• Dueñas, Philarmonia Orchestra & Alsop

    Romeu i Julieta de Prokófiev

    Palau 100

    Dilluns, 13 de gener de 2025 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    • Logo Fundacio Puig

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    María Dueñas, violí
    Philharmonia Orchestra
    Marin Alsop, directora


    I part

    Jessie Montgomery (1981): 
    Strum

    Erich Wolfgang Korngold (1897-1957): 
    Concert per a violí, en Re major, op. 35

    1. Moderato nobile
    2. Romanze
    3. Allegro assai vivace

    II part

    Serguéi Prokófiev (1882-1971): 
    Suite del ballet Romeu i Julieta’

    Montescs i Capulets, op. 64ter, núm 2: I
    La jove Julieta, op. 64ter, núm 2: II
    Màscares, op. 64bis, núm 1: V
    Frare Laurence, op. 64ter, núm 2: III
    Dansa, op. 64ter, núm 2: IV
    La mort de Tybald, op. 64bis, núm 1: VII
    Romeu davant la tomba de Julieta, op. 64ter, núm 2: VII
    La mort de Julieta, op.101, núm 3: VI

    Durada del concert:

    Primera part, 40 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 35 min
    La durada del concert és aproximada.

    #gransfigures #jovestalents #contemporània #músicauniversal

  • Poema

    Semper festina tarde

    Tot reconeix
    el ritual dels llavis fonedissos,
    com el prec que sobrevola
    les balances del temps,
    imposant-se com s’imposen
    les traces que perduren.
    I després?
    No hi ha després
    si el doll de l’eufòria
    és un acord que ens obre
    la música anhelada.

    Som la pura violència
    de cada pas furtiu,
    la fulla voladissa
    a les mans d’un ancià,
    el pes del cos cansat
    al cadiral del pare.

    Però, fet i fet,
    per què volem
    concloure el traç
    que resta inalterable?

    Memòria és ventre, cendra,
    ombra que s’allarga.
    Apressem-nos, doncs,
    a poc a poc.

    Allò que no s’acaba
    dura eternament.

     

    Lluís Calvo
    Del llibre Ancestral.
    Vic: Cafè Central i Eumo Editorial, 2019.

  • Comentari

    Música que balla

    Els Estats Units encara busquen la seva identitat musical i potser Jessie Montgomery (Nova York, 1981) és qui els la donarà. Ja es diu que està canviant el cànon de la música clàssica al seu país. Llicenciada per la Juilliard School i la Universitat de Nova York, i doctoranda per la de Princeton, la compositora ha fet una carrera molt ràpida. Han interpretat les seves obres les principals orquestres dels Estats Units. A Europa les han donades a conèixer l’orquestra del Concertgebouw i la Philharmonia.

    La seva música és sempre viva i alegre. Beu de la formació clàssica, però el que la fa diferent és el recurs a les fonts populars del seu país, a la multiculturalitat de la seva ciutat i al compromís a favor de la promoció de la música afroamericana.

    Violinista de formació, la corda ocupa sempre un lloc determinant en les seves composicions. Strum, per a orquestra de cordes, és el resultat de diferents versions d’un quintet que va escriure el 2006 i que dos anys més tard va arranjar per a quartet fins a la versió orquestral feta el 2012.

    L’únic moviment de la peça comença amb un pizzicato de la viola que crea una melodia a la qual s’afegeix un violí que toca uns acords com si fos una guitarra. De fet, a la partitura indica que tant la viola com el violí s’han d’agafar com una guitarra. Tot seguit, s’hi afegeix el violoncel amb una melodia diferent. L’obra té una capa de textures que creen ostinati sobre les quals apareix la melodia i molts canvis de ritme.

    Montgomery explica així Strum: “Basant-se en els modismes folklòrics estatunidencs i en l’esperit de la dansa i el moviment, la peça té una mena de narrativa que comença amb una nostàlgia fugissera i es transforma en una celebració extàtica”.

