Le Concert de l’Hostel Dieu & Plewniak
Estiu al Palau
Dilluns, 24 de juliol de 2023 – 20 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Stefan Plewniak, violí solista
Le Concert de l'Hostel Dieu:
Reynier Guerrero, violí
Florian Verhaegen, violí
Véronique Bouilloux, violí
Sayaka Shinoda, violí
André Costa, violí
Aurélie Métivier, viola
Myriam Cambreling, viola
Aude Walker-Viry, violoncel
Clara Fellmann, violoncel
Nicolas Janot, contrabaix
Nicolas Muzy, tiorba i guitarra
Franck-Emmanuel Comte, clavecí i direccióAntonio Vivaldi (1678-1741)
Del Concert per a dos violins i violoncel en Sol menor, RV 578a
I. Adagio e spiccato
II. AllegroJohann Sebastian Bach (1685-1750)
Concert per a violí en Re menor, BWV 1052R *
I.Allegro
II. Adagio
III. Allegro* transcripció de J. S. Bach: Concert per a clavecí, BWV 1052
Charles Avison (1709-1770)
Del Concerto grosso en Re menor núm. 5 *
I. LargoDel Concerto grosso en Mi menor núm. 3 *
III. Vivace
II. Allegro spirituoso* extractes de concerts en set parts fets a partir de les lliçons de Domenico Scarlatti (1685-1757)
Karl Aage Rasmussen (1947)
The four seasons after Antonio Vivaldi: III. Summer
I. Allegro non molto
II. Adagio
III. PrestoSteve Reich (1936)
D’Electric counterpoint *
III. Fast* arranjament de Reynier Guerrero i Franck-Emmanuel Comte
Karl Jenkins (1944)
Concerto grosso “Palladio”
I. Allegretto
II. Largo
III. VivaceAquest concert té una durada de 75 minuts sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#clàssics
Poema
postal
disposar el teló de fons, el cel.
engegar la maquinària, el món.
inclinar la voluntat cap al gest, el drama.
revinclar-se a la butaca, els llibres.
respirar fondo, pensar que no hi ets.
i veure-t’hi cada dia, sota la contenció del cel.
Eduard Escoffet
Menys i tot (LaBreu Edicions, 2017)Comentari
El diàleg entre instruments que caracteritza els concerts barrocs donant peu a vertiginosos contrapunts en l’intercanvi de passatges solistes i melodies conjuntes ha inspirat compositors de tots els temps. El model del concerto grosso certament evolucionaria al llarg dels segles XVII i XVIII fins a adoptar la forma del concert romàntic, però per reflotar inesperadament al segle XX: al jazz i a la música contemporània s’assisteix a aquell estira-i-arronsa, que té quelcom d’enfrontament jocós en la permuta del protagonisme i que –en suma– beneficia totes les parts, intèrprets i oients. El nom d’Antonio Vivaldi (1678-1741) és, en aquest sentit, inesquivable. L’expressivitat de la seva pirotècnia cromàtica explora registres festius, però també de profunda emotivitat. S’evidencia als dos moviments del Concert per a dos violins i violoncel en Sol menor, RV 578a, ric en ecos i canvis de ritme, la versió original del qual es va trobar en una biblioteca de Dresden.
Encara que segurament no ha transcendit per aquest tipus de composicions, Johann Sebastian Bach (1685-1750) va practicar l’escriptura concertant realitzant adaptacions per a altres instruments de les seves pròpies obres. El Concert per a violí en Re menor, BWV 1052R és una versió del Concert per a clavecí, BWV 1052, compost el 1738, que es creu que deriva, curiosament, d’un concert per a violí avui dia desaparegut. Per tant, “la versió d’una versió” és tot el que en queda en absència de l’original. Molt menys celebrat per la posteritat que aquells dos compositors, encara que al seu moment sí que gaudí de reconeixement, sobretot per la sèrie de Concerts en set parts fets a partir de les lliçons de Domenico Scarlatti, va ser el britànic Charles Avison (1709-1770), de qui se’n podrà escoltar una mostra significativa.
La tendència versionadora, que concilia tradició i modernitat –o, més ben dit, que revela l’atemporalitat inherent a l’acte creador, tot i estar en cada cas inserit en un espai-temps específic amb codis predeterminats– pot trobar-se així mateix a l’obra de Karl Aage Rasmussen (1947). Les arxiconegudes Quatre estacions de Vivaldi són adaptades al nostre temps amb lleugeres però notòries alteracions en ritme i fraseig, tot establint els termes d’“una conversa entre el passat i el present” –s’explica a la gravació discogràfica, realitzada amb el Concerto Copenhagen–, però sobretot insistint en la idea que suggereix que tota interpretació musical implica ja una interpretació, entesa com a apropiació i transformació personal de la matèria primera.
Després de redescobrir l’Estiu de la mà compositor danès, es podrà escoltar una versió d’Electric counterpoint de Steve Reich (1936), el tercer moviment del qual ha estat arranjat per Reynier Guerrero i Franck-Emmanuel Comte. Aquesta peça icònica del minimalisme musical, d’un magnetisme fascinant en la versió original –per a guitarra elèctrica i gravació en cinta–, posarà en joc les prestacions Le Concert de l’Hostel Dieu, tot fomentant la proliferació de capes que se sobreposen puntualment, amb frenesí ben calculat. Reminiscent d’una cosmovisió pretèrita és el Concerto grosso Palladio de Karl Jenkins (1944). L’equilibri i la proporció inherents a l’arquitectura –d’aquí la referència a l’artista del Renaixement– ressonen en una peça declaradament neoclàssica, que aprofundeix en la tradició per activar en l’oient els ressorts d’una emotivitat perenne.
Jacobo Zábalo, doctor en humanitats
Biografies
Biografies
©Maciej Boguni
©Maciej Boguni
Stefan Plewniak, violí solista
És un director i violinista polonès. És director titular de l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles i antic director musical de l’Òpera de Cambra de Varsòvia. Així mateix, fundador i director musical de l’orquestra Il Giardino d’Amore i la Cappella dell’Ospedale della Pietà de Venècia, el 2016 va fundar l’orquestra simfònica Feel Harmony. Stefan Plewniak també és el fundador de l’exclusiu segell discogràfic Ëvoe Records, que ha rebut l’atenció i el reconeixement de prestigioses revistes i emissores de ràdio internacionals. Com a director i violinista, s’ha guanyat la fama de “mestre de la química emocional”, i ha estat qualificat com “un huracà sobre l’escenari”.
Biografies
©Julie Cherki
©Julie Cherki
Le Concert de l’Hostel Dieu
Des dels seus inicis, Le Concert de l’Hostel Dieu ha estat un actor important de l’escena barroca francesa. El conjunt es distingeix per una aproximació sensible i dinàmica a la interpretació del repertori vocal i instrumental del segle XVIII promovent-ne sistemàticament un enfocament històric i filològic.
Sota la direcció de Franck-Emmanuel Comte, artista apassionat i pedagog compromès, el conjunt defensa l’originalitat i l’especificitat d’un repertori regional en què destaquen els manuscrits barrocs conservats a les biblioteques de la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps. Així, ofereix diverses interpretacions i edicions de partitures inèdites, riques dels vincles privilegiats que Lió mantenia amb Itàlia.
Transposar la riquesa i la diversitat de la música barroca al nostre temps és un dels punts forts de Le Concert de l’Hostel Dieu. Nodrit de col·laboracions artístiques estimulants, el conjunt reuneix les diferents estètiques barroques amb diverses cultures i artistes d’orígens diversos. Les seves creacions reinventen el format de concert i tenen com a objectiu arribar a nous públics de diferents edats i també actuar en zones perifèriques.
A més de crear i actuar, Le Concert de l’Hostel Dieu també dona suport a joves solistes a l’inici de la seva carrera, destacats en concursos internacionals de cant o acadèmies.
Le Concert de l’Hostel Dieu rep el suport del Consistori de Lió, la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps, el Ministeri de Cultura, l’Institut Francès, Bureau Export, ADAMI, SPEDIDAM i Maison de la Musique Contemporaine.
Amb el suport d'Adami
Biografies
©Julie Cherki
©Julie Cherki
Franck-Emmanuel Comte, clavecí i direcció
Director d’orquestra i clavecinista especialitzat en la interpretació dels repertoris barroc i clàssic amb instruments històrics, s’esforça sobretot per compartir la seva passió amb un públic al més ampli possible. Els seus projectes artístics es desenvolupen habitualment conjuntament amb iniciatives de divulgació musical.
L’any 1992 va fundar Le Concert de l’Hostel Dieu (LCHD), un conjunt instrumental amb seu a Lió dedicat al repertori barroc, que continua dirigint com a director artístic. Ha dirigit l’orquestra en més de mil cinc-cents concerts i hi ha enregistrat més d’una vintena de CD. Convidat regularment a dirigir a les capitals culturals d’Europa i d’arreu del món, Franck-Emmanuel Comte està especialment interessat en els repertoris barrocs regionals i els projectes interdisciplinaris o no habituals.
Fortament compromès amb la transmissió i la integració professional, imparteix classes d’estètica barroca a la Université Catholique de Lió i és membre del jurat del Concours International de Chant Baroque de Froville, que cada any descobreix nous talents vocals. També és el director artístic del Centre Musical Internacional J. S. Bach de Saint-Donat i del Festival Baroque du Pays du Mont-Blanc.
També et pot interessar...
Estiu al Palau
Dimecres, 02.08.23 – 20 h
Sala de ConcertsYukiko Akagi, piano
F. Chopin
Masurca núm. 4, op. 17
Masurca núm. 3, op. 63
Masurca núm. 4, op. 33
Balada núm. 3, op. 47
Andante spianato i Gran Polonesa brillant, op. 22
S. Rakhmàninov
Vocalise núm. 14, op. 34
Sonata per a piano núm. 2, op. 36
Preu: 25 €Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Le Concert de l’Hostel Dieu & Plewniak
Estiu al Palau
Dilluns, 24 de juliol de 2023 – 20 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Stefan Plewniak, violí solista
Le Concert de l'Hostel Dieu:
Reynier Guerrero, violí
Florian Verhaegen, violí
Véronique Bouilloux, violí
Sayaka Shinoda, violí
André Costa, violí
Aurélie Métivier, viola
Myriam Cambreling, viola
Aude Walker-Viry, violoncel
Clara Fellmann, violoncel
Nicolas Janot, contrabaix
Nicolas Muzy, tiorba i guitarra
Franck-Emmanuel Comte, clavecí i direccióAntonio Vivaldi (1678-1741)
Del Concert per a dos violins i violoncel en Sol menor, RV 578a
I. Adagio e spiccato
II. AllegroJohann Sebastian Bach (1685-1750)
Concert per a violí en Re menor, BWV 1052R *
I.Allegro
II. Adagio
III. Allegro* transcripció de J. S. Bach: Concert per a clavecí, BWV 1052
Charles Avison (1709-1770)
Del Concerto grosso en Re menor núm. 5 *
I. LargoDel Concerto grosso en Mi menor núm. 3 *
III. Vivace
II. Allegro spirituoso* extractes de concerts en set parts fets a partir de les lliçons de Domenico Scarlatti (1685-1757)
Karl Aage Rasmussen (1947)
The four seasons after Antonio Vivaldi: III. Summer
I. Allegro non molto
II. Adagio
III. PrestoSteve Reich (1936)
D’Electric counterpoint *
III. Fast* arranjament de Reynier Guerrero i Franck-Emmanuel Comte
Karl Jenkins (1944)
Concerto grosso “Palladio”
I. Allegretto
II. Largo
III. VivaceAquest concert té una durada de 75 minuts sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#clàssics
Poema
postal
disposar el teló de fons, el cel.
engegar la maquinària, el món.
inclinar la voluntat cap al gest, el drama.
revinclar-se a la butaca, els llibres.
respirar fondo, pensar que no hi ets.
i veure-t’hi cada dia, sota la contenció del cel.
Eduard Escoffet
Menys i tot (LaBreu Edicions, 2017)Comentari
El diàleg entre instruments que caracteritza els concerts barrocs donant peu a vertiginosos contrapunts en l’intercanvi de passatges solistes i melodies conjuntes ha inspirat compositors de tots els temps. El model del concerto grosso certament evolucionaria al llarg dels segles XVII i XVIII fins a adoptar la forma del concert romàntic, però per reflotar inesperadament al segle XX: al jazz i a la música contemporània s’assisteix a aquell estira-i-arronsa, que té quelcom d’enfrontament jocós en la permuta del protagonisme i que –en suma– beneficia totes les parts, intèrprets i oients. El nom d’Antonio Vivaldi (1678-1741) és, en aquest sentit, inesquivable. L’expressivitat de la seva pirotècnia cromàtica explora registres festius, però també de profunda emotivitat. S’evidencia als dos moviments del Concert per a dos violins i violoncel en Sol menor, RV 578a, ric en ecos i canvis de ritme, la versió original del qual es va trobar en una biblioteca de Dresden.
Encara que segurament no ha transcendit per aquest tipus de composicions, Johann Sebastian Bach (1685-1750) va practicar l’escriptura concertant realitzant adaptacions per a altres instruments de les seves pròpies obres. El Concert per a violí en Re menor, BWV 1052R és una versió del Concert per a clavecí, BWV 1052, compost el 1738, que es creu que deriva, curiosament, d’un concert per a violí avui dia desaparegut. Per tant, “la versió d’una versió” és tot el que en queda en absència de l’original. Molt menys celebrat per la posteritat que aquells dos compositors, encara que al seu moment sí que gaudí de reconeixement, sobretot per la sèrie de Concerts en set parts fets a partir de les lliçons de Domenico Scarlatti, va ser el britànic Charles Avison (1709-1770), de qui se’n podrà escoltar una mostra significativa.
La tendència versionadora, que concilia tradició i modernitat –o, més ben dit, que revela l’atemporalitat inherent a l’acte creador, tot i estar en cada cas inserit en un espai-temps específic amb codis predeterminats– pot trobar-se així mateix a l’obra de Karl Aage Rasmussen (1947). Les arxiconegudes Quatre estacions de Vivaldi són adaptades al nostre temps amb lleugeres però notòries alteracions en ritme i fraseig, tot establint els termes d’“una conversa entre el passat i el present” –s’explica a la gravació discogràfica, realitzada amb el Concerto Copenhagen–, però sobretot insistint en la idea que suggereix que tota interpretació musical implica ja una interpretació, entesa com a apropiació i transformació personal de la matèria primera.
Després de redescobrir l’Estiu de la mà compositor danès, es podrà escoltar una versió d’Electric counterpoint de Steve Reich (1936), el tercer moviment del qual ha estat arranjat per Reynier Guerrero i Franck-Emmanuel Comte. Aquesta peça icònica del minimalisme musical, d’un magnetisme fascinant en la versió original –per a guitarra elèctrica i gravació en cinta–, posarà en joc les prestacions Le Concert de l’Hostel Dieu, tot fomentant la proliferació de capes que se sobreposen puntualment, amb frenesí ben calculat. Reminiscent d’una cosmovisió pretèrita és el Concerto grosso Palladio de Karl Jenkins (1944). L’equilibri i la proporció inherents a l’arquitectura –d’aquí la referència a l’artista del Renaixement– ressonen en una peça declaradament neoclàssica, que aprofundeix en la tradició per activar en l’oient els ressorts d’una emotivitat perenne.
Jacobo Zábalo, doctor en humanitats
Biografies
Stefan Plewniak, violí solista
©Maciej Boguni
És un director i violinista polonès. És director titular de l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles i antic director musical de l’Òpera de Cambra de Varsòvia. Així mateix, fundador i director musical de l’orquestra Il Giardino d’Amore i la Cappella dell’Ospedale della Pietà de Venècia, el 2016 va fundar l’orquestra simfònica Feel Harmony. Stefan Plewniak també és el fundador de l’exclusiu segell discogràfic Ëvoe Records, que ha rebut l’atenció i el reconeixement de prestigioses revistes i emissores de ràdio internacionals. Com a director i violinista, s’ha guanyat la fama de “mestre de la química emocional”, i ha estat qualificat com “un huracà sobre l’escenari”.
Le Concert de l’Hostel Dieu
©Julie Cherki
Des dels seus inicis, Le Concert de l’Hostel Dieu ha estat un actor important de l’escena barroca francesa. El conjunt es distingeix per una aproximació sensible i dinàmica a la interpretació del repertori vocal i instrumental del segle XVIII promovent-ne sistemàticament un enfocament històric i filològic.
Sota la direcció de Franck-Emmanuel Comte, artista apassionat i pedagog compromès, el conjunt defensa l’originalitat i l’especificitat d’un repertori regional en què destaquen els manuscrits barrocs conservats a les biblioteques de la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps. Així, ofereix diverses interpretacions i edicions de partitures inèdites, riques dels vincles privilegiats que Lió mantenia amb Itàlia.
Transposar la riquesa i la diversitat de la música barroca al nostre temps és un dels punts forts de Le Concert de l’Hostel Dieu. Nodrit de col·laboracions artístiques estimulants, el conjunt reuneix les diferents estètiques barroques amb diverses cultures i artistes d’orígens diversos. Les seves creacions reinventen el format de concert i tenen com a objectiu arribar a nous públics de diferents edats i també actuar en zones perifèriques.
A més de crear i actuar, Le Concert de l’Hostel Dieu també dona suport a joves solistes a l’inici de la seva carrera, destacats en concursos internacionals de cant o acadèmies.
Le Concert de l’Hostel Dieu rep el suport del Consistori de Lió, la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps, el Ministeri de Cultura, l’Institut Francès, Bureau Export, ADAMI, SPEDIDAM i Maison de la Musique Contemporaine.
Amb el suport d'Adami
Franck-Emmanuel Comte, clavecí i direcció
©Julie Cherki
Director d’orquestra i clavecinista especialitzat en la interpretació dels repertoris barroc i clàssic amb instruments històrics, s’esforça sobretot per compartir la seva passió amb un públic al més ampli possible. Els seus projectes artístics es desenvolupen habitualment conjuntament amb iniciatives de divulgació musical.
L’any 1992 va fundar Le Concert de l’Hostel Dieu (LCHD), un conjunt instrumental amb seu a Lió dedicat al repertori barroc, que continua dirigint com a director artístic. Ha dirigit l’orquestra en més de mil cinc-cents concerts i hi ha enregistrat més d’una vintena de CD. Convidat regularment a dirigir a les capitals culturals d’Europa i d’arreu del món, Franck-Emmanuel Comte està especialment interessat en els repertoris barrocs regionals i els projectes interdisciplinaris o no habituals.
Fortament compromès amb la transmissió i la integració professional, imparteix classes d’estètica barroca a la Université Catholique de Lió i és membre del jurat del Concours International de Chant Baroque de Froville, que cada any descobreix nous talents vocals. També és el director artístic del Centre Musical Internacional J. S. Bach de Saint-Donat i del Festival Baroque du Pays du Mont-Blanc.
També et pot interessar...
Estiu al Palau
Dimecres, 02.08.23 – 20 h
Sala de ConcertsYukiko Akagi, piano
F. Chopin
Masurca núm. 4, op. 17
Masurca núm. 3, op. 63
Masurca núm. 4, op. 33
Balada núm. 3, op. 47
Andante spianato i Gran Polonesa brillant, op. 22
S. Rakhmàninov
Vocalise núm. 14, op. 34
Sonata per a piano núm. 2, op. 36
Preu: 25 €Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –