Captiva el públic amb unes interpretacions extraordinàries en què se submergeix profundament en cada obra tenint-ne en compte el context històric musical, els instruments històricament escaients i aconseguint-hi la màxima autenticitat possible d’acord amb el nivell de coneixements actuals.

Després de guanyar el prestigiós Concurs Leopold Mozart i el Concurs Paganini essent ben jove, immediatament va oferir actuacions amb les principals orquestres del món, com la Berliner Philharmoniker, Boston Symphony Orchestra, Orquestra Simfònica de la NHK de Tòquio, Chamber Orchestra of Europe i Freiburger Barockorchester.

La seva àmplia curiositat artística abasta totes les èpoques i formes de cooperació instrumental. I això fa que no consideri la música com un fi en si mateix, sinó que promou l’essència de la peça amb devoció, subtilesa i amb ple coneixement. El seu gran compromís presta un servei excepcional a la interpretació de la música contemporània, amb estrenes recents d’obres de Péter Eötvös, Brett Dean i Ondřej Adámek.

Els seus enregistraments han estat lloats de forma unànime per la crítica i han rebut el Diapason d’Or, Gramophone Award i Choc de l’Année, entre altres premis. Els seus enregistraments més recents inclouen el Concert per a violí d’Arnold Schönberg, amb Daniel Harding i la Sveriges Radios Symfoniorkester, publicat el 2020, seguit el 2021 pel Triple Concert de Ludwig van Beethoven amb Alexander Melnikov, Jean-Guihen Queyras, Pablo Heras-Casado i la Freiburger Barockorchester.

La curiositat, la diversitat i un ferm enfocament centrat en la música en si mateixa caracteritzen la tasca artística de Jean-Guihen Queyras. Dedicat plenament i apassionadament a la música, es posa al servei de la partitura amb humilitat, la qual cosa li permet reflectir una essencialitat clara i sense biaixos. Les motivacions internes del compositor, intèrpret i públic han d’estar en sintonia, un principi interpretatiu que Queyras va aprendre de Pierre Boulez, amb qui va establir una llarga col·laboració artística.

Va ser membre fundador de l’Arcanto Quartett i forma un celebrat trio amb Isabelle Faust i Alexander Melnikov; aquest, juntament amb Alexandre Tharaud, en són acompanyants habituals.

La seva discografia inclou enregistraments de concerts per a violoncel d’Edward Elgar, Antonín Dvořák, Philippe Schoeller i Gilbert Amy que han estat aclamats per la crítica. Ha enregistrat la integral de Trios per a piano de Schumann amb Isabelle Faust i Alexander Melnikov i alhora el Concert per a violoncel de Schumann amb la Freibug Baroque Orchestra, sota la direcció Pablo Heras-Casado. Amb l’àlbum THRACE - Sunday morning sessions explora les interseccions de la música contemporània, la improvisació i les tradicions mediterrànies.

Jean-Guihen Queyras té una càtedra a la Universitat de Música de Friburg i és el director artístic del festival Rencontres Musicales de Haute-Provence a Forcalquiere. Toca amb un instrument del 1696 de Gioffredo Cappa, facilitat per la Mécénat Musical Société Générale.

Clarinetista, compositor i director d’orquestra, és un dels artistes més versàtils de la seva generació. Actua com a solista amb orquestres de renom, com la New World Symphony Orchestra i Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, i és artista resident amb la WDR Sinfonieorchester i la BBC Scottish Symphony Orchestra.

En música de cambra té, entre altres col·laboradors, Daniel Barenboim, Denis Kozhukhin, el Cuarteto Quiroga i Hagen Quartet, amb els quals actua a sales i festivals com ara la Philharmonie d’Essen, Dresdner Musikfestspiele, Pierre Boulez Saal de Berlín, Grand Interpretes de Tolosa de Llenguadoc i Wiener Konzerthaus, entre d’altres.

En la seva intensa tasca de direcció, aquesta temporada es presenta amb l’Orquestra Simfònica Nacional de Taiwan, Mozarteumorchester de Salzburg, i com a compositor visitant amb l’Orquestra Sinfônica do Estado de São Paulo, Orquestra Simfònica de la Radio Finlandesa i amb l’Orchestre Philharmonique de Radio France.

Va estudiar clarinet amb Gerd Starke a Munic i Charles Neidich a la Juilliard School de Nova York. Actua habitualment amb orquestres prestigioses, com la Gewandhausorchester de Leipzig, Orchestre National de France, Tonhalle-Orchester de Zuric, National Symphony Orchestra de Washington, Orchestre Symphonique de Mont-real, Wiener Philharmoniker, Orquestra Filharmònica dels Països Baixos i Toronto Symphony Orchestra, i col·labora amb els directors Daniel Barenboim, Christoph Eschenbach i Christoph von Dohnányi.

Va estrenar el Concert per a clarinet “Über” de Mark Andre al Donaueschinger Musiktage el 2015. També li han dedicat obres per al seu instrument Wolfgang Rihm, Musik für Klarinette und Orchester (1999) i Aribert Reimann, Cantus (2006).

Va estudiar composició amb Kay Westermann, Wilfried Hiller i Wolfgang Rihm. Les seves obres continuen rebent nombrosos premis, com el Premi Elise L. Stoeger de la Chamber Music Society del Lincoln Center (2009), Premi Paul Hindemith el 2001, Premi Arnold Schönberg de l’Arnold Schönberg Center de Viena i Deutsches Symphonie-Orchester de Berlín (2004) i el premi de composició de la SWR Sinfonieorchester de Baden-Baden i Friburg i el Premi de Composició Claudio Abbado de la Berliner Philharmoniker Academy (2006).

Les seves composicions són interpretades habitualment pels directors Daniel Barenboim, Daniel Harding, Valery Gergiev, Kent Nagano, Christian Thielemann, Mariss Jansons, Andris Nelsons i Simon Rattle i són estrenades per orquestres com ara les filharmòniques de Viena i de Berlín, New York Philharmonic, Orchestre de París, BBC Symphony Orchestra, entre moltes d’altres. Aquesta temporada es produirà l’estrena mundial del Concert per a trompeta de Jörg Widmann, encàrrec de la Gewandhausorchester de Leipzig i la Boston Symphony Orchestra amb interpretació de Håkan Hardenberger i direcció d’Andris Nelsons.

És àmpliament aclamat com una figura dels nostres dies i ha col·laborat estretament amb molts compositors destacats, entre els quals György Ligeti, de qui ha enregistrat la integral de composicions per a piano. També ha treballat amb Stockhausen, George Benjamin i Pierre Boulez, que el va situar, amb només dinou anys, com el primer pianista solista de l’Ensemble Intercontemporain. Lloat per «The Guardian» com “un dels millors intèrprets de Messiaen”, hi va tenir una relació molt estreta i també amb Yvonne Loriod, amb qui va estudiar al Conservatori de París.

La temporada 2021-22 va continuar fent gires internacionals col·laborant amb les principals orquestres i directors, com la Münchner Philharmoniker i K. Nagano, Philharmonia Orchestra i P. Heras-Casado, hr-Sinfonieorchester i A. Altinoglu, Wiener Symphoniker i D. Afkham o San Francisco Symphony i E-P. Salonen, amb qui enregistrarà els Concerts per a piano núm. 1 i núm. 3 de Bartók.

En recitals i projectes de música de cambra, continua compromès amb els compositors contemporanis, i recentment ha interpretat obres de Klaus Ospald i Mark Andre. La seva agenda també inclou actuacions amb Vingt regards de Messiaen a la Philharmonie de París i Concertgebouw d’Amsterdam i la col·laboració en trio amb Mark Simpson i Jean-Guihen Queyras amb obres de Lachenmann al Auditorio Nacional de Madrid i a l’Elbphilharmonie.

Entre la seva activitat més destacada de la temporada 2020-21, cal esmentar la consideració d’“artista amb ressò” al Musikkollegium Winterhur, on va interpretar diversos compositors i va iniciar el cicle complet de Concerts per a piano de Beethoven. També va actuar en recital a París, al Kunstfestspiele Herrenhausen i als BBC Proms amb Sir George Benjamin i la Mahler Chamber Orchestra.

Darrerament ha publicat un nou disc amb la Hammerklavier Sonata i Eroica variations de Beethoven per al segell Pentatone, amb un gran èxit de crítica. També ha editat, el 2022, Visions de l’Amen amb Tamara Stefanovich. Anteriorment, les darreres temporades va publicar Catalogue d'oiseaux de Messiaen (Pentatone), que va recollir diversos premis, entre els quals el prestigiós Preis der Deutschen Schallplattenkritik.