    La corda, en aquest cas el violí, no ens abandonarà. Fins fa no gaires anys, el nom de l’austríac Erich Wolfgang Korngold era ben desconegut entre nosaltres, tot i que n’havíem escoltat la música manta vegades al cinema en pel·lícules, com ara Captain Blood o Les aventures de Robin Hood. Va ser l’òpera Die tote Stadt (La ciutat morta), estrenada el 1920, la que ens el va donar a conèixer en un moment en què la seva música simfònica i operística vivien un renaixement als teatres i auditoris europeus. Sopranos com Renée Fleming van incorporar “La cançó de Marietta”, de l’òpera esmentada, als seus recitals i el mateix han començat a fer els barítons amb “Mein Sehnen, mein Wähnen, també d’aquella òpera.

    Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi reconegut per Gustav Mahler i Richard Strauss. El nazisme, però, el va empènyer cap als Estats Units. A Hollywood va ser un dels grans creadors de música per al cinema. Acabada la Segona Guerra Mundial no va tornar a Europa, però va abandonar la música per al cinema per tornar a compondre per a les sales de concerts. La primera obra d’aquest canvi va ser el Concert per a violí en Re major, op. 35 escrit el 1947. Tanmateix, inclou temes melòdics d’algunes partitures fílmiques, com Juarez, Another dawn o El príncipe y el mendigo, la qual cosa li dona un aire força teatral, però no és mai un remix de temes cinematogràfics, sinó que els desenvolupa de manera simfònica.

    El Concert té l’estructura clàssica i reclama una execució molt virtuosística al solista, perquè gran part de la seva línia està en el grau més alt i sempre en primer pla mentre l’orquestra el deixa lliure bo i acompanyant-lo amb moments de gran bellesa i màgia gràcies a l’ús d’instruments com el vibràfon, el xilòfon o la celesta.

    Al primer moviment, “Moderato nobile”, hi ha notables canvis de tempo i textura. El segon, “Romance”, té un caire sentimental amb moments expressionistes i fins i tot una mica straussians. El tercer, “Allegro assai vivace”, comença amb una dansa molt alegre i és de gran exigència per al solista.

    El gran violinista Jascha Heifetz i l’Orquestra Simfònica de Saint Louis el van estrenar el 1947 amb un èxit esclatant. La crítica, però, no va saber treure’s de sobre els prejudicis ni sobre la música de Hollywood ni sobre el postromanticisme que amara l’obra. Així, el Concert va desaparèixer fins que als anys vuitanta del segle XX el van començar a interpretar grans violinistes.

    I si les obres de Montgomery i de Korngold inciten a la dansa, la de Serguei Prokófiev que clou el programa és ballet en estat pur. El compositor, que va abandonar Rússia després de la Revolució del 1917, va tornar de manera intermitent a la Unió Soviètica fins a instal·lar-s’hi definitivament amb la família el 1936.

    Abans, però, la música per al ballet Romeu i Julieta, basat en el drama homònim de Shakespeare, va ser de fet el primer encàrrec oficial en aquesta nova etapa i Prokófiev el tenia acabat el 1935. Però les coses no eren mai fàcils en aquell país i el ballet va tenir molts entrebancs. El primer, el canvi de teatre. S’havia d’estrenar al Teatre Kírov (avui Mariïnski) de Leningrad (avui Sant Petersburg), però la dimissió d’aquell teatre d’un dels guionistes va portar el ballet a Moscou, al Bolxoi. Allà, però, els ballarins van dir que aquella música no era ballable. Un altre entrebanc va ser el canvi del final del ballet. A la Unió Soviètica tot havia d’acabar bé, de manera que els joves enamorats no podien morir i així es va fer a l’obra. Tanmateix, les autoritats van decidir que aquesta norma no es podia aplicar a la tragèdia de Shakespeare, el final de la qual s’havia de respectar. El resultat va ser que el ballet es va estrenar el 1938 a la ciutat de Brno (llavors a Txecoslovàquia) i no es va estrenar a la Unió Soviètica fins al 1940.

    Abans de la seva complicada estrena, Prokófiev va preparar un parell de suites orquestrals conscient que la partitura podia tenir un bon recorregut a les sales de concerts i potser també preveient les dificultats que efectivament va patir. Deu anys després en va escriure una tercera. La Philharmonia Orchestra oferirà una selecció de les tres suites feta per la directora Marin Alsop.

    Prokófiev ja havia escrit partitures per a ballet, especialment per als Ballets Russos de Serge Diaghilev. La de Romeu i Julieta és una de les més extenses de les seves obres deixant de banda les òperes. La música acompanya perfectament el drama de la parella, les seves emocions més íntimes, així com els condicionants externs amb la violenta oposició de les famílies rivals.

    Com les altres dues obres del programa, és música que balla i fa ballar.

    Rosa Massagué, periodista

  • anunci programes de ma - visites guiades - mirades herois DESKTOP
  • Biografies

    María Dueñas, violí

    Enlluerna el públic amb un desplegament impressionant dels colors que extreu del seu instrument, juntament amb la seva tècnica, maduresa artística i unes interpretacions plenes d’audàcia, que han estat lloades per la crítica i que han captivat els jurats de concursos i li han valgut invitacions per tocar amb les orquestres i els directors més destacats del món. Artista en exclusiva de Deutsche Grammophon des del 2022, va guanyar el premi Opus Klassik amb l’àlbum de debut.

    Estudia a la Universitat de Música i Art de Viena, a la classe del prestigiós professor Boris Kuschnir des de fa uns anys.

    Després d’un seguit de primers premis en concursos internacionals de prestigi, com el gran premi del Concurs Internacional Viktor Tretyakov i el Concurs Getting to Carnegie Hall 2021, o el Concurs Vladimir Spivakov 2018, va guanyar el Concurs Menuhin 2021, que va tenir gran ressò internacional. El Festival de Música de Rheingau li va atorgar el premi revelació i l’emissora BBC 3 la va seleccionar per al seu programa New Artist Generation per al bienni 2021-2023.

    Ja ha debutat amb moltes orquestres i directors del màxim prestigi internacional, com la Chamber Orchestra of Europe i Blomstedt, Pittsburgh Symphony Orchestra i Oslo Philharmonic amb Honeck, Philadelphia Orchestra i Orchestre Métropolitain de Mont-real i Nézet-Seguin, Dresdner Philharmonie i Janowski, Staatskapelle de Berlín i Altinouglu, i també amb l’Orquestra de la Ràdio Sueca i Harding. Va debutar amb Los Angeles Philharmonic i Gustavo Dudamel al Hollywood Bowl el 2021 i posteriorment van oferir l’estrena del concert Altar de cuerda (2022), que va compondre per a ella Gabriela Ortiz, en un seguit de concerts al Walt Disney Concert Hall, Boston, Festival Cervantino de Mèxic i Carnegie Hall.

    Aquesta temporada 2024-25, la seva agenda inclou el retorn amb la Philadelphia Orchestra amb Nézet-Séguin, Staatskapelle de Berlín amb Paavo Järvi, nous projectes amb la Pittsburgh Symphony i Manfred Honeck, el debut amb la Staatskapelle de Dresden amb Andrés Orozco-Estrada i amb la Philharmonia Orchestra i Santtu-Mattias Rouvali i Marin Alsop, així com una gira amb Alexander Malofeev que inclou concerts al Carnegie Hall i Pierre Boulez Saal.

    Becària de la Fundació Deutsche Stiftung Musikbleben, toca amb un violí Nicolò Gagliano (17?4), i l’Stradivarius “Camposelice” (1710), cedit generosament per la Nippon Music Foundation. 

  • Marin Alsop, directora

    Marin Alsop

    Primera i fins ara única directora que ha rebut una Beca MacArthur, és reconeguda internacionalment pel seu enfocament innovador de la programació i enriquidores experiències al públic.

    La temporada 2024-25 suposa la seva sisena com a titular de l’ORF-RSO de Viena (Orquestra Simfònica de la Ràdio), la segona com a directora artística i titular de la Simfònica de la Ràdio Nacional de Polònia, la segona també com a directora convidada principal de la Philharmonia Orchestra i la primera com a directora convidada principal de la Philadelphia Orchestra. Igualment, és directora musical llorejada i fundadora de l’OrchKids de la Baltimore Symphony, i titular del Festival de Ravínia, on cada any dirigeix les residències artístiques d’estiu de la Chicago Symphony.

    Serà la primera directora americana a dirigir la Berliner Philharmoniker, amb la qual debutarà el febrer del 2025, amb l’estrena mundial d’una nova obra d’encàrrec composta per Outi Tarkiainen. Altres fets destacats de la seva agenda inclouen l’estrena mundial d’una obra de Nico Muhly, amb la New York Philharmonic, el concert de la Nit de Nadal amb la Philadelphia Orchestra i múltiples concerts amb aquesta mateixa formació.

    Manté una estreta relació amb la London Philharmonic i la London Symphony i actua habitualment com a convidada al capdavant de la New York Philharmonic, Philadelphia Orchestra, Gewandhausorchester de Leipzig, Orchestra of the Age of Enlinghtenment, Budapest Festival Orchestra, Orchestre de París, Orchestra del Teatro alla Scala, Royal Concertgebouw Orchestra, Orchestre Philharmonique de Radio France i NDR Elbphilharmonie Orchester, entre d’altres.

    Una dècada després de fer història en esdevenir la primera directora de l’Última Nit dels BBC Proms, el 2023 va esdevenir la primera dona i la primera americana a dirigir com a convidada tres Last Nights en la llarga història del festival. Va debutar de manera triomfant a la Metropolitan Opera de Nova York l’any passat.

    La seva discografia inclou més de dos-cents títols per a Decca, Harmonia Mundi i Sony Classical, i els seus aclamats cicles (per a Naxos) de Brahms, amb la London Philharmonic; Dvořák, amb la Baltimore Symphony, i Prokófiev amb la Sinfônica de São Paulo. Els darrers llançaments inclouen un enregistrament en directe de Candide, amb LSO & Chorus, i diversos títols amb la RSO de Viena (per a Naxos), entre els quals una col·lecció sobre John Adams que acaba de rebre una nominació Grammy 2025 a la millor interpretació orquestral.

  • Philharmonia Orchestra

    Philharmonia Orchestra

    Fundada el 1945, és una de les millors orquestres del món. El director finlandès Santtu-Matias Rouvali n’és el director titular des del 2021 i Marin Alsop la directora convidada principal des del 2023. Ells segueixen les passes il·lustres de Herbert von Karajan, Otto Klemperer, Kurt Furtwängler, Riccardo Muti, Giuseppe Sinopoli, Christoph von Dohnányi, Vladimir Ashkenazy i Esa-Pekka Salonen, que són algunes de les batutes que han perfeccionat el reconegut “so Philharmonia” en una trajectòria de vuit dècades.

    Està integrada per vuitanta músics excepcionals i ha estrenat obres de Richard Strauss, Sir Peter Maxwell Davies, Errollyn Wallen, i Laufey, entre d’altres, i col·labora amb els més destacats solistes del món.

    Es nodreix de col·laboracions creatives: la temporada actual, el violinista Nemanja Radulović n’és Artista Destacat, i l’artista de dansa Vidya Patel és Artista Resident. Amb la seu al Southbank Centre, al cor de Londres, la Philharmonia també fa residències artístiques a Basingstoke, Bedford, Canterbury i Leicester, així com a la Garsington Opera i al Three Choirs Festival. En cadascuna de les quals residències està profundament arrelada a la comunitat i anima la gent a comprometre’s i a participar en la música orquestral. La Philharmonia té una audiència global: ofereix nombroses gires per tot Europa i ha actuat a la Xina, Colòmbia, el Japó, Mauricio i als Estats Units. La temporada 2024-25 Rouvali dirigirà la Philharmonia a Estònia, Finlàndia, Espanya i al Japó.

    La Philharmonia Orchestra és coneguda per adoptar tecnologies innovadores. Ha enregistrat unes cent cinquanta bandes sonores de cinema i també videojocs i ofereix actuacions que estan disponibles en estríming. El seu enregistrament de la Cinquena Simfonia de Beethoven viatja per l’espai interestel·lar a bord del Voyager i les seves instal·lacions de realitat virtual han introduït milers de persones a l’experiència de la música orquestral. La Philharmonia està compromesa en el desenvolupament de la propera generació d’instrumentistes i compositors, amb el desig d’augmentar la diversitat dins de la indústria de la música clàssica.

    La Philharmonia està registrada com una organització benèfica i s’enorgulleix de gaudir del suport de l’Arts Council d’Anglaterra, també d’ajudes individuals, d’empreses patrocinadores, fideïcomisos i fundacions.

  • anunci programa digital fes-te benefactor v4 DESKTOP
  • Formació

    Philarmonia Orchestra

    Violins primers

    Zsolt-Tihamér Visontay
    Fabrizio Falasca
    Tristan Gurney
    Soong Choo
    Adrián Varela
    Joonas Pekonen
    Karin Tilch
    Eunsley Park
    Cassandra Hamilton
    Charlotte Reid
    Coco Inman
    Usman Peguero
    Peter Fisher
    Diana Galvydyte
    Alberto VIdal
    Jane Kim

    Violins segons

    Tania Mazzetti
    Fiona Cornall
    David López Ibáñez
    Susan Hedger
    Jan Regulski
    Gideon Robinson
    Julian Milone
    Clara Biss
    Susan Bowran
    Nicola Goldscheider
    Sali-Wyn Ryan
    Ikuko Sunamura
    Thea Spiers
    Anna Brigham

    Violes

    Scott Dickinson
    Michelle Bruil
    Gijs Kramers
    Cameron Campbell
    Linda Kidwell
    Carol Hultmark
    Christine Anderson
    Cheremie Hamilton-Miller
    Daichi Yoshimura
    Nancy Johnson
    Pamela Ferriman
    Rebecca Carrington

    Violoncels

    Louisa Tuck
    Karen Stephenson
    Richard Birchall
    Alexander Rolton
    Yaroslava Trofymchuk
    Tamaki Sugimoto
    Silvestrs Kalniņš
    Alba Merchant
    Nina Kiva
    Henry Hargreaves

    Contrabaixos

    Roberto Carrillo Carcia
    Gareth Sheppard
    Owen Nicolaou
    Siret Lust
    James Trowbridge
    Samuel Rice
    Joseph Cowie
    José Guillermo Arévalos

    Flautes

    Samuel Coles
    June Scott

    Pícolo

    Robert Looman

    Oboès

    Timoth Rundle
    Imogen Davies

    Corn anglès

    Henry Clay

    Clarinet

    Maura Marinucci
    Jennifer McLaren

    Clarinet baix

    Katy Ayling

    Saxòfon

    Simon Haram

    Fagots

    Robin O’Neill
    Shelly Organ

    Contrafagot

    Luke Whitehead

    Trompes

    Norberto López
    Kira Doherty
    Eleanor Blakeney
    Carsten Williams
    Oliver Johnson

    Trompetes

    Jonas Silinskas
    Robin Totterdell
    Christian Barraclough

    Corneta

    Christian Barraclough

    Trombons

    Simon Johnson
    Philip White

    Trombó baix

    James Buckle

    Tuba

    Peter Smith

    Timbal

    Antoine Bedewi

    Percussió

    Paul Stoneman
    James Bower
    Tom Edwards
    Jeremy Cornes
    Helen Edordu

    Arpa

    Heidi Krutzen

    Piano

    Philip Moore

    Celestes

    Philip Moore
    Zeynep Ozsuca

    Equip

    Thorben Dittes, Chief Executive
    Suzanne Doyle, Director Concerts and Projects
    Gemma Charlton, Tours Manager
    Owyn Haylings, Concerts Assistant
    Michael Pattison, Head of Production
    Per Hedberg, Orchestra Personnel Manager
    David Thomas, Asst. Orchestra Personnel Manager
    Tiago Carvalho, Stage Manager
    Sam Creer, Stage Manager
    Anya Vlasenkova, Librarian

  • anunci programa digital fes-te soci DESKTOP v2
  • També et pot interessar...

    Tardes al Palau
    Dimarts, 04.03.25 – 19 h
    Sala de Concerts

    Més Garreta!

    Jordi Lara, narrador
    Joel Bardolet, violí
    GIO Symphonia
    Francesc Prat, director

    L. van Beethoven: Obertura Coriolà, op. 62
    J.Garreta: Impressió simfònica II, en Si bemoll major
    I. Albéniz: Córdoba, op. 232 núm. 4 (orquestració d’Albert Guinovart)
    J. GarretaSonata en Do major: III. Sardana: Ben Ritmat
    J. Garreta: Romança (orquestració d’Albert Guinovart)
    R. Wagner: Idil·li de Siegfried


    Preus: 25 i 35 € 
    Gratuït per a abonats de Palau 100

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex