Cor de Noies de l'Orfeó Català
—La vie en roseLa Casa dels Cants
Dissabte, 19 de juny de 2021 - 20 h
Diumenge, 20 de juny de 2021 - 19 hPetit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cor de Noies de l’Orfeó Català
Josep Surinyac i Guida Miró, piano
Santi Serratosa, percussió corporal
Buia Reixach i Feixes, direcció musical
Dani Coma, direcció escènicaL'ABANS
Junkal Guerrero (1968)
Bi bihotzINFANTESA
(1895-1962)
Cocorococ!
Arranjament: Jordi Domènech
Maria Molina, sopranoRomança sense paraules
Arranjament: Jordi Domènech(1836-1891)
Pizzicato
Les norwégiennes(1962)
Llop de rondalla(1826-1864)
Slumber, my darling
Arranjament: Mark HayesJOVENTUT
(1842-1900)
“Som cinc noietes virginals”, de l’òpera Mikado
Quintet solista: Patrícia Rodríguez, Maria Molina, Sira Sadurní, Loles Raventós i Laura González.(1977)
Spring, the sweet springClaude Debussy (1862-1918)
Salut printemps
Andrea Megías, soprano
Festeig(1918-1990)
“I feel pretty”, de la pel·lícula West Side story
Trio solista: Verónica Olivares, Jana Lüscher i Belén Clemente.MADURESA - VELLESA
(1839-1901)
"Heimfahrt”, del cicle Maitag(1940-1980) i (1942)
When I’m sixty-four
Arranjament: Alan Billingsley
Only in sleep
Eva León, soprano(1835-1918)
“L’onde est endormie”, de Cinc cors, op. 46
Quartet solista: Emma Campàs, Sira Sadurní, Mar Pons i Belén Clemente.
Menta i farigola
Arranjament: Jordi DomènechDESPRÉS...
(1845-1924)
Cantique de Jean RacineDurada aproximada del concert: 60 minuts, sense pausa.
Comentari
Els colors de l’instrument humà i social
Els cors de veus blanques tenen una capacitat absolutament suprema de filtrar-se dins nostre i apel·lar la nostra espiritualitat. La seva puresa ens genera recolliment i tendresa, i se’n desprèn certa ingenuïtat, en el sentit grec de ben nascut. El Cor de Noies de l’Orfeó Català ofereix, a més, una sonoritat molt més plena i tècnicament més rodona, gràcies a tota l’excel·lència formativa que acumulen a la fi de l’Escola Coral i l’exigència de l’equip artístic format per Buia Reixach, Josep Surinyac, Ulrike Haller i Oriol Rosés.
Avui s’hi sumen Guida Miró al piano, Santi Serratosa a la percussió corporal i Dani Coma a la direcció escènica per crear un espectacle que aspira a fer parlar tots els sentits: seguint la tendència natural de la música de ser permeable a tots els estímuls que pot rebre de les altres arts per dotar de més significat el seu suprem poder evocador, el Cor de Noies ens presenta un trencadís sonor i visual sincer i suggeridor.
Toldrà i Guinovart es mariden amb Lennon i McCartney, i ens deixen entreveure l’inici i la culminació de la música americana, des de l’ortodòxia de Foster fins a la sornegueria d’un Bernstein que representa la ironia del jueu novaiorquès que passa dels marges a la centralitat del cànon en vint anys. La comicitat anglesa de Sullivan o la profunditat sonora alemanya de Rheinberger deixen pas a l’univers eteri de dos letons com Esenvalds i Cui, que aporten més significat encara a eterns astres francesos com Debussy, Delibes o Fauré. Un collage estètic que recorre des de meitat del segle XIX fins al XXI, i que ens permet percebre la meravellosa diversitat de gestos sonors íntims de cada autor. Però que, misteriosament, construeix un relat musical compacte i sense fissures.
Aquest discurs pren la paraula a través de la veu pura, serena, natural i de mediterraneïtat clàssica del Cor de Noies, amb obres que reten homenatge a la maternitat, la natura, l’amor, el retorn a la pàtria o el pas del temps, des d’una senzillesa i transparència que es combina amb aquella elegància colpidora que ens fa acaronar la transcendència còsmica i, al mateix temps, desvela moments espurnejants i plens de gràcia que converteixen la proposta en un xarrup de frescor sonora i un recer íntim per al reconfort. A la fi, la celebració de la veu com a instrument essencialment humà i social.
Aina Vega, doctora en filosofia de la música i periodista cultural
Biografies
Biografies
© Antoni Bofill
© Antoni Bofill
Cor de Noies de l’Orfeó Català
Fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, està integrat per quaranta-dues joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. Montserrat Meneses n’és la directora i Maria Mauri la pianista. La frescor, ductilitat i tendresa de les seves veus confereix un so atractiu i especial als concerts. Però el treball del Cor de Noies va més enllà de l’àmbit vocal i s’aventura amb èxit en noves experiències que exploren altres àmbits, com la incorporació d’elements escènics.
Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh, J. Nott, A. Salado, G. Dudamel i Z. Mehta, i ha col·laborat amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia, OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Mahler Chamber Orchestra i Orquestra Filharmònica d’Israel. També ha col·laborat amb la cantant Noa, la companyia basca KuKai Dantza en l’espectacle Erritu (2020) i amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths en l’espectacle The pulse (2023).
Ha actuat a diverses poblacions d’Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, el Canadà, Irlanda i Àustria. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat dos CD, Viatjant... i Germinans. La temporada 2016-17 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de Simon Halsey. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Halsey. El mateix any va actuar al Festival de Peralada i a l’Auditori de Barcelona, i va ser finalista al concurs de cors amateurs Let the Peoples Sing. Va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón, amb l’OSV, i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma (temporada 2020-21), així com La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent (temporada 2021-22). El juliol del 2022 estrenà al Palau l’espectacle centrat en l’Stabat Mater de Pergolesi, amb Vespres d’Arnadí i direcció escènica de Marc Rosich, inclòs al Grec Festival de Barcelona.
Del 2023 destaca la inauguració del Grec amb l’espectacle The pulse, amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths, i la gira internacional posterior (del 5 de juliol a l’1 d’agost, amb un total de tretze funcions): Complètement Cirque Festival de Mont-real (Canadà), Festival Theatre de Kingfisher (Galway, Irlanda) i Festival La Strada de Graz (Àustria). També cal destacar la interpretació al Palau d’Its motion keeps de Caroline Shaw i el Pianto della Madonna de Jordi Domènech, al costat dels cors convidats Exaudio, Aglepta i Nàiades, i de La demoiselle élue de Debussy, amb l’OBC, a L’Auditori, sota la direcció de Ludovic Morlot.
De la temporada passada (2023-24) va destacar el concert que el Cor de Noies va realitzar amb Lluís Vilamajó en el marc del projecte impulsat pel director de l’Escola Coral, Pablo Larraz, que compta amb Vilamajó com a director convidat habitual dels cors de la institució; el concert va incloure l’estrena absoluta d’una obra escrita expressament per Mariona Vila per a la formació. També va destacar el concert amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral, i la participació a la Festa de la Música Coral.
D’aquesta temporada 2024-25 destaca el concert amb l’OBC a L’Auditori, dirigit per Gemma New, per interpretar Els planetes de Gustav Holst, i el concert amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i cors de Palau Vincles en l’estrena d’una obra d’Arnau Tordera. També cal destacar el concert amb el programa Primfila, primfila, dirigit per Montserrat Meneses; la participació en l’obra The veil of the temple de John Taverner, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, i el concert amb cantaires del Cor Infantil de l’Orfeó Català, dirigits per Basilio Astúlez.
El Cor de Noies forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Biografies
©Ricardo Ríos
©Ricardo Ríos
Josep Surinyac, piano
Nascut a Torelló (Barcelona), hi inicià els estudis musicals amb Montserrat Serra. Va obtenir el títol superior de piano i música de cambra pel Conservatori de Barcelona amb Maria Jesús Crespo i Àngel Soler i posteriorment amplià estudis a la Guildhall School of Music de Londres amb Graham Johnson. Ha treballat amb D. Baldwin i R. Vignoles.
El seu interès pel repertori vocal l’ha portat a col·laborar amb cantants com Ferran Albrich, Dolors Aldea, David Alegret, Nancy Argenta, Elena Copons, Lynn Dawson, Jordi Domènech, Ulrike Haller, Enric Martínez-Castignani, Marisa Martins, Assumpta Mateu, Marta Mathéu, Inés Moraleda, Maria Lluïsa Muntada, Roger Padullés, Raquel Pierotti, Arianna Savall, Peter Udland o Lluís Vilamajó, entre d’altres, i com a acompanyant ha actuat en diferents ciutats espanyoles i a diversos països europeus, a més d’Israel, els Estats Units i el Japó.
La seva discografia més recent inclou dos CD amb música vocal de Granados i Toldrà junt amb Maria Lluïsa Muntada i Winterreise de Schubert amb Enric Martínez-Castignani. En diverses ocasions ha estat convidat a participar a la Schubertíada a Vilabertran per acompanyar els recitals de Marisa Martins, amb un notable èxit de públic i crítica. També ha estat convidat en diverses ocasions a actuar al LIFE Victoria Festival.
Actualment és el pianista del Cor de Noies de l’Orfeó Català, que dirigeix Buia Reixach, i imparteix classes de lied i música de cambra a l’ESMUC i al Conservatori del Liceu. Igualment, ha estat convidat en diverses ocasions per la Fundació “la Caixa” per acompanyar les masterclasses de cant de Nancy Argenta o Lynn Dawson en el marc del Curs d’Interpretació Històrica impartit en diferents ciutats espanyoles.
Biografies
Santi Serratosa, percussió corporal
És graduat en música per l’Aula de Música Moderna del Conservatori del Liceu, l’any 1999. Dos anys més tard va continuar els estudis superiors de bateria al Drummers Collective de Nova York. Després d’una etapa de formació amb diferents professors de bateria, de recerca personal i altres estudis musicals, el 2011 obtingué el títol de Màster de Musicoteràpia per la UPF.
Paral·lelament a la seva formació com a musicoterapeuta, es va formar en percussió corporal amb diferents professors, com Anna Llombart i Stéphane Grosjean, i ha assistit a tallers i cursos de Keith Terry, Fernando Barba, Jep Meléndez, Javier Romero, Núria López, Shaman Lebrun i Ido Shtadler.
Professor de bateria des del 1994, actualment imparteix cursos i tallers de percussió corporal per tot el país, Europa, el Brasil i Xile amb la seva pròpia metodologia (Mètode SSM). És professor de percussió corporal als Tallers Musicals d’Avinyó, XLII Curs d’Estiu La Rítmica Jaques Dalcroze de l’Escola de Música Joan Llongueras, Dansàneu 2014, AEMCAT 2016 i 2017, forma part de l’equip de professors de música del Màster de Musicoteràpia de la UB. I professor col·laborador del Postgrau de Musicoteràpia de la UdG, Postgrau d’Arts Escèniques de l’Institut del Teatre, Postgrau Musical-Bellaterra: Música, Creativitat i Moviment, el curs RHYTHM4DAYS i formador en els cursos de formació continuada de la UVic.
L’any 2015 va dirigir la part formativa i musical del projecte social Toc Cap a Tu de l’Auditori de Barcelona. Ha presentat el seu treball a la quarta i cinquena edició del Congrés Nacional de Musicoteràpia, celebrats a Madrid i Barcelona, respectivament.
Com a bateria ha actuat i gravat amb moltes bandes des de l’any 1990. Tocant estils diversos: jazz, latin, flamenc fusió, rock, funk, música electrònica, etc. Ha estat músic figurant en molts programes de televisió i va ser el tercer bateria del musical Grease. Actualment forma part de grups reconeguts a nivell estatal, com Astrio i Gossos, amb els quals continua enregistrant discs i fent gires per diferents països.
Com a percussionista corporal ha creat i dirigeix la SSM BigHand (big band de percussió corporal) i comparteix un projecte de duet amb Mariona Castells, amb la qual ha participat en diferents espots publicitaris i esdeveniments artístics, socials i educatius.
Biografies
©JosepMolina
©JosepMolina
Buia Reixach i Feixes, directora
Directora del Cor de Noies de l’Orfeó Català
Nascuda a Torelló (Osona) l’any 1975, començà els estudis musicals a l’Escola de Música de Torelló. Va fer estudis de cant amb Cori Casanova, Myriam Alió i Dolors Aldea. Va estudiar direcció coral amb Josep Vila i Casañas, Mireia Barrera i Xavier Sans, entre d’altres. Des de l’any 2007 dirigeix el Cor de Noies de l’Orfeó Català; també dirigeix els cors de l’Escola de Música de Manlleu.
Ha estat directora de la Coral Infants Alegres de Torelló, Coral Cervià de Torelló, Coral Serpencanta de Manlleu, Cor d’Homes d’Osona, Cor de Pares i Mares de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i de Nàiades-Cor de Noies. Ha treballat en projectes educatius de l’Escola Coral de l’Orfeó Català per impulsar el cant coral –a Bombai (2010) i al Camerun (2011)– i des del 2014 és la directora artística del projecte Cantem Junts, de caràcter biennal, a escoles de primària d’Osona que aplega vuit-cents nens i nenes en un concert. Actualment és la coordinadora i directora dels cors en el projecte El monstre al laberint del Gran Teatre del Liceu, emmarcat en el Servei Educatiu LiceuAprèn, i també es fa càrrec de tota l’àrea de cant coral del Projecte Viladomat (Manlleu), projecte social que treballa per la integració i igualtat d’oportunitats.
Biografies
©lafotogràfica
©lafotogràfica
Dani Coma, direcció escènica
Combina la direcció escènica amb les classes d’interpretació. Actualment és el cap de l’Àrea de Teatre de l’Escola Coco Comin i és mestre a l’Escola Billie Elliot, on formà els intèrprets que havien d’intervenir al musical Billy Elliot al Teatre Victòria. També ha estat director d’actors del musical Fama que aterrà a Barcelona al Teatre Apolo. A més, és mestre d’interpretació i escena al Conservatori del Liceu, així com del Conservatori de Tarragona, mestre de l’Aula de Musical de l’EMM Conservatori de Terrassa i mestre de l’Acadèmia del Sol del Teatre del Sol de Sabadell.
És director habitual de la productora Viu el Teatre, amb diversos espectacles en gira per l’Estat espanyol; així mateix, és director artístic de Nada es imposible d’El Mago Pop i de NESI Brodway Edition, versió que s’estrena a Madrid aquest octubre i que viatjarà a Brodway l’estiu següent. Ha estat director escènic del Concert de Sant Esteve del Palau de la Musica els anys 2017, 2018 i 2019, així com de múltiples espectacles amb el Cor Infantil i el Cor de Noies de l’Orfeó català, el Cor Geriona i el cor Lutiana.
Creador i compositor del grup juvenil Macedònia, ha publicat un grapat de cantates infantils amb Discmedi i de contes amb l’editorial Bellaterra Musica. Actualment és un dels artistes que forma part del programa Flipart de la Diputació de Barcelona.
Textos
(1968)
Bi bihotzTaupada, taupada, taupada jario
Bi bihotz dantzan
Gorpuz bakar batean
Arnas bakar batean.
Sortzetik dantzan gerri barruko seaskan,
Xurrumurru baten babesean.
Amaren dantza, begi batzu en dantza,
Beso artean dantzan,
Barruko dantza, bizi berri baten dantza
Mundu zahar ho nen amaigabeko dantza.Un batec vessa,
dos cors dansen
en un sol cor
en una sola respiració.
Ballant des de la creació en el bressol de dins la cintura
en l’abric d’un murmuri.
El ball de la mare, el ball d’uns ulls,
ballant entre els braços,
la dansa interior, el ball d’una nova vida
d’aquest vell món la dansa inacabable.(1895-1962)
Cocorococ!
Text de Josep Carner (1884-1970)
Arranjament de Jordi DomènechEulàlia, noble dama
és reposant al llit;
hi ha vora seu la fosca,
la pau i un feble crit.–Un altre –diu el sostre–,
que no em serà constant.
–Un altre –diu la llinda–,
que em deixarà cantant.–Ell, que m’ignora encara,
–diu el roser flairós–
escamparà mes roses
sobre un cabell tot ros.Dins ses humides nines,
medita el gos, content:
–No tindrà por de l’ombra,
farà fugî el dolent!I en l’alta nit profunda
hom sent el gall cofoi
que diu a les estrelles:
–Cocorococ! És noi!Romança sense paraules
Text de Joan Maragall (1860-1911)
Arranjament de Jordi DomènechEn la pica de la font
neda una rosa vermella;
acotada al raig del broc
hi beu una joveneta,
per la barba i coll avall
li regala l’aigua fresca;
els germanets més petits,
riu que riu de la mullena;
ella riu i beu ensems
i al capdavall s’ennuega.Tots es posen a xisclar,
s’esvaloten i s’alegren,
i el més petitet de tots,
en bressol dins la caseta,
al sentir aquell brogit,
tot nuet riu i perneja
i es posa a cantar tot sol
una romança sens lletra.(1836-1891)
Les norwégiennes
Text de Philippe Gille (1831-1901)Glisse, glisse, traîneau rapide,
La glace est perfide,
Glisse, glisse ma main te guide,
Vole, léger traîneau,
Vole comme un oiseaux.
La Norvège reprend son manteau,
Son manteau de neige.
Glisse, glisse, traîneau rapide,
La glace est perfide,
Glisse, glisse ma main te guide,
Glisse toujours, glisse toujours, ah!!
Vole, léger traîneau,
comme un oiseaux.
Porté par le vent, poursuis ton élan!Llisca, llisca, trineu veloç,
el glaç és pèrfid,
llisca, llisca, la meva mà et guia,
vola, trineu lleuger,
vola com un ocell.
Noruega reprèn el seu abric,
el seu abric de neu.
Llisca, llisca, trineu veloç,
el glaç és pèrfid,
llisca, llisca, la meva mà et guia,
llisca sempre, llisca sempre, ah!
Vola, trineu lleuger,
com un ocell.
Portat pel vent, segueix el teu impuls!L’heure passe et déja la nuit
Prend la place du jour qui s’enfuit.
Une étoile aux rayons d’argent,
Se dévoile au bleu firmament;
Pressons l’attelage, défions le vent,
Déja le village se voit et s’entend;
Courage! Le repòs nous attend!El temps passa, i ja la nit
pren el lloc al dia que està fugint.
Una estrella de rajos d’argent,
apareix al blau firmament;
apressem els arreus, desafiem el vent,
ja es veu i s’escola el poble;
ànims! El repòs ens espera!Au moindre bruit prêtant l’oreille,
Le fiancé soupire et dit: “demain!”
Près du foyer l’amitié veille,
L’amour attend au détour du chemin.
Fuyons ces lieux tristes et froids,
La bise chante dans les bois!
L’hiver fait entendre sa voix,
La bise chante dans les bois!
Coursiers fidèles, prenez des ailes,
Doublez le pas, on nous attend làbas!Parant l’orella al més petit soroll,
el promès sospira i diu “demà!”
Prop de la llar l’amistat vetlla,
l’amor espera a la volta del camí.
Fugim d’aquests llocs tristos i freds,
el cerç canta dins del bosc!
L’hivern fa escoltar la seva veu,
el cerç canta dins del bosc!
Missatgers fidels, desplegueu les ales,
dobleu el pas, us esperem allà baix!(1962)
Llop de rondalla
Text de Miquel Desclot (1952)S’alimenta de iaies o de nenes,
amb caputxeta i trenes;
de cabretes o de porquets
caçats de poc o freds.
I és que els autors de contes i rondalles
li fan passar més gana que a unes estovalles.
S’alimenta de iaies o de nenes,
amb caputxeta i trenes;
de cabretes o de porquets
caçats de poc o freds...
Però si li donessin pinso per dinar
el llop fora més bo que el pa.(1826-1864)
Slumber, my darling
Arranjament de Mark Hayes (1953)Slumber, my darling, thy mother is near,
Guarding thy dreams from all terror and fear,
Sunlight has pass'd and the twilight has gone,
Slumber, my darling, the night's coming on.
Sweet visions attend thy sleep,
Fondest, dearest to me,
While others their revels keep,
I will watch over thee.Dorm, estimat, la mare és a prop,
protegint els teus somnis del terror i de la por,
la llum del sol ha passat i el crepuscle ha marxat,
dorm, estimat, arriba la nit.
Dolces imatges acompanyen el teu son,
ets qui més estimo,
mentre els altres gaudeixen,
jo vetllaré per tu.Slumber, my darling, the birds are at rest,
The wandering dews by the flow'rs are caressed,
Slumber, my darling, I'll wrap thee up warm,
And pray that the angels will shield thee from harm.Dorm, estimat, els ocells descansen,
les errants rosades són acaronades per les flors,
dorm, estimat, t’abrigaré
i resaré perquè els àngels et protegeixin del mal.Slumber, my darling, till morn's blushing ray
Brings to the world the glad tidings of day;
Fill the dark void with thy dreamy delight--
Slumber, thy mother will guard thee tonight,
Thy pillow shall sacred be
From all outward alarms;
Thou, thou are the world to me
In thine innocent charms.Dorm, estimat, fins que els rajos enrojolats del matí
portin al món les bones noves del dia;
omple la buida foscor amb delícies de somni...
Dorm, la mare et cuidarà aquesta nit,
el teu coixí serà intocable
per qualsevol alarma externa
tu, tu ets el món per a mi
en els teus innocents encants.Slumber, my darling, the birds are at rest,
The wandering dews by the flow'rs are caressed,
Slumber, my darling, I'll wrap thee up warm,
And pray that the angels will shield thee from harmDorm, estimat, els ocells descansen,
les errants rosades són acaronades per les flors,
dorm, estimat, t’abrigaré
i resaré perquè els àngels et protegeixin del mal.(1842-1900)
“Som cinc noietes virginals”, de l’òpera Mikado
Text de William Schwenck Gilbert (1836-1911)Som cinc noietes virginals
que amb el magí ple de pardals
vénen d’escola, quin trasbals!
Cinc noies virginals!–La gent gran ens fa riure i no ho sap.
–I ens en burlem i riem a tot drap.
–Fins que se'n van amb un gran mal de cap.
Cinc noies virginals!Som cinc noietes molt senyores,
som cinc petites regadores
que critiquem com cinc tisores...
Cinc noies virginals!–Una noieta es casa aviat.
–Dues noietes han fet salat.
–Tot esperant un enamorat.
Cinc noies virginals!–Si és que en vols una, pots triar.
–Totes esperen la teva mà.
–Qui és el valent que s'hi casarà?
Cinc noies virginals!Som cinc noietes molt senyores,
som cinc petites regadores
que critiquem com tres tisores...
un, dos, tres, quatre, cinc noies virginals!(1977)
Spring, the sweet spring
Text de Thomas Nashe (1567-1601)Spring, the sweet spring,
is the year’s pleasant king,
Then blooms each thing,
then maids dance in a ring,
Cold doth not sting,
the pretty birds do sing:
Cuckoo, jug-jug, pu-we, to-witta-woo!Primavera, dolça primavera,
la dama més agradable de l’any,
tot floreix,
i les donzelles ballen en rotllana,
el fred no pica,
bells ocells canten:
Cuckoo, jug-jug, pu-we, to-witta-woo!The palm and may make
country houses gay,
Lambs frisk and play,
the shepherds pipe all day,
And we hear aye birds
tune this merry lay:
Cuckoo, jug-jug, pu-we, to-witta-woo!La palma i l’arç
alegren les masies,
els bens saltironegen i juguen,
els pastors canten tot el dia,
i sentim els ocells
entonar aquesta alegre cançó:
Cuckoo, jug-jug, pu-we, to-witta-woo!The fields breathe sweet,
the daisies kiss our feet,
Young lovers meet,
old wives a-sunning sit,
In every street these tunes
our ears do greet:
Cuckoo, jug-jug, pu-we, to witta-woo!
Spring, the sweet spring!Els camps respiren dolçament,
les margarides ens besen els peus,
els amants joves es troben,
les velles esposes seuen al sol,
a cada carrer aquestes melodies
saluden les nostres oïdes:
Cuckoo, jug-jug, pu-we, to witta-woo!
Primavera, dolça primavera!(1862-1918)
Salut printemps
Text d’Anatole de Ségur (1823-1902)Salut printemps, jeune saison
Dieu rend aux plaines leur couronne
La sève ardente qui bouillonne
S’épanche et brise sa prison
Bois et champs sont en floraison.Hola, primavera, jove estació,
Déu retorna a les planures la seva corona,
la saba ardent que borbolleja
s’esbrava i trenca la seva presó
boscos i camps estan florint.Un monde invisible bourdonne
L’eau sur le caillou qui résonne
Court et dit sa claire chanson.Un món indivisible brunzeix, l’aigua sobre
el còdol que ressona corre i diu
la seva cançó clara.Salut printemps, jeune saison
Dieu rend aux plaines leur couronne
La sève ardent qui bouillonne
S’épanche et brise sa prison.Hola, primavera, jove estació,
Déu retorna a les planures la seva corona,
la saba ardent que borbolleja
s’esbrava i trenca la seva presó.Le genet dore la colline
Sur le vert gazon l’aubépine
Verse la neige de ses fleurs
Tout est fraicheur, Amour, lumière
Et du sein fécond de la terre
Montent des chants et des senteurs.Boscos i camps estan florint
l’argelaga daura el turó sobre el verd herbei,
l’arç vessa la neu de les seves flors.
tot és frescor, amor, llum,
i del si fecund de la terra
tornen a pujar cants i olors.
Festeig
Text de Joan MaragallSota les estrelles, d’espatlles al mar,
una galta humida, fresca de serena,
una galta suau i plena
és ben dolça de besar.Entre dos silencis, bes silenciós,
com vares deixar-nos tremolant tots dos
dins la nit quieta, amb deixos ardents
de la migdiada i dels terrals vents.El reberes silenciosa.
Mos llavis, dolços encar,
te van preguntâ una cosa
i tu no vas contestar.Què vaig preguntar-te?... Sols recordo el bes
i que se sentia la plena mar alta.
Tu, tota caiguda, semblaves malalta...
Oh, no hi tornaré mai més!Prô la flonja galta ruixada amb serena,
sota de ma boca, d’espatlles al mar;
prô la xafogosa nit d’agost serena,
ai, com la podré oblidar?(1918-1990)
“I feel pretty”, de la pel·lícula West Side story
Text de Stephen Sondheim (1930)I feel pretty,
Oh, so pretty,
I feel pretty and witty and bright!
And I pity
Any girl who isn’t me tonight.
I feel charming,
Oh, so charming
It’s alarming how charming I feel!
And so pretty
That I hardly can believe I’m real.Em sento bonica,
oh, tan bonica,
em sento bonica, i llesta i brillant!
I em fan pena
totes les noies que no són jo aquesta nit.
Em sento encantadora,
oh, tan encantadora
és alarmant com d’encantadora em sento!
I tan bonica
que gairebé no em puc creure que sigui real.See the pretty girl in that mirror there:
Who can that attractive girl be?
Such a pretty face,
Such a pretty dress,
Such a pretty smile,
Such a pretty me! I feel stunning
And entrancing,
Feel like running and dancing for joy,
For I’m loved
By a pretty wonderful boy!Mireu aquesta noia tan bonica al mirall:
qui deu ser aquesta noia tan atractiva?
Amb una cara tan bonica,
un vestit tan bonic,
un somriure tan bonic,
una jo tan bonica! Em sento sensacional
i enlluernadora,
tinc ganes de córrer i ballar d’alegria
perquè m’estima
un noi atractiu i meravellós!(1839-1901)
“Heimfahrt”, del cicle Maitag
Text de Franziska von Hoffnaaß (1831-1892)Rheinabwärts gleitet ein zierlicher Nachen,
Mit glatterndem Wimpel, ruderbekränzt.
Die Sonne ist unter, di Sterne erwachen,
und träum’risch am Himmel das Mondlicht glänzt.Rin avall baixa una bonica barqueta,
amb llisos banderins, coronats per rems.
El sol es pon, les estrelles es desperten,
i la Lluna somiadora brilla al cel.Zwölf Mägdlein im Boote, sie schaukeln und singen;
der Abendwind fächelt ihr offenes Haar.
Die Lüfte durchbebet ein zaub’risches Klingen;
Es lauschet im Strome die Nizenschar.Dotze donzelles a la barca es balancegen i canten;
la brisa de la tarda els fa volar els cabells.
Un so màgic tremola per l’aire;
les nimfes de l’aigua l’escolten al riu.Tragt uns heimwärts, grüne Wogen,
Ach, zu Ende ist die Lust!
Maientag ist fortgezogen,
nur Erinn’rung bleibt der Brust.Porteu-nos a casa, verdes onades,
ai, l’alegria s’acaba!
Els dies de maig se’n van,
només el record ens queda.Wie so gerne bis zum Morgen
lauschten wir der Nachtigall,
dort in stillem Glück verborgen
grüßt vom Hain ihr süßer Schall.Tan a gust, fins al matí
escoltàvem el rossinyol,
amagat en la felicitat silenciosa
saluda des del bosc amb el seu dolç so.Doch es rauschen fort die Wellen,
und das Boot folgt ihnen sacht;
Tränen leise niederquellen,
Maienwonne, gute Nacht!Però les ones segueixen corrent,
i el vaixell les segueix tranquil·lament;
broten les llàgrimes silenciosament,
goig de maig, bona nit!(1940-1980) i (1942)
When I’m sixty-four
Arranjament d’Alan BillingsleyWhen I get older losing my hair
Many years from now
Will you still be sending me a valentine
Birthday greetings, bottle of wine?
If I’d been out till quarter to three
Would you lock the door?
Will you still need me, will you still feed me
When I’m sixty-four?
You’ll be older too
And if you say the word
I could stay with youQuan em faci gran i em caiguis els cabells
d’aquí a molts anys
¿em seguiràs enviant notes d’amor,
felicitacions d’aniversari, i una ampolla de vi?
Si sortís fins a tres quarts de tres
tancaries la porta amb clau?
¿Encara em necessitaràs, em donaràs de menjar
quan en tingui seixanta-quatre?
Tu també seràs més gran
i si dius la paraula
em podria quedar amb tu.I could be handy, mending a fuse
When your lights have gone
You can knit a sweater by the fireside
Sunday mornings go for a ride
Doing the garden, digging the weeds
Who could ask for more?
Will you still need me, will you still feed me
When I’m sixty-four?Podria ajudar-te a reparar un fusible
quan se’n vagi la llum
tu pots fer un jersei de punt al costat de la llar de foc
sortir els diumenges al matí
arreglar el jardí, treure les males herbes,
què més es pot demanar?
Encara em necessitaràs? ¿Encara em donaràs de menjar,
quan en tingui seixanta-quatre?Every summer we can rent a cottage in the Isle of Wight
If it’s not too dear
We shall scrimp and save
Grandchildren on your knee
Vera, Chuck and Dave.A l’estiu podem llogar una caseta a l’illa de Wight
si no és massa cara
ens estrenyerem el cinturó i estalviarem
amb els nets a la teva falda
la Vera, en Chuck i en Dave.Send me a postcard, drop me a line
Stating point of view
Indicate precisely what you mean to say
Yours sincerely, wasting away
Give me your answer, fill in a form
Mine for evermore
Will you still need me, will you still feed me
When I’m sixty-four?Envia’m una postal, escriu-me unes línies
digue’m el teu punt de vista
indica’m exactament què vols dir
atentament, consumint-me
dona’m una resposta, emplena un formulari
meva per sempre més
¿encara em necessitaràs? ¿Encara em donaràs de menjar,
quan en tingui seixanta-quatre?
Only in sleep
Text de Sara Teasdale (1884-1933)Only in sleep I see their faces,
Children I played with when I was child,
Louise comes back with her brown hair braided,
Annie with ringlets warm and wild.Només quan dormo veig les seves cares,
els nens amb qui vaig jugar quan era petit,
la Louise s’acosta amb el seu cabell castany trenat,
l’Annie amb uns rínxols càlids i rebels.Only in sleep Time is forgotten-
What may have come to them, who can know?
Yet we played last night as long ago,
And the doll-house stood at the turn of the stair.Només quan dormo el temps s’oblida-
Què se’n deu haver fet, d’ells, qui ho pot saber?
Però aquesta nit hem jugat com ho fèiem abans,
i la casa de nines estava al replà de l’escala.The years had not sharpened their smooth round faces,
I met their eyes and found them mild-
Do they, too, dream of me, I wonder,
And for them am I too a child?Els anys no havien endurit els seus rostres suaus i arrodonits,
em vaig trobar amb els seus ulls i eren dolços
em pregunto si també somnien amb mi,
i si per a ells també soc un infant.(1835-1918)
“L’onde est endormie”, de Cinc cors, op. 46
Adaptació francesa d’Ernest Closson (1870-1950), del text original en rus de Constantí KR, gran duc de Rússia (1858-1915)L’onde est endormie, les zéphirs reposent
Et la lune éclaire le sombre azur des eaux.
L’océan s’argente et brûle en palpitant:
Ainsi que la joie rayonne sur nos douleurs.Les ones s’han adormit, els zèfirs reposen
i la lluna il·llumina el fosc atzur de les aigües.
L’oceà s’argenta i crema tot palpitant:
així com la felicitat resplendeix sobre el nostre dolor.(1895-1962)
Menta i farigola
Text: Josep Carner
Arranjament: Jordi DomènechMenta i farigola,
ruda i romaní.Una vella, vella,
com un pergamí,
al nas les ulleres,
a la mà el mitjó,
surt a la finestra,
guaita l’horitzó.I com cada dia
en instant parell,
la vella gemega,
pregant pel donzell
que a tretze anys l’aimava.
Tretze anys! Si era ahir!Menta, farigola,
ruda i romaní.(1845-1924)
Cantique de Jean Racine
Text de Jean Racine (1639-1699)Verbe égal au Très-Haut, notre unique espérance,
Jour éternel de la terre et des cieux ;
De la paisible nuit nous rompons le silence,
Divin Sauveur, jette sur nous les yeux !Verb igual a l’Altíssim, nostra única esperança
jorn etern de la terra i dels cels
de la nit tranquil·la trenquen el silenci
diví Salvador, guia els teus ulls envers nosaltres.Répands sur nous le feu de ta grâce puissante,
Que tout l’enfer fuie au son de ta voix ;
Dissipe le sommeil d’une âme languissante,
Qui la conduit à l’oubli de tes lois !Escampa sobre nosaltres el foc de la teva potent gràcia,
que tot l’infern fugi en sentir la teva veu;
dissipa el somni d’una ànima que es decandeix
i que la condueix a oblidar les teves lleis!Ô Christ, sois favorable à ce peuple fidèle
Pour te bénir maintenant rassemblé.
Reçois les chants qu’il offre à ta gloire immortelle,
Et de tes dons qu’il retourne comblé !O Crist, sigues favorable a aquest poble fidel,
reunit ara per beneir-te,
rep els cants que ofereix a la teva glòria immortal,
i fes que pugui retornar omplert dels teus dons.També et pot interessar...
L'Hivernacle
Aquest amor que no és uBlanca Llum Vidal + Joan Magrané + Kebyart EnsembleBlanca Llum Vidal, poeta
Kebyart Ensemble:
Pere Méndez - saxo soprano
Víctor Serra - saxo alt
Robert Seara - saxo tenor
Daniel Miguel - saxo barítonEl Palau presenta una lectura íntegra del poemari amb intervencions musicals compostes per Joan Magrané i interpretades pel Kebyart Ensemble.
Dijous 01.07.21, 19h
Petit Palau
Preu: 10 €
Cor de Noies de l'Orfeó Català
—La vie en roseLa Casa dels Cants
Dissabte, 19 de juny de 2021 - 20 h
Diumenge, 20 de juny de 2021 - 19 hPetit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cor de Noies de l’Orfeó Català
Josep Surinyac i Guida Miró, piano
Santi Serratosa, percussió corporal
Buia Reixach i Feixes, direcció musical
Dani Coma, direcció escènicaL'ABANS
Junkal Guerrero (1968)
Bi bihotzINFANTESA
(1895-1962)
Cocorococ!
Arranjament: Jordi Domènech
Maria Molina, sopranoRomança sense paraules
Arranjament: Jordi Domènech(1836-1891)
Pizzicato
Les norwégiennes(1962)
Llop de rondalla(1826-1864)
Slumber, my darling
Arranjament: Mark HayesJOVENTUT
(1842-1900)
“Som cinc noietes virginals”, de l’òpera Mikado
Quintet solista: Patrícia Rodríguez, Maria Molina, Sira Sadurní, Loles Raventós i Laura González.(1977)
Spring, the sweet springClaude Debussy (1862-1918)
Salut printemps
Andrea Megías, soprano
Festeig(1918-1990)
“I feel pretty”, de la pel·lícula West Side story
Trio solista: Verónica Olivares, Jana Lüscher i Belén Clemente.MADURESA - VELLESA
(1839-1901)
"Heimfahrt”, del cicle Maitag(1940-1980) i (1942)
When I’m sixty-four
Arranjament: Alan Billingsley
Only in sleep
Eva León, soprano(1835-1918)
“L’onde est endormie”, de Cinc cors, op. 46
Quartet solista: Emma Campàs, Sira Sadurní, Mar Pons i Belén Clemente.
Menta i farigola
Arranjament: Jordi DomènechDESPRÉS...
(1845-1924)
Cantique de Jean RacineDurada aproximada del concert: 60 minuts, sense pausa.
Comentari
Els colors de l’instrument humà i social
Els cors de veus blanques tenen una capacitat absolutament suprema de filtrar-se dins nostre i apel·lar la nostra espiritualitat. La seva puresa ens genera recolliment i tendresa, i se’n desprèn certa ingenuïtat, en el sentit grec de ben nascut. El Cor de Noies de l’Orfeó Català ofereix, a més, una sonoritat molt més plena i tècnicament més rodona, gràcies a tota l’excel·lència formativa que acumulen a la fi de l’Escola Coral i l’exigència de l’equip artístic format per Buia Reixach, Josep Surinyac, Ulrike Haller i Oriol Rosés.
Avui s’hi sumen Guida Miró al piano, Santi Serratosa a la percussió corporal i Dani Coma a la direcció escènica per crear un espectacle que aspira a fer parlar tots els sentits: seguint la tendència natural de la música de ser permeable a tots els estímuls que pot rebre de les altres arts per dotar de més significat el seu suprem poder evocador, el Cor de Noies ens presenta un trencadís sonor i visual sincer i suggeridor.
Toldrà i Guinovart es mariden amb Lennon i McCartney, i ens deixen entreveure l’inici i la culminació de la música americana, des de l’ortodòxia de Foster fins a la sornegueria d’un Bernstein que representa la ironia del jueu novaiorquès que passa dels marges a la centralitat del cànon en vint anys. La comicitat anglesa de Sullivan o la profunditat sonora alemanya de Rheinberger deixen pas a l’univers eteri de dos letons com Esenvalds i Cui, que aporten més significat encara a eterns astres francesos com Debussy, Delibes o Fauré. Un collage estètic que recorre des de meitat del segle XIX fins al XXI, i que ens permet percebre la meravellosa diversitat de gestos sonors íntims de cada autor. Però que, misteriosament, construeix un relat musical compacte i sense fissures.
Aquest discurs pren la paraula a través de la veu pura, serena, natural i de mediterraneïtat clàssica del Cor de Noies, amb obres que reten homenatge a la maternitat, la natura, l’amor, el retorn a la pàtria o el pas del temps, des d’una senzillesa i transparència que es combina amb aquella elegància colpidora que ens fa acaronar la transcendència còsmica i, al mateix temps, desvela moments espurnejants i plens de gràcia que converteixen la proposta en un xarrup de frescor sonora i un recer íntim per al reconfort. A la fi, la celebració de la veu com a instrument essencialment humà i social.
Aina Vega, doctora en filosofia de la música i periodista cultural
Biografies
Cor de Noies de l’Orfeó Català
© Antoni Bofill
Fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, està integrat per quaranta-dues joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. Montserrat Meneses n’és la directora i Maria Mauri la pianista. La frescor, ductilitat i tendresa de les seves veus confereix un so atractiu i especial als concerts. Però el treball del Cor de Noies va més enllà de l’àmbit vocal i s’aventura amb èxit en noves experiències que exploren altres àmbits, com la incorporació d’elements escènics.
Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh, J. Nott, A. Salado, G. Dudamel i Z. Mehta, i ha col·laborat amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia, OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Mahler Chamber Orchestra i Orquestra Filharmònica d’Israel. També ha col·laborat amb la cantant Noa, la companyia basca KuKai Dantza en l’espectacle Erritu (2020) i amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths en l’espectacle The pulse (2023).
Ha actuat a diverses poblacions d’Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, el Canadà, Irlanda i Àustria. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat dos CD, Viatjant... i Germinans. La temporada 2016-17 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de Simon Halsey. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Halsey. El mateix any va actuar al Festival de Peralada i a l’Auditori de Barcelona, i va ser finalista al concurs de cors amateurs Let the Peoples Sing. Va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón, amb l’OSV, i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma (temporada 2020-21), així com La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent (temporada 2021-22). El juliol del 2022 estrenà al Palau l’espectacle centrat en l’Stabat Mater de Pergolesi, amb Vespres d’Arnadí i direcció escènica de Marc Rosich, inclòs al Grec Festival de Barcelona.
Del 2023 destaca la inauguració del Grec amb l’espectacle The pulse, amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths, i la gira internacional posterior (del 5 de juliol a l’1 d’agost, amb un total de tretze funcions): Complètement Cirque Festival de Mont-real (Canadà), Festival Theatre de Kingfisher (Galway, Irlanda) i Festival La Strada de Graz (Àustria). També cal destacar la interpretació al Palau d’Its motion keeps de Caroline Shaw i el Pianto della Madonna de Jordi Domènech, al costat dels cors convidats Exaudio, Aglepta i Nàiades, i de La demoiselle élue de Debussy, amb l’OBC, a L’Auditori, sota la direcció de Ludovic Morlot.
De la temporada passada (2023-24) va destacar el concert que el Cor de Noies va realitzar amb Lluís Vilamajó en el marc del projecte impulsat pel director de l’Escola Coral, Pablo Larraz, que compta amb Vilamajó com a director convidat habitual dels cors de la institució; el concert va incloure l’estrena absoluta d’una obra escrita expressament per Mariona Vila per a la formació. També va destacar el concert amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral, i la participació a la Festa de la Música Coral.
D’aquesta temporada 2024-25 destaca el concert amb l’OBC a L’Auditori, dirigit per Gemma New, per interpretar Els planetes de Gustav Holst, i el concert amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i cors de Palau Vincles en l’estrena d’una obra d’Arnau Tordera. També cal destacar el concert amb el programa Primfila, primfila, dirigit per Montserrat Meneses; la participació en l’obra The veil of the temple de John Taverner, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, i el concert amb cantaires del Cor Infantil de l’Orfeó Català, dirigits per Basilio Astúlez.
El Cor de Noies forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Josep Surinyac, piano
©Ricardo Ríos
Nascut a Torelló (Barcelona), hi inicià els estudis musicals amb Montserrat Serra. Va obtenir el títol superior de piano i música de cambra pel Conservatori de Barcelona amb Maria Jesús Crespo i Àngel Soler i posteriorment amplià estudis a la Guildhall School of Music de Londres amb Graham Johnson. Ha treballat amb D. Baldwin i R. Vignoles.
El seu interès pel repertori vocal l’ha portat a col·laborar amb cantants com Ferran Albrich, Dolors Aldea, David Alegret, Nancy Argenta, Elena Copons, Lynn Dawson, Jordi Domènech, Ulrike Haller, Enric Martínez-Castignani, Marisa Martins, Assumpta Mateu, Marta Mathéu, Inés Moraleda, Maria Lluïsa Muntada, Roger Padullés, Raquel Pierotti, Arianna Savall, Peter Udland o Lluís Vilamajó, entre d’altres, i com a acompanyant ha actuat en diferents ciutats espanyoles i a diversos països europeus, a més d’Israel, els Estats Units i el Japó.
La seva discografia més recent inclou dos CD amb música vocal de Granados i Toldrà junt amb Maria Lluïsa Muntada i Winterreise de Schubert amb Enric Martínez-Castignani. En diverses ocasions ha estat convidat a participar a la Schubertíada a Vilabertran per acompanyar els recitals de Marisa Martins, amb un notable èxit de públic i crítica. També ha estat convidat en diverses ocasions a actuar al LIFE Victoria Festival.
Actualment és el pianista del Cor de Noies de l’Orfeó Català, que dirigeix Buia Reixach, i imparteix classes de lied i música de cambra a l’ESMUC i al Conservatori del Liceu. Igualment, ha estat convidat en diverses ocasions per la Fundació “la Caixa” per acompanyar les masterclasses de cant de Nancy Argenta o Lynn Dawson en el marc del Curs d’Interpretació Històrica impartit en diferents ciutats espanyoles.
Santi Serratosa, percussió corporal
És graduat en música per l’Aula de Música Moderna del Conservatori del Liceu, l’any 1999. Dos anys més tard va continuar els estudis superiors de bateria al Drummers Collective de Nova York. Després d’una etapa de formació amb diferents professors de bateria, de recerca personal i altres estudis musicals, el 2011 obtingué el títol de Màster de Musicoteràpia per la UPF.
Paral·lelament a la seva formació com a musicoterapeuta, es va formar en percussió corporal amb diferents professors, com Anna Llombart i Stéphane Grosjean, i ha assistit a tallers i cursos de Keith Terry, Fernando Barba, Jep Meléndez, Javier Romero, Núria López, Shaman Lebrun i Ido Shtadler.
Professor de bateria des del 1994, actualment imparteix cursos i tallers de percussió corporal per tot el país, Europa, el Brasil i Xile amb la seva pròpia metodologia (Mètode SSM). És professor de percussió corporal als Tallers Musicals d’Avinyó, XLII Curs d’Estiu La Rítmica Jaques Dalcroze de l’Escola de Música Joan Llongueras, Dansàneu 2014, AEMCAT 2016 i 2017, forma part de l’equip de professors de música del Màster de Musicoteràpia de la UB. I professor col·laborador del Postgrau de Musicoteràpia de la UdG, Postgrau d’Arts Escèniques de l’Institut del Teatre, Postgrau Musical-Bellaterra: Música, Creativitat i Moviment, el curs RHYTHM4DAYS i formador en els cursos de formació continuada de la UVic.
L’any 2015 va dirigir la part formativa i musical del projecte social Toc Cap a Tu de l’Auditori de Barcelona. Ha presentat el seu treball a la quarta i cinquena edició del Congrés Nacional de Musicoteràpia, celebrats a Madrid i Barcelona, respectivament.
Com a bateria ha actuat i gravat amb moltes bandes des de l’any 1990. Tocant estils diversos: jazz, latin, flamenc fusió, rock, funk, música electrònica, etc. Ha estat músic figurant en molts programes de televisió i va ser el tercer bateria del musical Grease. Actualment forma part de grups reconeguts a nivell estatal, com Astrio i Gossos, amb els quals continua enregistrant discs i fent gires per diferents països.
Com a percussionista corporal ha creat i dirigeix la SSM BigHand (big band de percussió corporal) i comparteix un projecte de duet amb Mariona Castells, amb la qual ha participat en diferents espots publicitaris i esdeveniments artístics, socials i educatius.
Buia Reixach i Feixes, directora
©JosepMolina
Directora del Cor de Noies de l’Orfeó Català
Nascuda a Torelló (Osona) l’any 1975, començà els estudis musicals a l’Escola de Música de Torelló. Va fer estudis de cant amb Cori Casanova, Myriam Alió i Dolors Aldea. Va estudiar direcció coral amb Josep Vila i Casañas, Mireia Barrera i Xavier Sans, entre d’altres. Des de l’any 2007 dirigeix el Cor de Noies de l’Orfeó Català; també dirigeix els cors de l’Escola de Música de Manlleu.
Ha estat directora de la Coral Infants Alegres de Torelló, Coral Cervià de Torelló, Coral Serpencanta de Manlleu, Cor d’Homes d’Osona, Cor de Pares i Mares de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i de Nàiades-Cor de Noies. Ha treballat en projectes educatius de l’Escola Coral de l’Orfeó Català per impulsar el cant coral –a Bombai (2010) i al Camerun (2011)– i des del 2014 és la directora artística del projecte Cantem Junts, de caràcter biennal, a escoles de primària d’Osona que aplega vuit-cents nens i nenes en un concert. Actualment és la coordinadora i directora dels cors en el projecte El monstre al laberint del Gran Teatre del Liceu, emmarcat en el Servei Educatiu LiceuAprèn, i també es fa càrrec de tota l’àrea de cant coral del Projecte Viladomat (Manlleu), projecte social que treballa per la integració i igualtat d’oportunitats.
Dani Coma, direcció escènica
©lafotogràfica
Combina la direcció escènica amb les classes d’interpretació. Actualment és el cap de l’Àrea de Teatre de l’Escola Coco Comin i és mestre a l’Escola Billie Elliot, on formà els intèrprets que havien d’intervenir al musical Billy Elliot al Teatre Victòria. També ha estat director d’actors del musical Fama que aterrà a Barcelona al Teatre Apolo. A més, és mestre d’interpretació i escena al Conservatori del Liceu, així com del Conservatori de Tarragona, mestre de l’Aula de Musical de l’EMM Conservatori de Terrassa i mestre de l’Acadèmia del Sol del Teatre del Sol de Sabadell.
És director habitual de la productora Viu el Teatre, amb diversos espectacles en gira per l’Estat espanyol; així mateix, és director artístic de Nada es imposible d’El Mago Pop i de NESI Brodway Edition, versió que s’estrena a Madrid aquest octubre i que viatjarà a Brodway l’estiu següent. Ha estat director escènic del Concert de Sant Esteve del Palau de la Musica els anys 2017, 2018 i 2019, així com de múltiples espectacles amb el Cor Infantil i el Cor de Noies de l’Orfeó català, el Cor Geriona i el cor Lutiana.
Creador i compositor del grup juvenil Macedònia, ha publicat un grapat de cantates infantils amb Discmedi i de contes amb l’editorial Bellaterra Musica. Actualment és un dels artistes que forma part del programa Flipart de la Diputació de Barcelona.
Textos
(1968)
Bi bihotzTaupada, taupada, taupada jario
Bi bihotz dantzan
Gorpuz bakar batean
Arnas bakar batean.
Sortzetik dantzan gerri barruko seaskan,
Xurrumurru baten babesean.
Amaren dantza, begi batzu en dantza,
Beso artean dantzan,
Barruko dantza, bizi berri baten dantza
Mundu zahar ho nen amaigabeko dantza.Un batec vessa,
dos cors dansen
en un sol cor
en una sola respiració.
Ballant des de la creació en el bressol de dins la cintura
en l’abric d’un murmuri.
El ball de la mare, el ball d’uns ulls,
ballant entre els braços,
la dansa interior, el ball d’una nova vida
d’aquest vell món la dansa inacabable.(1895-1962)
Cocorococ!
Text de Josep Carner (1884-1970)
Arranjament de Jordi DomènechEulàlia, noble dama
és reposant al llit;
hi ha vora seu la fosca,
la pau i un feble crit.–Un altre –diu el sostre–,
que no em serà constant.
–Un altre –diu la llinda–,
que em deixarà cantant.–Ell, que m’ignora encara,
–diu el roser flairós–
escamparà mes roses
sobre un cabell tot ros.Dins ses humides nines,
medita el gos, content:
–No tindrà por de l’ombra,
farà fugî el dolent!I en l’alta nit profunda
hom sent el gall cofoi
que diu a les estrelles:
–Cocorococ! És noi!Romança sense paraules
Text de Joan Maragall (1860-1911)
Arranjament de Jordi DomènechEn la pica de la font
neda una rosa vermella;
acotada al raig del broc
hi beu una joveneta,
per la barba i coll avall
li regala l’aigua fresca;
els germanets més petits,
riu que riu de la mullena;
ella riu i beu ensems
i al capdavall s’ennuega.Tots es posen a xisclar,
s’esvaloten i s’alegren,
i el més petitet de tots,
en bressol dins la caseta,
al sentir aquell brogit,
tot nuet riu i perneja
i es posa a cantar tot sol
una romança sens lletra.(1836-1891)
Les norwégiennes
Text de Philippe Gille (1831-1901)Glisse, glisse, traîneau rapide,
La glace est perfide,
Glisse, glisse ma main te guide,
Vole, léger traîneau,
Vole comme un oiseaux.
La Norvège reprend son manteau,
Son manteau de neige.
Glisse, glisse, traîneau rapide,
La glace est perfide,
Glisse, glisse ma main te guide,
Glisse toujours, glisse toujours, ah!!
Vole, léger traîneau,
comme un oiseaux.
Porté par le vent, poursuis ton élan!Llisca, llisca, trineu veloç,
el glaç és pèrfid,
llisca, llisca, la meva mà et guia,
vola, trineu lleuger,
vola com un ocell.
Noruega reprèn el seu abric,
el seu abric de neu.
Llisca, llisca, trineu veloç,
el glaç és pèrfid,
llisca, llisca, la meva mà et guia,
llisca sempre, llisca sempre, ah!
Vola, trineu lleuger,
com un ocell.
Portat pel vent, segueix el teu impuls!L’heure passe et déja la nuit
Prend la place du jour qui s’enfuit.
Une étoile aux rayons d’argent,
Se dévoile au bleu firmament;
Pressons l’attelage, défions le vent,
Déja le village se voit et s’entend;
Courage! Le repòs nous attend!El temps passa, i ja la nit
pren el lloc al dia que està fugint.
Una estrella de rajos d’argent,
apareix al blau firmament;
apressem els arreus, desafiem el vent,
ja es veu i s’escola el poble;
ànims! El repòs ens espera!Au moindre bruit prêtant l’oreille,
Le fiancé soupire et dit: “demain!”
Près du foyer l’amitié veille,
L’amour attend au détour du chemin.
Fuyons ces lieux tristes et froids,
La bise chante dans les bois!
L’hiver fait entendre sa voix,
La bise chante dans les bois!
Coursiers fidèles, prenez des ailes,
Doublez le pas, on nous attend làbas!Parant l’orella al més petit soroll,
el promès sospira i diu “demà!”
Prop de la llar l’amistat vetlla,
l’amor espera a la volta del camí.
Fugim d’aquests llocs tristos i freds,
el cerç canta dins del bosc!
L’hivern fa escoltar la seva veu,
el cerç canta dins del bosc!
Missatgers fidels, desplegueu les ales,
dobleu el pas, us esperem allà baix!(1962)
Llop de rondalla
Text de Miquel Desclot (1952)S’alimenta de iaies o de nenes,
amb caputxeta i trenes;
de cabretes o de porquets
caçats de poc o freds.
I és que els autors de contes i rondalles
li fan passar més gana que a unes estovalles.
S’alimenta de iaies o de nenes,
amb caputxeta i trenes;
de cabretes o de porquets
caçats de poc o freds...
Però si li donessin pinso per dinar
el llop fora més bo que el pa.(1826-1864)
Slumber, my darling
Arranjament de Mark Hayes (1953)Slumber, my darling, thy mother is near,
Guarding thy dreams from all terror and fear,
Sunlight has pass'd and the twilight has gone,
Slumber, my darling, the night's coming on.
Sweet visions attend thy sleep,
Fondest, dearest to me,
While others their revels keep,
I will watch over thee.Dorm, estimat, la mare és a prop,
protegint els teus somnis del terror i de la por,
la llum del sol ha passat i el crepuscle ha marxat,
dorm, estimat, arriba la nit.
Dolces imatges acompanyen el teu son,
ets qui més estimo,
mentre els altres gaudeixen,
jo vetllaré per tu.Slumber, my darling, the birds are at rest,
The wandering dews by the flow'rs are caressed,
Slumber, my darling, I'll wrap thee up warm,
And pray that the angels will shield thee from harm.Dorm, estimat, els ocells descansen,
les errants rosades són acaronades per les flors,
dorm, estimat, t’abrigaré
i resaré perquè els àngels et protegeixin del mal.Slumber, my darling, till morn's blushing ray
Brings to the world the glad tidings of day;
Fill the dark void with thy dreamy delight--
Slumber, thy mother will guard thee tonight,
Thy pillow shall sacred be
From all outward alarms;
Thou, thou are the world to me
In thine innocent charms.Dorm, estimat, fins que els rajos enrojolats del matí
portin al món les bones noves del dia;
omple la buida foscor amb delícies de somni...
Dorm, la mare et cuidarà aquesta nit,
el teu coixí serà intocable
per qualsevol alarma externa
tu, tu ets el món per a mi
en els teus innocents encants.Slumber, my darling, the birds are at rest,
The wandering dews by the flow'rs are caressed,
Slumber, my darling, I'll wrap thee up warm,
And pray that the angels will shield thee from harmDorm, estimat, els ocells descansen,
les errants rosades són acaronades per les flors,
dorm, estimat, t’abrigaré
i resaré perquè els àngels et protegeixin del mal.(1842-1900)
“Som cinc noietes virginals”, de l’òpera Mikado
Text de William Schwenck Gilbert (1836-1911)Som cinc noietes virginals
que amb el magí ple de pardals
vénen d’escola, quin trasbals!
Cinc noies virginals!–La gent gran ens fa riure i no ho sap.
–I ens en burlem i riem a tot drap.
–Fins que se'n van amb un gran mal de cap.
Cinc noies virginals!Som cinc noietes molt senyores,
som cinc petites regadores
que critiquem com cinc tisores...
Cinc noies virginals!–Una noieta es casa aviat.
–Dues noietes han fet salat.
–Tot esperant un enamorat.
Cinc noies virginals!–Si és que en vols una, pots triar.
–Totes esperen la teva mà.
–Qui és el valent que s'hi casarà?
Cinc noies virginals!Som cinc noietes molt senyores,
som cinc petites regadores
que critiquem com tres tisores...
un, dos, tres, quatre, cinc noies virginals!(1977)
Spring, the sweet spring
Text de Thomas Nashe (1567-1601)Spring, the sweet spring,
is the year’s pleasant king,
Then blooms each thing,
then maids dance in a ring,
Cold doth not sting,
the pretty birds do sing:
Cuckoo, jug-jug, pu-we, to-witta-woo!Primavera, dolça primavera,
la dama més agradable de l’any,
tot floreix,
i les donzelles ballen en rotllana,
el fred no pica,
bells ocells canten:
Cuckoo, jug-jug, pu-we, to-witta-woo!The palm and may make
country houses gay,
Lambs frisk and play,
the shepherds pipe all day,
And we hear aye birds
tune this merry lay:
Cuckoo, jug-jug, pu-we, to-witta-woo!La palma i l’arç
alegren les masies,
els bens saltironegen i juguen,
els pastors canten tot el dia,
i sentim els ocells
entonar aquesta alegre cançó:
Cuckoo, jug-jug, pu-we, to-witta-woo!The fields breathe sweet,
the daisies kiss our feet,
Young lovers meet,
old wives a-sunning sit,
In every street these tunes
our ears do greet:
Cuckoo, jug-jug, pu-we, to witta-woo!
Spring, the sweet spring!Els camps respiren dolçament,
les margarides ens besen els peus,
els amants joves es troben,
les velles esposes seuen al sol,
a cada carrer aquestes melodies
saluden les nostres oïdes:
Cuckoo, jug-jug, pu-we, to witta-woo!
Primavera, dolça primavera!(1862-1918)
Salut printemps
Text d’Anatole de Ségur (1823-1902)Salut printemps, jeune saison
Dieu rend aux plaines leur couronne
La sève ardente qui bouillonne
S’épanche et brise sa prison
Bois et champs sont en floraison.Hola, primavera, jove estació,
Déu retorna a les planures la seva corona,
la saba ardent que borbolleja
s’esbrava i trenca la seva presó
boscos i camps estan florint.Un monde invisible bourdonne
L’eau sur le caillou qui résonne
Court et dit sa claire chanson.Un món indivisible brunzeix, l’aigua sobre
el còdol que ressona corre i diu
la seva cançó clara.Salut printemps, jeune saison
Dieu rend aux plaines leur couronne
La sève ardent qui bouillonne
S’épanche et brise sa prison.Hola, primavera, jove estació,
Déu retorna a les planures la seva corona,
la saba ardent que borbolleja
s’esbrava i trenca la seva presó.Le genet dore la colline
Sur le vert gazon l’aubépine
Verse la neige de ses fleurs
Tout est fraicheur, Amour, lumière
Et du sein fécond de la terre
Montent des chants et des senteurs.Boscos i camps estan florint
l’argelaga daura el turó sobre el verd herbei,
l’arç vessa la neu de les seves flors.
tot és frescor, amor, llum,
i del si fecund de la terra
tornen a pujar cants i olors.
Festeig
Text de Joan MaragallSota les estrelles, d’espatlles al mar,
una galta humida, fresca de serena,
una galta suau i plena
és ben dolça de besar.Entre dos silencis, bes silenciós,
com vares deixar-nos tremolant tots dos
dins la nit quieta, amb deixos ardents
de la migdiada i dels terrals vents.El reberes silenciosa.
Mos llavis, dolços encar,
te van preguntâ una cosa
i tu no vas contestar.Què vaig preguntar-te?... Sols recordo el bes
i que se sentia la plena mar alta.
Tu, tota caiguda, semblaves malalta...
Oh, no hi tornaré mai més!Prô la flonja galta ruixada amb serena,
sota de ma boca, d’espatlles al mar;
prô la xafogosa nit d’agost serena,
ai, com la podré oblidar?(1918-1990)
“I feel pretty”, de la pel·lícula West Side story
Text de Stephen Sondheim (1930)I feel pretty,
Oh, so pretty,
I feel pretty and witty and bright!
And I pity
Any girl who isn’t me tonight.
I feel charming,
Oh, so charming
It’s alarming how charming I feel!
And so pretty
That I hardly can believe I’m real.Em sento bonica,
oh, tan bonica,
em sento bonica, i llesta i brillant!
I em fan pena
totes les noies que no són jo aquesta nit.
Em sento encantadora,
oh, tan encantadora
és alarmant com d’encantadora em sento!
I tan bonica
que gairebé no em puc creure que sigui real.See the pretty girl in that mirror there:
Who can that attractive girl be?
Such a pretty face,
Such a pretty dress,
Such a pretty smile,
Such a pretty me! I feel stunning
And entrancing,
Feel like running and dancing for joy,
For I’m loved
By a pretty wonderful boy!Mireu aquesta noia tan bonica al mirall:
qui deu ser aquesta noia tan atractiva?
Amb una cara tan bonica,
un vestit tan bonic,
un somriure tan bonic,
una jo tan bonica! Em sento sensacional
i enlluernadora,
tinc ganes de córrer i ballar d’alegria
perquè m’estima
un noi atractiu i meravellós!(1839-1901)
“Heimfahrt”, del cicle Maitag
Text de Franziska von Hoffnaaß (1831-1892)Rheinabwärts gleitet ein zierlicher Nachen,
Mit glatterndem Wimpel, ruderbekränzt.
Die Sonne ist unter, di Sterne erwachen,
und träum’risch am Himmel das Mondlicht glänzt.Rin avall baixa una bonica barqueta,
amb llisos banderins, coronats per rems.
El sol es pon, les estrelles es desperten,
i la Lluna somiadora brilla al cel.Zwölf Mägdlein im Boote, sie schaukeln und singen;
der Abendwind fächelt ihr offenes Haar.
Die Lüfte durchbebet ein zaub’risches Klingen;
Es lauschet im Strome die Nizenschar.Dotze donzelles a la barca es balancegen i canten;
la brisa de la tarda els fa volar els cabells.
Un so màgic tremola per l’aire;
les nimfes de l’aigua l’escolten al riu.Tragt uns heimwärts, grüne Wogen,
Ach, zu Ende ist die Lust!
Maientag ist fortgezogen,
nur Erinn’rung bleibt der Brust.Porteu-nos a casa, verdes onades,
ai, l’alegria s’acaba!
Els dies de maig se’n van,
només el record ens queda.Wie so gerne bis zum Morgen
lauschten wir der Nachtigall,
dort in stillem Glück verborgen
grüßt vom Hain ihr süßer Schall.Tan a gust, fins al matí
escoltàvem el rossinyol,
amagat en la felicitat silenciosa
saluda des del bosc amb el seu dolç so.Doch es rauschen fort die Wellen,
und das Boot folgt ihnen sacht;
Tränen leise niederquellen,
Maienwonne, gute Nacht!Però les ones segueixen corrent,
i el vaixell les segueix tranquil·lament;
broten les llàgrimes silenciosament,
goig de maig, bona nit!(1940-1980) i (1942)
When I’m sixty-four
Arranjament d’Alan BillingsleyWhen I get older losing my hair
Many years from now
Will you still be sending me a valentine
Birthday greetings, bottle of wine?
If I’d been out till quarter to three
Would you lock the door?
Will you still need me, will you still feed me
When I’m sixty-four?
You’ll be older too
And if you say the word
I could stay with youQuan em faci gran i em caiguis els cabells
d’aquí a molts anys
¿em seguiràs enviant notes d’amor,
felicitacions d’aniversari, i una ampolla de vi?
Si sortís fins a tres quarts de tres
tancaries la porta amb clau?
¿Encara em necessitaràs, em donaràs de menjar
quan en tingui seixanta-quatre?
Tu també seràs més gran
i si dius la paraula
em podria quedar amb tu.I could be handy, mending a fuse
When your lights have gone
You can knit a sweater by the fireside
Sunday mornings go for a ride
Doing the garden, digging the weeds
Who could ask for more?
Will you still need me, will you still feed me
When I’m sixty-four?Podria ajudar-te a reparar un fusible
quan se’n vagi la llum
tu pots fer un jersei de punt al costat de la llar de foc
sortir els diumenges al matí
arreglar el jardí, treure les males herbes,
què més es pot demanar?
Encara em necessitaràs? ¿Encara em donaràs de menjar,
quan en tingui seixanta-quatre?Every summer we can rent a cottage in the Isle of Wight
If it’s not too dear
We shall scrimp and save
Grandchildren on your knee
Vera, Chuck and Dave.A l’estiu podem llogar una caseta a l’illa de Wight
si no és massa cara
ens estrenyerem el cinturó i estalviarem
amb els nets a la teva falda
la Vera, en Chuck i en Dave.Send me a postcard, drop me a line
Stating point of view
Indicate precisely what you mean to say
Yours sincerely, wasting away
Give me your answer, fill in a form
Mine for evermore
Will you still need me, will you still feed me
When I’m sixty-four?Envia’m una postal, escriu-me unes línies
digue’m el teu punt de vista
indica’m exactament què vols dir
atentament, consumint-me
dona’m una resposta, emplena un formulari
meva per sempre més
¿encara em necessitaràs? ¿Encara em donaràs de menjar,
quan en tingui seixanta-quatre?
Only in sleep
Text de Sara Teasdale (1884-1933)Only in sleep I see their faces,
Children I played with when I was child,
Louise comes back with her brown hair braided,
Annie with ringlets warm and wild.Només quan dormo veig les seves cares,
els nens amb qui vaig jugar quan era petit,
la Louise s’acosta amb el seu cabell castany trenat,
l’Annie amb uns rínxols càlids i rebels.Only in sleep Time is forgotten-
What may have come to them, who can know?
Yet we played last night as long ago,
And the doll-house stood at the turn of the stair.Només quan dormo el temps s’oblida-
Què se’n deu haver fet, d’ells, qui ho pot saber?
Però aquesta nit hem jugat com ho fèiem abans,
i la casa de nines estava al replà de l’escala.The years had not sharpened their smooth round faces,
I met their eyes and found them mild-
Do they, too, dream of me, I wonder,
And for them am I too a child?Els anys no havien endurit els seus rostres suaus i arrodonits,
em vaig trobar amb els seus ulls i eren dolços
em pregunto si també somnien amb mi,
i si per a ells també soc un infant.(1835-1918)
“L’onde est endormie”, de Cinc cors, op. 46
Adaptació francesa d’Ernest Closson (1870-1950), del text original en rus de Constantí KR, gran duc de Rússia (1858-1915)L’onde est endormie, les zéphirs reposent
Et la lune éclaire le sombre azur des eaux.
L’océan s’argente et brûle en palpitant:
Ainsi que la joie rayonne sur nos douleurs.Les ones s’han adormit, els zèfirs reposen
i la lluna il·llumina el fosc atzur de les aigües.
L’oceà s’argenta i crema tot palpitant:
així com la felicitat resplendeix sobre el nostre dolor.(1895-1962)
Menta i farigola
Text: Josep Carner
Arranjament: Jordi DomènechMenta i farigola,
ruda i romaní.Una vella, vella,
com un pergamí,
al nas les ulleres,
a la mà el mitjó,
surt a la finestra,
guaita l’horitzó.I com cada dia
en instant parell,
la vella gemega,
pregant pel donzell
que a tretze anys l’aimava.
Tretze anys! Si era ahir!Menta, farigola,
ruda i romaní.(1845-1924)
Cantique de Jean Racine
Text de Jean Racine (1639-1699)Verbe égal au Très-Haut, notre unique espérance,
Jour éternel de la terre et des cieux ;
De la paisible nuit nous rompons le silence,
Divin Sauveur, jette sur nous les yeux !Verb igual a l’Altíssim, nostra única esperança
jorn etern de la terra i dels cels
de la nit tranquil·la trenquen el silenci
diví Salvador, guia els teus ulls envers nosaltres.Répands sur nous le feu de ta grâce puissante,
Que tout l’enfer fuie au son de ta voix ;
Dissipe le sommeil d’une âme languissante,
Qui la conduit à l’oubli de tes lois !Escampa sobre nosaltres el foc de la teva potent gràcia,
que tot l’infern fugi en sentir la teva veu;
dissipa el somni d’una ànima que es decandeix
i que la condueix a oblidar les teves lleis!Ô Christ, sois favorable à ce peuple fidèle
Pour te bénir maintenant rassemblé.
Reçois les chants qu’il offre à ta gloire immortelle,
Et de tes dons qu’il retourne comblé !O Crist, sigues favorable a aquest poble fidel,
reunit ara per beneir-te,
rep els cants que ofereix a la teva glòria immortal,
i fes que pugui retornar omplert dels teus dons.També et pot interessar...
L'Hivernacle
Aquest amor que no és uBlanca Llum Vidal + Joan Magrané + Kebyart EnsembleBlanca Llum Vidal, poeta
Kebyart Ensemble:
Pere Méndez - saxo soprano
Víctor Serra - saxo alt
Robert Seara - saxo tenor
Daniel Miguel - saxo barítonEl Palau presenta una lectura íntegra del poemari amb intervencions musicals compostes per Joan Magrané i interpretades pel Kebyart Ensemble.
Dijous 01.07.21, 19h
Petit Palau
Preu: 10 €