• Cor de Noies & Basilio Astúlez
    Devotions

    La Casa dels Cants

    Diumenge, 6 d'abril de 2025 – 17 h

    Petit Palau

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Cor de Noies de l’Orfeó Català (Montserrat Meneses, directora)
    Álvaro Metzger, pianista
    Íñigo Ducar, percussionista
    Basilio Astúlez, director


    Anònim
    Mediā vitā in morte sumus (arranjament: Michael McGlynn)

    Einohujani Rautavaara (1928-2016)
    El grito de la Suite Lorca  

    Cançó tradicional americana
    Evening rise (arranjament: Meinhard Anshon)

    Lydia Adams (1953)
    Mi’kmaq honour song

    Laura Jekabsone (1985)
    Father Thunder

    Javier Busto (1949)
    Gauaren Zergatiaren Bila

    I. Lore izanezin
    II. Amets beltz
    III. Atzo gaua
    IV. Zai itxoiten

    Cançó popular sueca
    Dem blomstertid nu Kommer

    Shireen Abu Khader (1972)
    Lao Rahal Soti

    Darius Lim (1986)
    The Fire Dance of Luna            

    Katerina Gimon (1993)
    Elements

    I.Earth
    II. Air
    III. Fire

    Aquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.

    #coral #enfamília

  • 20250307 Avançament P100 T2526 Desktop
  • Poema

    Batall

    Han denegat la faula i el miracle,
    i el dir batega com un calze ardent.
    Res no detura l’àliga que ens guaita
    ni el capitell que explica el bé i el mal.
    Seguim el traç dels rostres més antics,
    dels campanars romànics i les busques
    que mouen les estrelles avials.
    La nit, la por? O les obscures súpliques
    de qui abandona el setge més roí?
    Som ben menuts. I ens volten infinits.
    La grandesa és un cor de veus minúscules.

     

    Lluís Calvo
    Del llibre L’espai profund.
    Barcelona: Edicions Proa, 2020.

  • anunci programa digital fes-te soci DESKTOP v2
  • Comentari

    Devotions: passió, mite i màgia

    L’actual projecte pedagògic de l’Escola Coral de l’Orfeó Català ofereix regularment als cantaires de totes les formacions l’oportunitat de treballar amb directors convidats, involucrats activament en el que són una mena de residències artístiques –és a dir, no només assajos puntuals–, la qual cosa resulta una experiència musical i personal molt enriquidora en aquestes etapes de formació. Avui veurem el resultat de la trobada del Cor de Noies amb l’alabès Basilio Astúlez, una autèntica referència al món dels cors infantils i femenins.

    El programa de què gaudireu, titulat Devotions, ha estat definit pel director basc com “una porta oberta a la fe i a la passió, un viatge des de les creences i els mites fins a la màgia”, i hi trobareu les constants habituals de les seves produccions, com són l’energia efervescent que aconsegueix extreure del jovent i la forta presència d’elements escènics i coreogràfics, així com un gran espai reservat per a la improvisació.

    A més a més, es tracta d’un programa que posa en relleu la profunda riquesa del patrimoni coral contemporani per a veus iguals –en aquest cas, agudes. Són peces que, malgrat que no acostumin a figurar entre el repertori més cèlebre, brinden a l’oient un impacte emocional molt profund i difícil d’igualar, a causa del seu teixit harmònic de gran densitat i una sonoritat compacta molt característica. Aquest fet ve donat perquè el compositor es veu obligat a escurçar els intervals entre les diferents notes que n’integren la polifonia respecte de com ho faria en una escriptura per a cor mixt, ja que la distància màxima possible entre la veu més aguda i la més greu és molt més reduïda.

    Gauaren Zergatiaren Bila, un conjunt de quatre cançons escrites per Javier Busto sobre un poema de joventut en euskera d’Edurne Martínez Juanaberria. Del compositor basc més interpretat i reconegut, amb les seves dolces línies melòdiques tan reconeixibles, passarem a Katerina Gimon i els tres primers moviments del seu Elements, on podreu apreciar com, prescindint del text i a partir d’elements com ara la improvisació sil·làbica, la percussió vocal i el joc amb els harmònics, el cor evoca abstractament la terra, l’aire i el foc.

    També escoltarem dues tonades tradicionals; Evening rise és un antic cant dels nadius nordamericans arrajanjat per Meinhard Ansohn, i Dem blomstertid nu Kommer és una cançó popular sueca, àmpliament versionada, que té origen en un cant litúrgic del segle XVII atribuït a Israel Kolmodin i que ens parla de l’arribada del temps de les flors el mes de juny. Per altra banda, “El grito” és el segon moviment de l’enèrgica Suite Lorca, la primera de les dues que compongué Einojuhani Rautavaara basant-se en textos del poeta granadí. La va escriure sense gaire expectatives, com a acompanyament de la seva Missa per a nens en el marc d’un concurs de composició; tanmateix, mentre que la missa rarament s’interpreta avui dia (tot i guanyar el primer premi), la Suite ha esdevingut una de les peces corals més populars i reeixides del compositor finlandès.

    El concert prossegueix teixint ponts interculturals amb Lao Rahal Soti, l’arranjament d’una cançó de protesta de Samih Choukeir fet per la jordana Shireen Abu-Khader –referent de la difusió del patrimoni musical àrab dins el món coral. En la seva simple, però efectiva melodia repetitiva, hi trobareu el clam poderós de les veus dels oprimits que s’uneixen per fer front a l’adversitat. Aquest esperit d’entesa prossegueix amb un himne espiritual del poble Mi’kmaq en honor al Creador. Lydia Adams arranja aquest cant dels indígenes canadencs a partir de tres elements: el cant pròpiament dit, emès per un petit grup a l’uníson acompanyat per la percussió, un fons sonor que emula els sons dels animals i del bosc i, finalment, un brunzit amb boca closa.

    Tot plegat us transportarà a un moment de ritualitat espiritual i de connexió amb la natura, que continuarà amb les dues peces següents del programa. The fire dance of Luna és una de les peces més interpretades del seu autor, Darius Lim. Plena de ritme, està inspirada en la història fantàstica d’uns nens habitants de la Lluna que dansen al voltant d’un foc per celebrar-ne la bella grandesa. Al seu torn, Laura Jēkabsone arranja una cançó popular letona per oferir, amb Father Thunder, el veritable conjur d’una tempesta –des dels seus inicis fins als trons desencadenats pel déu bàltic Pērkons i les seves temibles armes màgiques.

    Aquest recital coral culmina amb la profunditat transcendent de Media vita, composta per l’irlandès Michael McGlinn a partir de la vella antífona gregoriana atribuïda al monjo Notker el Tartamut, i que feu fortuna entre pelegrins, especialment a l’època de les croades, a més d’inspirar autors posteriors com ara Rilke. McGlinn construí un potent cant processional de petició d’ajuda en temps de penúria, amb el qual acostuma a obrir els concerts amb el conjunt vocal que lidera, Anúna.

     

    Martí Marimon Aguadé, filòsof i músic

  • Biografies

    Cor de Noies de l’Orfeó Català

    COR DE NOIES DE L'ORFEÓ CATALÀ  2024 (c)Toni Bofill

    © Antoni Bofill

    Fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, està integrat per quaranta-dues joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. Montserrat Meneses n’és la directora i Maria Mauri la pianista. La frescor, ductilitat i tendresa de les seves veus confereix un so atractiu i especial als concerts. Però el treball del Cor de Noies va més enllà de l’àmbit vocal i s’aventura amb èxit en noves experiències que exploren altres àmbits, com la incorporació d’elements escènics.

    Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh, J. Nott, A. Salado, G. Dudamel i Z. Mehta, i ha col·laborat amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia, OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Mahler Chamber Orchestra i Orquestra Filharmònica d’Israel. També ha col·laborat amb la cantant Noa, la companyia basca KuKai Dantza en l’espectacle Erritu (2020) i amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths en l’espectacle The pulse (2023).

    Ha actuat a diverses poblacions d’Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, el Canadà, Irlanda i Àustria. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat dos CD, Viatjant... i Germinans. La temporada 2016-17 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de Simon Halsey. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Halsey. El mateix any va actuar al Festival de Peralada i a l’Auditori de Barcelona, i va ser finalista al concurs de cors amateurs Let the Peoples Sing. Va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón, amb l’OSV, i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma (temporada 2020-21), així com La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent (temporada 2021-22). El juliol del 2022 estrenà al Palau l’espectacle centrat en l’Stabat Mater de Pergolesi, amb Vespres d’Arnadí i direcció escènica de Marc Rosich, inclòs al Grec Festival de Barcelona.

    Del 2023 destaca la inauguració del Grec amb l’espectacle The pulse, amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths, i la gira internacional posterior (del 5 de juliol a l’1 d’agost, amb un total de tretze funcions): Complètement Cirque Festival de Mont-real (Canadà), Festival Theatre de Kingfisher (Galway, Irlanda) i Festival La Strada de Graz (Àustria). També cal destacar la interpretació al Palau d’Its motion keeps de Caroline Shaw i el Pianto della Madonna de Jordi Domènech, al costat dels cors convidats Exaudio, Aglepta i Nàiades, i de La demoiselle élue de Debussy, amb l’OBC, a L’Auditori, sota la direcció de Ludovic Morlot.

    De la temporada passada (2023-24) va destacar el concert que el Cor de Noies va realitzar amb Lluís Vilamajó en el marc del projecte impulsat pel director de l’Escola Coral, Pablo Larraz, que compta amb Vilamajó com a director convidat habitual dels cors de la institució; el concert va incloure l’estrena absoluta d’una obra escrita expressament per Mariona Vila per a la formació. També va destacar el concert amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral, i la participació a la Festa de la Música Coral.

    D’aquesta temporada 2024-25 destaca el concert amb l’OBC a L’Auditori, dirigit per Gemma New, per interpretar Els planetes de Gustav Holst, i el concert amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i cors de Palau Vincles en l’estrena d’una obra d’Arnau Tordera. També cal destacar el concert amb el programa Primfila, primfila, dirigit per Montserrat Meneses; la participació en l’obra The veil of the temple de John Taverner, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, i el concert amb cantaires del Cor Infantil de l’Orfeó Català, dirigits per Basilio Astúlez.

    El Cor de Noies forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander. 

  • Álvaro Metzger, piano

    Álvaro Metzger

    Nascut a Girona (1991), s’inicià en la música de ben petit. Als deu anys ingressà a l’Escolania de Montserrat, on va tenir com a mestres Vicenç Prunés (piano), Joan Palet i Odiló M. Planàs (violoncel) i el pare Cassià M. Just (orgue). Cursà els estudis de piano al Conservatori de Badalona, amb Olga Licerán. Seguidament cursà els estudis d’orgue al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb Maria Nacy, que va acabar amb el premi d’honor.

    Durant aquests anys va ser organista titular a la Parròquia de Santa Maria de Barberà del Vallès i va guanyar el guardó dels XI Premis d’Interpretació del Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona.

    Després d’una breu etapa al Taller de Músics, on s’inicia en el jazz, es traslladà a Holanda per cursar els estudis superiors d’orgue, amb Erwin Wiersinga i Theo Jellema, i els de piano, amb Nata Tsvereli. Debutà com a solista d’orgue a l’Orgel Park d’Amsterdam, tocant amb l’orquestra de corda del Conservatori d’Amsterdam. Des de llavors combina la seva activitat com a organista, pianista, repertorista i mestre, amb altres disciplines com la composició, la improvisació i el cant coral.

  • Íñigo Ducar, percussió

    Íñigo Dúcar

    Nascut a Navarra (1999), és un percussionista versàtil. Va estudiar el grau professional a Tarassona (Aragó) amb Marina Quílez i Rubén García Sebastián, i el grau superior de música a l’ESMUC (Barcelona), on va tenir el mestratge de Lorenzo Ferrándiz, Miquel Bernat i Marc Aixa. Actualment s’hi continua formant al Màster d’Interpretació. També ha rebut formació en masterclasses i ha treballat amb Conrado Moya, Luis Tabuenca, Alejandro Coello, Carlos Vera, Raymond Curfs i Sam Walton.

    Lexperiència abasta molts estils i àmbits. Ha format part de la Jove Orquestra de Catalunya (JONC) i col·labora habitualment amb l’Orquestra Simfònica del Vallès. Ha ofert concerts de música de cambra al Palau de la Música Catalana amb ’ensemble l’ESMUC i ha actuat com a solista amb Magnus LindbergKraft.

  • Basilio Astúlez, director

    Basilio Astúlez

    És professor al Conservatori Municipal de Leioa (Biscaia), va fundar el cor infantil Leioa Kantika Korala l’any 2000 i és igualment el director del cor juvenil SJB des d’aquell mateix any. Aquesta jove escola coral aplega més de dos-cents cinquanta cantaires entre els set i vint-i-cinc anys i ja ha rebut nombrosos guardons en certàmens espanyols i europeus.

    El 1999 va fundar el grup de cambra femení Vocalia Taldea, que ha estat premiat en més d’una vintena dels principals certàmens corals del circuit internacional.

    Al capdavant d’aquests grups ha fet una dotzena d’enregistraments discogràfics i un gran nombre de gires internacionals per Europa, Àsia i Amèrica, a més de col·laborar amb importants solistes, orquestres, directors i formacions.

    Imparteix docència i ofereix formació de manera habitual a entitats educatives, universitats i diverses federacions corals i és molt sol·licitat com a jurat en concursos i per impartir cursos i seminaris de cant coral arreu del món. Des del 2018 també és professor de direcció coral al Conservatori Superior del País Basc-Musikene.

  • Textos

    Anònim
    Mediā vitā

    Mediā vitā in morte sumus:
    Quem quærimus adjutorem nisi Te, Domine,
    Qui pro peccatis nostris justē irasceris:
    Sancte Deus, sancte fortis, sancte et misericors Salvator,
    Amaræ morti ne tradas nos.

    Enmig de la vida, som a la mort:
    ¿a qui més busquem com a adjutori, sinó a Tu, Senyor,
    que justament t’enfades pels nostres pecats?
    Sant Déu, Sant fort, Sant i misericordiós Salvador,
    no ens lliuris a l'amarga mort.

    Einohujani Rautavaara (1928-2016)
    El grito de la Suite Lorca
    Text de Federico García Lorca

    La elipse de un grito
    va de monte
    a monte.
    Desde los olivos
    será un arco iris negro
    Sobre la noche azul.
    ¡Ay!
    Como un arco de viola,
    el grito ha hecho vibrar
    largas cuerdas del viento.
    ¡Ay!
    (Las gentes de las cuevas
    asoman sus velones.)
    ¡Ay!

    Cançó tradicional americana
    Evening rise

    Evening rise, spirit come,
    Sun goes down when the day is done.
    Mother Earth awakens me
    With the heartbeat of the sea.

    S’alça el vespre, ve l’esperit,
    el sol s’amaga quan el dia ha finit.
    La mare Terra em desperta a mi
    amb el batec del gran marí.

    Lydia Adams (1953)
    Mi’kmaq honour song

    Ee go ee gannay.

    T’honorem.

    Laura Jekabsone (1985)
    Father Thunder

    Father Thunder has nine sons:
    Three strike, three rumble, three ash lightning.
    Thunder had nine lightning bolts,
    With them bolts he struck the oak,
    Three bolt axes chopped the stump
    six lighting flashes split the top.

    El pare Tro té nou fills:
    tres cops, tres remors, tres esclats de llum.
    El Tro tenia nou llamps,
    amb aquests llamps va colpejar el roure.
    Tres destrals van tallar la soca
    sis llampecs van partir la part superior.

    Javier Busto (1949)
    Gauaren Zergatiaren Bila
    Text de Edurne Martínez Juanaberria

    I. Lore izanezin

    Lore izanezin badator
    inongo paradisutik
    asmaezinezko belarditik
    Zeru grisaren azpian
    zementu latzaren gainean
    ibilbide luzean
    bidetik zehar.
    Zertara dator?

     

    Ve una flor inexistent des de cap paradís
    des d’un inimaginable prat
    sota del cel blau, sobre del ciment aspre
    en un llarg itinerari a través del camí.
    Per què ve?

    II. Amets beltz

    Amets beltz bati eman eskua
    hegaka hasi
    hegaka hodei beltzen artean
    behera ez begiratu aurrera segi
    amildegiaren ertzean
    puntan
    amildegia maitatuz
    nire burua
    nire buruaz hiltzen.

     

    ​Donar la mà a un somni negre 
    ​començar a volar entre els núvols negres 
    ​no mirar cap avall, seguir endavant a la punta de l’abisme 
    ​en l’extrem, estimant l’abisme. Suïcidant-me 

    III. Atzo gaua

    Atxo gaua iluna izan zen
    atzo gauaren
    giro beltza
    areagotu egin zen
    ene begietan.
    Atzo
    gaua iluna izan zen
    ilargia ia betea
    bazegoen ere.
    Gau honen zergatiaren
    bila nabil
    nabil etengabe
    Zergatiaren bila
    banabil ere
    ilargiaren argi zurbilak
    begiratzen nau
    itxaropenik gabe.
    Aste erdia
    bizitzaren zatiketa
    egunak banan-banan
    igarotzen

     

    ​Ahir la nit va ser fosca 
    ​l’ambient negre va invair els meus ulls 
    ​Ahir la nit va ser fosca tot i que la lluna gairebé era plena 

    ​Busco el perquè d’aquesta nit 
    ​ho busco sense parar 
    ​Malgrat estar buscant el perquè  
    ​la tènue llum de la lluna 
    ​em mira sense esperança. 
    ​La meitat de la setmana 
    ​la divisió de la vida 
    ​Els dies d’un en un, passant.

    IV. Zai itxoiten

    zai itxoiten itxaropen lehuna
    zerbaiten beldurrez
    Kaioen lumak hondartzan
    Egun bat
    berezia
    beldurgarria
    Ordu batzuk oraindik
    falta dira.
    Zai itxoiten
    eta zerbait jiraka dabil
    nire sabel barnean
    Tximeleta zuri bat bidean.

     

    ​Esperant sua esperança 
    ​amb por a alguna cosa 
    ​Les plomes de les gavines a la platja 
    ​Un dia terrible, especial. 
    ​encara falten algunes hores 
    ​Esperant 
    ​I alguna cosa em neguiteja per idns 
    ​Una papallona blanca en el camí 

    Cançó popular sueca
    Dem blomstertid nu Kommer

    Den blomstertid nu kommer, 
    med lust och fägring stor. 
    Du nalkas, ljuva sommar, 
    då gräs och gröda gror. 
    Med blid och livlig värma 
    till allt, som varit dött, 
    sig solens strålar närma, 
    och allt blir åter fött. 

    De fagra blomsterängar 
    och åkerns ädla säd, 
    de rika örtesängar 
    och lundens gröna träd, 
    de skola oss påminna 
    Guds godhets rikedom, 
    att vi den nåd besinna, 
    som räcker året om

    Ara arriba el temps de les flors, 
    amb alegria i gran bellesa. 
    T’hi acostes, dolç estiu, 
    quan l’herba i els camps floreixen. 
    Amb calor suau i viva, 
    a tot el que era mort, 
    s’acosten els rajos del sol, 
    i tot torna a renéixer. 

    Les belles prades florides 
    i els camps de blat daurat, 
    les riques terres d’herbes 
    i els arbres verds del bosc, 
    ens han de recordar 
    la riquesa de la bondat de Déu, 
    perquè pensem en la seva gràcia, 
    que dura tot l’any. 

    Shireen Abu Khader (1972)
    Lao Rahal Soti

    Si la meva veu se'n va,
    les vostres goles no ho faran.
    Miro cap a demà
    i el meu cor és amb vosaltres.
    Si el cantant mor,
    les cançons restaran,
    ajuntant els cors trencats i patidors.

    If my voices departs,
    your throats will not
    I look unto tomorrow
    and my heart is with you.
    If the singers dies
    the songs will remain
    bringing together
    the broken and suffering hearts
     

    Darius Lim (1986)
    The Fire Dance of Luna

    Desperteu tots vosaltres els qui des de les terres escolteu la cançó del vespre.  
    El foc crema el cel i fa aparèixer la nit més profunda. 
    Poderosa lluna canta a la lluna.  
    Trasllada la màgia a la música. 
     Poderós ball de lluna la nit de lluna. Canta la lluna, preciosa lluna.  
    Que el món s'ompli de desig oh! lluna màgica il·lumina el nostre foc. 
    A través de les nits místiques que apareixes, ens salves de la por a la foscor i la grisor 
    Mostra’ns, Lluna, la teva llum i el teu poder, 
    confia en els nostres ulls per veure. 
    Fes-nos veure la llum, fes-nos veure la bellesa, 
    la glòria i l’encantador misteri. 
    Raigs màgics, comença! 

    Awake all you who from the lands listen to the evening song 
    Fire burn alight the sky the deepest night arise! 
    Mighty luna sing out to luna Sing! 
    Move the magic into the music 
    Sing, oh sing! Powerful luna dance the night away luna 
    Let the world be filled with desire oh magical luna light our fire 
    Through the mystic lights that appear you save all from fear of dark and grey 
    Show us luna shine your light and power trust our eyes to see
    make us see the light make us see the beauty glory
    and enchanting mystry magic beams it begins!

  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants
    Diumenge, 27.04.25 - 18 h 
    Sala de Concerts

    —Cor Infantil de l’Orfeó Català & Niños Cantores Morelia

    Cor Infantil de l’Orfeó Català
    Niños Cantores de Morelia
    Pau Casan, 
    piano
    Victor Quiróz Gutiérrez, piano
    Everardo Zamudio Rodríguez, director
    Glòria Coma i Pedrals, directora

    Cor Infantil de l’Orfeó Català
    J. Manen: El cavaller enamorat
    Joan del Riu (tardicional catalana, armonización de Alberto Grau)
    B. Chilcott: Like a rainbow (arreglo de Roger Emerson)
    D. Lim: A Puppet’s Dream
    J. Papoulis: We are the voices
    T. Wong: Wau Bulan

    Niños Cantores de Morelia
    B. Adams: Exsultate iusti in Domino
    J. López Moreno: “Ensueños”, de la Suite de la Infancia
    A. Nini (Noa): Keren Or
    M. Granillo: Caracol y Caracola
    P. E. Gutiérrez: Alma llanera
    L. Barcelata: El cascabel (arreglo de Jorge Cózatl)
    R. Hernández: El Cumbanchero (arreglo de Amaury Ramirez)
    M. R. Ortiz: Sandunga (arreglo de Felipe Ledesma)
    M. Bernal Jiménez: Tres antífonas para México

    Cants comuns
    P. Casals: Nigra sum
    Q. Mendoza: Cielito Lindo (arreglo de Hernán Cortés Carrillo)

    Preu: 20 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex