• Cosmos Quartet
    —Webern, Beethoven i Schumann

    Petit Palau Cambra

    Dimarts, 7 de juny de 2022 – 20 h

    Petit Palau

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Cosmos Quartet:
    Helena Satué, violí I
    Bernat Prat, violí II
    Lara Fernández, viola
    Oriol Prat, violoncel


    Anton Webern (1883-1945)
    Quartet op. 28 

    Mäßig
    Gemächlich
    Sehr fließend

    Ludwig van Beethoven (1770-1827) 
    Quartet op. 95, “Serioso"

    Allegro con brio
    Allegretto ma non troppo
    Allegro assai vivace ma serioso - Trio
    Larghetto espressivo - Allegretto agitato

    Robert Schumann (1810-1856) 
    Quartet núm. 3, op. 41/3

    Andante espressivo - Allegro molto moderato
    Assai agitato
    Adagio molto
    Finale. Allegro molto vivace - Quasi Trio

    Durada aproximada del concert: 60 minuts, sense pausa.

  • Comentari

    El programa d’avui reuneix tres obres que mostren com en diferents períodes el quartet de corda s’ha obert cap a nous camins en una exploració i equilibri que perfeccionava aquella conversa entre quatre iguals amb què Goethe el definia; a partir d’una escriptura enrevessada, una execució complexa i un hedonisme sonor que les consagren com a tres de les fites en la densa història del gènere.

    En aquest sentit, l’hermetisme líric i l’abstracció del Quartet op. 28 que Anton Webern va compondre entre el 1936 i el 1938 presenta una arrel pitagòrica que no té a veure amb experimentacions aleatòries posteriors, ni poètiques del silenci o tendències dadaistes, sinó amb un hiperracionalisme que atorga supremacia a la forma vinculant-se a un neoclassicisme concretat en tres moviments: un tema i sis variacions primer; un scherzo amb dos trios, el segon dels quals és una doble fuga; i un rondó que inclou un fuga a la secció central, on la sèrie dodecafònica (basada en el motiu musical de BACH: Si bemoll-La-Do-Si, que apareix literal, en inversió, retrogradació) pren una dimensió estructural i clou aquesta obra brevíssima d’autèntica enginyeria musical, que corrobora la capacitat de Webern per desenvolupar un tot a partir d’una idea principal. Certament, va anar molt més lluny que Beethoven i Bruckner, i va fer gala d’una concisió apresa del Schumann pianístic gràcies al singular mestratge transmès per Mahler a Schönberg, Berg i ell mateix.  

    Innovador també va ser Beethoven amb el seu Opus 95 (1810-1811, revisat 1814-1816), dedicat al seu amic i músic afeccionat Nikolaus Zmeskall von Domanovecz. Es caracteritza per una narrativa musical molt turmentosa, molt més condensada i amb moviments més breus –i sense cap d’específicament lent– que anteriors Quartets del seu catàleg. De girs tonals sorprenents i canvis de caràcter abruptes, suposa un nou salt endavant, tot i jugar amb formes tradicionals com la sonata al primer moviment –emprant la coda com a segon desenvolupament i rematada de manera continguda, en pianíssim–, com l’scherzo –de rítmica aspra i dos trios– o el rondó, com a conclusió –integrat per tres couplets i tres ritornellos; emmarcat per una introducció lenta i una coda irònica.

    Enmig i amb una presència important del violoncel, el segon moviment contrasta seccions cantables i melancòliques amb passatges fugats que, al marge de la densitat de la textura, apunten cap a la complexitat estructural i estilística del període tardà del compositor.

    Com Beethoven, que es desplaça de la música per a piano cap a la simfònica per abocar els seus processos creatius al quartet de cordes, l’any 1842 Schumann va compondre’n els seus dins una intensa etapa consagrada a la música de cambra, fruit d’haver estudiat la literatura per a aquesta formació de Haydn, Mozart i Beethoven durant les absències de la seva esposa, de gira com a pianista. Influït pels Quartets de Mendelssohn –a qui estan dedicats– i publicats l’any següent, aquest Opus 41 forma un tríptic el darrer del qual és el més conegut i es caracteritza per la qualitativa invenció temàtica, el tractament harmònic i unes pautes rítmiques que equilibren el protagonisme de les quatre veus, tot i el predomini del primer violí en una trama textural sempre canviant i amb jocs d’alternances. Ho demostra el moviment inicial, bastit en la forma sonata clàssica –amb un desenvolupament, per cert, força breu– que progressa amb variacions motíviques (un d’ells, un interval de cinquena descendent molt present) que donen una fisonomia expandida al contorn temàtic, fins a arribar a una coda plena d’ombres. 

    En aquesta línia, Schumann no concep el contrapunt com un sistema constructiu, sinó com una manifestació autònoma i fantasiosa de l’impuls poètic entès com a força motriu i inconscient. Així es percep a l’scherzo, tènuement rapsòdic i caràcter improvisador, amb sobtats canvis de tempo, efectes sincopats i que juxtaposa la reelaboració de dos temes a la manera de variacions. La tercera, per exemple, s’enceta amb un cànon entre el violí i la viola. Aquesta perspectiva del contrapunt es manifesta a l’últim moviment: un motiu homorítmic amb perfil de galop com a base d’aquest rondó, que entre les diverses particularitats presenta una secció emulant la sonoritat de gaita i una febril stretta. Abans el moviment lent (en forma de lied ampliat: ABABA) suposa el punt àlgid de l’obra fluint com una romança sense paraules, de caràcter afligit i atansant-nos cap a les mateixes profunditats emocionals a les quals apuntava Beethoven en els moviments lents dels seus opus cambrístics més emblemàtics.

    Albert Ferrer Flamarich, musicògraf i historiador de l’art, crític del «Diari de Sabadell», col·laborador de la «Revista Musical Catalana» i de Ràdio Sabadell

  • 20220428 Anunci Palau100 T2223 DESKTOP
  • Biografia

    Cosmos Quartet

    COSMOS QUARTET 2024

    Helena Satué, violí I
    Bernat Prat, violí II
    Lara Fernández, viola
    Oriol Prat, violoncel

     

    “El Cosmos Quartet se eleva a las alturas”, Luis Gago («El País»)

    El Cosmos Quartet neix el 2014 de l’amistat i complicitat de quatre músics amb l’objectiu de descobrir i aprofundir l’extens i fascinant repertori per a quartet de corda.

    Cadascun dels membres ha mantingut trajectòries internacionals en l’àmbit de solista, músic de cambra i orquestral, en què han treballat amb professors i en escoles a París, Ginebra, Colònia, Stuttgart, Basilea i Berlín.

    El quartet ha rebut classes i consells dels professors Rainer Schmidt, Hatto Beyerle, Johannes Meissl, Alfred Brendel, Miguel da Silva, Jonathan Brown, Anita Mitterer, Krzysztof Chorzelski i Patrick Judt, entre d’altres.

    Malgrat la seva joventut, el Cosmos Quartet ha aconseguit un ampli reconeixement i ha obtingut el primer premi de l’Irene Steels-Wilsing Foundation Competition 2018 de Heidelberg, el primer premi del 13è Premi BBVA de Música de Cambra Montserrat Alavedra (2018) a Terrassa i el tercer premi del Carl Nielsen International Chamber Music Competition 2015 de Copenhaguen.

    L’abril del 2019 va ser seleccionat al costat del pianista Igor Levit per tocar a la gala del prestigiós Premi de Música de Heidelberg atorgat a John Gilhooly, director del Wigmore Hall i la Royal Philharmonic Society.

    Des del 2021 i durant tres anys, és quartet resident del Palau de la Música Catalana, on ha interpretat les integrals d’obres per a quartet d’Anton Webern, Robert Schumann i Johannes Brahms, juntament amb altres obres. El quartet també manté una constant relació amb el Centro Nacional de Difusión Musical, que l’ha presentat en dues ocasions al prestigiós cicle Liceo de Cámara. També ha rebut la invitació del Quartet Casals per participar en les dues Biennals de Quartet celebrades a l’Auditori de Barcelona.

    La temporada actual ha protagonitzat el concert inaugural de la temporada La Filarmónica a la sala gran de l’Auditorio Nacional de Madrid i tornarà a la Schubertíada amb dos concerts. També ha debutat al Festival de Granada. Així mateix, ha actuat de gira per Alemanya i Portugal.

    El grup ha estat convidat a participar al Streichquartettfest de Heidelberg, en diverses ocasions a l’Auditori de Barcelona i a la Schubertíada de Vilabertran, a la Quinzena Musical de Sant Sebastià, Temporada Ibercamera a l’Auditori de Girona, Festival van Vlaanderen a Gant (Bèlgica), Festival Música Sud a Motril, Festival Pau Casals, Festival de Torroella de Montgrí i East Neuk Festival a Escòcia. Des de la seva creació ha actuat al Wigmore Hall de Londres, Auditori Miguel Delibes de Valladolid, Fundación Juan March de Madrid i la sala ORF Kulturhaus de Viena, entre d’altres.

    El maig del 2019 va publicar el seu primer registre discogràfic amb l’editorial Seed, que inclou Quartets de Joseph Haydn, Johannes Brahms i Raquel García-Tomás. El 2023, també amb Seed Music, van publicar el segon àlbum amb obres de Beethoven, Brahms i Octavi Rumbau, i aquest 2024 publicaran un tercer registre completant la gravació de la integral de quartets de corda de Brahms.

    El Cosmos Quartet toca amb quatre instruments del lutier barceloní David Bagué.

  • També et pot interessar...

    Palau Bach – Festival Bachcelona – Estiu al Palau
    Dilluns, 11.07.22 – 20 h
    Petit Palau

    The well-tempered consort

    Phantasm Viol Consort:
    Laurence Dreyfus, viola soprano i director 
    Emilia Benjamin, viola soprano 
    Jonathan Manson, viola tenor 
    Heidi Gröger, viola baix 
    Markku Luolajan-Mikkola, viola baix 

    Johann Sebastian Bach
    El clave ben temperat 
    (selecció)

    Preu: 25 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex