L’Escolania de Montserrat és una de les escoles de música més antigues d’Europa. Ja en el segle XIII, apareix en el Monestir benedictí i Santuari marià de Montserrat un petit grup de nois que, per mitjà de la pràctica del cant i de diversos instruments musicals, estan al servei d’aquest lloc tan singular. Al llarg dels segles, han sorgit compositors i intèrprets remarcables de l’anomenada Escola Musical Montserratina.

Sota la direcció i llarg mestratge (1953-1997) del P. Ireneu Segarra, l’Escolania va internacionalitzar-se enregistrant nombrosos discs i començant a participar en festivals o fent gires de concerts a molts països.

Els darrers anys, l’Escolania ha fet nombroses gires de concerts a l’estranger: a Estats Units, Xina, Itàlia, Alemanya, Rússia, Hongria, Suïssa, Bèlgica, França, Polònia, Noruega i Bulgària, a més de nombrosos concerts a Catalunya. I ha enregistrat els CDs Salve Regina, amb obres del P. Ireneu Segarra, i Ressons de la Nostra Terra, amb música popular catalana i d’autor.

Actualment l’Escolania està formada per més de cinquanta nois, de nou a catorze anys, procedents de tot Catalunya. Durant els anys que estudien a Montserrat fan els darrers cursos de Primària i els primers de Secundària. El fet de ser uns 10-12 alumnes per curs permet oferir-los una educació molt personalitzada.

Aquests darrers cursos s’ha intensificat molt l’ensenyament de l’anglès i la presència de les noves tecnologies a classe. Al matí fan els ensenyaments generals, i a la tarda els estudis de música. Cada escolà estudia dos instruments, el piano i un segon instrument a escollir, a més de llenguatge musical, orquestra i, no cal dir, el cant coral, que constitueix l’especialitat de l’Escolania, que canta sota la direcció de Llorenç Castelló.

La majoria dels escolans, quan deixen Montserrat, continuen els estudis de música. Especialment en les darreres dècades, alguns destaquen professionalment com a cantants, instrumentistes o directors.

La finalitat de l’Escolania, avui, com en segles passats, és la participació diària en la pregària del santuari, juntament amb la gran afluència de pelegrins de tot el món.

És també funció de l’Escolania la difusió de la música sacra, tant d’autors propis (Escola Montserratina), com de compositors internacionals.

A través del cant, els escolans són missatgers de pau i de bellesa. Amb el llenguatge universal de la música, traspassen tota mena de fronteres i parlen directament al cor dels qui els escolten.

Fundada l’any 1997 sota la direcció del P. Jordi-Agustí Piqué i Collado, té com a finalitat dotar el monestir d’un cor que, en les celebracions litúrgiques més solemnes, pugui complementar la capella de monjos que canten amb l’Escolania. Aquesta funció principal es veu ampliada amb la participació, sempre que cal, en les produccions de l’Escolania de Montserrat –concerts, gires, enregistraments– que requereixen la participació de veus d’home. L’any 2000 n’assumí la direcció Joaquim Piqué i Calvo fins a l’any 2007, i n’agafà el relleu Eduard Vila i Perarnau. Entre el 2009 i el 2012 Bernat Vivancos prengué el relleu en la direcció i a partir del 2012 el director és Llorenç Castelló.

La Capella és un grup d’entre vuit i catorze veus masculines, la majoria antics escolans, amb una sòlida formació musical. Com a cor estable de veus iguals, realitza també produccions individualment, com ara concerts i enregistraments.

Entre les seves actuacions amb l’Escolania destaquen la interpretació de les Lamentacions del Dijous Sant del P. Narcís Casanoves, sota la direcció de Josep Pons, i la participació en el Cicle de Música Sacra de Montserrat amb la interpretació d’obres de grans compositors del repertori coral, com són T. L. de Victoria, G. P. da Palestrina, D. Buxtehude, H. Purcell, J. S. Bach, G. F. Händel, J. Brahms i M. Reger, entre d’altres.

Del repertori simfonicocoral, destaquen la Missa en Sol menor, BWV 235 de J. S. Bach, amb l’Orquestra Nacional d’Andorra; les Vespres a la Mare de Déu de Joan Cererols, amb Les Saqueboutiers de Tolosa de Llenguadoc; Psalms 42 i 115 de F. Mendelssohn, amb l’Orquesta Ciudad de Granada, sota la direcció de Manel Valdivieso; Chichester psalms de L. Bernstein; Cantata de Sant Nicolau de B. Britten, conjuntament amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la batuta de Pierre Cao, i el Requiem de G. Fauré, amb l’Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu.

La Capella de Música de Montserrat ha enregistrat diversos discos amb l’Escolania, com el dedicat a obres del P. Narcís Casanoves; Vespres a Montserrat, que recrea la litúrgia pròpia montserratina; O vos omnes, amb obres de M. Duruflé, G. Fauré, P. Casals, F. Poulenc i O. Messiaen, entre d’altres; un àlbum dedicat a obres del P. Miquel López, enregistrat amb el conjunt de música antiga La Caravaggia; Officium hebdomadae sanctae, responsoris per a l’ofici de tenebres de Setmana Santa, del P. Narcís Casanoves; Salve Regina, amb música del P. Ireneu Segarra, i el darrer, el Llibre vermell de Montserrat (interpretació musicològica del P. Gregori Estrada).

Ha participat en les gires de l’Escolania a França i Alemanya, els Països Baixos i Bèlgica (amb l’orquestra Musica Ducis Brabantiae) i a Hongria amb un programa de música sacra hispànica del segle XVI.

La Capella, individualment, ha participat en el Primer Festival de Música Religiosa de Girona, en la interpretació del Supervivent de Varsòvia d’Arnold Schönberg juntament amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, sota la direcció de Josep Pons, i ha ofert nombrosos concerts arreu de la geografia catalana.

Entre el seu repertori podem destacar la música medieval, com la del Llibre vermell de Montserrat, obres que els grans compositors han dedicat a cors de veus iguals,  però sense oblidar els compositors actuals, com A. Pärt o B. Casablancas, del qual van enregistrar la sintonia del programa televisiu Signes del temps de Televisió de Catalunya.

Premi Nacional de Dansa 1985,  Premi Mercuri d’ARC 1987, Creu de Sant Jordi 1997,  Premi Morratxa 2024

Ja ha celebrat el seu centenari, en ser fundada com a entitat cultural l’any 1923, i ha treballat sempre en la recerca de nous camins per a la presentació de les danses tradicionals de les terres de parla catalana. I sempre amb el màxim respecte pels documents, però aportant a les interpretacions tota la riquesa i la qualitat tècnica habituals en la dansa escènica, fins  a convertir els materials populars en un autèntic espectacle de dansa.

Avalen la seva trajectòria  les innombrables ballades en diferents escenaris i places del país, les actuacions notables als millors escenaris de Catalunya, i mereixen esment especial algunes actuacions a l’estranger, com al Palau de la UNESCO de París, les presentacions en  temporada estable del Gran Teatre del Liceu,  l’enregistrament per a la BBC de Londres a la sèrie televisiva The magic dance,  presentada per Margot Fonteny, l’actuació al Bellas Artes de Mèxic, com també a Leningrad, Tunísia i al World Economic Forum de Davos.

Ha estrenat els  espectacles Carnestoltes de Joaquim Serra, vestit per Fabià Puigserver,  al Gran Teatre del Liceu;  Setmana Santa d’Espriu, amb Enric Majó; Canigó, amb música de Manel Camp i vestuari de Mercè Paloma, del qual va oferir vuit representacions al Teatre Nacional de Catalunya; ha intervingut en els concerts Celebrem la primavera oferint-ne les imatges de dansa des de la Televisió de Catalunya, i darrerament La muixeranga d’Algemesí, Haikús en temps de guerra, sobre els poemes de Miquel Martí i Pol, i la proposta reivindicativa DansaXXI.cat, juntament amb totes les danses del repertori tradicional, assolides amb la tasca constant durant els seus més de cent anys d’història. El 29 de juny de 2013 va estrenar l’obra pòstuma del coreògraf Joan Serra, Miratges; el 2016 va posar a l’escenari un recull de danses sobre música de Manuel Blancafort, i el 2023 va presentar l’espectacle Nemini Parco, nova coreografia de Jordi Rubio, amb música d’Arnau Vilà i vestuari de Pau Fernández.

Ara torna a recuperar el treball realitzat l’any 1977 amb el pare Gregori Estrada, per mostrar la connexió del Llibre vermell de Montserrat amb la dansa popular i la presència al text de coreografies pensades per ser ballades pels peregrins. Una producció per al Mil·lenari de Montserrat que recull la feina feta per figures com el pare Gregori Estrada, Albert Sans, Fabià Puigserver i el P. Ireneu Segarra.

L’Esbart Dansaire de Rubí és una companyia no professional de dansa formada per un cos de ball de vint-i-cinc dansaires i un equip tècnic de deu persones, sota la direcció de Jordi Rubio i Serra.

El grup va néixer l’estiu del 1999 i s’ha mantingut actiu des de llavors actuant al carrer en cercaviles, acompanyant danses o en concerts dalt de l’escenari arreu dels Països Catalans. Cal destacar la seva participació en festivals internacionals, com el Cornamusam d’Olot i FIMPT de Vilanova i la Geltrú. I fora de Catalunya ha actuat en diverses edicions de la Xuntanza Internacional de Gaiteros d’Orense i al programa Trébede de Radio 3.

És una formació que ha configurat el seu repertori a partir de melodies tradicionals, si pot ser menys conegudes que les que sovintegen als enregistraments actuals del mercat, tot divulgant la música tradicional del nostre país en la contemporaneïtat.

Punt de Malura està format per:

Nascut a Barcelona (1976), va iniciar els seus estudis musicals a l’Escolania de Montserrat, on va ser deixeble del P. Ireneu Segarra del 1986 al 1990. Té el títol superior de llenguatge musical, i el professional de composició i piano assolits al Conservatori Superior de Música del Liceu. Ha estat professor del Departament de Didàctica de la Música a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Des dels seus inicis és membre de la Capella de Música de Montserrat, el cor d’homes que acompanya ocasionalment l’Escolania. El 2009 esdevingué segon director de l’Escolania de Montserrat i el 2012 li fou confiada també la direcció de la Capella de Música. El 2014 assumí la direcció de l’Escolania de Montserrat, amb el desig de ser un bon hereu de la tradició rebuda des d’infant, amb estimació per la música conreada a Montserrat durant segles i amb projectes musicals d’obertura als temps actuals.