- Ensembles de Música Contemporània de l’ESMUC—Homenatge a Joan Guinjoan
Palau Fronteres
Diumenge, 28 de novembre de 2021 – 19 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Conjunt de percussió de l’ESMUC
Ensemble Contemporani de l’ESMUC
Ernest Martínez Izquierdo, director(1931-2019)
Homenatge a Carmen Amaya(1900-1950)
Suite Òpera de tres rals
El diari
Mao Miyoshi, veu solista(1925-2003)
Chemin IV
Nina Alcañiz Macias, oboé solista
Gic 79Durada aproximada del concert: 60 minuts, sense pausa.
#jovestalents #novacreació
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –Poema
19-21 L’ambició com a meridià
(Les porques elevacions consagrades)Aquests són els dies
que poden dir-se dies:
els de la rústica puresa
de l’alegria de l’amunt,
un enlaire
contra el sotmetiment aferradís
del gràvid terraqüi.Pregar perquè algú et demani
–Cap on puges?
I tu poder dir
–Més enllà de l’enllà,
on ni tu no ho puguis entendre
però sí saber-ho
i rebentar
d’enveja.Jaume C. Pons Alorda
Era (2018)Comentari
L’obra de Kurt Weill (1900-1950), lluny de les avantguardes d’entreguerres, fou decisiva durant l’Alemanya de Weimar en la renovació de l’opereta i el teatre musical, i més tard, emigrat als Estats Units, en l’elaboració de la genuïna sonoritat de Broadway. De la seva obra més coneguda i universal, Die Dreigroschenoper (L’òpera de tres rals) estrenada el 1928, n’extragué un any més tard una suite arranjada per a orquestra de vents i percussió amb el nom de Kleine Dreigroschenmusik (Petita música de tres rals).
Luciano Berio (1925-2003), en canvi, forma part, juntament amb Bruno Maderna i Luigi Nono, del trident d’avantguarda més radical a la Itàlia de la segona meitat del segle XX. La seva obra, molt eclèctica i personal, es caracteritza per una recerca constant de les possibilitats tímbriques i tècniques dels instruments. En aquest sentit, és paradigmàtica la seva sèrie de Seqüències (1958-1996), cada una dedicada a un sol instrument, algunes de les quals readaptà amb acompanyament d’orquestra de cordes en la sèrie anomenada Chemins (Camins). Chemins IV és l’orquestració de la Seqüència VII per a oboè, reconeguda com una de les millors peces de la sèrie.
També decisiva, a Catalunya, fou l’obra i la figura de Joan Guinjoan (1931-2019), a qui ret homenatge el concert d’avui, veritable factòtum de la música contemporània a Barcelona durant el darrer terç del segle passat, ja fos com a intèrpret al piano o a la direcció del seu ensemble Diabolus in Musica o com a divulgador i promotor, tant des del seu càrrec a l’Ajuntament com des de la premsa i la televisió.
L’Hommage à Carmen Amaya (1986), per a un conjunt de sis percussionistes, forma part, amb Jondo i Flamenco, d’un conjunt d’obres amb clares influències del folklore andalús, els ritmes del qual tenien fascinat el compositor.
El diari (1977) és una obra per a soprano i conjunt intrumental sobre un text de Josep M. Espinàs que descriu amb gran encert tragicocòmic la lectura d’un diari de premsa local. L’univers humorístic de l’autor plana per les notícies de molt diferent caràcter, des de les paraules del President a l’anunci d’un gos perdut, però particularment graciosa és la pàgina d’esports.
GIC 1979 és la represa d’una obra homònima i bessona escrita l’any anterior, ambdues per a flauta, clarinet, piano, percussió, violí i violoncel.
Sergi Moreno-Lasalle, músic i crític musical
Biografies
Biografies
©Miquel Àngel Vich
©Miquel Àngel Vich
Conjunt de Percussió de l'ESMUC
Directors musicals, Lorenzo Ferrándiz i Ramon Torramilans
El conjunt de percussió és una de les activitats que vertebren la formació dels estudiants de percussió del Departament de Clàssica i Contemporània de l’ESMUC.
Tots els estudiants de percussió formen part del conjunt durant els quatre anys de la seva formació i participen en diferents projectes, en què interpreten les obres per a conjunt de percussió més significatives del segle XX, així com obres de nova creació o d’encàrrec.
Tot i centrar la seva activitat principal a l’ESMUC, sovint participa en importants festivals, sales de concerts i espais culturals del nostre territori, com el Sampler Sèries de L’Auditori, el Festival Mixtur-BCN, el MACBA (Museu d’Art Contemporani de BArcelona), el Centre Cultural La Model o la Sala Hangar.
Intèrprets: Andreu Ferrándis, Javier Delgado, Álvaro Ayuso, Iñigo Dúcar, Luis Angulo i Joan Carot
Biografies
Ensemble Contemporani de l'ESMUC
És uns dels grans conjunts estables de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i pertany al Departament de Música Clàssica i Contemporània.
Aquesta formació va néixer amb la voluntat d’ampliar el coneixement musical dels estudiants aprofundint l’estudi de les obres dels compositors més representatius del segle XX, així com de les tendències musicals més actuals. L’alumnat treballa el llenguatge i les tècniques instrumentals del repertori amb el seu director musical i, sovint, participa del procés creatiu de les obres col·laborant directament amb els compositors.
Intèrprets: Mao Miyoshi, veu | Louanna Cleries Añó i Antón Seijas Vieites, clarinets | Bruno Gil Moreno De Mora Sardà i Paula Piñero Garrido, contrabaixos | Ariane Pérez Segura i Maria Selvas Bou, fagots | Kathrin Haberkern i Estela Serrano Andújar, flautes | Thomas Christophe Peel, guitarra | Nina Macias i Alcañiz, oboè | Javier Delgado Pérez i Andreu Ferrandis Miguel, percussió | Arturo Moscoso Sequera, piano | Joseph Hooworth-Smith Lecha i Carlos Segura Agües, saxòfons | Alejandro Higon Abril, trombó | Pau Torres Alonso, trompa | Miquel Pla Forcadell i Miguel Valles Franco, trompetes | Marc Pere Pascual Villalonga, tuba | Lea Maria Gisler, Cesar Gonzalez Salinas i Estela Megías Sánchez, violes | Pau Andreu Cueves, Clara Garriga Traugut i Celia Molina Gómez, violins | Oihane Angulo Plazaola, Adrià Puigcerver Carceller i Quim Tejedor Arruga, violoncels.
Biografies
Ernest Martínez Izquierdo, director
Nascut a Barcelona (1962), és director honorari de l’Orquesta Sinfónica de Navarra i principal director convidat de l’ensemble BCN216. Des del 2019 és professor convidat a l’ESMUC.
Després de la seva formació musical a Barcelona i París, començà la carrera com a director d’orquestra creant el grup BCN216, especialitzat en la interpretació del repertori contemporani de cambra i amb el qual ha actuat als principals festivals internacionals.
Ha estat director assistent de l’Orquesta Nacional de España i de l’Ensemble Intercontemporain de París (convidat per Pierre Boulez), així com director titular i artístic de l’Orquesta Sinfónica de Navarra i de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
Ha dirigit les principals formacions espanyoles i internacionalment ha treballat amb la Tokio Symphony Orchestra, Kyoto Symphony Orchestra, Finish Radio Symphony Orchestra, Philharmonic d’Hèlsinki, Symphony de Trondheim, Philharmonique de Radio France, National de Lió, Filharmònica de Varsòvia, Gulbenkian Orchestra (Lisboa), Orquestra Sinfónica do Porto, Sinfônica Municipal de São Paulo, Orquestra Filharmònica de Zagreb, Orchestra Comunale de Bolonya, Beethoven Academie (Anvers), Tonkünstler Orchestra (Viena) i amb l’Ensemble Contemporain de Mont-real, Ensemble Modern de Frankfurt, Trondheim Sinfonietta, Wien Klangforum i Avanti! Chamber Orchestra (Hèlsinki), entre d’altres.
Com a director d’òpera destaquen les produccions Adriana Mater de Kaija Saariaho amb direcció escènica de Peter Sellars (estrenes a l’Òpera Nacional de Finlàndia i a la Santa Fe Opera dels Estats Units), Le nozze di Figaro de W. A. Mozart, amb direcció escènica d’Emilio Sagi; Carmina Burana de C. Orff, amb posada en escena de La Fura dels Baus; la direcció musical de L’amour de loin de K. Saariaho, en una producció de Robert Lepage a l’Opéra del Quebec (Canadà), i de la creació de L’ombra de Venceslao de Martin Matalon amb posada en escena de Jorge Lavelli a l’Opéra de Rennes, i a les òperes d’Avinyó, Marsella i el Théâtre du Capitole de Tolosa de Llenguadoc. El gener i febrer del 2018 va dirigir a l’Opéra de París les representacions d’Only the sound remains, l’última òpera de K. Saariaho, amb posada en escena de Peter Sellars, producció dirigida també al Teatro Real de Madrid i al Lincoln Center de Nova York el novembre del 2018.
Ha fet enregistraments per a les discogràfiques Deutsche Grammophon, Telarc, Harmonia Mundi, Collegno, Ircam, Stradivarius i Naxos.
Ha rebut diversos guardons, entre els quals l’Ojo Crítico de Radio Nacional de España (1995), Premi Roland de Periodisme de Música Clàssica de Catalunya (2000), Premi Ciutat de Barcelona (2001), un Grammy Llatí (2006) i un Diapason d’Or (2012). Des del 2006 és membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. L’Estat de Finlàndia li atorgà la condecoració de Cavaller de l’Orde de la Rosa Blanca el 2018.
https://www.ernestmartinezizquierdo.com/
El diari
(1931-2019)
Text de (1927)"El Diari, El Diari, El Diari... El Diari d'Avui.
El President ha dit: el futur depèn de la integració, la pluri-coordinació i la hiperpotenciació de tots els recursos, i si els ciutadans tenen consciencia, prudència i paciència, construirem un país, modèlic, hiperbòlic i clorefílic (si es que plou).
Catorze mil morts. Terratrèmol a l'Àsia, catorze mil morts, potser vint mil, potser cinquanta mil. Les noticies son confuses, l'Àsia és confusa. Estan comptant els morts. Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze. Un dos, tres... Vuitanta-sis. Vuitanta-set, nou-cents tres. Mil set-cents setanta quatre, mil set-cents setanta cinc.
Terratrèmol.Avís: hem perdut el gos. Era la nostra companyia, el nostre consol, la nostra vida. Es diu Estrella, és blanc, amb una taca rosa a l'orella esquerra. Gratificarem generosament qui ens el torni.
Borsa d'avui:
Químicatrex: Tres-cents quinze més vuit.
Banca Unida: Set-cents quatre més dos.
Petrolandia: Cent vuitanta més sis.
Atomòlia: Dos-cents dotze menys un.
Electrinsa: Cent setanta més dos.
Mines Altes: Tres-cents onze menys dos, i
Cimentesa: Cinc-cents quinze més deu!A la popular vedette Tina Dodó li ha sortit un gra a la punta del nas. No podrà estrenar l'espectacle "Tina Dodó Show". Hi ha qui sospita que el gra no existeix i que tot és una operació publicitària, i no falta qui arriba a negar l'existència de Tina Dodó.
El nostre equip és millor, però avui no hem tingut sort. L'àrbitre ens ha perjudicat. El gol no era gol. El nostre equip és millor, i avui s'ha demostrat. L'àrbitre ha estat just. El gol era gol. El gol no era gol. El gol era gol. Era gol. No era gol. Era. No era.
Ser o no ser. Hamlet! Hamlet! Hamlet!.La Conferència Internacional per al Progrés dels Pobles s'ha reunit a Londres. Representants oficials dels vuitanta tres països, després de tres setmanes de sessions, han aconseguit arribar a un acord concret: tornar-se a reunir d'aquí a tres anys a París, on examinaran les diverses propostes sobre a quina ciutat s'haurà de celebrar la reunió d'aquí a sis anys.
El sol es pon a les 18:17. Demà sortirà a les 05:41.
El Diari, El Diari, El Diari..."També et pot interessar...
Palau Fronteres
Dilluns, 21.03.22 – 20 h
Sala de ConcertsPhilip Glass i John Adams
Kebyart Ensemble:
GIOrquestra
Francesc Prat, directorPH. Glass: Music in similar motion
J. Adams: Shaker loops
J. Cage: 4'33"
PH. Glass: Saxophone quartet concertoPreus:de 20 a 35 €
- Ensembles de Música Contemporània de l’ESMUC—Homenatge a Joan Guinjoan
Palau Fronteres
Diumenge, 28 de novembre de 2021 – 19 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Conjunt de percussió de l’ESMUC
Ensemble Contemporani de l’ESMUC
Ernest Martínez Izquierdo, director(1931-2019)
Homenatge a Carmen Amaya(1900-1950)
Suite Òpera de tres rals
El diari
Mao Miyoshi, veu solista(1925-2003)
Chemin IV
Nina Alcañiz Macias, oboé solista
Gic 79Durada aproximada del concert: 60 minuts, sense pausa.
#jovestalents #novacreació
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –Poema
19-21 L’ambició com a meridià
(Les porques elevacions consagrades)Aquests són els dies
que poden dir-se dies:
els de la rústica puresa
de l’alegria de l’amunt,
un enlaire
contra el sotmetiment aferradís
del gràvid terraqüi.Pregar perquè algú et demani
–Cap on puges?
I tu poder dir
–Més enllà de l’enllà,
on ni tu no ho puguis entendre
però sí saber-ho
i rebentar
d’enveja.Jaume C. Pons Alorda
Era (2018)Comentari
L’obra de Kurt Weill (1900-1950), lluny de les avantguardes d’entreguerres, fou decisiva durant l’Alemanya de Weimar en la renovació de l’opereta i el teatre musical, i més tard, emigrat als Estats Units, en l’elaboració de la genuïna sonoritat de Broadway. De la seva obra més coneguda i universal, Die Dreigroschenoper (L’òpera de tres rals) estrenada el 1928, n’extragué un any més tard una suite arranjada per a orquestra de vents i percussió amb el nom de Kleine Dreigroschenmusik (Petita música de tres rals).
Luciano Berio (1925-2003), en canvi, forma part, juntament amb Bruno Maderna i Luigi Nono, del trident d’avantguarda més radical a la Itàlia de la segona meitat del segle XX. La seva obra, molt eclèctica i personal, es caracteritza per una recerca constant de les possibilitats tímbriques i tècniques dels instruments. En aquest sentit, és paradigmàtica la seva sèrie de Seqüències (1958-1996), cada una dedicada a un sol instrument, algunes de les quals readaptà amb acompanyament d’orquestra de cordes en la sèrie anomenada Chemins (Camins). Chemins IV és l’orquestració de la Seqüència VII per a oboè, reconeguda com una de les millors peces de la sèrie.
També decisiva, a Catalunya, fou l’obra i la figura de Joan Guinjoan (1931-2019), a qui ret homenatge el concert d’avui, veritable factòtum de la música contemporània a Barcelona durant el darrer terç del segle passat, ja fos com a intèrpret al piano o a la direcció del seu ensemble Diabolus in Musica o com a divulgador i promotor, tant des del seu càrrec a l’Ajuntament com des de la premsa i la televisió.
L’Hommage à Carmen Amaya (1986), per a un conjunt de sis percussionistes, forma part, amb Jondo i Flamenco, d’un conjunt d’obres amb clares influències del folklore andalús, els ritmes del qual tenien fascinat el compositor.
El diari (1977) és una obra per a soprano i conjunt intrumental sobre un text de Josep M. Espinàs que descriu amb gran encert tragicocòmic la lectura d’un diari de premsa local. L’univers humorístic de l’autor plana per les notícies de molt diferent caràcter, des de les paraules del President a l’anunci d’un gos perdut, però particularment graciosa és la pàgina d’esports.
GIC 1979 és la represa d’una obra homònima i bessona escrita l’any anterior, ambdues per a flauta, clarinet, piano, percussió, violí i violoncel.
Sergi Moreno-Lasalle, músic i crític musical
Biografies
Conjunt de Percussió de l'ESMUC
©Miquel Àngel Vich
Directors musicals, Lorenzo Ferrándiz i Ramon Torramilans
El conjunt de percussió és una de les activitats que vertebren la formació dels estudiants de percussió del Departament de Clàssica i Contemporània de l’ESMUC.
Tots els estudiants de percussió formen part del conjunt durant els quatre anys de la seva formació i participen en diferents projectes, en què interpreten les obres per a conjunt de percussió més significatives del segle XX, així com obres de nova creació o d’encàrrec.
Tot i centrar la seva activitat principal a l’ESMUC, sovint participa en importants festivals, sales de concerts i espais culturals del nostre territori, com el Sampler Sèries de L’Auditori, el Festival Mixtur-BCN, el MACBA (Museu d’Art Contemporani de BArcelona), el Centre Cultural La Model o la Sala Hangar.
Intèrprets: Andreu Ferrándis, Javier Delgado, Álvaro Ayuso, Iñigo Dúcar, Luis Angulo i Joan Carot
Ensemble Contemporani de l'ESMUC
És uns dels grans conjunts estables de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i pertany al Departament de Música Clàssica i Contemporània.
Aquesta formació va néixer amb la voluntat d’ampliar el coneixement musical dels estudiants aprofundint l’estudi de les obres dels compositors més representatius del segle XX, així com de les tendències musicals més actuals. L’alumnat treballa el llenguatge i les tècniques instrumentals del repertori amb el seu director musical i, sovint, participa del procés creatiu de les obres col·laborant directament amb els compositors.
Intèrprets: Mao Miyoshi, veu | Louanna Cleries Añó i Antón Seijas Vieites, clarinets | Bruno Gil Moreno De Mora Sardà i Paula Piñero Garrido, contrabaixos | Ariane Pérez Segura i Maria Selvas Bou, fagots | Kathrin Haberkern i Estela Serrano Andújar, flautes | Thomas Christophe Peel, guitarra | Nina Macias i Alcañiz, oboè | Javier Delgado Pérez i Andreu Ferrandis Miguel, percussió | Arturo Moscoso Sequera, piano | Joseph Hooworth-Smith Lecha i Carlos Segura Agües, saxòfons | Alejandro Higon Abril, trombó | Pau Torres Alonso, trompa | Miquel Pla Forcadell i Miguel Valles Franco, trompetes | Marc Pere Pascual Villalonga, tuba | Lea Maria Gisler, Cesar Gonzalez Salinas i Estela Megías Sánchez, violes | Pau Andreu Cueves, Clara Garriga Traugut i Celia Molina Gómez, violins | Oihane Angulo Plazaola, Adrià Puigcerver Carceller i Quim Tejedor Arruga, violoncels.
Ernest Martínez Izquierdo, director
Nascut a Barcelona (1962), és director honorari de l’Orquesta Sinfónica de Navarra i principal director convidat de l’ensemble BCN216. Des del 2019 és professor convidat a l’ESMUC.
Després de la seva formació musical a Barcelona i París, començà la carrera com a director d’orquestra creant el grup BCN216, especialitzat en la interpretació del repertori contemporani de cambra i amb el qual ha actuat als principals festivals internacionals.
Ha estat director assistent de l’Orquesta Nacional de España i de l’Ensemble Intercontemporain de París (convidat per Pierre Boulez), així com director titular i artístic de l’Orquesta Sinfónica de Navarra i de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
Ha dirigit les principals formacions espanyoles i internacionalment ha treballat amb la Tokio Symphony Orchestra, Kyoto Symphony Orchestra, Finish Radio Symphony Orchestra, Philharmonic d’Hèlsinki, Symphony de Trondheim, Philharmonique de Radio France, National de Lió, Filharmònica de Varsòvia, Gulbenkian Orchestra (Lisboa), Orquestra Sinfónica do Porto, Sinfônica Municipal de São Paulo, Orquestra Filharmònica de Zagreb, Orchestra Comunale de Bolonya, Beethoven Academie (Anvers), Tonkünstler Orchestra (Viena) i amb l’Ensemble Contemporain de Mont-real, Ensemble Modern de Frankfurt, Trondheim Sinfonietta, Wien Klangforum i Avanti! Chamber Orchestra (Hèlsinki), entre d’altres.
Com a director d’òpera destaquen les produccions Adriana Mater de Kaija Saariaho amb direcció escènica de Peter Sellars (estrenes a l’Òpera Nacional de Finlàndia i a la Santa Fe Opera dels Estats Units), Le nozze di Figaro de W. A. Mozart, amb direcció escènica d’Emilio Sagi; Carmina Burana de C. Orff, amb posada en escena de La Fura dels Baus; la direcció musical de L’amour de loin de K. Saariaho, en una producció de Robert Lepage a l’Opéra del Quebec (Canadà), i de la creació de L’ombra de Venceslao de Martin Matalon amb posada en escena de Jorge Lavelli a l’Opéra de Rennes, i a les òperes d’Avinyó, Marsella i el Théâtre du Capitole de Tolosa de Llenguadoc. El gener i febrer del 2018 va dirigir a l’Opéra de París les representacions d’Only the sound remains, l’última òpera de K. Saariaho, amb posada en escena de Peter Sellars, producció dirigida també al Teatro Real de Madrid i al Lincoln Center de Nova York el novembre del 2018.
Ha fet enregistraments per a les discogràfiques Deutsche Grammophon, Telarc, Harmonia Mundi, Collegno, Ircam, Stradivarius i Naxos.
Ha rebut diversos guardons, entre els quals l’Ojo Crítico de Radio Nacional de España (1995), Premi Roland de Periodisme de Música Clàssica de Catalunya (2000), Premi Ciutat de Barcelona (2001), un Grammy Llatí (2006) i un Diapason d’Or (2012). Des del 2006 és membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. L’Estat de Finlàndia li atorgà la condecoració de Cavaller de l’Orde de la Rosa Blanca el 2018.
https://www.ernestmartinezizquierdo.com/
El diari
(1931-2019)
Text de (1927)"El Diari, El Diari, El Diari... El Diari d'Avui.
El President ha dit: el futur depèn de la integració, la pluri-coordinació i la hiperpotenciació de tots els recursos, i si els ciutadans tenen consciencia, prudència i paciència, construirem un país, modèlic, hiperbòlic i clorefílic (si es que plou).
Catorze mil morts. Terratrèmol a l'Àsia, catorze mil morts, potser vint mil, potser cinquanta mil. Les noticies son confuses, l'Àsia és confusa. Estan comptant els morts. Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze. Un dos, tres... Vuitanta-sis. Vuitanta-set, nou-cents tres. Mil set-cents setanta quatre, mil set-cents setanta cinc.
Terratrèmol.Avís: hem perdut el gos. Era la nostra companyia, el nostre consol, la nostra vida. Es diu Estrella, és blanc, amb una taca rosa a l'orella esquerra. Gratificarem generosament qui ens el torni.
Borsa d'avui:
Químicatrex: Tres-cents quinze més vuit.
Banca Unida: Set-cents quatre més dos.
Petrolandia: Cent vuitanta més sis.
Atomòlia: Dos-cents dotze menys un.
Electrinsa: Cent setanta més dos.
Mines Altes: Tres-cents onze menys dos, i
Cimentesa: Cinc-cents quinze més deu!A la popular vedette Tina Dodó li ha sortit un gra a la punta del nas. No podrà estrenar l'espectacle "Tina Dodó Show". Hi ha qui sospita que el gra no existeix i que tot és una operació publicitària, i no falta qui arriba a negar l'existència de Tina Dodó.
El nostre equip és millor, però avui no hem tingut sort. L'àrbitre ens ha perjudicat. El gol no era gol. El nostre equip és millor, i avui s'ha demostrat. L'àrbitre ha estat just. El gol era gol. El gol no era gol. El gol era gol. Era gol. No era gol. Era. No era.
Ser o no ser. Hamlet! Hamlet! Hamlet!.La Conferència Internacional per al Progrés dels Pobles s'ha reunit a Londres. Representants oficials dels vuitanta tres països, després de tres setmanes de sessions, han aconseguit arribar a un acord concret: tornar-se a reunir d'aquí a tres anys a París, on examinaran les diverses propostes sobre a quina ciutat s'haurà de celebrar la reunió d'aquí a sis anys.
El sol es pon a les 18:17. Demà sortirà a les 05:41.
El Diari, El Diari, El Diari..."També et pot interessar...
Palau Fronteres
Dilluns, 21.03.22 – 20 h
Sala de ConcertsPhilip Glass i John Adams
Kebyart Ensemble:
GIOrquestra
Francesc Prat, directorPH. Glass: Music in similar motion
J. Adams: Shaker loops
J. Cage: 4'33"
PH. Glass: Saxophone quartet concertoPreus:de 20 a 35 €