Ferran Albrich & Victoria Guerrero
–Schönberg, Webern, Zemlinsky, Berg i MahlerPetit Palau Cambra
Dilluns, 13 de maig de 2024 – 19.30 h
Petit Palau
En co-producció amb:
Compromís amb el medi ambient
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Ferran Albrich, baríton
Victoria Guerrero, pianoArnold Schönberg (1874-1951)
“Erwartung”, de Vier Lieder, op. 2/1Anton Webern (1883-1945)
“Tief von fern”, d’Acht frühe Lieder
“Sommerabend”, d’Acht frühe Lieder
“Vorfrühling”, de Drei GedichteArnold Schönberg
“Die Aufgeregten”, de Sechs Lieder, op. 3/2
“Warnung”, de Sechs Lieder, op. 3/3
“Geübtes Herz”, de Sechs Lieder, op. 3/5Alban Berg (1885-1935)
Vier Gesänge, op. 2Aus “Dem Schmerz sein Recht”
Schlafend trägt man mich in mein Heimatland
Nun ich der Riesen Stärksten überwand
Warm die LüfteGustav Mahler (1860-1911)
KindertotenliederNun will die Sonn’ so hell aufgeh’n
Nun seh’ ich wohl, warum so dunkle Flammen
Wenn dein Mütterlein
Oft denk’ ich, sie sind nur ausgegangen
In diesem WetterAquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
#lied #jovestalentsPoema
els meus ulls tenen forats
si hi endinso aquestes mans
m’estiro la flor
de les entranyesel calze que té l’oracle
al seu final
Laia Llobera
Paradísia (2023)Comentari
Després de l’escàndol
El 31 de març de 1913 va tenir lloc a la Sala Gran del Musikverein de Viena un concert que avui recordem com skandalkonzert. Arnold Schönberg dirigia l’orquestra de la casa (que amb el temps esdevindria la Filharmònica de Viena) i el programa incloïa, a més dels Kindertotenlieder de Mahler, quatre estrenes: les Sis peces per a orquestra d’Anton Webern, una selecció dels Maeterlinck Lieder de Zemlinsky i dels Altenberg Lieder de Berg, així com la segona versió de la Kammersymphonie del mateix Schönberg. La reacció del públic va ser tan irada que va caldre la intervenció de la policia i el concert, finalment, va quedar interromput.
Aquests fets s’esdevenien durant aquell període que avui anomenem Viena 1900, i ens donen una idea de les tensions que s’hi vivien. Ferran Albrich i Victoria Guerrero s’han inspirat en el programa d’aquell dia per preparar el que ens presenten avui en el segon concert dels tres que hem englobat el que que anomenem Viena 1900, i que ens porta la música de l’època.
Erwartung, l’obra inicial, marca la pauta del que seran la majoria de les peces que escoltarem: obres de joventut. Aquesta cançó avui justament habitual als escenaris, està escrita a la mateixa època que els tres lieder que escoltarem de l’opus 3 del compositor: “Die Aufgeregten” i “Warnung” es mouen entre l’angoixa i la violència, mentre que a “Geübtes Herz” predomina una tendra línia melòdica.
Una de les primeres obres conservades de Webern és el lied “Vorfrühling”, que va compondre als setze anys. Sorprèn la finor d’una música en la qual ressonen ecos wolfians, una finor present també als altres dos lieder que escoltarem, “Tief von fern” i “Sommerabend”, no gaire posteriors, que mantenen l’ambient somiós.
El llarg preludi de Turmwächterlied de Zemlinsky ens remet a la línia Schubert-Schumann-Brahms –el compositor sempre es mantindria dins la tonalitat– i marca també el protagonisme que tindrà el piano en aquesta extensa cançó, en la qual un guaita convida a la pregària quan cau la nit.
Alban Berg, el compositor que va fer vessar el got en aquell concert del 1913, està representat aquí pels Vier Gesänge, op. 2 (1910), l’obra més tardana del programa. Movent-se entre la tonalitat i l’atonalitat, les cançons ens parlen del son alliberador i dels somnis, adés agradables, adés malsons.
L’última obra d’avui serà l’obra que aquell dia de 1913 no es va arribar a interpretar, els Kindertotenlieder, compostos per Gustav Mahler els estius del 1901 i del 1904. En aquest cas és una obra de maduresa, estrictament contemporània de les obres escoltades abans. Ens parla del dol d’un pare, el poeta Friedrich Rückert, pels seus dos fillets morts. El dolor, l’absència, el desconcert, la tristesa i un primer indici d’acceptació de la pèrdua marquen un cicle indubtablement commovedor.
Sílvia Pujalte Piñán, divulgadora musical
Biografies
Biografies
©David Fajula
©David Fajula
Ferran Albrich, baríton
Nascut el 1990, inicià els seus estudis musicals com a violoncel·lista i es graduà per la Hochschule für Musik de Detmold (Alemanya) després de formar-se amb Eulàlia Subirà, Lluís Claret, María de Macedo i Xenia Jankovic. En aquesta disciplina artística ha estat distingit amb premis internacionals, com la Beca Pau Casals. L’any 2013 fou acceptat a la mateixa universitat per començar els estudis de cant i posteriorment es graduà suma cum laude pel Conservatori del Liceu sota el mestratge de Dolors Aldea. Ha rebut classes magistrals de Dalton Baldwin, Matthias Goerne, Thomas Hampson, Wolfgang Rieger o Furio Zanasi.
Albrich ha estat guardonat en diferents concursos de cant, com el Concurs Palet (Martorell, 2018), el Concurs Permanent de Juventudes Musicales de España (2019) o el Concurs Internacional de Logronyo (2023), i ha resultat finalista al Concurs Cavalli-Monteverdi (2023). A partir de la seva participació al concurs El Primer Palau (2019) i, especialment, al programa Lied the Future de la Schubertíada a Vilabertran va iniciar una carrera com a artista líric que ja li ha reportat molt de reconeixement.
Des del 2019 ha col·laborat amb la Sinfónica de Castella i Lleó, Orquesta Príncipe de Asturias d’Oviedo, Simfònica del Vallès, Bilbao Orkestra Sinfonikoa, Orquesta RTVE o ensembles historicistes, com La Ritirata o Cremona Antiqua, i s’ha presentat al Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Teatro Calderón de Valladolid, Auditorio Príncipe de Asturias d’Oviedo i Teatro Arriaga de Bilbao, sota la batuta de mestres com ara Carlos Mena, Miguel Romea, Manel Valdivieso, Andrés Salado o Xavier Puig.
Interpreta obres d’estil divers, desde oratoris de J. S. Bach, G. Ph. Telemann, G. F. Händel, W. A. Mozart, L. van Beethoven o J. Brahms i G. Fauré. En el camp del lied simfònic ha abordat els Lieder eines fahrenden Gesellen i els Knaben wunderhorn de Mahler i Don Quichotte à Dulcinée de Ravel. En el terreny operístic destaquen el rol de Testo d’Il combattimento di Tancredi e Clorinda de Monteverdi, o Lucifero d’Il primo omicidio de Scarlatti, així com Les arts florissants de Charpentier. En el gènere de la cançó ha interpretat obres destacades del repertori liederístic alemany i de la mélodie francesa i ha estrenat, també, obres de compositors catalans: Brotons, Guinovart o Domènech.
Les properes temporades el portaran a debutar en escenaris i festivals: Teatro Monumental de Madrid, Teatro Ponchielli de Cremona, Gran Teatre del Liceu i Festival la Pedra Parla.
Biografies
Victoria Guerrero, piano
Guardonada amb el premi a la millor pianista als prestigiosos concursos Das Lied-International Song Competition de Heidelberg (2017) i Paula Salomon-Lindberg Liedwettbewerbs a la Universität der Künst de Berlín (2015), té una llarga formació com a solista que començà al Conservatorio Superior de Sevilla amb el pianista Óscar Martín i que ha consolidat a la Musikhochschule de Freiburg amb Tibor Szász. S'ha interessat especialment pel repertori de lied, amb la professora Pauliina Tukiainen en el Màster en Lied a la Musikhochschule für Musik de Karlsruhe i rep el mestratge del prestigiós pianista de lied Hartmut Höll, i de postgraduat Solistenexamm a la Musikhochschule de Karlsruhe. Ha gaudit de les beques Frauen Förder Stipendium i Juventudes Musicales de Madrid. També ha rebut consell en diversos cursos de perfeccionament de grans liederistes, com els pianistes H. Deutsch, A. le Bozec, J. Ph. Schulze, W. Rieger, D. Selig, B. Kehring i els cantants A. Schmidt, Ch. Prégardien, W. Holzmair o Ch. Iven.
Ha estat convidada a diversos cicles i festivals del gènere, com ara el Bonner Schumannfests a la Schumannhaus de Bonn els anys 2016, 2018 i 2019. Ha actuat al festival Im Frühling a Heidelberg i al cicle LiederAbend.de a Freiburg, i l’estiu del 2018 va participar a la Schubertíada a Vilabertran amb el professor Wolfgang Rieger i a la Schubertíada a Valdegovía amb la soprano Natalia Labourdette l’estiu del 2019, i al Cicle de Lied de la Zarzuela.
El passat any 2022, el Premi Extraordinari del jurat a l'Internationaler Wettbewerb für Liedkunst de Stuttgart (2022) reconeixia i consolidava una vegada més la carrera d'aquesta pianista de Jerez com a intèrpret de lied. El juny del mateix any va publicar el seu àlbum debut, Petite MORT, amb la soprano Natalia Labourdette. És pianista acompanyant en el departament de cant de la Universität Mozarteum de Salzburg.
Textos
Arnold Schönberg (1874-1951)
“Erwartung” – Espera, de Vier Lieder, op. 2/1
Text de Richard Dehmel (1863-1920)Aus dem meergrünen Teiche
Neben der roten Villa
Unter der toten Eiche
Scheint der Mond.A l’estany verd com el mar
prop de la vil·la vermella
sota el roure mort
la luna brilla.Wo ihr dukles Abbild
Durch das Wasser greift,
Seht ein Mann und streift
Einen Ring von seiner Hand.On la seva fosca imatge
s’estén damunt de l’aigua,
hi ha un home i es treu
un anell de la seva mà.Drei Opale blinken;
Durch die bleichen Steine
Schwimmen rot und grüne
Funken und versinken.Brillen tres òpals;
entre les pedres esblaimades
suren vermells i verds,
lluen i s’enfonsen.Und der küsst sie, und
Siene Augen leuchten
Wie der meergrüne Grund:
Ein Fenster tut auf.I ell els besa,
i els seus ulls brillen
com el fons verd del mar:
s’obre una finestra.Aus dem meergrünen Teiche
Neben der toten Eiche
Winkt ihm eine bleiche
Frauenhand.A l’estany verd com el mar
al costat del roure mort
el saluda una pàl·lida
mà de dona.Anton Webern (1883-1945)
“Tief von fern” – En la profunda llunyania, d’Acht frühe Lieder
Text de Richard DehmelAus des Abends weißen Wogen
Taucht ein Stern;
Tief von fern
Kommt der junge Mond gezogen.En les blanques ones del vespre
es submergeix una estrella;
en la profunda llunyania
es demora la jove lluna.Tief von fern
Aus des Morgens grauen Wogen,
Langt der große blasse Bogen
Nach dem Stern.En la profunda llunyania
de les grises ones del matí,
s’allarga el gran arc esblaimat
cap a l’estrella.“Sommerabend” – Vespre d’estiu, d’Acht frühe Lieder
Text de Wilhelm Weigand (1862-1949)Du Sommerabend! Heilig, goldnes Licht!
In sanftem Glühen steht die Flur entzündet.
Kein Laut, der dieses Friedens Lauschen bricht,
in ein Gefühl ist alles hingemündet.Tu, vespre d’estiu! Santa, daurada llum!
En lleugera vermellor està encès el camp.
Cap so no trenca la contemplació d’aquesta pau,
tot s’ha convertit en un sentiment.Auch meine Seele sehnt sich nach der Nacht
und nach des Dunkels taugeperltem Steigen
und will nur lauschen, wie in Rosenpracht
die dunklen Himmelsstunden leuchtend schweigen.També la meva ànima s’enyora de la nit
i de la foscor amb perles de rosada
i només contemplarà com en l’esplendor de les roses
les fosques hores celestials callen lluminoses.“Vorfrühling” – Inici de la primavera, de Drei Gedichte
Text de Ferdinand Avenarius (1853-1923)Leise tritt auf...
Nicht mehr in tiefem Schlaf,
In leichtem Schlummer nur
Liegt das Land,
Und der Amsel Frühruf
Morgenbilder ihm in den Traum.
Leise tritt auf...Apareix silenciosa…
Mai més en un son profund,
només en un son lleuger
reposa la terra,
i la crida matinera de la merla
li presenta imatges matinals en el somni.
Apareix silenciosa…Alexander von Zemlinsky (1871-1942)
Turmwächterlied, op. 8/1 – Cançó del torrer
Text de Robert Franz Arnold (1872-1938)Nacht ist es jetzt,
Und das Gestirn, das Gott gesetzt
Als Grenze (eh die Zeit noch war)
Zwischen des Lichtes klarem See
Und der Finsternisse Meer,
Die Sonne wich von ihrem Ort -
Doch bald erstrahlt sie wieder,
So hoffen wir in Demut.Ara és de nit,
i lluu l’estel que Déu posà
com a frontera (abans que el temps existís)
entre el mar clar de la llum
i el mar dels abismes;
el sol es retirà del seu lloc,
però aviat tornarà a lluir,
així ho esperem humilment.Ihr Leut' in Burg und Feste,
Ihr, die ihr auf den Straßen ziehet,
Und ihr auf salzigem Meer,
Ihr alle solltet beten,
Eh des Tages Ringen
Oberhand gewinnt.
Und wendet die Gedanken
Ab von Haus und Heim
Und laßt sie aus den Herzen
Ziehen himmelwärts.
Denn der Herr ist gut und barmherzig
Jetzt und ewiglich.Vosaltres, gent dels castells i festes,
vosaltres, que aneu pels carrers,
i vosaltres a la mar salada,
tots vosaltres heu de pregar,
abans que els lligams del dia
guanyin la primacia.
I dirigiu els pensaments
lluny de la casa i la llar
i deixeu que des dels cors
s’enlairin cap al cel.
Llavors el Senyor és bo i misericordiós,
ara i eternament.Herr, nun kommen sie alle,
Gut und Böse,
Sieche und Heile,
Mit Ruf und Rede,
Seufzend im heiligen
Zeichen des Kreuzes.
Höre sie alle in deiner Gnade,
Gewähre ihnen nach deinem Willen.
Laß sie christlich beten.Senyor, ara venim tots,
bons i dolents,
malalts i sans,
amb pregàries i oracions,
sospirant davant la sagrada
imatge de la creu.
Escolta’ls a tots,
complau-los segons la teva voluntat,
deixa’ls pregar cristianament.Arnold Schönberg
“Die Aufgeregten” – Els esvalotats, de Sechs Lieder, op. 3/2
Text de Gottfried Keller (1819-1890)Welche tiefbewegten Lebensläufchen,
Welche Leidenschaft, welch Wilder Schmerz!
Eine Bachwelle und ein Sandhäufchen
Brachen gegenseitig sich das Herz!Quins profundíssims caminets vitals,
quina passió, quina pena salvatge!
Una ona del rierol i un pilonet de sorra
es trencaren recíprocament el cor!Eine Biene summt hohl und stieβ
Ihren Stachel in ein Rosendüftchen,
Und ein holder Schmetterling zerriβ
Den azurnen Frack im Sturm der Mailüftchen!Una abella [brunzí cavernosa i picà
el seu agulló en una olorosa roseta,
i una encisadora papallona esquinçà
el frac blavós en la tempesta de les brises de maig!Und die Blume schloβ ihr Heiligtümchen
Sterbend über dem verspritzen Tau!
Welche tiefbewegten Lebensläufchen,
Welche Leidenschaft, welch wilder Schmerz!I la flor tancà el seu petit santuari
morint sobre la rosada escampada!
Quins profundíssims caminets vitals,
Quina passió, quina pena salvatge!“Warnung” – Advertència, de Sechs Lieder, op. 3/3
Text de Richard Dehmel (1863-1920)Mein Hund, du, hat dich bloβ verknurrt,
Und ich hab’ ihn vergiftet;
Und ich hasse jeden Menschen,
Der Zwietracht stiftet.El meu gos, tu, t’ha grunyit,
i l’he enverinat;
i odio a tots els homes
que creen discòrdia.Zwei blutrote Nelken
Schick’ ich dir, mein Blut du,
An der einen eine Knospe;
Den dreien sei gut, du,
Bis ich komme.T’envio dos clavells roigs com la sang,
tu, la meva sang,
l’un amb una poncella;
sigues bona amb els tres, tu,
fins que jo arribi.Ich komme heute Nacht noch;
Sei allein, sei allein, du!
Gestern, als ich ankam,
Starrtest du mit Jemand
Ins Abendrot hinein... Du:
Denk an meinem Hund!Vindré encara aquesta nit;
estigues sola, estigues sola, tu!
Ahir, quan vas venir,
contemplaves amb algú
la posta del sol... tu:
Pensa en el meu gos!“Geübtes Herz” – Cor usat, de Sechs Lieder, op. 3/5
Text de Gottfried KellerWeise nicht von dir mein schlichtes Herz,
Weil es schon so viel geliebt!
Einer Geige gleicht er, die geübt
Lang ein Meister unter Lust und Schmerz.No t’ensenyo res del meu cor humil,
perquè està massa usat!
És com un violí, usat molt de temps
per un mestre entre plaers i penes.Und je länger er darauf gespielt,
Stieg ihr Wert zum höchsten Preise;
Denn sie tönt mit sichrer Kraft die Weise,
Die ein Kund’ger ihren Saiten stiehlt.I quan més temps el toqui
puja al màxim el seu valor;
car la melodia sona segura amb una força,
que un expert robà de les seves cordes.Also spielte manche Meisterin
In mein Herz die rechte Seele.
Nun ist’s wert, daβ man es dir emfehle,
Lasse nicht den köstlichen Gewinn!També jugà una mestressa
en el meu cor amb tota l’ànima.
Ara és bo que et recomani
que no deixis el seu costós guany!Alban Berg (1885-1935)
Vier Gesänge, op. 2Aus “Dem Schmerz sein Recht”
Text de Christian Friedrich Hebbel (1813-1863)D’“Al dolor el seu dret”
Schlafen, Schlafen, nichts als Schlafen!
Kein Erwachen, keinen Traum!
Jener Wehen, die mich trafen
Leisestes Erinnern kaum
Daß ich, wenn des Lebens Fülle
Niederklingt in meine Ruh'
Nur noch tiefer mich verhülle
Fester zu die Augen tu!Dormir, dormir, només dormir!
Cap despertar, cap somni!
De qualsevol pena que m’arribi,
a penes el més lleuger record:
que a mi, quan la plenitud de la meva vida
demani el meu repòs,
em cobreixi encara més fons,
i tanqui amb més força els meus ulls!Schlafend trägt man mich
Text d'Alfred Mombert (1872-1942)Dormint em porten
Schlafend trägt man mich
In mein Heimatland!
Ferne komm ich her,
Über Gipfel, über Schlunde,
Über ein dunkles Meer
In mein Heimatland.Dormint em porten
a la meva pàtria!
Vinc de lluny,
per cims, per fondalades,
per un mar fosc,
a la meva pàtria.Nun ich der Riesen Stärksten überwand
Text d'Alfred MombertAra que he superat els gegants més forts
Nun ich der Riesen Stärksten überwand,
Mich aus dem dunkelsten Land heimfand
An einer weiβen Märchenhand –
Hallen schwer die Glocken
Und ich wanke durch die Straβen
Schlafbefangen.Ara que he superat els gegants més forts,
he tornat a casa des de la terra més fosca
guiat per una blanca i màgica mà...
Sonen pesants les campanes,
i jo titubejo pels carrers
cohibit per la son.Warm die Lüfte
Text d'Alfred MombertCàlids els aires
Warm die Lüfte,
Es sprieβt Gras auf sonnigen Wiesen.
Horch!
Horch, es flötet die Nachigall...
Ich will singen:Càlids els aires,
l’herba creix en platges assolellades.
Escolta!
Escolta, el rossinyol refila...
Cantaré:Droben hoch im düstern Bergforst,
Es schmilzt und glitzert kalter Schnee,
Ein Mädchen im grauen Kleide
Lehnt am feuchten Eichstamm,
Krank sind ihre zarten Wangen,
Die grauen Augen fiebern
Durch Düsterriesenstämme.
“Er kommt noch nicht. Er läβt mich warten”...Allà dalt als foscos boscos de la muntanya,
a neu blanca es fon i centelleja,
una noia vestida de gris
es recolza en la humida branca d’un roure,
les seves delicades galtes estan malaltes,
els seus ulls grisos febregen,
entre les fosques branques gegantines.
“Encara no arriba. Em fa esperar”...Stirb!
Der Eine stirbt, daneben der Andere lebt:
Das macht die Welt so tiefschön.Mor!
Una mor mentre l’altra viu:
això fa tan profundament bell el món.Gustav Mahler (1860-1911)
Kindertotenlieder – Cançons per als infants morts
Text de Friedrich Rückert (1788-1866)Nun will die Sonn’ so hell aufgeh‘n
Ara sortirà el sol tan brillant
Nun will die Sonn’ so hell aufgehn,
Als sei kein Unglück die Nacht geschehn!Ara sortirà el sol tan brillant
com si aquesta nit no hagués succeït cap desgràcia.Das Unglück geschah nur mir allein!
Die Sonne, sie scheinet allgemein!La dissort m’ha afectat només a mi,
i el sol lluu per a tothom.Du mußt nicht die Nacht in dir verschränken,
Mußt sie ins ew’ge Licht versenken!No pots limitar la nit a tu mateix,
l’has de submergir en la llum eterna.Ein Lämplein verlosch in meinem Zelt!
Heil sei dem Freudenlicht der Welt!Una llumeneta s’apagà a casa meva,
benaventurada la joiosa llum del món!Nun seh‘ ich wohl, warum so dunkle Flammen
Ara comprenc per què trèieu flames tan profundes
Nun seh’ ich wohl, warum so dunkle Flammen
Ihr sprühtet mir in manchem Augenblicke.
– O Augen! – Gleichsam, um voll in einem Blicke
Zu drängen eure ganze Macht zusammen.Ara comprenc per què trèieu flames tan profundes
quan em miràveu a mi,
oh, ulls!, en certa manera, per concentrar
tot el vostre poder en una sola mirada.Doch ahnt’ ich nicht, weil Nebel mich umschwammen,
Gewoben vom verblendenden Geschicke,
Daß sich der Strahl bereits zur Heimkehr schicke,
Dorthin, von wannen alle Strahlen stammen.Però jo no sospitava, perquè m’envoltava una boira,
formada per un destí encegador,
que els teus raigs il·luminaven ja el retorn
cap allà on s’originen tots els raigs.Ihr wolltet mir mit eurem Leuchten sagen:
Wir möchten nah dir bleiben gerne!
Doch ist uns das vom Schicksal abgeschlagen.
Sieh’ uns nur an, denn bald sind wir dir ferne!Em volíeu dir amb la vostra resplendor:
Ens agradaria restar a prop teu,
però ens ha estat denegat pel destí.
Mira’ns, ara, perquè aviat serem lluny de tu!Was dir nur Augen sind in diesen Tagen:
In künft’gen Nächten sind es dir nur Sterne.El que aquests dies són encara ulls per a tu,
les pròximes nits seran estrelles.Wenn dein Mütterlein
Quan la teva mare estimada
Wenn dein Mütterlein
Tritt zur Tür herein,
Und den Kopf ich drehe,
Ihr entgegen sehe,
Fällt auf ihr Gesicht
Erst der Blick mir nicht,
Sondern auf die Stelle,
Näher nach der Schwelle,
Dort, wo würde dein
Lieb Gesichtchen sein,
Wenn du freudenhelle
Trätest mit herein,
Wie sonst, mein Töchterlein.Quan la teva mare estimada
entra per la porta
i jo aixeco el cap
cap a ella,
la meva mirada
no la cerca a ella,
sinó l’indret
prop de la llinda,
on hauria d’estar
la teva adorada faç,
quan tu entraves amb ella
inundant-nos d’alegria,
com abans, filleta meva.Wenn dein Mütterlein
Tritt zur Tür herein,
Mit der Kerze Schimmer,
Ist es mir, als immer
Kämst du mit herein,
Huschtest hinterdrein,
Als wie sonst ins Zimmer!
O du, des Vaters Zelle,
Ach, zu schnell, zu schnell,
Erloschner Freudenschein!Quan la teva mare estimada
entra per la porta
amb l’espelma encesa,
em sembla sempre
com si entressis amb ella,
corrent amb rapidesa,
com abans, per la cambra!
Oh, tu, cèl·lula del pare,
ai, alegre resplendor
tan aviat apagada!Oft denk‘ ich, sie sind nur ausgegangen
Penso sovint que només han sortit
Oft denk’ ich, sie sind nur ausgegangen!
Bald werden sie wieder nach Hause gelangen!
Der Tag ist schön! O sei nicht bang!
Sie machen nur einen weiten Gang!Penso sovint que només han sortit
i aviat tornaran a casa!
El dia és bell! No tinguis por!
Només fan un llarg passeig!Jawohl, sie sind nur ausgegangen
Und werden jetzt nach Hause gelangen!
O, sei nicht bang, der Tag is schön!
Sie machen nur einen Gang zu jenen Höh’n!Sí, només han sortit a passejar
i aviat tornaran a casa.
Oh, no tinguis por! El dia és bell!
Només fan un passeig per la muntanya!Sie sind uns nur vorausgegangen
Und werden nicht wieder nach Hause gelangen!
Wir holen sie ein auf jenen Höh’n
Im Sonnenschein! Der Tag ist schön auf jenen Höh’n!Només se’ns han avançat,
i ja no tornaran a casa!
Els anirem a recollir a la muntanya,
a la llum del sol! El dia és bell!In diesem Wetter
En aquest temps
In diesem Wetter, in diesem Braus,
Nie hätt’ ich gesendet die Kinder hinaus;
Man hat sie hinaus getragen,
Ich durfte nichts dazu sagen.En aquest temps, amb aquest paroxisme,
no hauria hagut de deixar sortir els infants!
Se’ls han endut,
i jo no podia dir res.In diesem Wetter, in diesem Saus,
Nie hätt’ ich gelassen die Kinder hinaus,
Ich fürchtete sie erkranken;
Das sind nun eitle Gedanken.En aquest temps, amb aquest vent,
no hauria hagut de deixar sortir els infants!
Temia que es posessin malalts,
ara són pensaments inútils.In diesem Wetter, in diesem Graus,
Nie hätt’ ich gelassen die Kinder hinaus;
Ich sorgte, sie stürben morgen,
Das ist nun nicht zu besorgen.En aquest temps, amb aquest espant,
no hauria hagut de deixar sortir els infants!
Em preocupava que es morissin demà,
ara ja no hi ha cap temença.In diesem Wetter, in diesem Braus,
Nie hätt’ ich gesendet die Kinder hinaus;
Man hat sie hinaus getragen,
Ich durfte nichts dazu sagen.En aquest temps, amb aquest paroxisme,
no hauria hagut de deixar sortir els infants!
Se’ls han endut,
i jo no podia dir res.In diesem Wetter, in diesem Saus, in diesem Braus,
Sie ruh’n als wie in der Mutter Haus,
Von keinem Sturm erschrecket,
Von Gottes Hand bedecket.
Sie ruh’n wie in der Mutter Haus!En aquest temps, amb aquest vent i aquest paroxisme,
reposen ara com en la sina materna.
No els espanta cap tempesta,
els protegeix la mà de Déu.
Reposen ara com en la sina materna.Traduccions de Manuel Capdevila i Font
També et pot interessar...
Petit Palau Cambra – Schubertíada Barcelona
Dijous, 30.05.24 – 19.30 h
Petit PalauSchubert, Strauss i Mahler
Alexander Grassauer, baix
Stephan Matthias Lademann, pianoF. Schubert:
Das Fischermädchen, D. 957; Frühlingsglaube, D. 686; An den Mond, D. 193; Liebesbotschaft, D. 957; Ganymed, D. 544; Rastlose Liebe, D. 138
G. Mahler:
Des Knaben Wunderhorn (selecció)
R. Strauss:
Heimliche Aufforderung, op. 27/3; Traum durch die Dämmerung, op. 29/1; Nachtgang, op. 29/3: Zueignung, op. 10/1Preu: 15 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Nexo – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Abacus – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –Benefactors Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Mariona Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Mª. del Carmen Pous Guardia – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Joaquim Uriach Torello – Manel Vallet Garriga – Jordi Simó Sanahuja –
Ferran Albrich & Victoria Guerrero
–Schönberg, Webern, Zemlinsky, Berg i MahlerPetit Palau Cambra
Dilluns, 13 de maig de 2024 – 19.30 h
Petit Palau
En co-producció amb:
Compromís amb el medi ambient
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Ferran Albrich, baríton
Victoria Guerrero, pianoArnold Schönberg (1874-1951)
“Erwartung”, de Vier Lieder, op. 2/1Anton Webern (1883-1945)
“Tief von fern”, d’Acht frühe Lieder
“Sommerabend”, d’Acht frühe Lieder
“Vorfrühling”, de Drei GedichteArnold Schönberg
“Die Aufgeregten”, de Sechs Lieder, op. 3/2
“Warnung”, de Sechs Lieder, op. 3/3
“Geübtes Herz”, de Sechs Lieder, op. 3/5Alban Berg (1885-1935)
Vier Gesänge, op. 2Aus “Dem Schmerz sein Recht”
Schlafend trägt man mich in mein Heimatland
Nun ich der Riesen Stärksten überwand
Warm die LüfteGustav Mahler (1860-1911)
KindertotenliederNun will die Sonn’ so hell aufgeh’n
Nun seh’ ich wohl, warum so dunkle Flammen
Wenn dein Mütterlein
Oft denk’ ich, sie sind nur ausgegangen
In diesem WetterAquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
#lied #jovestalentsPoema
els meus ulls tenen forats
si hi endinso aquestes mans
m’estiro la flor
de les entranyesel calze que té l’oracle
al seu final
Laia Llobera
Paradísia (2023)Comentari
Després de l’escàndol
El 31 de març de 1913 va tenir lloc a la Sala Gran del Musikverein de Viena un concert que avui recordem com skandalkonzert. Arnold Schönberg dirigia l’orquestra de la casa (que amb el temps esdevindria la Filharmònica de Viena) i el programa incloïa, a més dels Kindertotenlieder de Mahler, quatre estrenes: les Sis peces per a orquestra d’Anton Webern, una selecció dels Maeterlinck Lieder de Zemlinsky i dels Altenberg Lieder de Berg, així com la segona versió de la Kammersymphonie del mateix Schönberg. La reacció del públic va ser tan irada que va caldre la intervenció de la policia i el concert, finalment, va quedar interromput.
Aquests fets s’esdevenien durant aquell període que avui anomenem Viena 1900, i ens donen una idea de les tensions que s’hi vivien. Ferran Albrich i Victoria Guerrero s’han inspirat en el programa d’aquell dia per preparar el que ens presenten avui en el segon concert dels tres que hem englobat el que que anomenem Viena 1900, i que ens porta la música de l’època.
Erwartung, l’obra inicial, marca la pauta del que seran la majoria de les peces que escoltarem: obres de joventut. Aquesta cançó avui justament habitual als escenaris, està escrita a la mateixa època que els tres lieder que escoltarem de l’opus 3 del compositor: “Die Aufgeregten” i “Warnung” es mouen entre l’angoixa i la violència, mentre que a “Geübtes Herz” predomina una tendra línia melòdica.
Una de les primeres obres conservades de Webern és el lied “Vorfrühling”, que va compondre als setze anys. Sorprèn la finor d’una música en la qual ressonen ecos wolfians, una finor present també als altres dos lieder que escoltarem, “Tief von fern” i “Sommerabend”, no gaire posteriors, que mantenen l’ambient somiós.
El llarg preludi de Turmwächterlied de Zemlinsky ens remet a la línia Schubert-Schumann-Brahms –el compositor sempre es mantindria dins la tonalitat– i marca també el protagonisme que tindrà el piano en aquesta extensa cançó, en la qual un guaita convida a la pregària quan cau la nit.
Alban Berg, el compositor que va fer vessar el got en aquell concert del 1913, està representat aquí pels Vier Gesänge, op. 2 (1910), l’obra més tardana del programa. Movent-se entre la tonalitat i l’atonalitat, les cançons ens parlen del son alliberador i dels somnis, adés agradables, adés malsons.
L’última obra d’avui serà l’obra que aquell dia de 1913 no es va arribar a interpretar, els Kindertotenlieder, compostos per Gustav Mahler els estius del 1901 i del 1904. En aquest cas és una obra de maduresa, estrictament contemporània de les obres escoltades abans. Ens parla del dol d’un pare, el poeta Friedrich Rückert, pels seus dos fillets morts. El dolor, l’absència, el desconcert, la tristesa i un primer indici d’acceptació de la pèrdua marquen un cicle indubtablement commovedor.
Sílvia Pujalte Piñán, divulgadora musical
Biografies
Ferran Albrich, baríton
©David Fajula
Nascut el 1990, inicià els seus estudis musicals com a violoncel·lista i es graduà per la Hochschule für Musik de Detmold (Alemanya) després de formar-se amb Eulàlia Subirà, Lluís Claret, María de Macedo i Xenia Jankovic. En aquesta disciplina artística ha estat distingit amb premis internacionals, com la Beca Pau Casals. L’any 2013 fou acceptat a la mateixa universitat per començar els estudis de cant i posteriorment es graduà suma cum laude pel Conservatori del Liceu sota el mestratge de Dolors Aldea. Ha rebut classes magistrals de Dalton Baldwin, Matthias Goerne, Thomas Hampson, Wolfgang Rieger o Furio Zanasi.
Albrich ha estat guardonat en diferents concursos de cant, com el Concurs Palet (Martorell, 2018), el Concurs Permanent de Juventudes Musicales de España (2019) o el Concurs Internacional de Logronyo (2023), i ha resultat finalista al Concurs Cavalli-Monteverdi (2023). A partir de la seva participació al concurs El Primer Palau (2019) i, especialment, al programa Lied the Future de la Schubertíada a Vilabertran va iniciar una carrera com a artista líric que ja li ha reportat molt de reconeixement.
Des del 2019 ha col·laborat amb la Sinfónica de Castella i Lleó, Orquesta Príncipe de Asturias d’Oviedo, Simfònica del Vallès, Bilbao Orkestra Sinfonikoa, Orquesta RTVE o ensembles historicistes, com La Ritirata o Cremona Antiqua, i s’ha presentat al Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Teatro Calderón de Valladolid, Auditorio Príncipe de Asturias d’Oviedo i Teatro Arriaga de Bilbao, sota la batuta de mestres com ara Carlos Mena, Miguel Romea, Manel Valdivieso, Andrés Salado o Xavier Puig.
Interpreta obres d’estil divers, desde oratoris de J. S. Bach, G. Ph. Telemann, G. F. Händel, W. A. Mozart, L. van Beethoven o J. Brahms i G. Fauré. En el camp del lied simfònic ha abordat els Lieder eines fahrenden Gesellen i els Knaben wunderhorn de Mahler i Don Quichotte à Dulcinée de Ravel. En el terreny operístic destaquen el rol de Testo d’Il combattimento di Tancredi e Clorinda de Monteverdi, o Lucifero d’Il primo omicidio de Scarlatti, així com Les arts florissants de Charpentier. En el gènere de la cançó ha interpretat obres destacades del repertori liederístic alemany i de la mélodie francesa i ha estrenat, també, obres de compositors catalans: Brotons, Guinovart o Domènech.
Les properes temporades el portaran a debutar en escenaris i festivals: Teatro Monumental de Madrid, Teatro Ponchielli de Cremona, Gran Teatre del Liceu i Festival la Pedra Parla.
Victoria Guerrero, piano
Guardonada amb el premi a la millor pianista als prestigiosos concursos Das Lied-International Song Competition de Heidelberg (2017) i Paula Salomon-Lindberg Liedwettbewerbs a la Universität der Künst de Berlín (2015), té una llarga formació com a solista que començà al Conservatorio Superior de Sevilla amb el pianista Óscar Martín i que ha consolidat a la Musikhochschule de Freiburg amb Tibor Szász. S'ha interessat especialment pel repertori de lied, amb la professora Pauliina Tukiainen en el Màster en Lied a la Musikhochschule für Musik de Karlsruhe i rep el mestratge del prestigiós pianista de lied Hartmut Höll, i de postgraduat Solistenexamm a la Musikhochschule de Karlsruhe. Ha gaudit de les beques Frauen Förder Stipendium i Juventudes Musicales de Madrid. També ha rebut consell en diversos cursos de perfeccionament de grans liederistes, com els pianistes H. Deutsch, A. le Bozec, J. Ph. Schulze, W. Rieger, D. Selig, B. Kehring i els cantants A. Schmidt, Ch. Prégardien, W. Holzmair o Ch. Iven.
Ha estat convidada a diversos cicles i festivals del gènere, com ara el Bonner Schumannfests a la Schumannhaus de Bonn els anys 2016, 2018 i 2019. Ha actuat al festival Im Frühling a Heidelberg i al cicle LiederAbend.de a Freiburg, i l’estiu del 2018 va participar a la Schubertíada a Vilabertran amb el professor Wolfgang Rieger i a la Schubertíada a Valdegovía amb la soprano Natalia Labourdette l’estiu del 2019, i al Cicle de Lied de la Zarzuela.
El passat any 2022, el Premi Extraordinari del jurat a l'Internationaler Wettbewerb für Liedkunst de Stuttgart (2022) reconeixia i consolidava una vegada més la carrera d'aquesta pianista de Jerez com a intèrpret de lied. El juny del mateix any va publicar el seu àlbum debut, Petite MORT, amb la soprano Natalia Labourdette. És pianista acompanyant en el departament de cant de la Universität Mozarteum de Salzburg.
Textos
Arnold Schönberg (1874-1951)
“Erwartung” – Espera, de Vier Lieder, op. 2/1
Text de Richard Dehmel (1863-1920)Aus dem meergrünen Teiche
Neben der roten Villa
Unter der toten Eiche
Scheint der Mond.A l’estany verd com el mar
prop de la vil·la vermella
sota el roure mort
la luna brilla.Wo ihr dukles Abbild
Durch das Wasser greift,
Seht ein Mann und streift
Einen Ring von seiner Hand.On la seva fosca imatge
s’estén damunt de l’aigua,
hi ha un home i es treu
un anell de la seva mà.Drei Opale blinken;
Durch die bleichen Steine
Schwimmen rot und grüne
Funken und versinken.Brillen tres òpals;
entre les pedres esblaimades
suren vermells i verds,
lluen i s’enfonsen.Und der küsst sie, und
Siene Augen leuchten
Wie der meergrüne Grund:
Ein Fenster tut auf.I ell els besa,
i els seus ulls brillen
com el fons verd del mar:
s’obre una finestra.Aus dem meergrünen Teiche
Neben der toten Eiche
Winkt ihm eine bleiche
Frauenhand.A l’estany verd com el mar
al costat del roure mort
el saluda una pàl·lida
mà de dona.Anton Webern (1883-1945)
“Tief von fern” – En la profunda llunyania, d’Acht frühe Lieder
Text de Richard DehmelAus des Abends weißen Wogen
Taucht ein Stern;
Tief von fern
Kommt der junge Mond gezogen.En les blanques ones del vespre
es submergeix una estrella;
en la profunda llunyania
es demora la jove lluna.Tief von fern
Aus des Morgens grauen Wogen,
Langt der große blasse Bogen
Nach dem Stern.En la profunda llunyania
de les grises ones del matí,
s’allarga el gran arc esblaimat
cap a l’estrella.“Sommerabend” – Vespre d’estiu, d’Acht frühe Lieder
Text de Wilhelm Weigand (1862-1949)Du Sommerabend! Heilig, goldnes Licht!
In sanftem Glühen steht die Flur entzündet.
Kein Laut, der dieses Friedens Lauschen bricht,
in ein Gefühl ist alles hingemündet.Tu, vespre d’estiu! Santa, daurada llum!
En lleugera vermellor està encès el camp.
Cap so no trenca la contemplació d’aquesta pau,
tot s’ha convertit en un sentiment.Auch meine Seele sehnt sich nach der Nacht
und nach des Dunkels taugeperltem Steigen
und will nur lauschen, wie in Rosenpracht
die dunklen Himmelsstunden leuchtend schweigen.També la meva ànima s’enyora de la nit
i de la foscor amb perles de rosada
i només contemplarà com en l’esplendor de les roses
les fosques hores celestials callen lluminoses.“Vorfrühling” – Inici de la primavera, de Drei Gedichte
Text de Ferdinand Avenarius (1853-1923)Leise tritt auf...
Nicht mehr in tiefem Schlaf,
In leichtem Schlummer nur
Liegt das Land,
Und der Amsel Frühruf
Morgenbilder ihm in den Traum.
Leise tritt auf...Apareix silenciosa…
Mai més en un son profund,
només en un son lleuger
reposa la terra,
i la crida matinera de la merla
li presenta imatges matinals en el somni.
Apareix silenciosa…Alexander von Zemlinsky (1871-1942)
Turmwächterlied, op. 8/1 – Cançó del torrer
Text de Robert Franz Arnold (1872-1938)Nacht ist es jetzt,
Und das Gestirn, das Gott gesetzt
Als Grenze (eh die Zeit noch war)
Zwischen des Lichtes klarem See
Und der Finsternisse Meer,
Die Sonne wich von ihrem Ort -
Doch bald erstrahlt sie wieder,
So hoffen wir in Demut.Ara és de nit,
i lluu l’estel que Déu posà
com a frontera (abans que el temps existís)
entre el mar clar de la llum
i el mar dels abismes;
el sol es retirà del seu lloc,
però aviat tornarà a lluir,
així ho esperem humilment.Ihr Leut' in Burg und Feste,
Ihr, die ihr auf den Straßen ziehet,
Und ihr auf salzigem Meer,
Ihr alle solltet beten,
Eh des Tages Ringen
Oberhand gewinnt.
Und wendet die Gedanken
Ab von Haus und Heim
Und laßt sie aus den Herzen
Ziehen himmelwärts.
Denn der Herr ist gut und barmherzig
Jetzt und ewiglich.Vosaltres, gent dels castells i festes,
vosaltres, que aneu pels carrers,
i vosaltres a la mar salada,
tots vosaltres heu de pregar,
abans que els lligams del dia
guanyin la primacia.
I dirigiu els pensaments
lluny de la casa i la llar
i deixeu que des dels cors
s’enlairin cap al cel.
Llavors el Senyor és bo i misericordiós,
ara i eternament.Herr, nun kommen sie alle,
Gut und Böse,
Sieche und Heile,
Mit Ruf und Rede,
Seufzend im heiligen
Zeichen des Kreuzes.
Höre sie alle in deiner Gnade,
Gewähre ihnen nach deinem Willen.
Laß sie christlich beten.Senyor, ara venim tots,
bons i dolents,
malalts i sans,
amb pregàries i oracions,
sospirant davant la sagrada
imatge de la creu.
Escolta’ls a tots,
complau-los segons la teva voluntat,
deixa’ls pregar cristianament.Arnold Schönberg
“Die Aufgeregten” – Els esvalotats, de Sechs Lieder, op. 3/2
Text de Gottfried Keller (1819-1890)Welche tiefbewegten Lebensläufchen,
Welche Leidenschaft, welch Wilder Schmerz!
Eine Bachwelle und ein Sandhäufchen
Brachen gegenseitig sich das Herz!Quins profundíssims caminets vitals,
quina passió, quina pena salvatge!
Una ona del rierol i un pilonet de sorra
es trencaren recíprocament el cor!Eine Biene summt hohl und stieβ
Ihren Stachel in ein Rosendüftchen,
Und ein holder Schmetterling zerriβ
Den azurnen Frack im Sturm der Mailüftchen!Una abella [brunzí cavernosa i picà
el seu agulló en una olorosa roseta,
i una encisadora papallona esquinçà
el frac blavós en la tempesta de les brises de maig!Und die Blume schloβ ihr Heiligtümchen
Sterbend über dem verspritzen Tau!
Welche tiefbewegten Lebensläufchen,
Welche Leidenschaft, welch wilder Schmerz!I la flor tancà el seu petit santuari
morint sobre la rosada escampada!
Quins profundíssims caminets vitals,
Quina passió, quina pena salvatge!“Warnung” – Advertència, de Sechs Lieder, op. 3/3
Text de Richard Dehmel (1863-1920)Mein Hund, du, hat dich bloβ verknurrt,
Und ich hab’ ihn vergiftet;
Und ich hasse jeden Menschen,
Der Zwietracht stiftet.El meu gos, tu, t’ha grunyit,
i l’he enverinat;
i odio a tots els homes
que creen discòrdia.Zwei blutrote Nelken
Schick’ ich dir, mein Blut du,
An der einen eine Knospe;
Den dreien sei gut, du,
Bis ich komme.T’envio dos clavells roigs com la sang,
tu, la meva sang,
l’un amb una poncella;
sigues bona amb els tres, tu,
fins que jo arribi.Ich komme heute Nacht noch;
Sei allein, sei allein, du!
Gestern, als ich ankam,
Starrtest du mit Jemand
Ins Abendrot hinein... Du:
Denk an meinem Hund!Vindré encara aquesta nit;
estigues sola, estigues sola, tu!
Ahir, quan vas venir,
contemplaves amb algú
la posta del sol... tu:
Pensa en el meu gos!“Geübtes Herz” – Cor usat, de Sechs Lieder, op. 3/5
Text de Gottfried KellerWeise nicht von dir mein schlichtes Herz,
Weil es schon so viel geliebt!
Einer Geige gleicht er, die geübt
Lang ein Meister unter Lust und Schmerz.No t’ensenyo res del meu cor humil,
perquè està massa usat!
És com un violí, usat molt de temps
per un mestre entre plaers i penes.Und je länger er darauf gespielt,
Stieg ihr Wert zum höchsten Preise;
Denn sie tönt mit sichrer Kraft die Weise,
Die ein Kund’ger ihren Saiten stiehlt.I quan més temps el toqui
puja al màxim el seu valor;
car la melodia sona segura amb una força,
que un expert robà de les seves cordes.Also spielte manche Meisterin
In mein Herz die rechte Seele.
Nun ist’s wert, daβ man es dir emfehle,
Lasse nicht den köstlichen Gewinn!També jugà una mestressa
en el meu cor amb tota l’ànima.
Ara és bo que et recomani
que no deixis el seu costós guany!Alban Berg (1885-1935)
Vier Gesänge, op. 2Aus “Dem Schmerz sein Recht”
Text de Christian Friedrich Hebbel (1813-1863)D’“Al dolor el seu dret”
Schlafen, Schlafen, nichts als Schlafen!
Kein Erwachen, keinen Traum!
Jener Wehen, die mich trafen
Leisestes Erinnern kaum
Daß ich, wenn des Lebens Fülle
Niederklingt in meine Ruh'
Nur noch tiefer mich verhülle
Fester zu die Augen tu!Dormir, dormir, només dormir!
Cap despertar, cap somni!
De qualsevol pena que m’arribi,
a penes el més lleuger record:
que a mi, quan la plenitud de la meva vida
demani el meu repòs,
em cobreixi encara més fons,
i tanqui amb més força els meus ulls!Schlafend trägt man mich
Text d'Alfred Mombert (1872-1942)Dormint em porten
Schlafend trägt man mich
In mein Heimatland!
Ferne komm ich her,
Über Gipfel, über Schlunde,
Über ein dunkles Meer
In mein Heimatland.Dormint em porten
a la meva pàtria!
Vinc de lluny,
per cims, per fondalades,
per un mar fosc,
a la meva pàtria.Nun ich der Riesen Stärksten überwand
Text d'Alfred MombertAra que he superat els gegants més forts
Nun ich der Riesen Stärksten überwand,
Mich aus dem dunkelsten Land heimfand
An einer weiβen Märchenhand –
Hallen schwer die Glocken
Und ich wanke durch die Straβen
Schlafbefangen.Ara que he superat els gegants més forts,
he tornat a casa des de la terra més fosca
guiat per una blanca i màgica mà...
Sonen pesants les campanes,
i jo titubejo pels carrers
cohibit per la son.Warm die Lüfte
Text d'Alfred MombertCàlids els aires
Warm die Lüfte,
Es sprieβt Gras auf sonnigen Wiesen.
Horch!
Horch, es flötet die Nachigall...
Ich will singen:Càlids els aires,
l’herba creix en platges assolellades.
Escolta!
Escolta, el rossinyol refila...
Cantaré:Droben hoch im düstern Bergforst,
Es schmilzt und glitzert kalter Schnee,
Ein Mädchen im grauen Kleide
Lehnt am feuchten Eichstamm,
Krank sind ihre zarten Wangen,
Die grauen Augen fiebern
Durch Düsterriesenstämme.
“Er kommt noch nicht. Er läβt mich warten”...Allà dalt als foscos boscos de la muntanya,
a neu blanca es fon i centelleja,
una noia vestida de gris
es recolza en la humida branca d’un roure,
les seves delicades galtes estan malaltes,
els seus ulls grisos febregen,
entre les fosques branques gegantines.
“Encara no arriba. Em fa esperar”...Stirb!
Der Eine stirbt, daneben der Andere lebt:
Das macht die Welt so tiefschön.Mor!
Una mor mentre l’altra viu:
això fa tan profundament bell el món.Gustav Mahler (1860-1911)
Kindertotenlieder – Cançons per als infants morts
Text de Friedrich Rückert (1788-1866)Nun will die Sonn’ so hell aufgeh‘n
Ara sortirà el sol tan brillant
Nun will die Sonn’ so hell aufgehn,
Als sei kein Unglück die Nacht geschehn!Ara sortirà el sol tan brillant
com si aquesta nit no hagués succeït cap desgràcia.Das Unglück geschah nur mir allein!
Die Sonne, sie scheinet allgemein!La dissort m’ha afectat només a mi,
i el sol lluu per a tothom.Du mußt nicht die Nacht in dir verschränken,
Mußt sie ins ew’ge Licht versenken!No pots limitar la nit a tu mateix,
l’has de submergir en la llum eterna.Ein Lämplein verlosch in meinem Zelt!
Heil sei dem Freudenlicht der Welt!Una llumeneta s’apagà a casa meva,
benaventurada la joiosa llum del món!Nun seh‘ ich wohl, warum so dunkle Flammen
Ara comprenc per què trèieu flames tan profundes
Nun seh’ ich wohl, warum so dunkle Flammen
Ihr sprühtet mir in manchem Augenblicke.
– O Augen! – Gleichsam, um voll in einem Blicke
Zu drängen eure ganze Macht zusammen.Ara comprenc per què trèieu flames tan profundes
quan em miràveu a mi,
oh, ulls!, en certa manera, per concentrar
tot el vostre poder en una sola mirada.Doch ahnt’ ich nicht, weil Nebel mich umschwammen,
Gewoben vom verblendenden Geschicke,
Daß sich der Strahl bereits zur Heimkehr schicke,
Dorthin, von wannen alle Strahlen stammen.Però jo no sospitava, perquè m’envoltava una boira,
formada per un destí encegador,
que els teus raigs il·luminaven ja el retorn
cap allà on s’originen tots els raigs.Ihr wolltet mir mit eurem Leuchten sagen:
Wir möchten nah dir bleiben gerne!
Doch ist uns das vom Schicksal abgeschlagen.
Sieh’ uns nur an, denn bald sind wir dir ferne!Em volíeu dir amb la vostra resplendor:
Ens agradaria restar a prop teu,
però ens ha estat denegat pel destí.
Mira’ns, ara, perquè aviat serem lluny de tu!Was dir nur Augen sind in diesen Tagen:
In künft’gen Nächten sind es dir nur Sterne.El que aquests dies són encara ulls per a tu,
les pròximes nits seran estrelles.Wenn dein Mütterlein
Quan la teva mare estimada
Wenn dein Mütterlein
Tritt zur Tür herein,
Und den Kopf ich drehe,
Ihr entgegen sehe,
Fällt auf ihr Gesicht
Erst der Blick mir nicht,
Sondern auf die Stelle,
Näher nach der Schwelle,
Dort, wo würde dein
Lieb Gesichtchen sein,
Wenn du freudenhelle
Trätest mit herein,
Wie sonst, mein Töchterlein.Quan la teva mare estimada
entra per la porta
i jo aixeco el cap
cap a ella,
la meva mirada
no la cerca a ella,
sinó l’indret
prop de la llinda,
on hauria d’estar
la teva adorada faç,
quan tu entraves amb ella
inundant-nos d’alegria,
com abans, filleta meva.Wenn dein Mütterlein
Tritt zur Tür herein,
Mit der Kerze Schimmer,
Ist es mir, als immer
Kämst du mit herein,
Huschtest hinterdrein,
Als wie sonst ins Zimmer!
O du, des Vaters Zelle,
Ach, zu schnell, zu schnell,
Erloschner Freudenschein!Quan la teva mare estimada
entra per la porta
amb l’espelma encesa,
em sembla sempre
com si entressis amb ella,
corrent amb rapidesa,
com abans, per la cambra!
Oh, tu, cèl·lula del pare,
ai, alegre resplendor
tan aviat apagada!Oft denk‘ ich, sie sind nur ausgegangen
Penso sovint que només han sortit
Oft denk’ ich, sie sind nur ausgegangen!
Bald werden sie wieder nach Hause gelangen!
Der Tag ist schön! O sei nicht bang!
Sie machen nur einen weiten Gang!Penso sovint que només han sortit
i aviat tornaran a casa!
El dia és bell! No tinguis por!
Només fan un llarg passeig!Jawohl, sie sind nur ausgegangen
Und werden jetzt nach Hause gelangen!
O, sei nicht bang, der Tag is schön!
Sie machen nur einen Gang zu jenen Höh’n!Sí, només han sortit a passejar
i aviat tornaran a casa.
Oh, no tinguis por! El dia és bell!
Només fan un passeig per la muntanya!Sie sind uns nur vorausgegangen
Und werden nicht wieder nach Hause gelangen!
Wir holen sie ein auf jenen Höh’n
Im Sonnenschein! Der Tag ist schön auf jenen Höh’n!Només se’ns han avançat,
i ja no tornaran a casa!
Els anirem a recollir a la muntanya,
a la llum del sol! El dia és bell!In diesem Wetter
En aquest temps
In diesem Wetter, in diesem Braus,
Nie hätt’ ich gesendet die Kinder hinaus;
Man hat sie hinaus getragen,
Ich durfte nichts dazu sagen.En aquest temps, amb aquest paroxisme,
no hauria hagut de deixar sortir els infants!
Se’ls han endut,
i jo no podia dir res.In diesem Wetter, in diesem Saus,
Nie hätt’ ich gelassen die Kinder hinaus,
Ich fürchtete sie erkranken;
Das sind nun eitle Gedanken.En aquest temps, amb aquest vent,
no hauria hagut de deixar sortir els infants!
Temia que es posessin malalts,
ara són pensaments inútils.In diesem Wetter, in diesem Graus,
Nie hätt’ ich gelassen die Kinder hinaus;
Ich sorgte, sie stürben morgen,
Das ist nun nicht zu besorgen.En aquest temps, amb aquest espant,
no hauria hagut de deixar sortir els infants!
Em preocupava que es morissin demà,
ara ja no hi ha cap temença.In diesem Wetter, in diesem Braus,
Nie hätt’ ich gesendet die Kinder hinaus;
Man hat sie hinaus getragen,
Ich durfte nichts dazu sagen.En aquest temps, amb aquest paroxisme,
no hauria hagut de deixar sortir els infants!
Se’ls han endut,
i jo no podia dir res.In diesem Wetter, in diesem Saus, in diesem Braus,
Sie ruh’n als wie in der Mutter Haus,
Von keinem Sturm erschrecket,
Von Gottes Hand bedecket.
Sie ruh’n wie in der Mutter Haus!En aquest temps, amb aquest vent i aquest paroxisme,
reposen ara com en la sina materna.
No els espanta cap tempesta,
els protegeix la mà de Déu.
Reposen ara com en la sina materna.Traduccions de Manuel Capdevila i Font
També et pot interessar...
Petit Palau Cambra – Schubertíada Barcelona
Dijous, 30.05.24 – 19.30 h
Petit PalauSchubert, Strauss i Mahler
Alexander Grassauer, baix
Stephan Matthias Lademann, pianoF. Schubert:
Das Fischermädchen, D. 957; Frühlingsglaube, D. 686; An den Mond, D. 193; Liebesbotschaft, D. 957; Ganymed, D. 544; Rastlose Liebe, D. 138
G. Mahler:
Des Knaben Wunderhorn (selecció)
R. Strauss:
Heimliche Aufforderung, op. 27/3; Traum durch die Dämmerung, op. 29/1; Nachtgang, op. 29/3: Zueignung, op. 10/1Preu: 15 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Nexo – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Abacus – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –Benefactors Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Mariona Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Mª. del Carmen Pous Guardia – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Joaquim Uriach Torello – Manel Vallet Garriga – Jordi Simó Sanahuja –