“En totes les obres hi ha un moment, acostuma a ser cap al seu final, en el qual tot canvia. És un espai de transició que em recorda el canvi de llum que es produeix a l’albada, moment en què es genera una energia molt especial”. Amb aquestes paraules el pianista Francesco Tristano presenta el leitmotiv que vertebra On early music, el nou disc que presenta aquest vespre al Palau de la Música Catalana. Un disc dedicat a la música antiga que Tristano va començar a gravar el 2019 i que es va guanyar la preposició durant aquest procés: “Volia titular el disc Early music. Però de seguida vaig entendre que havia de comentar aquest repertori antic amb una mirada actual. Aquesta és una necessitat que tinc des de fa temps, ja que m’interessa sobretot l’època en la qual vivim”.

A On early music, Tristano proposa tres vies d’aproximació als autors renaixentistes Peter Philips, John Bull, Orlando Gibbons, Cristóbal de Morales i Girolamo Frescobaldi, la música dels quals rarament podem escoltar a través de les tecles d’un piano. La primera és la interpretació de les seves obres tal com ens han arribat escrites. “Fer-ho amb un piano, un instrument per al qual no van ser concebudes, ja suposa revisitar-les”. La segona és el remix, “utilitzar la partitura com a punt de partida per portar-la a un altre lloc, un procés que té una lògica de continuació en la qual el material musical es transforma en el temps”. La darrera via és la reinvenció del repertori antic a partir del llenguatge propi, “com a la «Ciacona seconda», en la qual utilitzo un baix de Frescobaldi”.

El resultat d’aquest treball ens introdueix en un univers on passat i present es confonen i superposen amb un gust exquisit i una amplitud de recursos enlluernadora. Tristano traça de manera clara els elements de les músiques originals –els contorns melòdics, l’ornamentació, els colors harmònics, el contrapunt–, els porta a un terreny contemporani en les adaptacions de peces com Circumdederunt de Morales, la Gallarda en Re de Bull o Quattro correnti de Frescobaldi, i se’ls fa seus en les composicions pròpies “Toccata”, “Serpentina”, “Ritornello” o “Aria for RS”. I amb tot això dona sentit a les paraules que Alban Berg va adreçar a George Gershwin i que Tristano ha convertit en la seva màxima: “Mr. Gershwin, la música és música”.

Miquel Gené, musicòleg i crític musical

La primera llum és un moment poderós. L’hora daurada és venerada amb raó, font d’inspiració per a innombrables artistes de tots els temps. També ho és per a Francesco Tristano. “L’hora màgica és molt curta, però l’energia que s’hi desferma és única”, expressa el pianista i compositor luxemburguès de música clàssica i contemporània. “Hi ha quelcom especial en la llum i els colors que dona un tomb en la manera de veure i sentir”.

Per tal de fer suportables les restriccions dels darrers divuit mesos, Tristano va començar a córrer ben d’hora al matí, a trenc d’alba. Córrer era una fugida, una manera d’“endurar els dies i els mesos”. Però també li van servir d’estímul i foren la guspira d’una idea. “Vaig pensar en com aquest moment únic d’energia sovint té un paral·lelisme amb la música antiga, amb un principal canvi harmònic o transformació cap al final, seguit de la calma”, diu. “Volia explorar aquesta sensació”. Així és com va començar a prendre forma el concepte central que dona forma a On early music.

***

La música antiga ha estat una veritable passió per a Tristano; ell l’anomena “el seu primer amor”. “Vaig créixer escoltant molta música antiga, i això desencadena molts sentiments profunds”, declara. “Així que sempre ha romàs amb mi”. Jugar-hi ha estat una constant al llarg de la seva carrera; el 2007 va ser testimoni del llançament de Frescobaldi dialogues, mentre que l’adquisició d’un exemplar del llibre virginal de Fitzwilliam el 2018 el va fer descobrir i experimentar amb noves obres del repertori.

Va ser mentre els explorava i emetia en directe la sèrie Bach To Basics des del seu estudi de Barcelona al llarg del 2020 quan va sorgir l’epifania. “En un moment molt concret cap al final d’una peça determinada, sembla com si la partitura s’embolica en una seqüència harmònica que determina el final d’un desenvolupament complex i les transicions cap a un final relaxant", indica. “És alhora el final i un nou començament, com el cicle de la vida”.

Tristano havia enregistrat alguns dels seus repertoris de música antiga favorits a Tòquio, al final del 2019 i, impulsat per aquesta nova idea, es va posar mans a l’obra amb l’edició i postproducció treballant a distància amb l’enginyer de so d’experiència contrastada François Baurin. Però ràpidament es va adonar que el projecte no podia consistir simplement en música antiga; havia de ser quelcom més. Així que es va dedicar a compondre les seves pròpies peces per a piano d’inspiració barroca i va retreballar algunes de les peces que ja havia gravat.

“Volia que el disc afirmés la meva relació amb el repertori i que hi fos fidel”, diu. “Però també volia aportar quelcom d’innovador, quelcom d’original”. Cinc de les composicions del propi Tristano van integrar el tall final, incloent-hi el primer senzill Aria for RS, una peça meditativa, serena, plena de gràcia i bellesa.

De fet, la música que va escriure per a On early music esclata amb vitalitat i guspira. “Tristano: on Bull Galliard in D” és un faux-baroque, alegria rítmica, brillant i animat; “Toccata” és igualment estimulant, un remolí vertiginós com una dansa, ple de complicats arpegis i amb un ritme insaciable. “La música antiga és intensament rítmica i m’encanta el groove innat que té”, diu. “Volia reflectir-ho”.

S’hi intercalen obres d’alguns dels més grans compositors i organistes anglesos de música antiga (Orlando Gibbons, John Bull i Peter Philips) i una de les grans inspiracions de Tristano, el compositor italià Girolamo Frescobaldi. “Volia obres de compositors anglesos, alguns dels quals he tocat durant molt de temps, i que adoro, però també volia continuar explorant el repertori de Frescobaldi”, expressa. “Va canviar per complet la manera com els compositors escrivien per al teclat”.

Tanmateix, On early music no és només un merescut homenatge a aquest repertori; les obres reben un gir fresc i contemporani gràcies al talent de Tristano en la producció, el seu domini en l’estudi i el seu bon ull per als detalls. Tots els treballs que s’hi inclouen són tonalment i melòdicament complementaris, i si bé alguns han estat fidelment reproduïts, d’altres han estat àmpliament reelaborats i reinterpretats.

“N’hi ha que no estan escrits per a piano, perquè en aquella època no hi havia piano”, explica. “Així que has de ser creatiu”. A l’estudi, hi va afegir capes i lleugeríssims tocs d’electrònica: una mica de reverberació, pinzellades de compressió. Per damunt de tot, volia que el disc tingués un so distintiu. “Soc pianista, però també componc i produeixo”, afirma. “Així doncs, On early music és realment una síntesi de tot allò que faig i posa de manifest el meu gran amor per aquest repertori”.

Bellesa, rejoveniment, amor, energia. Aquestes idees prenen molta més força després dels darrers anys. En centrar-se en la música antiga que transmetia aquests elements, Tristano volia tornar a “les coses simples i els valors bàsics” que ens omplen d’alegria i plaer. Tocar aquest repertori li aportava benestar i una profunda sensació d’harmonia, com aquell córrer matinal amb l’escalfor dels primers raigs del sol. Era una sensació que se sentia obligat a compartir.

“La música antiga té una força reparadora, com el trenc d’alba, i aquestes obres em confereixen aquesta sensació d’ànim”, diu. “Contenen quelcom realment primitiu, però rejovenidor alhora”. Per a Tristano, aquest repertori continua sent tan alegre i inspirador com quan es va compondre fa més de cinc-cents anys; On early music demostra que també és totalment mereixedor d’un públic contemporani.