Benjamin Alard
̶ Integral de l’obra per a clave de Bach (XI)
Palau Bach
Dimecres, 26 d'abril de 2023 – 20 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Benjamin Alard, clavecí
I
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
El clavecí ben temperat (extractes dels llibres I i II)Preludi i fuga en Si menor, BWV 893
Preludi i fuga en Si major, BWV 892
Preludi i fuga en Re major, BWV 874
Preludi i fuga en Si bemoll major, BWV 890
Preludi i fuga en Si bemoll menor, BWV 891
Preludi i fuga en Mi bemoll menor, BWV 853
Preludi i fuga en Fa diesi major, BWV 858Fantasia cromàtica i fuga en Re menor, BWV 903
II
Johann Sebastian Bach
El clavecí ben temperat (extractes dels llibres I i II)Preludi i fuga en Do sostingut major, BWV 848
Preludi i fuga en Do sostingut menor, BWV 849
Preludi i fuga en Do sostingut major, BWV 872
Preludi i fuga en Do sostingut menor, BWV 873
Preludi i fuga en Sol sostingut menor, BWV 863
Preludi i fuga en Re sostingut menor, BWV 876
Preludi i fuga en La bemoll major, BWV 886“Contrapunt XI”, de L’art de la fuga, BWV 1080
Durada aproximada del concert: primera part, 48 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 30 minuts.
#clàssics #nousreferentsPoema
vida
no hi haurà pau per als vents
ni les aigües ni la sorra,
ni el bosc deixarà de caminar
ni el camí poc fressat d’extingir-se
ni les pedres de rodar
ni les dunes de ballar.i s’ho mira un, tanmateix,
que sí que ho deixarà tot
–respirar, caminar, trescar–
i que medita sobre l’ordre i la plenitud.Eduard Escoffet
Menys i tot (LaBreu edicions, 2017)Comentari
Punt i... final?
Durant la darrera dècada alguns tenim la certesa que hem crescut (com a persones, com a oients) al costat de Benjamin Alard, amb cadascuna de les visites que ha fet al Palau de la Música per desgranar la integral per a teclat de Johann Sebastian Bach. Amb el concert d’avui culmina una fita que molts ens preguntàvem fins on ens portaria, i si tots plegats seríem capaços de fer el cim. Doncs bé, aquí estem, a punt per escoltar el darrer dels concerts d’aquesta integral fascinant en què hem comptat amb un músic excepcional que, en aquests anys precisament, ha deixat de ser una promesa solvent per esdevenir un intèrpret internacionalment reconegut de l’obra del geni d’Eisenach.
En fer el cim d’una gran muntanya, cal sempre clavar una bandereta al punt més alt, i en aquesta vetllada Alard ens proposa fer-ho amb una acurada selecció de peces que ens mostren aquest Bach divers però fidel al seu estil; amant de les formes petites, però gran en la seva concepció de la música; amb els peus arrelats a la tradició, però portant-la a límits insospitats sense transgredir-la.
Un bon exemple d’aquest últim aspecte és la Fantasia cromàtica i fuga en Re menor, BWV 903, obra que s’emmarca en la producció de Bach al voltant del 1720, quan treballava a Weimar i Köthen, just abans de traslladar-se a Leipzig, on romandria més d’un quart de segle, fins al final de la seva vida. Ens trobem, doncs, amb un compositor de més de trenta anys, ja experimentat, que porta les normes de la tonalitat a l’extrem, però sense sortir-se mai de les normes estrictes. La Fantasia fa honor al seu nom, tot exhibint els trets de l’anomenat stylus phantasticus, en què regnen la improvisació i l’especulació harmònica. Tot seguit, la Fuga ens torna al cànon estricte de la composició, amb el gènere en què Bach va ser –és, encara– mestre absolut. Amb una melodia plena de cromatismes i salts que dificulten la composició enormement, el creador posa a prova l’intèrpret i ofereix als oients una veritable proesa.
En la selecció de preludis i fugues d’El clave ben temperat que ens proposa Alard, hi trobem des de peces tan conegudes com el BWV 848 en Do sostingut major fins a d’altres que potser no han captat tant l’atenció del públic general. El caràcter contemplatiu dels números 849 i 853 conviurà per uns moments amb l’esperit galant del 858, l’impuls de la fuga 873, la misteriosa felicitat del 874... En fi, un catàleg força complet dels millors fruits de l’enginy bachià.
Per acabar, un fragment, només un, de L’art de la fuga, que junt amb la Missa en Si menor i l’Ofrena musical constitueixen el testament de Bach recopilat per ell mateix en els tres darrers anys de vida. L’escollit és el “Contrapunt XI”, en què el tema original amb prou feines és recognoscible: Bach el deforma canviant-ne el ritme, incorporant-hi pauses que fan que l’entrada de la melodia sigui sempre a contratemps, i hi introdueix cromatismes. Les dotze notes sobre les quals Bach construeix aquest monument, alhora hi són i no hi són. Bach sempre té alguna cosa de física quàntica. Per això, també podem dir que aquest és el punt final de la presència d’Alard al Palau, bo i sabent que tornarà a venir –esperem que aviat.
Pep Gorgori, Musicòleg i periodista
Biografia
Biografia
Benjamin Alard, clavecí
L’univers de Benjamin Alard és el de la música de Johann Sebastian Bach. Hi té una tan gran complicitat musical, que el 2004 el jurat li va atorgar el primer premi del Concurs Internacional de Clavecí de Bruges.
Des de ben jove va sentir una gran fascinació pels misteris de l’orgue. Els seus primers mestres van ser Louis Thiry i François Ménissier als conservatoris de Dieppe i de Rouen.
Gràcies a Élisabeth Joyé, amb qui estudiava a París, va descobrir el repertori de clavecí. El 2003 va ingressar a la Schola Cantorum de Basilea per treballar amb Jörg-Andreas Bötticher, Jean-Claude Zehnder i Andrea Marcon.
Des del 2005 és el titular de l’orgue Bernard Aubertin de l’església Saint-Louis-en-l’Île de París, on sovint ofereix recitals consagrats a la música de Bach.
Tant pel que fa a l’orgue com al clavecí, B. Allard divideix el seu temps entre els recitals i la música de cambra, amb dos claves amb Élisabeth Joyé, en sonata amb el violinista François Fernandez o fins i tot amb el flautista Emmanuel Pahud. Cada temporada és convidat als principals centres de música antiga arreu del món.
Ha publicat, amb el segell discogràfic Hortus, Andreas Bach Buch, nombroses transcripcions, el Manuscrit Bauyn i un disc de música francesa dels segles XVII i XVIII, així com també Sonates en trio per a orgue de Johann Sebastian Bach i el Clavier-Übung I i II per a Alpha. Aquests enregistraments han estat lloats fermament per la premsa musical.
Benjamin Alard ha començat a enregistrar per a Harmonia Mundi la integral de l’obra per a clave de J. S. Bach. Aquest treball impressionant l’està ocupant durant una dècada. Així, els primers cinc primers volums d’una sèrie de divuit ja estan disponibles. Després de l’aparició del cinquè, Weimar 1708-1713. Tocates i fugues la tardor del 2021, l’any 2022 va publicar el primer llibre d’El clave ben temperat amb motiu dels tres-cents anys de l’obra. Aquest CD va ser premiat amb el Diapason d’Or.
La tardor del 2022 Harmonia Mundi va publicar d’acord amb Benjamin Alard una edició especial dedicada a l’Orgelbüchlein amb la col·laboració de l’Ensemble Vocal Bergamasque i el cor de la catedral de Notre-Dame de París.
Benjamin Alard és convidat habitualment a les principals sales de concerts d’Europa, el Japó i els Estats Units. El desembre del 2022 va tocar per primera vegada a la Library of Congress a Washington DC.
També et pot interessar ...
Palau Bach
Dilluns, 22.05.23 – 20 h
Sala de ConcertsIntegral de Quartets per a Piano de Brahms (II)
Laia Masramon, piano
Eric Höbarth, violí
Hariolf Schlichtig, viola
Christoph Richter, violoncelW. A. Mozart: Quartet per a piano núm. 2, en Mi bemoll major, KV 493
J. Turina: Quartet per a piano en La menor, op. 67
J. Brahms: Quartet per a piano núm. 3, en Do menor, op. 60Preu: 25 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Benjamin Alard
̶ Integral de l’obra per a clave de Bach (XI)
Palau Bach
Dimecres, 26 d'abril de 2023 – 20 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Benjamin Alard, clavecí
I
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
El clavecí ben temperat (extractes dels llibres I i II)Preludi i fuga en Si menor, BWV 893
Preludi i fuga en Si major, BWV 892
Preludi i fuga en Re major, BWV 874
Preludi i fuga en Si bemoll major, BWV 890
Preludi i fuga en Si bemoll menor, BWV 891
Preludi i fuga en Mi bemoll menor, BWV 853
Preludi i fuga en Fa diesi major, BWV 858Fantasia cromàtica i fuga en Re menor, BWV 903
II
Johann Sebastian Bach
El clavecí ben temperat (extractes dels llibres I i II)Preludi i fuga en Do sostingut major, BWV 848
Preludi i fuga en Do sostingut menor, BWV 849
Preludi i fuga en Do sostingut major, BWV 872
Preludi i fuga en Do sostingut menor, BWV 873
Preludi i fuga en Sol sostingut menor, BWV 863
Preludi i fuga en Re sostingut menor, BWV 876
Preludi i fuga en La bemoll major, BWV 886“Contrapunt XI”, de L’art de la fuga, BWV 1080
Durada aproximada del concert: primera part, 48 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 30 minuts.
#clàssics #nousreferentsPoema
vida
no hi haurà pau per als vents
ni les aigües ni la sorra,
ni el bosc deixarà de caminar
ni el camí poc fressat d’extingir-se
ni les pedres de rodar
ni les dunes de ballar.i s’ho mira un, tanmateix,
que sí que ho deixarà tot
–respirar, caminar, trescar–
i que medita sobre l’ordre i la plenitud.Eduard Escoffet
Menys i tot (LaBreu edicions, 2017)Comentari
Punt i... final?
Durant la darrera dècada alguns tenim la certesa que hem crescut (com a persones, com a oients) al costat de Benjamin Alard, amb cadascuna de les visites que ha fet al Palau de la Música per desgranar la integral per a teclat de Johann Sebastian Bach. Amb el concert d’avui culmina una fita que molts ens preguntàvem fins on ens portaria, i si tots plegats seríem capaços de fer el cim. Doncs bé, aquí estem, a punt per escoltar el darrer dels concerts d’aquesta integral fascinant en què hem comptat amb un músic excepcional que, en aquests anys precisament, ha deixat de ser una promesa solvent per esdevenir un intèrpret internacionalment reconegut de l’obra del geni d’Eisenach.
En fer el cim d’una gran muntanya, cal sempre clavar una bandereta al punt més alt, i en aquesta vetllada Alard ens proposa fer-ho amb una acurada selecció de peces que ens mostren aquest Bach divers però fidel al seu estil; amant de les formes petites, però gran en la seva concepció de la música; amb els peus arrelats a la tradició, però portant-la a límits insospitats sense transgredir-la.
Un bon exemple d’aquest últim aspecte és la Fantasia cromàtica i fuga en Re menor, BWV 903, obra que s’emmarca en la producció de Bach al voltant del 1720, quan treballava a Weimar i Köthen, just abans de traslladar-se a Leipzig, on romandria més d’un quart de segle, fins al final de la seva vida. Ens trobem, doncs, amb un compositor de més de trenta anys, ja experimentat, que porta les normes de la tonalitat a l’extrem, però sense sortir-se mai de les normes estrictes. La Fantasia fa honor al seu nom, tot exhibint els trets de l’anomenat stylus phantasticus, en què regnen la improvisació i l’especulació harmònica. Tot seguit, la Fuga ens torna al cànon estricte de la composició, amb el gènere en què Bach va ser –és, encara– mestre absolut. Amb una melodia plena de cromatismes i salts que dificulten la composició enormement, el creador posa a prova l’intèrpret i ofereix als oients una veritable proesa.
En la selecció de preludis i fugues d’El clave ben temperat que ens proposa Alard, hi trobem des de peces tan conegudes com el BWV 848 en Do sostingut major fins a d’altres que potser no han captat tant l’atenció del públic general. El caràcter contemplatiu dels números 849 i 853 conviurà per uns moments amb l’esperit galant del 858, l’impuls de la fuga 873, la misteriosa felicitat del 874... En fi, un catàleg força complet dels millors fruits de l’enginy bachià.
Per acabar, un fragment, només un, de L’art de la fuga, que junt amb la Missa en Si menor i l’Ofrena musical constitueixen el testament de Bach recopilat per ell mateix en els tres darrers anys de vida. L’escollit és el “Contrapunt XI”, en què el tema original amb prou feines és recognoscible: Bach el deforma canviant-ne el ritme, incorporant-hi pauses que fan que l’entrada de la melodia sigui sempre a contratemps, i hi introdueix cromatismes. Les dotze notes sobre les quals Bach construeix aquest monument, alhora hi són i no hi són. Bach sempre té alguna cosa de física quàntica. Per això, també podem dir que aquest és el punt final de la presència d’Alard al Palau, bo i sabent que tornarà a venir –esperem que aviat.
Pep Gorgori, Musicòleg i periodista
Biografia
Benjamin Alard, clavecí
L’univers de Benjamin Alard és el de la música de Johann Sebastian Bach. Hi té una tan gran complicitat musical, que el 2004 el jurat li va atorgar el primer premi del Concurs Internacional de Clavecí de Bruges.
Des de ben jove va sentir una gran fascinació pels misteris de l’orgue. Els seus primers mestres van ser Louis Thiry i François Ménissier als conservatoris de Dieppe i de Rouen.
Gràcies a Élisabeth Joyé, amb qui estudiava a París, va descobrir el repertori de clavecí. El 2003 va ingressar a la Schola Cantorum de Basilea per treballar amb Jörg-Andreas Bötticher, Jean-Claude Zehnder i Andrea Marcon.
Des del 2005 és el titular de l’orgue Bernard Aubertin de l’església Saint-Louis-en-l’Île de París, on sovint ofereix recitals consagrats a la música de Bach.
Tant pel que fa a l’orgue com al clavecí, B. Allard divideix el seu temps entre els recitals i la música de cambra, amb dos claves amb Élisabeth Joyé, en sonata amb el violinista François Fernandez o fins i tot amb el flautista Emmanuel Pahud. Cada temporada és convidat als principals centres de música antiga arreu del món.
Ha publicat, amb el segell discogràfic Hortus, Andreas Bach Buch, nombroses transcripcions, el Manuscrit Bauyn i un disc de música francesa dels segles XVII i XVIII, així com també Sonates en trio per a orgue de Johann Sebastian Bach i el Clavier-Übung I i II per a Alpha. Aquests enregistraments han estat lloats fermament per la premsa musical.
Benjamin Alard ha començat a enregistrar per a Harmonia Mundi la integral de l’obra per a clave de J. S. Bach. Aquest treball impressionant l’està ocupant durant una dècada. Així, els primers cinc primers volums d’una sèrie de divuit ja estan disponibles. Després de l’aparició del cinquè, Weimar 1708-1713. Tocates i fugues la tardor del 2021, l’any 2022 va publicar el primer llibre d’El clave ben temperat amb motiu dels tres-cents anys de l’obra. Aquest CD va ser premiat amb el Diapason d’Or.
La tardor del 2022 Harmonia Mundi va publicar d’acord amb Benjamin Alard una edició especial dedicada a l’Orgelbüchlein amb la col·laboració de l’Ensemble Vocal Bergamasque i el cor de la catedral de Notre-Dame de París.
Benjamin Alard és convidat habitualment a les principals sales de concerts d’Europa, el Japó i els Estats Units. El desembre del 2022 va tocar per primera vegada a la Library of Congress a Washington DC.
També et pot interessar ...
Palau Bach
Dilluns, 22.05.23 – 20 h
Sala de ConcertsIntegral de Quartets per a Piano de Brahms (II)
Laia Masramon, piano
Eric Höbarth, violí
Hariolf Schlichtig, viola
Christoph Richter, violoncelW. A. Mozart: Quartet per a piano núm. 2, en Mi bemoll major, KV 493
J. Turina: Quartet per a piano en La menor, op. 67
J. Brahms: Quartet per a piano núm. 3, en Do menor, op. 60Preu: 25 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –