la seva màxima expressió. La peça pertany al novè llibre dels seus madrigals, un compendi amb el més granat del gènere madrigalesc publicat pòstumament el 1651. Tancarà la primera part el gran John Dowland (1563-1626), de qui es proposa una de les seves cançons més boniques, Come again, sweet love.
L’alemany Adolf Hasse (1699-1783) obre la segona part amb l’ària “Morte col fiero aspetto” de l’òpera Marc’Antonio e Cleopatra (1725), una serenata a due voci in due parti amb llibret de Francesco Ricciardi, encàrrec del noble napolità Carlo Carmignano i estrenada a la seva vil·la campestre. Hasse es va formar a Nàpols amb A. Scarlatti i Porpora, un dels representants més destacats del nuovo stile, definit també com sentimentale.
En tot cas no pot imaginar-se un viatge al cor del Barroc sense comptar amb la modernitat de Georg Friedrich Händel (1685-1759), que irromp aquesta nit amb la cèlebre ària “Piangerò” de Giulio Cesare in Egitto, HWV 17 (1724). Concebuda en tres actes, va ser escrita per a la Royal Academy of Music de Londres amb llibret de Nicola Francesco Haym. Comptant amb la mateixa protagonista de l’obra de Hasse, la reina egípcia Cleòpatra, l’òpera es va estrenar amb dos divos com foren el castrato Senesino i la soprano Francesca Cuzzoni.
Després de l’“Obertura” de la händeliana Ariodante, HWV 33 (1735) amb llibret anònim basat en un text d’Antonio Salvi que s’inspira en Orlando furioso d’Ariosto i estrenada al Covent Garden, Joyce DiDonato es transformarà en el protagonista de l’obra en una escena en què lamenta la suposada infidelitat de la seva estimada, l’ària “Scherza infida in grembo al drudo”. El carismàtic personatge tornarà per acomiadar el programa després de l’hedonista bellesa que destil·la l’estètica de Jean-Philippe Rameau (1683-1764), de qui s’escoltaran seccions instrumentals de Zoroastre (1749), la seva quarta tragédie lyrique. El compositor i teòric francès va posar en música un llibret de Louis de Cahusac que es va estrenar a l’Académie Royale de Musique i tot i que va ser tot un èxit, Rameau avui és conegut sobretot per la seva opéra-ballet (o ballet héroïque) Les indes galantes (1735), el seu debut en el gènere, de la qual s’escoltarà “Orage, air pour Borée et la Rose”.
La vetllada conclou amb un dels grans èxits de Händel, l’ària “Dopo notte” d’Ariodante, on el protagonista celebra per fi el retrobament amb la seva estimada Ginebra. Es tanca així un trajecte que recorre la consolidació del gènere operístic des dels intents més arcaics fins a la culminació al zenit del Barroc.
Pablo Meléndez-Haddad, periodista i crític musical
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –Biografies
Joyce DiDonato, mezzosoprano
“L’art sorprenent i alegre de Joyce DiDonato ens recorda que a totes les generacions apareixen alguns «gegants». Joyce no solament és una gran artista, valent i inspiradora, una de les millors cantants del nostre temps, sinó que també és una presència transformadora en les arts. Els qui coneixen el seu repertori se sorprenen dels seus dots, i els qui no en saben res els capta a l’instant. Joyce canta i el món de sobte es torna més brillant. Ella ens obliga a escoltar d’una manera activa, a escoltar coses una nova vegada”. Jake Heggie, «Gramophone»
Guanyadora de diversos premis Grammy i del Premi Olivier 2018 per la seva excel·lència en òpera, Joyce DiDonato, nascuda a Kansas, encisa el públic d’arreu del món i ha estat proclamada com “potser la cantant més potent de la seva generació” («New Yorker») i amb una veu “ni més ni menys que d’or de vint-i-quatre quirats” («Times»), valoracions que la situen al màxim nivell com a intèrpret i defensora aferrissada de les arts, i en òperes de Händel i Mozart, juntament amb la seva àmplia i aclamada discografia i els rols de bel canto de Rossini i Donizetti.
L’apassionant temporada 2022-23 de Joyce inclou noves gires per Europa i els EUA amb el seu nou àlbum Eden, amb Il Pomo d’Oro i Maxim Emelyanychev, la interpretació com a Virginia Wolf a l’estrena mundial al Met de The hours del compositor Kevin Puts, guanyadora del Premi Pulitzer; també com a Patricia Westertord a l’obertura Overstory de Tod Machover a l’Alice Tully Hall de Nova York i al Seoul Arts Center de Corea del Sud, i una residència artística al Musikkollegium Winterthur.
Recentment cal destacar les gires europees que ha fet amb el seu programa d’inspiració barroca My favourite things amb Il Pomo d’Oro, a ciutats com Edimburg, Salzburg, Bucarest, Barcelona, Anvers i Lisboa, així com els seus programes de recital Winterreise i In my solitude, amb el pianista i col·laborador Craig Terry, amb qui ha forjat uns llaços duradors. Joyce també va tornar a la Royal Opera House Covent Garden per interpretar el rol d’Irene de Theodora de Händel, al costat de Julia Bullock i Jakub Józef Orliński.
En l’òpera, els papers recents de Joyce inclouen Agrippina a la Metropolitan Opera i en una nova producció a la Royal Opera House, Didon i Les troyens a la Staatsoper de Viena; Sesto de Cendrillon i Adalgisa de Norma a la Metropolitan Opera; Agrippina en concert amb Il Pomo d’Oro, sota la batuta de Maxim Emelyanchev; germana Helen de Dead man walking al Teatro Real de Madrid i al Barbican Centre de Londres; Semiramide a la Bayerische Staasoper i a la Royal Opera House, i Charlotte de Werther a la Royal Opera.
Cada vegada més reclamada als circuits de concerts i recitals, darrerament ha fet residències artístiques al Carnegie Hall i Barbican Center de Londres, a més de nombroses gires pels Estats Units, l’Amèrica del Sud, així com a Europa i a l’Àsia, i va prendre part com a solista convidada a la Last Night dels Proms. Entre els seus concerts més destacats recentment, hi ha la col·laboració amb la Chicago Symphony Orchestra i Riccardo Muti, Berliner Philharmoniker i Sir Simon Rattle, Orchestre Révolutionaire et Romantique i Sir John Eliot Gardiner, Philadelphia Orchestra i Yannick Nézet-Séguin, Orchestra dell’Accademia di Santa Cecilia i la National Youth Orchestra of the United States of America dirigides per Sir Antonio Papano.
Artista d’enregistrament en exclusiva de Warner Classics/Erato, l’àmplia discografia de DiDonato inclou Les troyens, que el 2018 va guanyar la categoria d’Enregistrament (Òpera Completa) als International Opera Awards, el Premi d’Òpera als BBC Music Magazine Awards i l’Enregistrament de l’Any de Gramophone, i amb Agrippina de Händel va guanyar els premis Gramophone Opera Recording i Limelight Opera Recording of the Year el 2020. Altres àlbums inclouen el seu cèlebre Winterreise amb Yannick Nézet-Séguin, Songplay, in war & peace, guardonat amb el Premi Gramophone al Millor Recital del 2017, Stella di Napoli, la seva Diva Divo, guanyadora del premi Grammy, i Drama queens. També ha rebut els premis Gramophone a l’Artista de l’Any i al Recital de l’Any, així com el Gramophone Hall of Fame...
Il Pomo d'Oro
©Nicola Dalmaso
L’orquestra, fundada el 2012, té una forta dedicació a l’òpera, per bé que també s’interessa en el terreny instrumental i hi adapta la formació. Els músics que en formen part figuren entre els millors en la interpretació amb instruments d’època. Ha treballat estretament amb els directors Riccardo Minasi, Maxim Emelyanychev, Stefano Montanari, George Petrou, Enrico Onofri i Francesco Corti. La concertino Zefira Valova també ha dirigit l’orquestra en diversos projectes. Del 2016 al 2019 Maxim Emelyanychev en va ser el director, i des d’aleshores Francesco Corti n’és el director principal.
Il Pomo d’Oro és una formació convidada habitualment per prestigioses sales de concerts i festivals d’arreu. Amb el programa enregistrat el 2016 amb Joyce DiDonato, In war and peace, dirigit per Maxim Emelyanychev i guardonat amb un Echo Klassik el 2017, la formació ha estat de gira per tot el món.
La discografia d’Il Pomo d’Oro inclou òpera: Agripina, Serse, Tamerlano, Partenope i Ottone (Händel), Catone in Utica (Vinci) o La Doriclea (A. Stradella); recitals, amb els contratenors Jakub Józef Orliński, Franco Fagioli, Max Emanuel Cencic o Xavier Sabata; amb les mezzosopranos Ann Hallenberg i Joyce DiDonato, i amb les sopranos Francesca Aspromonte i Emöke Barath. Entre els àlbums instrumentals, figuren els enregistraments de Concerts per a violí i clave (Haydn) i un àlbum amb el violoncel·lista Edgar Moreau que va rebre el premi Echo Klassik 2016. Altres discos són dedicats als Concerts per a violí i els Concerts per a clave de J. S. Bach, amb Shunske Sato i Francesco Corti com a solistes, respectivament, i a concerts virtuosístics per a violí juntament amb Dmitry Sinkovsky.
El 2021 va publicar nous àlbums: Concerts per a clavicèmbal (vol. 2) de Bach, amb Francesco Corti; Ombra compagna, amb Lisette Oropesa (àries de concert de Mozart) i Jakub Józef Orliński (Anima aeterna). El 2022 va publicar set àlbums: Apollo e Dafne de Händel, amb Kathryn Lewek (soprano) i John Chest (baix); Mandolin on stage, amb Raffaele La Ragione (mandolina); el nou recital amb Joyce DiDonato, Eden; Concerts per a clavicèmbal (vol. 3) de Bach, amb Francesco Corti; Violin concertos de Benda, Graun, Saint-Georges i Sirmen, amb Zefira Valova com a solista; Roma travestita, amb el contratenor Bruno de Sá, i l’oratori de Händel Theodora amb un repartiment estel·lar (Lisette Oropesa, Joyce DiDonato, Paul-Antoine Bénos-Djian, Michael Spyres, John Chest), també amb la presentació del nou conjunt vocal d’Il Pomo d’Oro.
El 2022 Il Pomo d’Oro va iniciar un projecte d’enregistrament a llarg termini de Simfonies de Mozart i Concerts en solitari seleccionats, sota la batuta de Maxim Emelyanychev.
Els àlbums Anima sacra, amb Jakub Józef Orliński, i Voglio cantar, amb la soprano Emöke Barath, van rebre el prestigiós Premi Opus-Klassik, i l’enregistrament de Serse de G. F. Händel, sota la direcció de Maxim Emelyanychev, va ser guardonat amb l’Abbiato del Disco italià. El 2018, la gravació de l’òpera La Doriclea d’Alessandro Stradella, dirigida per Andrea di Carlo, va rebre el Preis der Deutschen Schallplattenkritik alemany. Virtuosissimo amb Dmitry Sinkovsky, estrenat el 2019, va rebre un Diapason d’Or. El 2022, Eden, amb Joyce DiDonato, va rebre un Choc de Classica i un Opus Klassik.
Il Pomo d’Oro és ambaixador oficial d’El Sistema Grècia, un projecte humanitari que promou l’educació musical gratuïta per als nens dels camps de refugiats a Grècia, tot oferint-hi de manera regular concerts benèfics, tallers i classes de música seguint el mètode d’El Sistema.
El nom de la formació, Il Pomo d’Oro, fa referència al títol d’una òpera d’Antonio Cesti, que aquest va compondre per a les noces de l’emperador Leopold I d’Àustria amb Margarita Teresa d’Espanya a Viena el 1666.
Il pomo d’oro degué ser una de les produccions d’òpera més grans, cares i espectaculars de la història del que encara era un gènere jove. En total hi havia 24 escenografies diferents, un ballet amb 300 cavalls, incorporava un espectacle de focs d’artifici amb 73.000 coets, nombrosos “efectes especials” superlatius que haurien convertit sens dubte la cort de l’emperador en el punt culminant de l’esplendor cultural d’Europa.
www.il-pomodoro.ch
Zefira Valova, concertino i directora
© Petra Ambrosi
Nascuda a Sofia, a la seva ciutat va assolir el nivell de màster a l’Acadèmia Nacional de Música. Del 2009 al 2011 es va especialitzar en violí barroc al Conservatori d’Amsterdam amb Lucy van Dael.
Del 2003 al 2008 va ser concertista de diverses orquestres a Bulgària i de l’Orquestra Nacional Juvenil dels Països Baixos. Va actuar com a solista amb l’Orquestra Simfònica Acadèmica de Sofia, Orquestra de la Ràdio FM Clàssica, Orquestra de Cambra Orpheus i el conjunt Ars Barocca, guardonat per la Ràdio Nacional de Bulgària amb el premi Conjunt del 2007.
Zefira Valova és una de les fundadores del Festival d’Art Barroc de Sofia, l’únic esdeveniment anual dedicat a la música antiga i la interpretació històrica a Bulgària. Com a membre de l’Orquestra Barroca de la Unió Europea el 2008, al costat de Roy Goodman, Lars Ulrik Mortensen i Enrico Onofri va iniciar la seva experiència en la pràctica de la interpretació amb criteris històrics.
És concertino d’Il Pomo d’Oro des del 2015, principalment sota la direcció de Maxim Emelyanychev. Des del 2016 ha dirigit l’Orquestra Filharmònica de Sofia durant el seu cicle de música antiga.
La temporada passada va actuar com a concertino a les actuacions d’Il Pomo d’Oro amb Joyce DiDonato, Ann Hallenberg, Franco Fagioli, Jakub Józef Orliński i Edgar Moreau. Col·labora amb l’Orquestra Barroca d’Hèlsinki en una àmplia gamma de repertori barroc, clàssic i romàntic.
També ha col·laborat amb l’Orchestra of the Age of Enlightenment, La Chambre Philharmonique, B’Rock, Les Ambassadeurs i d’altres. Actua en conjunts de música de cambra amb els pianistes Olga Pashchenko, Vasily Ilisavsky, el guitarrista Izhar Elias i el flautista Erik Bosgraaf.
Va ser premiada al concurs de la Jumpstart Jr. Foundation, que li ha proporcionat un violí Lorenzo & Tomaso Carcassi 1760 de Florència.
Textos
(1567-1643)
“Illustratevi, o cieli”, ària de Penelope de l’òpera Il ritorno di Ulisse in patria (1640)
Llibret de Giacomo Badoaro (1602-1654)Illustratevi, o Cieli,
rinfioratevi, o prati!
Aure, gioite!
Gli augelletti cantando,
i rivi mormorando
or si rallegrino!
Quell'erbe verdeggianti,
quell'onde sussurranti,
or si consolino!
Già ch'è sorta felice,
dal cenere troian,
la mia Fenice!Il·lumineu-vos cels!
Floriu prats!
Aires, alegreu-vos!
Que el cant dels ocells
i el mormol dels rius
celebrin la meva joia!
Que les verdes herbes
i les aigües remoroses
trobin ara el seu consol,
perquè en aquest dia venturós,
el meu Fènix adorat,
ha renascut d’entre les cendres troianes!(1623-1669)
“Intorno all’idol mio”, ària d’Orontea de l’òpera L’Orontea (1656)
Llibret de Giacinto Andrea Cicognini (1606-1651)Intorno all'idol mio spirate pur, spirate
Aure, Aure soavi e grate,
E nelle guancie elette
Baciatelo per me,
Cortesi, cortesi aurette!Al voltant del meu ídol aleneu doncs, aleneu,
brises, brises suaus i grates,
i en les divines galtes
beseu-lo per mi,
amables, amables brises!Al mio ben, che riposa
Su l'ali della quiete,
Grati, grati sogni assistete
E il mio racchiuso ardore
Svelate gli per me,
O larve, o larve d’amore!Al meu bé, que descansa
en les ales de la quietud,
plaents, plaents somnis assistiu
i el meu ignot ardor
desvetlleu-li per mi,
oh espectres, oh espectres d’amor!
“Addio Roma”, ària d’Ottavia de l’òpera L’incoronazione di Poppea (1643)
Llibret de Giovanni Francesco Busenello (1589-1659)Addio Roma, addio patria, amici addio.
Innocente da voi partir convengo.
Vado a patir l'esilio in pianti amari,
Navigo disperata i sordi mari.
L'aria, che d'ora in ora
Riceverà i miei fiati,
Li porterà, per nome del cor mio,
A veder, a baciar le patrie mura,
Ed io, starò solinga,
Alternando le mosse ai pianti, ai passi,
Insegnando pietade ai tronchi, e ai sassi.
Remigate oggi mai perversa genti,
Allontanatevi omai dagli amati lidi.
Ahi, sacrilego duolo,
Tu m'interdici il pianto
Mentre lascio la patria,
Né stillar una lacrima poss'io
Mentre dico ai parenti e a Roma: addio.Adeu, Roma! Adeu, pàtria! Amics, adeu!
Innocent, he d’allunyar-me de vosaltres.
Marxo a l’exili en amarg plor.
Navegaré desesperada els silents mars.
L’aire que cada hora
rebrà els meus sospirs,
els durà en nom del meu cor,
a veure i a besar els murs de la pàtria.
Jo estaré sola,
alternant els gestos amb els plors, amb les passes,
mostrant la pena als troncs i a les pedres.
Remeu avui, gent perversa,
allunyeu-me de les estimades costes.
Ai, dolor sacríleg!
M’impedeixes el plor
mentre deixo la pàtria,
no puc ni deixar caure una llàgrima
mentre dic a la família i a Roma: adeu.
Si dolce è’l tormento (madrigal)
Text de Carlo Milanuzzi (1590-1647)Si dolce è’l tormento
Ch’in seno mi sta,
Ch’io vivo contento
Per cruda beltà.
Nel ciel di bellezza
S’accreschi fierezza
Et manchi pietà:
Che sempre qual scoglio
All’onda d’orgoglio
Mia fede sarà.Tan dolç és el turment
que tinc al pit,
que visc content
per la crua bellesa.
En el cel de la bellesa
creix la supèrbia
i manca la pietat:
sempre com una roca
en les ones de l’orgull,
serà la meva fe.La speme fallace
Rivolgam’ il piè,
Diletto ne pace
Non scendano a me,
E l’empia ch’adoro
Mi nieghi ristoro
Di buona mercè:
Tra doglia infinita,
Tra speme tradita
Vivrà la mia fè.Que l’esperança enganyosa
fugi de mi.
Que ni el goig ni la pau
arribin a mi.
I que la impia que adoro
em negui el consol
del bon perdó:
després d’infinita aflicció,
després de l’esperança traïda,
la meva fe viurà.Per foco e per gelo
riposo non ho
nel porto del Cielo
riposo haverò...
se colpo mortale
con rigido strale
il cor m'impiagò
cangiando mia sorte
col dardo di morte
il cor sanerò...Ni en el foc ni en el gel
trobo repòs.
Al port del cel
tindré repòs.
Si el cop mortal
de la rígida fletxa
em fereix el cor
canviant la meva sort,
la sageta de la mort
em curarà el cor.Se fiamma d’amore
Già mai non sentì
Quel rigido core
Ch’il cor mi rapì,
Se nega pietate
La cruda beltate
Che l’alma invaghì:
Ben fia che dolente,
Pentita e languente
Sospirimi un dì.Si la flama de l’amor
mai no sentí
aquell rígid cor
que em raptà el meu,
si nega pietat
la bellesa cruel
que enamorà la meva ànima:
tot i afligida,
penedida i llangorosa,
m’anhelarà un dia.(1563-1626)
Come again, sweet love (cançó)Come again
Sweet love doth now invite,
Thy graces that refrain,
To do me due delight,
To see, to hear, to touch, to kiss, to die,
With thee again in sweetest sympathy.Vine de nou,
dolç amor, ara convido
els teus encants que s’abstenen
de causar-me delit,
a veure, escoltar, tocar, besar, morir,
amb tu en el més dolç afecte.Come again
That I may cease to mourn,
Through thy unkind disdain:
For now left and forlorn,
I sit, I sigh, I weep, I faint, I die,
In deadly pain and endless misery.Vine de nou,
així puc deixar de plorar,
pel teu cruel menyspreu.
Ara em sento abandonat i trist,
m’assec, sospiro, ploro, defalleixo, moro,
en el dolor mortal i la misèria sense fi.All the day
That sun that lends me shine
By frowns doth cause me pine
And feeds me with delay:
Her smiles, my springs that make my joys to grow,
Her frowns, the winters of my woe.Tot el dia
que el sol que em fa resplendir
arrufa el nas fent-me penar
i m’alimenta amb retard:
els seus somriures, les deus que fan créixer la meva joia,
el seu desgrat, l’hivern de la meva aflicció.All the night
My sleep is full of dreams,
My eyes are full of streams,
My heart takes no delight
To see the fruits and joys that some do find,
And mark the storms to me assigned,Cada nit
el meu son és ple de somnis,
els meus ulls, plens de rierols,
el meu cor, sense delit
de veure els fruits i la joia que altres troben,
i mostren les tempestes que se m’han assignat.Out, alas,
My faith is ever true,
Yet will she never rue,
Nor yield me any grace;
Her eyes of fire, her heart of flint is made,
Whom tears nor truth may once invade.Però, ai,
la meva fe és sempre vertadera,
malgrat que ella mai es lamenta
tampoc m’ha donat cap favor;
els seus ulls de foc, el seu cor de pedra,
a qui les llàgrimes ni la veritat poden mai envair.Gentle Love,
Draw forth thy wounding dart,
Thou canst not pierce her heart,
For I that to approve,
By sighs and tears more hot than are thy shafts,
Did tempt, while she for [mighty]1 triumph laughs.Tendre amor,
arrenca el teu dard feridor,
perquè no puc perforar el teu cor;
jo, que m’entossudeixo
amb sospirs i llàgrimes més calents que les seves fletxes
ho intento mentre ella riu triomfant.(1699-1783)
“Morte col fiero aspetto”, ària de Cleòpatra de l’òpera Marc’Antonio e Cleopatra (1725)
Llibret de Francesco RicciardiMorte col fiero aspetto
orror per me non ha,
s'io posso in liberta
morir sul trono mio,
dove regnai.El feréstec aspecte de la mort
no em causa horror,
sempre que pugui en llibertat
morir sobre el meu tron,
des del qual vaig regnar.L'anima uscir dal petto
libera spera ognor,
sin dalle fasce ancor
si nobile desio
meco portai.L’ànima espera sempre
abandonar lliure el cos,
des de la infantesa
aquest noble desig
sempre dugué.(1685-1759)
“Piangerò”, ària de Cleòpatra de l’òpera Giulio Cesare (1724)
Llibret de Nicola Francesco Haym (1678-1729)Piangerò la sorte mia
sì crudele e tanto ria
finché vita in petto avrò.No queda esperança per la meva vida.
ploraré la meva sort tan cruel i tan dura,
mentre tingui vida i alè.Ma poi morta d'ogn'intorno
il tiranno e notte e giorno
fatta spettro agiterò.Però, morta, el meu espectre
rondarà per tot arreu
terroritzant el tirà nit i dia.“Scherza infida”, ària d’Ariodante de l’òpera Ariodante (1734)
Llibret d’Antonio Salvi (1664-1724)Scherza infida in grembo al drudo,
io tradito a morte in braccio
per tua colpa ora me n' vo.Riu, infidel, en braços de la teva amant!
Traït, em llencaré
en braços de la mort.Ma a spezzar l'indegno laccio,
ombra mesta, e spirto ignudo,
per tua pena io tornerò.Però a tallar l’indigne lligam,
com a ombra trista, com a esperit nu,
per dolor teu, tornaré.“Dopo notte”, ària d’Ariodante de l’òpera Ariodante
Dopo notte, atra e funesta,
splende in Ciel più vago il sole,
e di gioja empie la terra;Després de la nit negra i funesta
resplendeix més límpid el sol al cel
inundant la terra d’alegria.Mentre in orrida tempest
il mio legno è quasi assorto,
giunge in porto, e'llido afferra.Malgrat que el meu vaixell quasi naufraga
en una terrible tempesta,
ara arriba al port i s’atansa a la costa.També et pot interessar...
Palau Òpera
Dimecres, 06.10.21 – 20 h
Sala de ConcertsAlicia Amo, soprano
Emöke Barath, soprano
Anna Bonitatibus, mezzosoprano
Marie-Nicole Lemieux, contralt
Philippe Jaroussky, contratenor
Zachary Wilder, tenor
Renato Dolcini, baríton
Il Pomo d’Oro
Francesco Corti, clavecí i directorG. F. HÄNDEL: Radamisto (òpera en tres actes). Llibret de Nicola Francesco Haym
Preus: de 35 a 150 €
Palau Grans Veus
Dilluns, 15.11.21 – 20 h
Sala de ConcertsSonya Yoncheva, soprano
Cappella Mediterranea
Leonardo García Alarcón, directorObres de STRADELLA, MONTEVERDI, CAVALLI, CALDARA, GIBBONS, RUIZ DE RIBAYAZ, MARÍN, PURCELL, DE MURCIA/FERNÁNDEZ DE HUETE, DOWLAND i DÍAZ.
Preus: de 40 a 80 €
Palau 100
Divendres, 03.12.21 – 20 h
Sala de ConcertsLise Davidsen, soprano
Bergen Philharmonic Orchestra
Edward Gardner, conductorG. LIGETI: Melodien
R. STRAUSS: Quatre últimes cançons
P. I. TCHAIKOVSKY: Simfonia núm. 4, en Fa menor, op. 36Preus: de 35 a 125 €