Més de deu anys després de la seva primera col·laboració, Ariadna Alsina i l’Ensemble Sillages es reuneixen de nou sota el paraigua del Festival Mixtur i Paysages Humains i amb la col·laboració del Ministeri de Cultura-DRAC Bretagne i l’Institut Francès de Madrid i Barcelona. Alsina i Gonzalo Bustos, director artístic de l’Ensemble Sillages, ens proposen un programa de concert centrat en l’obra de la jove compositora catalana i la d’alguns dels seus referents més immediats –Hèctor Parra, Rebecca Saunders, Michael Jarrell i Luis Naón–, amb la música dels quals estableix un diàleg.

Cadascuna de les peces que escoltarem obre una finestra musical a un món en transformació perpètua. El de la fricció entre pensament formal i intuïció expressiva, de la qual emergeixen un seguit d’accents, d’articulacions tímbriques i de gestos que exploren les nebuloses fronteres perceptives existents entre les dimensions temporal i harmònica de Time fields III d’Hèctor Parra. El de l’estructuració d’elements musicals arquetípics seguint esquemes d’organització de l’I Ching, segons el qual un mateix element comporta diferències significatives quan està en relació amb altres d’Eje (una voz de la infancia) de Luis Naón. El d’Assonance III, en la qual Michael Jarrell parteix de petits motius que es perllonguen mitjançant ressonàncies naturals i que es fan més densos fins a un clímax que condueix de nou al repòs. I el de The underside of green de Rebeca Saunders, que proposa una reflexió sobre les propietats del color, la seva relació amb la llum i la seva qualitat fugissera.

Lligant totes aquestes mirades i establint una xarxa de relacions entre elles, la música d’Ariadna Alsina explora el concepte de fragilitat en diferents formes i matisos. El projecte Des mots des murs… per a ensemble i electrònica es desplega en tres obres que s’entrellacen amb les composicions abans esmentades. El projecte està inspirat en les obres literàries The old walls de Zoë Skoulding i Fin de partie de Samuel Beckett, de les quals extreu una reflexió sobre la condició humana associada a la fragilitat, capaços com som com a espècie de generar l’odi i la desesperança entre pobles, de caure en les absurditats més profundes i enquistades, però també posant èmfasi en la bellesa poètica de la fragilitat i la possibilitat de regeneració i renaixença de la vida per sobre de les ruïnes.

Alsina fa dialogar els instruments acústics amb l’electrònica per generar contrastos entre els ecos industrials d’una electrònica mecànica i la intimitat sorgida de l’organicitat dels instruments. Ambdós universos són capaços també de tocar-se i crear quelcom de nou, mitjançant la transformació digital del so dels instruments, procés que crea fractures i trajectòries sonores en l’espai que resulten en una textura complexa i en constant transformació.

El diàleg entre Alsina i la resta de compositors es complementa amb els dos interludis electroacústics que la compositora ha creat inspirant-se en un so, una idea musical o un gest instrumental de les peces que acompanyen. Dues miniatures purament electroacústiques en les quals treballa la idea poètica de la fragilitat desplegant el so a través de l’espai acústic i jugant amb la idea d’allò que és efímer.

Miquel Gené, musicòleg i crític musical