• Juan Diego Flórez
    & Sinfonía por el Perú
    —Àries d'òpera i romances de sarsuela

    Palau Grans Veus

    Dissabte, 21 de setembre de 2024 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Juan Diego Flóreztenor
    Orquesta Juvenil Sinfonía por el Perú
    Ana María Patiño-Osorio, directora


    I

    Vincenzo Bellini (1801-1835)
    Norma
    Sinfonia

     

    I Capuleti e i Montecchi
    “O di Capellio… È serbata a questo acciaro… L’amo tanto e m’è sì cara”      

     

    Gaetano Donizetti (1797-1848)
    Roberto Devereux        
    “Ed ancor la tremenda porta.... Come uno spirito angelico... Bagnato il sen di lagrime”      

                   

    Gaetano Donizetti / Matteo Salvi (1816-1887)
    Il Duca d’Alba
    “Inosservato penetrava... Angelo casto e bel”

                   

    Giuseppe Verdi (1813-1901)
    La forza del destino
    Sinfonia

     

    Jerusalem
    “L'émir auprès de lui m’appelle... Je veux encore entendre”  

     

    II

    Charles Gounod (1818-1893)
    Roméo et Juliette
    Entr’acte de l'acte II.


    "L’amour!... Ah, lève-toi, soleil"

     

    Jacques Offenbach (1819-1880)
    Orphée aux enfers
    Can-can

     

    La belle Hélène
    "Au mont Ida"

     

    Ruperto Chapí (1851-1909)
    La revoltosa
    Preludio

     

    José Serrano (1873-1941)
    La alegría del batallón
    "Al mismito rey del moro"

     

    Pablo Luna (1879-1942)
    La pícara molinera
    "Mi locura… Paxarín tú que vuelas"

     

    Reveriano Soutullo (1880-1931) / Juan Vert (1890-1931)
    El último romántico
    "Bella enamorada"

     

    Gerónimo Gimenez (1854-1923)
    La boda de Luis Alonso
    Intermedio

     

    Agustín Lara (1897-1970)
    Granada

    Durada del concert:
    Primera part, 45 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 45 minuts

    La durada del concert és aproximada.

    #òpera #gransfigures

  • Rolex 2024-25 desk
  • Poema

    Lied

    Sedejaré la mar, damunt l’escletxa oberta
    per la llum resplendent
    que encega el vent amb la claror dels dies.
    Traço el teu verb en fràgils carritxeres
    i em perdo, desvalgut,
    en els bronzes que escup la terra en flor.

    S’esmunyen salvatgines que no veig.
    Et tinc a prop, tan certa,
    i el lloc de la distància és un prodigi d’aus
    que aletegen en l’ombra del meu vespre.
    Pupil·la i cor, pel temps que així entreveies
    i que ara és u: rodó, curull d’imatges,
    precís en un mirar que et multiplica en veu.

    Arriba a mi. I en fer-hi cap
    que un cant secret t’eixordi:
    més pur, més alt, més teu.

    Sigues l’astor que vola i que se’n va:
    rapinya’m el dolor, perquè et recordi.

     

    Lluís Calvo
    Del llibre Opus spicatum.
    Lleida: Pagès Editors, 2000.

  • 20240507 Palau 100 T2425 DESKTOP
  • Comentari

    Música i solidaritat

    Juan Diego Flórez torna al Palau de la Música Catalana, un escenari que l’ha vist néixer, créixer i consolidar-se com tota una estrella internacional de l’òpera. En aquesta ocasió el gran tenor peruà inaugura el cicle Grans Veus amb un acompanyament molt especial, fruit de l’esperit solidari del cantant sud-americà: actuarà acompanyat de l’Orquesta Juvenil Sinfonía por el Perú, l’organització creada per ell mateix fa tretze anys per ajudar nens i adolescents del seu país, que poden trobar en la música un camp per al desenvolupament personal i artístic.

    La Fundació del cantant va molt més enllà de l’àmbit de la cultura, ja que s’ha plantejat que, mitjançant l’ensenyament col·lectiu de la música, es puguin dur a terme autèntics processos de transformació social. I ja són més de sis mil els nens que s’han vist beneficiats amb aquesta lloable iniciativa generada segons els criteris d’El Sistema que va crear a Veneçuela José Antonio Abreu fa cinquanta anys. Actualment Sinfonía por el Perú compta amb un cor i amb l’orquestra que enguany debuta al Palau com a part d’una gira que també la portarà, sempre al costat de Juan Diego Flórez, a Madrid, Viena, Ginebra i París.

    Sota la batuta de la colombiana Ana María Patiño-Osorio, l’Orquesta Juvenil Sinfonía por el Perú mostrarà la seva flexibilitat passejant-se pel bel canto romàntic, pel repertori francès i per la sarsuela. Malgrat que Flórez va assolir categoria d’estrella, sobretot per l’obra rossiniana, aquesta nit interpretarà àries dels altres dos grans representants belcantistes, Bellini i Donizetti; del primer cantarà l’ària i cabaletta de Tebaldo “È serbata a questo acciaro... L’amo tanto e m’è si cara”, d’I Capuleti e i Montecchi, per saltar després al protagonista de Roberto Devereux de Donizetti amb “Come uno spirito angelico... Bagnato il sen di lagrime”. En ambdós casos Flórez lluirà les característiques que l’han fet famós: un fraseig prodigiós gràcies al seu control del fiato, cant legato i domini dels aguts. A tots dos autors s’afegeix Matteo Salvi, col·laborador i alumne de Donizetti que va aportar l’ària “Angelo casto e bel” a l’òpera inconclusa Il Duca d’Alba del seu mestre, que després la faria servir a La favorite (“Ange si pur”).

    L’únic exemple de reciclatge musical a l’obra de Verdi el representa la grand-opéra Jérusalem, en què el compositor fa servir part dels seus I lombardi; avui se n’escoltarà l’ària del protagonista, “Je veux encore entendre”, antesala de dos exemples més del repertori francès aquesta nit, l’ària de Roméo “Ah! Lève-toi, soleil!”, de Roméo et Juliette de Gounod, i “Au mont Ida”, de l’opereta La belle Hélène d’Offenbach.

    El concert acabarà amb Granada, una cèlebre cançó popular d’Agustín Lara que arribarà després de tres romances: “Al mismito rey del moro”, de La alegría del batallón, un “cuento militar en un acto” de José Serrano (1909); “Paxarín, tú que vuelas”, de La pícara molinera, sarsuela que Pablo Luna estrenà el 1928 al Teatro Circo de Saragossa, i la sentimental “Bella enamorada”, d’El último romántico de Soutullo i Vert, sarsuela estrenada al Teatro Apolo de Madrid el mateix any que l’anterior.

    Pablo Meléndez-Haddad, periodista i crític musical

  • Biografies

    Juan Diego Flórez, tenor

    Juan Diego Flórez

    © Gregor Hohenberg

    Nascut a Lima (1973), va iniciar la seva carrera musical de ben jove cantant i tocant música peruana, pop i rock. Als disset anys va entrar al Conservatorio Nacional de Música de Lima i tres anys després va guanyar una beca per estudiar cant al Curtis Institute of Music de Filadèlfia. El 1996 va debutar professionalment al Rossini Opera Festival de Pesaro, en substituir el cantant en el rol de tenor principal (Corradino) de Matilde di Shabran de Rossini. Un debut que va ser un gran èxit i que marcava l’inici d’una carrera estel·lar. Aquell mateix any, amb només vint-i-tres anys, va debutar a La Scala de Milà, dirigit per Riccardo Muti en la inauguració de la temporada 1996-97. Des d’aleshores ha actuat constantment als teatres i les sales més importants del món al costat de directors de fama internacional.

    Als inicis de la seva carrera, Juan Diego Flórez va assolir un renom especial per les interpretacions en el repertori belcantista, especialment les òperes de Rossini, Donizetti i Bellini. Els darrers anys les seves interpretacions d’herois romàntics francesos li han valgut igualment un gran reconeixement del públic i la crítica. Els seus debuts més recents inclouen Roméo (Roméo et Juliette) a l’Staatsoper de Viena, Gennaro (Lucrezia Borgia) al Festival de Salzburg i a la Bayerische Staatsoper de Múnic, Hoffmann (Les contes d’Hoffmann) a l’Opéra de Montecarlo, Ricciardo (Ricciardo e Zoraide) al Rossini Opera Festival, Alfredo (La traviata) a la Metropolitan Opera de Nova York, Des Grieux (Manon) a la Staatsoper de Viena, Werther (Werther) a la Royal Opera House, Rodolfo (La bohème) a l’Oper de Zúric el 2020 i Faust (Faust) a la Staatsoper de Viena.

    El cantant té un ampli catàleg de cedés en solitari, així com també òperes senceres en CD i DVD. Ha estat reconegut com un dels millor tenors de la història per la BBC i ha rebut nombrosos premis i guardons, incloent-hi la distinció més alta atorgada pel Perú, la Gran Creu de l’Orde del Sol. El 2022 va ser nomenat director artístic del Rossini Opera Festival.

    El 2011 Juan Diego Flórez va fundar Sinfonía por el Perú, un projecte d’inclusió social que té com a finalitat afavorir el desenvolupament personal i artístic de nens i joves en situació de vulnerabilitat mitjançant la creació d’orquestres i cors per tota la geografia del país. Com a reconeixement per la seva tasca va ser nomenat Ambaixador de Bona Voluntat de la UNESCO i premiat pel World Economic Forum amb el Crystal Award.

  • Orquesta Juvenil Sinfonía por el Perú

    Sinfonía por el Perú

    Està formada per més de 150 joves procedents dels nuclis d’ensenyament musical de Sinfonía por el Perú i té un repertori que abasta des de la música peruana i llatinoamericana fins a obres internacionals d’alt nivell artístic.

    En l’àmbit nacional, l’orquestra ha participat en esdeveniments i temporades d’òpera importants. Ha acompanyat Juan Diego Flórez en innombrables presentacions, com el concert ofert el 2017 a l’Estadio Nacional en benefici dels damnificats del Niño Costero, els concerts de celebració pels primers set anys d’existència de Sinfonía por el Perú el 2018 i el concert Serenata al Perú a la plaça Mayor de Lima el 2019, entre d’altres. El seu primer disc nadalenc va esdevenir triple disc d’or en superar el 2018 el llindar de les dotze mil còpies venudes.

    En el vessant de la seva projecció internacional, l’Orquesta Juvenil ha fet gires per Llatinoamèrica i Europa: el 2017 va viatjar a Colòmbia per formar part de l’Orquesta Juvenil de América Latina, va ser a Espanya i va tocar per primera vegada al Teatro Real de Madrid amb Juan Diego Flórez i el 2019 va participar al prestigiós Festival de Lucerna a Suïssa. A més, es va traslladar a Salzburg per rebre classes magistrals dels músics de la Wiener Philharmoniker. El 2022 va fer una gira amb gran èxit per Àustria i Suïssa, novament junt amb el tenor Juan Diego Flórez, i es va presentar a tres dels festivals de música simfònica més importants d’arreu: Salzburg, Gstaad i Lucerna.

    Amb la col·laboració de:

    • Sinfonia por el Peru
  • Ana María Patiño-Osorio, directora

    Ana María Patiño-Osorio

    © Óscar Bernal

    Va començar la seva formació musical com a saxofonista abans de passar a la direcció d’orquestra. Va completar la llicenciatura en direcció d’orquestra a la Universitat EAFIT de Medellín abans de ser acceptada al prestigiós Màster de Direcció d’Orquestra de la Zürcher Hochschule der Künste amb Johannes Schlaefli, on es va graduar amb distinció acadèmica el 2021. Durant aquest temps va assistir a diverses classes magistrals, amb Herbert Bloomsted, Matthias Pintscher, Thomas Adès i Olaris Elt, i va ser convidada per Bernard Haitink al Festival de Música de Lucerna a Suïssa. Des del 2015 també col·labora amb l’orquesta Iberacademy de Medellín, on ha estat ajudant-ne el cofundador i director, Roberto González-Monjas, en multitud de projectes, incloent-hi fent la funció de directora convidada.

    Va ser finalista del Concurs Internacional de Direcció Solti amb la Simfònica de la Ràdio de Frankfurt l’any 2020, també ha rebut el Premi Nacional 2021 a millor director de l’Orquesta Filarmónica de Bogotà i ha guanyat la beca de direcció del Dirigentenforum des Deutschen Musikrates el 2019.

    És la guanyadora del segon premi, el premi del públic i el premi del jurat jove del Concurs Malko per a Joves Directors de Copenhaguen 2024. Entre els anys 2022 i 2024 ha estat directora adjunta de l’Orchestre de la Suisse Romande (OSR), essent la primera persona nomenada en aquest càrrec, fet que li ha permès treballar estretament amb Jonathan Nott. Des del seu nomenament ha recollit elogis per la qualitat artística, saviesa, delicadesa i un profund respecte per la música. El gener del 2023 va dirigir inesperadament i amb gran èxit l’OSR amb el violinista Daniel Lozakovich i el pianista Mikhaïl Pletnev com a solistes, actuació que «Le Temps» va descriure així: “tota l’actuació d’Ana María Patiño-Osorio va impressionar per la seva força i tranquil·litat”.

    Els seus compromisos més destacats durant la temporada 2023-24 van incloure la direcció de l’orquestra Iberacademy a la Mozartwoche de Salzburg, Orchestre de Chambre de Lausana, Orquesta Sinfónica Nacional de Colòmbia, Filarmónica de Bogotà, Orquesta Sinfónica Nacional de l’Uruguai (SODRE), Orquesta Filarmónica de Medellín i Orquesta Sinfonía por el Perú, amb la qual fa una gira per Europa aquest setembre. Juntament amb l’aclamat tenor Juan Diego Flórez, la gira inclou concerts a l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Viena, Victoria Hall de Ginebra i Philharmonie de París, així com al Palau de la Música Catalana.

    Altres compromisos de la temporada 2024-25 inclouen el retorn amb l’Orchestre de la Suisse Romande i debuts amb l’Orchestre National de Bordeus, Camerata de Ginebra, Royal Northern Sinfonia, Orquestra Simfònica George Enescu de Bucarest, Orquestra Simfònica de l’RTV Croata i Filharmònica de Sofia.

  • Revista Musical Catalana
  • Formació

    Orquesta Juvenil Sinfonía por el Perú

    Violins I
    Alejandra Valentina Pino Villafranca
    Sara Rocío Palomino Quispe
    Daniela Alegría Vasquez Alvarado
    Karla Alexandra Chiroque Palacios
    Maria Eunice Vásquez Valles
    Andrea Grecia Pisco Condori
    Bryan Tyrone Garcia Mendizabal
    Josué Alonso Ccancce Tomayquispe
    Jose Carlos Marin Vargas
    Isaac Jesé Valerio Castillo
    Marcelo Ricardo Campos Talledo
    Santiago Alonso Dominguez Lucero
    Jose Luis Aponte Encalada

    Violins II
    Daniela Cristina Sumary Guardia
    Anny Liliana Montes Hurtado
    Ximena Alexandra Dextre Llerena
    Carol Ernestine Bartra Onofre
    Maria Fernanda Rivas Plata Vivas
    Valentina Vildosola Aranda
    Johanna Paz Salvatierra Velarde
    Grisell Cristina Requejo Jimenez
    Krizzia Isabel Yacila Santa Cruz
    Leonardo David Gamarra Ruiz
    Piero Alessandro Company Dávila
    Ricardo Joaquín Montalvo Navarro

    Violes
    Gabriel Fonseca Vera
    Martin Emilio Egúsquiza Figueroa
    Santiago Gabriel Leiva Celis
    Fernando Jeremy Ayala Silvera
    Antonella Suarez Bianco
    Priscilla Ibeth Perez Vasquez
    Gianella Fernanda Campos Talledo
    Daira Ayelén Yparraguirre Marin
    Lunna Carrillo Balmaceda
    Dafna Jo-Anne Ordinola Cortez

    Violoncels
    Krist Angelli Hurtado Durand
    Niemka Silvana Valdiviezo Silva
    Maicol Ricardo Huaringa Cristobal
    Camila Saldaña Guillen
    Samanta Judith Mori Vega
    Tamara Solano Castañeda
    Francesco Gabriell Campos Talledo
    Daniela Ariana Rodriguez Rivas

    Contrabaixos
    Nicole Romi Revoredo Cristobal
    Marycielo Cardenas Quispe
    Jhoel Edwar Mamani Puma
    Jackeline Arevalo Salvador
    Keely Valeska Cornejo Reyes
    Sergio Claudio Chumbes Barrientos

    Flautes
    Camilo Valentino Vela Arrieta
    Diana Clarissa Espinoza Conislla
    Shani Shiloh Degregori Perez

    Oboès
    Josue Abraham Pereyra Calvo
    Rosana Camila Rengifo Rivas

    Clarinets
    Alejandro Andre Abanto Rivero
    José André García Cabello      

    Fagots
    Cristhian Eduardo Torres Manjarres   
    Karla Julissa Reyes Gomez

    Trompes
    Adriano Hugo Manrique Atencio
    Josue Alberto Palacios Ramos
    Jesus Alberto Bayona Jara
    Jorge Arturo Chamorro Gamero

    Trompetes
    Fernando Jose Cruz Pachacute            
    Victor David Aburto Balladares
    Fernando Jose Cruz Otoya

    Trombons
    Juan Aldair Borda Tineo
    Gianmarko Sebastian Razuri Perez
    Jesus Gabriel Quispe Rivas

    Tuba
    Ernesto Jesus Giron Zarate

    Arpa
    Mahatma Pedro Giraldo Ramirez Aguirre

    Percussió
    Alexis Andres Tolentino Noa
    Fernando Josue Montes Zapata
    Gabriel Fernando Pino Villafranca
    Salvador Emmanuel Hurtado Durand
    Ian Jhair Montes Mori               

                   

  • Textos

    Vincenzo Bellini

    I Capuletti e i Montecchi

    Ària de Tebaldo: "O di Capellio generosi amici... È serbato a questo acciaro... L'amo tanto, e m'è sì cara"

    Llibret de Felice Romani (1788-1865)

    O di Capellio, generosi amici,
    congiunti, difensori,
    è grave ed altala cagion che ne aduna
    oggi a consesso.
    Prende Ezzelino istesso
    all'ire nostre parte,
    e de' Montecchi sostenitor
    si svela.
    Oste possente ad assalirne invia...
    Duce ne viene de' Ghibellini
    il più aborrito e reo,
    il più fiero

    Romeo.
    Rinvenirlo io saprò: ne feci il voto.

    De Capulet, generosos amics,
    parents, defensors,
    és greu i gran
    la raó que ens crida
    avui al consell.
    El mateix Ezzelino
    és fruit de la nostra ira,
    i donant suport als Montescos
    es desvela.
    Hosts poderoses
    a assaltar-nos envia...
    El cap ve ara dels Gibel·lins,
    el més detestable i delinqüent,
    el més ferotge.

    Romeu.
    Rebre’l sabré: he fet el vot.

    È serbato a questo acciaro
    del tuo sangue la vendetta:
    l'ho giurato per Giulietta:
    tutta Italia, il Ciel lo sa.
    Tu d'un nodo a me sì caro
    solo affretta il dolce istante;
    ed il voto dell'amante
    il consorte adempirà.

    L'amo tanto, e m'è sì cara,
    più del sol che mi rischiara;
    è riposta, è viva in lei
    ogni gioia del mio cor.
    Ma se avesse il mio contento
    a costarle un sol lamento,
    ah! piuttosto io sceglierei
    mille giorni di dolor.

    Està reservat aquest acer
    per venjar la teva sang:
    ho he jurat per Julieta,
    tot Itàlia, i el Cel ho saben.
    Tu d’un nus ben estimat
    només espera el dolç instant:
    i el jurament de l’amant
    el consort acomplirà.

    L’estimo tant, m’és tan estimada
    més que el sol que m’il·lumina;
    reposa i viu en ella
    tota l’alegria del meu cor.
    Però si la meva alegria
    li hagués de costar un sol lament,
    ah!, abans jo triaria
    mil dies de dolor.


    Gaetano Donizetti / Matteo Salvi

    Il Duca d'Alba
    "Inosservato, penetrava... Angelo casto e bel"

    Llibret de Eugène Scribe (1791-1861) i Charles Duveyrier (1803-1866)

    Inosservato, penetrava in questo sacro recesso,
    asil solitario consacrato alle lagrime!
    Qui move ogni sera a pregar pel padre suo!

    L'attenderò, la rivedrò!

    Angelo casto e bel,
    non turbi un solo vel
    di affanno e di terror, ah! no,
    di questa cara il cor;
    pietoso al mio pregar
    deh! possa Iddio serbar,
    a lei le gioie, a me i dolor!

    Sense ser vist, penetrava en aquest sagrat recinte,
    asil solitari consagrat a les llàgrimes!
    Aquí cada vespre ve a pregar pel seu pare!

    L’esperaré, la tornaré a veure!

    Àngel cast i bell,
    que no pertorbi ni un sol vel
    de pena o terror, ah!, no,
    el cor d’aquesta estimada;
    compassiu al meu prec,
    oh!, pugui Déu preservar
    a ella les alegries, a mi els dolors!

    Ma se proscritto e reo
    mi manca il tuo sospiro
    la mia memoria, Amelia,
    almen non maledir.
    La voce mia morendo ancor
    non può che dir...

    Angelo casto e bel...

    Però si, proscrit i culpable,
    em manca el teu sospir,
    la meva memòria, Amèlia,
    si més no, no la maleeixis.
    La meva veu, morint, encara
    només pot dir...

    Àngel cast i bell...


    Gaetano Donizetti

    Roberto Devereux
    Ària de Roberto: "Ed ancor la tremenda porta... Come uno spirito angelico... Bagnato il sen di lagrime"

    Llibret de Salvadore Cammarano (1801-1852)

    Ed ancor la tremenda porta
    non si dischiude?... Un rio presagio
    Tutte m'ingombra di terror le vene!
    Pur fido è il messo, e quella gemma è pegno
    Securo a me di scampo.
    Uso a mirarla in campo
    Io non temo la morte; io viver solo
    Tanto desio, che la virtù di Sara
    A discolpar mi basti...
    O tu, che m'involasti
    Quell'adorata donna, i giorni miei
    Serbo al tuo brando, tu svenar mi dei.

    I encara la terrible porta no s’obre?
    Un mal averany m’omple de por!
    Però el missatger és fidel,
    i aquell anell és mostra
    de salvació segura.
    Acostumat a tenir-lo al camp de batalla,
    no temo la mort.
    Només desitjo viure per netejar
    la virtut de Sara...
    Oh, tu que em robares aquella adorada dona!,
    reservo els meus dies a la teva espasa;
    mata’m si vols.

    A te dirò negli ultimi singhiozzi,
    in braccio a morte:
    Come uno spirto angelico
    Pura è la tua consorte...
    Lo giuro, e il giuramento
    Col sangue mio suggello...
    Credi all'estremo accento
    Che il labbro mio parlò
    Chi scende nell'avello
    Sai che mentir non può.

    Et diré, amb el meu darrer alè,
    en braços de la mort:
    Com un esperit angelical,
    així de pura és la teva muller...
    Ho juro i el jurament
    segello amb la meva sang...
    Creu els meus darrers mots
    que diran dels meus llavis.
    Saps que qui davalla al sepulcre
    no pot mentir.

    Bagnato il sen di lagrime,
    Tinto del sangue mio,
    Io corro, io volo a chiedere
    Per te soccorso a Dio!...
    Impietositi gli angeli
    Eco al mio duol faranno...
    Si piangerà d'affanno
    La prima volta in ciel!

    Amarat el pit de llàgrimes,
    tenyit amb la meva sang,
    corro, volo a demanar a Déu
    auxili per a tu!
    Àngels compadits
    seran l’eco del meu dolor!...
    Es plorarà de tristor
    per primer cop al Cel!


    Giuseppe Verdi

    Jérusalem
    "L'Émir auprès de lui m'appelle.... Je veux encore entendre"

    Llibret d'Alphonse Royer (1803-1875) i Gustave Vaëz (1812-1862)

    L'Émir auprès de lui m'appelle.
    Que dois-je craindre encore?
    De la France banni,
    captif au sein d'une ville infidèle,
    je ne puorrai combattre dans mon zèle
    pour les ingrats qui m'ont injustement puni!
    Hélène est près de moi!... dans leur camp!

    Chère Hélène!
    dont un destin cruel m'a séparé!
    Ne pas te voir,
    quand le ciel te ramène!

    L’emir al seu costat em crida.
    Què he de témer encara?
    Exiliat de França,
    captiu dins d’una ciutat infidel,
    no podré combatre amb el meu zel
    per aquells ingrats que m’han castigat injustament!
    Helena és a prop meu!..., al seu camp!

    Estimada Helena!
    De qui un cruel destí m’ha separat!
    No veure’t,
    quan el cel et retorna!

    Je briserai ma chaîne
    et je te reverrai.

    Je veux encore tendre
    ta voix, ta voix si tendre.
    Pour fuir faut attendre
    les ombres du soi.
    Ange vers qui s'envole
    mon rêve d'espoir,

    ah! bel ange, mon idole, je veux encore te voir.

    Trencaré la meva cadena
    i et tornaré a veure.

    Vull escoltar de nou
    la teva veu, la teva veu tan tendra.
    Per fugir, hem d’esperar
    les ombres del capvespre.
    Àngel cap a qui vola
    el meu somni d’esperança,

    ah!, bell àngel, la meva ídola, vull veure’t una altra vegada.


    Charles Gounod

    Roméo et Juliette
    "L'amour... Ah ! lève-toi, soleil!" 

    Llibret de Jules Barbier (1825-1901) i Michael Carré (1821-1872)

    L’amour ! ... l’amour !
    oui, son ardeur a troublé
    tout mon être!

    Mais quelle soudaine clarté
    resplendit à cette fenêtre?
    C’est là que dans la nuit rayonne sa beauté!

    Ah ! lève-toi, soleil! fais pâlir les étoiles,
    qui, dans l’azur sans voiles,
    brillent au firmament.
    Ah! lève-toi! parais!
    astre pur et charmant!
    Elle rêve! ... elle dénoue
    une boucle de cheveux
    qui vient caresser sa joue! ...
    Amour! amour ! Porte-lui mes vœux!
    Elle parle ! Qu’elle est belle!
    Ah! je n’ai rien entendu!
    Mais ses yeux parlent pour elle,
    Et mon cœur a répondu!

    Viens! parais!

    L’amor!
    Sí, el seu ardor ha pertorbat
    tot el meu ésser!

    Però quina sobtada llum
    resplendeix en aquesta finestra!
    Està allí la que irradia la seva bellesa en la nit!

    Ah! Alça’t, sol, fes empal·lidir les estrelles,
    que, en el blau sense núvols,
    brillen al firmament!
    Ah! Alça’t! Apareix! Apareix!
    Astre pur i encisador!
    Ella està somiant! Deixa anar
    un rínxol de cabells
    que acarona la seva galta!
    Amor! Amor! Porta-li les meves promeses!
    Ella parla! Que bella que és!
    Ah! No he entès res!
    Però els seus ulls parlen per ella,
    i el meu cor ha respost!
    Ah! Alça’t, sol!, etc.

    Vine! Apareix !


    Jacques Offenbach

    La Belle Hélène
    "Au mont Ida, tois déesses"

    Henri Meilhac (1831 - 1897) y Ludovic Halèvy (1834 - 1908)

    Au mont Ida, trois déesses
    se querellaient dans un bois.
    "Quelle est, disaient ces princesses,
    la plus belle de nous trois?"

    Évohé, que ces déesses,
    pour enjôler les garçons,
    évohé, que ces déesses
    ont de drôles de façons !

    Dans ce bois passe un jeune homme,
    un jeune homme frais et beau.
    (parlé) (C'est moi!)
    Sa main tenait une pomme...
    vous voyez bien le tableau.

    Al mont Ida, tres deesses
    es barallaven dins un bosc.
    “Quina és”, deien les princeses,
    “la més bella de totes tres?”

    Ai, que aquestes deesses,
    per engalipar els minyons,
    ai, que aquestes deesses,
    prenen alegres formes.

    Pel bosc passava un vailet,
    un jovenet, fresc i bell
    (Era jo!)
    A la mà duia una poma,
    us podeu imaginar prou l’escena.

    Ah! "Holà! hé! le beau jeune homme,
    beau jeune homme, arrêtez-vous,
    et veuillez donner la pomme
    à la plus belle de nous."

    Évohé, que ces déesses, etc.

    L'une dit: "J'ai ma réserve,
    ma pudeur, ma chasteté,
    donne le prix à Minerve, Minerve l'a mérité!..."

    Évohé, que ces déesses
    ont de drôles de façons.

    “Ei, hola, bon minyó,
    bell jovenet, atura’t,
    i vulgues lliurar la poma
    a la més formosa entre nosaltres.”

    Ai, que aquestes deesses, etc.

    Una va dir: “Jo soc discreta,
    amb pudor i casta,
    lliura el premi a Minerva,
    Minerva s’ho mereix.”

    Ai, que aquestes deesses,
    prenen alegres formes.

    L'autre dit: "J'ai ma naissance,
    mon orgueil et mon Paon.
    Je dois l'emporter, je pense
    donne la pomme à Junon."

    Évohé, que ces déesses
    ont de drôles de façons
    pour enjôler les garçons.

    La troisième, ah! la troisième...
    La troisième ne dit rien.
    Elle eut le prix tout de même...
    Calchas, vous m'entedez bien!

    Évohé, que ces déesses, etc.

    Una altre digué: “Jo tinc nissaga,
    amb orgull i vanitat.
    Me l’he d’endur, crec jo,
    lliura la poma a Juno.”

    Ai, que aquestes deesses,
    prenen alegres formes
    per engalipar els minyons.

    La tercera, ah, la tercera!
    La tercera no va dir res.
    I va ser la que es va endur el premi del tot...
    Calchas, vós ja m’enteneu!

    Ai, que aquestes deesses, etc.


    José Serrano

    La alegría del batallón
    "Aquí está quien lo tiene to y no tiene na... Al mismito rey del moro"

    Llibreto de Carlos Arniches (1866-1943) i Félix Quintana (????-1973)

    Aquí está quien lo tiene y no tiene .
    Por el mismo rey del moro,
    no me cambiara yo que no tengo y lo tengo .
    Con lo que guardo aquí, mi morena, nena, nena,
    que me importa que haya pena si no hay pena para mí.

    Ah! la la la la la la la la la la la...
    al mismito rey del moro
    no le envidiara yo que no tengo y lo tengo .

    Ni el tronío del cañón, ni de la noche el callar
    hacen perder la alegría que el alma mía siempre, siempre tendrá.
    Que el que puede perder y sin lo tiene
    dende que el sol se levanta, canta que canta
    sin dar tregua a su garganta pasa er día como yo.

    Ah! la la la la la la la la la la la
    al mismito rey del moro
    no le envidiara yo que no tengo y lo tengo
    Ay, nena, solo no ver tu carita me da pena
    ay, lucero, solo por no verte muero, ah! ah!


    Pablo Luna

    La pícara molinera
    "Paxarín, tú que vuelas..."

    Llibret d'Ángel Torres del Álamo (1880-1958) y Antonio Asenjo Pérez (1879-1940)

    Mi locura
    non tie cura,
    qué amargura.
     
    Mi sufrir no es vivir
    y pido a Dios morir
    que es el mayor pesar amar.

    Paxarín, tú que vuelas, tiende las alas
    y con tu pico de oro dile a mi amada,
    dile tú si está sola, que estoy ya loco
    porque a mí no me quiere y quiere a otro.
    Por ella no duermo, y es mi gran pena
    tenerla yo miedo porque no es buena.

    Dile tú que esta noche en la fiesta, la estaré viendo,
    y que si no me mira por ella muero.
    Dile tú que yo deliro y por ella suspiro,
    pues vivo por su amor.

    Que sin ella non rezo ya a los santiños
    que non canto como antes por los caminos
    y que si a veces canto casi me afuego
    que a la vez canto y lloro como los neños, ¡cómo lo neños!
    que a la vez canto y lloro como los neños.
    Ah! Con ella sueño.
    Dame vergüenza lo que yo he llorado
    solo en mi alcoba sabiendo lo mala que esa loba.

    Dile tú que no dejo de verla por donde miro
    y abrazarme quisiera con sus suspiros
    Dile tú que yo deliro y por ella suspiro
    pues vivo por su amor.


    Reveriano Soutullo i Juan Vert

    El último romántico
    "Bella enamorada"

    Llibret de José Tallaeche (1887-1948)

    Bella enamorada, con tu imagen sueño
    y un amor dichoso busco para mí.
    Bella enamorada, que eres mi consuelo,
    ya sin tu cariño, ya sin tu cariño, no podré vivir.

    Noche de amor, noche misteriosa,
    ven hacia mí, sombra de mujer;
    Suave placer, ver lo que soñamos,
    quiero vivir por volverla a ver.
    Ilusión perdida, quiero recordar
    de un amor lejano que no volverá.

    Dama misteriosa, que en la sombra vives
    dime ya quien eres y sabrás mi amor.
    Bella entre las bellas, linda enamorada,
    tú eres mi tormento, tú eres mi tormento,
    yo tu escalvo soy.

    Noche de amor, noche misteriosa,
    ven hacia mí, sombra de mujer;
    suave placer, ver lo que soñamos,
    quiero vivir por volverla a ver.

    Noche de amor, noche misteriosa,
    ven hacia mí, sombra de mujer;
    ilusión perdida, quiero recordar
    de un amor lejano que ya no volverá.


    Agustín Lara

    Granada

    Text d'Agustín Lara

    Granada tierra soñada por mí,
    mi cantar se vuelve gitano
    cuando es para ti.

    Mi cantar, hecho de fantasía,
    mi cantar, flor de melancolía,
    que yo te vengo a dar.

    Granada, tierra ensangrentada
    en tardes de toros,
    mujer que conserva el embrujo
    de los ojos moros.

    Te sueño rebelde y gitana,
    cubierta de flores
    y beso tu boca de grana,
    jugosa manzana
    que me habla de amores.

    Granada, manola cantada
    en coplas preciosas,
    no tengo otra cosa que darte
    que un ramo de rosas.

    De rosas, de suave fragancia
    que le dieran marco a la virgen morena.

    Granada, tu tierra está llena
    de lindas mujeres,
    de sangre y de sol.

  • Anunci fes-te soci_desktop
  • També et pot interessar...

    Palau Grans Veus
    Dimarts, 8 d'abril de 2025 - 20h
    Sala de Concerts

    Diana Damrausoprano
    Jonas Kaufmanntenor
    Helmut Deutschpiano

    Lieder de Strauss i Mahler

    Preus: de 28 a 150 € 

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex