“L’art sorprenent i alegre de Joyce DiDonato ens recorda que a totes les generacions apareixen alguns «gegants». Joyce no solament és una gran artista, valent i inspiradora, una de les millors cantants del nostre temps, sinó que també és una presència transformadora en les arts. Els qui coneixen el seu repertori se sorprenen dels seus dots, i els qui no en saben res els capta a l’instant. Joyce canta i el món de sobte es torna més brillant. Ella ens obliga a escoltar d’una manera activa, a escoltar coses una nova vegada”. Jake Heggie, «Gramophone»

Guanyadora de diversos premis Grammy i del Premi Olivier 2018 per la seva excel·lència en òpera, Joyce DiDonato, nascuda a Kansas, encisa el públic d’arreu del món i ha estat proclamada com “potser la cantant més potent de la seva generació” («New Yorker») i amb una veu “ni més ni menys que d’or de vint-i-quatre quirats” («Times»), valoracions que la situen al màxim nivell com a intèrpret i defensora aferrissada de les arts, i en òperes de Händel i Mozart, juntament amb la seva àmplia i aclamada discografia i els rols de bel canto de Rossini i Donizetti.

L’apassionant temporada 2022-23 de Joyce inclou noves gires per Europa i els EUA amb el seu nou àlbum Eden, amb Il Pomo d’Oro i Maxim Emelyanychev, la interpretació com a Virginia Wolf a l’estrena mundial al Met de The hours del compositor Kevin Puts, guanyadora del Premi Pulitzer; també com a Patricia Westertord a l’obertura Overstory de Tod Machover a l’Alice Tully Hall de Nova York i al Seoul Arts Center de Corea del Sud, i una residència artística al Musikkollegium Winterthur.

Recentment cal destacar les gires europees que ha fet amb el seu programa d’inspiració barroca My favourite things amb Il Pomo d’Oro, a ciutats com Edimburg, Salzburg, Bucarest, Barcelona, Anvers i Lisboa, així com els seus programes de recital Winterreise i In my solitude, amb el pianista i col·laborador Craig Terry, amb qui ha forjat uns llaços duradors. Joyce també va tornar a la Royal Opera House Covent Garden per interpretar el rol d’Irene de Theodora de Händel, al costat de Julia Bullock i Jakub Józef Orliński.

En l’òpera, els papers recents de Joyce inclouen Agrippina a la Metropolitan Opera i en una nova producció a la Royal Opera House, Didon i Les troyens a la Staatsoper de Viena; Sesto de Cendrillon i Adalgisa de Norma a la Metropolitan Opera; Agrippina en concert amb Il Pomo d’Oro, sota la batuta de Maxim Emelyanchev; germana Helen de Dead man walking al Teatro Real de Madrid i al Barbican Centre de Londres; Semiramide a la Bayerische Staasoper i a la Royal Opera House, i Charlotte de Werther a la Royal Opera.

Cada vegada més reclamada als circuits de concerts i recitals, darrerament ha fet residències artístiques al Carnegie Hall i Barbican Center de Londres, a més de nombroses gires pels Estats Units, l’Amèrica del Sud, així com a Europa i a l’Àsia, i va prendre part com a solista convidada a la Last Night dels Proms. Entre els seus concerts més destacats recentment, hi ha la col·laboració amb la Chicago Symphony Orchestra i Riccardo Muti, Berliner Philharmoniker i Sir Simon Rattle, Orchestre Révolutionaire et Romantique i Sir John Eliot Gardiner, Philadelphia Orchestra i Yannick Nézet-Séguin, Orchestra dell’Accademia di Santa Cecilia i la National Youth Orchestra of the United States of America dirigides per Sir Antonio Papano.

Artista d’enregistrament en exclusiva de Warner Classics/Erato, l’àmplia discografia de DiDonato inclou Les troyens, que el 2018 va guanyar la categoria d’Enregistrament (Òpera Completa) als International Opera Awards, el Premi d’Òpera als BBC Music Magazine Awards i l’Enregistrament de l’Any de Gramophone, i amb Agrippina de Händel va guanyar els premis Gramophone Opera Recording i Limelight Opera Recording of the Year el 2020. Altres àlbums inclouen el seu cèlebre Winterreise amb Yannick Nézet-Séguin, Songplay, in war & peace, guardonat amb el Premi Gramophone al Millor Recital del 2017, Stella di Napoli, la seva Diva Divo, guanyadora del premi Grammy, i Drama queens. També ha rebut els premis Gramophone a l’Artista de l’Any i al Recital de l’Any, així com el Gramophone Hall of Fame...

Nascut el 1988, va cursar els estudis a Nijni Nóvgorod i al Conservatori Estatal Txaikovski de Moscou, on va estudiar direcció amb Gennady Rozhdestvensky i fortepiano i clavicèmbal amb Maria Uspenskaya.

Va debutar com a director d’orquestra als dotze anys i el 2013 es va convertir en director principal de l’Orquestra de Cambra de Solistes de Nijni-Nóvgorod i director principal d’Il Pomo d’Oro. Va ser nomenat director principal de la Scottish Chamber Orchestra el 2019 i va tancar la seva aparició als Proms de la BBC, al Festival Internacional d’Edimburg i arreu d’Europa i els Estats Units.

A més de les nombroses produccions amb Il Pomo d’Oro, els seus compromisos operístics inclouen Don Giovanni a Sevilla, Die Entführung aus dem Serail a Zuric, Rinaldo a Glyndebourne, Agrippina per a la Royal Opera, La clemenza di Tito a Ginebra i Le nozze di Figaro a Tolosa de Llenguadoc. Altres actuacions destacades de l’artista inclouen col·laboracions amb la Philharmonia Orchestra, LPO, Orchestre de París, Swedish RSO, Luxembourg PO i Accademia Nazionale di Santa Cecilia. Els seus recents debuts amb la Royal Concertgebouw Orchestra i la Deutsches Symphonie-Orchester de Berlín tindran continuïtat amb les dues orquestres el 2023 i el 2024.

L’agenda de la temporada 2022-23 inclou el debut amb la Berliner Philharmoniker i aparicions amb les orquestres filharmòniques Txeca, New Japan, i de Bergen, Rotterdam i Munic.

Entre els seus enregistraments s’inclouen dos discos amb Joyce DiDonato, guardonats amb el Premi Gramophone, un disc premiat de Sonates per a piano de Mozart, un disc de la Novena Simfonia de Schubert amb l’SCO i Sonates per a piano i violí de Brahms amb la violinista Aylen Pritchin. Emelyanychev i Il Pomo d’Oro inclouran el Concert per a violí núm. 3 de Mozart amb Aylen Pritchin al seu àlbum sobre Mozart.

El 2019 va rebre el Premi Revelació als International Opera Awards.

L’orquestra, fundada el 2012, té una forta dedicació a l’òpera, per bé que també s’interessa en el terreny instrumental i hi adapta la formació. Els músics que en formen part figuren entre els millors en la interpretació amb instruments d’època. Ha treballat estretament amb els directors Riccardo Minasi, Maxim Emelyanychev, Stefano Montanari, George Petrou, Enrico Onofri i Francesco Corti. La concertino Zefira Valova també ha dirigit l’orquestra en diversos projectes. Del 2016 al 2019 Maxim Emelyanychev en va ser el director, i des d’aleshores Francesco Corti n’és el director principal.

Il Pomo d’Oro és una formació convidada habitualment per prestigioses sales de concerts i festivals d’arreu. Amb el programa enregistrat el 2016 amb Joyce DiDonato, In war and peace, dirigit per Maxim Emelyanychev i guardonat amb un Echo Klassik el 2017, la formació ha estat de gira per tot el món.

La discografia d’Il Pomo d’Oro inclou òpera: Agripina, Serse, Tamerlano, Partenope i Ottone (Händel), Catone in Utica (Vinci) o La Doriclea (A. Stradella); recitals, amb els contratenors Jakub Józef Orliński, Franco Fagioli, Max Emanuel Cencic o Xavier Sabata; amb les mezzosopranos Ann Hallenberg i Joyce DiDonato, i amb les sopranos Francesca Aspromonte i Emöke Barath. Entre els àlbums instrumentals, figuren els enregistraments de Concerts per a violí i clave (Haydn) i un àlbum amb el violoncel·lista Edgar Moreau que va rebre el premi Echo Klassik 2016. Altres discos són dedicats als Concerts per a violí i els Concerts per a clave de J. S. Bach, amb Shunske Sato i Francesco Corti com a solistes, respectivament, i a concerts virtuosístics per a violí juntament amb Dmitry Sinkovsky.

El 2021 va publicar nous àlbums: Concerts per a clavicèmbal (vol. 2) de Bach, amb Francesco Corti; Ombra compagna, amb Lisette Oropesa (àries de concert de Mozart) i Jakub Józef Orliński (Anima aeterna). El 2022 va publicar set àlbums: Apollo e Dafne de Händel, amb Kathryn Lewek (soprano) i John Chest (baix); Mandolin on stage, amb Raffaele La Ragione (mandolina); el nou recital amb Joyce DiDonato, Eden; Concerts per a clavicèmbal (vol. 3) de Bach, amb Francesco Corti; Violin concertos de Benda, Graun, Saint-Georges i Sirmen, amb Zefira Valova com a solista; Roma travestita, amb el contratenor Bruno de Sá, i l’oratori de Händel Theodora amb un repartiment estel·lar (Lisette Oropesa, Joyce DiDonato, Paul-Antoine Bénos-Djian, Michael Spyres, John Chest), també amb la presentació del nou conjunt vocal d’Il Pomo d’Oro.

El 2022 Il Pomo d’Oro va iniciar un projecte d’enregistrament a llarg termini de Simfonies de Mozart i Concerts en solitari seleccionats, sota la batuta de Maxim Emelyanychev.

Els àlbums Anima sacra, amb Jakub Józef Orliński, i Voglio cantar, amb la soprano Emöke Barath, van rebre el prestigiós Premi Opus-Klassik, i l’enregistrament de Serse de G. F. Händel, sota la direcció de Maxim Emelyanychev, va ser guardonat amb l’Abbiato del Disco italià. El 2018, la gravació de l’òpera La Doriclea d’Alessandro Stradella, dirigida per Andrea di Carlo, va rebre el Preis der Deutschen Schallplattenkritik alemany. Virtuosissimo amb Dmitry Sinkovsky, estrenat el 2019, va rebre un Diapason d’Or. El 2022, Eden, amb Joyce DiDonato, va rebre un Choc de Classica i un Opus Klassik.

Il Pomo d’Oro és ambaixador oficial d’El Sistema Grècia, un projecte humanitari que promou l’educació musical gratuïta per als nens dels camps de refugiats a Grècia, tot oferint-hi de manera regular concerts benèfics, tallers i classes de música seguint el mètode d’El Sistema.

El nom de la formació, Il Pomo d’Oro, fa referència al títol d’una òpera d’Antonio Cesti, que aquest va compondre per a les noces de l’emperador Leopold I d’Àustria amb Margarita Teresa d’Espanya a Viena el 1666.

Il pomo d’oro degué ser una de les produccions d’òpera més grans, cares i espectaculars de la història del que encara era un gènere jove. En total hi havia 24 escenografies diferents, un ballet amb 300 cavalls, incorporava un espectacle de focs d’artifici amb 73.000 coets, nombrosos “efectes especials” superlatius que haurien convertit sens dubte la cort de l’emperador en el punt culminant de l’esplendor cultural d’Europa.

www.il-pomodoro.ch

El coreògraf Manuel Palazzo, format en ballet clàssic des de ben jove al Teatro Colón de la seva Argentina natal, ha viatjat arreu del món amb incursions en els àmbits de la dansa moderna i clàssica, l’òpera, el teatre, el cinema i la televisió. És un habitual al Met i ballarí destacat al Teatre del Liceu i al Teatro Real (Madrid), ha col·laborat amb els directors Sir David McVicar, Harold Prince, Laurent Pelly i Robert Lepage. Entre els reconeixements més prominents al món de la dansa cal esmentar la seva participació amb la companyia Caracalla Dance Theater (Beirut), Teatre Nacional de Belgrad (Sèrbia), Companyia de Dansa Lanònima Imperial (Barcelona), Centre Cultural Francès (Kinshasa) i Teatro Colón (Buenos Aires). Del seu pas pel món del cinema i la televisió, en destaca la participació en les pel·lícules Blood ties, dirigida per Guillaume Canet, i Boardwalk empire, dirigida per Martin Scorsese.

Va créixer a París i a Anglaterra. Va estudiar literatura a París i Bolonya i es va formar a La Scala.

És una directora d’òpera i dissenyadora d’il·luminació fincada a París. Els seus reconeixements més recents inclouen: la direcció i il·luminació de Le villi (Halle aux Grains-Tolosa de Llenguadoc, sota la batuta de Speranza Scappucci), La fille du régiment (Opéra Royal de Wallonie, amb Jodie Devos i Lawrence Brownlee com a protagonistes) i La casa de Bernarda Alba (Tenerife, dirigida per Silvia Paoli).

De gira actualment amb Mon amant de Saint-Jean, escrita amb i per a Stéphanie d’Oustrac, i Molière et ses musiques amb William Christie i Les Arts Florissants.

Ha posat en escena produccions que han estat aclamades, com ara l’òpera Zazà de Leoncavallo (Opera Holland Park) i La voix humaine (Festival de Buxton). Va ser directora associada a Madama Butterfly (La Monnaie) i La Cenerentola (Opéra de París).

Altres col·laboracions en què ha participat inclouen The rain, una pel·lícula de realitat virtual de l’artista HeeWon Lee; Entropy, una conferència científica amb música de Dopplereffekt, i projectes amb l’escriptora Anne-James Chaton.

Marie ha col·laborat àmpliament amb els directors Piero Faggioni i David McVicar. Ha reestrenat La traviata (Liceu, Madrid, Scottish Opera), La clemenza di Tito (Tolosa de Llenguadoc, Marsella, Chicago, Barcelona), Die Meistersinger von Nürnberg (Chicago i San Francisco), Carmen (Glyndebourne i Göteborg) i Andrea Chénier (Liceu i Covent Garden). També ha assistit Liliana Cavani, Alfredo Arias, Elijah Moshinsky, Micha Van Hoecke, Lee Blakeley i Chiara Muti. Ha treballat a La Scala, Wiener Staatsoper, Châtelet, Théâtre des Champs Élysées, Festival d’Ais de Provença, Estrasburg, Lilla, Tòquio, Maggio Musicale, Festival de Ravenna, Bolonya, Parma, Torí, Gènova, Montpeller, Bari, Palerm i Welsh National Opera.

Entre els seus mèrits com a traductora i dramaturga té la traducció a l’italià de l’opereta primerenca d’Offenbach Vent du Soir (Maggio Musicale); al francès, L’uomo in bivio, per a Paulin Büdgen-Ensemble Céladon (properament). Treballa com a traductora per a diverses editorials especialitzades en catàlegs d’exposicions i col·leccions de poesia. Com a intèrpret i directora ha col·laborat en obres de Marivaux, Schnitzler, Goldoni, Calaferte i Le bourgeois gentilhomme (Teatro Litta).

Té com a projectes futurs: Carmen (Lyric Opera de Chicago), Dialogues des carmélites (Opéra Royal de Wallonie, Lieja), noves produccions a Tours i Opéra Comique. I la gira mundial d’Eden, amb Joyce DiDonato i Il Pomo d’Oro; Molière et ses musiques, amb William Christie i Les Arts Florissants, i Mon amant de Saint-Jean, amb Stéphanie d’Oustrac.

És un dissenyador d’il·luminació establert a Nova York que treballa al món del teatre, la moda, el moviment, els estampats i les exposicions. Format professionalment en disseny d’il·luminació teatral, ha creat dissenys per a artistes prestigiosos, com l’escenògraf i director Robert Wilson, les coreògrafes Lucinda Childs i Trisha Brown, i els directors Yuval Sharon i Zack Winokur. Els seus darrers i propers compromisos inclouen Turandot a l’Opéra National de París i Tristany i Isolda a la Santa Fe Opera. En l’àmbit de la moda, ha concebut desfilades recents per a Gucci, Bottega Veneta i Proenza Schouler, i col·labora habitualment amb el fotògraf de moda Steven Klein. Pel que fa a la música en directe, col·labora sovint amb Solange Knowles i recentment ha dissenyat Usher a The Colosseum (Las Vegas). Pel que fa a les arts visuals, ha dissenyat l’exposició “Who is queen?”, amb l’artista Adam Pendleton, al Museu d’Art Modern de Nova York, i col·laborarà amb l’artista Camille Norment en l’exposició que es farà al Dia Chelsea de Nova York.