El pianista Daniil Trifonov, guanyador d’un Grammy, és protagonista d’un ascens espectacular al món de la música clàssica com a solista, tant en recital com acompanyat per orquestra, i igualment com a intèrpret de música de cambra i lied, i com a compositor. Combina una tècnica impecable amb una sensibilitat i calidesa poc habituals, trets que li permeten unes interpretacions que són una font inexhaurible d’admiració. “Ho té tot i encara més,... tendresa i també un punt demoníac. Mai no havia escoltat res de semblant”, ha afirmat meravellada la pianista Martha Argerich. Amb Transcendental, la col·lecció sobre Liszt que va marcar el seu tercer títol com a artista en exclusiva de Deutsche Grammophon, Trifonov va guanyar el Premi Grammy al millor àlbum solista instrumental del 2018. Així mateix, va ser nomenat Artista de l’Any 2016 per Gramophone, distinció que el 2019 li va renovar Musical America. També ha estat condecorat com a Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres pel govern francès el 2021. Com assenyala el diari londinenc «The Times», és “sens dubte el pianista més extraordinari de la nostra època”.

Aquesta temporada 2023-24, la seva agenda inclou compromisos a tres continents. Interpretarà el Primer Concert per a piano de Brahms amb la Cleveland Orchestra i la Toronto Symphony; el Segon Concert de Brahms amb la Los Angeles Philharmonic, Atlanta Symphony i Filharmònica d’Israel; el Concert de Schumann amb la New York Philharmonic; Jeunehomme de Mozart al Carnegie Hall, Kennedy Center i altres escenaris del continent americà. Amb la Chicago Symphony, Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia i Deutsches Symphonie-Orchester de Berlín, interpretarà el Concert per a piano de Mason Bates, una obra composta per al pianista durant la pandèmia, i els Concerts de Gershwin i Rakhmàninov amb la Philhadelphia Orchestra.

En recital interpretarà Sonates de Prokófiev i Debussy en una gira europea amb el violoncel·lista Gautier Capuçon, i presentarà un nou programa en solitari amb obres de Rameau, Mozart, Mendelssohn i Beethoven als escenaris més emblemàtics de Viena, Múnic, Barcelona, Madrid, Venècia, Milà, Boston, San Francisco, Dallas i Nova York (Carnegie Hall).

La tardor del 2022 va protagonitzar, a més de les gales d’inauguració de temporada de la National Symphony Orchestra de Washington i del Carnegie Hall de Nova York, on el seu concert amb la Philadelphia Orchestra va marcar la primera de les seves quatre aparicions en aquella sala durant la temporada 2022-23. Perquè hi va tornar amb National Symphony Orchestra, acompanyat de Joshua Bell, i també com a darrera estació d’una llarga gira de recitals pels Estats Units amb un programa Mozart, Schumann, Txaikovski, Ravel i Skriabin. Altres fites inclouen concerts amb la New York Philharmonic i Chicago Symphony; residències artístiques d’una temporada amb la Filharmònica de Rotterdam i Radio France; gires amb l’Orchestra National de France i Royal Philharmonic Orchestra de Londres; una col·laboració de cambra amb Stefan Jackiw i Alisa Weilerstein a Nova York; i el llançament de la nova edició de luxe en CD i Blu-ray de DG de l’exitós l’àlbum doble Bach: the art of life, nominat als Grammy.

Tal s’ha d’esmentar la seva residència artística durant la temporada 2019-20 amb la New York Philharmonic, amb la qual va estrenar el seu propi Quintet per a piano; la participació en el 125è aniversari de la Chicago Symphony, sota la batuta de Riccardo Mutti; el cicle de concerts amb obres Rakhmàninov al Festival Rakhmàninov de la David Geggen Hall (Filharmònica) de Nova York amb la Philharmonia de Londres i la Münchner Philharmoniker; les residències artístiques el 2018 amb la Berliner Philharmoniker i al Musikverein de Viena; l’estrena del seu Concert per a piano amb la Wiener Philharmoniker, i també la participació en el famós concert de Cap d’Any amb la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Rattle.

Des que va debutar com a solista al Carnegie Hall, Wigmore Hall de Londres, Musikverein de Viena, Suntory Hall del Japó i Salle Pleyel de París el 2012-13, Trifonov ha ofert recitals com a solista en sales tan emblemàtics com el Kennedy Center de Washington DC, i al cicle Celebrity Series de Boston, així com a les sales Barbican, Royal Festival i Queen Elizabeth de Londres, Concertgebouw d’Amsterdam (Master Piano Series), Philharmonie de Berlín, Herkulessaal de Múnic, Schloss Elmau de Baviera, Tonhalle de Zuric, Festival de Piano de Lucerna, Palais des Beaux-Arts de Brussel·les, Théâtre des Champs Élysées i Auditorium du Louvre de París, Palau de la Música Catalana, Opera City de Tòquio, Arts Center de Seül i Recital Centre de Melbourne.

L’octubre del 2021 Deutsche Grammophon va publicar Bach: the art of life, que inclou L’art de la fuga, acabada pel propi Trifonov. Així mateix inclou una selecció del Quadern per a Anna Magdalena Bach, música de quatre dels fills de Bach i dues peces conegudes com les preferides de la família Bach. L’àlbum va suposar la sisena nominació als Grammy, mentre que el vídeo adjunt amb la versió de la finalització del contrapunt final de L’art de la fuga, va ser distingit amb el Premi del Públic Opus Klassik 2022.

Així mateix va rebre el premi Pianista de l’Any 2021 d’Opus Klassik per l’àlbum Silver age, amb música russa per a piano sol i amb orquestra (Skriabin, Prokófiev i Stravinsky), publicat la tardor del 2020. Prèviament havia donat a conèixer Destination Rachmaninov: arrival (2019), nominat als Grammy 2021, que inclou els Concerts Primer i Tercer del compositor, i és el tercer volum de la sèrie per a DG que va enregistrar amb la Philadelphia Orchestra i Nézet-Séguin, després de Destination Rachmaninov: departure, distingit com a enregistrament de l’any 2019 per «BBC Music», i Rachmaninov: variations (nominat al Grammy 2015). DG també ha publicat Chopin evocations, que emparella les obres del compositor amb les d’altres del segle XX en què va influir, i Trifonov: the Carnegie recital, primer enregistrament del pianista com a artista en exclusiva de DG, efectuat en directe amb motiu del seu debut al Carnegie Hall el 2013, que es va fer amb les entrades exhaurides i li va suposar primera nominació als Grammy.

Durant la temporada 2010-11 va ser premiat en tres dels concursos més prestigiosos del món: tercer premio del Concurs Chopin de Varsòvia, primer premi del Concurs Rubinstein de Tel-Aviv i primer premi i Gran Premi –una distinció afegida que s’atorga al millor concursant en qualsevol categoria– del Concurs Txaikovski de Moscou. El 2013 també va ser guardonat per la crítica musical d’Itàlia amb el prestigiós Premi Franco Abbiati al millor solista instrumental.

Nascut a Nijni Nóvgorod (1991), va iniciar la seva formació musical als cinc anys. Va entrar a l’Escola de Música Gnessin de Moscou com a alumne de Tatiana Zelikman, i posteriorment va continuar els estudis de piano amb Sergei Babayan al Music Institute de Cleveland. També ha estudiat composició, i compon per a piano, així com música de cambra i orquestral. Quan va estrenar el seu propi Concert per a piano, el «Cleveland Plain Dealer» el va lloar amb aquestes paraules: “Fins i tot havent-ho vist, no es pot creure. Així és l’art del pianista i compositor Daniil Trifonov".