El trencanous: màgia i celebració

A El trencanous, op. 71, Piotr Ílitx Txaikovski infongué tendresa i amor, empatia, imaginació i esperança al conte de Nadal d’E. T. A. Hoffmann. Aquesta poderosa parella creadora que irrompé a la segona meitat del segle XIX ens regala la màgia més pura del Romanticisme: la imaginació sonora. La que desprèn la innocència i ens recorda el poder que els somnis tenen en nosaltres, en aquest cas el de donar l’oportunitat a les petites coses de poder brillar. Tots som, en algun moment o altre, aquell soldadet que es trenca i es refà, com renascut de les cendres. Perquè la naturalesa humana és complexa i es debat entre la banalitat i la torbació. Però, sota la mirada d’un nen, pot ser tan senzilla i serena com sobrenatural. El trencanous té la virtut de connectar amb tothom perquè el Nadal connecta amb tots nosaltres, petits i grans, encisats i desencisats. Sempre hi haurà algú que recollirà les nostres despulles i creurà en la nostra capacitat transformadora que sorgeix de l’amor.

La música de Txaikovski és icònica i enormement suggeridora. Ens sedueix pels colors que desprèn i els ritmes i les melodies que s’imprimeixen en el nostre record. De les meravelles que podem escoltar aquest vespre són especialment cèlebres la “Marxa”, que ens activa la percepció amb el contrast entre els vents, imperatius i inflexibles, i la melodia de les cordes, una filigrana espurnejant, així com més endavant la trepidant “Dansa russa” (“Divertimento 12d”) es combina amb el “Divertimento 12e”, on les flautes de canya fan enginyosos saltirons sonors, mentre que el “Vals de les flors” esdevé una sumptuosa invitació a la joia i la celebració. El moment més màgic arriba amb el “Pas de deux-Variació 2, Dansa de la fada de sucre”, on Txaikovski descriu el misteri i la delicadesa de forma deliciosa amb els pizzicatti de la celesta, que passen de puntetes per la nostra imaginació, i les melodies serpentejants, recursos que ens fan sentir com el polsim de la fada ens acarona enigmàticament.

La coneguda veu de l’actor Luis Posada ens seduirà aquest vespre per situar el conte que s’estrenà pels volts de Nadal del 1892 al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg amb coreografia de Lev Ivànov. Qui la interpreta avui és la Companyia Borja Ytuquepintas, art amb sorra, amb la voluntat de convertir-la en poesia visual. Perquè El trencanous, com tots els ballets, és moviment sonor, escultures humanes, llums i ombres, acrobàcia i paraules xiuxiuejades amb el so dels instruments. La dansa és, potser, l’art total avui dia, la que s’ha sabut adaptar millor a la transgressió de la modernitat i on conflueixen la música, l’arquitectura, l’escultura, la pintura i la poesia per emocionar-nos. Aquest vespre gaudirem d’uns ritmes i unes melodies tan festius que ens inoculen l’esperit joiós de les festes nadalenques. La batuta de Rubén Gimeno i el so de l’Orquestra Simfònica del Vallès són un binomi que encaixa perfectament en els paràmetres que demana la vetllada d’avui: ritme, color, energia i passió.

Aina Vega, Doctora en filosofia de la música