Javier Perianes
–Goyescas de Granados
Palau Piano
Dijous, 20 d'abril de 2023 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Javier Perianes, piano
Encreuament de camins
El piano, el geni, l’admiració i l’afecte van ser els eixos de la relació entre el matrimoni Schumann i Brahms. Vincle que ni tan sols va interrompre la mort prematura de Robert. Llaços encreuats al cor del Romanticisme, cristal·litzats en les sèries de Variacions que Clara i Brahms van compondre a partir de la introspectiva i calmada quarta Bunte Blätter, op. 99 de Robert Schumann.
Universos de nostàlgies, mirades i reflexos. Evocacions que assenyalen el camí de Granados al mirall sonor de Goyescas, “mescla d’amargor i gràcia”, evocació de l’univers visual de Goya.
I
Clara Schumann (1819-1896)
Variacions sobre un tema de Schumann op. 20Robert Schumann (1810-1856)
Quasi variazioni: ‘Andantino’ de Clara Wieck, op. 14 (Sonata núm. 3)Johannes Brahms (1833-1897)
Variacions sobre un tema de Schumann, op. 9II
Enric Granados (1867-1916)
GoyescasLos requiebros
Coloquio en la reja
El fandango de candil
Quejas, o la maja y el ruiseñor
El amor y la muerte (balada)
Epílogo: serenata del espectroAquests concert està inclòs dins de l'Any Alicia de Larrocha
Durada aproximada del concert: primera part, 40 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 50 minuts.
#clàssics #nousreferents
Poema
el terra i el cel
dibuixa dues línies horitzontals, paral·leles.
comença per la de sota.deixa-hi, a l’entremig,
prou espai per respirar, per morir-hi.desvesteix l’ull.
arrisca’t a no dir-hi la teva.Eduard Escoffet
El terra i el cel (LaBreu edicions, 2013)Comentari
“L’amor i la llibertat”
Les primeres obres d’aquest programa contenen missatges d’amor enquadrats en els anys finals de la vida de Schumann.
Clara Wieck n’expressa a les seves Variacions sobre un tema de Schumann, que extracta d’una peça escrita pel seu marit el 1841, la número 4 (Fa sostingut menor) de les catorze Bunte Blätter de Robert, una selecció i edició tardana (del 1852) d’algunes molt marcades pel seu amor a Clara.
Aquest opus 20 de Clara és de dos anys després, i el va dedicar al seu marit en l’últim aniversari que va passar en família, ja que Robert –que moriria el 1856– aviat va ser hospitalitzat. En un primer tram de setze compassos s’exposa el tema que és seguit de set variacions.
Després, el programa presenta el tercer número de la Sonata núm. 3 de Robert Schumann, composta el 1836 i revisada el 1853. Es tracta de Quasi variazioni: ‘Andantino’ de Clara Wieck (Fa menor) estrenada per Johannes Brahms el 1862, que sol tenir vida independent i mostra la clau (com també ho veiem en el tema inicial de la Sonata) de l’actualment perdut Andantino de Clara, amb una quinta descendent de notòria malenconia, que manifesta el seu amor per ella en un moment de forta crisi.
Aquests missatges d’amor, els tanca Brahms un any després de l’edició de la Sonata núm. 3 de Schumann, amb les Variacions sobre un tema de Schumann, op. 9, en què utilitza el mateix tema que Clara en les seves Variacions de l’inici del programa. Obra dedicada a Clara Schumann, Brahms construeix una atmosfera –amb esments a l’estil de Schumann– de nostàlgia i gairebé una profunda tristesa, més marcada al final en seqüències d’acords i matisos dinàmics.
També un relat d’amor i llibertat són les Goyescas d’Enric Granados, en el llenguatge i valoració de les quals, Schumann ha tingut sempre una presència marcada.
La relació de Granados amb l’art de Goya va suposar que algunes veus poc assenyades el qualifiquessin a la seva terra de poc català, una cosa que va molestar el compositor, que hi va respondre de forma clara. El cert és que un esperit liberal com el del gran modernista va sintonitzar amb l’esperit crític i la llibertat que manifestava Goya en les imatges i la realitat del seu temps.
Va ser entre el 1909 i el 1910 quan Granados va escriure la Suite per a piano que va anar publicant per números, i també en forma de subscripció. El març del 1911 va interpretar la primera part de Goyescas en aquest escenari del Palau, i el mes següent les va donar a conèixer a París.
Quan va enviar quatre números de la seva sèrie al gran pianista Joaquim Malats (en qui Albéniz pensava mentre componia la seva Iberia), Granados li confia: “En Goyescas he encontrado toda mi personalidad; me enamoré de la psicología de Goya y de su paleta; por lo tanto de su Maja señora; de su Majo aristocrático; de él y de la Duquesa de Alba, de sus pendencias, de sus amores, de sus requiebros. Aquel blanco rosa de las mejillas, contrastando con las blondas y terciopelo negro con alamares [...] aquellos cuerpos de cinturas cimbreantes, manos de nácar y jazmín, posadas sobre azabaches; me han trastornado, Joaquín. En fin, tu verás si mi música suena a color de aquél”.
Jorge de Persia, crític musical
Biografia
Biografia
© Igor Studio
© Igor Studio
Javier Perianes, piano
En la seva carrera internacional ja ha actuat a les sales de concerts més prestigioses del món, amb les orquestres més destacades i col·laborant amb els directors Daniel Barenboim, Charles Dutoit, Zubin Mehta, Gustavo Dudamel, Klaus Mäkelä, Gianandrea Noseda, Gustavo Gimeno, Santtu-Matias Rouvali, Vladimir Jurowski i François-Xavier Roth, i també als festivals BBC Proms, Lucerna, Whitsun de Salzburg, La Roque d’Anthéron, Grafenegg, Primavera de Praga, Ravello, Stresa, Sant Sebastià, Santander, Granada, Vail, Blossom i Ravinia.
La seva agenda inclou, la temporada 2022-23, el debut amb la Dallas Symphony i Royal Liverpool Philharmonic Orchestra, i el retorn amb la Budapest Festival Orchestra, Los Angeles Philharmonic, Filharmònica d’Oslo, Konzerthausorchester de Berlín, Orchestre Philharmonique de Luxemburg, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Royal Philharmonic i orquestra titular del Teatro Real (al Carnegie Hall). Així mateix, Perianes serà artista resident de les orquestres simfòniques de Galícia i de Castella i Lleó, i tornarà a Austràlia, on debutarà amb la Melbourne Symphony Orchestra i continuarà amb el seu projecte de cinc anys per interpretar la integral dels Concerts per a piano i orquestra de Beethoven amb la Sydney Symphony Orchestra i la seva directora titular, Simone Young.
Javier Perianes ofereix recitals arreu del món, i també és un intèrpret actiu de música de cambra, tot col·laborant habitualment amb la violista Tabea Zimmermann i el Cuarteto Quiroga. Aquesta temporada té previst de dur el seu programa Encreuament de camins, que inclou obres de Clara i Robert Schumann, Brahms i Goyescas de Granados, en escenaris com ara la Pierre Boulez Saal de Berlín, Beethoven-Haus de Bonn, Wigmore Hall de Londres, Festival de Rheingau, Sydney City Recital Hall, Sala Verdi de Milà, Auditorio Nacional de Música de Madrid (Cicle Scherzo) i també aquí al Palau de la Música Catalana, entre altres sales.
En el decurs de la seva carrera destaquen actuacions amb la Wiener Philharmoniker, Gewandhausorchester de Leipzig, simfòniques de Chicago, Boston, San Francisco, National Symphony Orchestra de Washington, Yomiuri Nippon i Nacional de Dinamarca, així com les filharmòniques d’Oslo, Londres, Nova York, Los Angeles i Filharmònica Txeca, Orchestre de París, Cleveland Orchestra, Orchestre Symphonique de Mont-real i Philharmonia Orchestra, i també amb les orquestres de la ràdio Sueca i Noruega, Mahler Chamber Orchestra, Budapest Festival Orchestra i Rundfunk-Sinfonieorchester de Berlín.
Artista en exclusiva d’Harmonia Mundi, té una discografia que comprèn des de Beethoven, Mendelssohn, Schubert, Grieg, Chopin, Debussy, Ravel i Bartók fins a Blasco de Nebra, Mompou, Falla, Granados i Turina. Els seus àlbums més recents inclouen el Concert en Sol de Ravel amb l’Orchestre de París i Josep Pons, i el Tombeau de Couperin i l’Alborada del Gracioso, un homenatge a Claude Debussy en el centenari de la seva mort amb el seu primer llibre de Preludis i les Estampas, i Les trois Sonates-The late works acompanyat per Jean-Gihen Queyras, que va rebre el Premi Gramophone de música de cambra el 2019. I l’àlbum Cantilena, en companyia de la violista Tabea Zimmermann, que inclou una selecció d’obres espanyoles i llatinoamericanes. El juliol del 2021 va llançar el darrer projecte discogràfic per a Harmonia Mundi, dedicat a les Sonates núm. 2 i núm. 3 de Frédéric Chopin i les tres Masurques, op. 63.
Perianes és Premio Nacional de Música 2012, Artista de l’Any 2019 dels International Music Awards (ICMA) i Medalla d’Honor del Festival de Granada en reconeixement a la seva llarga vinculació amb el Festival, on va ser artista resident el 2021.
www.javierperianes.com
Facebook: @Javier Perianes
Twitter: @perianespiano
Instagram: @javier.perianes
També et pot interessar...
Palau Piano
Dijous, 27.04.23 – 20 h
Sala de ConcertsIntegral de Sonates per a Piano de Schubert (II)
Paul Lewis, piano
F. Schubert: Sonata per a piano núm. 15, en Do major, D. 840
F. Schubert: Sonata per a piano núm. 13, en La major, D. 664
F. Schubert: Sonata per a piano núm. 16, en La menor, D. 845Preus: de 25 a 35 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Nexo – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Abacus – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –Benefactors Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Mariona Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Mª. del Carmen Pous Guardia – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Joaquim Uriach Torello – Manel Vallet Garriga – Jordi Simó Sanahuja –
Javier Perianes
–Goyescas de Granados
Palau Piano
Dijous, 20 d'abril de 2023 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Javier Perianes, piano
Encreuament de camins
El piano, el geni, l’admiració i l’afecte van ser els eixos de la relació entre el matrimoni Schumann i Brahms. Vincle que ni tan sols va interrompre la mort prematura de Robert. Llaços encreuats al cor del Romanticisme, cristal·litzats en les sèries de Variacions que Clara i Brahms van compondre a partir de la introspectiva i calmada quarta Bunte Blätter, op. 99 de Robert Schumann.
Universos de nostàlgies, mirades i reflexos. Evocacions que assenyalen el camí de Granados al mirall sonor de Goyescas, “mescla d’amargor i gràcia”, evocació de l’univers visual de Goya.
I
Clara Schumann (1819-1896)
Variacions sobre un tema de Schumann op. 20Robert Schumann (1810-1856)
Quasi variazioni: ‘Andantino’ de Clara Wieck, op. 14 (Sonata núm. 3)Johannes Brahms (1833-1897)
Variacions sobre un tema de Schumann, op. 9II
Enric Granados (1867-1916)
GoyescasLos requiebros
Coloquio en la reja
El fandango de candil
Quejas, o la maja y el ruiseñor
El amor y la muerte (balada)
Epílogo: serenata del espectroAquests concert està inclòs dins de l'Any Alicia de Larrocha
Durada aproximada del concert: primera part, 40 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 50 minuts.
#clàssics #nousreferents
Poema
el terra i el cel
dibuixa dues línies horitzontals, paral·leles.
comença per la de sota.deixa-hi, a l’entremig,
prou espai per respirar, per morir-hi.desvesteix l’ull.
arrisca’t a no dir-hi la teva.Eduard Escoffet
El terra i el cel (LaBreu edicions, 2013)Comentari
“L’amor i la llibertat”
Les primeres obres d’aquest programa contenen missatges d’amor enquadrats en els anys finals de la vida de Schumann.
Clara Wieck n’expressa a les seves Variacions sobre un tema de Schumann, que extracta d’una peça escrita pel seu marit el 1841, la número 4 (Fa sostingut menor) de les catorze Bunte Blätter de Robert, una selecció i edició tardana (del 1852) d’algunes molt marcades pel seu amor a Clara.
Aquest opus 20 de Clara és de dos anys després, i el va dedicar al seu marit en l’últim aniversari que va passar en família, ja que Robert –que moriria el 1856– aviat va ser hospitalitzat. En un primer tram de setze compassos s’exposa el tema que és seguit de set variacions.
Després, el programa presenta el tercer número de la Sonata núm. 3 de Robert Schumann, composta el 1836 i revisada el 1853. Es tracta de Quasi variazioni: ‘Andantino’ de Clara Wieck (Fa menor) estrenada per Johannes Brahms el 1862, que sol tenir vida independent i mostra la clau (com també ho veiem en el tema inicial de la Sonata) de l’actualment perdut Andantino de Clara, amb una quinta descendent de notòria malenconia, que manifesta el seu amor per ella en un moment de forta crisi.
Aquests missatges d’amor, els tanca Brahms un any després de l’edició de la Sonata núm. 3 de Schumann, amb les Variacions sobre un tema de Schumann, op. 9, en què utilitza el mateix tema que Clara en les seves Variacions de l’inici del programa. Obra dedicada a Clara Schumann, Brahms construeix una atmosfera –amb esments a l’estil de Schumann– de nostàlgia i gairebé una profunda tristesa, més marcada al final en seqüències d’acords i matisos dinàmics.
També un relat d’amor i llibertat són les Goyescas d’Enric Granados, en el llenguatge i valoració de les quals, Schumann ha tingut sempre una presència marcada.
La relació de Granados amb l’art de Goya va suposar que algunes veus poc assenyades el qualifiquessin a la seva terra de poc català, una cosa que va molestar el compositor, que hi va respondre de forma clara. El cert és que un esperit liberal com el del gran modernista va sintonitzar amb l’esperit crític i la llibertat que manifestava Goya en les imatges i la realitat del seu temps.
Va ser entre el 1909 i el 1910 quan Granados va escriure la Suite per a piano que va anar publicant per números, i també en forma de subscripció. El març del 1911 va interpretar la primera part de Goyescas en aquest escenari del Palau, i el mes següent les va donar a conèixer a París.
Quan va enviar quatre números de la seva sèrie al gran pianista Joaquim Malats (en qui Albéniz pensava mentre componia la seva Iberia), Granados li confia: “En Goyescas he encontrado toda mi personalidad; me enamoré de la psicología de Goya y de su paleta; por lo tanto de su Maja señora; de su Majo aristocrático; de él y de la Duquesa de Alba, de sus pendencias, de sus amores, de sus requiebros. Aquel blanco rosa de las mejillas, contrastando con las blondas y terciopelo negro con alamares [...] aquellos cuerpos de cinturas cimbreantes, manos de nácar y jazmín, posadas sobre azabaches; me han trastornado, Joaquín. En fin, tu verás si mi música suena a color de aquél”.
Jorge de Persia, crític musical
Biografia
Javier Perianes, piano
© Igor Studio
En la seva carrera internacional ja ha actuat a les sales de concerts més prestigioses del món, amb les orquestres més destacades i col·laborant amb els directors Daniel Barenboim, Charles Dutoit, Zubin Mehta, Gustavo Dudamel, Klaus Mäkelä, Gianandrea Noseda, Gustavo Gimeno, Santtu-Matias Rouvali, Vladimir Jurowski i François-Xavier Roth, i també als festivals BBC Proms, Lucerna, Whitsun de Salzburg, La Roque d’Anthéron, Grafenegg, Primavera de Praga, Ravello, Stresa, Sant Sebastià, Santander, Granada, Vail, Blossom i Ravinia.
La seva agenda inclou, la temporada 2022-23, el debut amb la Dallas Symphony i Royal Liverpool Philharmonic Orchestra, i el retorn amb la Budapest Festival Orchestra, Los Angeles Philharmonic, Filharmònica d’Oslo, Konzerthausorchester de Berlín, Orchestre Philharmonique de Luxemburg, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Royal Philharmonic i orquestra titular del Teatro Real (al Carnegie Hall). Així mateix, Perianes serà artista resident de les orquestres simfòniques de Galícia i de Castella i Lleó, i tornarà a Austràlia, on debutarà amb la Melbourne Symphony Orchestra i continuarà amb el seu projecte de cinc anys per interpretar la integral dels Concerts per a piano i orquestra de Beethoven amb la Sydney Symphony Orchestra i la seva directora titular, Simone Young.
Javier Perianes ofereix recitals arreu del món, i també és un intèrpret actiu de música de cambra, tot col·laborant habitualment amb la violista Tabea Zimmermann i el Cuarteto Quiroga. Aquesta temporada té previst de dur el seu programa Encreuament de camins, que inclou obres de Clara i Robert Schumann, Brahms i Goyescas de Granados, en escenaris com ara la Pierre Boulez Saal de Berlín, Beethoven-Haus de Bonn, Wigmore Hall de Londres, Festival de Rheingau, Sydney City Recital Hall, Sala Verdi de Milà, Auditorio Nacional de Música de Madrid (Cicle Scherzo) i també aquí al Palau de la Música Catalana, entre altres sales.
En el decurs de la seva carrera destaquen actuacions amb la Wiener Philharmoniker, Gewandhausorchester de Leipzig, simfòniques de Chicago, Boston, San Francisco, National Symphony Orchestra de Washington, Yomiuri Nippon i Nacional de Dinamarca, així com les filharmòniques d’Oslo, Londres, Nova York, Los Angeles i Filharmònica Txeca, Orchestre de París, Cleveland Orchestra, Orchestre Symphonique de Mont-real i Philharmonia Orchestra, i també amb les orquestres de la ràdio Sueca i Noruega, Mahler Chamber Orchestra, Budapest Festival Orchestra i Rundfunk-Sinfonieorchester de Berlín.
Artista en exclusiva d’Harmonia Mundi, té una discografia que comprèn des de Beethoven, Mendelssohn, Schubert, Grieg, Chopin, Debussy, Ravel i Bartók fins a Blasco de Nebra, Mompou, Falla, Granados i Turina. Els seus àlbums més recents inclouen el Concert en Sol de Ravel amb l’Orchestre de París i Josep Pons, i el Tombeau de Couperin i l’Alborada del Gracioso, un homenatge a Claude Debussy en el centenari de la seva mort amb el seu primer llibre de Preludis i les Estampas, i Les trois Sonates-The late works acompanyat per Jean-Gihen Queyras, que va rebre el Premi Gramophone de música de cambra el 2019. I l’àlbum Cantilena, en companyia de la violista Tabea Zimmermann, que inclou una selecció d’obres espanyoles i llatinoamericanes. El juliol del 2021 va llançar el darrer projecte discogràfic per a Harmonia Mundi, dedicat a les Sonates núm. 2 i núm. 3 de Frédéric Chopin i les tres Masurques, op. 63.
Perianes és Premio Nacional de Música 2012, Artista de l’Any 2019 dels International Music Awards (ICMA) i Medalla d’Honor del Festival de Granada en reconeixement a la seva llarga vinculació amb el Festival, on va ser artista resident el 2021.
www.javierperianes.com
Facebook: @Javier Perianes
Twitter: @perianespiano
Instagram: @javier.perianesTambé et pot interessar...
Palau Piano
Dijous, 27.04.23 – 20 h
Sala de ConcertsIntegral de Sonates per a Piano de Schubert (II)
Paul Lewis, piano
F. Schubert: Sonata per a piano núm. 15, en Do major, D. 840
F. Schubert: Sonata per a piano núm. 13, en La major, D. 664
F. Schubert: Sonata per a piano núm. 16, en La menor, D. 845Preus: de 25 a 35 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Nexo – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Abacus – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –Benefactors Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Mariona Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Mª. del Carmen Pous Guardia – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Joaquim Uriach Torello – Manel Vallet Garriga – Jordi Simó Sanahuja –