- Ensalades i madrigals del renaixement català—Cor de Cambra del Palau
La Casa dels Cants
Divendres, 5 de març de 2021 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Simon Halsey, director artístic)
Marc Clos, percussió
Edwin Garcia, viola de mà renaixentista i tiorba
Maria Crisol, baixó
Jordi Giménez, sacabutx
Alfonso Barreno, xeremia i baixonet
Lluís Coll, corneta
Anna Romaní, direcció escènica
Xavier Puig, director(1500- c.1560)
Pavana i Gallarda - instrumental(1517-1582)
El bon jorn - ensalada
Solistes: Anaïs Oliveras, soprano; Daniel Folqué, contralt; Mariona Llobera, contralt; Toni Fajardo, baix(1520-1591)
Ma volentat ab la rahó s’envolpa
madrigal XV - Text d’Ausiàs March(1481–1553)
Què farem del pobre Joan - instrumentalLa viuda - ensalada
Solistes: Anaïs Oliveras, soprano; Mariona Llobera, contralt; Ferran Mitjans, tenor; David Pastor, baixBella de vós som amorós - instrumental
(1530–1604)
O qual corona d’odorati fiori - madrigal
Gloria...pues nació - instrumentalLa justa - ensalada
Solistes: Irene Mas, soprano; Mariona Llobera, contralt; Carles Prat, tenorDurada aproximada del concert: 60 minuts sense pausa
Comentari
Tot està perdut
És curiós comprovar com, al llarg de tota la història, diferents generacions han compartit i comparteixen la sensació que tot està perdut, que en el passat tot era millor i que el futur és del tot incert. Passa avui i passava, fa pràcticament mig mil·lenni, quan Mateu Fletxa el Vell va escriure La viuda, on parla de la pena que pateix la Música en perdre el seu espòs, el Bon Gust. La ironia és més que evident, gairebé descarada, com ho són també les crítiques i les lloances a diferents institucions musicals del moment, sempre amb un sentit de l’humor excel·lent.
El concert d’avui, malgrat l’escàs optimisme de Fletxa, és una demostració que la música de la seva època va donar alguns fruits excel·lents, especialment en un gènere que ell no només va conrear, sinó que va elevar a la màxima categoria: l’ensalada. Ell, junt amb Pere Alberch, són alguns dels millors exponents d’aquest repertori.
Com el seu nom indica, les ensalades són obres musicals en què els ingredients són com més diversos millor. En aquestes, els compositors s’hi sentien lliures de les cotilles que ja imposaven els incipients gèneres de la música sacra. Cada ensalada narra una història en què es mesclen de manera desenfadada els elements sagrats i els més mundans, tot responent a la devoció popular.
La mescla d’idiomes i d’estils, ritmes i harmonies hi és constant, i cada gir serveix per descriure amb una pinzellada rapidíssima personatges i situacions. Així, al concert d’avui veurem desfilar Jesús, Llucifer i Adam al costat de pastors i músics de carrers que són incapaços d’afinar a la primera la seva guitarra.
El perill imminent i la salvació gràcies a Jesucrist és un tema recurrent a les ensalades. Així, El bon jorn canta el dia en què Jesús neix per salvar-nos dels pecats. La justa, per la seva banda, narra una batalla imaginària entre Adam i Llucifer, però sense estalviar cap detall digne de les pel·lícules de superherois i una bona dosi d’humor.
Al seu costat escoltarem un madrigal de Brudieu sobre un text d’Ausiàs March i dos de Fletxa el Jove (nebot del primer). Ens serviran de guia per poder copsar en quins punts les ensalades s’allunyen de la música “seriosa” i en quins punts hi són properes. Aquest dansar continuat sobre la línia vermella que se suposa que separa els dos àmbits és un dels encants del gènere.
Pep Gorgori, musicòleg i periodista
Biografies
Biografies
Marc Clos, percussió
Nascut a Sant Feliu de Guíxols (1976), va cursar estudis de percussió clàssica, moderna i tradicional al Conservatori Superior del Liceu, Taller de Músics de Barcelona i Escola Superior de Música de Catalunya, on obtingué la llicenciatura en jazz i música moderna el 2008 i el Màster en Musicologia i Interpretació de la Música Antiga el 2013. Atret i actiu professionalment en els camps de la música moderna, clàssica, jazz i antiga, que li ha permès treballar amb grups i artistes de tots els àmbits estilístics musicals, ha col·laborat en prop d’un centenar d’enregistraments discogràfics i la seva agenda l’ha portat a escenaris i festivals d’arreu del món, tot desenvolupant paral·lelament una intensa activitat pedagògica des de Sant Feliu de Guíxols.
Biografies
Edwin Garcia, tiorba
Nascut a Bogotà (1980), començà els estudis a la Pontificia Universidad Javeriana, on obtingué el títol de guitarra clàssica el 2004 amb Carlos Posada. El 2011 obtingué el grau superior en interpretació d’instruments històrics a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), sota la tutoria de Xavier Díaz Latorre, Mara Galassi i Monica Pustilnik. Ha rebut classes magistrals d’Ariel Abramóvich, Hopkinson Smith, Juan Carlos Rivera, Juan Carlos de Mulder i Paul O’Dette, entre d’altres.
Ha participat amb les formacions Hemiola, Del Enzina i Alba Sonora, del qual és membre fundador, i ha ofert gires de concerts per Colòmbia amb el programa Lamenti i sospiri dedicat a la música italiana del segle XVII. També ha col·laborat amb l’Accademia Internazionale della Música de Milà, sota la direcció de Mara Galassi, amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico de España, amb l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu sota la direcció de Harry Bicket i amb diverses agrupacions, com el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Cor Francesc Valls, La Dispersione, Exaudi Nos, Accademia 1750, O Vos Omnes, Los Músicos de Su Alteza, Vespres d’Arnadí i Ensemble Meridien, entre d’altres.
Ha participat en el treball discogràfic Del mar del alma, amb músiques i lletres de la Bogotà colonial (Arion music, 2007) amb l’ensemble colombià Música Ficta.
Actualment es dedica professionalment a la interpretació amb criteris històrics d’instruments de corda polsada i a l’ensenyament de la guitarra clàssica i el llenguatge musical a l’Escola de Música del Palau i a l’Escola Coral de l’Orfeó Català. És director i fundador de l’Agrupació La Sonorosa.
Biografies
Maria Crisol, baixó
Començà a estudiar fagot amb Josep Borràs al Conservatori de Música de Badalona i es graduà l’any 2000 a la Staatliche Hochschule für Musik de Freiburg. Paral·lelament estudià fagot barroc i baixó a la Schola Cantorum Basiliensis amb Claude Wassmer i Donna Agrell. S’ha format com a músic d’orquestra a la JONC i a la JONDE i ha col·laborat amb diferents orquestres professionals. Participa habitualment amb formacions i conjunts referents de la música antiga, com l’Orquestra Barroca Catalana, Orquesta Barroca de Sevilla, Vespres d’Arnadí i La Caravaggia, entre d’altres. És professora de fagot al Conservatori de Badalona i a l’IEA Oriol Martorell.
Biografies
Jordi Giménez, sacabutx
És intèrpret de trombó, fiscorn i sacabutx, i es formà als conservatoris de Sabadell i Tolosa de Llenguadoc, on seguí les tres especialitats instrumentals. Ha estat trombonista a la Cobla Sant Jordi, on fou precursor en l’ús del trombó de vares en aquesta formació. És sacabutxista a La Caravaggia i col·labora amb conjunts de música antiga a l’àmbit de tot l’Estat. Paral·lelament és membre de la Barcelona Jazz Orquestra i l’Orquestra de Cambra Terrassa 48. En l’àmbit docent ha estat professor al Conservatori d’Igualada i a l’Aula de Música Antiga de Girona. Actualment compagina la seva vessant d’intèrpret amb la direcció de la Societat Coral El Vallès de Ripollet i el seu projecte pedagògic.
Biografies
Alfonso Barreno, xeremia i baixonet
Nascut a Segòvia (1989), es va especialitzar des de molt jove en instruments de doble canya històrics. Va cursar estudis superiors de fagot al Conservatorio Superior de Castella i Lleó i va finalitzar els estudis de fagot històric a l’ESMUC el 2015. Ha rebut premis d’interpretació, com els Premios Caja Segovia o el Concours Internationale de Cuivres Anciens de Tolosa de Llenguadoc. És membre fundador del grup Dichos Diabolos, guardonat a nivell europeu, i ha treballat i col·labora habitualment amb La Caravaggia, El Teatre Instrumental i l’OCSe, amb concerts per tot Espanya, així com a França, Bèlgica, Itàlia, Holanda i Alemanya, entre d’altres.
Biografies
Lluís Coll, corneta
Nascut a Manresa (1977), col·labora habitualment amb Les Sacqueboutiers, Hespèrion XXI, Graindelavoix, Forma Antiqva... Ha tocat sota la batuta de Jordi Savall, William Christie, Cristophe Rousset, Diego Fasolis, Pierre Cao, Martin Gester, Simon Carrington, Sergio Vartolo... És fundador i director artístic de La Caravaggia. Ha estat professor de corneta al CNSMD de Lió, al Conservatori de Girona i des del 2012 a l’ESMUC. Ha impartit masterclasses i conferències sobre la improvisació en la música antiga i sobre la corneta, dins i fora d’Europa. Des del 2019 és el coordinador del Màster en Interpretació de la Música Antiga de l’ESMUC. Compagina la seva activitat concertística i acadèmica al món de la música antiga amb l’activitat com a músic de rock, noise i altres gèneres musicals.
Biografies
@ Ricardo Rios
@ Ricardo Rios
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.
Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington i Fabio Biondi, i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).
A nivell internacional, cal destacar-ne el debut el 2017 als Proms de la BBC de Londres, la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus el 2018, i el debut al festival MÜPA de Budapest el 2022 amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català. De la temporada passada cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de Kaija Saariaho i Invocation to the earth de Xavier Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey. Els projectes més destacats d’aquesta temporada 2022-23 inclouen la interpretació d’obres dels compositors convidats del Palau de la Música Catalana Caroline Shaw i Ferran Cruixent (dirigit per Júlia Sesé, preparadora del Cor), el concert commemoratiu del centenari del l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, la segona col·laboració amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi, i la nova col·laboració amb Franco Fagioli i l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles que inclou dos concerts a l’auditori francès.
Biografies
Anna Romaní, direcció escènica
És ballarina, coreògrafa i pedagoga, formada en música, dansa i arts plàstiques des de molt jove. Estudià flauta de bec, violí i cant a l’Escola de Música Municipal Can Ponsic. Com a ballarina, es formà en dansa clàssica i en diferents tècniques contemporànies (Limon, Release, Graham, Contact), en dansa tradicional amb Joan Serra, entre d’altres, i en dansa antiga amb Peggy Dixon, Ana Yepes, Begoña del Valle, Marie-Geneviève Massé, Françoise Deniau, Bruna Gondoni, Cecilia Gracio Moura, Béatrice Massin i Barbara Sparti.
Actualment combina els estudis superiors de coreografia a l’Institut del Teatre de Barcelona amb l’activitat professional com a ballarina de les companyies franceses L’Eventail i Ensemble Donaires. L’hem pogut veure ballar a Cadmus et Hermione, producció de l’Opéra Comique de París, a Le poème harmonique (direcció de Vincent Dumestre i Benjamin Lazar, gravat en DVD per Alpha). És membre fundadora de Xuriach i coreògrafa de la companyia Els Pirates Teatre i de diversos concerts ballats amb grups: Diatessaron, Forma Antiqva, Ensemble Santenay o Il Profondo. Sota l’exemple de Verena Maschat (Orff-Institut), s’interessa per la pedagogia de la dansa. Ha impartit classes per a diverses institucions, com el mateix Institut del Teatre, els conservatoris de Girona o Badalona i el Centre Nacional de la Dansa de París.
Biografies
Xavier Puig, director
Director principal del Cor de Cambra del Palau
És el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, del Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados de Lleida i el director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i de l’Orquestra de Girona.
Nascut el 1973 a Cervera (Lleida), on començà els estudis musicals amb el piano i el violí, els amplià amb la composició al Conservatori Professional de Badalona. Paral·lelament s'inicià en la direcció coral amb Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay, Jordi Casas i Pierre Cao, i posteriorment també amplià la formació orquestral amb el mestre Salvador Mas a Barcelona i amb Leopold Hager a la Universitat de Viena.
Ha estat director assistent de la JONDE i de l’OBC. I director convidat de nombroses orquestres del país, amb una especial vinculació amb l’Orquestra Terrassa 48.
És professor d'orquestra i direcció a l’ESMUC i dirigeix el Curs de Direcció d’Orquestra de Terrassa des del 2017. Ha enregistrat obra d’autors catalans i diversos programes divulgatius per a TV3. Fou fundador i director artístic de les sis primeres edicions del Festival de Pasqua de Cervera, dedicat a la música clàssica catalana.
Textos
(1517-1582)
El bon jorn
ensalada*Bon jorn, bon jorn,
tothom bon jorn.
De todos es el buen día,
todos nos gozemos d’él,
pues hoy quebranta María
la cabeça de Luzbel;
Ilorando, va el triste d’él,
diziendo con gran afan:Elès, je lé perdua
la que je ai me tant.
Je lé perdur m’aimia,
dun jo so malcontant.E diu, elàs, je me alan.
Dinos qu’es lo que perd ió:
la gloria, por ser tira no.Pues muera en las ondas
el mal villano,
muera ahogado.Zúnguele, zungue.
Gil Picarra,
canta tú, con tu guitarra,
un cantar y hagamos fin.¡Debete estar destlanpada!
Mírala, don hi de ruyn.Din din, Don don don.
Bien nos parece que esta.
Acaba, iSUS! a dezir.Din din, Don don don.
Gentil carrer de Sant Pere
ara us hauré de jaquir,
ma senyora s’és colgada,
no vol davallar obrir.
Din din, Don don doniSus!, todos a Betlem.
Vamos, vamos, Bras,
que allí nació nuestro bien
por el mal de Satanàs.
Caminem os. Canta tú,
y todos cantemos
un cantar de huerte guissa.No lo puedo dezir, dezire,
no lo puedo dezir de risa.Oíd un qüento donoso
d’un padre muy virtuoso
aunque de frío medroso
según veréys en su guisa.Dizen quel padre Molines,
por no faltar a Maytines,
se puso por escarpines,
set lIansols y una camisa.Ase puesto por cordón,
la soga d’un esquilón
por capilla un canguilón,
ved que donosa divisa.No lo puedo dezir, dezire,
no lo puedo dezir de risa.Lectatus sum in his quae dicta sunt mihi:
In domum Domini ibimus.(1520-1591)
Ma volentat ab la rahó s’envolpa
Text d’Ausiàs March (1400-1459)Ma volentat ab la raó s’envolpa
e fan acord la qualitat seguint,
tals actes fent que al cos és defallint
en poc de temps una gran part de polpa.Lo poc dormir magresa al cos m’acosta:
dobla’m l’enginy per contemplar amor.
Lo cos molt gras, trobant-se dormidor,
no pot dar pas en aquesta aspra costa.Plena de seny, donau-me una crosta
del vostre pa, qui em lleve l’amargor:
de tot menjar m’ha pres gran dessabor
sinó d’aquell qui molta amor me costa.(1481-1553)
La viuda
ensalada*“La viuda se quiere casar,
desdichado del que muere,
si no iba a buen lugar!
La Música buena y honrada
enviudó por desconcierto,
que el buen gusto yace muerto
y quedó desmamparada.
¿Dónde hallará morada
en que se pueda abrigar,
si no iba a buen lugar?”“Facta est quasi vidua
domina Pentium”.-¿Quién canta lamentaciones
en noche tan sin dolores?
-Los cantores son, señores.
Sepamos por cuàl razón.
-Por la poca estimación
en que Música es tenida:
ésa fue nuestra venida
a esta conversación.“¿Qué fue del papa León?
Los reyes y los señores
¿dó se fueron?
¿Qué fue de aquel gualardón,
las mercedes que a cantores
se hicieron?”Rey Fernando, mayorazgo
de toda nuestra esperanza,
¿tus favores a dó estan?
Turutú, tu, turutú.Oh duque del Infantazgo,
“que fuiste la mejor lanza
que en Francia comía pan!”
-“iQué marido perdí, mezquina,
qué marido y qué afanador!”“Arzobispo de Toledo,
óigovos y non vos veo”.
EI de Fonseca sería,
que en música se perdía
por tomalla y por dexalla.
“Agora que la quería,
se murió en esta batalla”.
Turutú, tu, turutú.EI duque de Calabria es
con quien no ha habido revés:
es su amiga muy amada.
“Viuda enamorada,
gentil amigo tenéis:
¡por Dios, no le maltratéis!”Pues alguno la burló
con palabras que le dio
y promesas de fruslera,
“que no diré yo
quién es ni quién era,
que no diré yo
quién es ni quién no”.“De iglesia en iglesia
me quiero yo andar,
por no mal maridar”.Ante el juez singular
del cabildo de Valencia,
adonde por excelencia
lo siente,
yo, la Música presente,
doy querella criminal
y del vulgo en general
me querello,
porque tiende más el cuello
al tintín de guitarrilla
que a lo que es por maravilla
delicado.Y el dicho vulgo ha inventado
nueva música de morteros,
perdidos por majaderos:
“Toca, toca, toca,
con el pie se toca la toca
la Juana Matroca”.-iBueno, a fe!
Fréquele, fréquele.
Ande, que yo cantaré
un cantar sin disparate
que solamente trate
del Infante deseado,
del sacro Verbo encarnado,
Dios y hombre verdadero:
“nunca fuera caballero
a tierras tan bienvenido”.Asomó por este eixido
hecho pastor por el Mesías,
y la humanidad le decía,
viéndose de fuerzas flacas:
“Guardame las vacas Carillo,
y besarte he”.“Custodi nos, Domine,
ut pupilam oculi,
Sub umbra alarum tuarum
Protege nos”.(1530-1604)
O qual corona d’odorati fioriO qual corona d’odorati flori,
vermigli, bianchi e gialli,
e in testa de’ coralli
con cui le chiome t’orni,
Zefiro ti don’io se a me ritorni.Vieni, Zefiro lieto;
fammi sentir de le tue vaghe piume
il mover dolce e queto,
ch’or sopra questo fiurne
ardo, oímé, non al sol, ma al vivo lume
de la mia bella Flori.
La justa
ensalada *Oíd, oíd los vivientes
una justa que se ordena
y el precio d’ella se suena
que es la salud de las gentes.Salid, salid a los miradores
para ver los justadores,
que quien ha de mantener
es el bravo Lucifer
por honra de sus amores.
¿Quién es la dama que ama?
¿Y quién son los ventureros?
Solo son dos caballeros.
La dama Envidia se llama.
Diz que dize por su dama
al mundo como grossero:
“para tí la quiero,
noramala, compañero,
¡para tí la quiero!”.Paso, paso sin temor
que entra el mantenedor,
pues toquen los atabales,
¡ea, diestros oficiales!
Llame el tiple con primor:
Tin tin tin. ¡Oh, galán!
Responda la contra y el tenor:Tron, tron… ¡Sus! Todos:
“Ti pi tipi tin, pirlin…”
“Cata el lobo do va, Juanilla,
¡cata el lobo do va!”.La soberbia es el padrino,
una silla es la cimera,
oh, qué pompa y qué manera
escuchad que el monte es fino:
“Super astra Dei exaltabo solium meum
et símilis ero Altissimo”.El mantenedor es fiero
callad y estemos en vela
que otro viene ya a la tela.¿Quién es el aventurero?
Adán padre primero,
rodeado de prophetas.
¡Ojo! ¡Alerta compañero,
que ya tocan las trompetas!
“Fan, fre-le-re-le-ran fan, fan”.¿Por quién justa nuestro Adán?
por la gloria primitiva.
¡Viva! ¡Viva! ¡Viva!Sus padrinos, ¿quién serán?
Los Santos Padres que y van
puestos a sus derredores
cantando un cantar galánpor honra de sus amores:
“Si con tantos servidores
no poneis tela, señora,
no sois buena texedora”.Alhajas trae por devisa
con que os finareis de risa.
Y ¿qué son? ¡Una pala y açadón
y la letra desta guisa:
“Laboravi in gemitu meo,
lavabo per singulas noctes lectum meum”.Ea, ea, que quieren romper
las lanças de competencia
la de gula Lucifer
Adán la de ignocencia,
mas de ver su gran patientia
no hay quien no cante de gana:
“¡Que tocan alarma, Juana,
hola que tocan alarma!”¡Dale la lança! ¡Dale la lança!
El trompeta dice ya:
¡Helo va! ¡Helo va! ¡Tub, tub!
Corran corran sin tardança.
¡Ciégalo tu, Sant Antón
Guárdalo Señora! ¡San Blas!
¡Tropele, tropele, tras!
¡Oh, qué terrible encontrón!
Adán cayó para atrás.Buscad d’hoy más,
peccadores
quien sane vuestros dolores.
“Que no son amores
para todos hombres”.¡Aparte, todos aparte!
¿Quién viene? ¡Dezid-nos d’él!
Un cavallero novel,
Dios de Israel.
¡Guarte, guarte, Lucifer!
“Mala noche haveis de haver
don Lucifer,
aunque seáis más letrado y bachiller”.¡Venga, venga’l gran Señor!
Háganle todos el buz.
Su cimera es una cruz
su padrino el Precursor
que da voces con hervor:
“Ecce qui tollit peccata mundi”.¿Y por quién ha de justar?
Por la que no tiene par.
¿Quién sería? “Virgo María,
caelorum via,
de los errados la guía”.
¿Y el mote? Cual no se vió:
“Sitio, sitio”.Denles las lanças de guerra,
a Cristo la de justitia
y a Luzbel la de cobdicia.
No yerra
de caer muy presto en tierra
¡Dale la lança, que ya va
nuestra bienaventurança!¡Tras, tras, tras,
grita y alarido
que Lucifer ha caído!
¡Vade retro, Satanas!
Muy corrido va Luzbel,
¡a él, a él, que trae fardel!
¡Vaçia, que ya enhastía!Scantémosle un pedaço
del taço y el baço
las cuerdas del espinaço
y en la frente con un maço
y en las manos gusanos,
y a vosotros los cristianos:
¡Buenas Pascuas y buen año
que es deshecho ya el engaño!“Laudate Dominum omnes gentes
laudate eum omnes populi”.*Les “ensaladas” són unes composicions on hi ha una barreja deliberada de llengües.
També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Robert Gerhard 2020-2021
—L’alta naixença del rei En JaumeCamerata Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú
Orquestra de cambra de Granollers
Coral Cantiga de Barcelona(Josep Prats, director)
Cor de Cambra de l’Auditori “Enric Granados” de Lleida(Xavier Puig, director)
Sara Blanch, soprano
Joan Cabero, tenor
Corrado Bolsi, violí
Edmon Colomer, directorB. Vivancos: Aeternam, per a cor a capella
A. Berg: Concert per a violí "a la memòria d'un àngel"
R. Gerhard: Cantata L'Alta Naixença del Rei En JaumeDiumenge, 25.04.21 - 17:30h
Sala de Concerts
Preu: 20 €Dipòsit legal: B 4463-2021
- Ensalades i madrigals del renaixement català—Cor de Cambra del Palau
La Casa dels Cants
Divendres, 5 de març de 2021 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Simon Halsey, director artístic)
Marc Clos, percussió
Edwin Garcia, viola de mà renaixentista i tiorba
Maria Crisol, baixó
Jordi Giménez, sacabutx
Alfonso Barreno, xeremia i baixonet
Lluís Coll, corneta
Anna Romaní, direcció escènica
Xavier Puig, director(1500- c.1560)
Pavana i Gallarda - instrumental(1517-1582)
El bon jorn - ensalada
Solistes: Anaïs Oliveras, soprano; Daniel Folqué, contralt; Mariona Llobera, contralt; Toni Fajardo, baix(1520-1591)
Ma volentat ab la rahó s’envolpa
madrigal XV - Text d’Ausiàs March(1481–1553)
Què farem del pobre Joan - instrumentalLa viuda - ensalada
Solistes: Anaïs Oliveras, soprano; Mariona Llobera, contralt; Ferran Mitjans, tenor; David Pastor, baixBella de vós som amorós - instrumental
(1530–1604)
O qual corona d’odorati fiori - madrigal
Gloria...pues nació - instrumentalLa justa - ensalada
Solistes: Irene Mas, soprano; Mariona Llobera, contralt; Carles Prat, tenorDurada aproximada del concert: 60 minuts sense pausa
Comentari
Tot està perdut
És curiós comprovar com, al llarg de tota la història, diferents generacions han compartit i comparteixen la sensació que tot està perdut, que en el passat tot era millor i que el futur és del tot incert. Passa avui i passava, fa pràcticament mig mil·lenni, quan Mateu Fletxa el Vell va escriure La viuda, on parla de la pena que pateix la Música en perdre el seu espòs, el Bon Gust. La ironia és més que evident, gairebé descarada, com ho són també les crítiques i les lloances a diferents institucions musicals del moment, sempre amb un sentit de l’humor excel·lent.
El concert d’avui, malgrat l’escàs optimisme de Fletxa, és una demostració que la música de la seva època va donar alguns fruits excel·lents, especialment en un gènere que ell no només va conrear, sinó que va elevar a la màxima categoria: l’ensalada. Ell, junt amb Pere Alberch, són alguns dels millors exponents d’aquest repertori.
Com el seu nom indica, les ensalades són obres musicals en què els ingredients són com més diversos millor. En aquestes, els compositors s’hi sentien lliures de les cotilles que ja imposaven els incipients gèneres de la música sacra. Cada ensalada narra una història en què es mesclen de manera desenfadada els elements sagrats i els més mundans, tot responent a la devoció popular.
La mescla d’idiomes i d’estils, ritmes i harmonies hi és constant, i cada gir serveix per descriure amb una pinzellada rapidíssima personatges i situacions. Així, al concert d’avui veurem desfilar Jesús, Llucifer i Adam al costat de pastors i músics de carrers que són incapaços d’afinar a la primera la seva guitarra.
El perill imminent i la salvació gràcies a Jesucrist és un tema recurrent a les ensalades. Així, El bon jorn canta el dia en què Jesús neix per salvar-nos dels pecats. La justa, per la seva banda, narra una batalla imaginària entre Adam i Llucifer, però sense estalviar cap detall digne de les pel·lícules de superherois i una bona dosi d’humor.
Al seu costat escoltarem un madrigal de Brudieu sobre un text d’Ausiàs March i dos de Fletxa el Jove (nebot del primer). Ens serviran de guia per poder copsar en quins punts les ensalades s’allunyen de la música “seriosa” i en quins punts hi són properes. Aquest dansar continuat sobre la línia vermella que se suposa que separa els dos àmbits és un dels encants del gènere.
Pep Gorgori, musicòleg i periodista
Biografies
Marc Clos, percussió
Nascut a Sant Feliu de Guíxols (1976), va cursar estudis de percussió clàssica, moderna i tradicional al Conservatori Superior del Liceu, Taller de Músics de Barcelona i Escola Superior de Música de Catalunya, on obtingué la llicenciatura en jazz i música moderna el 2008 i el Màster en Musicologia i Interpretació de la Música Antiga el 2013. Atret i actiu professionalment en els camps de la música moderna, clàssica, jazz i antiga, que li ha permès treballar amb grups i artistes de tots els àmbits estilístics musicals, ha col·laborat en prop d’un centenar d’enregistraments discogràfics i la seva agenda l’ha portat a escenaris i festivals d’arreu del món, tot desenvolupant paral·lelament una intensa activitat pedagògica des de Sant Feliu de Guíxols.
Edwin Garcia, tiorba
Nascut a Bogotà (1980), començà els estudis a la Pontificia Universidad Javeriana, on obtingué el títol de guitarra clàssica el 2004 amb Carlos Posada. El 2011 obtingué el grau superior en interpretació d’instruments històrics a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), sota la tutoria de Xavier Díaz Latorre, Mara Galassi i Monica Pustilnik. Ha rebut classes magistrals d’Ariel Abramóvich, Hopkinson Smith, Juan Carlos Rivera, Juan Carlos de Mulder i Paul O’Dette, entre d’altres.
Ha participat amb les formacions Hemiola, Del Enzina i Alba Sonora, del qual és membre fundador, i ha ofert gires de concerts per Colòmbia amb el programa Lamenti i sospiri dedicat a la música italiana del segle XVII. També ha col·laborat amb l’Accademia Internazionale della Música de Milà, sota la direcció de Mara Galassi, amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico de España, amb l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu sota la direcció de Harry Bicket i amb diverses agrupacions, com el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Cor Francesc Valls, La Dispersione, Exaudi Nos, Accademia 1750, O Vos Omnes, Los Músicos de Su Alteza, Vespres d’Arnadí i Ensemble Meridien, entre d’altres.
Ha participat en el treball discogràfic Del mar del alma, amb músiques i lletres de la Bogotà colonial (Arion music, 2007) amb l’ensemble colombià Música Ficta.
Actualment es dedica professionalment a la interpretació amb criteris històrics d’instruments de corda polsada i a l’ensenyament de la guitarra clàssica i el llenguatge musical a l’Escola de Música del Palau i a l’Escola Coral de l’Orfeó Català. És director i fundador de l’Agrupació La Sonorosa.
Maria Crisol, baixó
Començà a estudiar fagot amb Josep Borràs al Conservatori de Música de Badalona i es graduà l’any 2000 a la Staatliche Hochschule für Musik de Freiburg. Paral·lelament estudià fagot barroc i baixó a la Schola Cantorum Basiliensis amb Claude Wassmer i Donna Agrell. S’ha format com a músic d’orquestra a la JONC i a la JONDE i ha col·laborat amb diferents orquestres professionals. Participa habitualment amb formacions i conjunts referents de la música antiga, com l’Orquestra Barroca Catalana, Orquesta Barroca de Sevilla, Vespres d’Arnadí i La Caravaggia, entre d’altres. És professora de fagot al Conservatori de Badalona i a l’IEA Oriol Martorell.
Jordi Giménez, sacabutx
És intèrpret de trombó, fiscorn i sacabutx, i es formà als conservatoris de Sabadell i Tolosa de Llenguadoc, on seguí les tres especialitats instrumentals. Ha estat trombonista a la Cobla Sant Jordi, on fou precursor en l’ús del trombó de vares en aquesta formació. És sacabutxista a La Caravaggia i col·labora amb conjunts de música antiga a l’àmbit de tot l’Estat. Paral·lelament és membre de la Barcelona Jazz Orquestra i l’Orquestra de Cambra Terrassa 48. En l’àmbit docent ha estat professor al Conservatori d’Igualada i a l’Aula de Música Antiga de Girona. Actualment compagina la seva vessant d’intèrpret amb la direcció de la Societat Coral El Vallès de Ripollet i el seu projecte pedagògic.
Alfonso Barreno, xeremia i baixonet
Nascut a Segòvia (1989), es va especialitzar des de molt jove en instruments de doble canya històrics. Va cursar estudis superiors de fagot al Conservatorio Superior de Castella i Lleó i va finalitzar els estudis de fagot històric a l’ESMUC el 2015. Ha rebut premis d’interpretació, com els Premios Caja Segovia o el Concours Internationale de Cuivres Anciens de Tolosa de Llenguadoc. És membre fundador del grup Dichos Diabolos, guardonat a nivell europeu, i ha treballat i col·labora habitualment amb La Caravaggia, El Teatre Instrumental i l’OCSe, amb concerts per tot Espanya, així com a França, Bèlgica, Itàlia, Holanda i Alemanya, entre d’altres.
Lluís Coll, corneta
Nascut a Manresa (1977), col·labora habitualment amb Les Sacqueboutiers, Hespèrion XXI, Graindelavoix, Forma Antiqva... Ha tocat sota la batuta de Jordi Savall, William Christie, Cristophe Rousset, Diego Fasolis, Pierre Cao, Martin Gester, Simon Carrington, Sergio Vartolo... És fundador i director artístic de La Caravaggia. Ha estat professor de corneta al CNSMD de Lió, al Conservatori de Girona i des del 2012 a l’ESMUC. Ha impartit masterclasses i conferències sobre la improvisació en la música antiga i sobre la corneta, dins i fora d’Europa. Des del 2019 és el coordinador del Màster en Interpretació de la Música Antiga de l’ESMUC. Compagina la seva activitat concertística i acadèmica al món de la música antiga amb l’activitat com a músic de rock, noise i altres gèneres musicals.
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
@ Ricardo Rios
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.
Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington i Fabio Biondi, i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).
A nivell internacional, cal destacar-ne el debut el 2017 als Proms de la BBC de Londres, la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus el 2018, i el debut al festival MÜPA de Budapest el 2022 amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català. De la temporada passada cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de Kaija Saariaho i Invocation to the earth de Xavier Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey. Els projectes més destacats d’aquesta temporada 2022-23 inclouen la interpretació d’obres dels compositors convidats del Palau de la Música Catalana Caroline Shaw i Ferran Cruixent (dirigit per Júlia Sesé, preparadora del Cor), el concert commemoratiu del centenari del l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, la segona col·laboració amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi, i la nova col·laboració amb Franco Fagioli i l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles que inclou dos concerts a l’auditori francès.
Anna Romaní, direcció escènica
És ballarina, coreògrafa i pedagoga, formada en música, dansa i arts plàstiques des de molt jove. Estudià flauta de bec, violí i cant a l’Escola de Música Municipal Can Ponsic. Com a ballarina, es formà en dansa clàssica i en diferents tècniques contemporànies (Limon, Release, Graham, Contact), en dansa tradicional amb Joan Serra, entre d’altres, i en dansa antiga amb Peggy Dixon, Ana Yepes, Begoña del Valle, Marie-Geneviève Massé, Françoise Deniau, Bruna Gondoni, Cecilia Gracio Moura, Béatrice Massin i Barbara Sparti.
Actualment combina els estudis superiors de coreografia a l’Institut del Teatre de Barcelona amb l’activitat professional com a ballarina de les companyies franceses L’Eventail i Ensemble Donaires. L’hem pogut veure ballar a Cadmus et Hermione, producció de l’Opéra Comique de París, a Le poème harmonique (direcció de Vincent Dumestre i Benjamin Lazar, gravat en DVD per Alpha). És membre fundadora de Xuriach i coreògrafa de la companyia Els Pirates Teatre i de diversos concerts ballats amb grups: Diatessaron, Forma Antiqva, Ensemble Santenay o Il Profondo. Sota l’exemple de Verena Maschat (Orff-Institut), s’interessa per la pedagogia de la dansa. Ha impartit classes per a diverses institucions, com el mateix Institut del Teatre, els conservatoris de Girona o Badalona i el Centre Nacional de la Dansa de París.
Xavier Puig, director
Director principal del Cor de Cambra del Palau
És el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, del Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados de Lleida i el director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i de l’Orquestra de Girona.
Nascut el 1973 a Cervera (Lleida), on començà els estudis musicals amb el piano i el violí, els amplià amb la composició al Conservatori Professional de Badalona. Paral·lelament s'inicià en la direcció coral amb Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay, Jordi Casas i Pierre Cao, i posteriorment també amplià la formació orquestral amb el mestre Salvador Mas a Barcelona i amb Leopold Hager a la Universitat de Viena.
Ha estat director assistent de la JONDE i de l’OBC. I director convidat de nombroses orquestres del país, amb una especial vinculació amb l’Orquestra Terrassa 48.
És professor d'orquestra i direcció a l’ESMUC i dirigeix el Curs de Direcció d’Orquestra de Terrassa des del 2017. Ha enregistrat obra d’autors catalans i diversos programes divulgatius per a TV3. Fou fundador i director artístic de les sis primeres edicions del Festival de Pasqua de Cervera, dedicat a la música clàssica catalana.
Textos
(1517-1582)
El bon jorn
ensalada*Bon jorn, bon jorn,
tothom bon jorn.
De todos es el buen día,
todos nos gozemos d’él,
pues hoy quebranta María
la cabeça de Luzbel;
Ilorando, va el triste d’él,
diziendo con gran afan:Elès, je lé perdua
la que je ai me tant.
Je lé perdur m’aimia,
dun jo so malcontant.E diu, elàs, je me alan.
Dinos qu’es lo que perd ió:
la gloria, por ser tira no.Pues muera en las ondas
el mal villano,
muera ahogado.Zúnguele, zungue.
Gil Picarra,
canta tú, con tu guitarra,
un cantar y hagamos fin.¡Debete estar destlanpada!
Mírala, don hi de ruyn.Din din, Don don don.
Bien nos parece que esta.
Acaba, iSUS! a dezir.Din din, Don don don.
Gentil carrer de Sant Pere
ara us hauré de jaquir,
ma senyora s’és colgada,
no vol davallar obrir.
Din din, Don don doniSus!, todos a Betlem.
Vamos, vamos, Bras,
que allí nació nuestro bien
por el mal de Satanàs.
Caminem os. Canta tú,
y todos cantemos
un cantar de huerte guissa.No lo puedo dezir, dezire,
no lo puedo dezir de risa.Oíd un qüento donoso
d’un padre muy virtuoso
aunque de frío medroso
según veréys en su guisa.Dizen quel padre Molines,
por no faltar a Maytines,
se puso por escarpines,
set lIansols y una camisa.Ase puesto por cordón,
la soga d’un esquilón
por capilla un canguilón,
ved que donosa divisa.No lo puedo dezir, dezire,
no lo puedo dezir de risa.Lectatus sum in his quae dicta sunt mihi:
In domum Domini ibimus.(1520-1591)
Ma volentat ab la rahó s’envolpa
Text d’Ausiàs March (1400-1459)Ma volentat ab la raó s’envolpa
e fan acord la qualitat seguint,
tals actes fent que al cos és defallint
en poc de temps una gran part de polpa.Lo poc dormir magresa al cos m’acosta:
dobla’m l’enginy per contemplar amor.
Lo cos molt gras, trobant-se dormidor,
no pot dar pas en aquesta aspra costa.Plena de seny, donau-me una crosta
del vostre pa, qui em lleve l’amargor:
de tot menjar m’ha pres gran dessabor
sinó d’aquell qui molta amor me costa.(1481-1553)
La viuda
ensalada*“La viuda se quiere casar,
desdichado del que muere,
si no iba a buen lugar!
La Música buena y honrada
enviudó por desconcierto,
que el buen gusto yace muerto
y quedó desmamparada.
¿Dónde hallará morada
en que se pueda abrigar,
si no iba a buen lugar?”“Facta est quasi vidua
domina Pentium”.-¿Quién canta lamentaciones
en noche tan sin dolores?
-Los cantores son, señores.
Sepamos por cuàl razón.
-Por la poca estimación
en que Música es tenida:
ésa fue nuestra venida
a esta conversación.“¿Qué fue del papa León?
Los reyes y los señores
¿dó se fueron?
¿Qué fue de aquel gualardón,
las mercedes que a cantores
se hicieron?”Rey Fernando, mayorazgo
de toda nuestra esperanza,
¿tus favores a dó estan?
Turutú, tu, turutú.Oh duque del Infantazgo,
“que fuiste la mejor lanza
que en Francia comía pan!”
-“iQué marido perdí, mezquina,
qué marido y qué afanador!”“Arzobispo de Toledo,
óigovos y non vos veo”.
EI de Fonseca sería,
que en música se perdía
por tomalla y por dexalla.
“Agora que la quería,
se murió en esta batalla”.
Turutú, tu, turutú.EI duque de Calabria es
con quien no ha habido revés:
es su amiga muy amada.
“Viuda enamorada,
gentil amigo tenéis:
¡por Dios, no le maltratéis!”Pues alguno la burló
con palabras que le dio
y promesas de fruslera,
“que no diré yo
quién es ni quién era,
que no diré yo
quién es ni quién no”.“De iglesia en iglesia
me quiero yo andar,
por no mal maridar”.Ante el juez singular
del cabildo de Valencia,
adonde por excelencia
lo siente,
yo, la Música presente,
doy querella criminal
y del vulgo en general
me querello,
porque tiende más el cuello
al tintín de guitarrilla
que a lo que es por maravilla
delicado.Y el dicho vulgo ha inventado
nueva música de morteros,
perdidos por majaderos:
“Toca, toca, toca,
con el pie se toca la toca
la Juana Matroca”.-iBueno, a fe!
Fréquele, fréquele.
Ande, que yo cantaré
un cantar sin disparate
que solamente trate
del Infante deseado,
del sacro Verbo encarnado,
Dios y hombre verdadero:
“nunca fuera caballero
a tierras tan bienvenido”.Asomó por este eixido
hecho pastor por el Mesías,
y la humanidad le decía,
viéndose de fuerzas flacas:
“Guardame las vacas Carillo,
y besarte he”.“Custodi nos, Domine,
ut pupilam oculi,
Sub umbra alarum tuarum
Protege nos”.(1530-1604)
O qual corona d’odorati fioriO qual corona d’odorati flori,
vermigli, bianchi e gialli,
e in testa de’ coralli
con cui le chiome t’orni,
Zefiro ti don’io se a me ritorni.Vieni, Zefiro lieto;
fammi sentir de le tue vaghe piume
il mover dolce e queto,
ch’or sopra questo fiurne
ardo, oímé, non al sol, ma al vivo lume
de la mia bella Flori.
La justa
ensalada *Oíd, oíd los vivientes
una justa que se ordena
y el precio d’ella se suena
que es la salud de las gentes.Salid, salid a los miradores
para ver los justadores,
que quien ha de mantener
es el bravo Lucifer
por honra de sus amores.
¿Quién es la dama que ama?
¿Y quién son los ventureros?
Solo son dos caballeros.
La dama Envidia se llama.
Diz que dize por su dama
al mundo como grossero:
“para tí la quiero,
noramala, compañero,
¡para tí la quiero!”.Paso, paso sin temor
que entra el mantenedor,
pues toquen los atabales,
¡ea, diestros oficiales!
Llame el tiple con primor:
Tin tin tin. ¡Oh, galán!
Responda la contra y el tenor:Tron, tron… ¡Sus! Todos:
“Ti pi tipi tin, pirlin…”
“Cata el lobo do va, Juanilla,
¡cata el lobo do va!”.La soberbia es el padrino,
una silla es la cimera,
oh, qué pompa y qué manera
escuchad que el monte es fino:
“Super astra Dei exaltabo solium meum
et símilis ero Altissimo”.El mantenedor es fiero
callad y estemos en vela
que otro viene ya a la tela.¿Quién es el aventurero?
Adán padre primero,
rodeado de prophetas.
¡Ojo! ¡Alerta compañero,
que ya tocan las trompetas!
“Fan, fre-le-re-le-ran fan, fan”.¿Por quién justa nuestro Adán?
por la gloria primitiva.
¡Viva! ¡Viva! ¡Viva!Sus padrinos, ¿quién serán?
Los Santos Padres que y van
puestos a sus derredores
cantando un cantar galánpor honra de sus amores:
“Si con tantos servidores
no poneis tela, señora,
no sois buena texedora”.Alhajas trae por devisa
con que os finareis de risa.
Y ¿qué son? ¡Una pala y açadón
y la letra desta guisa:
“Laboravi in gemitu meo,
lavabo per singulas noctes lectum meum”.Ea, ea, que quieren romper
las lanças de competencia
la de gula Lucifer
Adán la de ignocencia,
mas de ver su gran patientia
no hay quien no cante de gana:
“¡Que tocan alarma, Juana,
hola que tocan alarma!”¡Dale la lança! ¡Dale la lança!
El trompeta dice ya:
¡Helo va! ¡Helo va! ¡Tub, tub!
Corran corran sin tardança.
¡Ciégalo tu, Sant Antón
Guárdalo Señora! ¡San Blas!
¡Tropele, tropele, tras!
¡Oh, qué terrible encontrón!
Adán cayó para atrás.Buscad d’hoy más,
peccadores
quien sane vuestros dolores.
“Que no son amores
para todos hombres”.¡Aparte, todos aparte!
¿Quién viene? ¡Dezid-nos d’él!
Un cavallero novel,
Dios de Israel.
¡Guarte, guarte, Lucifer!
“Mala noche haveis de haver
don Lucifer,
aunque seáis más letrado y bachiller”.¡Venga, venga’l gran Señor!
Háganle todos el buz.
Su cimera es una cruz
su padrino el Precursor
que da voces con hervor:
“Ecce qui tollit peccata mundi”.¿Y por quién ha de justar?
Por la que no tiene par.
¿Quién sería? “Virgo María,
caelorum via,
de los errados la guía”.
¿Y el mote? Cual no se vió:
“Sitio, sitio”.Denles las lanças de guerra,
a Cristo la de justitia
y a Luzbel la de cobdicia.
No yerra
de caer muy presto en tierra
¡Dale la lança, que ya va
nuestra bienaventurança!¡Tras, tras, tras,
grita y alarido
que Lucifer ha caído!
¡Vade retro, Satanas!
Muy corrido va Luzbel,
¡a él, a él, que trae fardel!
¡Vaçia, que ya enhastía!Scantémosle un pedaço
del taço y el baço
las cuerdas del espinaço
y en la frente con un maço
y en las manos gusanos,
y a vosotros los cristianos:
¡Buenas Pascuas y buen año
que es deshecho ya el engaño!“Laudate Dominum omnes gentes
laudate eum omnes populi”.*Les “ensaladas” són unes composicions on hi ha una barreja deliberada de llengües.
També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Robert Gerhard 2020-2021
—L’alta naixença del rei En JaumeCamerata Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú
Orquestra de cambra de Granollers
Coral Cantiga de Barcelona(Josep Prats, director)
Cor de Cambra de l’Auditori “Enric Granados” de Lleida(Xavier Puig, director)
Sara Blanch, soprano
Joan Cabero, tenor
Corrado Bolsi, violí
Edmon Colomer, directorB. Vivancos: Aeternam, per a cor a capella
A. Berg: Concert per a violí "a la memòria d'un àngel"
R. Gerhard: Cantata L'Alta Naixença del Rei En JaumeDiumenge, 25.04.21 - 17:30h
Sala de Concerts
Preu: 20 €Dipòsit legal: B 4463-2021